Decapapeus 2009 07 541

El comerรง fa barri a Sant Andreu

Editorial| Novetats sobre tres reivindicacions n primer lloc us volem explicar que, en la passada Mostra

E

Properament li farem arribar les firmes recollides.

veïnals afectades pel Pla Sant Andreu-La Sagrera, va

En tercer lloc, a la passada Comissió de seguiment del

a una reunió. La nostra intenció era compartir amb elles les

la proposta de l’Ajuntament de fer el nou habitatge en dret de

d’Entitats, l’Associació, juntament amb altres entitats

aprofitar per convocar el ric teixit associatiu dels nostres barris

desavinences que tenim respecte al projecte i proposar fer una acció reivindicativa conjuntament. Estigueu, per tant, atents a la possible convocatòria.

Per altra banda, el passat 9 de juny, les AAVV que estem duent a terme la recollida de signatures per l’ambulatori de Casernes.

vam rebutjar anar a una reunió amb el Consorci Sanitari de Barcelona, ja que vam considerar que milers de veïns de Sant

projecte de Casernes vam rebre amb desagradable sorpresa

superfície en lloc de l’habitatge de lloguer protegit tan llargament reivindicat, i en contra dels compromisos a què

havíem arribat amb equips de govern anteriors. Els hem fet arribar una contraproposta que és, bàsicament, que aquesta

nova tipologia de protecció es faci en comptes de les tipologies protegides més cares i de propietat. Podeu consultar la nostra proposta a www.avvsantandreu.cat/casernes.

Andreu han signat per demanar una compareixença pública

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

de la consellera Geli, i no una reunió informal amb el Consorci.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN: 2013-2832

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTOGRAFIA PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 541, juliol 09) 9 El Xafarder 27 Perfil pòstum a Joe Forga 11 Solars abandonats 29 Cultura al barri Xarxa de mots i Reflexió 12 Avanç de les obres del TGV 32 Monografic: El comerc a Espai literari: En conte i Sant Andreu 16 33 fotopoètica 24 Festes de la Primavera 34 Esports 26Infantil COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA, DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA (MONOGRÀFIC) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

›GRUP CULTURAL

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

DIMARTS DE 17 A 20H.

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

33. 933463990

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

93 345 35 29 (SUSANNA)

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

La data de tancament del proper número és el

25 de juliol

FEINA

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

jardí, neteja i similars.

treballo i estudio. Ambient

Preferiblement al barri de Sant

tranquil i privat. L’habitació està

per cuidar gent gran.

conduir. Yassir 680.70.31.50

nous i fundes nòrdiques.

bones referències.

S’ofereix tècnic electrònic,

S’ofereix noi de 35 anys Persona responsable amb

618.20.95.71. Carlos.

Senyora terapeuta s’ofereix

per fer massatges a domicili (preu especial

pensionistes:15 e.) Titulació.

Andreu. Amb carnet de

Carrer Coroleu. 350 euros

(despeses incloses).

93 311 18 52 / 667 340 634.

el vostre ordinador, aparell

Compro plaça de pàrking als

Telf.: 661.60.53.27, Ricard.

Orfila. 630.135.375. Antònia.

domèstic i similars. Econòmic.

IMMOBILIARI

menjar; higiene personal;

Es ven plaça de pàrking a la

metge. Així mateix, ofereixo

euros. Telf.: 93.346.63.21;

pedicura; acompanyar al

equipada amb TV, mobles

amb molta paciència, per a

solucionar els problemes amb

També m’ofereixo per

atendre persones grans; fer el

plaça Palmeres. Preu 17.000

volts de la plaça Comerç i pl.

Es ven casa al costat del

carrer Malats. Amb jardí, ga ratge, ascensor, dues

terrasses, tres habitacions i

Faig cessió d’un nínxol al

Cementiri Vell de Badalona.

Per concretar les condicions

trucar al telèfon: 93.345.86.61

(tardes). Emili.

Persona interessada en

aconseguir fotografies,

cartells, programes de mà que

facin referència a obres de

teatre que s’han fet al barri (ja siguin de la Lira, l’Ateneu, els

Catalanistes, el Casal Catòlic,

els Padres, Sant Pacià, els

Lluïsos o d’altres). Interessa

dos banys (un amb jacutzi).

tant la cessió d’originals com

disponible les 24 hores,

Es lloga habitació al barri de

C.N SANT ANDREU

teatre i fer una mica d’història.

Telfn: 607239630.

o estudiant per poder entrar a

Es venen:

aquest servei per a nens. Tinc

carnet de conduir. Estic tots els dies.

Es precisa senyora per

atendre un senyor d’edat per

678.95.79.56, Rosa.

Sant Andreu per persona jove

partir del mes de juliol. Telfn: 696.885.816 / 650.545.429.

fer tasques domèstiques.

Llogo pàrking per moto al

setmana. Senyor Miquel.

630 136 181.

Només per cinc hores a la

6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Telfn: 93.346.45.64.

M’ofereixo per fer treballs de manobre i petits treballs

domèstics. Isidro.

carrer de Malats.

Es lloga plaça de pàrking al

carrer Guardiola i Feliu. Telf.

630.13.61.81

Telfn: 619654975.

Plaça de pàrquing en venda

Noi treballador,

carrer de Camil Fabra i sortida

responsable i amb papers

s’ofereix per feines diverses a mitja jornada o completa per

fer de cambrer, ajudant de

cuina, feines a casa, a l’hort o

per a cotxe gran. Entrada pel

pel carrer de Dublín. 3a planta.

Telf. 676.15.15.44, Encarna.

1 títol. 680.57.08.31, Marisa.

Es compren:

2 títols. 93.311.28.07,

i el fet de poder parlar de

Contacte: Jesús: 661.962.366; manzasimon@yahoo.es

Compro moticultor. Telfn: 93.346.59.86.

626.31.27.62, Vicente.

Venc cadira anclatge a la

DIVERSOS

mesos i intercomunicador

Venc obres selectes premis

Nobel 10 T. Pell. Premis

Planeta 11 T. Pell. Tots 80

taula Chico hipo de 6 a 36

Prenatal security BC-2000 per

a estrenar. Tot per 30 euros.

Telf: 676920145, Meritxell.

euros. Telfn: 607239630.

Compro cinta caminadora

Venc banc d’abdominals

Truqueu al telèfon

en bon estat.

multifunció amb suports per

627.89.53.42, Ramon.

I 2 peses de 10 kg.

Es ven bicicleta de senyora

616866951. Juli.

93.312.07.23, Antònia.

93 346 96 23 / 617 893 012

barra llarga, 2 peses de 20 kg.

Llogo una habitació a

ot per 75 euros. Telfn:

persona no fumadora. Jo

el permís per fotografiar-los,

nova. Preu 100 euros. Telf:

estrenar. Preu econòmic.

Regalo una màquina de

93.346.70.95, Margarita.

cosir industrial i una

overlock. Telf:

93.345.27.08, Dolors.

Es venen dos armaris de

bany de paret nous a

Busco amics i voluntaris a

Sant Andreu i contorns. Gent que m’acompanyi al metge,

a fer les compres, per

passejar, etc. Soc

658.50.15.45,

discapacitada física,

e-mail vuelo_zen@yahoo.es

amiga i companya.

Es ven escala d’alumini de

llegir, compartir i ajudar als

Telf. 93.346.70.95,

tinc 35 anys i em crec bona M’agrada escriure,

altres. Telf.

set graons a meitat de preu.

Margarita.

Els veïns escriuen El dia 9 de maig va morir Dolores Armengol als 70 anys. Con todo el cariño de mi corazon, Antonio Valdés Francès.

Amb tot l’amor et felicitem els teus fills en el teu aniversari dels 95 anys. La teva filla Àngels Arjona.

Senyors, Amb indignació llegeixo la revista d’abril i m’avergonyeixo de ser

de Santa Andreu (el cor de la ciutat). Com és possible que la

a la Parròquia, perquè no vull posar la meva vida en perill abans

d’hora, i sense necessitat, i que crec que no seré la única, doncs moltes feligreses s’ho pensaran dues vegades abans de posarhi els peus.

Veritablement és una vergonya que el Bisbat, el qual recapta tants diners i són els que han de vetllar per les seves esglésies, no es preocupi la nostra perquè aquí no viuen del turisme, però

la sèrie de televisió, al barri, li ha donat molta popularitat. Per la Catedral si que val la pena gastar-se diners ja que els interessa pel turisme.

Parròquia de tota la vida on em varen batejar, i que ja s’havia

Que esperant, que l’església caigui i així poder fer pisos?, que és

pèssimes condicions i no facin res per arreglar-la. És que ens

darà molts diners? Verdaderament l’església cada dia ens fa

ensorrat la cúpula amb la tragèdia de 1882, ara estigui en estan prenen el pel en aquest barri? Jo el que veig és que als

barris del voltant del nostre fan moltes reformes pels ciutadans, Sentint-ho molt, sobretot pel mossèn que tenim ara que es preocupa força, em sembla que hauré de deixar d’anar a missa

perdre més la fe.

Feligresa decebuda Anna Ribas

cap a peus | juliol

jardins, noves entitats, etc., i aquí només desastres.

això el que els interessa per després poder fer pisos que els hi

7

V

...BLA, BLA, BLA

EL COMERÇ SE’NS TORNA PROTECIONISTA

El comerç de Sant Andreu és viu, ben viu. El Comerç té força i

parell de cops l’any, en dissabte) el Comerç –ara en majúscula–

i

Versalles –a la plaça... del Comerç! El col·lectiu Rosa de Maig,

punxa. Últimament fins i tot adopta mesures per fer front a la crisi, no

tremola

a

l’hora

de

proposar-ne

de

clarament

proteccionistes. Ara hem pogut saber, per fonts ben

documentades, que els dies que les botigues surten al carrer (un

present al barri des de fa una vintena d’anys, no va poder muntar

BLA, BLA, BLA...

la parada el passat 6 de juny. Si tornen, potser troben aranzels.

y

UN FAST-FOOD, UN BANC, O QUÈ?

