Decapapeus 2009 01 536

ĂŠs possible aconseguir un habitatge protegit?

Editorial| Encararem un any difícil em entrat al 2009 i es preveu un any difícil. Augmentarà

H

També serà un any en què els veïns perjudicats per aquests

que serà complicada de superar. Tan de bo, però, la

altres mancances que ja hem denunciat en diverses ocasions.

econòmic basat en l’endeutament, el consum i l’especulació a

del Districte de l’any. L’ajuntament va aprovar uns pressupostos

l’atur de forma preocupant i patirem una crisi que sembla

davallada econòmica servís per qüestionar el nostre model costa del Medi Ambient, la pau i les necessitats bàsiques de bona part de la població mundial. Per aquest any que iniciem,

el nostre desig seria que el sistema es replantegés el seu funcionament.

Es presagia també un any dur a Sant Andreu, amb unes obres

del TGV–AVE que duraran anys, que tenen encara molts enigmes per resoldre i que els veïns seguim com a part

afectada encara que, de moment, amb poca participació. A més, temem que la dolenta conjuntura econòmica, junt amb la manca d’inversió i de previsió, eternitzi les obres del Pla Sant

projectes haurem de lluitar per evitar que s’accentuïn, més i tot, Com a exemple, el fet insòlit al qual vam assistir en l’últim Ple

on no hi constava, malgrat el que se’ns havia exposat en el Consell Ciutadà, el Casal de Barri de la Fabra i Coats. Aquest

succés, a més de qüestionar la seriositat amb què es pren el

districte un òrgan de participació com el Consell Ciutadà, va alertar la federació d’entitats L’Harmonia, que reclama gestionar aquest espai. L’Associació de Veïns ja ha demanat a l’Administració explicacions per escrit.

Amb la vostra ajuda, esperem influir i treballar un any més per aconseguir un Sant Andreu millor. Bon any 2009 a tots!

Andreu–La Sagrera o de la Fabra i Coats, com ja ens va passar

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

amb la Línia 9 i està passant a Les Casernes.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 536, gener−febrer 09) 9 El Xafarder 26 Teatre? A Sant Andreu!

11 El voluntariat lingüístic 29 Perfil: David Fernàndez 12 La retirada de símbols franquistes 31 Xarxa de mots i Reflexió literari: En conte i 14 Guanyadors del concurs de fotos 32 Espai fotopoètica Monografic: L’habitatge 16 protegit grup de presons homenatja 33 ElIsabel 24 Sanitat: les malalties mentals 34 EsportsRoig i Fransistorra 25 Infantil COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES,

JORDI RABASSA, ALBERT FERRER, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE

SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA (MONOGRÀFIC) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB L’ADVOCAT

SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

DE 21 A 22.30H

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

BASCÒNIA, 42. 933459495

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR 93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CRE-

MAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

CARRERS BRUTS , INCIVISME CIUTADÀ

Sóc veïna del carrer de Liuva i m’agradaria fer saber als lectors i

veïns que el nostre estimat carrer, i d’altres dels voltants, s’han convertit en el pipi-can públic del barri. No hi ha dia que surtis al

taronges bordes o encara pitjor a arrencar arbres sencers.

De tant en tant tenim la grata visita de BCN-Neta, que escombren el

carrer i no trepitgis o estiguis a punt de trepitjar una bonica tifa de gos.

carrer però mai els hem vist regar-lo. Vam fer-los una queixa i la brillant

Si els dies amb bon temps ja patim una cursa d’obstacles, el pitjor

res més i que truquéssim al telèfon del civisme. Vam trucar-hi un parell

són els de pluja, quan pràcticament és inevitable que la sabata, el

carret de la compra o el cotxet de criatures acabin empastifats. No només tenim brutícia per excrements de gos, sinó que els vianants acostumen a llençar altres deixalles. En una simple passejada hem

pogut observar ampolles, papers, bosses... i fins i tot hi ha uns quants

La data de tancament del proper número és el

25 de febrer.

FEINA M’ofereixo per fer treballs de

no, i també dissabtes i diumenges a

les tardes. Maria. 93.345.03.99.

IMMOBILIARI

M’ofereixo a donar classes de

sense intermediaris, a la millor zona

a partir de quatre anys i adults.

Tlf:600.55.94.54

piano i de llenguatge musical. Nens

600.314.153. Adela.

Senyora responsable, amb bons

informes, s’ofereix a fer companyia a persones grans, ajudar a casa

(nits també) o portar nens a

l’escola. Preus molt econòmics.

635.064.891.

Puericultora amb molta

resposta va ser que no els hi arribava la mànega, que no hi podien fer de vegades, els hi vam expressar la nostra queixa, però a dia d’avui la

mànega segueix sense arribar al carrer. Sort en tenim de les veïnes de tota la vida, que netegen la seva parcel·la de vorera, aconseguint així mantenir un carrer mínimament net.

Marta Buela Baliarda

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

neteja els dimarts al matí (4 hores).

Encarna. 93.311.71.46.

6

eixelebrats que es dediquen a fer caure totes les mandarines o

Venda de pisos directament, del Raval. Últims pisos.

Es lloga plaça de pàrking gran al

C/Servet. Pàrking amb pocs cotxes.

Preu: 120 euros. 676.218.414

Llogo pàrking. Cotxe petit o dues

motos. C/Ramon Batlle, tocant al C/ Gran (95 e. al mes). 639.772.398 /

93.345.50.66.

amoblat. Tres habitacions amb bany,

2 títols 933475004/

Joan.

1 títol 630336699 Cèlia

Es lloga pis de 64 m2. 3

DIVERSOS

C/Campeny 93.276.91.00, Isabel.

Venc una aspiradora nova. Marca

Venc torre a Montserrat PARK, EL

Massot: 93.311.69.87

de fer petites reformes. 677.381.047.

habitacions, alt i lluminós, tot exterior.

Bruc. Tot exterior. 156 m. quadrats,

quadrats. 320.000 e. Ramon:

93.345.01.79. Josefina.

Jardí i terrassa. Solar de 454 m.

93.345.05.62/627.895.342.

Es ven plaça de pàrking.

Wait: baralla completa, llibre

Es lloga plaça de pàrking al c/

C.N SANT ANDREU

Plaça gran, àmplia i còmoda. Preu:

1 títol 93.346.60.30 Núria

Professor de català per primària,

adults, etc. Ramon. 93.311.30.45.

M’ofereixo per fer companyia a

gent gran per les tardes, seguides o

Lanzarote amb Guardiola i Feliu.

90 e. 93.345.56.41.

Llogo pis al c/ Agustí Mià. Mig

cm., vertical i amb altell. Molt

Es ven plaça de pàrking.

93.346.90.00

C/ Lanzarote 656.855.791 /

Professor de català per primària,

Venc un moble-llit plegable de 90

econòmic. 93.345.03.99. Maria.

Fabra i sortida pel carrer Dublín. 3a.

adults, etc. Ramon. 93.311.30.45.

articulat a meitat de preu.

C/ Segarra. 656.855.791 /

616 634 881 Mª Eugènia.

Planta. 93.346.96.23 / 617.893.012

Siemens de 1.600 wats. Teresa

Es ven matalàs de 105 cm

Plaça de pàrking en venda per a

de cangur a nens petits.

620089591 Jesús

amb garatge, magatzem, taller, altell.

experiència s'ofereix per fer

cotxe gran. Entrada pel c/ Camil

Es compren:

menjador i cuina. Econòmic. S’han

93.346.90.00

Es venen:

1 títol 637.030.870 Rosa

2 títols 656.855.791 / 93.346.90.00

Maria

Venc pack del Tarot de

explicatiu i capsa. Només ha estat

desprecintat. Ho venc tot per 25 e.

(em va costar 35).

Montse s.gaviota@yahoo.es

658.501.545.

Venc DVD-TDT portàtil. Només

utilitzat 5 vegades. Pantalla de 9’.

Compatible amb diversos formats

d’àudio, vídeo i imatge.

350E.?. 627.42.01.19 Laura

factura era de 750 e. i el venc per

pel cotxe. Em va costar 340 e. i el

Es ven cadira elèctrica (scooter)

compromís. 637.360.460 (Alabern)

350. Es pot venir a veure sense

115 volums. MOLT BON PREU.

658.501.545. s.gaviota@yahoo.es

93.345.25.28 / 6.436.395. Antoni.

Bicicleta infantil BH; model

Es ven una llitera de 1.90 de

Color sapel·li. Amb herrages,

manillar blau. Alçada seient

d’alçada 1.40. 50 eu. En bon estat.

Comandament a distància i funda

venc per 200. Montse

Venc cadireta JANÉ per a

a meitat de preu. Gairebé nova.

Venc cinc portes d’interior.

CALIFÒRNIA. Color groc i

bessons model TWIN TWO amb

forros i tapetes. Per 300 e. les cinc

que també serveixen com a

93.346.24.37 / 618.21.88.13

rodes. Gairebé nova. En perfecte

de pluja. Color taronja i gris. En

Per necessitats monetàries,

suport per a nens. Es troba a c/

relaxació nova. El seu valor amb

(Javier i Luisa).

tots els accessoris: porta bebés

cadireta de cotxe grup 0/0+ i funda

perfecte estat (només usat 5

mesos).

portes. Mesures: 70x199.

m’urgeix vendre una butaca de

regulable: 60 cm. Alçada

Es ven Enciclopedia Espasa de

699.69.69.20. Quim

manillar: 66 cm. Amb frens a 2 estat. Té 2 rodes petites de Cinca. 60 eu. 93.311.35.14

llargada x 0.80 d’amplada i

93.345.95.75. Carmen

Busco persones que els

agradi ballar i la música per

quedar per sortir els caps de

setmana. 689.298.924 (de 14 a

15). Griselda

DAVID ROYO

DAVID ROYO

A la parada de llegums del mercat Puigmacià, el Miquel va repartir

per a tots els seus veïns 18.000 euros per papereta, més d’11 milions en total.

