Decapapeus 2009 04 538

Alta Velocitat Especulativa

Editorial| Tramvia a Sant Andreu es administracions ens han convertit en una zona en

L

el transport públic, amb un carril realment exclusiu per bus i

mobilitat urbana i interurbana que Sant Andreu no havia

segregat. L'Ajuntament es va comprometre a fer obres de millora

repercuteixi també en una millora en la mobilitat sostenible i de

Arenal i d'adequació de l'estació d'autobusos, millores que us

transformació, per unes obres que tenen a veure amb una

demanat. Per això hem d'exigir que aquesta transformació proximitat.

vehicles d'Alta Ocupació d'entrada i un de sortida, i carril bici i enjardinament, així com d'accés a l'estació de Sant Andreu anirem explicant a mesura que en tinguem informació.

Quan en diverses zones de Barcelona s'estan preveient

És en aquest context de debat que es podria incloure la

Andreu acabi essent l'única zona de la ciutat sense aquest

estudi de cost, tal com hem demanat les entitats, de baixar la

ampliacions de la xarxa de tramvia, no podem deixar que Sant

transport. Una possibilitat a estudiar és que passés pel parc previst sobre la cobertura de les vies, o en els carrers paral•lels

a aquest parc, fins a les Glòries. Una altra opció podria ser la Meridiana. Justament, aquest febrer vam fer una primera reunió

per buscar solució als problemes d'abandonament que pateix

aquesta autopista urbana. La mateixa regidora del Districte, Gemma Mumbrú, va reconèixer que “la Meridiana és com la dels anys cinquanta però hi hem anat afegint carrils i cotxes”. Per això

reivindicació del tramvia. El que van descartar és dur a terme un cota de la Meridiana per minimitzar aquesta barrera

inexpugnable entre Sant Andreu i Nou barris. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, va deixar anar: “En els propers vint

anys no farem baixar el tren que passa per sota, per tant no demanarem un estudi”. Sabem que a sota hi ha el tren, cosa que complica i encareix aquesta possibilitat, però nosaltres no ens cansarem de reivindicar-ho durant tants anys com calgui..

les entitats estem demanant una reducció dels carrils potenciant

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN: 2013-2832

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 538, abril 09) 9 El Xafarder 26 Teatre? A Sant Andreu!

11 Assemblea general de socis 29 Perfil: Feliu Formosa 12 40 anys Esplai Sant Pacià 31 Xarxa de mots i Reflexió literari: En conte i 14 Restauració cúpula, aturada 32 Espai fotopoètica Monografic: L’impacte de les 16 obres de l’AVE mossèn Jaume Serrano i 33 Mor 24 CONFAVC contra l’augment tarifari 34 Vidal Esports Infantil 25 COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA (MONOGRÀFIC) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22 ›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

BASCÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

›GRUP CULTURAL

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

DIMARTS DE 17 A 20H.

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

33. 933463990

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

93 345 35 29 (SUSANNA)

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC 9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

AVUI EN CARLES EMPRÈN UN NOU VIATGE

perquè mai es perd quan un lluita. Avui no marxes, perquè

ben petit a la colla de Diables de Sant Andreu treballant per la

amics, seràs present en tota guspira encesa de cada correfoc,

En Carles, un diable, un músic, una gran persona, era des de cultura, pel foc, per la música. Són tants els acords tocats i les

carretilles cremades dins els nostres espectacles i correfocs, com somriures ens havia provocat.

sempre seràs amb nosaltres, amb la teva família, amb els teus en tot acord cada espectacle i sempre dins els nostres cors.

T’estimem, fins aviat, un petó. Salut i foc.

Ha lliurat una gran lluita contra la seva malaltia i no ha perdut,

Diables de Sant Andreu

Dues persones vinculades a l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, Pilar Magdalena (comissió TGV-AVE, transport públic i mobilitat) i Luz Vicente (dona de fer feines de l'AVV), han sigut àvies. Felicitats de part de l'AVV.

La data de tancament del proper número és el

25 de marc.

FEINA

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

93 346 96 23 / 617 893 012

Senyora molt responsable

Es lloga plaça de pàrquing al

grans o nens, als matins o per

Guardiola i Feliu. Plaça gran,

barri. Esther. 93 346 14 11.

93 345 56 41.

s’ofereix per atendre a persones

fer feines de la llar. Sóc del

cotxe petit al carrer de Servet.

630 136 181.

carrer de Lanzarote amb

Llogo una habitació a persona

àmplia i còmoda. 90 euros.

estudio. Ambient tranquil i privat.

no fumadora. Jo treballo i

Teresa Massot. 93 311 69 87.

Es ven matalàs de 105cm

articulat a meitat de preu.

Josefina. 93 345 01 79.

L’habitació està equipada amb

Venc un moble-llit plegable de

M’ofereixo per fer companyia

Llogo pis al carre d’Agustí

nòrdiques. Carrer Coroleu. 350

amb altell. Molt econòmic.

seguides o no, i també

habitacions amb bany, menjador i

93 311 18 52 / 667 340 634.

tardes.

IMMOBILIARI

Es venen:

a gent gran per les tardes,

dissabtes i diumenges a les

Maria. 93 345 03 99.

Milà. Mig amoblat. Tres

TV, mobles nous i fundes

euros (despeses incloses).

1 títol. Maria.

cuina. Econòmic. S’han de fer

656 855 791/ 93 346 90 00.

de la casa o companyia

Joan. 677 381 047.

661 871 747 / 93 311 54 70.

Maria del Mar. 93 274 11 39.

Es lloga pis de 64 m2.

93 346 42 26 (a partir de 20 h).

M’ofereixo per fer tasques

6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

petites reformes.

a gent gran.

1 títol. Margarita.

2 títols. Esmeralda.

90cm., vertical i

Maria. 93 345 03 99.

Venc una cuina sencera (amb

tres focs) i forn. De gas natural i d’acer inoxidable. Té 5 anys i

demano 80 euros (a negociar).

DIVERSOS 93.346.01.99.

1 títol. Joan. 610 436 119.

Emília.s.gaviota@yahoo.es

Isabel. 93 276 91 00.

93 346 96 23 / 617 893 012.

Venc un moble de rebedor de

Núria. 638 259 847.

Venc torre a Montserrat PARK,

Es compren:

Llogo pàrking per moto al

156 m , amb garatge, magatzem,

1 títol. Dolors. 618 126 271.

de 454 m . 320.000 euros.

C.N SANT ANDREU

M’ofereixo per cuidar

i/o passejar gossos

per Setmana Santa.

carrer de Malats. 630 136 181.

Plaça de pàrquing en venda

3 habitacions, alt i lluminós, tot

exterior. carrer de Campeny.

2

El Bruc. Tot exterior.

taller, altell. Jardí i terrassa. Solar 2

Ramon.

per a cotxe gran. Entrada pel

93 345 05 62 / 627 895 342.

pel carrer de Dublín. 3a planta.

Es lloga plaça de pàrking per

carrer de Camil Fabra i sortida

1 títol. Sra. Sánchez.

1 títol. Cèlia. 630 336 699.

Venc una aspiradora nova.

Marca Siemens de 1.600w.

1,10 m. de llarg, compost de dos mobles, un amb calaixos i l’altre

amb portes. De color fusta.

50 euros (a negociar).

93 346 01 99. Emília.

Venc impressora HP deskjet 940 i monitor HP pavilión amb

altaveus incorporats per 60

euros. 93 346 93 93. Josep.

Venc parka de senyora

beige marca Burberry talla 48,

sense estrenar i amb etiqueta.

Preu a convenir.

679 110 070 Anna.

Per necessitats

monetàries, m’urgeix vendre

una butaca de relaxació

nova. El seu valor amb

factura era de 750euros. El

venc per 350. Es pot venir a

regulable: 60 cm. Alçada

Es ven una llitera de 1.90 de

a 2 rodes. Gairebé nova.

d’alçada 1.40. 50 euros.

manillar: 66 cm. Amb frens En perfecte estat.

Té 2 rodes petites de suport

per a nens. Carrer de Cinca.

llargada x 0.80 d’amplada i

En bon estat.Carmen.

93 345 95 75.

veure sense compromís.

60 euros. Javier i Luisa. 93 311

35 14.

agradi ballar i la música per

s’ha usat mai.

Bicicleta infantil BH; model

Es ven enciclopèdia Espasa

caps de setmana.

Carlos 661 404 859.

manillar blau. Alçada seient

Quim. 699 69 69 20.

Venc un scanner

"HP Scanjet N6010"

nou de trinca, no

150 euros. Laura 649 324 021

Alabern. 637.360 460.

CALIFÒRNIA. Color groc i

de 115 volums. Molt bon preu.

Busco persones que els quedar persortir els

Griselda. 689 298 924

(de 14 a 15).

QUÈ ÉS SINERA?

l’enterrament dels seus associats. Inclou entre d’altres, sarcòfag,

associatiu que actua sota els principis de democràcia, solidaritat i

recordatoris, lloguer del nínxol amb un màxim de 5 anys, sala de

Mutualitat Veïnal Sinera és una Mutualitat privada de tipus sense afany de lucre. Sinera va néixer de l’experiència dels grups

d’enterrament existents en diferents associacions de veïns de Catalunya. El caràcter solidari d’aquests grups tenia per objectiu

cobrir les despeses generades en l’enterrament d’un veí entre tots els membres de l’associació. Actualment col·laboren amb Sinera

més de 130 Associacions de Veïns de tota Catalunya, compta amb més de 56.000 persones protegides i es la sèptima Mutualitat

catalana.La nostra activitat està marcada pel compromís i la

responsabilitat. Gestionem serveis bàsics eficaçment, demostrant

cotxe fúnebre, 2 cotxes d’acompanyants, 2 corones, 100 vetlla i servei d’incineració i repatriació. Comprèn les despeses que

originen els tràmits administratius, judicials o extrajudicials, produïts

com a conseqüència de la defunció i inclou entre d’altres la sol·licitud de certificats de defunció, sol·licitud de la pensió de

viduïtat, subrogació de l’habitatge de lloguer, sol·licitud certificat

d’actes d’últimes voluntats, declaració d’hereus abintestat, tràmits d’acceptació d’herència, pel pagament de l’impost de societats i davant el Registre de la propietat.

que es possible oferir qualitat a preus molt raonables. Sinera es fa

Fes-te soci de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i

Benvolguts associats, volem aprofitar aquestes línies per apropar-

del procediment anirien a càrrec del llogater, si no teniu concedit el

càrrec de les despeses que originen la tramitació i organització de

vos algunes de les problemàtiques més freqüents que poden sorgir

benefici de justícia gratuïta.

eines d’actuació. Recordar-vos, tanmateix, la importància de

Si pagueu abans de la celebració del judici es diu que queda

problema es converteixi en un conflicte judicial.

contracte d´arrendament. Ara bé, si posteriorment deixeu de pagar

demanar assessorament de caràcter preventiu abans que el vostre Què podem fer si ens trobem amb dificultats econòmiques per

fer front al lloguer i quines són les conseqüències de

enervada l’acció de desnonament i podreu continuar amb el qualsevol renda, podria donar lloc a la resolució del contracte prèvia demanda civil per part del propietari.

l’impagament de la renda?