Sembla que hi ha algú interessat pel local del Versalles. Una societat empresarial de capital català, que ja va interessar-se fa un temps per un local al carrer de Concepción Arenal. A algú li

ve al cap un rètol amb un suggerent “Barra Liberal”? El Departament de Xafarderia del Capapeus –a través d’un dels

U

prohibeix la celebració de la fira d’artesania que té lloc vora el

agents més ben informats– s’ha posat en contacte amb aquesta

societat i fa unes setmanes no confirmava ni negava el rumor. I

si això anés de debò, en què es podria convertir el nostre

Versalles? Una pista: la tal societat és propietària de dos locals de Castelldefels tancats temporalment: Riviera i Saratoga.

...BLA, BLA, BLA

LES MOLT BARCELONINES OBRES DEL CARRER LLENGUADOC

Hi ha un carrer a Sant Andreu que ens recorda que a la Gàl·lia s’hi parlen llengües d’òc –i no només llengües d’oui–. I els veïns

d’aquest carrer ens recorden que fa mig any, o més, que tenen

obres a sota casa. Sonava fa uns dies la flauta amb la cançoneta

d’una inauguració per al 4 de juliol. Ai, l’Obama, quins tentacles...

cap a peus | juliol

Doncs resulta que diuen que diu el Districte que és Fecsa la

responsable que tot vagi tan just de temps. Sí? Hem comptat quatre operaris. O cinc. I a banda de la pols, dels cotxes mal aparcats, d’alguna nit a les fosques, poca molèstia més. És un plaer ser barceloní.

9

50 ANYS MOLT BEN PORTATS

El passat divendres 19 de juny va complir 50 anys tota una

institució a Sant Andreu: en Pere Pagès i Rosas. En Pere, l’esportista incansable, l’home de teatre –sempre darrera la cortina–,

l’exmonitor

d’esplai,

el

venedor

de

cupons,

l’excursionista que sempre vol anar més lluny, l’amic que no sap dir que no, el col·laborador de tantes i tantes causes, el xerraire

a qui no se li acaba mai el rotllo, en Pere. El Capapeus, que coneixes molt bé, et vol felicitar perquè t’ho mereixes. Segueix

sempre tan actiu, tan entremaliat i tan guerrer com fins ara. El poble necessita gent com tu. Per molts 50!

el xafarder

M

A l’AVV oferim un nou curset de Pilates amb relaxació dirigida.

Tots els dilluns a les 11h.

ioga | dansa del ventre country | pachtwork labors i manualitats balls de saló Si vols saber què està passant a Sant Andreu, visita el web de l’Associació de Veïns... www.avvsantandreu.cat

Solars abandonats al barri, una font de brutícia permanent

es de fa uns mesos hem entrat en el camp del efectes

En època estival i coincidint amb la pujada de la temperatura

col·laterals d’aquesta crisi econòmica i m’atreviria a dir social,

D

ambient, aquestes fonts de brutícia i deixadesa, poden provocar la

econòmiques, polítiques i bancàries, i ens situem a peu de carrer i a nivell de barri, una de les conseqüències més visibles, és l’alt nombre

focus de molèsties i fins i tot malalties que poden afectar directament a la població.

que ens afecta a tots plegats. Si baixem de les altes esferes

de solars en estat d’aturada constructiva i conseqüentment en un

proliferació d’insectes, mosquits, rates etc., els quals poden ser

procés de degradació i abandonament preocupant.

Sense sequera però amb les fonts buides

En uns recintes majoritàriament privats, com ho són tot aquests

Ja fa uns mesos que, gràcies a les abundants pluges, vam

no dir cap. Ara bé, la presència d’aquests espais en degradació pot

persistent sequera. Un any més tard, les fonts del barri continuen

solars, l’ajuntament i les institucions tenen poc poder d’actuació, per

tenir uns efectes directes sobre els terrenys públics o privats adjacents.

abandonar les restriccions i l’excepcionalitat que va provocar la estant buides o directament descuidades. Si voleu fer-hi un cop d’ull

passeu-vos per Can Fabra o pel llac de La Maquinista, tres espais

Les males llengües, o més ben dit les assenyades, comenten que

cap a peus | juliol

buits d’aigua i amb tasques de manteniment que semblen

coincidències, entre les que destaquen : Acumulació de brutícia i d’entrada al solar creades per la gent i, per tant, perill per la mainada

les fonts a partir de l’assecada de més d’un any i mig i l’efecte dels

11

Aquestes últimes jornades, he visitat uns quants d’aquests solars a

Sant Andreu, al nostre barri. En tots ells hi trobem diverses deixalles, creixement descontrolat de vegetació a l’interior, vies

que hi pot entrar, males olors, acumulació d’aigua en bassals, etc. Tres exemples de solars on es pot veure tot això que he anat comentant

són: Passeig Torras i Bages cantonada Passeig Santa Coloma

(Públic), Carrer Balari i Jovany davant l’Associació de Veïns (Privat) i

permanents.

hi ha hagut problemes d’esquerdes i fragmentació del paviment de canvis de temperatures. Per culpa d’això encara estan fora del seu

us comú i de la seva aparença normal, una problemàtica que ultrapassa el barri de Sant Andreu i s’estén a tot Barcelona.

l’altre al Carrer Campeny cantonada Carrer Gran de Sant Andreu

Tots sabem que la possible acumulació de pluja o aigua estancada

gran que la del tercer i, entre restes de fusta, plàstics i envasos, ens

important de reproducció i desenvolupament de mosquits, entre ells

(Privat). L’Estat de degradació del primer i segon solar és molt més

podem trobar fins i tot grans papereres de plàstic, maletes i trossos d’uralita. És especialment rellevant la problemàtica al voltant del solar

públic de Torras i Bages, ja que després de més de tres anys, i davant les

nombroses queixes del veïnat dirigides a l’Ajuntament de

Barcelona, encara no s’ha trobat solució a tal abandonament.

en aquestes fonts i llacs en fase de rehabilitació pot ser un focus el temut i mediàtic mosquit tigre. Les altes temperatures estivals, la proliferació d’algues i nutrients i aquesta aigua estancada, acceleren

tot el procés. Esperem que els especialistes tinguin ben controlats aquests ambients idonis pels mosquits.

Sergi Corral

L’Avanç de les obres del TGV ens porta més talls El tall i substitució del Pont de Sant Adrià i el tall de la passarel·la de l’Estació de Sant Andreu Comtal se sumen als enderrocs del Pont de Riera d’Horta i del pont metàl·lic per a vianants utilitzat per arribar a la Rambla Prim. Evitar que l’únic pas de vianants que quedi entre Sant Andreu, Bon Pastor i Sant Martí sigui una vorera al Pont de Sant Adrià és la màxima preocupació per a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. n dels inconvenients més gran que ens trobarem durant

U

l’execució d’aquesta actuació, el tall i substitució del pont de Sant Adrià, és l’enderroc de la passarel·la que utilitzem

per baixar a les andanes de l’Estació, per anar al Bon Pastor i al

Centre Comercial de la Maquinista. Això passarà durant la segona i tercera fase dels treballs que s’iniciaran durant l’estiu.

Val a dir que el Consorci Sagrera Alta Velocitat i el Districte es

van comprometre amb les entitats veïnals que quan s’hagi d’interrompre el pas per la passarel·la de l’Estació de Sant Andreu Comtal s’instal·larà un pont alternatiu.

A la reunió del 2 de juny, en la represa del grup de treball

d’Infraestructures, i també el 9 de juny durant una sessió informativa amb els veïns, es va informar que la construcció de la variant al Pont de Sant Adrià es duria a terme en 3 fases.

La primera fase és la que ja està en execució i durarà aproximadament 6 setmanes, fins mitjans de juliol: consisteix

en l’enderroc del Pont i la construcció de la pilastra que

aguantarà la futura llosa; la segona fase durarà entre 4 i 5 mesos i es tracta de preparar els desviaments de transit direcció Bon Pastor passant pel carrer Ferran Junoy i passeig de l’Havana.

A les diferents sessions informatives es van presentar tres propostes de desviació del trànsit sobre les que estava treballant

l’Ajuntament; en dues d’elles s’havien de sacrificar molts dels arbres centenaris que guarneixen el Parc de la Maquinista i que

el projecte preveu mantenir. A la tercera opció, amb la que vam

estar tots d’acord, se salven la majoria dels arbres i és la proposta més coherent per les entitats veïnals ja que anys enrere quan es van fer els habitatges de la Maquinista les associacions vam reclamar que es mantinguessin aquests arbres.

Durant la tercera i última fase es construirà la llosa definitiva que

substituirà el Pont de Sant Adrià. Aquesta fase s’allargarà gairebé més d’un any, d’octubre de 2009 a desembre de 2010.

Sorolls pels veïns del carrer de l’andana de l’estació Un any i mig de trens a la porta de casa.

Una altra actuació important que s’iniciarà durant el mes de juliol és el desviament de dues de les vies del tren de rodalies.

Aquestes vies es col·locaran a 9 metres de les façanes dels habitatges del carrer Andana de l’Estació, entre les noves vies i

els edificis; s’està construint un mur de 4 metres d’alçada, que té

la funció d’absorbir els sorolls que produeix el pas dels trens.

L’Ajuntament va informar els veïns que s’havien fet mesures per establir el gruix i dimensions de la pantalla insonoritzadora. Els

veïns del carrer andana van reclamar al seu torn que es fessin mesures des de l’interior dels habitatges.

Trobareu més informació sobre l’evolució del Pla Sant Andreu-

Sagrera i l’arribada del TGV a la pàgina web de l’associació www.avvsantandreu.cat.