AGRAÏMENT A TOTS ELS QUE HAN RECOLZAT EL PREMI SANT ANDREU PER A ISABEL ROIG I FRANSISTORRA

de Palomar, Comissió Pro-Cúpula de la Parròquia de Sant Andreu

Vinyes i Roig, a en Jordi Rabassa, la Georgina Rifé i el Centre

Coral La Lira, Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar, Aula

Des d’aquestes ratlles volem agrair de tot cor, en nom de la família

d’Estudis Ignasi Iglésias per la feina feta fins al moment en el reconeixement i recollida de signatures per tal que Maria Isabel Roig i Fransitorra fos proposada per al Premi Sant Andreu 2008.

No ha pogut ser, però les ganes i il·lusió posades han valgut la pena.

També voldria agrair a les més de dues-centes persones així com a les entitats que han donat suport a la proposta: L’Eco de Catalunya,

Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Associació de Veïns de Sant Andreu

de Palomar, Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, Societat d’Extensió Universitària de Sant Andreu, Grup de Pintors de Sant

Andreu de Palomar, Sahandreu, Nau Ivanow-Fundació la Sagrera,

Biblioteca Ignasi Iglésias, Grup Fotogràfic Nièpce de Saint-Víctor. A tots ells moltes gràcies en nom de la nostra mare.

Pau, Natàlia i Galdric Vinyes i Roig

necrològiques. L'Amparo Ruiz López, treballadora de la FAVB, ens ha deixat aquest mes de gener, als 46 anys d’edat. Al desembre, ens va deixar

també Francisca Fernàndez a causa d’un atac de feridura, germana del conseller tècnic del districte de Sant Andreu, Rafael Fernàndez. L’Associació de Veïns dóna el seu condol a tots els seus familiars i amics en aquests moments de tristor.

cap a peus | gener-febrer

ELS VA CAURE LA GROSSA!

7

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

V

...BLA, BLA, BLA

PER SANT JORDI MARGARIDES

col·laboradors d’aquesta revista– donen a llum el llibre Sant

mateixa tarda, la del 20 d’abril (112 aniversari de l’annexió, per

d’imatges de l’abans i l’ara dels nostres racons preferits.

El Sant Patró ens ha col·locat dues premiêres literàries la més inri!). Per una banda, la Unió Esportiva Sant Andreu

presentarà en societat el llibre del centenari de l’entitat. I per l’altra, un grup de fotògrafs i historiadors –entre ells tres

Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i Com és, un recull

Enamorats crònics de la història andreuenca: canvieu la rosa per margarida i aneu-la desfullant per saber a quina cita assistireu!

BLA, BLA, BLA...

y

RETRATS, PER FI A CAN FABRA

la expo una xerrada i un homentatge a les valentes de la tancada

i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu. 1939-1982

transformat el Dia de la Dona Treballadora en tota una Setmana.

Ja era hora que l’exposició Retrats per a la memòria. Persones

arribés a la nostra biblioteca. Una mostra que parla dels lluitadors anònims de Sant Andreu no podria quedar-se bevent pols en un

armari, ni conformar-se amb el debut a la Ivanow. Acompanyaran

a la Motor Ibèrica, perquè el Consell de la Dona del Districte ha

Un sol dia devia donar massa poc rèdit electoral per a massa malabarismes d’agenda, imagino. Apa que si fos festiu, “un altre gall cantaria”.

U ...BLA, BLA, BLA BUFA EL VENT!

Sant Andreu, com la resta del país, no estava preparat per suportar les fortes ràfegues de vent de més de cent quilòmetres per hora que van colpejar el dissabte 24 de gener. Van caure del cel plaques

cap a peus | gener-febrer

d’acer de l’edifici en construcció que hi ha darrere del fastuós Heron

City, que van obligar a tallar l’accés al Corte Inglés, malgrat que

alguns imprudents encara van voler arribar-hi per fer compres de rebaixes, tot i posar en perill la seva vida. Al carrer de Bartrina, per

exemple, els arbres també van aprendre a volar. La ventada va convertir la piscina del Club Natació Sant Andreu (a la foto) en una instal·lació descoberta d’estiu.

CLUB NATACIÓ SANT ANDREU

9

UN ESPLAI ‘QUARENTÓN’

Els de l’Esplai Sant Pacià enguany “la liaran parda”, per l’aniversari.

Se’ls veu jovenets, quan te’ls creues pel carrer. Però al loro! Que no

us embauquin! En compleixen 40 contantes i sonantes i porten a l’esquena un currículum que fa por: més de 1000 xavals, més de 500 monitors i un nombre indeterminat de vicaris, pares i mares, okupes i fins i tot artistes de teatre i televisió. He sentit dir que

muntaran una sortida de cap de setmana a la mítica casa de colònies de Canyamars i una botifarrada. Ah! I també volen publicar un llibre de fotos, que ara està de moda al barri!

el xafarder

M

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

La Isabel

L’Eugènia

Voluntat per parlar català

HELENA CODORNIU

Mai és massa aviat o massa tard per decidir aprendre català. Amb les parelles lingüístiques, voluntaris i aprenents gaudeixen d’un festeig dialèctic que els permet perdre vergonyes i fer amistats

“Q

ue per què vaig començar a mi edat a estudiar català?

es que a mi m’han posat un senyor molt mayor y només parla ell!

principi de començar català i recordo que contesté que

però pronto ho sabré tot de la història de Catalunya!”. El professor

Pues suposo... aquesta pregunta me la hicieron al

por amor propi. Es aquello de dir, pero haver, porto a Barcelona

trenta-cinc anys i no era capaç de dir una paraula en català. Deia adéu i res més. Una cosa que me sorprendió un montón, va ser

No aconsegueixo dir ni una paraula. De català no practico res, li va dir que demanés un canvi de parella però el noi va explicar que ja li havia agafat cariño a l’home... Unas rísas a la classe!”

Entenc aquest noi de Tànger, cada setmana aprecies una mica

ser que aquesta dona el parli i jo no. A més a més, el meu nét

llengua estableix períodes de deu sessions de conversa però

troba un senyor i se posa a parlar català. I jo me vaig dir: no pot parla en català.”

L’Eugènia fa dos ants que estudia català al Centre de Normalització lingüística (CNL) de Sant Andreu, situat al carrer

Residència. Des de l’octubre complementa l’aprenentatge de l’aula amb les tardes de conversa amb la seva parella lingüística.

Fent el cafetó setmanal amb la Isabel, l’Eugènia valora positivament l’experiència:

–Estic sorpresa de que pugui parlar català perquè per mi era una meta com dos otras cosas que per mi són impossibles: nedar i

més la teva parella lingüística. El programa del Voluntariat per la

acabes fent amistat i després segueixes quedant per xerrar, seguir

aprenent i compartir vivències. L’Eugènia és la meva segona

parella. La primera va ser l’Ana. Vaig començar com a voluntària

per la llengua just l’any passat, animada per un amic que em

recomanà l’experiència per l’enriquiment personal i el compromís amb la nostra llengua que comporta. Amb l’Ana ens avinguérem tan que encara seguim quedant. L’Ana ho agraeix perquè m’explica que li costa parlar català en el dia a dia, perquè no aconsegueix que qui la coneix i li parlava en castellà, ara li parli en català.

L’Ana un dia em va demanar si l’acompanyava a la Clínica Sant

conducir.

Jordi perquè hi havia de dur unes anàlisis i jo li vaig dir que d’acord

parlar català!

li vaig dir: “Veus? Ho has fet molt bé”. I ella em va respondre: “Clar,

–Eugènia, doncs si vols la setmana que ve anem a la piscina a –Calla, calla...!

“A la classe de català, l’últim dia, nos reímos molt comentant les

nostres experiències amb la parella lingüística. Tots estàvem molt

contents menys un noi de mitjana edat de Tànger. Ell va dir: “Bé,

si aprofitava per parlar català. Allà, ella ho va dir tot en català i jo perquè hi erets tu”. I jo no havia dit res! Però és això, només els falta la confiança de saber que ho faran bé i que si s’equivoquen,

la gent agrairà el seu esforç.

Helena Codorniu

cap a peus | gener-febrer

una vegada ver a una veïna meva, a la cua d’un súper, que se

11

L’Associació convoca els socis a l’Assemblea General TASCA VEÏNAL

A la reunió, que se celebrarà el 24 de

febrer a les 19.30 hores, la junta de l’Associació de Veïns pretén aprovar sis punts de l’ordre del dia. Els veïns hauran de ratificar l’acta de l’anterior assemblea;

signar el pressupost de l’any 2008;

informar sobre el TGV, Les Casernes, la Coats i la proposta de protecció del Casc

Antic; presentar la pàgina web i el nou

disseny de la revista; i exposar la memòria d’activitats del 2008 i els projectes del 2009.

Talls i obertura de carrers per les obres del TGV-AVE MOBILITAT

Durant almenys un any el carrer de l’andana de l’estació estarà tallat al trànsit

per les obres del TGV. A causa d’aquest tall, s’ha obert el carrer de Joan Torras

entre el de Torras i Bages i el de Cinca, un espai que fins ara era peatonal.

L’antiga estació de Comtal serà un equipament REIVINDICACIÓ

Tal i com ha reivindicat l’Associació de

Veïns, amb el suport d’ERC, l’antiga estació

de

Sant

Andreu

Comtal

albergarà un nou equipament encara per

definir. A la zona i per deixar pas al TGV, s’hi construeix des d’aquest gener la nova estació de tren, segons va informar

12

Adif, l’empresa que gestiona les obres.