Si és el vostre cas, sapigueu que el Departament d’Acció Social i

que estigueu obligats a pagar segons contracte d’arrendament (IBI,

convocatòries per la concessió d’ajudes econòmiques per al

Si esteu passant per dificultats per pagar la renda o qualsevol quantitat despeses de comunitat, etc.) el propietari pot interposar una demanda

de desnonament per manca de pagament davant del Jutjat de Primera Instància del domicili de la finca objecte del contracte.

No obstant això, abans del dia de la celebració del judici, el llogater,

per una sola vegada, i a l’empara de l’article 22.4 de la LEC, podrà: a) pagar el que degui directament al propietari; b) posar-ho a disposició del Jutjat; c) dipositar-ho notarialment. En qualsevol dels

supòsits podrà enervar l’acció de desnonament; això sí, les costes

Ciutadania (Pª Fabra i Puig nº13 de Barcelona) obrirà properament

pagament de rendes de lloguer (ajudes amb un màxim de 2.800 €).

Us atendrem personalment a l’AVV de Sant Andreu de Palomar.

Qualsevol consulta que vulgueu proposar podeu contactar amb

nosaltres al correu lourdes@romeoabogados.com. Quedem a la

vostra disposici.

Lourdes Romeo Barrabés. Col I.C.AB 22.427.

ROMEO ABOGADOS

cap a peus | abril

en el vostre dia a dia, a la vegada, proporcionar-vos unes pautes o

beneficia’t dels avantatges de participar en el moviment veïnal.

7

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

V

...BLA, BLA, BLA

TARGETES I MÉS TARGETES

lació de targetes i de punts, de comptes i descomptes, de

l’Eix de Sant Andreu posen en funcionament la targeta Barcelona

del plàstic de les targetes de tots colors: la de la gasolinera, amb

Ens ha arribat al departament de xafarderies que els botiguers de Comerç, una targeta que té per objectiu fer més viu el moviment de caler entre les dues bandes dels taulells de les botigues del

barri. Endavant amb el comerç local! I endavant amb l’acumu-

promocions i d’acumulacions. Els bitlleters són a punt d’esclatar

un descompte pel Banc, la del súper, que torna diners, i ara la que si més no tindrem sempre més a prop: la de l’Eix.

BLA, BLA, BLA...

y

DE CRISI DELS 40, RES DE RES

monitors i exmonitors, pujada a un dels sostres del país,

anys. I de crisi, res de res. A l’Esplai s’hi respira molta energia

cedé, un llibre, una auca... Fonts pròximes a la institució ens han

L’Esplai Sant Pacià, ha pogut saber el nostre departament, fa 40 positiva. Es palpen amb els dits les ganes de celebrar aquest esdeveniment i s’està fent mans i mànigues per fer contacte amb tothom que hi hagi passat més o menys apercebut. Trobada de

botifarrada popular pels volts de la festa major, gravació d’un revelat que si hi vas ser i no en tenies ni idea, has d’escriure un correu a 40@santpacia.com

U ...BLA, BLA, BLA EL POBLE VIU A LA FABRA I COATS

La Fabra i Coats acull, una darrera l’altra des de ja fa un temps, mostres de la cultura popular més genuïna, tal com és el desig

dels veïns de Sant Andreu. Amb Casa Decor com a tret de sortida –vivenda digna com a resposta al pet de la bombolla immobiliària– la Coats emprenia un camí sense retorn cap a la cultura popular, o millor dit, del poble i per al poble. El festival de

cap a peus | abril

música popular RedBull i la mostra de roba veïnal de la catalana

Dezigual (sic) han marcat una línia a seguir. Calia cap calçotada

harmònica per reclamar un espai que ja és la Casa Gran de l’expressió cultural del poble?

DAVID ROYO

9

EL DE CAP A PEUS CONTINUA INTERNACIONALITZANT-SE

Si fa poc la Natàlia marxava al Perú, ara ens deixen temporalment la Laura Muriel i la Irene Caixàs. La Laura se’ns

en va a Londres, a fer feina a Bloomberg Tv gràcies a un acord

de la Universitat que ha revifat a l’últim moment. I és que si no hi ha qui paga, per anar a fer el guiri a tothora hi som a temps.

La Irene és a Trieste, fent un lectorat de català. Això vol dir, si fa no fa, fent país amb la llengua a la riba nord de l’Adriàtic, tocant

a Eslovènia. I és que hi deu haver prou italians amb ganes d’aprendre català. Ja ho diuen, que a molts llocs del món hi ha qui vol aprendre llengües petites. I per què no?

el xafarder

M

A l’AVV oferim un nou curset de Pilates amb relaxació dirigida.

Tots els dilluns a les 11h.

Èxit de participació a l’Assemblea General per l’interès veïnal en els projectes que es desenvolupen al districte Les obres del TGV, la reurbanització de les Casernes i els nous equipaments a la Fabra i Coats apleguen una cinquantena de persones L’Associació aprova el pressupost pel 2009

E

DAVID ROYO

l passat dia 24 de febrer vam celebrar l’Assemblea General

Ordinària de Socis de la nostra entitat. Ens vam aplegar una cinquantena de persones al local de la nostra

Associació. Vam començar aprovant l’Acta de l’Assemblea de

l’any anterior, l’estat de comptes del 2008 i el pressupost de l’any 2009.

Després vam passar a explicar diferents temes que crèiem que eren d’interès pels veïns, com ara totes les obres que s’estan

fent a Sant Andreu, que no són poques. Les explicacions van

venir acompanyades d’imatges projectades en una pantalla, que van ajudar a seguir els diferents temes. Vam parlar de

l’estat de les obres del tren d’alta velocitat (AVE), de les

Val a dir que després de cada tema hi va haver una interessant

de protecció del Casc Antic i finalment vam presentar el web i

ens feien arribar les seves opinions. Va ser molt interessant.

Casernes, de la Fabra i Coats. També vam explicar la proposta el nou disseny del CAP A PEUS.

discussió amb els veïns, els quals plantejaven dubtes i també Junta de l’Associació de Veïns

s

cap a peus | abril

11

El Mercat premia les quatre millors disfresses infantils

MERCAT DE SANT ANDREU

El dissabte 21 de febrer es va celebrar, com cada any, el concurs infantil de disfresses organitzat pel mercat de Sant Andreu. Hi va participar quasi un centenar de nens i nenes. A la fotografia s’observen, de dreta a esquerra, els guanyadors del primer, el segon i el tercer premi, respectivament. / MERCAT DE SANT ANDREU

Èxit de la 3a calçotada per l’Ateneu Harmonia REIVINDICACIÓ

El passat dissabte 7 de març la Federació d’entitats culturals i de lleure L’Harmonia va celebrar amb una

multitudinària assistència de més de

400 persones una calçotada festiva i

reivindicativa. A l’acte es va remarcar que l’existència d’un ateneu popular i

cultural al barri és una necessitat pel barri. L’Harmonia reclama que pugui

gestionar, conjuntament amb l’Ajun-

tament, la nau C del complex industrial

de la Fabra i Coats. L’Associació de Veïns de Sant Andreu i el DE CAP A PEUS ,

SANT ANDREU

entre d’altres entitats,

van donar suport a l’acte.

L’Associació dóna suport a les polítiques ecologistes MEDI AMBIENT

L’Associació de Veïns va donar suport

al manifest “contra la política am-

Els 40 anys de l’esplai Sant Pacià nguany, el barri està ple d’aniversaris.

real i efectiva, que permeti un plan-

E

funcion inexistents en aquells moments,

Sant Andreu es preparava per

celebrava el seu centenari, ara és l’Esplai

constància i proporcionar el contacte amb

estructures basat en un veritable

carregar els pulmons i bufar les 40

anys 70 comptaven amb 250 nens i una

biental del Govern de la Generalitat”

on es demana un nou model de política ambiental i territorial

i es

reclama que es posin nous models participatius per una consulta pública,

tejament urbanístic, territorial i d’infraconsens. Podeu trobar més informació a www.pangea.org/aeec.

El Dia Internacional del Comerç Just, a Sant Andreu SOLIDARITAT

12

1979 - Campaments Meranges./ J.ESPLUGAS

Per celebrar el Dia Internacional del

Comerç Just, el proper 9 de maig es prepararan jocs i tallers a Can Fabra

pels més petits a partir de les 11 del matí. També hi haurà una conferència

sobre la Banca Ètica i es mostrarà el

documental Oro Negre sobre el cafè de Comerç Just. A les sis de la tarda es podrà gaudir d’una xocolatada i més tard

de

l’obra

de

teatre

No

et

consumeixis, del grup Xucrut. També hi haurà batucades i durant tot el dia hi haurà exposicions.

L’històric esplai del barri celebra enguany amb diferents actes el seu aniversari Si ja sabíem que la Unió Esportiva

de Sant Pacià qui ja ho té tot preparat per espelmes del pastís.

L’esplai va néixer l’octubre de l’any 1969.