Montse Tarré

Novetats sobre el Casc Antic

ESPORTS

Amb un retard de quasi tres mesos, aquest mes de juliol es

2ª. cursa per a la intregració La Maquinista-Districte de Sant Andreu

preveu contractar el grup d’arquitectes que han de redactar

el projecte de la preservació del Casc Antic, segons han

El passat 5 de juliol es va celebrar per segon any consecutiu

aquesta cursa adreçada a totes les persones i hi haurà

PATRIMONI

informat fonts del Districte a l’Associació de Veïns. El retard ve donat perquè Urbanisme no ha tingut fins ara una partida

pressupostària per contractar els arquitectes. Recordem

que l’Associació de Veïns ja fa uns mesos ha engegat la campanya ‘Salvem el Casc Antic’ on es vol preservar el

barri tal i com està actualment, que s’anul•lin les llicències

d’obra nova i que es desafectin les zones del nucli històric.

Per a més informació entreu a www.avvsantandreu.cat

L’Associació reivindica un semàfor a Torras i Bages EQUIPAMENTS

La nostra Associació de Veïns (AVV) ha reclamat al Gerent del Districte que instal•lin un semàfor en aquest passeig a l’alçada del número 47 ja que actualmente s’ubica una guarderia i és

una zona molt perillosa per als més petits. Des de l’AVV es

demana que surti de la partida pressupostària del Fons d’Inversió Local del 2010.

categories diferents segons les discapacitats físiques de cada participant. Hi havia dos circuits urbans diferents de 5 i 10 km i van participar més de 2000 persones amb corredors de luxe com els olímpics Valentí Massana o Abel Antón.

Entrega de les signatures per l’Ambulatori SANITAT

El dilluns 22 de juny les AAVV de Sant Andreu de Palomar i de

Sant Andreu Nord – Tramuntana, juntament amb la FAVB, vam convocar una roda de premsa per presentar les signatures recollides els darrers mesos per l’ambulatori de les Casernes.

Van ser unes 3.300 signatures que demanen la presència de la consellera Geli en una assemblea oberta per explicar què

pensen fer davant el retard que està patint aquest CAP i el

sociosanitari, i quin tipus de gestió tenen prevista. Les signatures van ser lliurades, posteriorment, al registre de la Generalitat.

verònica gonzález 93 345 05 76

cap a peus | abril

publicitat del CAP A PEUS

13

UNIACC celebra el seu 10è aniversari

L’ONG ha impulsat 35 projectes a l’Àfrica Central i a l’Amèrica Llatina ONG Units en l’Acció (UNIACC), amb seu al barri de Sant

L’

Andreu de Palomar, va celebrar el seu desè aniversari el

passat dia 6 de juny. Allò que fa deu anys va començar com

una reunió d’amics és avui una organització que ja compta amb més de 100 socis.

Fa més de 30 anys, el destí va unir un grup de persones amb

cabells crepats i pantalons de campana que no es conformava a observar el món a través d’uns mitjans de comunicació que oferien

realitats distorsionades segons el prisma sota el qual eren governats. Volien anar més enllà dels grans titulars carregats de

xifres i buscar els motius d’aquelles versions de realitat amb la

voluntat de contribuir a millorar les condicions de vida de les persones.

Segur que més d’un els va titllar d’utòpics quan fa 10 anys van decidir posar els fonaments de l’ONG. Però aquest grup d’amics

tenia una clau valuosa per poder fer efectiva aquesta ajuda. En Miguel Ángel Olaverri, membre de la colla, fa avui 33 anys que viu

i treballa dia rere dia al terreny de joc, al centre d’Àfrica. A UNIACC se li obria així una nova finestra a través de la qual poder aproximar-

se a les necessitats reals d’un territori determinat per poder impulsar

accions d’ajuda concretes. Aquesta finestra s’obria encara més amb la presència de l’Emília Escribà a l’Uruguay. L’Emília també formava part de la colla i ara fa més de 20 anys que va decidir dedicar la seva vida a ajudar els altres des de l’altre cantó de l’Atlàntic.

UNIACC tenia, doncs, dues zones delimitades on poder focalitzar

les seves actuacions, les quals responien a unes necessitats contrastades. I així ho ha anat fent durant aquests 10 anys. Des de llavors s’han dut a terme 35 projectes que han permès dibuixar

molts somriures allà on l’alegria escasseja cada dia més. Uns

Eulàlia amb Blangoua (Camerun), Jaume Dantí; del professor d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i President de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres; i del mateix Miguel Ángel Olaverri, el qual va venir expressament del Congo per ser

present en la data assenyalada. Les aportacions de tots tres van permetre al públic assistent travessar la frontera de les xifres mediàtiques i conèixer alguns dels motius de la situació africana

actual. El punt final de la jornada el va posar un sopar de la fam i un

projectes vinculats sobretot a l’àmbit de l’educació, la sanitat i la

recital de poesia acompanyat amb guitarra a càrrec de Sònia Moya

Per celebrar l’aniversari, el dia 6 de juny, la plaça de Can Fabra va

També al Centre Cultural Can Fabra es va poder visitar, des del 30

La Garriga. A la tarda, l’auditori del Centre Cultural Can Fabra va

imatges alguns dels projectes realitzats. Uns projectes que UNIACC

promoció de la dona.

esdevenir l’escenari del grup de folklore Gresca i del cor Gospel Joy acollir la xerrada-col·loqui “La Solidaritat, una nova manifestació de la justícia: Àfrica, un continent d’esperança”, la qual va comptar amb

la presència del professor d’història moderna de la Universitat de Barcelona i membre de la comissió d’agermanament de Santa

i Pau Ruíz.

de maig i fins el 6 de juny, una exposició fotogràfica que recollia en

seguirà impulsant per obrir vies de desenvolupament als territoris on actua.

Redacció

Els fets de juliol de 1909 a Sant Andreu: La Setmana Tràgica

E

ni els vells, i els seus horaris feien gairebé impossible la

de juliol de 1909 es van cremar quatre edificis vinculats a

en sindicats i associacions de socors mutu, que organitzaven

ls experts asseguren que els fets de la Setmana Tràgica a

Sant Andreu varen tenir un caràcter clarament republicà i que l’anticlericalisme no va ser el factor més destacable, a

formació.

diferència d’altres sectors de la ciutat. Durant la darrera setmana

Des de finals del XIX, però, els obrers s’havien començat a unir

l’església, es va desarmar el Sometent, es va atacar la caserna

sortides i ball els diumenges, gestionaven caixes de resistència

de la Guàrdia Civil, es van aixecar mitja dotzena de barricades i hi morí un dels revoltats.

Tot i la presència de l’exèrcit, les gestions de les autoritats municipals van aconseguir que no entrés al poble, evitant el que podria haver estat una veritable matança. La repressió, però, va

ser furibunda: es van detenir desenes de persones vinculades al republicanisme catalanista i a l’obrerisme, es clausuraren entitats (com l’Ateneu Obrer) i s’executà un dels cabdills de la revolta, Josep Miquel i Baró. Dels cinc ajusticiats a la ciutat, un era aquest funcionari andreuenc, per uns era un fatxenda i per

d’altres un veritable líder. La seva mort representava un missatge directe a l’obrerisme catalanista d’arrel popular.

i impartien classes nocturnes pels obrers. En aquestes aules el

primordial era ensenyar a llegir i a escriure, però també es formaven les consciències en la pertinença a una classe social i

la lluita de classes. El socialisme i el republicanisme s’enfrontaven a l’educació religiosa i una manera d’entendre la

societat conservadora. Les famílies burgeses i els petits comerciants pertanyien a aquest sector de la societat, arrenglerat al costat de l’església. El centre de la vida de les obreres era la

fàbrica. Dues maneres d’entendre el món que xocaven en la vida diària, en les rutines més insignificants. Aquella setmana de juliol

els menuts, els que no tenien accés al poder van fer seu el carrer i van provocar uns aldarulls que canviarien el devenir de la nostra política.

L’any 1909, Sant Andreu era un dels suburbis de Barcelona. Amb

La societat andreuenca i la barcelonina mai no oblidà aquells

un veritable fangar. El Rec Comtal i les rieres el partien arreu i les

reclamant la unitat dels catòlics, i mossèn Clapés deixà escrita

els carrers mal il·luminats i pocs empedrats, els dies de pluja era

cases no estaven habilitades per una població que creixia sense parar. Les fàbriques i els tallers gairebé no dormien i la majoria

dels treballadors feia ben poc que havien arribat a la ciutat, procedents de la Catalunya i l’Espanya agrària. Els seus sous

miserables no els permetien comprar medicines per les criatures

dies. A la premsa local conservadora es publicaren articles una sèrie per explicar detalladament la violència contra l’església, però sense preguntar-se els perquès de la revolta.

Jordi Rabassa Massons

“El comerç fa barri”

Els petits comerciants han d’adaptar-se al nou context econòmic per superar la crisi

El carrer gran en plena ebullició durant un de les Festes al Comerç al carrer. / DAVID ROYO

D

Xènia Fortea i Montse Rosell

es de fa temps, la paraula crisi econòmica monopolitza la

portada de molts diaris i revistes. Les conseqüències negatives de la nova situació afecten cada dia milers de

persones que allarguen les ja infinites cues de l’atur. El sector del comerç n’és un bon exemple: són molts els negocis i les empreses que han d’abaixar la persiana. En un context econòmic

poc favorable com l’actual els consumidors controlen més les despeses per no estirar més el braç que la màniga i miren més

la butxaca, fet que es tradueix en repercussions negatives per als beneficis dels comerciants.

