Decapapeus 2009 05 539

La nova Fabra i Coats, en construcciรณ

Editorial| Davant la crisi econòmica stem davant d’una gran crisi econòmica, amb les

E

d’especulació, desigualtats extremes, consumisme i deterio-

població mentre que les tres quartes parts de la població

vetllarem perquè amb l’excusa de la crisi no es portin a terme

conseqüències que tots coneixem. Aquesta crisi es

produeix després d’un període de capitalisme ferotge en

rament ambiental.

què l’economia només ha servit per enriquir una part de la

Des de la FAVB i des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

mundial no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques a dia

retallades de drets i serveis socials que han costat tant d’assolir,

d’avui. És obvi que el sistema no funciona si no és capaç de satisfer les necessitats humanes. Hi ha diferents veus que estan clamant per una reflexió, per pensar si hem de continuar amb un sistema que pretén abusar dels recursos i sobrepassar

els límits del planeta o si hem de consumir una mica menys.

Cal assentar les bases d’un model diferent de desen-

moltes gràcies a l’ajuda del moviment veïnal. Exigirem que les polítiques socials serveixin per impedir situacions de pobresa a

Sant Andreu i continuarem donant suport a les denúncies i mobilitzacions contra els increments abusius de taxes i preus dels serveis públics.

volupament humà.

No podem permetre que en situacions de crisi es protegeixin els

A l’assemblea de la Federació d’Associacions de Veïns de

desprotegits els més febles. Tal i com diu l’Arcadi Oliveres, en el

Barcelona (FAVB) celebrada el passat 21 de Març es va parlar

del moviment veïnal davant la crisi econòmica. Va quedar clar que la sortida a la crisi no pot venir de la mà d’una nova fase

poderosos perquè no caiguin en fallida i en canvi es deixin capitalisme només és vàlid un únic lema “privatitzar els beneficis

i socialitzar les pèrdues”. Així doncs, QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS !!!!

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN: 2013-2832

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 539, maig 09) 9 El Xafarder 27 Perfil: Salvador Casas 11 Recollida signatures 29 Teatre? A Sant Andreu!

12 L’aplicació del Pla ZP al barri 32 Xarxa de mots i Reflexió La transformacio Espai literari: En conte i 16 Monografic: de la Fabra i Coats 33 fotopoètica 24 Reformes Passeig Santa Coloma 34 Esports 26 Infantil COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA, DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,

PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA (MONOGRÀFIC) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

›GRUP CULTURAL

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

DIMARTS DE 17 A 20H.

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

33. 933463990

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

93 345 35 29 (SUSANNA)

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? La data de tancament del proper número és el

25 de maig

FEINA

Telfn: 607239630.

Llogo pis al carre d’Agustí

Senyora molt responsable

Es precisa senyora per

habitacions amb bany,

s’ofereix per atendre a

atendre un senyor d’edat per

matins o per fer feines de la

Només per cinc hores a la

346 14 11.

Telfn: 93.346.45.64.

persones grans o nens, als

llar. Sóc del barri. Esther. 93

fer tasques domèstiques. setmana. Senyor Miquel.

M’ofereixo per fer

M’ofereixo per fer treballs

les tardes, seguides o no, i

domèstics. Isidro. Telfn:

companyia a gent gran per

també dissabtes i

diumenges a les tardes.

Maria. 93 345 03 99.

M’ofereixo per fer tasques de la casa o companyia

a gent gran.

Maria del Mar. 93 274 11 39.

M’ofereixo per cuidar

i/o passejar gossos

per Setmana Santa.

Núria. 638 259 847.

6

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Senyora terapeuta

s’ofereix per fer massatges a domicili (preu especial

pensionistes: 15 e.).

Titulació. També m’ofereixo

per atendre persones grans;

fer el menjar; higiene

de manobre i petits treballs

619654975.

IMMOBILIARI Es lloga habitació al barri

de Sant Andreu per persona

Milà. Mig amoblat. Tres

menjador i cuina. Econòmic.

S’han de fer petites reformes.

Joan. 677 381 047.

Es lloga pis de 64 m2.

656 855 791/ 93 346 90 00.

1 títol. Margarita.

661 871 747 / 93 311 54 70.

2 títols. Esmeralda.

93 346 42 26 (a partir de 20

Campeny. Isabel. 93 276 91

1 títol. Joan. 610 436 119.

tot exterior. carrer de 00.

Venc torre a Montserrat

PARK, El Bruc. Tot exterior.

h).

1 títol. Sra. Sánchez.

93 346 96 23 / 617 893 012.

Es compren:

156 m2, amb garatge,

1 títol. Cèlia. 630 336 699.

i terrassa. Solar de 454 m2.

271.

magatzem, taller, altell. Jardí 320.000 euros. Ramon.

93 345 05 62 / 627 895 342.

juliol. Telfn: 696.885.816 /

Llogo una habitació a

650.545.429.

Es venen:

1 títol. Maria.

3 habitacions, alt i lluminós,

jove o estudiant per poder

entrar a partir del mes de

C.N SANT ANDREU

persona no fumadora. Jo

treballo i estudio. Ambient

1 títol. Dolors. 618 126

DIVERSOS Venc una cuina sencera

Llogo pàrking per moto

tranquil i privat. L’habitació

(amb tres focs) i forn. De gas

181.

mobles nous i fundes

Té 5 anys i demano 80 euros

350 euros (despeses

Emília.s.gaviota@yahoo.es

Entrada pel carrer de Camil

93 311 18 52 / 667 340 634.

Venc un moble de rebedor

Dublín. 3a planta. 93 346 96

Compro plaça de pàrking

al carrer de Malats. 630 136 Plaça de pàrquing en

venda per a cotxe gran.

Fabra i sortida pel carrer de

està equipada amb TV,

nòrdiques. Carrer Coroleu.

incloses).

natural i d’acer inoxidable.

(a negociar). 93.346.01.99.

de 1,10 m. de llarg, compost de dos mobles, un amb

23 / 617 893 012

als volts de la plaça Comerç i

calaixos i l’altre amb portes.

mateix, ofereixo aquest

Es lloga plaça de pàrquing

Antònia.

50 euros (a negociar).

carnet de conduir. Estic

Guardiola i Feliu. Plaça gran,

Es lloga plaça de pàrking

els dies.

93 345 56 41.

Telfn: 630.136.181.

personal; pedicura;

acompanyar al metge. Així

servei per a nens. Tinc

disponible les 24 hores, tots

al carrer de Lanzarote amb

àmplia i còmoda. 90 euros.

pl. Orfila. 630.135.375.

al carrer Guardiola i Feliu.

De color fusta.

93 346 01 99. Emília.

Venc impressora HP

deskjet 940 i monitor HP

pavilión amb altaveus

incorporats per 60 euros.

93 346 93 93. Josep.

Venc parka de senyora

637.360 460.

Bicicleta infantil BH;

model CALIFÒRNIA. Color

beige marca Burberry talla

groc i manillar blau. Alçada

etiqueta. Preu a convenir.

Alçada ma-nillar: 66 cm.

48, sense estrenar i amb 679 110 070 Anna.

93 345 95 75.

les condicions trucar al

Busco persones que els

(tardes). Emili.

compro-mís. Alabern.

seient regulable: 60 cm.

Amb frens a 2 rodes.

Gairebé nova. En perfecte

agradi ballar i la música per

quedar persortir els caps

Persona interessada en

689 298 924 (de 14 a 15).

cartells, programes de mà

Venc obres selectes

obres de teatre que s’han

de setmana. Griselda.

premis Nobel 10 T. Pell.

Venc un scanner "HP

estat. Té 2 rodes petites de

Premis Planeta 11 T. Pell.

trinca, no

de Cinca. 60 euros. Javier i

607239630.

Laura 649 324 021 Carlos

Es ven enciclopèdia

Scanjet N6010" nou de

s’ha usat mai. 150 euros.

661404859.

Per necessitats

monetàries, m’urgeix

vendre una butaca de

relaxació nova. El seu valor

suport per a nens. Carrer Luisa. 93 311 35 14.

Tots 80 euros. Telfn:

Venc banc d’abdominals

Espasa de 115 volums.

multifunció amb suports per

69 69 20.

kg. I 2 peses de 10 kg. Tot

Molt bon preu. Quim. 699 Es ven una llitera de

1.90 de llargada x 0.80

telèfon: 93.345.86.61

aconseguir fotografies,

que facin referència a

fet al barri (ja siguin de la

Lira, l’Ateneu,

els Catalanistes, el Casal

Catòlic, els Padres, Sant

Pacià, els Lluïsos o

d’altres).

Interessa tant la cessió

barra llarga, 2 peses de 20

d’originals com el permís

per 75 euros. Telfn:

i el fet de poder parlar de

616866951. Juli.

per fotografiar-los,

teatre i fer una mica d’història.

amb factura era de 750

d’amplada i d’alçada 1.40.

Faig cessió d’un nínxol

Contacte: Jesús:

pot venir a veure sense

En bon estat.Carmen.

Badalona. Per concretar

jmanzasimon@yahoo.es

euros. El venc per 350. Es

50 euros.