L’AVV s’adhereix al manifest en suport del poble palestí SOLIDARITAT

L’Associació de Veïns s’ha adherit al

manifest Prou complicitat amb amb la massacre del poble palestí adreçats als governs espanyol i català perquè aturin la comercialització d’armes amb l’Estat d’Israel i perquè la ciutadania no compri

productes israelians. Més de 400 entitats d’arreu de Catalunya han donat suport al manifest (www. palestina.cat)

A l’esquerra, placa del carrer Malats núm. 33. A la dreta, placa del Passeig Onze de Setembre núm 58. / DAVID ROYO

Netejant de simbologia franquista els nostres carrers

El 31 de març finalitza la campanya per retirar plaques franquistes Només un 5% dels habitatges que tenen símbols del règim han sol·licitat l’ajuda i passegem pels carrers del nostre

S

compliment de l’article 15 de la llei

edificis antics, veurem que molts

quadre del final), acordava la retirada de

Ministerio de la Vivienda. Esta casa está

volguessin retirar-la. Per fer la tramitació,

poble i ens fixem en molts dels

porten una marca d’identitat a la seva façana, una placa amb la inscripció acogida a los beneficios de la ley de 15 de

julio de 1954, acompanyada del símbol falangista del jou i les fletxes. La placa recorda als vianants, als propietaris i als

veïns en quina època es va construir l’edifici. El 10 de juliol de l’any passat

l’Ajuntament va iniciar una campanya de

retirada dels símbols franquistes, a través

52/2007de la Memòria Històrica (vegeu el

les plaques dels edificis i assumia tot el

cost per a la comunitat de propietaris que s’havia de presentar un imprès amb la

signatura del secretari de la comunitat

amb el vist-i-plau del seu president.

Segons aquesta llei, l’Ajun-tament pot denegar ajudes o subvencions als edificis

que encara conservin aquest tipus de simbologia.

de l’Institut de Paisatge Urbà i la Qualitat

Segons el cens de plaques que ha

comunitats de propietaris on encara s’hi

Qualitat de Vida, a Barcelona hi ha 4438

de Vida, enviant una carta a les poden trobar plaques del règim. A la carta s’afirmava que el govern municipal, en

realitzat l’Institut de Paisatge Urbà i la plaques, 391 de les quals es troben al

districte de Sant Andreu, majoritàriament

El casal de la Coats ‘L’Ateneu Harmonia’, per d’aquí 2 anys EQUIPAMENTS

El Casal de Barri de la Fabra i Coats es farà en un termini de dos anys, segons va respondre la regidora del Districte a la instància presentada per l’Associació de

Veïns en la qual es demanava explicacions del perquè aquest equipament no

apareixia en els pressupostos definitius

d’aquest any i sí que estava en els provisionals. La regidora va assegurar

que es farà, perquè ho preveu el Pla d’Actuació del Districte que acaba el 2011.

Inventari de més de 900 peces d’època a la Can Fabra PATRIMONI INDUSTRIAL

Durant més de dos mesos de treball, el Museu d’Història de Barcelona, amb l’a-

juda dels Amics de la Fabra i Coats, enti-

tat que aglutina antics treballadors de la

fàbrica, ha realitzat un inventari de més

Llei 52/2007 publicada al boe núm. 310, de 27 de desembre de 2007

1.“Las administraciones públicas, en el

ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de

ANDREU DE CAP A PEUS

menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación

militar, de la Guerra Civil y de represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas”.

4.“Las administraciones públicas podrán

Art 15 Símbolos y monumentos públicos

als barris del Congrés i Navas. El

escudos, insignias, placas y otros objetos o

SANT

s’ha posat en

retirar subvenciones o ayudas a los propietarios privados que no actúen del

modo previsto en el apartado 1 de este artículo”.

l’Ajuntament procedirà a retirar-les.

es feien servir en aquest complex fabril

tèxtil i que serviran pel futur museu que es farà a les calderes de la fàbrica.

L’Eix comercial, primer que difon la targeta BCN-comerç MERCATS

El nostre eix comercial és el primer de tota Barcelona que ja difon la targeta promocional ‘BCN-Comerç’, que ofereix desco-

mptes, regals i ofertes com ja ho feia l’antiga targeta del barri, però ara per tota

la ciutat. La targeta, que pot ser de crèdit o

dèbit, pretén fomentar el petit comerç. La idea va sorgir a Sant Andreu i ha estat impulsada amb l’ajuda de La Caixa.

contacte amb aquest Institut i ha pogut

Des de l’Associació de Veïns de Sant

cinquantena de plaques franquistes. El

aquesta iniciativa i s’insta a la gent perquè

La UESA ja té cartell i programa del centenari

franquista. Per fer el tràmit corresponent

que celebra els 100 anys de la Unió

saber que al nostre barri hi ha una termini de presentació de sol·licituds

s’acabava el 31 de desembre i fins aleshores només s’havia registrat un 5%

del total. Per aquest motiu, s’ha prorrogat la campanya fins al 31 de març i, un cop s’hagin aconseguit totes les instàncies,

Andreu de Palomar es dóna suport a retiri dels seus edificis la simbologia

cal trucar al telèfon 93.256.25.25 o entrar

al web www.bcn.cat/tramits. Encara hi sou a temps!

David Royo i Adell

ESPORTS

El pintor Robert Llimós és l’autor del cartell

Esportiva Sant Andreu, que ja ha fet públic

el programa d’actes. Aquest febrer, el club entregarà les insígnies i presentarà un DVD editat per l’ocasió.

cap a peus | gener-febrer

“Por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas a favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura”.

de 900 peces de totes les èpoques que

13

1er premi. Trabucaire de Núria Gabernet (a dalt). 2n premi.

Experiència, saviesa i delicadesa de Nathalie Urdaneta (a la dreta).

3er premi. Futur assegurat de Julià Fernàndez (a baix).

L

XXIIè concurs de fotografia

es fotografies guanyadores del XXIIè concurs digital

SANT

ANDREU DE CAP A PEUS oferien una mirada plena d’emoció sobre

alguns dels aspectes de la festa major: la rauxa del trabucaire

i dels timbalers o la delicadesa de les puntaires, però també la

innocència de qui comença a sentir-se compromès amb la

14

celebració i imita els grans amb admiració.

La màgia dels Reis i el Tió

S

embla que el Tió es va atipar abans d’hora i això gràcies a la

cooperativa Abacus, que li va donar molts llibres per menjar, i

a l’Associació de Veïns, que també va col·laborar en

l’alimentació del Tió. Coincidint amb el dia que TV3 havia fixat per celebrar La Marató, el tronc de Nadal es va deixar veure –i colpejar!-

pels veïns de Sant Andreu. La cita va ser a les 12 del matí del passat 15 de novembre, a la plaça Comerç.

Els que també van arribar puntuals van ser Melcior, Gaspar i Baltasar, de l’Estació per desfilar pel nostre barri. Acompanyats per una comitiva

diversa, Ses Majestats van arribar a Sant Andreu en tren, tot i que per passejar pels nostres carrers van optar per deixar aparcats els camells i es van enfilar dalt de les carrosses. Finalment van acabar a la plaça Massades, on les tres trones reials els esperaven per poder descansar

i agafar forces per la seva única nit de treball i per parlar amb tot aquell

que volgués fer-los arribar la seva carta personalment. Els Reis Mags no van oblidar-se tampoc de fer una passejada per l’Associació de

Veïns de Sant Andreu de Palomar. Gràcies a ells, 24 famílies andreuenques van poder gaudir d’un dia 6 de gener acompanyats de

noves joguines. I ara, a esperar fins l’any que ve i, sobretot, a portarse bé, que els Reis són màgics i ho veuen tot! Joana Ariet

Els tres tombs: festa i tradició

L

JOAN PUJOL, JOANA ARIET I PAU VINYES

els Reis Mags d’Orient, a les 17.30 del dia 5 de gener ja eren a la plaça

a tradició continua arrossegant a centenars de ciutadans i ciutadanes als Tres Tombs. Dissabte, i ja en van 17 edicions seguides, amb els cada cop més elaborats Tres Tombs

Infernals. Els de la Satànica de Sant Andreu, organitzadors de l’acte, van lluir de valent amb una escenificació de gran qualitat.

Un petit castell de focs va posar punt i final a la festa infernal. mena” van resseguir els carrers i places del poble per tal de celebrar la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals de

companyia i dels carreters i conductors de cotxes de cavalls. El

nou mossèn de la Parròquia, Pep Soler, es va estrenar en la benedicció dels animals. Tota una festa que demostra que, any rere any, la fidelitat dels andreuencs i andreuenques en el seu seguiment i esclat és ben ferma. Pau Vinyes

cap a peus | gener-febrer

L’endemà, cavalls, ases, carruatges i “animals polítics de tota

15

L’habitatge protegit, cada cop menys assequible L’Ajuntament està ultimant el Pla d’Habitatge, dins el qual es preveu que un 25% dels habitatges protegits siguin per a veïns empadronats en un radi de 500 metres de les noves promocions

Promoció d’habitatge per a joves a la Coats en terrenys destinats inicialment a equipaments. L’Ajuntament va modificar la requalifiació dels terrenys. / DAVID ROYO

L

Genis Pascual

a construcció d’habitatges de preu lliure va a la baixa, mentre cada cop és més gran el percentatge d’habitatge “amb algun tipus de protecció”. El 30% dels habitatges que es

construeixen són protegits. Què està passant, doncs? Que els promotors s’estan intentant redimir? Han descobert que hi havia

molta gent que per culpa de la bombolla immobiliària i de l’especulació havia de viure a casa dels pares, en infrahabitatges o fora del seu barri, i per això fan protecció oficial? Amb l’anàlisi

de quin és el tipus d’habitatge protegit que s’està construint sortim de dubtes: s’està prioritzant l’habitatge de propietat de preu concertat (preu que ronda els 300.000 euros) i, fins i tot, el concertat a Catalunya encara més car, destinat a donar sortida als pisos que no es venen al mercat lliure, abans que el lloguer

i que la recuperació d’habitatges buits. La major part de pisos en règim de lloguer previstos són els dotacionals, que es fan en sòl

estan augmentant els casos de persones que, davant l’actual dificultat d’adquirir un crèdit del banc, no poden pagar el pis que els ha tocat en un sorteig i hi han de renunciar.