Quina és, però, la situació actual dels petits comerciants? Com afecta la crisi econòmica a les botigues de barri? Guillem Díaz,

soci fundador de la firma de serveis de consultoria D’Aleph i

Director de l’àrea de Comerç, Habitatge i Urbanisme, apunta que la crisi està afectant negativament el sector del comerç, ja que

els beneficis de les empreses es redueixen i molts negocis es cap a peus | juliol

veuen obligats a tancar. No obstant això, remarca que no existeix una norma única. Al llarg dels últims anys, D’Aleph ha constatat que la sostenibilitat del negoci comercial depèn en gran part de la

capacitat

d’adaptació

a

les

noves

circumstàncies,

independentment de les dimensions de l’establiment o sector en

qüestió. En aquest sentit, afirma que no es pot generalitzar

17

perquè “hi ha tants comerços de barri com tipus de barri”.

Segons Díaz, les dades recents que disposen “semblen plantejar que la crisi està afectant menys al comerç urbà (o petit comerç)

que no pas al comerç integrat dins de marques, franquícies i

cadenes”. Tot i això, assegura que el comerç de barri està

passant per moments poc favorables com a conseqüència directa de la contracció de l’entorn econòmic.

Un dels objectius principals D’Aleph és millorar el comerç urbà i,

per aquest motiu, tots els projectes que duen a terme responen

a la premissa “el comerç fa barri”. Dit en altres paraules, el

comerç fa ciutat perquè “quan no hi ha comerç, als nostres barris

els falta alguna cosa”. En aquest sentit, les activitats que

>

ROSA PURSALS

Al centre, el carrer Gran, punt neuràlgic de l’Eix Comercial.

A la dreta, el carrer Pons i gallarça, el mercat i el seu entorn. / DAVID ROYO

desenvolupen se centren a millorar l’oferta i adequar els barris a

les necessitats comercials. Per a Díaz el paper que juga el comerç urbà de proximitat és clau per a dinamitzar l’economia ja que repercuteix directament en la vida dels carrers de la ciutat i

primera necessitat i els clients continuen comprant”.

L’aspecte del Mercat de Sant Andreu, amb alguns dels comerços

forma part de la nostra cultura, hàbits i patrimoni social. Per

tancats des de fa un temps, fa pensar que la tendència d’aquest

fórmula de model comercial català, és a dir, un model comercial

Rodríguez considera que aquesta situació és fruit de la jubilació

aquest motiu es mostra partidari d’apostar més que mai per la urbà i integrat en la vida de les ciutats.

Ara els petits comerciants s’han d’adaptar a una nova realitat marcada pel desgast econòmic. Díaz remarca que “les petites

empreses, així com el conjunt dels barris, han de lluitar per

superar, amb bona nota, les situacions més complicades”. No

18

Però d’alguna manera el que oferim aquí són productes de

existeix cap fórmula màgica per a superar l’actual crisi econòmica. Díaz apunta que “no hi ha una recepta miraculosa”,

sinó més aviat “un còctel de receptes ben administrades, una

mercat -i de molts de la ciutat- és la seva desaparició. Tot i això, dels amos de moltes de les parades. “Les persones es van fent grans i un cop deixen de treballar costa que la gent jove vulgui

continuar en el mercat perquè aquest és molt esclau. No pots fer un mes de vacances, no pots tancar quan hi ha un pont, s’ha de

matinar molt i treballar moltes hores... La gent jove davant de tot

això prefereix anar a una empresa i treballar de dilluns a divendres amb un millor horari. Diran que sí a altres feines abans que la botiga”.

mica menys de prepotència, més empatia i una mica de sort”.

La

factor clau per a l’èxit”. A més, és partidari de “fer de la necessitat

també s’han vist ressentides. Segons Rodríguez, però, el

Segons Díaz, la societat ha de tornar a valorar l’esforç com “un

virtut” i veure el concepte “crisi” des de la vessant oriental per tal de convertir la crisi en oportunitat.

Si ens endinsem, però, en un dels nuclis comercials del barri per excel·lència, el Mercat de Sant Andreu, sembla que la crisi “no

ha afectat tan com sembla el ritme de venda”. Així, la Presidenta

del Mercat i propietària del comerç ‘Loly i Andrés’, Dolors Rodríguez, creu que estem en un moment on “la gent es mira

més els diners i potser sí que no es gasten tant en cada compra.

proliferació

dels

supermercats

i

macrocentres

ha

incrementat la competència i, per tant, les parades del Mercat

Mercat té a les seves mans un element clau i és que “els productes que s’ofereixen són molt frescos, tot el que és serveix és diari o setmanal”. En canvi, la Presidenta assegura

que “les grans superfícies compren amb molta més quantitat.

Evidentment els hi surt molt més econòmic però cada quans

dies porten els productes? Sovint són setmanes o fins i tot mesos!”. D’altra banda, el fet que en les grans superfícies es permeti que alguns productes com la fruita es puguin escollir a diferència del mercat- comporta que se’n ressenti

>

urant els anys 90 el comerç era bàsicament urbà. Petites

D

petits i mitjans comerciants, és a dir, el comerç urbà, no va tenir

dels carrers i places dels barris, proveïen els veïns amb

existint.

s’integraven en la vida quotidiana del barri. De mica en mica,

municipals acabarien desapareixent per donar pas als nous

botigues de barri, sovint situades als baixos dels edificis

queviures i productes de primera necessitat. El tracte entre els

més alternativa que adaptar-se als nous reptes per continuar

botiguers i els clients era proper, ja que els comerços

Cap a finals del segle XX, tot semblava indicar que els mercats

però, la situació va començar a canviar amb l’aparició dels nous

centres comercials, com hipermercats i supermercats. La

eixos comercials, com per exemple els centres comercials.

Aquesta nova realitat va comportar un nou marc de

competència diferent a l’establert fins al moment, en què els

realitat, però, ha estat una altra: els mercats encara són l’eix

comercial als barris, gràcies sobretot a les mesures de renovació i modernitat que han impulsat al llarg dels últims anys.

cap a peus | juliol

història | Apunt històric sobre el comerç al barri | PER XÈNIA FORTEA

19

C

negativament la venda a les parades del Mercat. “És una pena

estan soles perquè el marit està treballant i cada dia et compren

que no permet al client escollir les peces que et vols endur”,

I això és el que té qualsevol mercat que no t’ho pot oferir un

que això passi, i més si tenim en compte que existeix una llei assegura Dolors Rodríguez.

macrocentre”.

El centre comercial que més ha afectat el comerç del barri és ‘La

Darrerament sembla, a més, que el perfil de persona jove que va

les obres d’ampliació que tot just han acabat de començar

prototip de comprador era una persona d’una edat més

Maquinista’. Aquest es va inaugurar l’any 2000 i es pretén que

incrementin un 20% la seva capacitat actual. Això suposa un

20

alguna cosa. Hi parles una estona, preguntes pels fills, el marit...

augment de 14.000m2 de la superfície total del complex, arribant

als 90.000 m2. ‘La Maquinista’ esdevindrà així el centre

comercial més gran de Catalunya i un dels majors de l’Estat espanyol. Un fet que farà que pugi l’actual xifra de visitants, situada en els 15 milions anuals.

L’expansió de ‘La Maquinista’ influirà segurament en el ritme de

vendes del Mercat de Sant Andreu. Ara bé, Dolors Rodríguez pensa que factors com aquest o la crisi no s’han de traduir com

la futura desaparició del Mercat ja que aquest és “la vida del barri

i existirà sempre. El mercat és un ‘tu a tu’. Nosaltres, els botiguers, arribem a fer una mica de psicòlegs perquè la gent

que ens ve a comprar els hi agrada que els escoltis i facis la xerradeta. Sovint venen a comprar mestresses de casa que

a comprar al mercat està guanyant força. Si fins fa un temps el

avançada, els últims anys estan marcant una certa evolució. Així, la Presidenta del Mercat assegura que “cada vegada veus a més gent jove comprant al mercat. Sembla que aquest hàbit s’estava perdent però últimament hi ha més persones joves que venen a comprar, sobretot durant el cap de setmana”.

El Mercat de Sant Andreu té, doncs, aquesta batalla per no deixar-se guanyar pels macrocentres ni la conjuntura econòmica.

“Nosaltres tenim ganes de lluitar i fer coses. Organitzem moltes

campanyes, sortejos, cistelles, viatges, carnaval, xocolatada,

Sant Joan... celebrem molts actes i no ens quedem aquí tancats.

Volem obrir-nos al públic”. Rodríguez insisteix doncs en què el

Mercat “no morirà mai perquè oferim aquest producte fresc. La gent això ho sap i per aquest motiu ni la crisi ni els grans centres comercials ens podran vèncer”.

A l’esquerra, el carrer Gran durant una de les Festa del Comerç al carrer. A la dreta, el recorregut de l’Eix Comercial de Sant Andreu / DAVID ROYO

anàlisi | Entrevista a Joan Mateu, exdelegat Consell Eix Comercial | PER XÈNIA FORTEA Pregunta. Actualment, es podria dir que el comerç es troba en un

mal moment? Per què?

Resposta. És ben cert que l’economia de forma global passa per

un mal moment, però de tota l’activitat econòmica en general,

el comerç és el que està menys afectat. I si ho està és perquè existeix una psicosi col·lectiva de malfiança pel que ha de venir.

comprar fora de l’entorn immediat. Per tant, els supermercats han afectat, però en positiu.

P. Com afecten els macro centres comercials a les petites botigues de barri?

R. Afecten, però cada vegada menys. El fet d’haver tingut la

Dintre d’això, el comerç que millor resisteix la situació actual

capacitat de crear concentracions comercials importants (els

les grans superfícies comercials.

necessitat de desplaçament en cotxe, amb una oferta global

és el que està agrupat en els eixos comercials. Molt millor que

P. Recorda algun moment concret en què el comerç va viure

bons moments? Quan? Quines eren les causes, és a dir, quin era el context d’aquell moment?

eixos comercials) allà mateix on vius o en tot cas sense completa, ha permès competir en igualtat de condicions (quan

no amb avantatges) primer amb els hipermercats i ara amb els grans centres comercials.