UN MATÍ FENT CONVIVÈNCIA A LA RAMBLA

Un dissabte plujós de març, el dia 28, la gent va quedar sobtada

quan a la Rambla va veure una “parada” on es recollien aliments.

al Cementiri Vell de

661.962.366;

d’aliments bàsics al Banc, per donar una resposta digne a les necessitats dels veïns més desafavorits.

Aquesta parada és una iniciativa solidària amb el Banc

Aprofitem per fer esment que qui vulgui portar aliments a la

desbordat per les necessitats de molta gent que viu al barri i al

dilluns a divendres de 5 a 8 del vespre i els festius i diumenges

d’Aliments amb seu a la Parròquia de Sant Pacià, que està recollits per diversos canals, es distribueixen entre un nombre

determinat de famílies, de les quals fan el seguiment els assistents socials del Districte. El mes de març van ser 170 famílies i es preveu que a l’abril siguin unes 200, per causa de la crisi que estem vivint.

A la vista del temps que feia, les expectatives de recollida eren

Recordeu que cal OLI, LLEGUMS, ARRÒS, LLET, FARINA,

cap a peus | maig

districte, per culpa de la crisi que estem travessant. Els aliments,

Parròquia de Sant Pacià, pel Banc d’Aliments, ho pot fer de

Agraïm sincerament la vostra col·laboració i us demanem que

7

a l’hora de les misses. Està ubicada al carrer del Vallès, 40.

CONSERVES, etc.

transmeteu aquesta iniciativa a familiars i amics a qui no els hi hagi arribat.

bastant pobres, però amb els intervals de millor temps i la bona

La “Parada de recollida d’aliments al carrer” és una iniciativa que

equivalent a uns 500 quilos de pes aproximadament (18 capses

Meridiana/Dublín (zona Hipercor), el 23 de maig a la zona de La

voluntat de moltíssima gent el “fruit recollit” va ser abundós, de fruita plenes de llet, llegums, arròs, oli, etc.). A això se li afegeix l’aportació en metàl·lic que algunes persones i famílies van donar per a la compra d’aliments bàsics: 410,00 euros.

Aquesta via de recollida d’aliments és molt important, i s’estan

encetant altres vies per intentar assegurar la suficiència

es repetirà el proper dia 25 d’abril a la cantonada

Maquinista, i a la Fira d’Entitats que es farà al Parc de la Pegaso el 13 i 14 de juny. Esperem la vostra visita.

Si necessiteu informació d'aquesta iniciativa o del grup promotor, estem a la vostra disposició pel què volgueu. Cordialment.

Ignasi Llorens Caralt

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

V

...BLA, BLA, BLA

COMERÇ JUST I BANCA ÈTICA

Ha arribat al departament de xafarderies que el dia 9 de maig hi

cinema, teatre... És la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Hi

qualsevol, sinó d’una festa de consum. Una trobada consumista?

ha un que mira per tots els mitjans de no ser injust amb cap de

haurà una festassa a Can Fabra. Però no es tracta d’una festa

No ben bé. Un dia de trobada i reflexió al voltant dels nostres diners i com els gastem, amb tallers, jocs, aperitiu, xocolatada,

LA TELENOVEL·LA BARRIAL

ha, doncs, un comerç just i un d’injust? Potser podem dir que n’hi les parts implicades. I pot haver-hi una banca ètica? Però això

BLA, BLA, BLA... no era un oxímoron? Treurem el nas a la festa.

y

Corre la brama –i podem assegurar que va de debò– que el

joves, es vol dur a terme la producció d’una telenovel·la barrial,

Centre Garcilaso, engega un projecte ambiciós amb gent d’entre

càstings de la part artística i tècnica. S’espera que el 15 de maig

Laboratori de Producció Audiovisual Cinecittà, que depèn del

14 i 18 anys: El Culebrón del Barri. Amb el suport del Colectivo

Piloto, bregat tant amb la cosa audiovisual com amb el món dels

U

tal com l’anomenen. Aquest passat abril han tingut lloc els els escollits ja sàpiguen si finalment es compta amb ells per al projecte. Hi haurà algun andreuenc?

...BLA, BLA, BLA

FESTA INJUSTA?

L’Eix Comercial de Sant Andreu, la macroassociació de comerciants,

sembla que ha arrufat el nas quan s’ha assabentat de la festa del 9 de maig. Troben in-just que la festa del comerç just sigui just un

dissabte, just el dia que es fa més caixa –sí?– i que el Districte hi doni suport. No em puc estar, xafarder com sóc, de pensar que l’Eix

cap a peus | maig

s’equivoca si no veu la festa com una oportunitat. Segur que les

botigues de Sant Andreu s’hi venen un munt de productes elaborats en condicions de treball dignes, arribats al taulell sense intermediaris

que imposen marges abusius, i que a més a més són respectuosos amb el medi. És el moment de dir-ho ben alt.

DAVID ROYO

9

XAFARDERS I XAFARDERIA

Diu que diuen que Sant Andreu és ple de xafarders i de xafarderies. Però el Departament de Xafarderia d’aquesta casa

no pot corroborar aquestes enraonies. Tampoc podem, ni volem –tot sigui dit– desmentir-les. És plausible que darrera la porta de la casa de davant de la porta de casa hi hagi algú que ens pugui

estar escoltant. Però tampoc és segur. Tot apunta que es tracta de veïns i de veïnes dels de sempre, encara que no s’exclou la

possibilitat que els nous també xafardegin. En resum, els carrers són plens d’orelles i de boques que frisen per fer córrer les nostres històries. Anem amb compte, si us plau.

el xafarder

M

A l’AVV oferim un nou curset de Pilates amb relaxació dirigida.

Tots els dilluns a les 11h.

L’AVV organitza una recollida de firmes per accelerar la protecció del Casc Antic i aturar la concessió de llicències

L’

Els veïns critiquen la lentitud amb què s’estudia la desafectació del nucli històric AVV de Sant Andreu de Palomar ha començat una

L’Ajuntament de Barcelona, a finals de març, va publicar a la

Antic i exigir que s’aturi la concessió de llicències de

nostra associació de veïns, però, no n’hi ha prou, ja que no

recollida de signatures per accelerar la protecció del Casc

construcció. Les diverses afectacions que existeixen pel Pla General Metropolità de 1976, si es duguessin a terme, destruirien

el teixit urbà del poble de Sant Andreu, ampliant carrers, augmentant alçades, etc. En definitiva desfigurant el teixit urbà de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar.

premsa l’anunci per contractar la redacció d’un projecte. Per la

volem que es continuï destruint el Casc Antic de Sant Andreu.

Per això, demanem que s’apliqui la suspensió de llicències.

L’exigim perquè és una mesura recollida dins les normes urbanístiques de la Ciutat de Barcelona i que serveix per evitar mals irreparables.

La protecció i desafectació del Casc Antic de Sant Andreu és una

Aquesta suspensió es pot aplicar prèviament a que s’hagi

mandat. Però la lentitud amb que l’Administració l’està

l’Ajuntament aposti per la conservació de tot el Casc Antic tal i

ocasions que contractarien la redacció d’un projecte urbanístic

a més informació entreu a www.avvsantandreu.cat

actuació recollida en el Pla d’Actuació del Districte per aquest

desplegant és preocupant tot i que ha promès en diverses per elaborar una proposta de modificació del PGM 1976.

Les entitats veïnals reclamen de nou l’Ambulatori de les Casernes

F

a anys que els veïns del barri esperen el nou Centre

aprovat el projecte i pot durar un any. També demanem que

com el coneixem i no es permeti una desafectació a mitges. Per Montse Tarré

comentar que no hi havia liquiditat per a les obres d’àmbit sanitari,

que han d’anar ubicades al solar de les antigues casernes, amb un cost de 35.000 milions d’euros. Se’ns va explicar que estan buscant un inversor per a que financi-hi l’obra.

d’Atenció Primària (CAP). Sant Andreu ha anat creixent, som

Després d’aquesta reunió, les associacions de veïns vam decidir

Associacions de Veïns, hem demanat que el futur CAP tingui una

la FAVB, sol·licitant la seva presència al barri perquè doni

molts habitants, però l’ambulatori és el mateix. Des de les

gestió cent per cent pública.

enviar una carta a la Consellera de Sanitat, Marina Geli, per mitjà de explicacions del retard de l’obra.

Posterior a la carta, i per sumar més força a la nostra demanda, les

hem manifestat el nostre malestar als consells de barri i a altres actes

durant el mes d’abril per a poder demostrar a la Consellera la

retard de l’ambulatori. Les nostres queixes han estat reiteratives i convocats pel Districte.

A l’últim Consell de Sanitat, que va ser el mes de febrer, se’ns va

associacions de veïns vam proposar de fer una recollida de firmes necessitat de tenir un nou ambulatori a Sant Andreu.

Maria Guardia

cap a peus | maig

Les associacions de veïns i els mateixos usuaris ens hem queixat del

11

El 28 de maig hi haurà unitat mòbil de donació de sang SOLIDARITAT

Com cada últim dijous de mes us recordem que el dia 28 de maig de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores hi haurà una

unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits a la plaça Orfila. Recordeu que amb una

vegada no n'hi ha prou i que cada

donació pot ajudar a tres persones.

