Decapapeus 2009 03 537

La LEC, el futur de l’ensenyament públic?

Editorial| Participa de l’Associació quest any a l’assemblea ordinària, hem volgut substituir la

A

s’ha produït un error. A més, el gestor Adif ha tallat el pont de la

es troben els projectes més importants que es desenvolupen

les Associacions de Veïns afectades quina solució donaran a qui

transformacions, i totes a la vegada. Les memòries, això sí, han

entitats havíem fet.

lectura de les memòries per una explicació de l’estat en què

al barri. I és que estan en marxa a Sant Andreu grans estat i estan a disposició dels socis a la seu de l’AVV i a la pàgina

Riera d’Horta a les obres del TGV-AVE sense que ningú expliqui a

vulgui travessar les vies. Tampoc han escoltat les propostes que les

web (www.avvsantandreu.cat).

I pel que fa al pla de protecció del casc antic que ha de solucionar

Per una banda, a Les Casernes tenim uns equipaments que

informalment, després que s’hagin ja incomplert dos terminis, la

l’administració ens van prometre el 2005 i que no arriben. Allà, el

Consorci Sanitari de Barcelona estudia implantar models de gestió

concertada al centre sociosanitari que s’hi vol construir. Al nostre

les afectacions històriques del nucli de Sant Andreu, l’AVV ha rebut tercera data per començar el procés. Mentre, els barris de Sarrià i Poblenou ja tenen els seus.

parer, aquesta opció suposa un risc per a la qualitat del servei i

Els membres de l’Associació treballem, alhora, en d’altres

mecanismes de control i es nodreix de la subcontractació.

esforçant-nos de forma voluntària i aprofitant el temps lliure que

condueix cap a la precarietat laboral, ja que ofereix menys Per altra, han desaparegut dels pressupostos d’enguany les actuacions a la Fabra i Coats que, en el Consell Ciutadà, el districte

havia assegurat pel 2009. La resposta de l’administració és que

projectes. Tanmateix, som pocs els que hi estem implicats, ens queda. Per això et demanem, veí, que si t’interessa el que

passa al barri, si voldries canviar-ne aspectes per ajudar a fer un món millor, vinguis a l’Associació i col·laboris.

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN: 2013-2832

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-

BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 537, marc 09) 9 El Xafarder 26 Teatre? A Sant Andreu!

11 Reforma Plaça de les Palmeres 29 Perfil: Montserrat Cararach 12 L’eix viari 31 Xarxa de mots i Reflexió Espai literari: En conte i 14 Reivindicació autobús 32 fotopoètica 16 Monografic: Llei d’educacio 33 La reforma 24 Les masies andreuenques Esports 34 Infantil 25 COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES,

JORDI RABASSA, ALBERT FERRER, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE

SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA (MONOGRÀFIC) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

DE 21 A 22.30H

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

BASCÒNIA, 42. 933459495

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR 93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CRE-

MAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

INAUGURACIÓ DEL CARRER DE BALARI I JOVANY

mig trencades. I, per més inri, la plaça del Comerç està en les

i en el qual es vanaglorien de la renovació del carrer de Balari i

baixades, etc. Encara no sé com cap persona no s’ha trencat el

He rebut el diari ‘Barris de Sant Andreu’ que ens envia l’Ajuntament

Jovany (cosa que trobo molt bé). Si mal no recordo, aquest carrer té una continuïtat, després del carrer de Segre fins a la plaça del

Comerç, i jo em pregunto: “És que la resta del carrer que està en pèssimes condicions no el pensen arreglar?”. És un carrer del barri

antic, amb unes voreres tan estretes que no s’hi pot passar i estan

La data de tancament del proper número és el

25 de marc.

M’ofereixo per fer treballs de

M’ofereixo per fer tasques

d’aquest carrer, plens de pintades i amb brutícia acumulada.

Espero que ho tinguin en compte.

Anna Ribas

de la casa o companyia

a gent gran.

90 euros.

656 855 791/ 93 346 90 00.

Llogo pis al carre d’Agustí Milà.

661 871 747 / 93 311 54 70.

bany, menjador i cuina. Econòmic.

93 346 42 26 (a partir de 20 h).

Mig amoblat. Tres habitacions amb

Maria del Mar. 93 274 11 39.

M’ofereixo per donar classes de

M’ofereixo per cuidar

a partir de quatre anys i adults.

per Setmana Santa.

Senyora responsable, amb bons

IMMOBILIARI

companyia a persones grans,

Venda de pisos directament,

Venc torre a Montserrat PARK, El

del Raval. Últims pisos.

156 m , amb garatge, magatzem,

Adela. 600 314 153.

informes, s’ofereix per fer

S’han de fer petites reformes.

Joan. 677 381 047.

i/o passejar gossos

Núria. 638 259 847.

2 títols. Maria.

93 345 56 41.

Encarna. 93 311 71 46.

piano i de llenguatge musical. Nens

Es lloga pis de 64 m2.

3 habitacions, alt i lluminós, tot

exterior. carrer de Campeny. Isabel.

93 276 91 00.

2 títols. Esmeralda.

1 títol. Joan. 610 436 119.

1 títol. Sra. Sánchez.

93 346 96 23 / 617 893 012.

Es compren:

2 títols. Jesús.

93 347 50 04 / 620 089 591.

1 títol. Cèlia. 630 336 699.

1 títol. Dolors. 618 126 271.

sense intermediaris, a la millor zona

econòmics. 635 064 891.

600 55 94 54

taller, altell. Jardí i terrassa. Solar de

Puericultora amb molta

Es lloga plaça de pàrquing gran al

93 345 05 62 / 627 895 342.

de cangur a nens petits. Mª Eugènia. 616 634 881.

euros.

676 218 414.

Es ven plaça de pàrquing al carrer

de Segarra.

Es ven matalàs de 105cm articulat

Professor de català per primària,

Plaça de pàrquing en venda per a

Es ven plaça de pàrquing al carrer

01 79.

Ramon. 93 311 30 45.

Camil Fabra i sortida pel carrer de

656 855 791 / 93 346 90 00

experiència s'ofereix per fer

adults, etc.

M’ofereixo per fer companyia a

gent gran per les tardes, seguides o

no, i també dissabtes i diumenges a

les tardes.

carrer de Servet. Pocs cotxes. 120

cotxe gran. Entrada pel carrer de

Dublín. 3a planta. 93 346 96 23 / 617

893 012

Es lloga plaça de pàrquing al

carrer de Lanzarote amb Guardiola i

Feliu. Plaça gran, àmplia i còmoda.

2

Bruc. Tot exterior.

1 títol. Margarita.

ajudar a casa (nits també) o portar

nens a l’escola. Preus molt

6

sinó els que estan pitjor i els fa més falta, com ara tots els voltants

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

Maria. 93 345 03 99.

al matí durant 4 hores.

cap. No només s’han d’arreglar els carrers que són més amples,

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA neteja els dimarts

mateixes condicions: el terra és ple de pedaços, amb pujades i

454 m2. 320.000 euros. Ramon.

656 855 791 / 93 346 90 00

DIVERSOS Venc una aspiradora nova. Marca

Siemens de 1.600w.

Teresa Massot. 93 311 69 87.

a meitat de preu. Josefina. 93 345

de Lanzarote.

Venc un moble-llit plegable de

C.N SANT ANDREU

amb altell. Molt econòmic.

Es venen:

Venc pack del Tarot de

1 títol. Núria. 93 346 60 30.

90cm., vertical i

Maria. 93 345 03 99.

Wait: baralla completa,

llibre explicatiu i capsa.

Només ha estat desprecintat.

Ho venc per 25 euros.

bessons model TWIN TWO amb tots els accessoris: porta bebés que també serveixen com a

(em va costar 35).

cadireta de cotxe grup 0/0+ i funda

s.gaviota@yahoo.es

perfecte estat (només usat 5

Montse. 658 501 545.

de pluja. Color taronja i gris. En

mesos). 350 euros.

Venc DVD-TDT portàtil. Només utilitzat 5 vegades. Pantalla de 9’.

Compatible amb diversos formats

Laura. 627 420 119.

Es ven cadira elèctrica

d’àudio, vídeo i imatge.

(scooter) a meitat de preu. Gairebé

pel cotxe. Em va costar 340 euros

Antoni. 93 345 25 28.

Comandament a distància i funda

i el venc per 200.

Montse. 658 501 545. s.gaviota@yahoo.es

Les cinc portes.

Té 2 rodes petites de suport per a

93 346 24 37 / 618 21 88 13

Javier i Luisa. 93 311 35 14.

Venc cadireta JANÉ per a

nova.

Mesures: 70x199.

Per necessitats monetàries,

m’urgeix vendre una butaca de

relaxació nova. El seu valor amb

factura era de 750euros. El venc

nens. Carrer de Cinca. 60 euros.

Es ven enciclopèdia Espasa de

115 volums. Molt bon preu. Quim.

699 69 69 20.

per 350. Es pot venir a veure

Es ven una llitera de 1.90 de

637.360 460.

d’alçada 1.40. 50 euros. En bon

sense compromís. Alabern.

Bicicleta infantil BH; model

llargada x 0.80 d’amplada i

estat.Carmen. 93 345 95 75.

CALIFÒRNIA. Color groc i

Busco persones que els agradi

Venc cinc portes d’interior.

regulable: 60 cm. Alçada manillar:

persortir els caps de setmana.

forros i tapetes. Per 300 euros.

Gairebé nova. En perfecte estat.

(de 14 a 15).

Color sapel·lí. Amb herratges,

LA COMISSIÓ DE FESTES

Com molts de vosaltres ja sabeu, fa anys que em moc per la Comissió

de Festes de Sant Andreu. Aquest últim any ja no he estat president per

poder retirar-me del tot en el pròxim mandat... O sigui que no em presentaré a les pròximes eleccions. Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les entitats i amics que m’han donat suport durant aquests anys.

També vull demanar disculpes a tota la gent a qui no ha agradat la meva

gestió, però sempre he lluitat perquè les entitats i la gent del nostre barri tingués les millors condicions per fer una festa major més digna i més rica, encara que arribar a un equilibri entre les entitats, la gent del barri i

l’Ajuntament sigui molt difícil. La Comissió sempre ha de fer de mediador discutit amb els regidors, amb la gent de la comissió de Festes, amb els

amics, amb les entitats, amb la família, però sempre ho he fet amb el desig que la nostra festa major fos millor cada any.

