Decapapeus 2008 12 535

Preservem el Casc Antic!

Editorial| La resposta està en els pressupostos l dos de desembre es van votar els pressupostos del

E

Alertem doncs als veïns i veïnes de Sant Andreu que, no n’hi ha

participació. De com són les vies que ens obre el Districte

quedi ben clar que tot l’esforç no haurà servit de res si no

govern de Barcelona. En les reunions participatives els veïns i

presenten aquests ens hauria d’interessar a tots. Em d’exigir el

Districte pel 2009. A l’últim De Cap a Peus parlàvem de la

perquè opinem sobre les actuacions que porta a terme el les entitats demanem el que creiem que fa falta a Sant Andreu.

La desafectació del Casc Antic, més escoles bressol, espais per les entitats, equipaments i serveis,…són coses que no venen de nou als representants municipals i sovint és el mateix que fa un parell d’anys uns senyors molt riallers i sol·lícits ens

van prometre. Moltes de les qüestions que plantegem fa massa

prou en participar i treballar durant tot l’any. A tothom que li

reclamem que aparegui als pressupostos. Per tant, quan es detall dels pressupostos i que s’expliquin bé: els terminis d’execució de les diferents actuacions, el que va quedar sense

executar l’any anterior, les actuacions previstes des de altres regidories de la ciutat que també repercuteixen a Sant Andreu,

etc. També cal que es presenti l’ informació amb suficient anticipació.

temps que s’han posat damunt la taula del Districte. Es demana

És en aquest moment on s’avalua la tasca participativa de tot

pressupostos.

i vendre fum.

a les reunions participatives i s’hauria de recollir en els

l’any, ja que tot el que no es pressuposti és marejar al personal

Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

WWW.AVVSANTANDREU.CAT

93 345 96 98

3

FOTO PORTADA I SUMARI: DAVID ROYO

SUMARI (num. 535, desembre 08) 9 El Xafarder 26 Teatre? A Sant Andreu!

11 Novetats TGV 29 Perfil: Jaume Balacolocha 12 Consum responsable 31 Xarxa de mots i Reflexió Espai literari: En conte i 14 Records de la Festa Major 32 fotopoètica 16 Monografic: Casc Antic 33 La boletada de l’AVV 24 Sanitat: l’ictus!

34 Esports 25 Infantil

COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES,

JORDI RABASSA, ALBERT FERRER, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE

SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA. FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA (MONOGRÀFIC) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.

IMPRESSIÓ: ALEU SA

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ABAT ODÓ, 71. 933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,

SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB L’ADVOCAT

SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT ODÓ, 71. 933112343

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

DE 21 A 22.30H

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ 93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A 23.15H.

BASCÒNIA, 42. 933459495

ORFEÓ LA LIRA COROLEU, 15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR 93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19.45 A 21H I DJ DE 10.30H A 11.30H. CAN GALTA CRE-

MAT, DC DE 19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA

CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

FEINA M’ofereixo per fer treballs

de neteja els dimarts al matí

(4 hores). Encarna.

93.311.71.46.

S’ofereix lampista i

electricista del barri amb

carnet. Realitza treballs

d’electricitat i fontaneria.

Interessats trucar a partir de les 19:30 hores al

679.166.884. Josep Antoni.

M’ofereixo a donar classes de piano i de llenguatge

musical. Nens a partir de

quatre anys i adults.

Interessats trucar al

600.314.153. Adela.

Classes d’anglès.

Professor natiu. Classes

particulars. 14 euros / hora.

Telèfon: 634779844.

6

Senyora responsable, amb

bons informes, s’ofereix a fer

Llogo pàrking. Cotxe petit o

de 90 centímetres, vertical i

ajudar a casa (nits també) o

tocant al Carrer Gran (95 euros

Telèfon: 93.345.03.99. Maria.

molt econòmics. Telèfon:

93.345.50.66.

Wait: baralla completa, llibre

Puericultora amb molta

C.N SANT ANDREU

sense utilitzar (només ha estat

de cangur a nens petits.