PACTE NACIONAL I LLEI DE L’HABITATGE

Un dels objectius del Pacte Nacional és aconseguir sòl per fer-

hi habitatge de protecció oficial, però si aquest sòl serveix per

fer habitatge de preu concertat de propietat i no lloguers

assequibles, sembla que s’estigui responent a les necessitats dels constructors de mantenir els marges de beneficis, i no a la necessitat de la gent. Una de les qüestions més polèmiques del

Pacte, però, és que el conseller Baltasar va acceptar que el 30%

de les adjudicacions d’habitatges protegits les fes la mateixa

constructora. La també polèmica expropiació de l’ús de fruit, eina que havia de servir per donar utilitat als milers d’habitatges buits, no s’aplicarà, segons ha dit el mateix conseller Baltasar.

Una de les novetats que es posa en marxa aquest 2009 és el

registre únic de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Es >

cap a peus | gener-febrer

d’equipament: pisos assistits per a gent gran o de joves. També

17

tracta d’unificar totes les llistes de les diferents administracions,

PLA D’HABITATGE DE LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS

per així disposar d’un retrat més exacte de les necessitats

Districte vam acordar el 2006 uns punts comuns a defensar en

cooperatives i promotores que actualment fan habitatge protegit

d’habitatge. Estar-hi inscrit serà indispensable per poder accedir

matèria d’HPO que podeu consultar a www.avvsantandreu.cat, a

a un habitatge protegit.

la secció d’habitatge. Es basen en quatre aspectes:

PLA D’HABITATGE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

60% en el sòl públic i un 40% en el privat) va donar peu a un

Actualment, l’Ajuntament està a punt d’aprovar el Pla d’Habitatge 2008-2016. En la proposta que ens ha arribat hi

apareixen coses interessants, com per exemple la quota territorial. Fa molts anys que la major part del moviment veïnal

reclama que en les noves promocions d’HPO es tingui en compte la proximitat d’empadronament per accedir-hi, per tal de mantenir l’arrelament dels joves que ho desitgin. Doncs el que

18

Les principals associacions de veïns dels diferents barris del

ara contempla aquest Pla és que un 25% dels habitatges que

adjudiqui el Consorci d’Habitatge de Barcelona, ho faci entre els veïns que estiguin empadronats des de fa un cert temps en un

radi de 500 metres de la promoció. Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, s’ha demanat que aquesta prioritat de proximitat es donés també en els habitatges dotacionals de gent gran i gent jove.

Una altra novetat que està posant en marxa l’Ajuntament és l’habitatge en dret de superfície, que es farà a les Casernes.

Això significa que la hipoteca es pagarà en 25 anys a un preu

1. La reivindicació d’un percentatge mínim d’HPO (demanem un

augment en el percentatge de protecció del Pla Sant Andreu– La

Sagrera, augment, però, que a Sant Andreu va consistir a augmentar l’alçada dels edificis del sector Colorantes (promoció

prevista entre c/ Fernando Pessoa i les vies), igual que ja havia

passat a Casernes. I és que el 2006 les AAVV ja feia anys que

denunciàvem que un projecte com el Pla Sant Andreu– La Sagrera, lligat a un interès estatal i europeu, no es pagués amb

les plusvàlues que generés el sòl ferroviari i industrial requalificat, sinó amb inversió directa. El temps sembla que ens dóna la raó,

i esperem que la situació actual no faci rebaixar els percentatges de protecció oficial.

2.

Pel que fa a la quota territorial, ja hem comentat que

l’Ajuntament ha incorporat aquest concepte en el seu Pla d’Habitatge, tot i que no de la mateixa manera ni en les mateixes proporcions que les AAVV havíem proposat (50% de quota per al Districte, de la qual el 30% fos per al barri).

semblant al del lloguer i que la propietat serà de 75 anys,

3. L’establiment dels percentatges de les diferents tipologies

persona.

s’implantaven. Ara bé, l’augment del percentatge d’habitatge

després dels quals l’administració podrà adjudicar-lo a una altra

d’HPO d’acord amb la capacitat adquisitiva de la població on

>

A l’esquerra, última promoció d’habitatges de protecció oficial feta pel Patronat Municipal. A dalt, projecte de construcció d’habitatge a les Casernes. A sota, promoció d’habitatge públic al passeig Torras i Bages a la zona de Casernes./ DAVID ROYO

anàlisi | Per un habitatge digne: no al desnonament exprés | PER JOSÉ MOLINA a meva infància va estar vinculada als barris de la Sagrera

L

agilitzar els desnonaments.

cartró subjecte amb pedres i la por que el vent ens deixés

Les diferents iniciatives dutes a terme per l’Estat, com el Decret

Treball i altres records em van quedar gravats a la memòria.

Però aquells anys viscuts van ser suficients per descobrir la

bones intencions d’augment del mercat de l’habitatge de lloguer, no van aconseguir els seus objectius, ja que les

i Sant Andreu; anys viscuts a “la Perona” amb el sostre de

al descobert. La font i la sèquia a l’altre costat del Pont del

vida digna, on la intimitat, com a valor irrenunciable de la persona, no sigui pertorbada, com passava abans.

vivendes de lloguer han anat baixant en picat els últims anys.

Si es tracta de donar garanties als propietaris per fomentar el lloguer, facilitar els desnonaments no és el camí a seguir.

Han passat molts anys des d’aleshores. “La Perona” i altres

En les circumstàncies actuals, el govern de l’Estat ha d’establir

problema de l’habitatge continua tan vigent com aleshores. Els

i altres situacions de precarietat que no els permetin de pagar

zones de barraquisme ja no existeixen. No obstant, el poders públics, ni en els temps del franquisme ni avui dia, no

han donat solucions. Els alts preus especulatius de l’habitatge lliure, units a la falta de polítiques públiques d’habitatge social

eficaces, han comportat que els sectors econòmicament més

ajudes econòmiques a les famílies que es trobin en atur forçat el lloguer. També ha de contemplar mesures contra

l’assetjament immobiliari (mobbing) i en general de tot tipus d’iniciatives que facilitin el dret de tots els ciutadans a un

habitatge digne, com així està establert en la Constitució. El

dèbils es vegin exclosos d’aquest mercat immobiliari, agreujat

Projecte no contempla cap mesura en aquest sentit, i només

existent, amb lloguers tan alts que el fan inaccessible. El cicló

desnonaments. Si estem, com sembla, davant d’una iniciativa

desorbitat de l’atur afecta com sempre els sectors més

dèbils, trobarà l’oposició radical de les organitzacions socials

per la inexistència d’un mercat d’habitatges en lloguer, o el poc

de la crisi econòmica, amb acomiadaments i l’augment desafavorits socialment. A més a més, la crisi econòmica ve

acompanyada d’una iniciativa per part del Govern de l’Estat, el Projecte de Llei i Mesures del Foment de Lloguer d’Habitatges, el contingut del qual no respon al seu títol i l’únic que pretén és

introdueix

modificacions

processals

per

facilitar

els

legislativa que només vol facilitar l’expulsió al carrer dels més que estem per la defensa d’un habitatge digne per tothom.

José Molins és advocat de la FAVB i membre de la Plataforma per un habitatge digne.

cap a peus | gener-febrer

necessitat que tots tenim d’un espai en condicions per a una

Boyer (1995) o la modificació de la LAU (1994), que auguraven

19

concertat previst al Districte (per a famílies amb ingressos per

Casernes, que finalment farà Regesa (promotor del Consell

correspondrien HPO per sota de 2’5 l’IPREM.

(promotor de la Generalitat), són les primeres que s’estan

sota de 6’5 l’IPREM), mentre que a la majoria de veïns ens

4. Per últim, pel que fa al foment del lloguer, els números que presenta l’Ajuntament acostumen a parlar d’un 50% d’habitatges

20

de lloguer, però hi sumen els habitatges amb serveis per a gent gran i apartaments per a joves d’uns 40 m2. Com sabeu, aquests darrers fa anys que són objecte de crítica per part del moviment veïnal, ja que no solucionen el problema de l’accés a l’habitatge dels joves, i a més a més es construeixen en un terreny on haurien d’anar els equipaments de serveis, escoles, centres d’atenció

primària, residències, que sens dubte caldran a la nova població.

CONSEQÜÈNCIES A SANT ANDREU

De moment, degut a la dificultat d’aconseguir plusvàlues, ja estem veient les primeres discussions entre Ajuntament i Estat

sobre qui posa les inversions inicials del Pla Sant Andreu– La

Sagrera. També aquest juliol vam veure com Caixa Catalunya

es feia enrere amb les promocions que havia de fer a les

Comarcal) i que, juntament amb una promoció de l’Incasòl començant a construir a les Casernes. El mateix Consorci de la Zona Franca ja va anunciar també que esperaria dos anys a fer

la subhasta del sòl de lliure mercat. Tot plegat fa que les obres previstes al barri estiguin anant més lentes del que s’esperava,

i a l’Associació ens preocupa que la situació no s’aprofiti per

incomplir els acords sobre l’HPO. També hi ha previstos habitatges protegits al solar de l’antiga fàbrica de Colorantes, cent dels quals l’Ajuntament els pretén fer en el sòl destinat a equipaments. Des de l’Associació hem reclamat que aquest sòl es destini exclusivament a serveis, donat l’augment de població

que tindrà la zona. Algunes promocions més petites són les de

Can Portabella, 65 habitatges a punt d’acabar-se, i els dotacionals de la Fabra i Coats.

Per informar-vos de l’evolució d’aquestes promocions, dirigiu-vos a l’Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu o a www.bcn.cat/habitatge.

A l’esquerra, construcció de pisos al carrer de Grau. / DAVID ROYO

història | Pla de l’habitatge 2008-2016 | PER JOAN BALAÑACH

T

ot i que encara és vigent el Pla de l’habitatge 2004-2010, l’Ajuntament

ha aprovat un nou pla (2008-2016),

sense que prèviament s’hagi fet públic el nivell d’acompliment del darrer. Del nou

pla cal destacar-ne alguns trets: ha incorporat propostes de les entitats que

formen part del recent consell de l’habitatge social, i més enllà de la previsió del nombre d’habitatges que

preveu construir (que sempre seran insu-

ficients, per la demanda com a conseqüència pel dèficit històric i per la manca

de polítiques actives en HPO) el que el

caracteritza és la seva transversalitat, en contemplar

des

d’una

perspectiva

general i àmplia l’habitatge, o sigui, no altres aspectes que s’hi relacionen.