66 cm. Amb frens a 2 rodes.

ballar i la música per quedar

Griselda. 689 298 924

Durant aquests anys n’he vist de tots colors: una Comissió de Festes

arruïnada, problemes amb la Justícia, sense local..., però amb moltes

ganes i fent grans esforços hem aconseguit un envelat, fer grans concerts, organitzar actes esbojarrats, tenir local propi.

Gràcies a tots de veritat, perquè sense vosaltres tot això no ho haguéssim aconseguit. Penseu que la Comissió de Festes és un gra de

sorra enmig del desert.També vull dir a aquesta gent que sempre ha estat

crítica amb La Comissió de Festes que ara és el moment de fer-se notar, ja que el pròxim 3 de març hi haurà eleccions i tothom que estigui vinculat

a una entitat participativa a la Festa Major es pot presentar. Com més plural sigui la Comissió de Festes mol més rica serà la nostra pròxima Festa Major.

I, per acabar, tan sols un vull dir: VISCA SANT ANDREU! Gràcies.

cap a peus | març

i mai ho farà bé per a tothom.Ara, si miro enrere, em sap greu haver

manillar blau. Alçada seient

Xavier Pons i Moral

7

INCOMUNICATS

veïns per solucionar la incomunicació històrica entre el centres d'Horta i Sant

en matèria de bones comunicacions al barri, us he de dir que acabem l'any

recorregut de la línia del bus 26 que ara acaba a Riera d'Horta amb carrer de

Hola a tots. Com a veí de Sant Andreu i resumint el que encara queda per fer

2008 exactament igual que vam acabar-lo el 2007, incomunicats amb Horta i Vall d'Hebron a la zona sud de Sant Andreu. Doncs sí, és inexplicable que a

carrer de Torras i Bages, amb passeig de Santa Coloma hi hagi fins a quatre

línies de bus que enllacin amb la Vall d'Hebron (60,73,B16,B19) i que, en canvi, a la rambla de Fabra i Puig amb passeig d’Onze de Setembre, amb el que cal, sobretot per a la gent gran, no n'hi hagi cap. Com és possible això?

Què fan al respecte l'Emt, el regidor de Mobilitat de l'ajuntament (des de la

seu del districte), les empreses de transports i, fins i tot, les associacions de

Andreu? I vés per on que la solució és ben senzilla: cal perllongar el Lisboa –enllaç amb moltes més línies– i continuar fins a la Vall d'Hebron.

El més increïble del cas és que al Pla d'actuació 2009-2012 de TMB es

contempla la prolongació del bus 26 fins a l’Hospital del Mar; és a dir, pel

costat que no fa falta, doncs ja ens hi porta l’autobus 36. A més, cal tenir en compte que quan se’ns deriva a l’hospital és al de la Vall d'Hebron on hem

d'anar. Algú ho entén? Això és mobilitat SOSTENIBLE o mobilitat IN-sostenible?

S'ha fet quelcom des de les AAVV per sol·licitar-ho a les seus del districte?

Doncs posem-nos a treballar i a fer les coses bé al més aviat possible.

Miquel Segura

Ja tenim Facebook!

Afegeix-te al grup!

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

V

...BLA, BLA, BLA

TAN BÉ, ESTEM, SANT ANDREU?

que compagina el càrrec amb el de director de la cadena

hi va, esportivament parlant, l’equip de la Ciutat Comtal, però sí

major del districte i al mateix alcalde Hereu el dia que es

Enguany el Sant Andreu va llançat. Potser no de la manera com almenys pel que fa a treure pit amb motiu del centenari. Hi ha

una Medalla d’Honor de la Ciutat i una Creu de Sant Jordi a punt de ser concedides al club, o almenys això espera el president,

hotelera HUSA. Així mateix els ho va etzibar Gaspart a la plana

presentava el cartell del centenari. Centenari que, dins del

programa d’actes, inclou un ascens de categoria. Baixa, Modest,

BLA, BLA, BLA... que puja en Gaspart!

y

COMISSIONS DE FESTES

jove i s’ha anat renovant últimament. Però corre la brama que hi

diguem-ne, celebrarà eleccions aquesta primavera. D’eleccions

que creu que les coses es poden fer encara millor, i que encara

La Comissió de Festes de Sant Andreu, la de les festes oficials, en d’altres Comissions de Festes, si és que mai s’han anomenat

així, no se’n té constància al departament de xafarderies. La Comi, com li diuen alguns dels comissionaris –o comissaris? – és

ha un grup amb disposició de fer-los el llit a l’actual equip. Algú

és possible plantar més cara al Districte i exigir més implicació,

econòmica, per exemple, als de la plaça d’Orfila. Tindrem un envelat a la Fabra i Coats? Vaja, una brama que no és nova...

U ...BLA, BLA, BLA VELLS FANTASMES, FANTASMES NOUS

La Casa Bloc ja ha recuperat la seva fesomia original, la que va

dibuixar el GATCPAC en el seu moment. El vell fantasma franquista i gris en forma de bloc adossat ha passat a millor vida.

Però d’això ja en fa uns mesos. El xafarder, i el que hi passa per davant, saben que en el seu mal lloc ara hi ha el fantasma nou

cap a peus |març

d’un parc que encara no hi és. El poble es pregunta quan serà

que ens dignarem a començar la restitució real i definitiva

d’aquest raconet de món, que a la guia de la ciutat ja consta com a Jardins del GATCPAC? Ni que només fos per la memòria de l’avantguarda arquitectònica de casa nostra!

DAVID ROYO

9

EL PERÚ ÉS AQUÍ MATEIX

Diu que diuen que una noia que a can CAP A PEUS és ben coneguda

se n’ha anat a l’altra banda de l’Atlàntic. Sembla, segons tenim entès, que el seu destí és en un país de l’hemisferi sud on regnaven

fa molts anys una colla de guerrers que estimaven el sol i les estrelles. De Sant Andreu a ca l’Inca, déu-n’hi-dó quin viatge. El

que no ens ha estat confirmat al departament de xafarderies és l’objectiu exacte de la visita, que sembla que s’allargarà uns mesos.

Oficialment, la noia, a qui anomenen Natàlia, diu que explica que té

uns motius A i B, però corren rumors que n’hi ha d’amagats. Ho sabrem mai?

el xafarder

M

Els veïns denuncien la degradació de la plaça de les Palmeres arran de la construcció de dos edificis

L

JAVIER VALLS I GEORGINA RIFÉ

a plaça ha entrat en un període d’abandonament

municipal. Els membres de les dues comunitats de propietaris

han

denunciat

reiteradament

la

degradació urbanística que pateix des del juny del 2006 per unes obres. Després de dos anys de reclamacions

sense resultat, els veïns han demanat auxili a l’AVV per a trobar la solució a una situació que s’ha anat agreujant.

Les obres del sector de la Plaça de les Palmeres entre el carrer Coroleu i Pare Secchi han provocat una

alteració urbanística sense precedents. La construcció

de dos edificis, un a la cantonada amb el carrer Abat Odó i un altre a la cantonada amb el carrer Coroleu, han

acabat per convertir aquesta part de la plaça, zona de pas dels vianants i d’esbarjo, en un carrer de circulació

massiva de vehicles i un lloc habitual d’aparcament. En moltes ocasions, els vehicles estacionats impedeixen l’entrada als immobles, especialment durant les tardes i els cap de setmana.

La comunitat de veïns de la Plaça de les Palmeres ha fet saber puntualment a l’Administració la desaparició de les

barres metàl·liques que resguardaven l’accés al carrer

Pare Secchi al seu pas per la Plaça de les Palmeres.

L’Administració va tolerar en un primer moment

l’absència d’aquestes pilones extraïbles per a facilitar les

a la cruïlla dels carrers Coroleu amb Pare Secchi s’ha resolt el

desaparèixer a la cantonada de la Plaça de les Palmeres amb

la fixació dels mateixos.

queixes dels veïns, i a l’estiu del mateix any les tanques van Coroleu. Al tractar-se de barres de treure i posar, s’acaben perdent

problema del moviment interessat dels contenidors de deixalles amb

i els carrers queden al descobert.

És necessari trobar una manera efectiva de preservar el Carrer del

Xavier Valls, veí de Sant Andreu, va telefonar al president de l’AVV,

Palmeres. Si les tanques extraïbles no són la opció més adequada

Genís Pascual, per fer-li arribar l’escrit que ell, en representació de

la seva comunitat de propietaris, havia presentat el passat 16 de gener a l’Administració per a reclamar una actuació decidida a la Plaça de les Palmeres i el retorn a l’ús urbanístic original del carrer,

pensat per a vianants i no pas per l‘aparcament de cotxes o el trànsit de vehicles. El passat 8 de gener es va posar un nou rètol d’espai

reservat pel cotxe d’una persona minusvàlida. Aquest senyal, però, no té cap sentit, doncs està situat a una plaça on hi ha indicacions

Pare Secchi i el Carrer de l’Abat Odó al seu pas per la Plaça de les

perquè acaben per desaparèixer, cal buscar una alternativa, com pot

ser col·locar testos gegants o barreres metàl·liques, permanents i cimentades a terra per d’aquesta forma evitar la invasió d’automòbils

a l’àrea per a vianants. El que està clar és que les obres de la Plaça de les Palmeres no poden servir per a transformar la naturalesa urbanística d’una part de la plaça destinada als vianants i a l’esbarjo dels veïns.

de prohibició d’estacionament i aparcament. Els veïns també

L’AVV ha parlat recentment amb els serveis tècnics i té prevista una

Palmeres, on actualment hi ha un solar d’un immoble derruït, per

assegurar-se del seu tancament definitiu a vehicles aliens a les obres.

Borja María

demanaven el tancament del número 23 de la Plaça de les d’aquesta manera evitar un possible aprofitament privat. Igualment,

trobada amb la nova constructora per a estudiar aquesta zona i

cap a peus | març

obres. A la primavera del 2007 va haver de restituir-les fruit de les

11

El CAPAPEUS ja disposa d’un registre d’ISSN LA REVISTA

La revista de la nostra Associació ja té el ISSN (International Standard Serial

Number). Això significa que la revista veïnal té un Número Internacional Normalitzat per a Publicacións en

Sèrie, d’acord amb la norma ISO 3297

que identifica en tot el món una publicació periòdica que tens a les

mans a partir d’ara formarà part d’una base de dades d’abast mundial que es podrá

consultar

per

Internet.