Títol Tlfn: 616.047.099 Àlex

Montse s.gaviota@yahoo.es

companyia a persones grans,

portar nens a l’escola. Preus

635.064.891.

experiència s'ofereix per fer 616 634 881 Mª Eugènia.

Professor de català per

primària, adults, etc. Ramon.

Telèfon: 93.311.30.45.

dues motos. C/Ramon Batlle, al mes). Tlf: 639.772.398 /

Es venen:

1 títol Tlfn: 93.346.60.30 Núria

Es compren:

2 títols Tlfn:933475004/ 620089591 Jesús

amb altell. Molt econòmic.

Venc pack del Tarot de

explicatiu i capsa. Tot nou

desprecintat). Ho venc tot per

25 euros (em va costar 35).

658.501.545.

Venc DVD-TDT portàtil.

Només utilitzat 5 vegades.

Pantalla de 9’. Compatible

amb diversos formats d’àudio,

vídeo i imatge. Comandament

IMMOBILIARI Venda de pisos directament,

sense intermediaris, a la millor

zona del Raval. Últims pisos.

Tlf:600.55.94.54

Es lloga plaça de pàrking

DIVERSOS

a distància i funda pel cotxe.

Em va costar 340 euros i el

Venc una aspiradora nova.

venc per 200 euros. Montse

Teresa Massot: 93.311.69.87..

s.gaviota@yahoo.es

Marca Siemens de 1.600 wats.

Es ven matalàs de 105 cm articulat a meitat de preu.

658.501.545.

Venc cadireta JANÉ per a

bessons model TWIN TWO

gran al C/Servet. Pàrking amb

Tlf:93.345.01.79. Josefina.

amb tots els accessoris: porta

Tlfn: 676.218.414

Venc un moble-llit plegable

com a cadireta de cotxe grup

pocs cotxes. Preu: 120 euros.

bebés que també serveixen

0/0+ i funda de pluja. Color

taronja i gris. En perfecte estat

(només usat 5 mesos).

350E.?. 627.42.01.19 Laura

Es ven cadira elèctrica

(scooter) a meitat de preu.

Pràcticament nova.

93.345.25.28 / 696.436.395.

Antoni.

Busco persones amb qui

compartir l’afició pel CAP A

PEUS.

Voldria completar la

meva col·lecció d’antics nú-

meros de la revista. Si en

tens, truca a 619 81 75 48.

David.

Venc cinc portes d’interior.

Color sapel·li. Amb herrages,

forros i tapetes. Per 300 euros 70x199. Telfn: 93.346.24.37 / 618.21.88.13

La data de tancament del proper número és el

25 de desembre.

Andreu, però personalment no ho fem.

Com molts sabeu, la nostra empresa fa

persones estimades, records i coses que

Benvolguts veïns i amics de Sant Andreu, quasi 50 anys que està en aquest bonic

indret del nostre país. Els inicis de l’activitat comercial els va dur a terme el

nostre pare, que va començar, amb més il·lusió

que

mitjans

però

amb

una

Aquí hi tenim les nostres arrels i les sempre estaran amb nosaltres. Per això continuarem movent-nos d’aquí a allà sense deixar mai d’ésser uns andreuencs convençuts i enamorats del nostre barri.

empenta i coratge dignes d’admiració, el

Nosaltres, els de can Caye, els Olmos, o

fins avui. Però, com passa amb totes les

amb qualsevol d’ells ens hem sentit

que els fills hem perllongat any rere any

coses en aquesta vida, ha arribat de dir adéu.

No deixa de ser un moment força difícil

per a nosaltres, com també ho va ser quan

ens

van

deixar

els

nostres

progenitors, però la vida segueix i ja ens

toca retirar-nos. Volem gaudir mentre tinguem

salut

dels

nostres

éssers

estimats, compartir i recuperar amb ells moltes d’aquelles situacions que per la feina no hem pogut viure.

Comercialment ens acomiadem de Sant

els Cayetanos (tant se val el nom perquè

reconeguts tota la vida) també volem dir-

vos, de tot cor, que agraïm a tothom les mostres d’afecte rebudes en el decurs del

temps, sobretot aquelles que anaven dirigides als nostres pares. No volem dir-

vos adéu sinó un “fins després, amics”, tot desitjant-vos que gaudiu d’unes bones

festes nadalenques, que el Tió cagui

força regals per a tots i que pel futur els Reis Mags de l’Orient portin a cadascun

de vosaltres salut, amor, feina i molta felicitat.