En un inci utilitzaven el local dels Lluïsos

– a tocar del Centre Cívic de Sant Andreuque era propietat de la Parròquia de Sant Pacià,

però

al

ser

enderrocat

està

ubicat

actualment.

la natura i amb altres nens i joves. Va començar amb amb molta empenta, als plantilla de 50 monitors. Actualment,

potser per la falta de temps, de ganes o d’implicació, han vist disminuir el nombre

de nens fins el centenar i, els monitors, han quedat en 15.

es

El que sí que no ha minvat han estat les

Quatre

l’esplai una entitat de referència del barri.

traslladaren fins a la mateixa parròquia, on

com vetllar pel respecte, la dedicació i la

dècades enrere, en una època en què el franquisme manava i imperava, l’Esplai va

ser una excel•lent eina per suplir les mancances d’aquell règim. Eren temps de dictadura que impedien l’exercici de

certes tasques i idees. L’oci o el lleure, la llengua, el catalanisme i certs valors que

ni a les escoles es treballaven van trobar en l’Esplai el lloc idoni. Així, aquesta

entitat va ser capaç d’adoptar certes

ganes de seguir treballant i de fer de

Per commemorar aquests llargs 40 anys de vida ja s’està pensant en diferents

activitats on tothom hi està convidat. El cap de setmana del 16 i 17 de maig hi ha prevista una sortida de monitors al Mas

Silvestre (Canyamars), el final de curs

serà molt especial per tots els monitors i els nens i nenes de l’Esplai i per l’octubre,

mes de la commemoració, ja s’està preparant una botifarrada. I aquells que

El diari esportiu SPORT9 arriba al número 1000 PREMSA LOCAL

L’històric diari esportiu de premsa local

del Districte de Sant Andreu i Nou Barris ha arribat al seu número 1000. El seu

primer número es va emetre l’any 1977 i malgrat les dificultats en moltes etapes de la seva vida, ha pogut continuar arribant als veïns i veïnes. Des del SANT ANDREU DE CAP A PEUS

volem felicitar a

tota la gent que ha fet possible l’edició

d’aquesta revista en tot aquest temps i que en pugui celebrar molts més.

vulguin guardar un record material i per

d’un parell de CDs, un que recopilarà les

Engega el Concurs d’arts visuals de Sant Andreu

grup d’exmonitors tenen la intenció

per emmagatzemar els milers i milers de

Concurs d’arts visuals Miquel Casa-

L’Esplai al 2007/ ESPLAI SANT PACIÀ

sempre també seran recompensats. Un d’escriure un llibre. Les seves pàgines,

que es publicaran la propera Festa Major, seran un recull de records i anècdotes, en

definitiva, el relat de la història de l’Esplai.

cançons de colònies i de l’esplai i l’altre

fotografíes que resumeixen aquests 40 anys de vida. Llarga vida a l’Esplai de Sant Pacià!

Joana Ariet Montse Rosell

I, a més, també hi ha prevista la realització

IRENE SANTAMARIA

CULTURA

Ja estan disponibles les bases del

blancas que premia les obres contemporànies de joves creadors. S’otorgarà

un premi a la modelitat d’obra i un altre

com a beca de producció en un projecte.A més, els guanyadors podran exposar les seves creacions entre el juny

i el desembre a Sant Andreu. Més informació a www.bcn.cat.

Sant Andreu reivindica la cultura del foc REIVINDICACIÓ passat

21

de

març,

diversos

de Barcelona van sortir al carrer per

cap a peus | abril

El

foc. Per fer-ho van preparar un petit

13

col·lectius com La Satànica de Sant

Andreu, els Diables o les colles infantils

reclamar que es protegeixin els actes de

castell de focs i es va llegir un manifest.

L’exposició “Retrats per la memòria” a Can Fabra fins el 19 d’abril

L

L’objectiu és oposar-se a la normativa europea 23/2007 que preten limitar els actes de foc als espais públics.

’exposició de fotografies recull la

ampli anomenat “Retrats per la memòria.

La plaça del Comerç es renova

franquistes que des de l’anonimat

Districte de Sant Andreu (1939-1982). Si

terme la reforma íntegra de la plaça del

mirada

de

16

lluitadors

anti-

dels barris, varen aportar el seu gra de sorra per l’arribada de la democràcia. La

mostra forma part d’un projecte més

Persones

i

lluita

antifranquista

al

voleu trobar més informació, podeu consultar la pàgina web del projecte:

www.retratsperlamemoria.cat

OBRES

Els propers mesos el Districte durà a Comerç, més coneguda com la plaça del Rellotge. La intenció és arreglar els desnivells i les irregularitats del terreny.

Les obres de restauració de la cúpula s’endarrereixen per manca d’acord en el pressupost El projecte de rehabilitació continua a l’expectativa d’un acord definitiu entre l’empresa constructora, la Generalitat, l’Ajuntament i el Bisbat, propietari de la Parròquia.

E

ls encarregats de la reconstrucció de la Catedral de Barcelona,

Fuses-Viader Arquitectes, han acceptat fer-se càrrec de les

obres de la Parròquia després que l’antiga constructora fes

fallida fa un any. La nova responsable ha modificat el preu de la

remodelació de la cúpula: “De seguida van començar a posar pegues: s’havia d’augmentar el pressupost. I en el moment que falten diners, el contracte vigent no serveix”, explica Pep Soler, mossèn de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.

Les subvencions provenen de quatre fonts: l’Ajuntament, la Generalitat, el Bisbat de Barcelona i la comissió Salvem la Cúpula.

Amb els 700.000 € que aportaria la Generalitat, encara faltarien

400.000 per assegurar la bastida. Però l’Ajuntament i el Bisbat no estan disposats a canviar la seva quota. Ara, les parts implicades

han de convocar una reunió per encarar el nou projecte. Un cop arribat a un acord, es començarà la recuperació de la cúpula.

La recaptació popular de diners, encapçalada per Salvem la Cúpula, està ara mateix aturada: “No poden continuar demanant

diners si no hi ha moviment”, entén Mn. Soler. La recentment difunta Isabel Roig estava al capdavant d’aquesta comissió, que

segueix la lluita per la conservació del símbol més emblemàtic de Sant Andreu de Palomar.

BORJA MARIA

El pas del Metro provoca esquerdes per la vibració, i l’edifici presenta problemes de fonamentació, subjecció interna i conducció

elèctrica que s’han d’atendre amb urgència. Alguns aspectes de

l’antic projecte es volen revisar, com la idea de seccionar el cupulí i arreglar-lo al patí de darrere de l’església.

El vent que va sacsejar Sant Andreu el passat gener ha afectat

la cúpula i la teulada del temple, que ha patit despreniments i presenta esquerdes. Tanmateix, la malla protectora ha quedat

inservible. El presbiteri és la zona més afectada, i l’altar major està avançat uns quants metres perquè no es torni a repetir la

tragèdia de 1882, quan la cúpula de Pere Falqués es va enfonsar i va causar sis morts i deu ferits.

AMB L’AI AL COR

La cúpula de Sant Andreu espera una resolució: “No hi ha

mitjans per afrontar això, ni humans ni econòmics”, sosté Pep Soler. Després de la suspensió de pagaments de la

constructora, la remodelació de l’església no té data d’inici. La cúpula roman tapada amb una xarxa protectora, i la decisió de

serrar el cupulí, la part més rigorosa de l’antic projecte, està encara per decidir. La rehabilitació de la Parròquia de Sant

Andreu de Palomar, temple religiós i monument històric i artístic del poble, haurà d’esperar.

UN NOU PLA D’OBRA 14

La cúpula és una petita part del problema estructural de l’església.

Borja María Marina

La llei de la dependència a pas de tortuga

E

l model que vol adoptar l’Ajuntament en els centres de serveis

socials es basa en la polivalència de les assistentes socials, és

a dir, que tothom sàpiga fer de tot, però sabem que el

Consistori, de moment, no s’ho pot permetre.

En aquests moments, per valorar les sol·licituds dels serveis que ofereix la llei de la dependència es fan les PIA (pla individualitzat d’atenció). Una assistenta PIA és aquella qui determina el grau

d’atenció que necessita una persona. A cada centre hi ha, com

CC OO DE MADRID

a mínim, una assistenta o més, segons la ràtio, que realitza aquest tipus de servei.

Al nostre barri 1,5 assistentes fan les PIA. És a dir, una assistenta social treballa íntegrament al departament de serveis socials del

de dependència de cada cas, l’assistenta social va al domicili de

de la Sagrera. Es preveu que a mesura que es rebin les sol·licituds,

diferents recursos, que poden ser en forma de serveis (residències,

barri i l’altra comparteix les tasques amb el centre Garcilaso, al barri s’assignin més assistentes socials.

Ara fa un any i mig que es va aprovar la llei de la dependència. Les

sol·licituds que es van valorar en primer lloc van ser les de grau 3,

que són les del grau de dependència més elevat. Ara s’està treballant amb les de grau 2-2 i es comencen a tramitar les

cada família per fer el PIA i valorar l’entorn familiar. La llei ofereix

centres de dia, etc.) o prestacions econòmiques. Cal dir que només es pot disposar d’una prestació, però hi ha la possibilitat de triar la

que més convingui segons les necessitats. Tot aquest procés és molt llarg, i les famílies amb pocs recursos tenen moltes dificultats per mantenir a casa un malalt amb un grau important de dependència.

sol·licituds de grau 2-1.

En aquests moments 70 persones estan sent ateses, però només

Les sol·licituds es poden entregar a Can Guardiola, als Serveis

és acceptada, un 15% dels sol·licitats ja és mort.

Socials o a l’OAC (Oficina d’atenció al ciutadà del districte), on es

s’atenen set casos nous per setmana. En el moment que la sol·licitud

recullen, es registren i es tramiten. Durant mesos no s’intervé en el

Des que es va aprovar la Llei de la dependència, s’han rebut unes

següent pas consisteix en la visita de l’equip mèdic al pacient per fer

i els serveis socials del barri han tancat només 260 PIA. Per tant, el

procés, ja que s’han de registrar i estudiar tots els informes. El d’ajuda que necessita cada persona per menjar, rentar-se, vestir-se o desenvolupar altres activitats de la vida quotidiana.

LA GESTIÓ DE LA LLEI

A partir del moment en què arriba als serveis socials quin és el grau

problema fonamental rau en què hi ha persones que necessiten ajuda urgent i han de restar en llista d’espera. Durant aquest període d’espera, moltes persones augmenten el seu grau de dependència,

la qual cosa els situa en ordre preferent respecte la resta de graus, fent que així tot s’endarrereixi.

Maria Guàrdia

cap a peus | abril

una valoració del grau de dependència. Es té en compte el grau

1.900 sol·licituds al barri; d’aquestes, 1.750 s’estan encara tramitant

15

Alta Velocitat Especulativa

Després de veure que les obres del Pla Sant Andreu-Sagrera no es podrien pagar amb les plusvàlues de les construccions dels pisos privats, l’Ajuntament i la Generalitat i Fomento han acordat fer-ho amb la disposició tercera de l’Estatut.