La

tramitació d’aquest número ha estat realitzada per la Biblioteca Nacional de

Catalunya i ha comptat amb la col·laboració desinteressada de les bibliotecàries Monterrat Royuela i Anna Castanyer.

Mor Mn. Jaume Serrano, ex rector de Sant Andreu NECROLÒGICA

Seran equipaments per Nou Barris L’Associació en reivindicava el seu ús social i cultural des dels anys 80 es masies andreuenques de can

restauració de la façana del temple

L

catalogada, serà un casal de Barri. La

Valent, ara al Districte de Nou Barris,

façanes però farà de nou l’interior. Per últim,

metro a finals dels anys 60 i va

l’agulla i ha engegat un ambiciós projecte

un estat força precari, serà refeta de nou.

El 15 de febrer va morir mossèn Jaume Vidal i Serrano que havia estat

rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i impulsor del Mil·lenari de

la mateixa parròquia. Va liderar la parroquial danyades per les obres del

col·laborar amb la nostra Associació

veïnal i amb altres entitats del barri, com la Casa Asil.

12

Rehabiliten tres masies andreuenques Carreres, can Verdaguer i can Pere

seran rehabilitades per a usos socials i

culturals. L’Ajuntament ha posat, per fi, fil a que compta amb una inversió de 3.000

euros. Les tres masies, ara envoltades

Ajudes estatals per a la reforma de carrers i parcs

una sessió informativa a la seu del Districte per explicar la distribució de

el projecte inicial que l’Ajuntament va

nord, amb Montcada i Cerdanyola. Preser-

var aquests edificis és conservar la nostra tradició rural.

les ajudes econòmiques del Plan Economia y el Empleo. En total

edifici històric amb un alt nivell de protecció,

para

el

estímulo

de

la

s’invertiran 24 milions d’euros i s’han

previst reformes als carrers de Nadal,

Dragó, Vallès, Sant Ildefons, Sant Sebastià i el mur de Meridiana, a més de millorar els equipaments lúdics dels parcs de Sant Andreu.

Només se’n conservarà la façana.

s’extenia des de Collserola fins al Besòs, tot

Can Verdaguer, la més ben conservada de

Español

cementiri de Sant Andreu i conservada en

De fet, la desídia municipal ha estat la

fregant, pel sud, amb Horta i Sant Martí i, pel

El passat 26 de febrer es va celebrar

can Pere Valent, situada davant del

d’habitatges, evidencien el passat agrícola

de Sant Andreu de Palomar, que aleshores

INVERSIÓ

rehabilitació de l’edifici conservarà les

causa del seu deteriorament. Malgrat que presentar l’any 2000 convertia la masia en

un tanatori, la forta oposició dels veïns ha aconseguit que, finalment, l’edifici històric aculli una molt necessària escola bressol per al barri de Porta.

les tres masies i la que està catalogada com

HISTÒRIA DE CAN PERE VALENT. La masia de

acollirà un centre cívic. L’any 2002,

catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico

l’Ajuntament la va comprar a la familia de masovers que fins aleshores l’havia habitat

i que encara venien els seus productes a la plaça de Mercadal. Can Carreres, situada al

Parc Central de Nou Barris, que no està

can Pere Valent, que està inclosa dins el

artístic de Barcelona, ha estat una de les velles reivindicacions de l’Associació de

Veïns de Sant Andreu de Palomar. A finals dels 80, el CAP A PEUS ja se’n feia ressò en

portada, després que la masia patís un

El bus de barri és ara un vehicle poc contaminant MEDI AMBIENT

El primer autobús híbrid de Barcelona és

el nostre bus de barri 126. El vehicle, que circula des de mitjans de febrer, funciona amb l’energia generada per dos

motors elèctrics i aprofita la força de la frenada per circular. Aquest bus de 57 places permetrà reduir un 20% les emisions de partícules contaminants.

La CONFAVC es posiciona contra l’augment de tarifes REIVINDICACIÓ

La Confederació de Associacions de Veïns de Catalunya prepara mobilitzacions per

aquest mes de març contra la pujada desmesurada de les tarifes dels transports públics i dels serveis bàsics com la llum, el gas o l’aigua. Consideren que l’increment

dels preus està molt per sobre de l’IPC i

que, en moments de crisi, les famílies pateixen una pèrdua considerable de poder adquisitiu.

L’Ateneu Harmonia celebra la seva 3a calçotada REIVINDACIÓ

El proper dissabte 7 de març la Federació d’entitats Harmonia organitza un any més

Fabra i Coats.També hi haurà un concert de música tradicionals per amenitzar la

festa. Per més informació sobre el menú i A dalt, la masia de can Pere Valent abans i ara. A baix, can Verdaguer. / WWW.SANT-ANDREU.COM / STAP

incendi intencionat. Tot i que està datada del

mobles i papers que hi havien a dins de

medieval. La cuina, segons l’historiador

tal de donar a conèixer la nostra història, tot

segle XVII, se’n tenen notícies des de l’època andreuenc Jordi Sacasas, conservava un

enrajolat del segle XVIII amb mobles antics i un cup de vi, per premsar-hi el raïm.

L’octubre de 1987, qui escriu aquestes

línies, va publicar un article al mateix CAP A PEUS

on ja esmentava el pèssim estat de

conservació en què es trobava la masia. “ El seu estat actual és greu, només s’aguanten

les parets, les bigues s’han cremat i els

l’edifici també. Salvem can Pere Valent per

els punts de venda de tiquets, accediu al blog: http://ateneuharmonia.blogspot.com

aprofitant-la com espai cultural”. Han hagut

Can Fabra homenatja als lluitadors antifranquistes

aquest desig es fes realitat. 20 anys de

s’inaugurarà a Can Fabra l’exposició

de passar més de 20 anys per tal que deixadesa,

despreocupació

i

mandra

administrativa. Sortosament el sentit comú ha posat les coses al seu lloc. A finals de l’actual mandat municipal, és a dir el 2011,

totes tres masies tindran una nova funció com a equipaments socials i culturals.

Pau Vinyes i Roig

EXPOSICIÓ

El proper dilluns 2 de març a les 19.30h fotogràfica Retrats per a la memòria.

Persones i lluita antifranquista al districte

de Sant Andreu. 1939-1982. A més, s’han organitzat diversos actes, com el que se celebra el 7 de març en record de Maria Isabel Roig, que va lluitar per la democràcia i que va morir recentment.

cap a peus | març

una calçotada per reivindicar un espai a la

13

L’AVV creu que s’hauria d’haver ofert un autobús llançadora per creuar les vies durant les obres del TGV-AVE

Els veïns poden fer el trajecte gratuïtament amb el bus 36 si sol·liciten un carnet especial Durant més d’un any els vianants hauran d’usar la passarel·la de les cotxeres de TMB

A

nar del districte de Sant Andreu al de Sant Martí és més

“l’ús d’un autobús llançadora que donés la volta durant tot el dia pel

Andreu Comtal. També ho és des que s’aixequen els murs que

sense avisar les entitats veïnals.

complicat des que Adif construeix la nova estació de Sant

suportaran la cobertura dels túnels del TGV als carrers de Josep Soldevila i d’Andana de l’Estació. A més, les obres han obligat a tallar

la circulació al pont de Riera d’Horta, que ha estat desmuntat, i a d’altres carrers. Com a conseqüència, s’han produït greus problemes

És per aquest motiu que l’Associació, juntament amb les altres AAVV afectades, va fer públic un comunicat on mostrava la seva indignació

per la manca d’informació que han rebut sobre el tall del pont de

de mobilitat.

Riera d’Horta, altrament conegut com de Sarajevo.

Així doncs, els gairebé 1.800 vianants que creuaven a diari el pont

NOUS ITINERARIS. Així doncs, el trajecte de l’autobús 36 anirà des de

Sant Martí, ja que aquesta afectació durarà com a mínim un any, just

de Sant Martí–pont de Riera d’Horta i, en sentit contrari, de la parada

de Riera d’Horta hauran de buscar altres alternatives per arribar a el temps que triguin en començar les obres de l’estació de la Sagrera.

la parada del carrer de Sagrera–parc de la Pegaso fins a la de ronda

de ronda de Sant Martí–pont del Treball Digne fins a la de Pare Manyanet–carrer de Josep Soldevila.

Per això, l’Ajuntament va anunciar que els veïns podran desplaçar-

Ara, per tant, l’únic pas per vianants entre el pont del Treball Digne i

sol·licitin un carnet especial. Malgrat tot, el president de l’Associació

Metropolitans de Barcelona, en el triangle ferroviari on hi ha un

se gratuïtament d’un districte a l’altre amb l’autobús 36, sempre que de Veïns, Genís Pascual, considera que aquesta no ha estat la millor solució, ja que “no ofereix un servei de transport a disposició

el de Sant Adrià és per damunt de les cotxeres de Transports aparcament pels veïns.

contínua i obliga els veïns a dependre dels horaris del 36”.

A més, l’inici de les obres del TGV a l’estació de Sant Andreu

De fet, l’Associació de Veïns va demanar en un primer moment a la

passen. Per això, el trajecte d’algunes línies resulta més llarg

gestora Adif que instal·lés unes passarel·les metàl·liques, però van

14

pont del Treball Digne”, però les administracions van optar pel bus 36

ser rebutjades perquè les obres ho impedeixen. Després va suggerir

Comtal ha limitat el nombre i la freqüència dels trens que hi

des del 31 de gener i el recorregut dels trens de la línia 2 de rodalies s’ha vist modificat.

El retard en la construcció dels equipaments a les Casernes esgota la paciència dels veïns

Malgrat que les obres ja haurien d’estar enllestides, encara hi ha 11 projectes sense data Les AAVV de Sant Andreu reclamen a la consellera de Salut una data per al centre sanitari

E

l projecte de les Casernes, al passeig de Torras i

Bages, està aturat des de fa mesos degut a la manca de finançament. A hores d’ara, l’execució del

projecte està gairebé en el mateix punt que fa quatre

anys. De moment només s’han començat a construir dos dels edificis d’habitatges: la promoció de 221 pisos de dret de superfície i els 148 habitatges de lloguer protegit per a gent gran. A més, Intermon Oxfam és la única organització que s’ha compromès a instal·lar-s’hi.