Caye, Josep i Pere Olmos.

Automóbils Cayetano Olmos,s.a.

cap a peus | desembre

les cinc portes. Mesures:

NO ÉS UN ADÉU SINÓ UN FINS AVIAT, AMICS

7

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

V

...BLA, BLA, BLA

I QUAN PERILLAVEN LES VENDES... ES FÉU LA LLUM

dir, els adherits a l’Eix, que compleix deu anys. A més, els 21

L’estel d’Orient, transformat en garlanda, els indicarà on

patrocinador, Endesa, que col·laborarà amb 200.000 euros al

andreuenca serà una catifa aèria de garlandes de llum, amb

a càrrec de l’ajuntament el qual, per cert, ens recorda la

Pels qui tenen poca imaginació a l’hora de regalar, tranquils!

s’amaguen els millors presents. Enguany la il·luminació extencions cap als comerços que s’han rascat la butxaca, és a

eixos comercials de la ciutat (305 carrers!) tenen un únic

cost total de les llumetes, que arriba al milió. L’electricitat corre importància d’estalviar energia amb bombetes de baix consum!

BLA, BLA, BLA...

y

TO-TO-TO-TOTS AL CARRER!

webs de la Comissió i de l’AVV. Parla del correfoc, de la

ha tingut una magnífica acollida! Fins i tot l’escola Mestre

barri”! Esperem que cap activista de pell fina no se senti ofès

La cançó que ha triat la Comi per a la Festa Major d’enguany

Gibert la va cantar durant el cercavila! És una melodia “gauxa-

rumbera” d’un grup made in La Sagrera-Sant Andreu: els Humareda. Van actuar a l’envelat el 7 de desembre, però si no

n’heu tingut prou, us podeu descarregar la cançó des dels

U

bicifarra, del Piromusical i dels actes clàssics de “la festa del perquè no utilitzen el mot poble, ni esmenten la festa major

reivindicativa! Per demostrar que voluntat no els falta tornaran a gravar la cançó, aquest cop pronunciant bé la t de SanT Andreu! (http://www.myspace.com/humaredajaujarumbera) .

...BLA, BLA, BLA donar el seu nom al futur CAP de les Casernes. Redactors

l’Agrupació Congrés pels seus 50 anys d’història (que es van

signatures i el suport de tretze entitats, entre les quals, la nostra

El jurat del Premi de Sant Andreu 2008 ha decidit concedir-lo a

complir el 2006, però els reconeixements més valen tard que mai!). Així doncs, l’opció de Maria Isabel Roig i Fransitorra ha quedat desestimada amb l’excusa que ja existeix la proposta de

d’aquesta revista havien aconseguit una recollida de dues-centes Associació de Veïns. És clar que amb la velocitat que avancen

les obres a Les Casernes, potser d’aquí dos anys haurem de tornar a recollir signatures!

cap a peus | desembre

PREMIS SANT ANDREU

9

ARREVEURE, ESPERANÇA!

La fins ara directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias, l’Esperança

Paños, se’n va de Sant Andreu de Palomar. L’han fitxada per a la coordinació de totes les biblios de la Diputació i en el seu lloc

ve una tal Gemma. A veure si la nova s’enrotlla tant com ella, que tenia bon feeling amb totes les entitats del poble, i va fer

una ferma difusió del

SANT ANDREU DE CAP A PEUS

i altres

capçaleres andreuenques a través d’internet. Gràcies a ella vam ser digitalitzats!