Vistes des de l’estació Sant Andreu Comtal. L’arribada del TAV transformarà completament aquest aspecte./ DAVID ROYO

E

Sergi Cabeza i David Royo

ls problemes de finançament de la nova macroestació

intermodal del TGV a la Sagrera han deixat al descobert les

vergonyes de l’Administració pública i els seus plans

especulatius. Quan les màquines ja estan actuant sobre el terreny, anys després que la idea veiés la llum, ningú fins fa pocs dies estava en condicions d’assegurar qui ni com es pagaria l’arribada del tren d’alta velocitat al nord de Barcelona. La idea

primigènia era pagar tot el Pla Sant Andreu-Sagrera amb les plusvàlues resultants de vendre els espais comercials i les noves construccions de pisos que anirien sobre l’estació, uns 180.000

m2; una operació especulativa a gran escala que s’ha tornat

inviable davant l’explosió de la bombolla immobiliària i l’emergent crisi econòmica.

ACORD PEL FINANÇAMENT

L’obra depèn de l’Estat però davant la incertesa que l’obra es paralitzés, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va

cap a peus | abril

oferir a l’Estat que l’obra es financés amb aportacions de la disposició tercera de l’Estatut. Finalment, el passat 17 de març ,

l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, van arribar a un acord amb la fórmula plantejada pel conseller.

17

Segons la citada Disposició, l’Estat ha de compensar els dèficits en inversió que ha patit Catalunya en matèria d’infraestructures

en un període de 7 anys, a comptar des de l’aprovació de

l’Estatut. CiU, per la seva banda, es nega a usar aquest fons perquè considera que no solventaria el dèficit històric català. Per altra banda, ERC s’ha queixat que a la fotografia ha faltat algun representant de la Generalitat.

A més, Hereu ha comentat a la ministra que es crearà un grup de

treball que analitzi de forma tècnica l’impacte de l’obra. De fet, sorprén aquestes declaracions, ja que hi ha cinc comissions de treball en el seguiment del Pla Sant Andreu-Sagrera

de les

>

ROSA PURSALS

Les obres per l’arribada del TAV per Sant Andreu només han fet que començar. De moment, les vies de tren 6 i 8 han desaparegut. / DAVID ROYO

(infraestructures, mobilitat, comerç, equipament/espai públic i

d’informació sobre aquest tall i la ineficient proposta de posar a

moltes altres de les zones afectades (Sant Martí, Sagrera, Ribera

obres del carrer Josep Soldevila, tot i ser molestes, no estan

urbanisme) de les quals la nostra Associació de Veïns (AVV) i Alta...) formen part, encara que les convocatòries sempre es fan

amb molt retard, i sovint amb poca transparència, com és el cas del desmantallament del pont de Riera d’Horta.

RETARD EN LES ADJUDICACIONS D’OBRA

L’adjudicació de les obres porta dos anys de retard i no és segur que l’estació estigui acabada quan els trens hi circulin. Tots els

treballs que s’hi fan són per adequar el terreny a les futures vies

de tren. Ara per ara no hi ha projecte sobre el paper ni, és clar, data d’inici, per bé que amb l’acord de finançament a què s’ha

18

arribat, tot apunta que a finals d’aquest any ja començaran les

obres. Properament, segons fonts oficials, hi haurà una reunió

de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat –on estan representades les tres administracions publiques- per decidir com será la licitació i adjudicació de les obres que hi haurà al Pla Sant Andreu-Sagrera.

l’abast la línia 36 d’autobús. Per altra banda, sembla que les provocant per ara grans queixes entre els veïns de la zona.

CANVIS A RODALIES

Un altre aspecte que ha canviat amb les obres del TAV al nostre barri ha estat la circulació de l’eix ferroviari. Els trens de rodalies

i regionals amb inici o final a Sant Andreu Comtal han estat suprimits. L’escrupolositat d’ADIF i Renfe per evitar el desastre que va suposar l’arribada del TGV a Sants han deixat la nostra

estació amb escàs volum de moviment. Així, la línia C2 s’ha desdoblat en C2 Nord, que unirà Maçanet amb l’aeroport, i la C2 sud entre Sant Vicenç de Calders i l’Estació de França. Aquesta

última era la línia amb orígen a Sant Andreu. Per enllaçar

ambdues línies es conserva la que uneix Granollers i Castelldefels per facilitar els transbordaments. A tot això cal sumar-hi el retard en el trajecte a causa del pas per la zona en obres i la reducció de freqüència de trens.

Entre tant, els talls d’obra a Sant Andreu ja s’han començat a

Per la seva banda, els trens de mitjana distancia destí Tarragona,

impossibilita l’arribada al barri per la Ronda de Sant Martí i, com

sortien de Sant Andreu Comtal, ara ho fan des de França.

notar. La retirada del Pont de Sarajevo (Riera d’Horta) a molt aviat, no serà reposat fins a finals del 2009. Aquest fet va

desencadenar que la nostra Associació de Veïns, juntament amb l’AVV Sant Andreu Sud i l’AVV Verneda Alta, fes públic als mitjans i veïns del barri un comunicat de denúncia per la manca

Tortosa, Reus, Lleida, Casp i Saragossa que eventualment Segons paraules de Montse Tarré, secretària de la nostra

Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, les obres són una qüestió transitòria i espera que no hi hagi gaires problemes

per als veïns del barri i que l’obra s’executi en el termini previst.

>

anàlisi | El Pla Sant Andreu-Sagrera en construcció | PER CLIMENT MOLINS

A

mitjan 2008, després de molts anys de gestació, va

milions d’euros*. Cal dir que la construcció de l’estació de la

cobriment pràcticament total de les vies, des del pont de

desviats. S’espera que el projecte constructiu de l’estació s’aprovi

arrencar finalment la construcció del projecte de

Felip II –Bac de Roda– fins a la Trinitat. Aquesta actuació

allibera de l’ús ferroviari (soterrant-lo) una gran quantitat de sòl que es destina a altres usos urbans, es crea la macroestació i

Sagrera no podrà iniciar-se fins que els trens de rodalia estiguin

i es pugui licitar abans d’acabar l’any, a fi d’iniciar-ne la construcció un cop finalitzat el desviament de les vies.

El sector de Sant Andreu abasta una longitud de 2,58 km –des

segregat que comença al nus de la Trinitat.

d’execució de 28 mesos* –per tant s’hauria d’acabar a principis

per tal donar accés directe a la nova estació a través d’un vial D’aquest procés, ara tot just iniciat, no en sabem els terminis, ja que els projectes ara en construcció són, en certa manera,

l’espinada de tot el que haurà de venir després. En aquest moment es troben en execució per part de l’ADIF

(Administrador d’infraestructures ferroviàries) els sectors en què s’ha dividit la construcció de la plataforma de la línia d’alta velocitat i les modificacions de rodalies corresponents.

En el sector de la Sagrera abasta una longitud d‘1,66 km –des de Felip II fins passat el pont de Riera d’Horta just davant dels tallers

de TMB al triangle ferroviari–. S’està construint la plataforma per al desviament provisional per al tren d’alta velocitat i les rodalies

per permetre la construcció de l’estació de la Sagrera. Aquesta

obra té un termini previst d’execució de vint mesos* –per tant s’hauria d’acabar a mitjan 2010– i un pressupost proper als 99

del triangle fins al nus de la Trinitat-, té un termini previst del 2011– i un pressupost de 277 milions d’euros*. Aquest

projecte inclou la nova estació de Sant Andreu Comtal, la cobertura amb lloses de formigó que poden resistir una

sobrecàrrega repartida de 35 kN/m2 d’una part important de les platges de vies de forma definitiva i la construcció dels vials

d’accés a la nova estació de la Sagrera, tant els soterrats com els de superfície (urbanització). No inclou la urbanització de la

coberta de les vies, llevat de l’àmbit restringit de la nova estació

de Sant Andreu Comtal. Per tant, la definició dels usos futurs d’aquest espai i la seva incorporació a la ciutat és probablement un dels principals reptes que afronta Sant Andreu.

Climent Molins és Professor de la UPC i assessor tècnic veïnal en infraestructures del Pla Sant Andreu-Sagrera *Les informacions de pressupostos i terminis que es presenten són les que consten als projectes de construcció.

cap a peus | abril

l’intercanviador modal de la Sagrera, i es transforma la vialitat

19

“El que realment ens temem és que l’estació de Sant Andreu

LA TORRE DE GEHRY

futura estació central de la Sagrera”. Per aquest motiu, des de

2004, en el transcurs del Fòrum Universal de les Cultures, quan

Comptal perdi algunes de les rutes d’inici i final en benefici de la

l’AVV es reclama que les obres no vagin en perjudici de la gent que habitualment agafa el tren en aquesta estació.

També s’ha presentat la futura estació de Sant Andreu Comtal que

s’ubicarà en un altre espai, sobre les futures vies del TAV. L’espai que ocupa actualment passarà a funcionar com a equipament

públic, amb un ús encara per definir, tal com ha reivindicat la

20

nostra associació veïnal, que va realizar una instància al Districte perquè es conservés aquesta edificació històrica. L’estació tindrà,

Fa anys que sentim parlar al barri de la Torre de Gehry. Va ser al es va presentar en societat un projecte ambiciós que volia portar

al triangle ferroviari un nou centre de negocis de la ciutat.

Impulsat per l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca -entitat pseudo-pública propietària dels terrenys de les Casernes on l’alcalde és el president-, el projecte tenia un pressupost inicial

d’uns 200 milions d’euros que, quatre anys més tard i sense

haver mogut un totxo, ronda ara els 400. En qualsevol cas, l’alcalde Hereu i el Consorci no han trobat el mecenatge de cap

inversor privat, necessari per finançar la torre i n’han ajornat sine

segons posa de manifest el projecte, dos vestíbuls independents.

die l’execució. Sembla que està de moda a la ciutat presentar

l’altre al carrer Sao Paulo, separats per una andana de 240

anys a l’espera de grans moviments especulatius (la remodelació

Un estarà situat a l’alçada de l’actual pont del carrer Sant Adrià i metres. El pla preveu que continuin existint uns tallers ferroviaris però aquests passaran a estar coberts i, suposadament, es

convertiran en un parc. El problema pot sorgir en les pantalles de l’estació i el vial de tres carrils per trànsit rodat de l’actual carrer de l’Andana de l’Estació, que poden acabar sent barreres

arquitectòniques i dificultar el pas de vianants entre els dos

costats. Aquest és un motiu pel qual la plataforma Sant Andreu X Viure i l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar reclamen que es permeabilitzin aquests espais i s’aconsegueixi sense dificultat el pas de vianants entre aquests dos espais.

grans projectes arquitectònics i deixar-los empantanats durant

del Camp Nou de Norman Foster, per exemple, depèn de la requalificació del Mini Estadi). Tot i així, l’alcalde Hereu segueix

anunciant que l’edifici “segueix sent una ambició de la ciutat” però des de l’Associació de Veïns es reclama que es prioritzi el

parc lineal, el soterrament de les vies i la construcció de pisos de protecció. Ara que hi ha finançament per les obres, haurem de seguir molt atentament l’execució de les obres del Pla Sant

Andreu-Sagrera. Us mantindrem informats al nostre web

www.avvsantandreu.cat

Estació de Sant Andreu Comtal. / DAVID ROYO

història | L’origen utòpic del Pla | PER XAVIER BASIANA I DAVID ROYO l sector La Sagrera-Sant Andreu és actualment,

“E

per finançar el projecte en el què els joves arquitectes

l’última gran reserva de sòl urbà de Barcelona, i ha

banda. “Vam decidir que era el moment de fer públic el projecte

Barcelona-Transfer (1984-1994) dels arquitectes Manuel

Sant Andreu-Sagrera que coneixem avui en dia.

després del radical procés de transformació olímpica,

estat objecte, des de 1983, de diversos estudis i propostes.”