El nou Pla té en compte:

ROSA PURSALS

Mesures

concretes amb accions per evitar situacions d’exclusió

Les

persones que volen un habitatge per desenvolupar el seu

social, com ara ajuts al lloguer per a l’allotjament; subvencions i

Les

que no la tenen en condicions.

d’assetjament immobiliari, conjuntament amb la fiscalia, també en

projecte de vida.

Les

que no en disposen per raons socials, econòmiques o estan

en risc de perdre’l.

Destaquen els següents compromisos:

De

24.000 a 27.000 habitatges en les diferents modalitats de

l’HPO, i de 6000 a 7000 dotacionals.

Aposta pel dret a superfície i per les diferents modalitats de lloguer,

tant a 30 com a 25 anys, i també opció de compra, tot i que no

ajudes al lloguer a col·lectius específics, i actuacions en situacions relació amb l’infrahabitatge i la sobreocupació.

Cal fer una valoració positiva d’aquest Pla, tant pel que fa a propostes

com per la seva transversalitat. Però més enllà de la política de documents i d’intencions, el que pertoca és fer-ne el seguiment per

saber el grau d’acompliment i si respon a les necessitats i demandes (faltaria creuar-la amb dades de benestar social).

especifica quantitats (tant des de la FAVB com des de les AAVV

El Pla contempla l’opció de compra de sòl, fet que sorprèn perquè

Com

venda de sòl públic com a mitjà de finançament: les casernes de

s’ha reclamat i defensat l’habitatge de lloguer).

a exemple de transversalitat, compta amb diferents

programes com els ajuts per a la instal·lació d’ascensors, amb una subvenció de fins al 60% del pressupost, però que l’Ajuntament faria efectiu directament als instal·ladors.

fins ara una de les polítiques habituals del consistori ha estat la Sant Andreu i les Glòries en són dos exemples.

Joan Balañach és vocal de la junta de la FAVB.

cap a peus | gener-febrer

únicament la construcció, sinó tots els

21

entrevista | Ada Colau | MEMBRE DEL COL·LECTIU ‘V DE VIVIENDA’

“A Catalunya hi ha mig milió de pisos buits i s’han de poder repartir” Borja María Pregunta. Com va néixer V de Vivienda?

Resposta. De forma espontània. El tema de l’habitatge afectava a tothom i era molt estrany que aquest malestar no s’expressés

col·lectivament. Feia temps que els activistes ens plantejàvem com incitar a la població a l’acció, i quan vam veure aquesta nova iniciativa vam tractar d’ajudar-la però sense condicionar-la.

P. Com s’organitza l’assemblea?

R. V de Vivienda no és un col·lectiu definit. Ningú és alliberat, som tots voluntaris. Treballem molt amb les noves tecnologies, així la

gent que no pot venir a les assemblees pot fer aportacions a

través d’Internet. V de Vivienda es caracteritza per fer molta divulgació i discussió a través de la Xarxa.

BORJA MARIA

P. Què ha posat de manifest V de Vivienda?

R. Ha visualitzat la protesta per un tema que no era prioritari a

l’agenda política com és la vivenda. Reclamem que no es faci de l’habitatge un negoci. Hem contribuint al debat sobre

R. Fa més d’un any que està en vigor i es podrien haver pres

que segons la Constitució ha de tenir una funció social.

perfecte per aplicar la llei i no van fer absolutament res. La

l’Habitatge i a que s’apliquin uns mínims a la propietat privada,

P. Es troba V de Vivienda en inferioritat de condicions en la lluita per l’accés a l’habitatge?

22

accions per perseguir als assetjadors. Al Raval tenien un cas Conselleria de l’Habitatge tenia totes les proves, amb querelles d’entitats socials i de la FAVB.

R. Mentre l’Administració persisteixi en mantenir aquest status

P. Què cal fer a curt termini?

una societat que s’organitza pel bé comú que a una empresa

Catalunya hi ha mig milió. L’Administració proposa construir

quo la situació no canviarà. ¿L’Administració ha de veure igual a

que té com a finalitat el benefici? L’Administració ha de respondre als interessos de la ciutadania, no als interessos privats de les empreses. Es pot acceptar que com a subjectes es tinguin en compte, però que tinguin prioritat és una aberració.

P. Considerem prioritari renegociar els pisos buits, perquè a 120.000 pisos de protecció oficial i això suposa una despesa increïble. S’han de trobar les maneres de reutilitzar aquest parc,

i que l’habitatge protegit deixi de ser majoritàriament per a propietaris.

P. S’està actuant en conseqüència?

P. Quin tipus de mesures sobre l’habitatge fan falta?

com la persecució de l’assetjament immobiliari que abans no

estructurals que controlin el mercat de l’habitatge, perquè són

planteja la possible expropiació, però que s’ha quedat en res.

hagi cap retorn. S’ha de posar límits a l’especulació i s’ha de

P. A la pràctica, es compleix aquesta legislació?

això passa per regular els lloguers, el sol, i el mercat privat.

R. La Llei d’Habitatge a Catalunya té algunes novetats importants, estava tipificada enlloc; o els pisos buits, amb un article que

P. Més que petites ajudes a col·lectius especials, calen mesures

diners públics que es transfereixen al sector privat sense que hi

garantir el dret a l’habitatge, igual que a la sanitat i a l’educació. Tot

cap a tu | Què et semblen les polítiques d’habitatge que es fan? | PER BORJA MARIA Carmen Garcia. mestressa de casa. 67 anys.

Els pisos haurien de ser més

barats. Jo tinc tres néts de 30 anys i encara viuen amb els pares perquè no poden comprar-se un pis. L’Ajuntament hauria d’ajudar a

les criatures perquè puguin anar-

se’n a viure soles, i agilitzar l’accés a un primer habitatge.

Segio Lezegui. estudiant. 20 anys.

Abans de preguntar a l’Adminis-

tració per un habitatge de protecció oficial em buscaria una vivenda de lloguer per inde-

penditzar-me amb alguns amics

mentre em trec els estudis.

L’Administració ajuda, però a la seva manera.

Isabel Marañón. auxiliar d’oftalmologia. 40 anys.

Joaquín González. jubilat. 72 anys.

S’haurien de moure amb subvencions o pisos de protecció,

segons el cas. A la gent el sou no li dóna per pagar una

hipoteca. Encara que l’Administració intervingui, les polí-

tiques d’habitatge no arriben a la classe treballadora.

Francisco Villalba. operari de congelats. 50 anys.

Hi ha massa especulació amb l’habitatge, començant per

l’Administració. Els Ajuntaments no haurien de tenir tants beneficis per l’adjudicació de

llicències, perquè al final molts diners públics provenen de les comissions d’aquests pisos.

Iolanda Pérez. educadora social. 32 anys.

Sempre anem amb els tòpics de

La nostra Administració pú-

joves... i s’estan generant molts

negoci, no les persones que

la vivenda social, els ajuts pels

diners a costa del sol públic. Si

de veritat creuen en els pisos de i els posin més a l’abast de la gent.

necessiten

les

vivendes.

L’especulació no ajuda als

ciutadans, i avui dia és molt complicat comprar un habitatge.

opinió de l’AVV | Solucionar problemes d’avui i de demà

L

a nostra posició sobre l’habitatge protegit segueix sent la

defensa de les quatre normes que les AAVV del Districte vam

acordar defensar en el Pla d’Habitatge del Districte:

1. Protecció mínima del 60% en sòl originàriament públic, i del

40% en sòl privat. El Pla Sant Andreu–La Sagrera hauria de ferse amb inversions de les administracions, i no pas amb plusvàlues d’un sòl públic que hauria de servir per fer habitatge protegit.

2. Quota territorial. El 50% de tot el sostre d’habitge (protegit, dotacional i concertat) s’ha de concedir preferentment a residents.

3. Cal que hi hagi diversitat de tipologies d’habitatge protegit

(especial, general i concertat) i es reparteixi el sostre dedicat a protecció en les diferents tipologies, d’acord amb les rendes existents al Districte. És molt preocupant que no hi hagi previst a

les Casernes cap percentatge de règim especial (per a persones per sota del 2’5 de l’IPREM).

4. Promoció del lloguer. Cal qualificar el 50% dels HPO com a mínim de lloguer, sense comptar l’habitatge dotacional (per a gent

jove i gent gran) construït en terreny d’equipaments. Destinar sòl d’equipament per fer-hi habitatges és intentar solucionar un

problema d’avui creant-ne un per demà. Per promocionar el lloguer cal fer una millor política fiscal que equipari els habitatges de lloguer als de compra.

cap a peus | gener-febrer

protecció oficial, que els impulsin

blica sobretot té en compte el

23

Sanitat | Les dues cares es malalties mentals són cada vegada més freqüents en el

L

de seny, afectació greu del funcionament social. L’impacte social

desconegut per a molts de nosaltres. Sense anar més lluny,

l’estigma que genera, seguit per dificultats en l’entorn laboral, en

pateixen aquestes malalties.

Freqüentment s’inicia a l’etapa final de l’adolescència o a la

món occidental, tot i així segueixen sent un terreny

aquest va ser el tema de la Marató de TV3 d’enguany, que, com

nosaltres, pretenia apropar-nos una mica a les persones que

Un dels trastorns mentals més freqüents és la depressió. De fet, el 20% de les persones poden viure un estat depressiu almenys

una vegada a la vida. Dins del mateix grup de trastorns, hi trobem el trastorn bipolar. Aquest afecta al voltant de l’1% de la

població. Es tracta d’una alteració dels mecanismes que regulen

l’estat d’ànim causant canvis d’humor extrems: fases d’ànim elevat o eufòric (maníaques) i fases d’ànim baix (depressives).

Els canvis poden ser de vegades dramàtics i ràpids, però en general solen ser graduals.