Recordeu, a més, que cada tres segons algú necessita sang a Catalunya. Per més informació: www.bancsang.net

Nou mecanisme de participació a la Sanitat SALUT

Des del Districte de Sant Andreu, i en col•laboració amb el Consorci Sanitari

de Barcelona, s'han posat en marxa comissions de seguiment i participació

en els centres d'assistència primària

del districte de Sant Andreu. Amb aquestes comissions es vol fer un

seguiment del funcionament dels CAP amb l'objectiu de mantenir al dia la

informació que arriba tant a pro-

fessionals com a veïns i a l'ajun-

tament. La voluntat és establir un diàleg constructiu entre usuaris, professionals i administracions.

L’Associació, molesta amb Urbanisme de Barcelona INFRAESTRUCTURES

L’Associació de veïns (AVV) ha fet una

12

queixa formal al departament d’Urba-

nisme de l’Ajuntament de Barcelona per la manca de notícies sobre l’arribada del

Tren d’Alta Velocitat. L’última ha estat un comunicat d’ADIF –empresa pública que gestiona les obres– on expliquen que

tallaran el trànsit del pont del carrer de

Sant Adrià i que en construiran un d’alternatiu. L’AVV es queixa de què serveixen les comissions de treball si les informacions les reben per altres canals.

També s’ha demanat explicacions de la durada del tall i les desviacions i alternatives previstes.

Sant Andreu destina el Pla ZP només a la millora de carrers i parcs

M

entre l’alcalde de Barcelona demana

a l’Estat que es torni a convocar un altre Fons d’Inversió Local per al

proper any, la Regidora del Districte explica

que estan oberts a rebre propostes de quins

projectes presentar si es realitza una nova

convocatòria. El Govern de l’Estat va anunciar a finals de 2008 un pla d’inversió

per activar l’economia. És el conegut Plan ZP. El nom correcte és Fons d’Inversió Local dotat amb 8.000 milions d’euros que s’han repartit proporcionalment a la població de cada municipi. A Sant Andreu de Palomar ens han tocat gairebé tres milions i mig.

Des que l’Estat va anuciar la convocatòria,

El carrer de Vallès es rehabilitarà amb els fons d’inversió local. / DAVID ROYO

per presentar propostes. No valia qualsevol

l’atur i activar l’economia, es veurà

estiguessin pressupostats per a l’any 2009 i

majoria dels projectes de la ciutat s’acabaran

els ajuntaments van tenir poc més d’un mes cosa. Havien de ser projectes que no que es poguessin executar en un any. Cada

un dels projectes no podia tenir un pressupost superior a 5 milions d’euros i so-bretot havia de garantir que ocuparia gent que està

ràpidament diluït ja que l’execució de la

abans de finals d’any i la gran majoria i tots

els que es fan a Sant Andreu no crearan llocs de treball que perdurin en el temps.

a l’atur de forma immediata.

Cal remarcar que en les bases de la

El repartiment dels diners que han tocat a la

nistraciones Públicas estava contemplada la

ciutat en proporció al seu padró és de 282

milions. Però aquests no s’han repartit seguint la mateixa proporció entre els diferents barris de la ciutat. Si fos així a Sant

Andreu de Palomar contaríem amb uns 10 milions enlloc dels tres i mig.Els projectes

convocatòria

del

Ministerio

d’Admi-

possibilitat de presentar projectes que

consistissin en la construcció de nous equipaments, però a Barcelona dels 303 projectes

presentats

molt

d’aquestes característiques.

pocs

són

que es duran a terme al nostre barri són

Enguany no tindrem nous equipaments ni

manteniment del mobiliari urbà. S’urbanitzen

pressupost del Districte que ja vam explicar

bàsicament de re-urbanització de carrers i

els carrers de Nadal, de Dragó, Vallès, Sant

Sebastià i Sant Ildefons. També s’aprofitarà per arreglar la font de Can Fabra, diversos parcs infantils del barri, s’arranjarà el mur de la Meridiana i s’ampliarà el Centre de Serveis Socials.

No és estrany que l’Alcalde demani un altre

injecció de diners per part de l’Estat doncs l’objectiu d’aquesta inversió, treure gent de

amb els Fons d’Inversió Local ni amb el en anteriors números del DE CAP A PEUS. Tot el que s’invertirà es destina a reurbanitzar

carrers, si no comptem els barracons del nou

CEIP de la Fabra i Coats com a nou equipament. L’AVV espera que per al 2010 ja

sigui amb el pressupost de l’Ajuntament o

amb més inversió per part de l’Estat es facin alguns dels equipaments que fa temps que reclamem.

Montse Tarré

La nova Fabra i Coats, en construcció

El procés de transformació d’aquest antic recinte industrial segueix el seu curs. Ja s’ha firmat el conveni per la creació del nou museu de la fàbrica i els equipaments educatius ja tenen data fixada. La reivindicació del Casal de Barri és més viva que mai i les entitats reclamen un ateneu popular i cultural.

Vista des d’unes de les torres de la Fabra i Coats. A primera vista veiem l’antiga sirena de la fàbrica. Al fons, la cúpula encara per rehabilitar de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. / DAVID ROYO

E

David Royo i Adell

n un dia assolellat de principis d’abril, més de 400 persones es van aplegar a la plaça de Can Fabra, darrera de la Biblioteca Ignasi Iglésias, per celebrar la tercera calçotada que reivindica

un ateneu popular i cultural a la Fabra i Coats. La federació d’entitats L’Harmonia, que cada any organitza l’acte treballa perquè les

associacions que hi formen part puguin gestionar el Casal de Barri que s’ha d’ubicar a la nau C del recinte fabril.

Durant la calçotada, pocs recordaven que anys enrere el parc on degustaven els calçots va estar a punt de ser un terreny per a pisos.

L’any 1987, la nostra associació de veïns (AVV) denunciava que

l’Ajuntament projectava la construcció d’edificis sense tenir en

compte el patrimoni històric de la fàbrica i la mancança

d’equipaments al barri. Eren temps de febre especuladora. Tot i així, després de mesos de lluita veïnal, l’espai es va convertir en la biblioteca que coneixem avui en dia.

cap a peus | maig

El 2005 la resta del complex industrial va perillar de nou. El recinte fabril va estar a punt de convertir-se en tres torres de quinze pisos al

bell mig del barri. Moltes naus no estaven catalogades com a patrimoni històric i la immobiliària Renta Corporación ho va aprofitar

per comprar terrenys per 30 milions d’euros. L’AVV va reclamar aleshores a l’Ajuntament que recuperés l’espai o que no deixés

17

construir a Renta Corporación.

Tres mesos després, l’Ajuntament va anunciar que comprava els

terrenys a la immobiliària. Tot plegat, però, no era tan fàcil com semblava. El consistori no tenia prou liquiditat per pagar a Renta Corporación. Per això, li va oferir uns terrenys al Poblenou, concretament al 22@, per valor d’uns 49 milions d’euros. D’aquesta manera, la immobiliària no només va recuperar els 30 milions, sinó que en va guanyar uns altres 20.

La recuperació dels terrenys de la Fabra i Coats per als veïns ha

estat complexa. Les entitats han lluitat durant molts anys contra l’especulació i, finalment, el recinte fabril serà una zona

>

A l’esquerra, uns membres d’Amics de la Fabra i Coats. Al costat, la façana del reciente fabril. A la dreta, imatge aèrea dels anys 50. / DAVID ROYO I AMICS DE LA COATS

d’equipaments culturals i educatius. Cal, però, que l’Ajuntament escolti les propostes de les diverses entitats del barri.

CONVENI PEL FUTUR MUSEU DE LA COATS

Una de les poques propostes que l’Ajuntament sí ha tingut en compte ha estat la creació del futur museu de la fàbrica. L’Associació

passat per anar informant a les entitats de les novetats al recinte i per

treballar conjuntament en els futurs usos de les naus. Amb tres mesos de retard, es va iniciar la reunió amb un repàs dels projectes amb un ús ja definit.