R. Jo no crec que es pugui parlar de bons o mals moments per

P. Creu que perdrà l’essència dels mercats de tota la vida com

anys 90, amb el creixement indiscriminat de les grans

R. No, si els mercats evolucionen i ofereixen els serveis i els

al comerç. El nostre model de comerç només va perillar els superfícies. A partir de les lleis de comerç del Parlament de Catalunya, que definien el comerç urbà com el propi del nostre país, es va garantir el model actual d’equilibri.

horaris que no ofereixen ara. Alguns de Barcelona ho han fet i el canvi ha estat francament positiu.

P. Considera que han canviat els hàbits de consum?

R. Si, i crec a més que seguiran canviant de forma continuada. la capacitat d’adaptar-se també de forma continuada a les

cap a peus | juliol

P. Quines són les principals preocupacions dels comerciants?

a conseqüència de l’auge dels supermercats?

P. Amb quins problemes es troben?

P. Els comerços han d’aprendre a combatre la crisi o a conviure

21

que les despeses no baixen, mentre que la venda està

R. Si hi ha una cosa que hem après els que ja hem passat més

R. Poder mantenir un bon nivell d’atenció i servei al client en un

moment en què cal filar molt prim per quadrar ingressos i despeses. D’això també en podriem dir “resistir”.

R. Parlant globalment, el principal problema resideix en el fet de estancada.

P. L’aparició de grans superfícies comercials, com els

supermercats, han afectat d’alguna manera el comerç de les

És per això que el comerç que subsistirà serà aquell que tingui necessitats del consumidor. amb la crisi?

d’una crisi, és que pot durar més o menys, però que arriba un moment que s’acaba. El que cal és gestionar-la de tal manera que, en acabar, en sortim enfortits.

petites botigues de tota la vida?

P. Quina és la seva recepta per sortir de la crisi?

perfectament integrats en la trama urbana, que han contribuït

que serveixin al comerç per superar els problemes.

R. Nosaltres considerem que els supermercats són comerços

de forma important a la consolidació dels eixos comercials, perquè han estat els que han provocat que el consumidor

deixés d’anar a la gran superfície d’extrarradi per comprar alimentació i, per tant, han eliminat la necessitat d’anar a

R. Treballar més que mai, innovar al màxim, crear noves eines

Joan Mateu va ser Delegat del Consell de l’Eix Comercial des de la seva creació, ara fa onze anys. Actualment és el president del Patronat Fundació Barcelona.

entrevista | Sr. Roca | PRESIDENT DE L’EIX COMERCIAL DE SANT ANDREU

Optimisme contra la crisi “No ens preocupa ni gota, La Maquinista” Joana Ariet

Pregunta. La crisi està afectant l’eix? O és més aviat engendrat en els Mitjans de Comunicació?

Resposta. Nosaltres creiem que la crisi realment existeix, es nota. El que passa és que la crisi hi ha segments que la passen i hi ha

segments que es van defensant. Realment qui té menys crisi és qui més s’espavila.

P. Com ha d’actuar el petit comerç?

R. Nosaltres estem observant que el comerç que se’n surt i triomfa és

JOANA ARIET

aquell que s’implica. El comerç ha de ser atractiu, ha de donar aquest

valor afegit. Que hem d’estar uns anys amb l’aigua al coll, doncs

estem uns anys amb l’aigua al coll. Les èpoques grasses... són grasses; ara són magres! Més empresa, més motivació, menjar-se més el coco, canviar de productes... donar mobilitat al comerç.

P. I el tema de les grans superfícies? Fa por, ara més que mai?

R. Recordo que, fa 10 o 12 anys, quan van obrir La Maquinista, la gent va intentar fer manifestacions davant del districte perquè no

s’obrís. Llavors hi havia tres associacions dins del mateix Carrer

Gran, Sant Andreu Nord, Centre i Sud, i el que es va fer va ser unir-

R. Jo el que veig bastant és que hi ha comerç que es queixa i n’hi ha

que no. Jo segueixo dient que hi hem d’estar a sobre, que s’han d’intentar fer campanyes. Ja hem fet la campanya de la targeta de l’Ajuntament i de l’Eix comercial perquè el client es motivi.

P. És la targeta una iniciativa per fer perdre la por a comprar?

R. Sí. És molt atractiva pel client perquè no li costa res demanar-la ni

se. Així es va formar l’Eix. Actualment, no ens preocupa ni gota, La

renovar-la.

pot dir amb el cap ben alt que no ens fa cap tipus de por, al contrari.

P. Quin és, el punt fort de l’Eix?

P. Aleshores aquests grans centres comercials no són una

al carrer, vaig al mercat i dic 50 vegades bon dia. Ens coneixem tots.

R. És una zona més de venda. No hem de tenir por ni a maquinistes,

aquest sentiment!

Maquinista. Crec que li estem fent ombra nosaltres! L’Eix comercial

22

P. Dit així no sembla un problema tan gran, la crisi.

competència.

ni hipercors, ni corteinglesos... I tampoc ens hem sentit en cap moment maltractat per aquest tipus de centres.

P. Què en traurem de tot això?

R. La crisi serveix per motivar, no per adormir-se, t’has d’espavilar,

millorar la teva oferta, ser més competitiu... més professional. Hi ha

gent que jo crec que ho està passant malament de veritat, però si parlem en general, la gent està aprenent a gastar-se els diners; ara li estem agafant respecte al caler. Jo considero que és una cosa que

en quedarà a favor, d’aquesta crisi. Començarem a tocar tots una mica de peus a terra.

R. Sant Andreu té un concepte de poble molt arrelat. Jo surto cada dia

Vols viure el sentiment de barri que hi ha. I ojalá no es perdi mai, P. I l’Eix té una imatge pròpia? Quina és la seva personalitat?

R. El Carrer Gran és un carrer obert, amb molta vida, amb molta personalitat pròpia, sentiment de poble, un mercantilisme normal, de

carrer, amb compra tranquil•la, de passeig, el bon ambient, el poc agobio, compres si vols i si no vols no compres, mires, preguntes...

Té autenticitat, varietat d’oferta... és diferent. Tot això és bo. La vida porta vida.

P. Ets totalment optimista.

R. I tant! Jo sempre.

cap a tu | Prefereixes el comerç de barri o els grans magatzems? | PER BORJA MARIA Eva Ferrán Royo. 22 anys / Elisabeth Peña. 22. Estudiants Si és un dia de cada dia, al barri, però pels caps de setmana anem al centre comercial, on compres,

menges, te’n vas al cine, i ho tens tot al mateix lloc. Sap greu que la gent del barri hagi de tancar, però és la globalització, no hi ha més. És el món en el que vivim.

Pere Antequera. 38 anys. comercial informàtic En certa manera, el comerç del barri.

Tens un tracte més proper amb els comerciants, i arriba un moment en que si no ajudes al petit comerç s’acaba perdent la identitat de poble.

Crec que s’ha equilibrar: anar al

centre comercial però sense deixar de comprar a les botigues del barri.

Miquel Àngel Castaño. 37 anys. infermer

Elvira Casellas. 54 anys. comerciant de tosineria El comerç de tota la vida, evidentment. El tracte és molt més afable, tens una relació de

tu a tu i és diferent. : la gent ve al mercat i t’explica la seva vida i fa una mica de teràpia. També vaig

a grans magatzems, però si puc, compro més per aquí.

El

comerç

Maria Rosa Llucià. 50 anys. auxiliar de geriatria local, sóc una

enamorada del Carrer Gran. El gruix de la compra el faig a grans

magatzems, per la varietat i perquè els preus són més

competitus. Però si he de fer un regalet

comparo

botigues d’aquí.

amb

les

Alicia Chicano. 53 anys. oficinista

No freqüento el gran comerç. El

Sóc de Sant Andreu i m’inspira

còmode, encara que no sigui el

sempre.

comerç de barri és el més més econòmic. El problema és que cada vegada hi ha més

centres comercials i més a prop, i el comerç del barri no ho pot

personal,

El

tracte

sempre

és

et

més

poden

prestar qualsevol cosa o fer-te descompte. A una tenda gran la dependenta canvia cada dos per tres i aquí és més familiar.

cap a peus | juliol

aguantar perquè és més familiar.

més confiança el botiguer de

opinió | Potenciem el comerç de barri nar a passejar pel casc antic de Sant Andreu, mirar

A

Per això, des de l’Associació de Veïns, volem posar en valor

lleure al que molts veïns estem acostumats. Però si

evidentment, de demanar-vos que consumiu més, sinó de

urbanística, social i de dinamització de l’espai públic molt

d’intentar aconseguir una mica de temps del dia per anar a

aparadors i comprar allò que necessitem, forma part del

aquestes botigues no són rendibles i tanquen, no ho podrem

fer. El que volem dir és que el comerç de barri té una funció important, i això no ho podem deixar perdre. Cal recordar que

estem envoltats de grans centres comercials (Hipercor, La Maquinista, Heron City, Corte Inglés de Can Dragó i en el futur

l’estació de la Sagrera), i que la necessitat d’estalviar temps fa canviar la forma d’anar a comprar de les noves generacions.

la importància del comerç de proximitat. No es tracta, mirar

de

prendre

consciència

tots

plegats

de

la

transcendència de la decisió d’on anem a comprar. Hauríem comprar al mercat o a les botigues del casc antic, evitant les grans superfícies, i segurament també hi sortiria guanyant la nostra qualitat de vida personal. El que segur que hi sortirà guanyant serà la vitalitat dels carrers de Sant Andreu.

23

FOTOS: DAVID ROYO

L’Harmonia fa balanç de les Festes de Primavera ’Harmonia fa balanç de les Festes de Primavera: La

L

nombroses entitats que hi formen part. L’Associació de Veïns hi

Palomar, l’Harmonia va fer una valoració positiva de les

ateneu popular i cultural a la Fabra i Coats on s’ha d’ubicar el

A la reunió hi van assistir una trententa de persones de les

www.ateneuharmonia.blogspot.com.

federació d’entitats culturals i de lleure de Sant Andreu de

darreres Festes de Primavera que es van realizar a mitjan maig.