Quan una persona està a la fase depressiva del cicle, pot patir

d’un, de varis o de tots els símptomes del trastorn depressiu:

tristesa, sentiments de desesperança, pessimisme, culpa, inutilitat, desemparament, problemes per dormir, pèrdua de

gana, inquietud, irritabilitat, disminució d’energia, fatiga, fins a

les relacions familiars i en l’autoestima.

joventut, tot i així, el diagnòstic sovint és tardà. Això és degut tant a la manca de reconeixement de la pròpia malaltia, com a la falta de suport de familiars i/o amics, o a la dificultat per part del professional a l’hora de discernir aquest trastorn d’altres malalties

que

poden

presentar

símptomes

similars

(esquizofrènia, fòbia social, abús de substàncies, entre d’altres).

El tractament d’aquest trastorn i, en general de les malalties

mentals, ha de ser multidisciplinari. De manera que consta, d’una

banda, de la teràpia farmacològica amb sals de liti, antidepressius, antipsicòtics i altres fàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim, que resulten fonamentals per controlar els canvis d’humor.

D’una

altra

banda,

consta

també

d’ajuda

psicoterapèutica i psicosocial del malalt i de la seva família. Cal

tenir en compte que, amb un tractament acurat, més del 80% dels casos poden portar una vida normal.

pensaments de mort o suïcidi.

Afortunadament, s’estan fent molts esforços per avançar en la

Les fases de mania consisteixen en una exaltació de l’estat

malalties. Però el que realment està a les nostres mans és desfer

d’ànim juntament amb: augment de l’autoestima, idees de

grandesa, augment de la sensació d’energia i benestar, disminució de la necessitat de dormir, irritabilitat inusual, alteracions del pensament (distracció, pensaments ràpids, fuga

d’idees), conversa excessiva, hipersexualitat i impulsivitat, falta

24

és molt important en aquesta malaltia, sent el més freqüent

recerca de noves teràpies i tècniques diagnòstiques d’aquestes l’estigma que les acompanya ja que qualsevol persona pot tenir

una malaltia mental i de tots depèn que la percepció social d’aquests trastorns canviï.

Berta Pujol i Laura Sebastián

GINA POR TI

LLO

Un poema i un refrany per a cada mes de l’any

Refrany Pels Reis, el dia creix i el fred neix

Descobreix els orígens d’aquesta figureta del pessebre tan divertida. Només et cal obrir les pàgines d’aquest llibre!

Giménez, Teresa. On és el caganer?. Barcelona: Beascoa, 2007

...El Rei blanc Sr. Rei, què demanaria als reis?

Buff! Ho tindria clar. Durant el nostre viatge encara hem trobat guerres, i moltes injustícies...

I com és que no ho pot arreglar? El meus poders no poden acabar amb aquest problemes, l’única solució és que els homes hi posin remei. Per això, repartiré il·lusió i energia a totes les cases perquè grans i petits facin possible un món més just.

Fixa't en la imatge i relaciona cada rei amb el seus patges M’agradaria molt que m’enviéssis fotos o dibuixos de la teva habitació! fabret.coats@gmail.com

cap a peus | gener-febrer

Deixaré les sabates al balcó, a la cuina, galetes amb xocolata, un cubell d'aigua i palla al rebedor i al menjador, tres copetes de vi bo.

Feliç 2009!! Espero que aquestes festes us hagin anat molt bé!!! Què us han dut els reis? Jo he estat força afortunat... vaig poder entrevistar al Rei Blanc!!! Va ser molt simpàtic, li vaig poder fer algunes preguntes i una foto. Al cap d’uns minuts però em va haver de deixar, l’esperava una nit molt llarga i plena de feina!! Voleu saber què em va dir?

Fabret

25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

PER IRENE CAIXÀS

La sala de teatre del Centre Cívic rep el nom de l’actriu andreuenca Imma Planas

DAVID ROYO

La tarda del dissabte 24 de gener es va donar nom a la sala de teatre del Centre Cívic, que ha passat a dir-se Imma Planas, en

homenatge a l’actriu andreuenca. Imma Planas va col·laborar en la seva última etapa teatral amb l’entitat Clip Teatres. A l’acte d’inauguració de la sala amb el nou nom van assistir els familiars i amics de la Imma (a la foto de la dreta, la seva mare). Aquest homenatge s’engloba dins una sèrie d’actes en record de l’actriu que van començar al Casal Catòlic el desembre. / DAVID ROYO

De la corrupció de l’ésser humà

Sant Pacià Teatre estrenarà ‘Terra baixa’ d’Àngel Guimerà

l’excepció, ja que vam poder gaudir d’un parell de muntatges de

director: Terra baixa d’Àngel Guimerà, que es podrà veure als Locals

va fer participar l’Esbart Maragall. A Sant Pacià, Els Pastorets els

Santi Maseda fa una aposta arriscada en el seu debut com a de Sant Pacià el 7 i 14 de febrer a les 22h i els diumenges 8 i 15 a les 18h. Terra baixa (1897) és una de les obres més conegudes i

representades del teatre català. Els de Sant Pacià Teatre es proposen esprémer-ne tot el suc i mostrar que la crítica ferotge que

Guimerà féu de la societat encara és vigent. L’autor descriu la terra

locals de Sant Pacià i l’altre al Casal Catòlic. El Casal Catòlic ja hi té

experiència i, per això, el van representar sis dies: 25, 26, 29 i 30 de desembre i 3 i 4 de gener. Per que quedés ben animat i original hi

van fer conjuntament Antifaz i Sant Pacià Teatre i només els van

posar en escena els diumenges 21 i 28 de desembre. Durant els

dies de programació nadalenca, el diumenge 21 de desembre Teatre pels Descosits van recitar el Poema de Nadal als Catalanistes.

Dr. Jeckyll busca rialles

caràcter es corromp: la cobdícia i el poder (Sebastià), l’enveja i la

El saT! va oferir un espectacle de clown a principis d’any

germans Perdigó), l’absència de moral (el mossèn) o l’aniquilació de

Sketchofrènia de Guillem Albà, un jove actor que junt amb el conegut

alta com l’estat de la infantesa on tot és innocència (el personatge de

Manelic, o fins i tot Xeixa i Tomàs), però quan l’home esdevé adult

26

L’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres, un als

descendeix a la terra baixa, rep la influència de la societat i el seu

rancúnia (les germanes Perdigó), la beneiteria i la covardia (els

De l’11 de desembre al 4 de gener el saT! ens va sorprendre amb

la voluntat i la llibertat (Marta). El director i els actors (Maria Teresa

clown Jango Edwards ha creat aquest primer espectacle que es

Roca, Trini Miota, Núria Coma Pau Maduell i Oriol Perna) facin el

(segon classificat pel Premi del Públic). A Sketchofrènia, Albà mostra

Giró, Andreu Puga, Marta Roig, Lluís Tolrà, Albert Maseda, Jordi primer pas per arribar a la terra alta assistint a Terra Baixa.

Àngels i dimonis

Sant Andreu va veure ‘Els Pastorets’ a Sant Pacià i al Casal Catòlic Objectiu Pastorets de TV3 ha provat que tot bon actor ha hagut d’interpretar alguna vegada Els Pastorets: a Sant Andreu no en som

presentà, amb molt bona rebuda, a la Fira de Tàrrega d’enguany

tot el seu repertori: dansa, cant i mètode Lecoq a través d’una

tirallonga d’esquetxos. Una mena de doctor Jekyll que busca un

beuratge màgic per poder experimentar totes les personalitats possibles és el fil conductor, a partir del qual desfilen personatges i

escenes còmiques, algunes amb més ganxo i d’altres potser un xic massa llargues. L’actor va saber connectar amb un públic, que

alguns dies va ser especialment jove (els divendres hi ha una promoció especial). I tot fa pensar que té corda per estona.

Agenda | ELS PETITS

PER XAVIER ORTUÑO

Què? Teatre-dansa 'Contecolors' Qui? Companyia La Mandarina On? saT!

Quan? Del 14 al 22 de febrer Quant? 8 euros

MÚSICA

Què? Concert 'Poliscopia+JasonStartrip' On? Centre Garcilaso

Quan? 13 de febrer a les 22h

de bec'

On? Nau Ivanow

Barraca

Quant? Entrada gratuïta

On? Centre Cívic de la Sagrera La Quan? El 22 de febrer a les 22h

Quan? Del 6 de febrer al 6 de març

Quant? Entrada gratuïta

ITINERARIS

Què? Cafè Concert ‘Jazzul’

sacerdotessa a reina i intel·lectual

On? Centre Garcilaso

Quan? 6 de març a les 22h Quant? Entrada gratuïta

Quant? Entrada gratuïta

EXPOSICIÓ

Què? Concert 'En bloc, quartet de flautes

Claude Jeanmart

Què? ‘Voilé-devoilé’ de Jordi Cerdà i

Què? La dona a Ciutat Vella. De Qui? Centre Cívic de Sant Andreu – Carolina Chifoni

On? Av. Catedral / Bisbe Irurita.

Quan? 14 de març de 17 a 20h Quant? 9,5 euros.

S’inaugura l’exposició col·lectiva sobre les tradicions de Catalunya

L

La mostra de pintures se celebra a la Can Galta Cremat a mostra va ser organitzada pel Grup de Pintors de Sant Andreu, i en ella s’hi podien veure 20 quadres realitzats pels seus socis, que ens oferien d’una manera personal, colorista i en diferents

tècniques, algunes de les tradicions centenàries del nostre país. La majoria dels treballs realitzats eren pintures a l’oli, però també hi

cap a peus | gener-febrer

havia acrílics, aquarel·les i pastel.

I podíem veure diverses representacions de Sant Jordi, del correfoc, la sardana, els tres tombs, la nit de Sant Joan, els diables, la Patum, el Corpus d’Arbúcies, els bolets i la castanyada, etc.

La inauguració va tenir força assistència de públic i, després de la

27

rebuda per la Germandat de trabucaires, geganters i grallers de Sant

Andreu de Palomar, va tenir lloc la presentació de l’acte a càrrec del

president del Grup de pintors i del Conseller de Cultura de

l’Ajuntament de Sant Andreu. En acabar els parlaments, els Caps Grossos varen fer una ballada finalitzant l’acte amb un “vernissage”.