Amics de la Fabra i Coats portava molt de temps recopilant peces i

La sorpresa dels assistents a la reunió es va produir en confirmar-se

(MUHBA), se n’han inventariat més de 1.200. Finalment, el passat

els antics bombers de la fàbrica- s’ubicaria la Federació Catalana

gràcies a la col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona

30 de març, es va segellar el conveni per al futur Centre d’Interpretació del Treball, un museu que explicarà part de l’activitat que es realitzava a la fàbrica en un espai de 1000 metres quadrats integrats conjuntament amb la sala de calderes on s’exposaran

18

Seguiment de la Coats. Aquesta comissió es va crear al juliol de l’any

que a les naus baixes que donen al carrer Sant Adrià -on se situaven

d’Escacs per un període de 25 anys. La regidora Gemma Mumbrú va afirmar fa mesos que aquest espai es destinaria a allotjar un hotel d’entitats pel barri.

peces que aniran variant cada mig any. Pere Fernández (president

Però no van acabar aquí les sorpreses desagradables d’aquell

Sant Andreu) i Jordi Martí (conseller de Cultura de l’Ajuntament) van

explicar que havien desaparegut peces de l’exterior per la cessió de

dels Amics de la Coats), Gemma Mumbrú (regidora del Districte de signar el conveni segons el qual l’entitat Amics de la Coats cedeix els

seus béns a l’Ajuntament per a un ús museístic i en què s’especifica

la creació d’un Consell Rector format per les tres entitats que es

vespre. El conseller de Cultura de l’Ajuntament, Carles Martí, va l’espai a unes productores cinematogràfiques, i estaven fent el possible per recuperar totes les que havien estat robades.

reuniran cada semestre per fer el seguiment de la difusió i divulgació

A més, va comentar que en els propers dies es licitaria l’espai de la

que el SANT ANDREU DE CAP A PEUS ha pogut consultar, s’afirma que

ciutat. També va fer un repàs de les properes actuacions culturals

del fons històric i les incidències que se’n puguin derivar. Al conveni, l’ICUB-MUHBA gestionarà l’espai i es farà càrrec de les despeses dins el recinte i la conservació dels objectes.

DESAPARICIÓ DE PECES DE LA FÀBRICA

Un mes més tard, concretament el 27 d’abril, se celebrava a la seu del Districte de la plaça d’Orfila la tercera reunió de la Comissió de

nau central on s’ubicarà el centre de creació cultural més gran de la dins la fàbrica en el marc del festival Grec de Barcelona, les festes de la Mercè i el que será l’espai per celebrar els premis FAD de les arts decoratives.

Per altra banda, hi va assisitir Ramon Massaguer, gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament, per explicar que la intenció del seu

>

anàlisi | Fabra i Coats, un espai fabril d’interés europeu | PER JOAN ROCA I ALBERT i ha indrets on una institució marca decididament la

H

de Catalunya, que va efectuar un primer rescat documental).

passats, una influència rellevant a Les Corts i a Sarrià, la

contemporània des de la perspectiva de l’homo faber, de la

que teixia vincles més enllà del seu recinte s’ha fet notar en la

conformació d’un barri molt significatiu dins de la gran metròpoli

història. Si el Monestir de Pedralbes ha exercit, en segles

Fabra i Coats ha incidit notablement en els destins contemporanis de Sant Andreu. La dinàmica d’aquesta fàbrica

destacat a l’hora de situar Sant Andreu en la història de Barcelona. Cal subratllar d’entrada l’interès per la fàbrica

reiteradament manifestat en els darrers anys per les

persona treballadora, amb 1.000 m2 d’espais expositius per mostrar la complexitat de l’organització fabril i el seu paper en la industrial. Sense oblidar les relacions entre la factoria de Sant

Andreu i la colònia fabril de Borgonyà (vinculada avui al Museu Industrial del Ter) ni la trajectòria internacional de l’empresa.

associacions culturals i veïnals de Sant Andreu. Ara els treballs

En el marc del Pla estratègic del Museu d’Història de Barcelona, la

els Amics de la Fabra i Coats no hauria estat possible de formar

diversos models a Europa. Un centre actiu i socialment participat,

de recuperació avancen a bon ritme entre les entitats –sense la col·lecció i l’arxiu–, el Museu d’Història de Barcelona (ICUB) i el Districte de Sant Andreu.

La Fabra i Coats és valuosa com a complex patrimonial, en el

qual importen les construccions i la gran maquinària, sí, però també els béns mobles, la documentació d’arxiu i la memòria recent dels seus treballadors i treballadores. Cal abordar com un conjunt els immobles (incloent la conservació i restauració del

sistema energètic, que es preserva íntegre), la col·lecció d’objectes (convindria fer una crida a la ciutadania per recuperar

peces que en un primer moment es varen perdre) i l’arxiu (amb un acord entre el Museu d’Història de Barcelona i l’Arxiu Nacional

proposta apunta cap a un Centre d’Interpretació del Treball: n’hi ha el funcionament del qual s’ha de veure afavorit pels espais comuns

amb la Fàbrica de la Creació que impulsa allí mateix l’Institut de Cultura de Barcelona. Un espai museístic al bell mig del Districte de Sant Andreu, que amb una visió històrica “micro”, la que va del treball diari a l’organització fabril i a la vida del barri, aporti l’altra

cara de la moneda de la visió més global, “macro”, de la història

metropolitana contemporània, que el Museu ha de desenvolupar a

Oliva Artés i Can Ricart, al cor del Poblenou. Fabra i Coats pot ser així per a autòctons, nouvinguts i turistes una peça cabdal a l’hora d’explicar i explicar-nos la ciutat.

Joan Roca i Albert és director del Museu d’Història de BCN

cap a peus | maig

societat, la cultura i l’urbanisme andreuencs i ha tingut un paper

Aquests són els ingredients per construir una visió de la ciutat

19

departament era la urbanització dels carrers però sempre tenint en

aquest setembre. Es va comentar que es crearan uns mòduls

posar èmfasi a afirmar que la rehabilitació dels espais projectats com

complex industrial, on s’ubicaven les antigues cases baixes del

compte “l’arqueologia industrial del l’espai públic”. Massaguer va a centres educatius s’havien de combinar amb els espais industrials.

carrer Segre, i on ara hi ha un espai públic asfaltat.

LA COATS, UN ESPAI PER A L’EDUCACIÓ

En el torn de precs i preguntes, la representant de l’Harmonia,

centre d’educació primària (CEIP) i un institut de secundària (IES).

espais esmentats a la Federació Catalana d’Escacs, quan

Al recinte industrial està previst construir una escola bressol, un Per a la guarderia i l’institut ja tenen les naus industrials definides, però per al CEIP s’haurà de construir un complex educatiu nou.

Serà un repte perquè caldrà vetllar perquè l’arquitectura d’aquest

centre s’integri en el complex global de la fàbrica, tal i com van remarcar les diverses fonts institucionals. També es va comentar que sota l’escola es construirà un pàrquing.

20

prefabricats sempre a l’exterior del recinte fabril, mai dins del

Segons un portaveu de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona

Blanca Port, va mostrar la seva indignació per la cessió dels s’havia dit que es destinarien a les entitats del barri. Així i tot, va assegurar que seguiran treballant per aconseguir que la

creació d’un ateneu popular sigui possible a la Fabra i Coats.

Precisament,a mitjans del mes de maig, la federació d’entitats

l’Harmonia ha organitzat les Festes de la Primavera per reivindicar aquest espai i comptaran amb la participació d’una

trentena d’entitats del barri. L’Associació de Veïns també hi col·laborarà.

assistent a la reunió, l’institut tindrà tres línies de bàsica i dues línies

D’altra banda, Jordi Rabassa, del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias

juny es farà l’encàrrec del projecte executiu del centre. I cap al juliol

del recinte i instava l’Ajuntament a recuperar les peces que

de batxillerat. Es va dir, a més, que a principis del proper mes de del 2010 es licitaran les obres de rehabilitació perquè sigui operatiu al curs 2011-2012.

L’escola bressol s’ubicarà a la nau H i serà una línia amb sis grups.

Es va afirmar que hi ha dotze projectes per al concurs i la licitació sortirà a finals d’aquest any. La rehabilitació es farà durant el 2010 i

(CEII) va posar èmfasi en la preservació del patrimoni industrial

havien desaparegut. Des de l’Associació de Puntaries també van reclamar un espai dins la fàbrica per poder-hi fer exposicions. La

nostra associació veïnal va instar altra vegada al Districte a crear

les comissions de treball i va proposar tres àmbits concrets: educatiu, cultural i patrimonial.

està previst que s’obrin les portes pel 2011, igual que l’institut.

Ara només caldrà esperar que el Districte i l’Ajuntament tinguin

L’escola, que és I’únic equipament que encara no té un espai

finalment aquest espai únic a la ciutat es pugui omplir de vida

definit perquè és de nova construcció, començarà a funcionar

en compte les propostes que es van fer des de les entitats i que cultural i associativa que estigui a l’abast de tothom.

ROSA PURSALS

A l’esquerra, la caixa on hi havia la manguera dels bombers, un dels objectes desapareguts.

A la dreta, la darrera reunió de seguiment de la Coats . / DAVID ROYO I XAVIER DE LA CRUZ

història | Can Fabra, la fàbrica andreuenca | PER JORDI RABASSA I MASSONS

C

oats Fabra S.A. és el nom actual d’una empresa que ha marcat la vida andreuenca

des de fa més de 150 anys. Avui l’activitat

productiva ha abandonat el nostre poble, però

segueix essent una de les protagonistes de la nostra actualitat. Per buscar els seus orígens ens hem de remuntar a l’any 1838, quan Ferran Puig i Gibert

muntà una fàbrica de filats i torçats de lli. Tres anys

després es creà la Societat Ferran Puig, Portabella i Companyia. Aquesta petita indústria creixé i s’esdevingueren diverses fusions i compres

protagonitzades per Ferran Puig, Jaume Porta-bella, Camil Fabra i d’altres homes de negocis.