Melmelada de taronja

va ser present i recolza la reivindicació de l’Harmonia de crear un Casal de Barri. Per a més informació podeu entrar a

deixem bullir 5 minuts, les escorrem i repetim la mateixa operació

per treure l’amargor de la pell. Les reservem. Pelem la resta, traiem

INGREDIENTS

la pell blanca, les pesem, les tallem a trossets amb la cassola a sota

700 g de sucre (si la taronja és dolça amb 600g n'hi ha prou)

pells tallades a juliana i l’aigua. Coem a foc mig durant hora i mitja

1 kg de taronges (ja pelades) 1 llimona

1/2 got d’aigua ( 200 ml)

PREPARACIÓ

Pelem 3 taronges i la llimona, procurem no agafar la part blanca.

Posem al foc una olla amb aigua, Quan bull hi tirem les pells i

per aprofitar el suc que cau, afegim sucre, el suc de llimona, les o dues, en posem una mica en un plat per veure la textura, quan es va refredant veiem si és prou espessa, si ens agrada apaguem el

foc i omplim els pots, que haurem escaldat, els tanquem bé i els

fem bullir (han de quedar coberts d’aigua) uns 10 minuts, vigilant que no es toquin. Els traiem i deixem refredar. Els guardem en un lloc fosc.

L’Esplai Sant Pacià ja té 40 anys i ho ha celebrat a la casa de colònies de Mas Silvespre, a Canyamàs. Per a més informació: www.santpacia.com.

Light painting a Sant Andreu a tècnica del light painting o pintura amb llum no promet

L

res en va. Per tal de posar-la en pràctica només cal foscor, una càmera amb obturació manual, una llum i molta

imaginació. Heu vist mai les esteles vermelles de les llums dels

cotxes? Doncs aquest efecte prové de la reduïda velocitat d’obturació de l’objetiu de la càmera, de manera que en els

segons transcorreguts s’enregistren amb claredat totes les llums exposades.Aquests traços reben el nom de fisiogrames, i ja des dels seus inicis als anys 70 van explotar el seu potencial

el passat divendres 15 de maig, de la mà del col·lectiu DAVID ROYO

Sincronia.El taller de pintura amb llum va despertar als assitents la guspira de la creativitat que es va desfermar, després de la

sardinada de l’Ateneu Harmonia, amb la gravació a la plaça,

del curtmetratge ‘L’Harmonia fa llum‘. Amb projeccions de Visitor Vjs sobre la façana i ambientats per la banda sonora de Dj Antas & Low Batteri, els artistes aspirants a cuques de llum

van anar formant lletres i figures a l’oscil·lant ritme de funky. Cal incidir en la interactivitat de l’esdeveniment, la ‘performance’,

perquè tot i que el vídeo romandrà com a document, l’efímera obra ja no hi és…Així, amb la panxa plena i tot prenent la fresca

a la plaça, és tot un goig contribuir a la història de l’art contemporani.Per veure les fotos i els vídeos feu un viatge fins a

www.festivalsincronia.com

o

http://ateneuharmonia.blogspot.com/.

visiteu

el

bloc

Ignasi Campos

cap a peus | juliol

desenfadat i rialler que els va portar fins l’auditori de Can Fabra

25

Ihuuu! A ha arribat l’estiu!! Fa calor i suposo que esteu ja pensant en les vacances. Jo estic pensant en marxar uns dies. Encara no sé on anar però vull anar mooolt lluny, a descobrir llocs nous i a carregar piles! Mmmm... algun suggeriment? Va, penseu-hi uns dies i m’envieu propostes, l’única condició és que el destí estigui a la quinta forca! Ai no! que la quinta forca és aquí al costat!Per cert, que la sabeu la història de la quinta forca? Fabret

GINA POR TI

LLO

Un poema i un refrany per a cada mes de l’any Una gran festa Berenar a la muntanya, jugar fins que la nit coroni el cel.

No tenir hora per aixecar-te, mullar-te sota la tempesta i esperar a que el primer raig de sol comenci amb l'aigua una gran festa.

Seran els convidats les granotes i els gripaus, els caragols, alguns insectes i moltes aus.

Seran els convidats, hi haurà al camp concerts i balls.

Isabel Barriel

Us recomano un llibre per a fer funcionar les neurones i no deixar de calcular! Un llibre amb un misteri per descobrir tot fent servir el càlcul!

Formental, Jean-Luc. 365 pingüinos. Madrid: Kókinos, 2007.

...La quinta forca.

Fa molts i molts anys, al s. XIV, als quatre camins principals que duien a Barcelona hi havia una forca, on es penjava els condemnats. D’aquesta manera, les autoritats del moment volien advertir els que s’acostaven a la ciutat que qui la feia la pagava. Doncs bé, resulta que en aquells temps se’n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, conegut també amb el nom de finestrelles, i molt proper a Sant Andreu. D’aquesta manera tots aquells que anaven o sortien de Barcelona cap al Vallès estaven avisats del que els podia passar si actuaven com a malfactors. Com que en aquells temps Finestrelles quedava molt lluny del centre de la ciutat es va fer popular l’expressió “és a la quinta forca”, per designar llocs molt llunyans. Així que ja sabeu que si aquest estiu sortiu de la ciutat no anireu pas a la quinta forca, sinó una mica més enllà.

Refrany Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i, a l'estiu, d'esquena

fabret.coats@gmail.com

Aviat tindrem alguns nens i nenes sahrauís.Ets capaç de trobar les set diferències?

El Perfil pòstum de...

Joe Forga

DAVID ROYO

Mor Joe Forga, l’ànima del teatre andreuenc.

Actor,director i animador de gran valor artístic

capficat en l’obra de teatre infantil “Peter Pan”. Amb “Peter Pan “

proppassat ha deixat glaçat el poble i sobretot en l’àmbit del teatre.

de Sant Andreu.

La mort d’en Josep Forga, més conegut com a Joe, l’ 1 de juny Actor i director de teatre així com de televisió i cinema. Es va morir

havia fet les espanyes i tot just l’estava representant al Casal Catòlic

de sobte mentre es banyava a la piscina de casa dels seus sogres,

Fa cosa de pocs anys fou en Joe Forga qui em donà la trista notícia

l’edat de 49 anys, casat i amb un fill d’un any. Va néixer el 16 de

Casal catòlic i als Carajillos de Teatre. En commemorar-se la mort

al bonic poble de Galliners a tocar de Bàscara ( Baix Empordà). A gener de 1960 a Sant Andreu de Palomar.

Format a l’Institut del Teatre d ela Diputació de Barcelona. En Joe

havia fet les seves primeres passes interpretatives a L’Ou Nou, grup

de teatre del Casal Cataòlic, als Nous Locals de Sant Pacià i als Carajillos de Teatre del Centre Cívic. Després vingueren la televisió

de la mort de la Imma Planas, també actriu com ell i vinculada al

el 2008 de la Planas, en Joe organitzà un excel·lent acte d’homenatge al Casal Catòlic i en fou un dels promotors per tal que la sala de teatre del Centre Cívic portés el nom de la carismàtica actriu. La dissort ha volgut que el darrer paper de la seva vida hagi estat el mateix que el de la Imma en tan poc temps.

La mort d’en Joe l’hem sentida molt – prova d’això és el dia del seu

literària de la malaguanyada Montserrat Roig-, “Secrets de Família”,

No es mereixia un final així. A voltes els guionistes de la nostra vida

programes infantils, entre elles “Des del Balcó” – basada en l’obra

“Nissaga de Poder”, “El Cor de la Ciutat”, “Plats Bruts”, “Barri Sèssam” i darrerament com l’ex-alcalde de “Ventdelplà”. En teatre destaquen les obres “Les aventures de Massagran” de Folch i

Torres, “L’Hostal de la Glòria” de Segarra, “Sí és així, si us sembla”

darrer comiat on l’assistència de familiars i amics fou en escreix-. s’equivoquen, i molt. Ha estat un cop molt dur i el poble està de dol,

donat que era un personatge molt conegut i per a molts força estimat.

de Pirandello....I en cinema les pel·lícules “Encerrados”, “Demens

Acabo amb uns versos de Miquel Martí i Pol del poema ‘Sense títol’

de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya des

Si fossis terra creixeria en tu

Dementis” , “ Tardes con Gaudí” i “ Una casa de locos”. Era membre del 1991.

També havia estat capficat en milers de mogudes artístiques i associatives del seu poble natal. Pregoner de la Festa Major . Durant els actes de commemoració del centenari de l’Annexió de Sant

Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona el 1997, fou qui anuncià,

trompeta en mà, dels actes commemoratius pels carrers i places de l’ex-vila. Essent uns dels artífexs de la Comissió Sant Andreu Poble,

coordinadora d’entitats organitzadora del centenari. Darrerament

havia dut la gestió del Sant Andreu Teatre i actualment estava

i llevaria fruits d’una rara dolcesa,

seria fidel als camins que et solquen la pell

i als rius secrets que et travessen l’entranya.

Si fossis mar manllevaria el vent

per desvetllar-te remotíssims ecos.

Si fossis pluja et rebria tot nu.

Si fossis bosc estimaria l’ombra.

Joe Fins sempre.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | juliol

i finalment el cinema. A la televisió actuà en diverses sèries i

27

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER JOSEP LLUÍS BUILS

Revisió anual. Mai no és tard

El grup 94è C o no C…de Teatre va estrenar Revió anual, original

de Montserrat Cornet, dirigida per Cristina Lanau a la Sala Imma Planas el 8 de maig. L’obra ens mostra tres personatges que es

troben per casualitat en una consulta mèdica. Aquests desperten

els sentiments més íntims i demostren que mai és tard per buscar el camí de la felicitat.Tal i com va dir la directora al presentar l’obra, tots en vam sortir amb una mica més d’amor, si

més no, amb la ferma convicció que l’amor i l’amistat són imprescindibles per viure i per sentir-nos més persones.