Amb motiu d’aquesta exposició, el dia 3 de desembre a la mateixa sala, va tenir lloc una conferència sobre “Les tradicions de

Catalunya”, a càrrec del Sr. Josep Maria Vilarrubia, diplomat en ciències socials i escriptor, a la qual va haver-hi bona assistència de

públic. El conferenciant va donar una pinzellada amb molt bona lletra, vers la festa de Sant Jordi i els seus orígens, la sardana, la nit de Sant Joan, la festa dels tres tombs, el correfoc, etc.

L’exposició va estar oberta fins al 19 de desembre, i ens consta que

ha estat visitada diàriament per força gent, assabentada pels cartells

i targetes que es van fer, per la difusió i pels contactes i coneguts dels artistes.

Esperem poder gaudir d’altres exposicions en aquesta sala del

Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, del Carrer

Arquímedes nº 30, ja que és una sala polivalent on es fan exposicions i presentacions d’actes, relacionats amb la cultura popular i tradicional de la nostra terra.

Josep Lluís Buils

apunta’t al facebook del capapeus!

Ja som més de 200!

oferim cursets de tota mena 93 345 96 98

ioga | dansa del ventre | country pachtwork | labors i manualitats balls de saló | cursos de català

El Perfil de... David Fernández

20 anys repartint el ‘Cap a Peus’

“D

MONTSE ROSELL

istribuir el CAP A PEUS és com donar un passeig pel barri”.

Així defineix la seva feina en David Fernández, repartidor

del

SANT ANDREU DE CAP A PEUS,

mentre fa una mirada

aficionar tant que, tot i haver començat a treballar de càmera, va preferir centrar-se de ple en la fotografia.

enrere al seu primer treball remunerat dels 16 anys. Fotògraf de

El seu treball l’ha orientat cap els reportatges. Fa anys havia fet

anys, tot i que ell mateix assegura que “mai hagués pensat que la

diaris i revistes. Això li ha permès poder compaginar-ho amb una

professió, Fernández ha compaginat ambdues tasques durant molts

Nascut l’any 1972 a la Clínica Coroleu, en David Fernández és

andreuenc de tota la vida. La seva àvia havia treballat des dels

altra de les seves passions: viatjar. “Darrerament he estat a Romania i també he anat per Mèxic, Guatemala o el Marroc.

Sovint he pogut aprofitar el material per algunes publicacions”.

14 anys fins que es va jubilar a Can Fabra, i tant ell com els seus

No deixar de repartir el SANT ANDREU DE CAP A PEUS en 20 anys li

records els situa a “l’Esplai de Sant Pacià, les tardes a la Lira o

tenir un horari flexible, molt subjecte al dels comerços: “Només

germans han estat molt vinculats al barri. Per això, molts del seus amb els amics a la Plaça de les Palmeres”.

Amb 16 anys en David Fernández li va sortir l’oportunitat de repartir el

CAP A PEUS

juntament amb la seva germana. “Jo

gairebé no havia treballat en res i per mi va ser important aquella

primera feina on em guanyava uns calerons que en certa edat et serveixen per molt”. Amb el temps, la germana ho va deixar i en

David Fernández es va encarregar sol de la distribució -a peu en

els llocs més propers i amb la moto pels establiments més aïllatsParal·lelament a la feina de repartidor en David Fernández va

orientar la seva carrera al món de la fotografia. En un primer moment va voler estudiar per ser càmera però no va poder fer-

ho. Malgrat tot, en començar els estudis de fotografia s’hi va

ha estat possible gràcies a a seva professió, que li ha permès en comptades ocasions, com quan em vaig trencar la cama o he estat de viatge he deixat de fer el repartiment”. Aquest lligam

de tants anys ha portat Fernández a assegurar haver viscut “l’evolució dels temes que es vivien al barri, des de la reivindicació de les Rambles i Can Guardiola, fins ara amb tot l’assumpte de l’AVE”.

I és que per en David Fernández distribuir aquesta revista no només és una feina extra. Així, assegura: “És com donar una

volta pel barri. Encara que vagis carregat, camines per carrers que malgrat que visquis a Sant Andreu no hi passaries, ja que sovint la rutina et fa fer sempre el mateix recorregut”.

Montse Rosell i Lacruz

cap a peus | gener-febrer

primera feina d’adolescent no la deixaria en 20 anys”.

fotos pel CAP A PEUS i actualment és fotògraf freelance en diferents

29

et proporcionem l’assessorament d’una advocada i una arquitecta

fes-te soci de l’AVV!

tindràs descomptes en cursets podràs consultar l’arxiu de l’associació

A

te de Nadal | PER XAVI OLIV guatlles confitades a la cervesa i amorosides amb LA REFLEXIÓ | El compàpat energia suficient. Dues , d’aquells ERES

ir d’un bon Gener seiem a taula disposats a gaud Per obrir boca, un entrant que et permeten paladejar cada plat. comença l’any i no volem suculent, però no massa fort, que amb que combini un coixí de verd fresc excessos. Posem una amanideta de formatge parmesà, tot tacat amb tomaquets, favetes, panses i encenalls la bon entrant té la màgia d’encetar-te un bon oli i un vinagre balsàmic. Un ell, s de després. Arriba Febrer i, amb fam i aplana el camí per les envestide rer patit fred cal refer l’armari. El camb les rebaixes. Com que a l’hivern hem rgir resso ix hi clavem les dents fent triga a dur el primer plat i quan el serve n, Sabem que encara ens queda un sego els nostres orígens més ancestrals. , éssim pogu Si ens delim pel moment. les postres i el que vingui, però ven orada i no fa ni un mes que en paga repetiríem. És un plat fora de temp mil petit d’un ats pany all i julivert acom el triple. Uns llagostins a la planxa amb les de Tornem a casa amb més bosses fulles de dàtil i cansalada cruixent. .. osticat. Però sort que eren rebaixes. previstes i havent gastat més del pron minis exter botigues semblen anunciar Aquestes toquen a la seva fi quan les “liquidacions”. Encara ens queda una gratuïts amb els “remates finals” o les tardent que ens passarà factura més mica de suc al plat i gosem –sab

Els guarnició de patates farien el què. xocolata negra, custodiades per una gust ens tornen la jugada. El plaer del petits abusos de principis d’any ara ons otransmissors ens donen informaci pateix saturació i els nostres neur , taula la n a. Necessitem que ens buidi contradictòries, però, com tot, pass any pair. Duem a l’estómac gairebé mig una mica d’aire fresc als ulls ens fa bon el a arrib t greu. A Juny, Juliol i Agos i renunciar a la llaminadura final sap t, es que seguirem pagant havent torna temps, les vacances oficials, els viatg no si i s acion sens alberguen aquestes la llum, l’aigua, l’alegria. Les postres bre cirereta del pastís no ens pot dece ens satisfan ens espatllen l’àpat. La un un mal any. No estaria malament mai, fins i tot pot arribar a esmenar un i là amb una crema de iogurt caso combinat de fruits vermells banyats les postres. Entre tips i conscients que xarop de llimona. Fa mandra acabar i , els mesos de Setembre, Octubre ja no notem el desig de seure a taula Ens escurem les dents, fem el cafè, Novembre són els de la sobretaula. les erses, eructem a cada plat i toquem alguns licors digestius, acabem conv del r ens hi ajuda i la fredor primerenca tovalles. Són mesos de païda, la tardo ja preparar el cos i l’ànima, bé, l’ànima carrer ens convida al recolliment. Cal at arrib ha compte, si us plau!” Nadal ja fa temps que no, per la traca final. “El mullar-hi pa. ella d’orient i perdem el nord, deixanti Jesús és nat, però no fem cas de l’estr r producció. No hi ha majo de Els . forts s meso els Són Març, Abril, Maig. s per la llum de l’esperit nadalenc. nos els calés i el coneixement guiat xt. Tot prete altre cap ni s saldo ni mes, r entrades d’any, ni davallades de prime malament.

Em sap greu, el puro m’ha assentat cal el plat fort que ens doni això, Per da. l’alça a ser cal i lloc torna al seu

HORITZONTALS:

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

1. Manca d’equilibri psicològic amb transtorns de personalitat. 2.

Excavació vertical i profunda amb la finalitat de trobar aigua. Casa

cap a peus | gener-febrer

de camp agregada als convents. 3. Nom d’home. Llei

d’Incompetència Assimilada. Metxa d’espart enquitranada. 4. Sal del silici. Sud. Consonant. Cinc romà. 5. Les cinc, desordenades.

Pagarà uns diners a canvi d’una mercaderia (al rev.) 6. Datat sense vocals. Línies Aèries Marroquines. Gran caixa de fusta per guardar

objectes i roba. 7. Pal. N’hi ha de propi, de boig, i de cortès. Torna a pesar. 8. Que conté ridiculitzacions dels vicis i comportament dels homes. Al calendari, són majoria absoluta (sing.)

31

VERTICALS:

1. Fragments d’una narració que tenen una continuïtat. 2. Consell

obrer de la Rússia comunista. Vocal. 3. No confondre amb romà. Un bon motiu per treure’s la roba. 6. Escriptor naturalista

Napa. 11. Nitrogen. 12. iaX. Bust. 13. A. Avala.

quantitat. 4. Urani. El piset del ocells. Nota musical. 5. Noranta-nou

francès de nom Emili. 7. M’aixeco a trenc d’alba (al rev.) Catalunya.

6. Zola. Ari. 7. onitaM. C. 8. Fra. R. R. 9. Re. Sabés. 10. Era

sapigués. 10. S’hi esporga el gra. Pell d’ovella adobada. 11.

Bagul. 7. I. Amor. Repesa. 8. Satíric. Sant. Verticals: 1.

Horitzontals: 1. Esquizofrènia. 2. Pou. Conreria. 3. Ivan. LIA.

SOLUCIONS

del pit al cap. 13. Anarquia. Garanteix un crèdit.

Atxa. 4. Silicat. S. R. V. 5. Oeiua. aranobA. 6. Dtt. LAM.

Important gas. 12. Cadellet de cabrit (al rev.) La part del cos que va

Episodis. 2. Soviet. A. 3. Qualitat. 4. U. Niu. Mi. 5. IC. Calor.