Aquest és l’inici de l’article Una oportunitat emergent del llibre Arenas, Manuel Gausa, Miguel Ruano i Xavier Basiana. Es

treballaven i per això van decidir buscar suport per una altra a la ciutat de Barcelona i als mitjans de comunicació”, comenta

Basiana. Més tard, va servir com a referència en el futur Pla

tracta d’un estudi imprescindible per entendre com va

Dins del macroprojecte que Basiana i els seus companys

l’arribada del Tren d’Alta Velocitat (TAV).

1990-1991 on es feia un estudi del potencial de les 74

començar el procés de transformació que estem vivint amb Amb els Jocs Olímpics la ciutat bullia de transformacions

urbanístiques. Aquest grup d’arquitectes va observar durant els anys 1987 i 1988 que Barcelona s’obria el mar, es creaven les

rondes, el complex esportiu de Montjuïc… però els barris perifèrics de la ciutat com La Sagrera no sortien als mapes.

Xavier Basiana, un dels arquitectes, provenia del moviment veïnal de La Sagrera on va ser president de l’Associació de

Veïns. “En aquells anys ja es parlava de portar el tren d’alta

velocitat a Barcelona i vam començar a idear el projecte de

arquitectes van realizar, hi havia el Sagrera Station dels anys

hectàrees d’instal·lacions obsoletes des de l’actual Pont de

Calatrava fins al triangle ferroviari. Després van realitzar el Rec Comtal, datat entre el 1991-1994, amb la incorporació de

l’arquitecte Norman Foster, amb el qual es volia recuperar el

rec comtal provinent de Montcada i Reixac fins a la plaça de les Glòries. Basiana explica que l’avantatge d’aquest projecte era que l’entorn del riu tenia la filosofia de l’arquitecte Sardà,

és a dir, el futur entorn per on transitava el rec era uniforme amb

edificacions de planta baixa per oficines i comerços i la part superior de pisos.

crear l’estació Nord de la ciutat amb trens provinents de Madrid

A partir d’aquest moment, l’Ajuntament va sectoritzar el projecte

dedica a gestionar el fantàstic espai cultural de La Nau Ivanow

Basiana i els seus companys de veure-ho com un tot unitari

al barri veí de la Sagrera. Els inicis van ser plens d’il·lusions i amb moltes ganes i van contactar amb el promotor americà

Travestet (inversor de l’Hotel Arts, entre d’altres) que els va finançar l’estudi urbanístic del projecte. La iniciativa va anar a

parar a mans de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona de l’època, que hi va creure, però va prioritzar el projecte dels Jocs

del Pla i es va anar perdent l’objectiu de l’estudi original de Parc de la Ciutadella, passant per Glòries. L’any 1992-1993 es

cap a peus | abril

i en direcció cap a França”, comenta Basiana, que ara es

Rec comtal però ara el color blau del riu passava a ser un parc

21

amb la creació d’un parc lineal que anava de la Trinitat fins al crea el projecte Via Verda que era una evolució del projecte del lineal verd.

Olímpics. A partir d’aquest moment van contactar amb

Després de gairebé vint anys i de discrepàncies polítiques entre

accedir encantat a col·laborar amb ells.

Andreu-Sagrera tirarà endavant d’una forma molt diferent a la

l’arquitecte de prestigi internacional Norman Foster, que va Mentrestant, l’empresa La Maquinista Marítima i Terrestre es plantejava marxar de Sant Andreu, per la qual cosa els terrenys es podrien aprofitar per la futura arribada del TAV. D’aquesta

manera, la proposta inicial només abraçava La Sagrera i va ampliar-se des de la plaça de les Glòries fins el Nus de la

Trinitat. Amb tot plegat, va haver-hi el contratemps que l’empresa del financer americà va fer fallida i no hi havia diners

la Generalitat i l’Ajuntament que aturaren el projecte, el Pla Sant

que somiaven aquell grup jove d’arquitectes. Havien previst un

barri peatonal, on els veïns poguessin passejar, amb equipaments, centres culturals, i en Basina confia en què l’Ajuntament prioritzi la creació d’un bon parc lineal abans que el projecte La Núvia de Frank Gehry.

Xavier Basiana és arquitecte i fotògraf

entrevista | Evaristo Francés | FOTÒGRAF DE LES OBRES DE L’AVE

“Vaig fer 10.000 fotos durant el desmuntatge del pont de Sarajevo”

Q

Sergi Cabeza uan van acabar les obres del

Fòrum 2004, la televisió ens va

mostrar en uns minuts el canvi

urbanístic que va patir la zona a partir d’una seqüència de centenars de milers

de fotografies. Aquest tipus de muntatge

s’anomena timelapse i és el que Evaristo

Francés ha fet sobre les obres de l'AVE. El resultat es pot veure al seu bloc

www.estovadeobras.wordpress.com.

El timelapse del desmuntatge del pont de la Riera d'Horta és absolutament espectacular.

ANTONIO RODRIGUEZ

Pregunta. Així que fotografies les obres?

Resposta. Des que em vaig mudar aquí (C/ Segre amb Josep Soldevila) sabia

que havien de fer les obres de l'estació.

Sempre m'ha cridat l'atenció com anava a ser tot i quin en seria

el resultat. Jo sóc graduat en multimèdia i molt aficionat a la

fotografia i als muntatges de vídeo, així que vaig decidir documentar amb fotos el procés.

Ells ho van fer en vídeo i en parts, però en fotos es veu tot el

procés.

P. Com a veí de la zona on s'estan fent les obres, què en penses?

P. D'on surt la idea i el bloc?

Et molesten?

torre de Frank Gehry al triangle ferroviari i vaig començar a fer

comprar el pis fa set anys sabia que es farien aquestes obres i

d'exposar. Mirant per fòrums d'arquitectura... A més, la gent

quedarà molt bé i això serà un nou centre neuràlgic de

R. Estava buscant la forma de documentar la construcció de la

22

Aquest sistema no el tenien ells i van decidir contractar-me.

fotos. Veia que m'agradava el resultat i vaig decidir que ho havia

demanava que algú n'informés. Així, vaig decidir crear un bloc

amb el seguiment de les obres, ensenyant sobretot el que passa davant de casa meva.

R. Home, sí que em molesten però ho veig positiu. Quan vaig

sabia que les hauria de patir. Això sí, sabent també que la zona

Barcelona. La veritat és que la zona estava molt deixada. Tinc

gravades unes rates enormes. Tenia ganes que comencessin les obres.

P. Ara t'han contractat els de Barcelona Sagrera Alta Velocitat.

P. Quin material utilitzes?

perquè estaven interessats en el material però no vam quedar

Una càmera de fotos té una vida d'entre 150.000 i 200.000 fotos.

R. Sí, ells van veure els timelapses al bloc. Vam parlar un cop

en res. Quan vaig fer el seguiment de la retirada del pont de la

Riera d'Horta es van acabar de decidir, tot i que ells també en

van fer un a peu d'obra. Vaig estar dues nits aixecant-me per canviar la targeta i la bateria i a més la càmera estava fixa.

R. En principi càmeres fotogràfiques, trípodes i molta paciència.

Amb el desmuntatge del Pont de Riera d'Horta en vaig gastar 10.000. És clar, són càmeres cares. Tinc un aparell que el

programes perquè vagi fent fotos. Amb el pont, en va fer una cada set segons.

cap a tu | Com t’afecten les obres de l’estació de St. Andreu Comtal? | PER BORJA MARIA Rafa Simón. tècnic d’exposicions. 36 anys Hi ha menys freqüència de pas.

Moltes vegades el tren està parat al Clot o després del Clot pel trànsit d’altres trens de Rodalies. El meu arriba a l’hora, però durant el trajecte

para per facilitar l’entrada a trens d’altres vies. En comparació amb el volum de les obres va prou bé.

Àngels Moranyo. mestressa. 64 anys Agafo el tren de les vuit a Cardedeu. S’atura en algunes

estacions i no entenc ben bé per què,

però

sembla

que

últi-

mament va bastant bé. De moment les obres de l’AVE no m’afecten gaire i espero que continuï igual.

Humbert Codina. publicista. 24 anys

María Iglesias. tatuadora. 20 anys Per a mi molt millor, vénen més sovint. Hi ha més trens de Granollers i de l’Aeroport

cap aquí, pel fet que hi ha línies

afectades

per

les

obres. Un dia va haver

retard, però a mi no em va afectar.

Margarita Juvero. secretaria. 45 anys Ara triguen una mica més, abans eren 9 minuts i ara són

16. Agafo la línia que va a

Sants. Triga més en el trajecte: abans era un quart d’hora i ara

són 23 minuts. Porten una temporadeta que els trens estan millor.

Rafael Sánchez. comptable. 28 anys

Hi ha menys freqüència de trens,

L’afectació és la que ja van

anava malament, ara continua

desviament del tren de Sant

sobretot a la tornada. Si abans igual: no per les obres va pitjor.

Vaig de Sant Andreu a Passeig

de Gràcia. El trajecte dura una

mica més, però vistes les obres,

Vicenç de Calders a Passeig de

Gràcia.