A la guia Barcelona en la mano, del 1895, hi llegim que estava

“dotada de una poderosa maquinaria movida a vapor (…). Es

la primera de España que ha elaborado carretes de clases

reconvertí en l’espai per les activitats esportives dels treballadors, a la Rambla de Sant Andreu.

superiores para máquinas de coser y la primera que ha

L’any 1915, entre les fàbriques de Sant Andreu i La Sagrera, hi

extranjero”. L’any 1884 s’havia creat la Sociedad Anónima

dels serveis que l’empresa els muntava, creant una veritable

fabricado las sedas mecánicamente, importándose al

Sucesora de Fabra y Portabella, que tenia tres fàbriques: la produïa filatura i torçat de lli, cintes de fil i cotó, cabdells de fil per a cosir; i la de Manresa, que es dedicava a la filatura i els teixits de cotó. En aquella època ja hi treballaven entre 2000 i 2500 persones, majoritàriament dones.

Així doncs, les unions se succeïren fins que el 1903 es produí

colònia industrial al bell mig de Sant Andreu, amb economat, camps d’esports i guarderies per als fills dels treballadors.

Aquesta activitat social li valgué diversos reconeixements estatals i l’estima de molts andreuencs, que encara enyoren una fàbrica que volia ser molt més. Per contra, a La Sagrera, les dones que treballaven a La Xarxa havien de patir jornades

senceres dins de l’aigua perquè el teixit s’adaptés a la humitat.

la fusió definitiva amb J&P Coats Limited, un potent grup

La decadència començà a la dècada dels setanta. El grup es

Coats, amb un pressupost inicial de 30 milions de pessetes. Es

fàbriques ubicades a Barcelona. L’any 1982 un pla de

escocès. Es fundà la Compañía Anónima de Hilaturas Fabra i convertia en la primera indústria tèxtil de Catalunya.

Aquesta fàbrica fou capdavantera entre les del tèxtil català.

Durant la seva existència importava constantment innovacions

tecnològiques mai vistes al nostre país. Donada la seva creixent necessitat de producció, dugué a terme una política de compra d’empreses andreuenques, com ca l’Alzina (avui Hisenda). L’any 1916 la societat va adquirir el Vapor del Rec

(l’actual Biblioteca de Can Fabra) i el Vapor del Fil, que el 1924

vengué l’edifici de Ca l’Alsina i es baixà la producció de les reconversió tecnològic deixà sense feina més de 900

treballadors i des d’aleshores el degoteig d’acomiadaments, jubilacions i trasllats de producció han estat les úniques notícies

que ens ha deparat la fàbrica. La popular Can Fabra també era coneguda con Can Mamella, una fàbrica de dones (els marits acostumaven a treballar a la Hispano-Suïssa o La Maquinista

Terrestre i Marítima) ubicada al bell mig del poble i que va dictar les vides de milers de famílies andreuenques.

Jordi Rabassa és historiador

cap a peus | maig

Xarxa de La Sagrera, que feia xarxes; la de Sant Andreu, que

treballaven més de 1500 persones que a més podien gaudir

21

entrevista | Pere Fernàndez | EXTREBALLADOR DE LA FÀBRICA I PRESIDENT DE L’ENTITAT ‘AMICS DE LA FABRA I COATS’

“Volem preservar la memòria històrica de la fàbrica” David Royo Pregunta. Com va néixer l’entitat que presideix?

Resposta. Al setembre del 2006, en saber que l’empresa deixava

Espanya per anar a fabricar a altres països, antics treballadors i

treballadores de la fàbrica vam crear Amics de la Fabra i Coats per preservar la memòria històrica. Som una entitat sense ànim de lucre i actualment tenim 220 socis.

P. Quina és la finalitat de l’entitat?

R. La principal és que d’aquí a dos-cents anys la gent sàpiga que això era una empresa tèxtil. Volem que es conservi la maquinària i

els estris que s’han fet servir durant tants anys a la fàbrica. També que l’estructura dels edificis quedi com està i es mantinguin les

peces exteriors, com ara els timbres, les canonades… Que la gent en entrar al recinte pugui saber que aquí hi havia una indústria tèxtil.

Ara tot just hem signat un conveni amb el Museu d’Història de la

Ciutat i el Districte de Sant Andreu per la creació del futur centre d’interpretació de la fàbrica que, si tot va bé, a finals del 2010 entrarà en funcionament.

P. Quines actuacions s’han fet fins ara?

DAVID ROYO

R. Vam fer l’exposició Les veus de la Fàbrica a Can Fabra, en què

hi van participar 26 extreballadors que explicaven les seves

vivències a la Coats. Ara, conjuntament amb en Joan Roca (president del Museu d’Història de Barcelona) organitzem visites

P. Ens tornarem a despertar cada matí amb la sirena de l’antiga

organitzat diverses xerrades a Can Fabra, Can Galta Cremat i fins

R. (Riu) No, però sí que la fem tocar en aquestes visites que

concertades els dissabtes al matí cada dos mesos. A més, hem

22

i tot al Museu del tèxtil de Terrassa.

P. Creu que funciona la Comissió de Seguiment del Districte?

R. No funciona gens. Sembla que el seguiment només el facin ells i les entitats no fem res. Seria bo que es creessin grups de treball perquè les entitats en formessin part. També crec que la Comissió

hauria de ser de menys gent, una persona per entitat i anar per feina.

P. Ha de ser la Coats un espai obert per a la gent i entitats del barri?

R. Penso que ho hauria de ser quan estigui tot reconstruït.

M’agradaria que la gent pugués passejar i que s’omplís de vida.

També esperem que al casal de barri hi puguin participar les entitats.

fàbrica, com va escriure Ignasi Iglésias?

organitzem. La primer vegada la vam fer sonar durant la Festa Major del barri de l’any passat i també a la cavalcada de Reis

d’enguany. Aquesta sirena, fins al 1925, funcionava amb vapor, però després la van bobinar i anava elèctricament.

P. Quina és la seva il·lusió ara?

R. La meva il·lusió seria veure el museu acabat i que totes les

estructures de la fàbrica es conservessin bé. I que estiguin fets tots els equipaments que s’han projectat: llar d’infants, institut, escola, casal de barri… Estarem molt satisfets aleshores i també agraïts a totes les entitats que han fet possible preservar aquest patrimoni nostre, com ara el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, l’Associació de Veïns de Sant Andreu i tantes d’altres.

cap a tu | Qui hauria de gestionar el Casal de Barri de la Coats? | PER BORJA MARIA Gemma Lanau. 40. tècnica telefònica Crec que haurien de ser les

entitats, perquè l’Ajuntament no té

Sandra Fernández. 21 anys. / Gisela Rubio. 22 anys. estudiants A nivell econòmic, l’Ajuntament, perquè té més pasta,

ni idea. La gent del poble ho farà

però a nivell d’aguantar el

tenen bon criteri per portar la

ideal, però al final l’Ajuntament

millor i estic convençuda que

gestió del Casal. Les entitats poden seguir perfectament el calendari d’activitats.

David Carreras. 33 anys. agent rural Sé el que no vull, que sigui l’Ajuntament l’encarregat de la

gestió, així que em quedo amb les

entitats. Els ajuntaments no deixen

de ser polítics, i entre un i l’altre sempre poden haver interessos

entre mig... al final l’Ajuntament no es posaria d’acord amb les entitats.

Francesc Xavier Molinero. 44 anys. xofer

Casal, les entitats. Això seria passarà una mica de la gestió.

També podria ser de tipus compartida.

Víctor Serrano. 43 anys. administratiu a l’INEM El més lògic seria que es coordinés de manera que el

pes de la gestió del Casal el

tingués les entitats, encara que ho fes en consens amb

l’Ajuntament, per si té alguna cosa a dir en l’assignació dels actes.

Clara Ventura. 33 anys. professora

M’agradaria que ho gestionessin

Millor el Districte amb la

llibertat d’elecció per part dels

sempre obert a la participació

les entitats, perquè hi haurà més veïns en els actes i, a més, més poder de decisió. Que no només sigui l’Ajuntament en juntes, sinó la gent que pugui decidir les

de tothom. No sé si les entitats són de fiar, suposo que funcionen bé. Seria que

l’Ajuntament pagués i portés la gestió mirant pels veïns.

opinió de l’AVV | El complicat camí cap a la nova Coats a portem tres reunions de la Comissió de Seguiment de la

J

fàbrica que han desaparegut els últims mesos. Considerem que

proposar fa més de deu mesos. De nou, reclamem la

més rigorosos i curosos amb la preservació del patrimoni

educatiu. Trobem inadmisible que hagi passat més de mig any

tot, no estem d’acord que es faci en un espai públic com és la

Coats i encara no s’han creat els grups de treball que vam

creació d’aquests grups on les diverses entitats i veïns del barri

formulin propostes en tres àmbits: cultural, patrimonial i des de l’última reunió de la Comissió i, per aquest motiu

demanem que s’ofereixi a totes les entitats que formem part de la Comissió un calendari anual amb les reunions trimestrals ja definides.