La resta d’equipaments, per tant, encara no tenen data d’inici. Així doncs, queden per construir els 600 habitatges

de protecció oficial, els 240 pisos de lloguer per a gent gran i joves, l’alberg i residència d’estudiants, l’escola

bressol, la residència per gent gran, la biblioteca, el centre cívic i casal de barri, l’ambulatori, les instal·lacions

esportives i la residència per discapacitats. A més, cap

empresa està disposada a finançar la construcció dels prop de 800

Veïns de Barcelona, han presentat una carta a la Conselleria de

volgut, de moment, instal·lar la seva seu als 12.000 metres quadrats

d’inici per a la construcció del centre sociosanitari. Demanen també

L’AMBULATORI. Pel que fa als equipaments sanitaris, l’Ajuntament

A més, des de l’AVV de Sant Andreu també es critica la facilitat amb

habitatges de preu lliure. Tampoc les administracions públiques han d’oficines previstos.

gestionat per una entitat privada. Les Associacions de Veïns del barri,

però, no hi estan d’acord perquè consideren que les entitats privades, les quals donen prioritat als beneficis i regategen les prestacions, no han de gestionar els serveis públics.

Per això, les AAVV del barri, junt amb la Federació d’Associacions de

el compromís explícit que la gestió no s’externalitzarà.

què l’Administració anuncia projectes que després no pot asumir. “Si no tenen diners, com a mínim que ho diguin, però que no ens

assegurin que engegaran projectes quan no ho poden fer”, afirma el

president Genís Pascual.

Joana Ariet Montse Rosell

cap a peus | març

de Barcelona i la Generalitat tenen la intenció que l’ambulatori estigui

Sanitat, on exigeixen a la consellera Marina Geli que posi una data

15

La LEC, el futur de l’ensenyament públic?

La Llei d’Educació de Catalunya es debat al Parlament sense el consens de totes les forces polítiques i amb el rebuig de mestres i sindicats

Façana de l’actual escola Eulàlia Bota/ DAVID ROYO

E

Laura Muriel i Sergi Cabeza

l risc de privatització de l’escola pública s’erigeix com a lema central de la protesta de mestres i sindicats contra la LEC. I és que per aquests col·lectius, la futura Llei d’Educació de

Catalunya canviarà l’escola. Els difícils equilibris de la reforma

educativa es posen de manifest amb la primera llei d’educació de Catalunya que proposa una profunda reforma de l’ensenyament públic.

Des d’un primer moment, la LEC no agrada a gairebé ningú. La

llei ha dividit al propi govern de la Generalitat (Iniciativa per

Catalunya anuncia votar en contra si no s’introdueixen canvis),irrita als sindicats i provoca desconfiança i malestar del

professorat i d’altres sectors de la comunitat educativa. La llei tampoc agrada a l’escola concertada.

La LEC, que va arribar al parlament després de diverses modificacions per aconseguir el suport de Convergència i Unió,

cap a peus | març

introdueix l’autonomia dels centres, l’avaluació permanent de

docents i centres i una major autoritat del director com a qüestions claus, aspectes que no agraden als opositors.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha anunciat que la LEC “donarà estabilitat al sistema educatiu millorant els resultats dels

17

alumnes”. Sindicats, pares i mestres, però, rebutgen un text que

no regula altres matèries de màxima necessitat com les activitats extraescolars, l’oficina única de matriculació per garantir l’equilibri en repartiment d’alumnat amb necessitats específiques,

la matrícula única des de P3 a ESO (que si es dóna en les

escoles concertades) o l’oferta de places d’escoles bressol.

CCOO, UGT, CGT i USTEC-STEs, s’oposen a una llei que “no garanteix una escolta pública potent”.

Tot i que PSC i CiU estan disposats a arribar a un acord per tal

que la llei duri un mínim de 20 anys, la resta de formacions

polítiques no veuen amb bons ulls el projecte. ERC ha aconseguit incloure un capítol sobre el model d’immersió

>

1

5 18

lingüística però no renuncia a presentar esmenes. ICV denuncia

poder dels directors. S’atorga majors atribucions a l’equip directiu

concertada, i demana una revisió. El Partit Popular ha presentat

professorat. Els directors tindran així un marge d’actuació més

que el text divideix el sistema en dos realitats, la pública i la una esmena a la totalitat amb text alternatiu proposant un districte únic d’escolarització i de lliure elecció d’escola i

dels centres; com la possibilitat d’escollir un percentatge del ampli i la condició d’autoritat pública.

Ciutadans, demana la retirada del projecte.

Autonomia dels centres. Les escoles augmentaran autonomia

PUNTS CONFLICTIUS

humans. Passen a ser objectes de la gestió econòmica dels

Però, què diu la LEC? La nova llei introdueix canvis en el model dels centres educatius:

Exàmens. Els centres hauran de demostrar mitjançant

pedagògica i organitzativa en la gestió dels recursos materials i

centres ingressos per la venda de mobiliari obsolet, material fruit de l’activitat del centre o donacions, per exemple.

avaluacions si el seu projecte educatiu millora el rendiment dels

Carrera docent. La Llei estableix incentius professionals i

mètodes docents dels professors i els resultats obtinguts,

pública necessita més mestres i no un augment de la jornada

alumnes. L’Agència d’Avaluació de l’Educació examinarà els promocionant els que treguin més bons resultats.

salarials al professorat. Tot i que el text admet que l’educació lectiva dels que hi ha ara, la primera mesura que ha anunciat el

2

3

Les escoles públiques de Sant Andreu

4

FOTOGRAFIES: DAVID ROYO

cap a peus | març

6

1 CEIP Pegaso.

2 CEIP Eulàlia Bóta.

3 CEIPM Ignasi Iglésias.

4 CEIP Mestre Gibert.

5 CEIPM Turó Blau.

6 CEIP Sant Pere Nolasc.

ROSA PURSALS

Departament per l’any que ve és la possibilitat de fer hores extres

les construccions escolars necessàries o la manca de

oposicions que hi havia acordades.

específiques són algunes de les reivindicacions que no es veuen

als mestres que ho vulguin, i suspendre la major part de les Implicació familiar. En el moment de matriculació els pares i

tutors seran informats mitjançant una carta dels compromisos del

centre, així com dels drets que tenen les famílies i els estudiants.

Concerts. La Llei estableix que l’ensenyament és obligatori i

gratuït per tots els alumnes de 6 a 16 anys. No diu res del material.

La sensació entre els sindicats, les associacions de veïns de Barcelona i els AMPAS és que la llei no resoldrà els problemes

reals que tenen plantejats avui els centres educatius públics.

Gratuïtat de l’escolarització, massificació de les aules, dèficit en

professorat per atendre l’alumnat amb necessitats educatives garantides amb la LEC.

Els sindicats reivindiquen un procés de matriculació en les mateixes condicions que la concertada, és a dir, que hi hagi una

matriculació única dels 0 als 18 anys. Les ràtios i la redistribució

equitativa de l’alumnat per evitar les escoles gueto són altres de

les qüestions que provoquen més crítiques a la conselleria

d’educació. L’Administració ha anunciat que establirà un

percentatge màxim d’immigrants i alumnes amb necessitats específiques a cada zona educativa (el % es fixarà segons la composició demogràfica del territori) i que els centres no podran

superar aquest límit, però la LEC no estableix com ho farà i els >

19

sindicats denuncien que aquest sistema no acabarà amb les desigualtats entre centres. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya (FAPAC) demana

mesures per identificar aquells alumnes que necessiten major atenció educativa i es reparteixin entre tots els centres educatius públics i privats d’una zona.

La llei tampoc reconeix els serveis dels centres. Els menjadors,

la consergeria, els casals d’estiu... haurà de ser l’AMPA de cada

centre qui continuï encarregant-se d’aconseguir els ajuts per

subvencionar aquests serveis imprescindibles per moltes escoles i pares. Aquesta situació s’agreuja després de la proposta unilateral del conseller Maragall de reduir les vacances

escolars al setembre i fer una “setmana blanca” al febrer. Les diferents beques que poden aconseguir els centres també

20

segreguen la població. Fer pagar quotes per material i serveis a

del professorat i que la LEC aposta per la privatització de l’educació i no pel reforç de l’escola pública.

Per la representant del sindicat USTEC-STEs, Rosa Cañadell,

la nova llei no millora l’educació pública però “el que si fa és un

canvi de model, privatitzant, externalitzant i creant competitivitat

entre centres, tots termes de la privada”. El representant de CCOO, Josep Miquel Lacasta, lamenta que amb la LEC s’ha cedit a les pressions dels sectors més conservadors i que “no és

acceptable perquè és una llei covard i poc ambiciosa”. Per la seva banda, Enrique Caicedo, pedagog i membre

d’UGT,

recorda que “no s’ha contat per res amb els treballadors de

l’ensenyament ni amb la societat”. Per Emili Cortavitarte de CGT “Catalunya no necessita aquesta la LEC, s’ha de retirar per fer una llei que es faci parlant amb tothom”.

les escoles públiques que no tenen AMPA trepitja el dret a

Alex Castillo, membre de la FAPAC, insisteix que “s’ha de

bressol és també una preocupació per les associacions de veïns

Per últim, el ponent de la Federació d’Associacions de Veïns de

igualtat d’oportunitats. La manca de places públiques d’escoles dels barris.

SINDICATS EN CONTRA

El passat 2 de febrer les AVV de Bon Pastor, La Sagrera i Sant

Andreu de Palomar, juntament amb la Coordinadora d’AMPA’s d’escoles publiques del districte van organitzar una taula rodona

sobre la LEC a l’auditori de Can Fabra. A l’acte van assistir representants dels sindicats USTEC, CCOO, UGT, CGT i de les federacions FAPAC i FAVB. Els ponents van denunciar que una llei pública d’educació no es pot tirar endavant sense el suport

garantir que no anirà a remolc del partit que hi hagi en el govern”.

Barcelona, Albert Recio, lamenta que “no hi ha un diagnòstic dels problemes de l’educació a Catalunya”.El públic va escoltar com la defensa de l’educació pública, de l’organització democràtica

dels centres i de les condicions de treball del professorat són pels sindicats les qüestions a millorar de l’educació a Catalunya.

Unanimitat en la xerrada: la LEC no respon als problemes dels

centres públics i no millora ni la qualitat ni l’equitat de l’actual sistema educatiu.