M’afecta:

he

d’anar fins a Passeig de

Gràcia, baixar i agafar un altre tren.

opinió de l’AVV | Obres finançades amb l’especulació stem en crisi perquè alguns dels que ens governen

E

El fet que una part imortant de les obres es paguin amb un

de la lletera a l’hora de planificar nous projectes. Un dels

de ser un pedaç. Segurament ens tocarà tenir terrenys erms,

aquí que ara no només s’ha vist que no disposarem dels calers

es revaloritzin (que s’enriqueixin les immobiliàries), i llavors

(polítics, banquers i grans empreses) han fet els comptes

exemples que ens toca més de prop és el de la planificació

econòmica per construir l’estació intermodal de la Sagrera. Vet que havien de sortir de les plusvàlues dels terrenys qualificats

d’habitatge, sinó que a més és possible que ens trobem que

haurem de pagar-la amb els calers que l’Estat havia deixat d’invertir al nostre país en detriment d’infraestructures com els trens de rodalies, que evidentment sí que utilitzem tots.

avançament per part dels pressupostos de l’Estatut no deixa

sense pisos per a la gent ni equipaments per als veïns, durant uns quants anys. Haurem d’esperar que els terrenys sí, amb les hipoteques astronòmiques dels veïns es podran

començar a tornar els diners de l’Estatut, és a dir, els diners

de les obres de l’AVE avançats per l’Estatut. Això no és especulació? I el que és més greu: és l’Administració pública qui ho fa.

cap a peus | abril

encara s’estan moderant.

anunciar el primer dia, el

23

Les associacions de veïns de Catalunya denuncien l’abusiva alça dels preus dels serveis bàsics

L

a Confederació Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC)

peatges l’alça també s’ha notat a les butxaques dels ciutadans. Un

denunciar públicament que el moviment veïnal rebutja l’alça

l’AP-7 i AP-2.

continua amb la campanya Prou abusos pels nostres barris! per

generalitzada dels preus dels serveis bàsics com l’electricitat, l’aigua,

4,6% d’increment els de la Generalitat i un 4,4% els estatals com

els transports públics o els peatges.

Les 676 associacions de veïns -entre elles l’ AAVV Sant Andreu de

La campanya vol fer constància del malestar dels veïns de les quatre

CONFAVC van decidir en assemblea celebrada a finals de febrer que

províncies catalanes per la pujada dels serveis bàsics per sobre de l’IPC -situat en el 1,1%- a més de la denuncia de l’increment dels

impostos, taxes i tarifes aprovats en els darrers pressupostos -han estat superiors al 4,5% de mitjana- per la majoria d’ajuntaments i entitats públiques de Catalunya.

Les associacions de veïns rebutgen l’augment de les factures de la llar, a més d’altres serveis bàsics, tals com l’electricitat, que s’ha pujat un

3,4% després de desmesurats augments d’un 11% l’any passat.

S’espera que durant aquest 2009 encara s’aprovin més augments.

L’alça del preu de l’aigua també s’ha generalitzat a tot Catalunya en un

5,3% degut al nou cànon aprovat per l’Agència Catalana de l’aigua. A molts municipis les tarifes han augmentat més, com metropolitana, on l’increment del rebut arriba al 8%.

a l’àrea

A banda de l’electricitat i l’aigua, altres serveis s’han encarit de manera

preocupant. La brossa ha pujat un 7% a l’àrea metropolitana i la pujada

Palomar- i les 26 federacions veïnals catalanes que conformen la a partir del passat 10 de març començarien les concentracions en els

ajuntaments i “el proper dia 24 de març anirem a la gran manifestació

a la Plaça Sant Jaume”, va afirmar el president de la CONFAVC, Joan Martínez.

Per Martínez, el problema més greu és l’encariment del transport

públic, que potencia el privat, i també el funcionament del mercat elèctric. “Estem buscant aliats en empreses i sindicats per aconseguir

una moratòria en l’aplicació de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) degut a

la liberalització de les elèctriques marcat per la manca de transparència entre la Comissió Nacional de l’energia i les cinc companyies elèctriques que acaparen el mercat”, afirma Martínez.

La CONFAVC denuncia que, en un període de crisi en el que l’atur

afecta a més del 12% de la població catalana (més de 450.000 persones), la millor política social que haurien d’haver aplicat les

administracions públiques hagués estat la de congelar el preu

de les tarifes del transport públic són motiu de queixa dels ciutadans.

d’aquests serveis bàsics, i no “aquesta injustícia d’increments dels

de les tarifes dels transports públics metropolitans un 4,7% -la T-10

de la CONFAVC.

Els bitllets de Rodalies i mitja distància han pujat un 6 i 5%, la mitjana

24

LAURA MURIEL

ha sofert un dels increments més forts amb un 7%- i pel que fa als

preus”, conclou J.Maria Alonso, responsable de territori i vicepresident

Laura Muriel

GINA POR TI

LLO

Un poema i un refrany per a cada mes de l’any

Refrany

Quan un viatja en tren poden passar moltes coses. El viatge pot ser llarg o et pot tocar un company molt pesat. També pots tenir sort i asseure’t al costat d’un contador d’històries,...

Saki. El contador de contes. Madrid: Ekaré, 2008.

...l’estació de St. Andreu Comtal •Hi passen 148 trens al dia, que poden portar-te fins a 49 destinacions diferents.

•La velocitat màxima a la que poden circular és de 120 km/h, i per fer-ho prenen la corrent de les catenàries.

•A l'‘estació hi treballa molta gent, hi ha 5 empleats de Renfe: 4 que s’'encarreguen de venta a taquilles i informació al viatger i un supervisor que coordina les activitats. També hi ha encarregats de controlar la circulació dels trens, treballadors de seguretat, l’equip dels tallers i les oficines d’AVE-Llarga Distància, que estan situades a l’'altra banda de les vies, I ja per acabar, una equip de maquinistes que porten els trens a l’'inici del seu recorregut.

L’abril carda la llana, i el maig s’endu la famafan el Maig florit i formós.

M’agradaria molt que m’enviessis fotos o dibuixos de la teva habitació! fabret.coats@gmail.com

Què és el que apareix a la foto?

Per a què els serveix als trens?

cap a peus | abril

En el tren de rodalies tothom riu com un cadell, uns de veure riure els altres, i els altres per capgirell, en el tren de rodalies de Terrassa a Sabadell. [...]

El tren de rodalies, quina gresca més rodona, uns que seuen pesen figues, i els altres dormen la mona, en el tren de rodalies de Montcada a Barcelona.

Fernando Pessoa Miquel Desclot

Esteu a punt per gaudir la setmana santa! Jo m’he preparat una motxilla i ja tinc els bitllets de tren per recórrer Catalunya! On anireu vosaltres? Si voleu un consell d’un bon amic poseu-vos un conte a la bossa que els viatges es poden fer molt llargs! Jo ja estic apunt. El viatge comença i el tren sabeu d’on surt? De la nostra estimada estació ara en plena remodelació!

Fabret

25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

Garrido, Mariona Ginés, Carles García, Eduard Lupo, Marc Mateo, Héctor Sánchez i Cristina Barbero).

Els diferents

registres vocals dels actors han permès crear diferents estils musicals en un mateix espectacle: blues, pop, rock, reggae... I

saben crear moment tan màgics com el solo del personatge d’Helena, una delícia.

L’altre punt fort de l’espectacle és l’escenografia de Carles Pujol:

formada per diferents mòduls que van girant i transformant-se

(talment com els personatges que van passant per diferents etapes de l’amor) i per unes caixes de vidre (fràgils, com la fragilitat humana i de les relacions). En resum, una escenografia que encaixa perfectament amb l’espectacle i que ajuda a donar

Aterra l’Off-Broadway

La companyia Nocturns presenta ‘Fràgil’, un espectacle sobre la fragilitat humana FRÀGIL EL MUSICAL De Companyia Nocturns Del 29 de gener al 22 de febrer de 2009

La programació del Sant Andreu Teatre sempre és arriscada, el teatre és lluny de Barcelona i els andreuencs sovint no sabem

valorar allò que tenim al costat. En aquest cas el saT! ha trobat un diamant en brut: Fràgil el musical.

Enguany els musicals estan de moda, però així com el Paral•lel

podria ser el Broadway, Sant Andreu aposta per ser l’Off-

26

Broadway. És a dir, ens mostra un espectacle de creació pròpia,

amb poc pressupost, però amb grans resultats i, sobretot, molt de talent.

La Companyia Nocturns va estrenar Fràgil a la seva ciutat d’origen,Sabadell, ja fa gairebé un any. L’èxit va ser tan rotund que van haver de prorrogar i fins i tot els van cridar a la Fira de Teatre de Tàrrega on van tenir un gran èxit de crítica i públic.

Però quina és la clau d’aquest èxit? L’autocreació. El muntatge està pensat i dirigit per Carles de la Rosa, musicat per Miquel

Tejada i les lletres són d’Irene Garrido. Però allò que fa realment

brillar l’espectacle són els intèrprets, cada actor ha sabut encaixar com un guant al seu personatge (Lourdes Fabrés, Irene

dinamisme a un espectacle que de ben segur no pararà de rodar.

Sobrepassar les espectatives

L’èxit de ‘Terra Baixa’ va ser aclaparador TERRA BAIXA D’ÀNGEL GUIMERÀ Per Sant Pacià Teatre Del 7 al 22 de febrer

El muntatge de Terra Baixa que

feien els de SPT prometia, i realment va sobrepassar les

expectatives, i amb escreix. Les butaques s’ompliren de tal

manera que van haver de prorrogar

l’espectacle.

una

setmana

Era la primera vegada que Sant

Maseda es posava a dirigir i

segurament el fet de ser novell va aconseguir que la peça d’Àngel Guimerà esdevingués

una obra que restarà a la memòria dels andreuencs. La

professionalitat d’actors com Lluís Tolrà (Xeixa), Marta Roig (Nuri), Maria Teresa Giró (Marta), Josep Ignasi Àlvarez (Manelic) i Andreu Puga (Sebastià) feia oblidar la mítica versió interpretada per estrelles

de l’star-system català com Emma Vilarasau i Lluís Homar. D’altra banda l’escenografia de Josep i Andreu Puga transportava el públic embadalit a la Catalunya de finals del segle XIX.

SANT ANDREU TEATRE

Els esbarts: dansa, tradició, música i harmonia

A

Per aprendre a conviure, el millor és ballar

vui dia a Sant Andreu tenim dos grups actius de dansa

L’ESBART MARE NOSTRUM dels locals de Sant Pacià està presidit

a la cerca d’un directora o una directora. Tots ells

Pagès i Alicia Sanjuan. Va ser fundat l’any 1956 i l’integren el Grup

tradicional catalana, a més d’un altre grup que està aturat

comparteixen la passió per aquesta bella activitat, plena de colors, música i harmonia.