el xafarder

M

publicitat del CAP A PEUS verònica gonzález 93 345 05 76

AVV’s de Sant Andreu i Sant Martí firmen un manifest contra la manca d’informació en les obres de l’AVE Per primer cop, les associacions afectades organitzen un acte conjunt on expliquen als veïns les seves reivindicacions sobre el Pla Sant Andreu-La Sagrera

n total de nou Associacions de Veïns (AVV), gairebé totes

U

Se’ls va comentar també com es pot limitar l’ús de vials soterrats

organitzar el passat 13 de desembre un acte reivindicatiu

que, a petició de les entitats veïnals, diversos tècnics participen

Treball les queixes que hem fet arribar en diverses ocasions a les

entitats sobre els aspectes més concrets de les obres. Els veïns

les entitats afectades per les obres del TGV–AVE, vam

on els veïns van rebre informació sobre el Pla Sant Andreu–La Sagrera. Les entitats veïnals vam voler explicar al pont del

administracions que coordinen les obres de la nova estació. La

reivindicació, que va tenir un caire festiu i va despertar l’atenció

dels veïns, va finalitzar amb la lectura d’un manifest on es

per al trànsit d’entrada i sortida a Barcelona i se’ls va explicar en les diferents fases d’elaboració dels projectes que afecten a

l’espai públic. Després, aquests mateixos tècnics informen a les

van saber també que s’està realitzant un estudi d’itineraris futurs i de mobilitat per saber com afectarà la nova estació als vianants.

denuncien les dificultats que estan sorgint en el procés par-

A més, els representants veïnals vam reivindicar més contacte

l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar organitza amb

queixes sobre les casetes informatives d’Adif en els barris

ticipatiu i de seguiment del projecte. L’acte és el primer que

d’altres entitats afectades per les obres de l’AVE, ja que, fins ara, sempre ho havia fet en solitari a través de la campanya Sant

Andreu X Viure.

Associacions de Veïns de Bon Pastor, Clot–Camp de l’Arpa, Navas, La Sagrera, Pi i Margall (Baró de Viver), Sant Andreu

afectats. Vam aprofitar també l’acte per explicar com es pot reduir la construcció d’edificis excessivament alts a la zona, per

exemple, a la rambla Prim o La Sagrera i vam intentar resoldre

com s’adaptaran els vianants a les futures estacions de La Sagrera i Sant Andreu Comtal, així com debatre quins equi-

punts dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí fins al pont del

cap a peus | desembre

Així doncs, l’AVV va organitzar l’exposició reivindicativa amb les

directe amb la direcció de l’obra i vam fer saber les nostres

amenitzat pels Diables de Sant Andreu, va començar a la plaça

11

paments faran falta.

Sud, Sant Andreu Nord–Tramuntana i Verneda Alta. A través de

L’acte va començar amb un recorregut festiu des de diferents

entitats vam explicar les reivindicacions sobre mobilitat, espai

Treball. En el cas de Sant Andreu, el recorregut, que va ser

vuit plafons i amb l’ajuda dels tècnics que ens assessoren, les

públic, participació i urbanisme que estem defensant en el procés

participatiu, el qual, després de molts retards, s’està duent a terme amb les administracions públiques que subvencionen el

projecte (El Govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona) i Adif, que és qui executa les obres.

d’Orfila. Si una cosa va quedar clara és que als veïns els preocupen les molèsties que pot generar l’obra, però també la

repercussió que el projecte final tindrà en els habitants de la zona i de tota Barcelona i en el Medi Ambient.

Tot i l’intent de desmobilització del districte, que va convocar una

L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest conjunt on les

hi va haver força participació. Als veïns que s’acostaven al pont

Pla Sant Andreu–La Sagrera i en el seguiment de les obres, així

xerrada explicativa tres dies abans del nostre acte reivindicatiu, del Treball, se’ls va explicar quines són les queixes i propostes

sobre les xarxes d’autobús i de carrils bici que arribaran a l’estació, sobre la connexió entre els districtes de Sant Andreu i

Sant Martí a través de la rambla Prim i la d’Onze de Setembre i sobre la cobertura de vies i vials.

entitats expliquem les mancances en el procés participatiu del com en aspectes tant importants com la mobilitat, els

equipaments o l’habitatge protegit.

Genís Pascual

Consum alternatiu contra la crisi econòmica Viure sense comprar és impossible, però hi ha alternatives al frenesí consumista, la majoria aprofitant, curiosament, les avantatges d’un món global. A Sant Andreu trobem algunes idees.