Més informació sobre ensenyament al Consorci d’Educació de BCN

Un moment del debat sobre la LEC que es va celebrar a Can Fabra. / DAVID ROYO

història | L’escola pública és un dret i un deure | PER PILAR GUTIÉRREZ

D

Nolasc havíen d’anar a l’Ateneu Obrer fins que vam aconseguir l’IES

(0-3anys, escola bressol; 3-6 anys, educació infantil; 6-12 anys,

Uns anys després, al pla d’equipaments de les Casernes, encara

i superior i formació d’adults) n’ha estat una veritable lluita

dues escoles bressol que encara resten pendents de

es de l’Associació de Veïns de Sant Andreu sempre s’ha

mostrat una sensibilitat especial per l’educació. En concret, la

demanda d’escoles públiques de totes les etapes educatives

primària; 12-16 anys, ESO; batxillerat, cicles formatius de grau mitjà

Cada curs hem estat atents a la demanda de places escolars que hi havia i, reiteradament, hem mostrat al Districte la nostra preocupació perquè tots els nostres alumnes fossin escolaritzats a Sants Andreu.

Tot i així, alguns cursos els centres d’estudis no van aconseguir fer bé la planificació i van haver de viure la trista experiència de tenir

alumnes de primària i, en alguns casos, d’educació infantil (P-3 i P4) que van ser enviats a d’altres escoles del districte, amb el que representava per les famílies haver de viatjar en transport públic amb nens tan petits.

Malauradament altres vegades, també les escoles han hagut d’obrir

noves aules quan ja teníen totes les places cobertes o bé els centres

doctor Puigverd.

vam reivindicar una escola de primària, avui escola Eulàlia Bota, i

construir.Durant tot aquest temps, també lluitarem contra el tancament de l’IES Berenguer de Palou i vam fer evident la nostra

demanda d’un nou equipament escolar complert a la Fabra i Coats o de trobar una ubicació definitiva per l’escola dadults Pegaso. La

nostra lluita, però, no sempre ha estat fàcil. Hem parlat en moltes

ocasiones amb el Districte i amb el Departament d’Ensenyament, però el que per a nosaltres era una necessitat per a l’Administració

no sempre ho ha estat. Primer vam viure el tancament del centre de

formació ocupacional José Mª Aleu, que llavors va passar a ser l’institut de formació professional Francesc Layret (un de les més

importants en el seu moment) i, posteriorment, vam veure com tancaven l’IES Berenguer de Palou.

concertats han hagut d’ampliat les seves ràtios. Aquestes mesures

Referent a la reivindiació de la Fabra i Coats, per exemple,

pèrdua d’alumnat, és clar, sempre van en perjudici de la qualitat de

la nostra Associació de Veïns, el districte ens va comunicar que

precipitades, que produeixen o bé massificació a les aules o la

És per això que des de l’Associació de Veïns hem reclamat escoles públiques: considerem que l’educació és un dret i que l’Administració

ha de dotar els barris dels equipaments que els ciutadans puguin

segons els resultats de la consulta de participació ciutadana no era necessària i, per tant, havien estimat que farien l’escola de música.

Continuem, doncs, a l’espera que construeixin l’IES a la Fabra i Coats.

necessitar. En aquest sentit, l’escola ho és, de necessària. De la

Cal que recordem que ja fa uns anys que els alumnes que finalitzen

tant en la construcció dels equipaments com en les ràtios d’alumnes

Nou Barris per proseguir els seus estudis. Malgrat la nostra reiterada

mateixa manera, hem estat atents perquè l’escola sigui de qualitat,

i, sempre que ha estat imprescindible, en els equips docents. Les nostres reivindicacions per aconseguir escoles es remunten a l’any

1976, quan vam lluitar perquè als terrenys de la RENFE hi hagués un institut. Després han vingut altres batalles: la de l’escola Pegaso, l’any 1978; la de l’escola Mestre Enric Gibert o la de l’escola bressol Palomar, als anys 80.

Si hem de fer memòria, també cal esmentar les reivindicacions per

la primària a Sant Andreu en molts casos han d’anar al districte de denuncia, avui Sant Andreu, que encara té un polígon industrial

important, continua sense un centre públic de cicles formatius per tal que els joves puguin accedir al món laboral, tot i que el conseller

Ernest Maragall va anunciar, a Can Fabra, que era prioritari. Reitero,

doncs, que des de l’Associació de Veïns creiem que la defensa de l’escola pública és un dret i un deure de tots els ciutadans de Sant Andreu i també de les autoritats que ens representen.

millorar l’escola Sant Pere Nolasc o la reclama d’un altre institut ja

que crec recordar que els alumnes que no tenien plaça a Sant Pere

Pilar Gutiérrez és mestra i exvicepresidenta de l’AVV

cap a peus | març

l’ensenyament públic.

reclamada com les anteriors demandes en el pla d’equipaments de

21

entrevista | Montse Llançola i Armand Verdés | PRESIDENTA I SECRETARI DE COORDINADORA AMPAS ST.ANDREU

“El conseller d’educació no aposta per l’escola pública” Sergi Cabeza Laura Muriel Valcarcel

Pregunta. Els pares han rebut una informació adequada de la LEC?

Resposta. En general no s’ha informat bé de la

llei i els mitjans han tret notícies molt tendencioses. No s’han vist les postures sindicals. És important que els pares sàpiguen en que

afectarà els seus fills i això no passa en general perquè la gent té obligacions i la informació s’ha d’anar a buscar.

P. Com s’ha posicionat la coordinadora?

SERGI CABEZA

R. No ens hem posicionat com a coordinadora, però hi ha temes preocupants. El model que

s’entreveu és de gestió empresarial, com a la sanitat. La llei deixa moltes coses obertes i

dependrà molt de la interpretació que el govern de torn faci, i

cada escola i que aquestes es facin responsables de la

el poder dels directors. No oblidem que són mestres i no gerents.

contribució dels pares. Estem farts de pagar materials, sortides…

això fa por. Sobta que el concepte públic caigui o que s’augmenti

quan en teoria és públic. Les autoritats veuen l’educació com

P. Quina actitud ha mostrat el conseller Maragall?

una despesa per a la societat.

pública. No ha comptat amb la comunitat escolar ni amb els

P. Hi ha AMPA a totes les escoles de Sant Andreu?

s’han acabat els crits aplicarem la llei”. Ha tret tota importància

l’acollida matinal, casals d’estiu... Això la llei no ho toca i no hauria

concertada. Vol aplicar el model concertat a la pública però

la vida laboral i la familiar. No veiem una aposta per l’escola pública.

R. L’actitud del conseller és prepotent; no aposta per l’escola

pares. Quan va acabar la vaga de professors va dir “ara que

22

rendibilitat. Hi ha escoles que han comprat els ordinadors amb la

al Consell escolar i ha dit que l’excel·lència és l’escola

sense igualtat de responsabilitats en assumpció d’alumnat o

R. No. Avui és necessari tenir AMPA per fer extraescolars, per

de dependre dels pares, perquè així no arribarem a la conciliació de

acollida de la diversitat, i ells també reben fons públics.

P. Hi ha places per tothom?

P. I què passa amb els professors?

determinat projecte educatiu. Va per punts i molts han d’anar

R. Sembla que tots els mals de l’educació passen per ells i no ens estranya que estiguin preocupats. Creiem que hi ha coses

més importants i que no s’han tocat en la nova llei com les ràtios.

Hi ha més de 25 nanos per classe i el professorat no pot treballar en òptimes condicions.

P. Quins altres punts foscos hi veuen?

R. Es parla d’autonomia de les escoles: assignar uns diners a

R. No tothom pot escollir a quin centre aniran els seus fills ni un lluny de casa. La pública té instituts de referència però que no

asseguren plaça. Aquest any 4 nanos han quedat fora de l’itinerari i han hagut de marxar del districte. Així, els instituts no poden treballar amb l’escola un projecte educatiu comú i és molt

greu. Hem d’anar a sorteig. A més, des que van tancar el

Berenguer de Palou no tenim cap institut de formació professional públic. Tampoc hi ha escoles bressol suficients i els pares han d’acudir a les privades.

cap a tu | Què milloraries de l’oferta educativa del barri? | PER BORJA MARIA Mercè Barreda. professora de secundària. 32 anys.

No s’inverteix prou i no tenim prous

recursos. Quan hi ha problemes disciplinaris l’Administració triga molt en

actuar. No ens recolza ni física ni econòmicament: l’inspectora quan ve

es limita a aprovar les programa-

cions. Per tot aizò no tenim un aula per a a nens especials.

Jorge Fernández. Mosso de magatzem. 47 anys.

Fan falta escoles d’educació bàsica, instituts i guarderies:

als terrenys de la Coats col·locaria una. S’ha d’exigir

més als pares i als alumnes i equipar bé els centres amb laboratoris, biblioteques o gim-

nasos que motivin a aprendre.

Encarna Hernández. mestressa. 59 anys.

L’educació està malament. Els

Trobo que al barri l’escola

als alumnes i després no veuen

mentre que la pública funciona

professors han de dedicar-se molt els resultats, perquè quan volen

treballar no troben feina. S’han de

posar mesures per evitar riscos a les aules, com ara que hi hagi droga o casos de maltractament.

Karen Torres. Encarregada de supermercat. 31 anys.

concertada està molt bé, amb problemes: les classes són de 40 alumnes, quan amb

20 ja seria més que suficient, i la qualitat de docència és

bastant inferior i falta autoritat.

Magda Angosto. Administravia. 35 anys.

Vaig optar per una escola bressol

Hi ha força diversitat al barri,

molt difícil entrar. Ara el meu nen

com de secundària, dansa,

privada perquè a la pública és

va a P-4 i continua progressant.

El porto al SAFA perquè em va agradar com van tractar al meu germà, que és celíac, al qual li

tant d’escoles de primària

música o teatre. Fins ara estem contents, però l’educació sempre es pot millorar.

Ara

l’ensenyança

ha

canviar i no estancar-se.

de

opinió de l’AVV | L’educació ha de ser igual per a tots eclamem un servei públic d’educació que sigui igual per a tots

R

mateixes escoles públiques. A més, l’Administració ha d’oferir més

les escoles privades que es beneficien del concert

com ara una sola matrícula que valgui de P3 fins a l’ESO o més

l’escola pública.