La Rambla de les floristes

Políticament incorrecte

comèdia costumista en vers, del gran dramaturg Josep Maria de

embolicada i divertida comèdia de Ray Cooney. Políticament

Teatre pels descosits va representar el dia 1 de juny aquesta

Segarra. I realment van saber fer-ho a l’alçada de la categoria de

l’escriptor. L’escenari era una autèntica Rambla, plena de flors i

colors, els vestuaris eren una joia del segle XIX, amb tota mena de detalls i els actors i actrius van saber fer el seu paper amb molta professionalitat i realisme. Destacaria la protagonista Antònia,

(Dolors Roca), que va donar vida a la florista, i va posar tota la seva ànima en la interpretació, emportant-se forts aplaudiments.

Forat sense fons de l’Ateneu va estrenar el 6 de juny aquesta incorrecte va fer esclatar les nombroses rialles espontànies del públic, per les situacions inesperades i entremaliades del guió.

També cal destacar la molt bona interpretació del seus joves actors, especialment el Sr. Ministre, (Francesc Garabella) com a paper principal i embolicador de totes les sorprenents accions divertides que es viuen a l’obra. Ben ambientada i dirigida per Miquel Àngel

Mateu, que va saber treure profit de l’habitació de l’hotel a on es desenvolupen les diverses escenes.

Yerma

El 23 de maig el grup “13 i acció” de l’Ateneu va representar l’obra

de Federico García Lorca i la veritat és que van fer-ho amb nota

alta. Yerma ens mostra el drama de l’una dona ansiosa per ser mare i frustrada de no poder ser-ho. De fet, la història representa la moral dominant de l’època. Amb un decorat auster com l’aire que

respira l’obra, els joves artistes van saber representar la seriositat i tensió del moment o la rialla de les amigues que troben un bon motiu per fer us de les seves tafaneries.

Escena | Cultura al barri |

PER JOSEP LLUÍS BUILS

Parlem amb Josep M Vidal, coordinador del Fica’t al Sat 2009

d’interpretació a Montserrat Monrós.

Pregunta. S’han complert les perspectives artístiques?

Mostra d’entitats de Sant Andreu

teatre andreuenc.

El cap de setmana 13 i 14 de juny s’ha realitzat la Mostra

P. I la previsió de públic?

Andreu de Palomar amb la nostra revista Sant Andreu de Cap a

Resposta. Sí, s’han complert les prespectives que esperàvem del

R. Bé, aquest any ha baixat una mica respecte a l’any passat,

però potser és que l’any passat la cessió inaugural va ser gratuïta i la sala estava gairebé plena, i enguany, no.

P. Què destacaries com a més positiu d’aquesta 6a edició?

R. La varietat d’estils i gèneres que s’hi han presentat.

P. I com a més problemàtic?

R. Potser la dificultat de l’espai pels actors que no estan

d’entitats al Parc de la Pegaso. L’Associació de veïns de Sant

Peus, hi tenia un stand que va ser força visitat, tant per persones

veïnes conegudes i com per altres que s’ interessaven per saber quines eren les activitats que es fan des de la Associació.

La Mostra ha estat tot un èxit de públic, afavorit pels dos dies

esplèndids que va fer i la gent s’aglomerava per tafanejar els stands i intentar treure la màxima informació de les 126 entitats que exposaven les seves activitats.

acostumats a actuar en un teatre tan gran, sobretot amb la veu.

P. El teatre amateur a Sant Andreu, tot i la crisi que vivim, creus que té bona salut?

R. Jo crec que sí, entre d’altres coses perquè cada grup té el seu

públic fidel i de moment no notem canvis importants.

P. Què canviaries per millorar el teatre?

R. Una de les coses que sempre es demana són més diners per poder cobrir les despeses que implica portar a terme una obra.

tres premis als participants. Han estat: Millor estrena a “Eva Finas e Inseguras”, millor muntatge a “Terra Baixa” i menció

La méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

El mes de Juny s’ha presentat sec i força càlid, la monotonia

pre-estival ha estat la dominant la major part de les jornades. Mica en mica s’ha anat enfilant la temperatura i a

partir de mitjans de mes hem tingut dos períodes càlids amb màximes properes o per sobre dels 30ºC.Les precipitacions

han sigut minses amb un total de 6mm recollits en 4 dies de precipitació apreciable. Per tant la pluja s’ha situat molt per sota de la mitjana.

J. BUILS

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

31,3ºC 16,7ºC 23,07ºC 1021hPa 1001hPa 1013,3hPa 6 mm 2 mm

30 1 11 5 5

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

cap a peus | juliol

Per acabar cal dir que aquest any, per primer cop, s’han entregat

ioga | dansa del ventre country | pachtwork labors i manualitats balls de saló et proporcionem l’assessorament d’una advocada i una arquitecta

fes-te soci de l’AVV!

tindràs descomptes en cursets podràs consultar l’arxiu de l’associació

La donació de sang: un benefici per a la societat

Quan arriba l’estiu s’intensifica la campanya de recollida de sang. Aquest acte solidari permet donar vida a moltes persones que en necessiten a través de les transfusions.

L’

´últim dijous de cada mes, durant tot el dia, la plaça

fer una donació una vegada cada dos mesos, temps necessari

Districte. Al bell mig de la plaça, front la mil·lenària

recomenable que una dona pugui donar unes tres vegades l’any,

Orfila es converteix en alguna cosa més que la seu del

parròquia de Sant Andreu de Palomar, trobarem un autobús blanc amb lletres vermelles: “Amb una vegada no n’hi ha prou.

Vine a donar sang”. És un dels disset busos financiats pel

departament de Salut de la Generalitat i el Banc de sang i teixits que recorren diàriament les poblacions del país per establir el

llindar òptim que recomena l’Organització Mundial de la Salut

(OMS) que són entre 43 i 45 donacions de sang per mil

habitants i any. Actualment a Catalunya s’han assolit les 40,5

i els homes quatre. La Marta també està preocupada perquè cada vegada augmenta més la mitjana d’edat, encara que que la qualitat de la sang és la mateixa. “Ens falta que vingui gent més jove”. Per aquest motiu, han iniciat una campanya destinada als nens i nenes de primària per explicar què és la sang, de quins

components consta i que es vagin familiaritzant que és molt important donar-ne una mica. Per donar sang cal tenir entre 18 i 65 anys i pesar més de cinquanta quilograms i se n’extreu uns 450mml.

de donar sang. “No costa res, una mitja hora com a molt, i tenen

cap a peus | juliol

donacions.

per recuperar els globus vermells de la sang. Això sí, és

està format per dues o quatre infermeres, el metge, el conductor

31

“Necessitem més donacions per aquest motiu estem aquí” ens

La Marta pensa que hi ha molta por i desconeixement en el fet

la plaça Orfila. “Porten un parell d’anys força bons, però a l’estiu

professionals sanitaris al seu abast”. L’equip de la unitat móbil

comenta la Marta Hernández, responsable de la unitat móbil de hi ha una baixada de donacions de sang, que és quan més es

necesita”. Els desgraciats accidents durant l’any, però especialment a l’estiu, fa que als centres hospitalaris es facin

més transfusions de sang, i les donacions siguin més necessàries que mai.

Durant tot el dia a la unitat móbil de la plaça Orfila desfilen entre 50 i 70 persones a donar sang. “Són persones que acostumen a

repetir durant l’any i són donants amb una tradició familiar que es transmeten de pares a fills”. Molts d’ells ho fan per solidaritat, per

ajudar als demés, i d’altres perquè tenen un familiar que en

necessita. Molta gent es pensa que pots donar sang com a màxim un parell de vegades l’any. Més lluny de la realitat, es pot

de l’autobús i l’administratiu.

Ja sabeu, el proper dijous 23 de juliol podeu acostar-vos a la plaça Orfila i fer un acte solidari que no us comportarà més de mitja hora i podeu fer que molta gent vegi augmentada la seva

qualitat de vida i moltes vegades per salvar-ne. Aquest autobús,

també recòrre diversos indrets del Districte com la plaça Mossén

Clapés, Felip II, Garcilaso, l’Hipercor i davant el col·legi Jesús Maria. Si voleu trobar més informació podeu entrar al seu web www.bancsang.net .

David Royo i Adell

LA REFLEXIÓ | Quan els dards no fan diana

i ser incapaç de Encara es pot passejar pel carrer Gran “Déu!” o aturarfer dues passes seguides sense dir un s m’hi he trobat se definitivament a parlar. Molts cop sar-hi. Sembla caminant quan ben mirat no feia falta pas tandreuenc ens com si una força congènita a tot san i fer marrada. aboqués a trepitjar aquelles voreres tot de meandre que La plaça del Comerç, aquella espècie s i Gallarza i el connecta el carrer de l’Ajuntament, Pon at; seria el meu mateix carrer Gran em té el cor rob gués de triar. I paisatge favorit de Sant Andreu, si l’ha ar el Versalles. dins d’aquest paisatge no hi pot falt costums, i ho Diuen que els humans som animals de n davant la meva he pogut constatar moltes vegades qua un canvi acabo estupefacció i reticència inicials per Versalles, ho habituant-me a la novetat. Amb el xpectació que confesso, no va anar ben bé així. L’e de la fesomia s’havia creat al voltant de la recuperació va inaugurar no original del bar era immensa, i quan es . M’agradava vaig estar-m’hi d’admirar l’arquitectura antigues, però comparar-la amb la de les fotografies i emboirat, amb m’havien canviat l’ambient fosc, oliós

HORITZONTALS:

| PER XAVI OLIVERES

i exposat a la soroll de barri, per un remake fred llençat. Vaig tafaneria dels vianants. Primer dard mal tums que sóc ja arrufar el nas, però com animal de cos ana i hi anava l’havia incorporat a la meva vida quotidi re i sentir-me de tant en tant. Em faltava trobar on seu a amb una bona arrecerat i a gust, i el local no comptav r una xerrada sonoritat, tot ressonava i costava manteni pensava. I jo privada. El menjar, però, mig ho com preferit amb el podia seguir gaudint del meu raconet t i la gent anant xamfrà del Versalles, el rellotge, la fon a per complet és i venint d’Orfila. El que jo desconeixi format la caixa que durant tot aquest temps del nou punt de fer-se patia forats, i grossos, fins al tada de cara i insostenibles. Potser amb una bona ren prou, ja que els uns nous sanitaris n’hi hagués hagut el que hi havia. clients ja n’estàvem de contents, amb funciona no s’ha Segon dard mal dirigit. Quan una cosa ués passat si les de remenar. No sabrem mai què hag manera. Potser coses s’haguessin plantejat d’una altra cruspint-me un haguéssim fet diana i ara estaria Versalles. Una pena.