L’ESBART MARAGALL DEL CASAL CATÒLIC. Segons ens explica el

seu president Francesc Cartañá, va ser fundat l’any 1932 i l’integren

tres grups: el Cos de dansa, el grup Juventus i l’escola de l’Esbart,

els quals han protagonitzat diversos espectacles amb prou èxit. Per exemple el Cos de dansa, dirigit per Pilar Rubio, que va estrenar al

Mercat de les Flors, amb motiu del seu 75 aniversari, el seu espectacle Imatges, que també van representar, entre d’altres, a

Montpellier el maig passat o a Palma de Mallorca. Tot just ara

per Josep Juan i dirigit conjuntament per Imma Villegas, Mercè Juvenil d’11 a 17 anys, el Grup Infantil de 7 a11 anys i el Grup Patufets de 3 a 7 anys. Els grups de ball, que acostumen a assajar

els divendres a partir de les 6 de la tarda, són a més membres de

l’organització l’Obra del Ballet Popular, que agrupa a tot d’entitats de

l’àmbit sardanista. Han actuat també en diversos espectacles, com el que van oferir el passat setembre a Vilanova del Vallès en un intercanvi d’esbarts. L’Esbart Mare Nostrum té un calendari sempre

ben ple. El proper 10 de maig, per exemple, faran una trobada a Montserrat i el 25 d’abril participaran en l’ofrena de la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels dansaires, a l’església de Sant Pacià.

ESBART DOLÇA CATALUNYA DELS CATALANISTES, que va ser fundat

de Catalunya i actuarà el proper 22 de març al Casal Catòlic. Per

tenen l’infraestructura, el local i vestuari, els equip de so i les

per Carme Ratera, participarà tot aquest any en una roda d’Esbarts últim, l’Escola de l’Esbart, que compta amb més de 50 alumnes de

3 a14 anys i que, a finals de l’any passat, va actuar en directe a la festa dels súpers del Club Super 3 a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

l’any 1956, té com a president Jordi Escayola, que ens explica que

partitures però que, actualment, els hi falta un director o una directora. De mentre, no poden tirar endavant els assajos ni programar les actuacions.

José L. Buils

cap a peus | abril

preparen un nou espectacle. D’altra banda, el Grup Juventus, dirigit

27

oferim cursets de tota mena 93 345 96 98

ioga | dansa del ventre | country pachtwork | labors i manualitats balls de salĂł | cursos de catalĂ

El Perfil de...

Feliu Formosa

Un poeta entre els déus

E

ls ulls del Feliu Formosa que, havent dinat, ens obre la porta del

seu assolellat estudi al carrer de Coroleu, ens semblen avesats

a transitar entre l’angoixa i la serenitat, les dues formes

expressives de la desesperació, segons va escriure Gil-Albert. Tot

l’estudi és una enorme biblioteca on el poeta crema encens aromàtic.

Sobre la taula, amb les planes agafades per una pinça d’estendre, el

darrer llibre que tradueix de l’alemany, “una novel·leta juvenil”. També

ens ensenya, diríem que amb orgull maliciós, un diccionari de suec,

CRISTINA GARDE

perquè ha hagut d’enllestir la versió d’Antílops de Henning Mankell.

Duu sabatilles d’estar per casa de roba, un jersei il·luminat amb algunes llànties i ulleres enterbolides. S’asseu al sofà i ens fa a mans un llarg i minuciós currículum: Creu de Sant Jordi, Premi Nacional,

Premi Ciutat de Barcelona... I desenes de llibres, poemaris i

traduccions. “He fet moltes coses, però també és veritat que porto molts anys fent-les. Aquí hi és tot, premis, traduccions, fins i tot l’últim

llibre que he fet amb un artista de Terrassa, on vaig viure molts anys”.

De fet, Formosa (Sabadell, 1934) no es va traslladar a viure a Sant

Andreu fins al 1987, dies abans de l’atemptat de l’Hipercor. “Aquí hi els Catalanistes, el Casal Catòlic... Quan vaig aribar vaig tenir relació

amb L’Ou Nou, que era la companyia de teatre que hi havia al Casal

Catòlic. Hi vaig conèixer el Joan Bas, que ara es productor de TV3, i

els Banacolocha. Em van encarregar una adaptació de L’Inspector del Gógol. També vaig molt al Versalles, en conec l’amo, l’Eduard.

L’any passat hi vam fer una lectura de poemes sobre poesia de l’absència a la cava que hi ha sota el bar. He tingut relació també amb

i molt oníric, diferent de Brecht, que és més realista.”

Efectivament, la poesia de Feliu Formosa intenta comprendre la

manera com els poetes desentranyen la realitat. En conjunt, la seva

poètica defuig del realisme més pur, amb tendència a l’expressionisme i amb ponts estètics amb Kandisnky i Paul Klee.

“Crec en el vers que aparentment no encaixa”, ha escrit. La seva és una poesia lligada a la immediatesa i a l’experiència del quotidià, però

també “molt cultural, molt a partir de lectures, amb molta influència

d’altres poetes”, que el motiven i el condicionen. “El que em costa

més –reconeix– és arrancar un llibre, sempre em passa força temps entre un llibre i un altre.”

el Grup Taca de pintors, del Casal Catòlic”.

El sol somnolent de la tarda quasi primaveral es filtra per les persianes

La poesia va trobar Formosa “tard”, segons explica, perquè s’havia

una llauna de cervesa italiana que ara s’ofereix com a pot per a

dedicat a fer molt de teatre independent. “Vaig rebre la influència dels

poetes castellans, de la generació del 98 i del 27, sobretot: Machado, Juan Ramon, Lorca, Alberti, Salinas, Cernuda. I, per altra banda, dels

catalans, Espriu, Pere IV, Riba, Salvat-Papasseit i Maragall. Sempre

poetes de l’experiència immediata”. Finalment, una tercera via

d’influència és la poesia de Bertolt Brecht i de Georg Trackl.

“M’agraden molt i per a mi han estat molt importants, perquè fan una poesia molt contundent i precisa. Són autors de poques paraules,

mig abaixades i ens descobreix un petit jardí zen damunt l’escriptori i

bolígrafs i llapissos. El poeta aprofita un silenci i ens demana permís

per mig fugir de la conversa –“m’esperen per anar a Altafulla”–, i ens

acomiada al replà mentre parlem de Robert Musil, de Franz Kafka, dels quals ha traduït peces cabdals, com L’home sense qualitats i els

Diaris i la Carta al pare, respectivament. Com ell mateix ha escrit, “entre aquestes muntanyes / qui dubtarà dels déus?”

David Vidal Castell i Cristina Garde

cap a peus | abril

vaig trobar molta vida cultural, molts grups i societats: l’Ateneu, la Lira,

d’anar al gra i de poca floritura. Trackl, sobretot, és una poeta visionari

29

et proporcionem l’assessorament d’una advocada i una arquitecta

fes-te soci de l’AVV!

tindràs descomptes en cursets podràs consultar l’arxiu de l’associació

LA REFLEXIÓ | Santa Innocència | PER XAVI OLIV

E

ERES

que la rep. El nou or del segle del tot beneficiosa per a l’individu r tot de tothom i a tothora, XXI és l’accés a la informació, sabe –i entenem per febre aquell però si va existir la Febre de l’or ens permet de discernir amb estat de sobreescalfament que no mateix mal, amb les seves seny-, també ara estem patint del essitat de ‘saber més’ que conseqüències,és clar. La nec ans, i sobretot en edats de sempre ha caracteritzat els hum n amb paciència arribava el creixement, es veia sadollada qua casa i mirem per m teni que ms àlbu dels n rar i mentrestant havíem fet Si recuperem algu moment; havia valgut la pena espe em pod s, ssat ntpa ava tres nos amb deteniment les cares dels ançar-nos als coneixements. volar la imaginació tractant d’av s de l’època s’hi tinat pen dels o a mod la de ere observar que darr museu, ja no cal esperar o, el Aquesta sensació ja és peça de de cara una n due que ó essi impr la amaga molt més. Potser fan et esperar, i els empatxos de que és més trist, ja no se’t perm able sentit de les verit al s alien at, meit la a miss la pateixen estan més que no saber de cavall que molts nens i nenes ara, tenim que la com da plica com vida ara, oferir un bon bistec de coses, vulnerables a una justificats. Se’ns acudiria, ara per el i ília fam la de enllà més i desconeixedors del que passava En canvi, la informació sembla quilo a un nadó que demana pit? m amb els pare com ens n qua s, eixo mat cremada general d’etapes carrer. Nosaltres plat únic. Els estem abocant a una molt érem s altre “nos un ida i em fan riure els intents de menuts d’avui se’ns escapa de segu que no viuran mai a consciència, equivocats. sa mas m ane no ent, ram segu i, més innocents!” la llei a la mà mentre els ho fira de protegir els menors amb perdut la innocència, sinó mostrem tot. Ells, no només han nt penso que la lme ona pers , trari con el ui creg Malgrat es dit. Un carpe diem mal entès. també la capacitat de llepar-se el cència inno una rta apo s catiu edu fins ignorància dosificada amb

èmia Welton amorraven ls estudiants de la prestigiosa acad rostres d’antics alumnes el nas al vidre, tot contemplant els ells, mentre el professor que havien passat pel mateix que diem.., carpe diem!”. La sorna John Keating els xiuxiuejava “carpe en curiositat, com si realment del principi es convertia finalment in confessar algun secret. aquelles expressions els volguess

HORITZONTALS:

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

1. Manca d’equilibri psicològic amb transtorns de personalitat. 2.

Excavació vertical i profunda amb la finalitat de trobar aigua. Casa de camp agregada als convents. 3. Nom d’home. Llei

d’Incompetència Assimilada. Metxa d’espart enquitranada. 4. Sal cap a peus | abril

del silici. Sud. Consonant. Cinc romà. 5. Les cinc, desordenades.

Pagarà uns diners a canvi d’una mercaderia (al rev.) 6. Datat sense vocals. Línies Aèries Marroquines. Gran caixa de fusta per guardar

objectes i roba. 7. Pal. N’hi ha de propi, de boig, i de cortès. Torna a pesar. 8. Que conté ridiculitzacions dels vicis i comportament dels homes. Al calendari, són majoria absoluta (sing.)

31

VERTICALS:

1. Fragments d’una narració que tenen una continuïtat. 2. Consell romà. Un bon motiu per treure’s la roba. 6. Escriptor naturalista

Sabés. 10. Era Napa. 11. Nitrogen. 12. iaX. Bust. 13. A.

quantitat. 4. Urani. El piset del ocells. Nota musical. 5. Noranta-nou

Avala.

obrer de la Rússia comunista. Vocal. 3. No confondre amb francès de nom Emili. 7. M’aixeco a trenc d’alba (al rev.) Catalunya.