Pensem també que, quan s’estudia construir nous equipaments

Per tant, la igualtat entre tots els centres educatius s’aconseguirà

Secundària) com per les escoles bressol, cal preveure l’augment de

els centres. Aquest objectiu, creiem, es pot arribar a assolir si

assumeixen, almenys, el mateix percentatge d’alumnat nouvingut i amb necessitats específiques d’atenció educativa que assumeix

també quan unes oficines úniques recullin totes les preinscripcions

o quan existeixi un control de la falsificació dels padrons i del

repartiment de la matrícula viva, entre d’altres mesures. Així mateix, els centres públics i privats s’han de coordinar per equilibrar les

seves diferències en les quotes, també les que existeixen entre les

ajudes a l’escola pública perquè estigui a l’alçada de la concertada, suport a les AMPAs per muntar activitats extraescolars o casals.

escolars, tant pel que fa a l’educació obligatòria (Primària i població al barri i al districte. I demanem, a més, que l’Administració

promogui la formació professional amb la creació de més cicles

formatius en tants instituts d’educació secundària (IES) com sigui

possible. Un exemple on implantar-los seria al nou institut que es preveu als terrenys de la Fabra i Coats.

cap a peus | març

van personalitzar el menú.

Felipe Miota. taxista. 63 anys.

23

El districte encara incompleix l’acord per tallar el carrer Gran els caps de setmana

L’

RECEPTA DEL LLIBRE DEL MERCAT A LA TAULA/DIPUTACIÓ DE BARCELONA

L’AVV reclama de nou la devolució de l’eix als vianants Associació

de

DAVID ROYO

Veïns

denuncia, una vegada

més, que el Districte no

talla la circulació de vehicles al

obrir d’una planta perenne semblant

la tarda fins diumenge. Ja fa

al cardo. Les carxofes contenen

anys que el plenari va aprovar

vitamina C, alts nivells de vitamines

que es prohibiria el pas els

B, fibra dietètica i gran nombre de

caps de setmana i, malgrat tot,

minerals. Tant les fulles com el cor

a la pràctica només s’acom-

s’utilitzen terapèuticament des de

pleix durant la tarda de dis-

temps immemorials.

sabte. L’AVV recorda, a més,

que la seva reivindicació per convertir l’eix

contradictoris. Assenyalen també que tenen

vianants continua en peu.

conductors puguin assabentar-se dels

de Sant Andreu en un carrer només per del

Districte

s’afirma

que

l’in-

la lletra massa petita com perquè els

CARXOFES AL VAPOR

canvis de circulació.

carxofes

compliment respon a les queixes d’alguns

Són molts els veïns que reclamen que el

de Malats que, quan s’implanta la mesura,

vianants perquè el consideren l’eix més

comerciants i d’un grup de veïns del carrer pateixen el soroll dels embussos i les

botzines dels cotxes. L’AVV, però, justifica les queixes dels veïns per la manca d’organització i la mala senyalització, les

quals provoquen aquestes retencions al carrer de Malats.

Per això, proposen la desviació progressiva

des de la plaça de Mossèn Clapés. A més, afirmen que els cartells informatius que

24

PROPIETATS/ACCIONS: Protegeix el fetge i estimula la vesícula biliar.

PARTS DE QUÈ ES FA ÚS: les fulles i el cor.

Les carxofes són els capolls sense

carrer Gran des de divendres a

Des

LA CARXOFA

desvien el trànsit són, en algunes ocasions,

carrer Gran sigui definitivament pels important de Sant Andreu. Consideren que

perquè funcioni com a centre social i comercial és necessari que la gent hi pugui

passejar tranquil·lament. Des de l’Asso-

ciació de Veïns s’ha reiterat aquesta proposta en el programa d’actuació i se li ha

recordat al gerent del Districte la demanda,

però Gemma Armengol, vicepresidenta de l’Associació, explica que l’Adminsitració només “dóna llargues”.

Helena Codorniu / Redacció

INGREDIENTS: 1 got de vi blanc all, julivert

pebre negre, sal ELABORACIÓ:

Netegeu les carxofes i en separeu les

fulles exteriors, més dures. talleu-ne les puntes i doneu-los uns quants cops

fins

que

s’obrin.Omplireu

l’interior de les carxofes amb all,

julivert picats i una mica de sal. Les poseu en una olla de coure al vapor

juntament amb un got petit de vi blanc i mig got petit d’aigua. Tanqueu l’olla i quan el vapor comenci a sortir, ho deixeu coure uns 4 o 5 minuts.

GINA POR TI

LLO

Un poema i un refrany per a cada mes de l’any Benvinguts! Passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, Ja me n’adono Que tan sols hi faltes tu.

L’espectacle és a punt de començar!!! “Preguem a tots els espectadors que silenciïn els seus telèfons mòbils. Gràcies per la seva col•laboració i ... que gaudeixin de l’espectacle!”.

Sí, sí, avui som teatre. Vaig agafar una oferta i podrem anar a veure 3 espectacles familiars! Però ara fem silenci que ja comença!

Fabret

El pallasso i els seus amics es desperten dels seus somnis per oferir-vos un espectacle màgic al teatre de mitjanit.

Pacovska, Kevta. Teatre de mitjanit. Barcelona: Beascoa, 2007.

...El teatre

fan el Maig florit i formós.

M’agradaria molt que m’enviéssis fotos o dibuixos de la teva habitació! fabret.coats@gmail.com

A quina part del teatre et sembla que correspon aquesta imatge?

cap a peus | març

Què companys? Us agrada, oi? Doncs mireu aprofito que som a la mitja part per explicar-vos les parts més importants d’un teatre: També pots venir si vols.

La platea és la zona de butaques. L’escenari és l’espai on es t’esperem, hi ha lloc per a tots. desenvolupa l’espectacle. Els camerinos, on es vesteixen i El temps no compta ni l’espai. maquillen els actors i les actrius. La cabina, on els tècnics controlen Qualsevol nit pot sortir el sol. la llum i el so.

Entre cortines o bambolines hi trobem encara més personal: els Jaume Sisa tramoies, per exemple, que s’encarreguen dels canvis a l’escenografia, el personal d’atretzo, que té controlats tots els objectes que han d’entrar i sortir de l’escena i un regidor que està Refrany en permanent contacte amb tot l’equip i que supervisa que tot Març ventós i Abril plujós, funcioni de primera!

25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | Clip Teatres estrenen La Cantant calba a la rebatejada sala Imma Planas

Volen que els expliqui una anècdota? Una vegada hi havia una cantant calba

L’estrena de La cantant calba per Clip Teatres va ser ben diferent de la que patí fa més de 50 anys a París, on va ser xiulada i

personatge histriònic en un aclucar d’ulls. Els Martin, Laura Cussó

i Albert Saborido, es contraposaven als Smith amb la seva serenor, però ajudaven a accentuar la incomuniació que vol transmetre la peça. El cap de bombers (Josep Lluís Vidal) i la criada (Carla

Vidal) acabaven d’accelerar l’obra, fins que explotà amb un bucle final que Vidal va capgirar, i els Martin rellevaven i invertien els Smith (una bona trobada per fer una altra volta de rosca).

escridassada. De fet, no és d’estranyar la rebuda que patí l’any

Però allò que “és estrany, i ben curiós” de l’anti-obra, és que

d’Eugène Ionesco abandera el teatre de l’absurd.

no, perquè en el seu moment potser estranyava que un bomber

1954 ja que amb el seu estil antirealístic i antitemàtic la peça

“Interior burgès anglès, amb

dues

butaques

angleses.

Vetllada anglesa. (...) El pèndol anglès sona disset vegades

angleses”

així

comença la primera acotació

de La cantant calba, però Josep Maria Vidal (director

del muntatge) va voler fer-hi un parell de pinzellades més: l’escenari era ple de rellotges

que marcaven les dotze

aconseguia atrapar els espectadors tot i l’absurditat del text, o vingués a apagar un foc inexistent, però avui en dia no ens qüestionem segons quins estats d’emergència...

La Cia. L’Abric torna al saT! amb Mastorna

Lliguin-se el cinturó, que l’espectacle s’enlaira

El cineasta Federico Fellini morí deixant Il viaggio di G. Mastorna dello Fernet sense poder filmar. El guió presenta Guido Mastorna, un violoncel•lista que viatja en avió quan l’hostessa els informa que

faran un aterratge d’emergència. Mastorna es veu immers en una

mena de somni ininterromput que sembla que l’evoqui cap a una mort enunciada.

campanades (escenografia

Manllevant-ne el nom i algunes idees la Companyia l’Abric, que ja

Alén) i tot era en blanc i

amb Mastorna. És un espectacle difícil de definir perquè talment

de Dani Jumbert i Eduart

negre, fins i tot els vestits i el maquillatge

(vestuari

de

Paquita Martí i Pilar de Diego

26

PER IRENE CAIXÀS

i maquillatge i perruqueria de

Magda Palmer). La interpretació dels sis actors també era bicolor: tenia certs tics formalistes que juxtaposaven les escenes

dramàtiques (la mort de Bobby Watson, un matrimoni que no es reconeix...) amb les més còmiques (la tirallonga hilarant de diàlegs

calcats d’un manual per aprendre idiomes). Myrna Cambra (sra.

Smith) destacava per sobre de tot l’elenc per la seva gran

expressivitat còmica, però també cal destacar el seu partenaire, Pere Massana, que passava de ser tot un gentleman a un

vam poder veure l’any passat amb el títol homònim, torna al saT! com el somni de Guido Mastorna, en el guió de Fellini, les idees no

estan enllaçades i l’espectador sovint se sent perdut. Els actors ( Fernanda Castillo, Alba Cayón, Helena Escuté, Alejandro Navarro,

Jaime Puerta, Carme Serna i Pau Zabaleta) s’expressen a través del gest, dels objectes, de mini-diàlegs, de la dansa... segurament és amb aquesta darrera art on l’espectador pot gaudir de les imatges més belles (la dansa de la mort o els autòmats del final).

Potser per acabar d’entendre l’espectacle s’han de conèixer tots els referents que segons Jordi Basora, el director, han manllevat: Fellini,

Joan Brossa, el mètode Paranoicocrític de Dalí i Gurdjieff. Però considerant que és un espectacle que surt de la línia habitual del saT! deixarà més d’un espectador més que desconcertat.