D’altra banda, exigim a les autoritats pertinents la recuperació

immediata de totes les peces i part del mobiliari extern de la

els futurs convenis per fer servir les instal·lacions haurien de ser industrial.En canvi, valorem positivament que a partir del

setembre entri en funcionament la nova escola a la Coats. Així i plaça exterior del recinte, ja que aquest hauria d’estar destinat a zona verda pels veïns. Creiem que hi ha altres naus dins el recinte per aquest ús temporal.

Finalment, felicitem a l’associació Amics de la Fabra i Coats la feina i l’esforç en la recuperació de les més de mil peces que han servit per a la creació del futur museu de la fàbrica.

cap a peus | maig

activitats del Casal.

col·laboració de les entitats,

23

Comencen les obres del Passeig de Santa Coloma i es demana l’eliminació del mur de la Meridiana a reforma del Passeig de Santa Coloma i de l’Avinguda

L

resta de vorera acaba essent ocupada per aparcar motos.

objecte important. D’una banda, la remodelació del Passeig

En el cas de l’Avinguda Meridiana les demandes van més enllà del

connexió de Trinitat Vella i Baró de Viver amb el centre de Sant

Andreu. Aquestes obres han començat a tirar endavant i es

l’Associació de Veïns amb el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez,

i la regidora del Districte, Gemma Mumbrú, el passat 12 de febrer es

Meridiana són dos projectes que des de fa temps són

de Santa Coloma pretén convertir-lo en un bulevard i facilitar la preveu que en un any ja estiguin finalitzades. Del que no es pot dir el mateix és de l’Avinguda Meridiana, de la qual la sol·licitud d’eliminació del mur sembla que no acabarà fent-se efectiva.

Les obres del Passeig de Santa Coloma homogeneïtzaran la vorera de tot el carrer. Així, es pretén que la vorera de cada tram

tingui una mateixa amplada i que no hi hagi un aparcament a bandes diferents segons l’alçada de la via. Per això, s’han iniciat les obres per remodelar el Passeig i que tota la vorera estigui al

mateix nivell en tot el tram fins arribar al riu. Les voreres

s’ampliaran fins a 13 metres, prioritzant el pas dels vianants.

D’altra banda s’introduirà mobiliari urbà completament nou.

També es posarà una línia d’arbres, de bancs, enllumenat

va assegurar que el projecte aprovat fins ara preveu una urbanització

del mur de la Meridiana. Això implica enjardinar-lo i no va acabar de satisfer l’AVV. I és que del que realment es va al darrere des de fa un parell d’anys és de baixar la cota de la Meridiana per minimitzar

la barrera entre Sant Andreu i Nou Barris. Unes obres complexes

pel fet que a sota hi passen les vies del tren, i que des de l’Ajuntament s’assegurà que no estaven previstes. Una demanda

que també es persegueix és que Sant Andreu no quedi fora de les ampliacions de la xarxa de tramvia. Les possibilitats que s’ofereixen per fer arribar aquest transport són l’Avinguda Meridiana o el parc

previst sobre la cobertura de les vies –o en carrers paral·lels a aquest parc.

especial, i s’instal·larà la recollida pneumàtica de residus.

L’Ajuntament, en canvi, es va comprometre en alguns projectes.

La reforma del Passeig Santa Coloma pretén que el carrer

el que representaria en principi posar a disposició dels vianants

estigui format per sis carrils: dos de pujada, dos de baixada,

un carril bus i un per aparcar. També comptarà amb un carril bici, previst a la vorera. Això s’ha criticat des de l’Associació

de Veïns, ja que es considera més apropiat situar-lo a la calçada, amb separació dels cotxes -com passa en d’altres

carrers de Barcelona com la Rambla Prim-. Segons l’AVV, aquest canvi en el carril bici en detriment d’una vorera més

estreta seria molt més factible, ja que amb 4 o 5 metres els

24

que es tenen previstes les obres. En la reunió que va mantenir

vianants tenen un espai prou ample per passejar i sovint la

Es va preveure millorar l’accés a l’estació de Sant Andreu Arenal, bona part del lateral de la Meridiana. També es va assegurar que

en breu es presentaria un projecte per tancar l’estació d’autobusos i a la Meridiana que hi hauria un carril realment

exclusiu per bus i vehicles d’Alta Ocupació d’entrada i un de sortida, amb un carril bici segregat. Tot plegat, un conjunt de propostes que esperen una resposta des que es van debatre el passat mes de febrer.

Montse Rosell

GINA POR TI

LLO

Un poema i un refrany per a cada mes de l’any L’Home és un animal mamífer amb mans i peus que es distingeix de tots els altres animals per la seva facultat d’enraonar.

Joan Brossa Com un pobre soldat que ha perdut una guerra, com un pobre país llargament trepitjat. l’arbre aguanta l’hivern amb les branques esteses, despullat com un pal a qui han pres la bandera.

Núria Albó

Amics!De tant en tant ve a visitar-me, a la meva petita habitació de Can Fabra, un vell amic. Es tracta d’un ratolí xerraire que em demana una mica de formatge i m’explica històries de la fàbrica. L’altre dia, però, em va parlar de la guerra, de la por i la gana que molts varen passar. Es veu que les sirenes, com la de la meva fàbrica, sonaven per advertir la gent i llavors, tothom s’amagava on podia.

Aquest mes us ensenyaré un dels refugis del barri. Fabret

Recentment guardonat amb el Premi Llibreter, aquest llibre explica a través de la veu tendra i dolguda d’un avi tot allò que va passar a la Guerra Civil.

Ros, Roser. Fill de rojo. Barcelona: Tantàgora, 2007.

...Un refugi de la Guerra a Sant Andreu Comtal •Al c/Dr. Sant Ponç encara hi resta un dels refugis de la Guerra Civil. És llarg, estret i fosc i s’amaga al soterrani d’una casa.

•Durant molt de temps, grans i petits varen quedar protegits per aquest túnel humit.

•La gent que s’hi amagava eren els veïns del carrer.

•Tot i així, també s’hi refugiaven famílies del c/Ramon Batlle, on hi havia una altra entrada.

26

Refrany Pel maig, cada dia un raig

M’agradaria molt que m’enviessis fotos o dibuixos de la teva habitació! fabret.coats@gmail.com

Què fan els protagonistes d’aquesta il•lustració del conte recomanat?

El Perfil de...

Salvador Casas

SERGI CABEZA

“No vull marxar sense veure la casa-museu Ignasi Iglésias”

E

ser la primera directora de l’escola, i el mestre Gibert, qui “tenia

vida de Salvador Casas ha anat íntimament lligada a la figura

Arribaren temps obscurs de dictadura. En Salvador va treballar

perquè la casa on va viure Ignasi Iglésias es converteixi en la

mai “perquè si fos casat, no s’hauria celebrat mai el 50è ni el

ll va ser l’últim en posar una corona de flors en l’homenatge

a la tomba d’Ignasi Iglésias abans de la dictadura, el 38, i el

primer en fer-ho quan aquesta va caure, el 76. I és que la

del poeta andreuenc, com serà fins que li quedi alè. Ara lluita casa-museu que es mereix.

número 16, on encara resideix. De fet, el carrer no tenia encara

el nom actual ja que qui li ho havia de donar no havia mort encara. Va ser quan en Salvador tenia dos anys que recorda un

gran esglai al carrer, al pas de la comitiva fúnebre. També recorda que als pocs dies o setmanes, desenes de pintades a les parets demanaven el nom de l’extint poeta per al que llavors era

sempre a la mateixa empresa fins la jubilació. No es va casar 75è aniversari de l’escola”. Sí que es va posar, però, amb la seva feina de formiga per reivindicar una figura i amb la gran,

desinteressada aportació al bé comú. L’any 77 no es va fer l’homenatge a la tomba del poeta, així que parlant amb el seu

company de classe, Antoni Pujol, va lluitar perquè, tal i com Maragall o Verdaguer tenien el seu homenatge anual, Iglésias

també el tingués. Així va ser. Avui, cada any, presideix l’ofrena floral al cementiri de Sant Andreu.

el seu carrer empedrat.

Però també es va posar en Salvador a oferir records de la seva

Anys després, quan la mare buscava una escola “on no fessin

Andreu. Tan agraïts estan, a l’arxiu, que avui una sala duu el seu

el cine Victòria. Un problema amb la colla tot tornant un dia cap

joguines, factures de farmàcia i, fins i tot, dues Atlàntides de

festes”, en Salvador va acabar a l’Escola Catalunya, on hi havia

a casa va fer, però, que la mare el canviés d’escola. On? A la Ignasi Iglésias, és clar. Corria l’any 35 i l’homenatge que el centre

va fer al poeta va ser el detonant definitiu de l’interès d’en

Salvador per la seva figura. Recorda que l’escola era del Patronat Municipal i que “era la millor del barri”. També recorda

amb especial melancolia la professora Montserrat Roca, qui va

infància a museus, biblioteques i l’arxiu del districte de Sant

nom. Cartells de paret, bitllets de tren, receptes de metge, Verdaguer figuren en la seva llarga llista de donacions. Desenes de cartes d’agraïment de biblioteques, el Museu de la Joguina,

el Bisbat de Vic, l’Arquebisbat de Barcelona i moltes altres entitats descansen als mobles de fusta noble i antiga que ocupen el número 16 del carrer Ignasi Iglésias.