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

1. Teixit lleuger de llana, habitual de les camises dels llenyataires.

Document formal de les reunions. 2. La ciència dels avions. Un

romà. 3. Estri imprescindible per menjar sopa. El pit dels metges.

4. Reacció anímica per un sentiment de plaer, pena o amor.

Xuclarà de la mamella. 5. El bastó del beisbol. Lletres romanes.

Arbret de jardineria de flors morades o blanques. 6. Zero.

Treballa de sol a sol. Territori governat per un rei. 7. Mascle de

l'oca. Victòria. Xemeneia humana. 8. Aviador suïcida. Aliança militar europea.

VERTICALS:

1. Exitosa xarxa social d'Internet. 2. Dolor a les articulacions. Gos. de vigilància intensiva. 5. Poema èpic de Virgili amb Enees de

T. aramrA. 13. Aixa. E. N.

3. Els xulos de les putes. Madrid. 4. Còpia genètica (al rev.) Unitat protagonista. Potassi. 6. Principi ètic que regeixeix el

Cruz. 8. At. M. EME. 9. Itàlia. 10. Acomiado. 11. Carallot. 12.

Antisistema. La Pe. 8. El botò de l'àtic. Mil romà. Exèrcit de

OTAN. Verticals: 1. Facebook. 2. Reuma. Ca. 3. Arlots. M.

Home badoc, aturat, encantat. 12. Tarragona. Proveïrà de pistoles

Tòrax. 4. Emoció. Mamarà. 5. Bat. DMC.

Horitzontals: 1. Franel·la. Acta. 2. Aeronàutica. I. 3. Cullera.

SOLUCIONS

i fusells (al rev.) 13. Eina per desbastar la fusta. Est. Nord.

Lila. 6. O. Sua. Reialme. 7. Oc. V. Fumador. 8. Kamikaze.

Militars Esquizofrènics. 9. El país de la bota. 10. Envio a l'atur. 11.

4. nolC. UVI. 5. Eneida. K. 6. laroM. Ta. 7. LUA.

comportament (al rev.) Nota musical. 7. Lliga d'Utopistes

Hilari n’estava molt, de la Maria. N’estava tant que es va

L’

rapar al zero quan ella li ho va demanar. Una juguesca.

N’estava tant que va córrer a capbussar-se a la platja

llarga quan ella va insinuar que li agradaria veure’l banyant-se a

dins del mar. I de poc que no s’ofega. I n’estava tant que va

En conte Sol ixent

telèfon. Amb el mòbil nou va venir la renovació de la confiança en

forma de contracte amb Sol Ixent. I el compromís de l’Hilari, que tendia a infinit envers la companyia, mentre que es quedava una mica més ençà amb la Maria.

arribar a contractar una línia de telèfon mòbil –ell no n’havia dut

I quan s’ho van haver dit tot i se’ls va acabar la corda, l’Hilari va

la Maria. Es trucarien per pocs diners si ell es feia del Sol Ixent.

recordar-li els bons moments amb la seva Maria. Ara que no hi havia

mai, de telèfon al damunt– de la mateixa companyia que gastava I se’n va fer, com qui s’apunta a un club. Ràpid i senzill, ja era

dels de la carbassa, ja era Sol Ixent. I van passar els dies i les nits i es telefonaven, s’escrivien textos curts que acabaven sent

molt llargs, i es feien truca-penges. Ara em piques tu, que m’he

quedat sense crèdit; ara he llegit el teu text però no responc i ens estalviem uns centimets; ara tinc ganes de dir-te que me’n

recordo a cada moment, de tu, però no et truco. La polisèmia del

gest: marcar el número i penjar abans que ens contestin pot voler dir tantes coses...

Més tard van venir les fotografies, la renovació de l’aparell, que

s’havia quedat obsolet, i la connexió a internet i la trucada amb imatge. Ara la Maria i l’Hilari es podien veure mentre parlaven per

Si en algun racó

els dies seran les hores

ningú trobarà el racó

Si en algun racó

i el racó el rellotge.

l’amor es perd,

Sant Andreu es troba,

i l’amor romandrà.

digueu-li al racó,

que jo el meu niu

Si en algun racó

el vull a la vora.

passa la vida,

el racó s’ho mira

mentre la vida desfila.

… i si en aquest racó

Si en algun racó

l’ocell seria.

passen els dies,

PER ALBERT ESTENGRE

|

hi fossis tu…

Fotopoètica

Maria, no calia ser Sol Ixent. I va fer un truc per rescindir el contracte.

Multa! Si es vol desfer de nosaltres ens ha de pagar una picossada

perquè encara no ha passat el temps reglamentari des que ens vam enamorar –li va dir l’operadora, sense metàfora–. I va deixar passar

aquells tres mesos, sense trucar però pagant. I llavors va haver d’enviar una carta certificada, amb membret de l’oficina de correus,

tres còpies compulsades del passaport i una relació de motius pels quals volia deixar de ser Sol Ixent. I esperar tres setmanes. Després d’aquest altre temps i cansat d’insistir amb trucades a l’operadora,

va abandonar la causa esperant que algun dia, cansats de no saber res d’ell, els del Sol Ixent se’l traguessin del damunt amb un sol clic.

Andreu Giralt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

cap a peus | juliol

En algun racó ocell seria

pensar que no volia aquell aparell del dimoni que només feia que

33

Esports| L’A.E. Sant Andreu ja és a 1a divisió |

JORDI URTASUN

Entrevista a David Jover, jugador de l’A.E Sant Andreu de Bàsquet Sots-21.

Pregunta. Com valores el joc de l’equip al llarg de tota la temporada?

R.El joc de l’equip en alguns moments ha estat molt bo, dels millors

de la competició. Quan no teníem el dia, guanyàvem els partits per ganes, perquè ningú en tenia més que nosaltres, trèiem l’orgull i ens

deixàvem la pell defensant. Som un equip molt interessant, amb un

E

presumir d’això, tenim un segell d’identitat que s’ha anat polint al cap dels anys i que aquest any ha donat els seus fruits.

l Sots-21 de bàsquet de l’A.E Sant Andreu acaba la

Pregunta. Com enfoqueu la propera temporada?

la propera temporada a la divisió més alta de la categoria, a

altres equips, més nivell… ens hi hem de trobar i intentar adaptar-nos

temporada a la Lliga A-1 com a primer classificat i prepara

Preferent. L’equip de l’Àlex Rodriguez ha culminat una gran temporada amb l’ascens a Primera Divisió de Bàsquet Sots-21.

L’A.E Sant Andreu va aconseguir el títol de Lliga a l’última

jornada gràcies a la derrota dels Lluïsos de Gràcia, un dels aspirants a acabar com a primers classificats de la competició.

La temporada va començar amb tres victòries consecutives dels

andreuencs que feien pensar que seria el rival a batre juntament

amb el Claret i els Lluïsos de Gràcia. Anaven passant les

R. Serà molt més complicada que l’anterior. Una categoria més alta, el més aviat possible. Tenim la sort que el grup es coneix, portem força temps jugant junts i tot i els petits retocs que hi puguin haver,

sabem on anem i què volem. De primeres et diria que haurem d’estar

a mitja taula, però som tant ambiciosos que ens plantegem estar entre els sis primers. Veurem com de difícil és el grup, com ens trobem nosaltres i com ens adaptem també al nou entrenador.

Pregunta. A què es deu la marxa de l’entrenador el mateix any en què

jornades i l’equip va tenir dos partits molt fluixos amb equips de

l’equip aconsegueix l’ascens?

Andreu va encadenar fins a 16 victòries consecutives que

molt atabalats. Ens han d’entrenar a nosaltres i després entrenen

la zona mitja-baixa de la classificació. A partir d’aquí, l’A.E Sant

l’apropaven al primer lloc de la taula que estava ocupat pels Lluïsos que continuaven intractables. La penúltima jornada el Sant Andreu va tenir la possibilitat de guanyar la lliga però la pressió va poder a l’equip i va perdre a casa davant els Lluïsos

que, sorprenentment, van perdre a casa seva a la darrera jornada. Aquesta derrota del rival més directe va permetre que el

34

equilibri entre el joc interior i exterior que pocs equips tenen i hem de

Sant Andreu es proclamés campió de grup després de completar una segona volta espectacular.

R.L’Àlex i l’Armand (entrenador adjunt) són jugadors del sènior i van ells amb el primer equip, és a dir, perden força hores al llarg de l’any.

Ells estan encantats amb nosaltres però hi ha cops que s’han de prendre decisions i volen estar el proper any centrats només en jugar

i potser més endavant hi tornen. Són joves encara i estic segur que hi tornaran, potser no amb nosaltres però sí amb els que vénen darrera nostre. Deixen un bloc de jugadors units i amb les mateixes

ganes o més de guanyar, si tornem a fer alguna cosa gran, en gran part també serà d’ells l’èxit.