El cant coral a Sant Andreu ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. Explica la Rosa Maria Altayó,

L’

CORAL ‘CAPELLA GRAMALLA’. Carme Guinart és la directora de la

seu 110è aniversari. L’Eco, que està integrat per quaranta

Sant Andreu. El grup de cant es va fundar l’any 1986 i, actualment,

llarg de la seva història els seus membres han fet innumerables

fer un concert a Reus. Com la Coral del Casal de Gent Gran, també

Els responsables de les corals expliquen la seva història i els seus projectes de futur presidenta de l’Orfeó, que aquest any el grup celebra el

cantaires i té com a director a en Miquel Àngel Arias, assaja als locals de l’Ateneu Obrer, al carrer de l’Abat Odó número 71. Al

actuacions, arreu de Catalunya i fora del país. El 13 de juny cantaran a l’església de Sant Pacià Cançó d’amor i de guerra i

al setembre, entre d’altres activitats, faran una exposició per

coral que, segons ens explica, té seu als locals de la Parròquia de

el formen uns 12 cantaires d’edats que van dels 20 als 30 anys. L’any

passat van actuar al concert de Nadal a la parròquia i, a l’octubre, van

fan intercanvis amb altres organitzacions de cant de la ciutat. Al mes d’abril faran un concert al Seminari de Barcelona.

commemorar els 110 anys d’història. També forma part de l’orfeó

CORAL ‘AMICS DE LA CANÇÓ DEL CASAL BASCÒNIA’. Explica la Mercè

el cant coral i la música.

fundar l’any 1998 i que, avui dia, són uns 30 cantaires, entre homes

la Coral Plançons, on hi participen nens i nenes que s’inicien en

composada per 50 cantaires i el seu director és en Carles Grègol.

Durant tots aquests anys, han realitzat concerts a França, Itàlia o Equador. A Barcelona, han actuat al saló Sant Jordi del Palau de la

Generalitat, al saló de Cent de l’Ajuntament, a l’Auditori I a la catedral

de Barcelona. També han ofert concerts al Monestir de Montserrat, a Poblet o a Ripoll, entre d’altres. A l’abril, actuaran al sud de França i a l’església de Sant Pacià. També preparen altres concerts.

CORAL DEL CASAL DE LA GENT GRAN DE SANT ANDREU. Pertany, és

i dones, tots ells gent gran. L’any passat van actuar, entre d’altres, al Centre Cívic Sant Andreu i al mateix casal. Aquest any aniran a la cala Montjoi, a la Costa Brava, a una trobada de corals.

‘CORAL SANT ANDREU’. Pertany a l’església de Sant Pacià i va ser

fundada l’any 1999. Està integrada per uns 25 cantaires d’edats que

comprenen des dels 30 fins als 70 anys. El seu director és l’Àngel Villagrasa. El 2004 van actuar al saló Sant Jordi del Palau de la

Generalitat i al Pavelló Olímpic de Badalona. El 6 de juny faran un

concert amb motiu del 10è aniversari i enregistraran un CD recopilatori.

clar, al casal per a la tercera edat del carrer Gran, al número 20. La

ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE SANT ANDREU. Estan al carrer de

25 cantaires, va ser fundada entre l’any 1982 i el 1983. Com

informar a la revista sobre l’activitat de la coral, sabem que l’escola

seva directora, Teresa Llobet, explica que la coral, la qual l’integren

actuacions històriques, recorda Llobet la de l’any 1991 al Gran Teatre

del Liceu i la del 1992 al Palau de la Música. Cada any, el grup fa un intercanvi de concerts amb diverses corals de Catalunya. El passat curs van actuar a l’Auditori de Barcelona i al de Can Fabra.

Segadors, al número 2. Tot i que la seva directora no ha pogut

compta amb tres corals infantils d’edats entre els 5 i 7 anys, on els nens aprenen solfeig i cant.

Text i fotos: Josep Lluís Buils

cap a peus | març

L’ORFEÓ LA LIRA. Es va fundar l’any 1977 i l’any 1984 es va integrar

dins la Societat Coral La Lira, del carrer Coroleu número 15. Està

Comas, directora des de fa sis anys de la coral, que el grup es va

27

oferim cursets de tota mena 93 345 96 98

ioga | dansa del ventre | country pachtwork | labors i manualitats balls de salĂł | cursos de catalĂ

El Perfil de...

Montserrat Cararach i Bruguera

Una vida de solidaritat ns hem de penedir no tant per les males accions de la

“E

Més tard entra al Institut Catòlic d’Estudis Social on estudia

Aquesta frase de M. Luther King és una de les frases

ajudar a entendre aquest món de la marginalitat i de les presons

En un temps de manca de valors, aquesta andreuenca de 77

Julio, un reclús que es va vincular al nostre barri a través de la

gent dolenta, sinó per l’espantós silenci de la bona gent”.

preferides de la Montserrat Cararach.

anys té molt clar quin és el seu paper en la societat que li ha

tocat viure: l’ajuda als més necessitats. Cristiana de base i allunyada de l’emisora episcopal i ferma defensora dels valors

catalanistes, a principis dels anys 90 va ser una de les

treball social. Cap al 1980 entra a Càrites però qui més el va fou el germà Adrià: “El consell que em va donar el mantinc

sempre: escolta’ls, ajuda’ls i estima’ls”. Un exemple va ser en Montserrat i el Sant Andreu de Cap a Peus que rebia a la presó, i que va morir la mateixa nit que inaugurava la seva exposició

artística al Centre Cívic. Una de les obres la va donar a l’Associació de Veïns, i la podeu veure a la fotografia.

ha treballat per donar suport als presos, una gent privada de

Més enllà de les seves activitats a les presons, la Montserrat

poder reintegrar-les a la societat ” comenta la Montserrat amb

la nostra Associació de Veïns i recorda molt emotivament la

llibertat. “Totes aquests persones necessiten un espai obert per

tots aquesta anys que ha treballat en aquest món tan desconegut.

La Montserrat va néixer al número 275 del carrer Gran de Sant

Andreu just quan tocavan la sirena de les sis del matí a Ca l’Alzina, ara conegut com a Can Fabra. En aquell moment, els

també té temps pel seu barri i la seva gent. És sòcia d’honor de

reivindicació veïnal per la recuperació de la Rambla i les cassolades setmanals a la plaça Orfila durant la invasió de l’Iraq.

I és que la Montserrat té molt clar que “hem de fer però també hem d’apretar” en allò que creiem que és just i fer-ho saber als nostres governants.

seus pares regentaven una fàbrica de pasta de sopes que era de

Amb tants anys de lluita a l’esquena la Montserrat pensa que

la solidaritat, la justícia social, l’amor a la natura, al país i la

fa soroll” afirma amb veu tranquila però convençuda.

la família des del 1836. A casa seva els pares la van educar en llengua catalana.

Va estudiar al col·legi Jesús Maria i quan encara era una adolescent, els diumenges al matí recorría els hospitals de Barcelona. Quan hi havia colectes, anava pels carrers de Sant

Andreu amb amb una guardiola de fang pels “negrets de l’Àfrica”.

els grans han de deixar pas als joves. “Hi ha molt de bo però no

Mentrestant, la Montserrat seguirà treballant perquè els presos

marginals puguin inserir-se a la societat i li agradaria que la ciutadania del nostre barri s’impliqués en aquesta realitat. Tal i

com diu la dita africana “molta gent petita en molts llocs petits faran coses petites que transformaran el món”.

David Royo i Adell

cap a peus | març

impulsores del grup de Presons de Sant Andreu. Des d’aleshores

DAVID ROYO

29

et proporcionem l’assessorament d’una advocada i una arquitecta

fes-te soci de l’AVV!

tindràs descomptes en cursets podràs consultar l’arxiu de l’associació

ERES LA REFLEXIÓ | La terra promesa | PER XAVI OLIV

i també als néts, amb la gran passen el testimoni als seus fills, o, sempre he trob em què en tiva rela ia d’estar barallant-se al pati Des de la distànc diferència que aquests, que haurien fruit ent uram seg rva, rese amb contemplat el poble d’Israel amb noves rancúnies, ja que per una pilota, perpetuen la lluita a jutjar-lo no tant a ix eve s’atr s ade veg a que ia d’una ignorànc ningú no els ha mostrat cap no han après a fer altra cosa i rn l’ete trat: mos an m’h que del partir del que conec sinó la toxicitat d’alguns residus altre camí. La llarga vida en d’aquesta agònica at trell l’en dre pren com ntar Inte en les persones. No n’hi ha conflicte. soterrats també la podem trobar s cap a un o r-no anta dec a t men fàcil aria confrontació ens port nçant pactes o negociacions prou amb aturar el conflicte mitja e entr foc el r atia fa que el és altre bàndol, però justament això osant treves, i encara menys de despatx; no és suficient prop t que vingué gen a d’un acia rem sup La s. treball paral·lel de base, a els màxims implicat deixar que es liquidin. Cal fer un a blav sem , inici un en s, veïn reeducació de les noves de l’infern vers els seus llarg termini, d’allunyament i de i repetida al llarg al estr anc ació ubic des una a d’aquesta herència fatídica, respondre més generacions que els salvaguardi per crit pros i tjat rebu se tintsen un, per saber tractar el seu de la història, com quan i que els permeti trobar recursos liç que passa. D’això infe er prim al odi seu el ecta un plor serè, compungit tothom, proj passat recent de carn viva amb t menys, mol ni at sald n s’ha no s únie els ulls posats a uns altres fa molt, i les velles ranc encara i per molts anys, però amb En far. revi a ar torn per ri sempre han trobat l’oxigen necessa separar en un conflicte els interessos. No és gens senzill satisfaci a que ció solu una ar trob de t ulta cents, però per antinatural aquest punt, la dific artífexs de les víctimes més inno ar men ano ríem pod que pel a a més d’un per què carai uns i altres es veu agreujad que fos, potser faria replantejar uimerats ja no enq ers prim dels ts Mol ”. lícia “herència vita encara alça el fusell. bastó. Els nens que llavors existeixen, o potser calcen l’últim als i que encara combaten van presenciar les hostilitats inici

HORITZONTALS:

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

1.Centèsima part del metre. El botó d’engegar la ràdio. 2. Dotze mesos. Opina, explica. Pal. 3. Dràmàtica malaltia relacionada amb

els glòbuls blancs. Mallorca, per exemple. 4. Mot que fa avançar la

tropa. La primera. Un romà. Màcula que pot ser d’oli, de tinta, solar,

cap a peus | març

etc. Galícia. 5. Les consonants del màgic. Cap d’una gran família.

6. Estat l’Orient mitjà (al rev.) Riu català. Gran extensió d’aigua

salada. 7. La televisió pública italiana Gran company de l’oli.

Jornada del ciclista. 8. Zero. Taca, especialment e sentit figurat.