Sergi Cabeza

cap a peus | maig

En Salvador va néixer el juliol de 1926 al carrer Ignasi Iglesias

un do especial amb els alumnes”.

27

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER JOSEP LLUÍS BUILS

Esclat teatral a la primavera andreuenca

Els grups de teatre amateur del barri estrenen obres per a tots els gustos. ‘Potingues’ i ‘El criat de dos amos’ són dos dels títols que hem pogut veure a la cartellera de Sant Andreu

A

espectadors que van poder veure aquesta representació hauran

poder guanyar dos sous i poder menjar dues vegades cada dia,

Els Catalanistes, un recull de set monòlegs modernistes. Tal i com va sentenciar el prolífic autor Apel·les Mestres

(Barcelona, 1854-1936), “els monòlegs no s’escriuen només per

llegir sinó també per ser representats”, i realment tots els pogut comprovar que un monòleg pot estar molt ben escrit. A més, si l’actor se sap posar dins del personatge, el monòleg es converteix gairebé en una obra d’art escènica.

Això és el que succeeix a Potingues, on els seus quatre actors representen

set

personatges

excèntrics

i

summament

expressius. Cal destacar l’últim personatge que, després d’estar

present a l’escenari d’una manera quasi contemplativa durant tota l’obra, acaba fent una explosió d’expressivitat hiperrealista i excel·lent explicant els encants de Pekín.

La Lira es va representar El criat de dos amos de Carlo

Goldoni (Venècia, 1707-París, 1793). Destaca l’acurada selec-ció del vestuari, que ens fa viatjar a la Venècia del

segle XVIII, on succeeixen esdeveniments protagonitzats per l’Arlequí. Aquest intenta servir dos amos simultàniament per improvisant un amic seu, per enganyar així els seus dos amos.

Tot va bé fins que es descobreix el parany. Tot i així, gràcies a la seva bona fe, se li perdonen les seves entremaliadures, que no són poques.

Molt bé la interpretación dels actors, portant a terme les diferents accions d’embolics i situacions confoses. Destaca la interpretació de Clarissa (Esther Pérez), per la seva naturalitat i sentiment

posats en escena. Realment, semblava apareguda dels millors palaus venecians.

cap a peus | maig

L

a companyia Caat va representar Potingues al centre cultural

29

ioga | dansa del ventre country | pachtwork labors i manualitats balls de saló et proporcionem l’assessorament d’una advocada i una arquitecta

fes-te soci de l’AVV!

tindràs descomptes en cursets podràs consultar l’arxiu de l’associació

Escena | Cultura i cooperació |

PER JOSEP LLUÍS BUILS

El Districte crea el Consell de Cultura amb les entitats

posat en funcionament la iniciativa ecològica anomenada

de Cultura del districte de Sant

renovable i de gran dificultat de reciclatge. L’establiment de Sant

El 12 de març es va crear el Consell

posseeix arreu de Catalunya per iniciar una prova pilot de la

bona part de les entitats culturals del

iniciativa, que posteriorment s’estendrà a la resta de la seva

barri. De la trobada en van sortir

xarxa comercial. Segons Miquel Àngel Oliva, director general

constituïts cinc grups temàtics, amb

d’Abacus cooperativa, el públic de l’establiment de Sant Andreu

possibilitats d’ampliació, entre els

Aquests cinc grups són de: lectura

bosses de plàstic, fabricades a partir de petroli, un recurs no Andreu ha estat triat entre les 30 botigues que la cooperativa

Andreu amb la representació de

quals es classificaran les entitats.

“Abacus=R3” amb l’objectiu principal de reduir el consum de

Francesc Porret. / J.L BUILS

pú-blica i memòria històrica, festes tradicionals i cultura popular,

corals i música, teatre i arts escèniques i arts plàstiques i

era el més adient per posar a prova una iniciativa ecològica

d’aquestes característiques. Es preveu que aquest projecte suposi una reducció mínima del 30% en el consum de bosses a l’establiment. Helena Codorniu

definir les seves iniciatives i mancances comunes i se celebrarà

Integració en família

nomenat vicepresident del Consell de Cultural per unanimitat

famílies immigrants acabades d’arribar s’interrelacionin en

visuals. Aquest grups faran reunions cada 3 o 6 mesos per una reunió anual de tots el grups. En la mateixa reunió, va ser el president honorífic de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Francesc Porret.

Arriben les Festes de Primavera

Les Festes de Primavera tornen a Sant Andreu els caps de setmana del 8 al 10 i del 15 al 17 de maig. Enguany, la Federació d'Entitats

de Sant Andreu de Palomar L'Harmonia organitza les festes, en què

hi col·laboren entitats del barri, com El Borró, Amics de la Fabra i

Coats o Grup Pintors de Sant Andreu, entre d'altres. El Districte ha donat suport a la festivitat i s'ha fet càrrec d'una part de la infrastructura. El programa d'actes es pot consultar al bloc de

Abacus coopera amb el medi ambient

Abacus cooperativa, amb la col·laboració de la Fundació Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable, ha

La méteo L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Deixem enrere un març que ha tingut dues cares. Vam

començar el mes amb una pertorbació que ens va portar una entrada d’aire fred i vent. Passat aquest període, un

anticicló ens va acompanyar durant tres setmanes amb

temperatures suaus i temps assolellat. I, finalment, els últims cinc dies tornava l’ambient inestable amb dues

borrasques consecutives, les quals ens deixaren 42,5mm en 4 dies.

igualtat de condicions amb famílies autòctones, preferentment d’una composició semblant, perquè els aportin un recolzament

social. La iniciativa estableix que, en una primera etapa, les famílies autòctones rebin informació per part d’un mediador

intercultural prèviament a comprometre’s com a “tutors” d’una família immigrant durant tres mesos. Durant aquest període de

temps, les famílies concretaran un mínim de tres trobades. La

primera trobada té lloc en la seu de la secretaria més pròxima de la xarxa de famílies, la segona trobada se celebra en el domicili

de la família hospitalària i la tercera com acordin ambdues. El

projecte, impulsat per l’Associació Salut i Família, ha estat finançat per la Direcció General de Inmigración y Emigración del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, i persegueix la creació de xarxes socials que puguin, a la llarga, derivar en oportunitats

de formació i creixement laboral per a les persones que s’instal·len de nou a Catalunya. Helena Codorniu

cap a peus | maig

L'Harmonia http://ateneuharmonia.blogspot.com

El projecte Famílies hospitalàries per als immigrants pretén que

31

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

19,9ºC 5,3ºC 12,38ºC 1028hPa 985hPa 1014,06hPa 49 mm 21 mm

14 5 17 5 31

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

LA REFLEXIÓ | Qüestió de sensibilitats | PER

N

XAVI OLIVERES

ia ess ènc ia, i ja no seri a el hau ríem perd ut la nos tra pròp passi el que on llocs s únic els són toris ounats i tana itat que suposa trobar-se mateix, per no parlar de la incomod dos tots i t, gen llen acu pre pas si o peti qui peti sem no agrada. fora de lloc o fer un paper que nostre pas per el a mid resu t mol era man a acoten d’un el·lència. Quan naixem no la vida. Són l’adreçador per exc sensible a això o a allò i oferir L’univers de les sensibilitats, ser farc idet s d’un a ben em arrib que sinó c, blan com per incorporar-ho al ho fem en la possibilitat que et sedueixi prou ana r par a arad prep s, any anta ana abans un procés de càrr ega gen ètic a a vuit perfil dels gustos personals, dem est Aqu tivi. l’ac or nad deto aflo rant a mes ura que algu n que molts cops ja no hi és. descoberta, un primer contacte onsable del resp l cipa prin el és no , però , ambients i aquests a certes component genètic Certes vides condueixen a certs cs reto als da osa disp riu mat nostre “jo adult”, tan sols és una una sabateria i, evidentment, experiències, com qui entra en e influx que té orm L’en s. altre nos per sat pen ens trobem reafirmant-nos que la vida ha hi troba sabates, i amb el temps xer, créi fa ens que i l, ncia vive i sobre nostre l’entorn humà ens agradaven abans, amb en les mateixes coses que ja anta gòn ics dins la ebé gair s vidu indi erar gen a pot arrib ar permet evolucionar. Canviem alguna petita diferència que ens Sovint, . itats sibil sen de em parl si t les nostres sensibilitats, mateixa espècie, sobreto poc perquè vivim d’acord amb nt ame olut abs neix m’u no i ens interpel·la, i si això és des de la perplexitat, m’adono com d’acord amb el que ens commou a similar, físic a renç apa a d’un tret s, one da a la vegada, la distància res amb certes pers així per tothom, i ben contraposa forç L’es s. que lògi fisio ions sorprenent, perillosa fins i uns instints i les nostres obligac entre uns i altres pot arribar a ser s per trobar part s due amb fer de ríem hau d’acostament que tot si s’esdevenen temps difícils. a tan gran que pel cam í un elem ent de coin cidè ncia seri

HORITZONTALS:

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

1. Doctrina del pensador Descartes. 2. El país de la bota. La gallineta dels nens. Portugal. 3. L'article d'elles. La matèria més preuada dels pastissers. 4. Molt i molt enfadada. República

d'Irlanda. Sala d'exhibició de pel·licules. 5. Níquel. Ho són en Pla, en Llach i en Dalí. 6. Des. El filòsof de les cavernes. Preposició. 7.