8. Apòcope de frare. Consonant. Romania. 9. Cap cosa. Coneixés,

En conte

n Benjamí era el dotzè de dotze germans, fills tots d’en

E

Dotze bons propòsits

Si l’any té dotze mesos, com dotze són les hores del dia – i dotze

Jacob, bon pare de família monopaternal i plurimaternal. La

més les de la nit…– ell, que era el dotzè d’aquells dotze

estava gens avesada a buscar senyals d’un més enllà que no li

un dia acabaria descobrint. L’últim Benjamí-fill-dotzè-de-Jacob

mare d’en Benjamí, la Raquel, no era creient i tampoc

deia res. En Benjamí i el seu pare, en canvi, tenien el pressentiment que tanta coincidència entre la seva història i el

germans, havia de tenir algun do especial, o una alta missió que havia fundat un poble, ni més ni menys.

relat bíblic de les dotze tribus d’Israel havia de portar cap alguna

Així que, per cap d’any, la nit que complia trenta-sis anys –que

a ells o a ningú, però a voltes s’hi arribaven a obsessionar.

sis mals vicis i fer-se constant en sis bones virtuts. Així picava

banda. No sabien ben bé cap on, ni si els havia de servir de res

Les ressonàncies del Gènesi en la història familiar havien fet d’en Benjamí un home predisposat a la descodificació rutinària

de qualsevol esdeveniment en clau de senyal. Si una gerra d’aigua vessava damunt la taula, sentia de cop la necessitat d’implicar-se en la lluita per la preservació del medi i dels béns

escassos. Podia topar amb un despistat al carrer i interrogar-lo fins a extenuar-lo per mirar de saber quin podia ser el motiu real d’haver-se trobat d’aquella manera.

En Benjamí s’havia imposat un règim de vida que girava al voltant del número 12. La màgia d’aquesta quantitat el captivava.

són dotze tres (una i dues!) vegades– va proposar-se deixar anar l’ullet al fat perquè s’accelerés el seu procés, si és que finalment

n’hi havia cap. Volia deixar de fumar i fer esport cada vespre.

Viure intensament cada moment i deixar de sentir-se esclau del

rellotge. Volia deixar de queixar-se per tot i fer bona cara per

defecte. Treballar de valent i deixar la mandra en un calaix.

Menjar fruita i oblidar els pastissos. Callar quan només es diuen bajanades i no dir-les quan es pot callar.

Dong, dong! En punt. Les dotze.

Andreu Giralt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

La sirena de la Coats (alerta el nou món) L'antiga fàbrica està en silenci.

La sirena que despertava el poble s'ha adormit.

Un so que ja no hi és.

Un so que només repica en la memòria dels nostres avis.

32

L'antiga fàbrica és muda, però parla al nou poble més que mai.

La Fabra roman muda però la sirena del silenci ens alerta cada dia, i pica i repica tres cops al dia.

Algun jove a l'alba sentirà la Coats com brama, Segueix fent tres campanades al dia, i en silenci alerta dels sorolls del nou mil•lenni. i dels crits del passat en farà paraules per a un nou dia.

El so d'aquest nou món és misèria i plor, Dolça campana pica, el crit amb què despertem cada dia pica i repica tres cops al dia. i que serà demà per als nostres fills dolor.

PER ALBERT ESTENGRE

|

Fotopoètica

DAVID ROYO

Isabel Roig i el Grup de Presons de Sant Andreu Isabel Roig li agradava dir que se sentia motivada per

A

presó”, “El Tercer Món a la presó”, “Informació sobre el nou codi

que des de petita havia rebut del seu pare, advocat de

que el Grup de Presons va organitzar en el Centre Cívic de Sant

necessitats la feia reaccionar instintivament, cercant accions

(una exposició i una taula rodona, exposició de treballs realitzats

treballar en el camp de la justícia social per la influència

professió, que li va ser un model en la lluita contra les injustícies

penal”, entre d’altres). Cal destacar igualment les exposicions Andreu per donar a conèixer els treballs artístics realitzats per

socials. Isabel tenia un cor molt sensible, que davant els més

presos. També mereixen ésser esmentats tot un seguit d’actes

concretes. No és estrany, doncs, que estigués vinculada al Grup

per interns del Centre de joves de La Trinitat, entre d’altres) que

de Solidaritat de la Parròquia de Sant Andreu. Per donar una

idea de la seva personalitat i el seu compromís, pel que fa al Grup de Presons de Sant Andreu, només cal fer un repàs dels treballs realitzats pel Grup durant el temps que ella en va ser la presidenta, des de l’any 1995 en endavant.

Durant anys, membres del Grup de Presons varen realitzar

visites periòdiques en diferents centres, tot desenvolupant una tasca de seguiment i d’acompanyament a diferents presos.

Isabel i el Grup de Presons varen posar un interès especial en la divulgació de tota la problemàtica que envolta el món

penitenciari, perquè es considerava que un obstacle important en el camí de la reinserció dels presos el constitueix el

desconeixement que en té la societat. En aquesta línia, d’una

es van organitzar junt amb el Secretariat de Pastoral

Penitenciària (SEPAP) en el Centre Cultural Can Fabra l’any 2003 sota el títol “Conèixer el món penitenciari i implicar-se en

al reinserció”. Aquesta mateixa exposició va servir per acostar aquest món i totes les seves problemàtiques als més joves, que en grups venien a visitar-la des de les diferents escoles del barri.

Tot això no hagués estat possible sense el suport de la

Regidoria i els centres on es varen realitzar els actes, a banda

de moltes persones a títol individual, als quals cal agrair la

cordialitat i les facilitats que ens varen donar en tot moment.

Igualment cal agrair a l’AA.VV. de Sant Andreu la tasca de

divulgació a través de la revista De Cap a Peus de tot allò que el Grup de Presons ha anat fent.

banda, per la diada de Sant Jordi, el Grup de Presons feia

Fins aquí una petita ressenya d’una part de les activitats que el

de les presons. D’altra banda, es varen dur a terme tot un seguit

presidenta la Isabel Roig. Gràcies, Isabel, pel teu esforç i la teva

pública una llista de llibres sobre temes relacionats amb el món

víctima i autor del delicte”, “El món de les presons”, “Presó i

dedicació i servei en el camp penitenciari. El trobarem a faltar!

dona avui”, Noves vies d’inserció de presos i ex-presos”,

Grup de Presons de Sant Andreu

presentació de l’associació de reinserció “El Futur”, “El jove i la

La méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

El successiu pas de borrasques ha portat un temps molt inestable i plujós, i l’entrada de vents freds darrere aquestes pertorbacions. Per tant s’ha donat una combinació no gaire

habitual: temps fred i humit. La temperatura mínima s’ha

mantingut amb valors baixos tot el mes gràcies a les entrades fredes i a l’anticicló i les inversions tèrmiques de

mitjans. Tres episodis de pluges han deixat un acumulat de 86,5mm, clarament per sobre de la mitjana mensual.

cap a peus | gener-febrer

de conferències, taules rodones i xerrades (“Mediació entre

Grup de Presons de Sant Andreu va dur a terme essent

33

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

17,8ºC 1,9ºC 9,4ºC 1030hPa 991hPa 1015,4hPa 86,5mm 24mm

5 11 20 14 26

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Esports| Un gol per les malaties mentals|

JORDI URTASUN

iumenge 16 de desembre es va jugar al Narcís Sala el

D

victòria de 3 a 1. Poc a poc es veia qui s’imposava sobre el

per les malalties mentals greus. Aquest partit poc tenia a

en aquest partit benèfic, on no es lluitava per la victòria, sinó per

de competició. La plantilla dels dos equips estava formada per

distàncies per l’equip de FIATC, anotant el 3 a 2 que feia perillar

partit de la Marató de TV3, amb l’objectiu de recaptar fons

veure amb la professionalitat, ja que els pronòstics no

asseguraven precisament una gran qualitat tècnica, o d’alt nivell

ex-jugadors de futbol, personatges de TV3, i en general, gent reconeguda arreu del país català.

la voluntat d’aturar les malalties mentals greus. A la represa del

partit, Amor, ex-jugador del Barça del Dream Team, retallava la victòria de l’equip de Pichi Alonso. L’últim gol del partit, al minut 14 de la segona part, era obra novament d’Escaig, i suposava el

resultat definitiu de 4 a 2. Cal destacar també la presència de

Els equips que s’enfrontaven van ser creats especialment per a

jugadors com Sandro Rosell, Maldonado i alguns personatges

la DAMM, amb un 4 a 2. El primer gol va arribar al primer minut,

Ja que ens trobem parlant del Narcís Sala cal comentar la bona

la ocasió: la FIATC i la DAMM. La victòria va ser per l’equip de obra de Masip, l’ex-jugador d’handbol del F. C. Barcelona. Poc

abans del primer quart d’hora de partit, Ardil, per part de la FIATC, empatava establint l’1 a 1 al marcador. Poc durava, però,

l’empat al Narcís Sala, amb el gol que aconseguia fer Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, al porter de la FIATC, Sergi Mas, el Montilla del Polònia. L’equip de la DAMM

aconseguia un altre gol al minut 24, aquest cop de les botes

34

terreny de joc, tot i que aquest punt era el menys transcendent

d’Escaig, que permetia arribar al descans amb aquesta còmode

del Cor de la Ciutat, com el Iago, la Sandra o la Sara.

situació de la U. E. Sant Andreu, que està fent molts mèrits per aconseguir l’ascens a la Segona Divisió. Es troba lluitant per les

4 primeres places que permetrien jugar el play-off per pujar de

categoria, i de moment ho està aconseguint. Entre molts dels

artífexs que deixen al Sant Andreu, de moment, com a tercer classificat del grup 3 de Segona Divisió B, cal destacar el porter

Morales, que vam poder veure jugar la segona part del partit amistós entre Catalunya i Colòmbia.

UESA

La Marató de TV3, celebra enguany la 17ena edició, i com cada any es juga un partit de futbol per a recaptar beneficis per la causa específica; aquest any per les malalties mentals greus.