Planeta del sistema solar.

VERTICALS:

31

1. Cantautor argentí de nom Andrés. 2. Pot ser nuclear, solar, eòlica... 3. Espècie de bou salvatge africà. Delicte greu contra la llei.

Luteci. 7. Entitat de Músics Independents. Doble parella de

RN. Aire. 10. Ètica. Tu. 11. Alarmar. 12. O. L. Capa. 13.

d’infaust compromís (al rev.). 6. Restes del rei egipci. Símbol del

Niagara.

4. Tarragona. Gos. Itàlia. Àustria. 5. Gel anglès. Poble aragonès

consonants. 8. L’art dramàtic. Anarquia. 9. Ràdio Nacional. Bàsic

A. 5. Ice. psaC. 6. Mòmia. Lu. 7. EMI. Ttll. 8. Teatre. A. 9.

Alertar, fent sonar la sirena. 12. Oest. Angle. Peça de roba que

airiS. Ter. Mar. 7. Rai. All. Etapa. 8. O. Màcula. Urà.

Horitzontals. 1. Centímetre. On. 2. Any , Comenta. I. 3.

SOLUCIONS

frontera de Canadà.

Leucèmia. Illa. 4. Ar. A .I .Taca. G. 5. MGC. Patriarca. 6.

cobreix el vestit i l’espasa. 13. Cinematogràfica cascada a la

Verticals. 1. Calamaro. 2. Energia. 3. Nyu. Crim. 4. T. Ca. I.

per viure. 10. En altres temps, se’n deia moral. Ni jo, ni ell. 11.

En conte

En Nicolau viu sense massa preocupacions. Té una feina que el

ha de pagar quatre-cents euros o, el que és el mateix, el que

demanar? És un solitari i no el preocupa gens què soparà,

No sap encara que quan vegi escrita la quantitat en lletra negra

fa feliç, i no cobra massa, però en té prou per viure. Què més pot perquè sempre en té prou amb un rosegó de pa i una mica de

qualsevol cosa que trobi a la nevera. Cada dissabte va a mercat

i cada diumenge prepara els dinars de tota la setmana. El congelador és l’electrodomèstic més mimat de la casa i sense ell

potser li costaria més de viure. A la feina pot dur la seva carmanyola i, en una saleta a part, pot escalfar-se la menja i

degustar-la amb molta calma. Tot un valor afegit al sou més aviat mediocre que li permet arribar a final de mes.

abans haurien estat més de seixanta mil pessetes. Una bestiesa.

sobre un fons groc caurà de cul. La caiguda no tindrà conseqüències físiques importants, però es farà mal al còccix i se’n recordarà una estona. No sap, el pobre Micu, com li deien

de petit, que gastarà una altra fortuna per telefonar a la companyia i demanar explicacions. I no es pensa, ja que no s’ho

pot imaginar, que li donaran llargues i pseudoexplicacions vagues i difuses per mirar de calmar-lo, perquè trucarà fet una fera.

Però en Nicolau no sap que avui, aquesta tranquil·litat rebrà un

El pobre Micu creua el carrer serè, treu la clau de la butxaca i

no ho sap, no en té notícia, i per tant és com si encara no li

Quan adverteix els colors corporatius es desanima i arrossega

revés considerable. De fet, ja l’ha rebut, però en Nicolau encara

haguessin fumut la patacada. A la bústia de casa, dins un sobre

blanc amb motius blavosos, hi ha una factura de l’Electra. Quan el vegi, tornarà a preguntar-se què dimonis deuen tenir en comú

encara el pany. Mira la bústia, i pensa que algú ha pensat en ell.

un indiferent “l’Eleeectra!” Ja té el sobre obert, però no sap que allò és un paquet bomba.

aquella Electra del mite, la del complex, i aquesta Electra que li

porta la llum a casa i una factura cada mes. La factura li dirà que

alt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

Cançó d’amor per la mama Prosapoesiacartanarració amb rima alegre i tant d’amor tu has desprès

Com els estels?

que jo mitja vida prenent i prenent.

No, és més brillant.

Com la terra?

No, més gran!

Amor rebut en la distancia, o ben aprop

No, ella és més important.

Dormit quan era un nadó, recordes?

potser despert, o bé adormit…

Com tota una vida?

32

Llums d’oli

jo sempre me n’he adonat.

I si algún dia s’ho cregués

que per a tots nosaltres ho és

Viure no és fácil, això tothom ho sap

com si no hagués passat res.

sap que fácil tu ho fas.

seguiría caminant

però qui et té al costat

I és que ella és tant humil com bonica

I quan s’acosti al final del meravellós trajecte

i que poca gent aprèn,

que amb tal força ens va parir

uns dons que només són seus

Fotopoètica

perquè amb els temps que corren això és cosa de Déus.

De la tendresa també ne’ts docent,

PER ALBERT ESTENGRE

|

tinc la certesa, estigues tranquila i tanta vida ens has donat

que en algún racó molt ben trobat

seguirem cantant, rient i és clar…, vivint.

Petita història d’una botiga del nostre poble: ‘La Reforma’ Em dic Josep Simon, en Josep de La Reforma. Vaig arribar a

reestructurar-ho tot entrant al món de la perfumeria: perfums,

Llavors encara duia calça curta i jugava a pilota al carrer

anys de moltíssima venda i cues; de ser un referent al barri.

Sant Andreu als anys 40 amb els meus pares i dos germans.

Malats, ja que gairebé no passaven cotxes.

De molt jovenet ajudava els pares darrere el taulell de la botiga d’olis i sabons, com es deia abans, al temps que estudiava a la ja desapareguda Acadèmia Víctor.

El meu germà gran va obrir una altra botiga a prop del mercat de Poble Nou i encara resta oberta. Jo em vaig dedicar de ple

al negoci. Van ser anys de molta feina i, quan em vaig casar

amb la Rosa – per cert, molt bonica i molt catalana -, ella va treballar amb mi a Sant Andreu. Vam tenir dos fills, en Marcel

i la Núria, escolaritzats també al barri, a Can Don Víctor, amb

les senyoretes Maria i Petita. Ja de ben jovenets ens van ajudar al taulell. Els agradava omplir càntirs i garrafes d’oli a

Però no tot van ser flors i violes. La venda d’oli a doll es va prohibir i, davant de la davallada del negoci, vam

La méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

El Gener quedarà a la memòria per la fortíssima ventada

del dia 24 de fins a 128km/h a Barcelona i de més de 135km/h a molts indrets del pre-litoral, que va causar greus

destrosses a Sant Andreu. També hem de recordar la tímida nevada del dia de reis a Sant Andreu i que va ser important

a les serres litorals amb més de 15cm i la fredorada posterior amb glaçades costaneres que al nostre barri van deixar una mínima de -0,7ºC.

Però, ai! Va arribar la globalització i van obrir les grans àrees

comercials, supermercats i comerços de la Xina. Tot plegat va suposar la davallada dels mercats i comerços tradicionals. El

nostre establiment, La Reforma, va quedar molt amenaçat per la competència i, per tant, amb una gran pena, vam decidir tancar la botiga, després de 60 anys de servei al barri.

Actualment, em Marcel, el meu fill gran, ha reobert la botiga al

nostre antic magatzem, al carrer Sant Mateu 50, amb els mateixos productes i servei, on seguim atenent la clientela de tota la vida.

Si voleu que un establiment andreuenc i català faci bullir l’olla, veniu, truqueu i us atendrem com sempre. Gràcies per haver-me llegit.

Text i fotos:Josep, Rosa, Marcel i Núria.

93.345.04.67 Al vostre servei.

cap a peus | març

doll fent anar el molinet amunt i avall.

mitges, bijuteria, complements i un llarg etcètera. Van ser uns

33

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

20,7ºC -0,7ºC 9,33ºC 1029hPa 987 hPa 1011,87hPa 72 mm 27 mm

23 8 11 24 6

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

T

ots els aficionats andreuencs tenen l’esperança que la U.E

destaquem el Sènior A, debutant a la Segona Catalana. Aquesta

futbol que està desplegant l’equip de Nacho González

Mata, JMJ i el Sant Andreu es troben al mateix grup, i és per això

Sant Andreu assoleixi l’ascens a la Segona Divisió, i amb el

sembla molt possible que aquesta hipòtesi es pugui corroborar

a final de temporada. El tècnic del Barça Atlètic, Luis Enrique, ja ho anunciava en la tercera jornada de Lliga, a la sala de premsa

temporada els equips andreuencs de bàsquet, Sant Joan de que els derbis que es produeixen encara fan la competició més atractiva pel nostre districte.

del Narcís Sala amb les seves paraules de suport als

Manuel Ortega, president de l’A.E Sant Andreu afirma que el

los cuatro primeros seguro”. Amb aquesta afirmació de l’ex-

següent manera: “Voldríem que els nostres jugadors/es

escapar les quatre primeres places que permetin jugar el play-off

victòria. Tenir uns valors ètics i personals i un esperit de lluita i de

quadribarrats: “Veo al Sant Andreu a final de temporada entre

jugador del Barça, costa de creure que el Sant Andreu deixi

per a la Liga Adelante. Tot i que els andreuencs han deixat escapar molts punts en les darreres jornades, encara segueixen lluitant per la zona alta de la classificació, on almenys una plaça ja va adquirint color quadribarrat.

Al Districte de Sant Andreu, però, cal fer una visió panoràmica de

l’esport, i veure per tant, que no només disposem de bons equips en el món del futbol. Cal anar fins al Pavelló Municipal Francisco

34

JORDI URTASUN

UESA

Esports| Aconseguirem l’ascens?|

Calvo per veure jugar l’A.E Sant Andreu de bàsquet, on

Club s’ha marcat uns objectius i un estil que defineix de la

tinguessin un esperit competitiu sense obsessionar-se per la superació personal. Cal acceptar la derrota i el fair play (joc net)

i respectar les normes i els reglaments”. Afirma també que “hi ha

una sèrie d’actituds i valors que s’han de tenir en compte per fer una pràctica esportiva sana, i que ben assimilats contribueixen

a una maduresa individual i integra per a tots els jugadors i jugadores”. Aquest equip, sota les ordres de Cristian Guillen, es

troba a tan sols dos punts del líder, i fins fa ben poc es mantenien

invictes en la categoria. És per això que es fa difícil tornar a veure l’A.E Sant Andreu a la Segona Divisió la temporada vinent.