Petit passeig amb arbres i carrils laterals per a la circulació. Grup

de tres coses. 8. Expressió de fàstic. Crit de llibertat de la merda oprimida. La paraula més desitjada. El primer.

VERTICALS:

1. La figura geomètrica de les llaunes de refresc. 2. Accessori infantil als cotxes (al rev) 3. A l'obra, excavació llarga i estreta. Xifres

romanes. 4. Consonants. Preposició. British Petroleum. 5. Districte

3. Les.Xocolata. 4. Irada. RI. Cine. 5. Ni. Empordanes. 6.

Horitzontals: Horitzontals. 1. Cartesianisme. 2. Italia. Tita. P.

SOLUCIONS

Primera aproximació dibuixada d'un treball.

DDD. Plato. Amb. 7. Rambleta. Trio. 8. Ec. Pet. Pau. As.

tacte de satí. 12. Mil romà. Dèficit de glòbuls blancs. 13. Crit d'avís.

Verticals: 1. Cilindre. 2. ateridaC. 3. Rasa. DM. 4. TL. De.

10. El somni d'Ulisses. Pronom personal. 11. Donar al paper un

BP. 5. Eixample. 6. Sao. Plet. 7. I. Croat. 8. atoirtaP. 9. Nil.

defensa la pàtria (al rev) 9. El gran riu africà. Nota musical. Àustria.

Do. A. 10. Itaca. Tu. 11. Satinar.12. M. Anèmia. 13. Ep.

Pal. Soldat cristià que anà a conquerir Jerusalem. 8. Qui estima i

Esbos.

de Barcelona. 6. Punt de maduresa. Litigi judicial entre parts. 7.

E

l full en blanc. I negre. Només cinc línies que corren soles,

En conte Mi do sol si do

paral•leles, buides sobre un fons verge de neu. Per omplir. La clau de sol, els dos punts i el neguit. El pentagrama espera la

primera fiblada del llapis que Mustafà –Mus– agafa amb la mà esquerra. Amb força. Però hi ha un bloqueig. Una sinapsi mal resolta en el moment frontissa. Els impulsos musicals no circulen prou bé per la xarxa neural. No hi ha creació. Silenci.

Si ahir no s’hagués atipat com una arna, si no hagués begut sake

fins a tenir la gola roent, si no s’hagués barallat amb Ica, Mus tindria

segurament

el

cap

més

clar.

Però

l’empatx,

l’embriaguesa, l’encegament de la discussió, encara ressonaven

dins la testa de Mus com els timbals del Carmina Burana de l’Orff. Nausica, que es feia dir Ica des que era primer violí de la

Ica s’alçava de la taula amb l’entrecot a mig menjar, vermell com

les galtes del seu amant. No creia que Mus mereixés una resposta. Ni el seu argument, ni encara menys les seves maneres.Per a Ica tot podria tornar a començar sense rancúnia

l’endemà a la tarda, quan es trobessin a l’assaig general de

l’última obra del mateix Mustafà Al Dhira. Però per a Mus, compositor de l’obra i director de la simfònica nacional per a

l’estrena, la cosa no és tan senzilla. Mus s’esforça cada dia a fer

barrera entre la seva vida personal i la professional. Ara, però, la relació amb Ica, la primer violí de la simfònica que ell mateix dirigeix, fa que tot es vegi diferent. La música no és la mateixa

amb Ica a la seva vida. I després de la discussió potser mai més res no tornarà a ser igual.

simfònica nacional, generalment callava. Quan sentia música,

Mi-do-sol-si-do. Arrenca la primera frase. Quatre per quatre, mi-

també callava. Mutis. Però aquella nit ja n’havia tingut prou i va

silenci? Coda? Mal inici. Millor sense repeticions. Un silenci.

callava i escoltava. Silenci absolut. I quan sentia bajanades

plantar cara a Mustafà. No tens raó, Mus, li havia dit. I Mus, que

do-sol-si corxeres. O una corxera amb punt? Do negra. Un

era tot orgull, s’havia anat posant vermell alhora que coïa la resposta més punyent, més ofensiva. I mentre la deixava anar,

Andreu Giralt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

El cel de Sant Andreu (pregària d’un nen del poble per a un món millor) Cal anar al cel

i de les brutes sabates

portar-ne un bocí a cada casa.

lluny dels estrets carrers

tocar-lo, i de tornada

que les llambordes trepitgen.

Cal mirar lluny,

enllà dels edificis que s’alcen sense arribar enlloc,

i de les ànimes que hi viuen.

Cal mirar el cel,

prendren un raig de llum, engalanar el carrers,

i amb un núvol de cotó fluix enllustrar-nos les sabates.

Lluny dels fonaments

Si. Cal viatjar.

Cal mirar enlaire,

Cal anar al cel,

cal construir, ara.

Cal no quedar-se quiet.

volar sense tenir ales

per agafar aire

i sentir el vent a la cara.

PER ALBERT ESTENGRE

Fotopoètica i de camí a casa

|

portar un nou anhel

per no tornar a exiliar-se.

Cal mirar el cel de Sant Andreu per anar amb el cap ben alt i dur lluentes les sabates.

Cal anar al cel

per adonar-se del que tenim a casa, Cal anar al cel

per no tornar a allunyar-se.

cap a peus | maig

Cal mirar amunt,

33

Esports| Entrevista a Nacho González, entrenador UESA |

JORDI URTASUN

“Estic convençut que el meu equip arribarà a jugar el play-off” esprés de fer una primera volta extraordinària, els

D

quadrribarats han deixat de sumar molts punts vitals per a seguir a la zona de promoció. Tot i això, Nacho Gonzàlez,

entrenador de la U.E Sant Andreu, està convençut que el seu equip acabarà entre els quatre primers classificats de Segona Divisió B, el grup 3. Luis Enrique ja va anunciar a principis de temporada que veu el Sant Andreu “entre els 4 primers”.

PREGUNTA. Nacho, realment li falta gol a l’equip?

RESPOSTA. Les estadístiques diuen això. Som l’equip menys golejat

i hem estat l’equip que menys partits ha perdut, però tenim aquesta carència de gol.

cap contracte signat amb el Barça. És veritat que estan interessats

PREGUNTA.Valores positivament el joc tot i els mals resultats?

Oriol l’any que ve no continuï amb el Sant Andreu la temporada

RESPOSTA.Si, sobretot el treball de l’equip, de tot el bloc. Hi ha dies

que pots estar millor o pitjor, però en línies generals, el treball, la solidesa i la força del bloc estan patents.

PREGUNTA.Seria una llàstima que per aquests últims resultats poc

favorables el Sant Andreu no aconsegueixi el play-off.

vinent. El que tinc molt clar i vull transmetre és que Edu Oriol està una mica afectat per això, però fins el dia que s’acabi la temporada ho donarà tot pel Sant Andreu com ha fet fins ara. És un gran

jugador i no es pot dubtar de la seva professionalitat i ens ho està demostrant cada diumenge.

RESPOSTA.Hem estat tot l’any a dalt de la classificació, i el fet d’haver

PREGUNTA.Luis Enrique ja va assegurar a principis de temporada que

vas veient el que et ve per darrere i ara ets tu qui ve per darrere,i

respondries?

sortir d’allà de cara al futur pot ser positiu. Des de dalt sempre això és el que pot produir un efecte positiu.

PREGUNTA.Edu Oriol segurament no continuarà amb el Sant Andreu

la temporada vinent, i el més probable és que passi a formar part de la plantilla de Luis Enrique. És positiu que aquest s’hagi fet públic abans d’acabar la temporada?

RESPOSTA.És clar que no. Hi ha alguna part interessada que vol que

la noticia es doni a conèixer, i això no m’agrada ni com a

34

ja desde fa temps, i el que és indubtable és que propablement Edu

entrenador ni com a club, ja que les coses no es fan així. A partir d’aquí el que puc assegurar és que ara mateix Edu Oriol no té

veu al Sant Andreu entre els 4 primers sense cap dubte. Què li RESPOSTA.Al final tot el món va de víctima i llença pilotes fora. És

normal donar per favorits els contraris, i això esta bé de cara a la graderia, però jo estic convençut que ell tindrà el seu

convenciment que es classificaran ells. Aquesta és una mica la tònica de tot l’any, que tothom va de víctima i l’únic que té la

obligació d’entrar en el play-off és el Sant Andreu, i això ens està perjudicant i ens estan fent més pressió que la necessària. Jo estic

convençut que elmeu equip arribarà a jugar el play-off. Aquestes declaracions, per tant, queden molt be, però són coses que realment no opines.