5. IC. Calor. 6. Zola. Ari. 7. onitaM. C. 8. Fra. R. R. 9. Re.

sapigués. 10. S’hi esporga el gra. Pell d’ovella adobada. 11.

Bagul. 7. I. Amor. Repesa. 8. Satíric. Sant

Horitzontals: 1. Esquizofrènia. 2. Pou. Conreria. 3. Ivan. LIA.

SOLUCIONS

del pit al cap. 13. Anarquia. Garanteix un crèdit.

Atxa. 4. Silicat. S. R. V. 5. Oeiua. aranobA. 6. Dtt. LAM.

Important gas. 12. Cadellet de cabrit (al rev.) La part del cos que va

Verticals: 1. Episodis. 2. Soviet. A. 3. Qualitat. 4. U. Niu. Mi.

8. Apòcope de frare. Consonant. Romania. 9. Cap cosa. Coneixés,

E

En conte

Morse

l correu no havia arribat a tothom. A la primera llista de

A la tarda d’aquell mateix dimecres, na Noa contraatacava amb

ella l’olor de la primavera. El tabalot d’en Wim no s’havia

un eixam de llops, els nois del grup la van cosir a ‘nos’, que

distribució no hi havia na Flor, aquella jove que duia amb

recordat d’ella –i bé que ho feia quan tenia ganes de veure-la–

quan teclejava els noms del grup de teatre per fer-los destinataris del seu missatge. Els demanava de canviar

la proposta de moure l’assaig mòbil al matí de dissabte. I, com divendres nit sortien a caçar i dissabte no estarem per orgues.

Ara, ni en Pol, obsedit amb la idea de la cacera col•lectiva, no

havia pensat a passar una còpia de la tramesa a na Flor, que

l’assaig de divendres per dijous. I ja era dimarts.

dubtava entre carregar-se només la posada en escena dels Si

Les respostes a aquesta primera petició van arribar de seguida

Flor un cop més va restar al marge del ball de dies i hores

som siS o fer justícia i arremetre també contra la direcció. Na

a la bústia d’en Wim. I a la d’en Pol i a la de n’Èlia, i a la d’en

possibles per a l’assaig que tenien pendent de feia dies.

llegir a la pantalla de na Flor. I s’hi passava hores, mirant-la.

A en Bru se li va ocórrer pensar que si na Flor no s’havia

d’enllestir la crítica a l’últim espectacle dels Si som siS,

quedar fixada per dijous vespre, tal i com havia demanat en Wim,

un sol avís del seu proveïdor de correu electrònic. Una línia

ho va enviar sense còpia per a na Flor. Alguns van assentir

Bru, i a la de na Noa i a la d’en Pep. Però tampoc es van poder

Na Flor, que aquell matí de dimecres s’havia proposat l’avantguarda de l’avantguarda teatral de la comarca, va veure d’en Pol, que no l’havia oblidada, però que només li deia cap

problema. Va fer-ne cas omís, perquè a la revista on col•laborava volien la crítica per ara mateix.

manifestat, senyal que no hi tenia inconvenient, i la cita podia

l’holandès errant del grup. Així mateix ho va escriure i així mateix

escrivint una resposta sense còpia per a na Flor. I d’altres, callaven per assentir.

Andreu Giralt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

La Dolça Hermínia (em va veure abatut enmig del camp) “A l’Antoni Olomí Cortadelles i als desaperguts a la guerra civil española 1936-1939”

La dolça Hermínia espera notícies mentre mira com treballo la terra.

I jo tinc negres els dits i vulgaríssima l’ànima.

no sap si aixecar el cap,

ja han passat totes les bales?

i en alçar-me tinc l’alè més brut

ni victòries blanques,

I tot brut pinto en un plat

una dolça Hermínia en espera.

El quadre és per al museu

Fotopoètica

dels sense sostre, per a l’altar

dels ninotaires, els que duen nas de goma, d’aquell color vermell desanimat.

|

Anys enrere declarà treva incondicional.

Per més anys en guerra que ens menin

que porca l’aixada.

PER ALBERT ESTENGRE

sense rialles, deturats en una data.

I en caure la nit

se’m llauren plecs a l’espinada

32

Els dies de l’Hermínia són buits,

no hi haurà capellà misericordiòs sols l’Ebre vermell de sang i soldats de retorn etern

que no troven casa, fills, ni mare.

L’Hermínia ha mort esperan-te

els teus fills nohem parat de buscar-te

potser els teus néts acabaran troban-te i t’ensenyaran el camí de tornada on la dolça Hermínia

fa temps que t’esperava.

Mor Mossèn Jaume Serrano, exrector de Sant Andreu

S

ant Andreu de Palomar, i concretament la seva parròquia

major, deu molt a la figura de Mn Jaume Serrano Vidal, mort als 79 anys d’edat a la Residència Sacerdotal Sant

Josep Oriol el 15 de febrer de 2009. Mn Jaume va ser l’impulsor de la restauració de la façana de la parròquia malmesa per les

obres del metro dels anys seixanta -uns tirants de ferro subjecten la façana amb la resta del temple. L’any 1991 essent rector de

Sant Andreu de Palomar va presidir els actes de commemoració

del mil·lenari de la Parròquia, amb la presència del president Pujol,l’alcalde Maragall, el regidor de Sant Andreu Germà Vidal

i l’arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany. Mossèn Pladevall va oferir la conferència “ L’església catalana mil anys enrere”.

També assumí com a president del Patronat de la Casa Asil les obres d’ampliació de la residència d’avis del carrer Agustí i Milà.

En unes declaracions efectuades a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, l’abril de 1992, ens deia: “ La Parròquia ha de donar

un nou impuls dins de la societat per tal que la gent millori la seva

En consagrar-se l’església del Patriarca Abraham, a tocar del

esdevinguin lliure i feliços, que no hagi aquesta competitivitat que

primer rector. El nou temple, construït en plena febre del Jocs

qualitat de vida i on tots els homes d’una mateixa comunitat tant es predica”. I més endavant reblava el clau amb: “La Parròquia de Sant Andreu s’ha obert al poble i voldria ser acollida com una entitat més, amb la seva especialitat que té en la vida

cristiana i en la fe”. En Jaume Serrano en va ser un dels principals artífex de l’aproximació de l’església amb el poble que l’acollia. La seva implicació amb les activitats de la pròpia

Associació de Veïns en són una bona mostra. També va donar

difusió i recolzament als actes de la Comissió Cívica del d’entitats de l’àmbit social i cultural del barri, que va organitzar

una sèrie d’actes per tal de donar a conèixer a la societat civil els

Olímpics de Barcelona, comportà un pont de diàleg entre les diverses religions presents en els esmentats Jocs. Mn Jaume escenificà de forma valenta aquest pont interreligiós. En jubilarse passà els darrers dies de la seva vida a la Casa Asil de Sant

Andreu de Palomar, on durant la seva etapa de rector andreuenc l’havia dirigit com a president del Patronat. 54 anys de ministeri sacerdotal aixopluguen més de mitja vida al servei de l’església

i del poble que l’acull. Que aquestes breus però sentides línies

siguin un ferm homenatge a la seva figura en nom del De cap a Peus i de l’Associació de Veïns que l’edita.

mil anys d’història de l’ex-poble del Pla de Barcelona.

La méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Acomiadàvem Gener amb una borrasca profunda. Febrer

no podia començar més que amb pluges, vent i baixes

pressions. Els primers sis dies, vam recollir tota la precipitació mensual. Destaquem el dia 6 amb una

tempesta de tarda, de curta durada però intensa i amb calamarsa. A partir de la segona meitat de mes, l’estabilitat

ens ha acompanyat i el temps anticiclònic i monòton ha marcat la tònica meteorològica fins a final de mes.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | abril

Mil·lenari del Poble de Sant Andreu de Palomar, coordinadora

cementiri del Poblenou i de la Vila Olímpica, n’esdevingué el

33

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

18,1ºC 3,4ºC 10,38ºC 1029hPa 989hPa 1013,53hPa 46 mm 20 mm

27 14 26 6 3

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Esports| Segueix la lluita pels play-off |

L’

Francisco Calvo i va comptar amb la presència dels socis i persones

de la Segona Divisió B. Els andreuencs no travessen un dels

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, assegurava que “en aquesta

en front del Gavà F.C. Tot i haver deixat escapar molts punts en les

per què us estimo tant. Serà perquè alguna vegada he vist la Plaça

seus millors moments després de patir sis empats consecutius, una

victòria a l’Estadi Olímpic de Terrassa i un nou empat al Narcís Sala darreres jornades, la U.E Sant Andreu es manté a la zona del playoff gràcies a les consecutives derrotes i empats dels perseguidors

més directes dels quadribarrats. El Sant Andreu ha reforçat la seva

UESA

equip de Nacho González segueix demostrant el seu potencial des del primer partit de la vigent temporada de lliga del grup 3

reconegudes en el món del futbol i vinculades amb Catalunya.

celebració s’ajunten dues passions, el futbol i Sant Andreu” i va expressar amb detall el que suposa per a ell el nostre poble: “No sé Orfila plena de gent de Sant Andreu cridant d’alegria perquè veu pujar de categoria el 2006?”.

plantilla amb la incorporació de Fran Piera, un jugador que va créixer

Cal destacar també la presència del president de la Generalitat, José

Fran va passar a formar part de les files del Vilarreal C i, poc després

Andreu a través del teletext. Va assistir també Angel Maria Villar,

amb la samarreta de les quatre barres. La temporada passada, el d’un any, se li va presentar l’oferta de tornar al seu club; una proposta

molt ben rebuda pel migcampista català. Ja ha disposat de minuts en alguns partits com el de Terrassa o contra el Gavà, i poc a poc

Montilla, que es va comprometre a seguir els resultats del Sant

president de la Federació Espanyola, que va voler agrair tots els qui han col·laborat per poder celebrar cent anys d’història.

es va tornant a integrar amb l’equip.

En aquest sopar es va presentar la samarreta oficial del centenari

SOPAR DEL CENTENARI

Badalona. Als assistents a la celebració van poder veure també el

Divendres 13 de febrer es va celebrar el sopar del centenari de la

34

JORDI URTASUN

U.E Sant Andreu. Aquest acte va tenir lloc al Pavelló Municipal

que van poder lluir els andreuencs per primer cop contra el DVD oficial del centenari, tot un recopilatori d’imatges emotives de la U.E Sant Andreu.