COOPERATIVES

que va començar la iniciativa el 1992 a Itàlia, per tal d’intentar resoldre

intermediaris que actuen com a rèmores i encareixen el preu dels

persones motivades per a intercanviar temps per oferir i rebre

problemes de la vida quotidiana. Els Bancs dels Temps són grups de

Tota cooperativa persegueix el benefici de deixar fora de joc certs

formació, suport en tasques domèstiques, pràctiques d’idiomes, etc.,

productes. El tracte directe amb el proveïdor assegura millors preus

fomentant així l’oportunitat de conèixer i confiar en els altres, per tal

per al productor i menors costos per als consumidors. A més a més,

de resoldre les necessitats de la vida diària. La unitat d’intercanvi és

les cooperatives de productes ecològics defensen un model

l’hora, independentment del servei que s’ofereixi o que es rebi. En

d’agricultura sostenible i ofereixen una alternativa d’aliments

aquest Banc, el temps és la riquesa principal i, per tant, la

de qualitat al preu més ajustat possible. Un exemple proper és la cooperativa de consumidors del barri El Borró (http://elborro.blogspot.com) que

fa comandes de productes ecològics i de

unitat de valor. Al nostre districte, disposem del Banc del

CONSUM CONSUM

temporada.

Temps del Bon Pastor situat al Centre Cívic. A més a més, s’està treballant en el projecte d’un Banc del

CONSUM

Temps on-line per facilitar la dinamització d’aquest

ALTER NATIU CONSUM

CONSUM

MERCATS D’INTERCANVI

Els mercats de troc són aquells en que

l’única norma és que no es poden emprar

CONSUM CONSUM

diners i que, per tan, es dóna a les coses el

valor que tenen pel seu ús i per la necessitat que

CONSUM

CONSUM CONSUM

cobreixen. S’hi pot trobar de tot: roba, llibres, discos... i

CONSUM

servei.

BOOKCROSSING

La iniciativa pretén convertir el món en una

biblioteca global mitjançant l’intercanvi de llibres de

forma gratuïta. Aquest moviment, originat als Estats Units

amb l’inici del segle, consisteix en deixar llibres en llocs públics

molt sovint aliments ecològics, elaborats casolanament i artesania.

perquè siguin recollits per nous lectors que a posteriori repetiran

a vegades s’ha de jugar a tres bandes per aconseguir el que

a www.bookcrossing-spain.com, web que gestiona el dinamisme

A més a més, aquests mercats aporten una component lúdica ja que

realment vols. A Sant Andreu no comptem amb organització regular

d’aquests mercats, com en canvi sí que existeix en altres llocs com

ara la Xarxa d’Intercanvi de Gràcia (Xaingra), però n’hi ha

d’esporàdics com el que es proposà amb l’avinentesa de la Festa Major als Jardins de la Casa Bloc.

BANC DE TEMPS

aquesta pràctica. Per participar cal inscriure’s emplenant un formulari

d’aquest cicle i ofereix espai per a la crítica literària entre lectors. El registre requerirà elaborar una llibreria amb les obres que es volen compartir i que a continuació es deixaran en punts de bookcrossing

de la ciutat. Aquests llocs d’intercanvi poden ser a la “jungla”, és a dir,

sobre un semàfor de vianants o entre les branques d’un arbust, per exemple, o en espais preestablerts, com és el cas del Bar Versalles.

Les experiències d’intercanvis de temps, de feines i de serveis fa

12

alguns anys que es desenvolupen a diferents indrets del món des

Helena Codorniu

L’Harmonia presenta el pla per un Casal de Barri a la Coats XARXA SOCIAL

La Federació d’Entitats L’Harmonia ha presentat a la conselleria de cultura del districte la seva proposta per gestionar

el Casal de Barri que està previst ubicar

a la Fabra i Coats. L’AVV, com a entitat que hi dóna suport, va assistir a l’acte.

L’Associació troba solucions a les vibracions de la Línia 1 S.C

EQUIPAMENTS

Una promotora vol enderrocar una finca antiga al número 161-163 del carrer Gran

L’AVV va denunciar les vibracions que

pateixen diversos edificis situats sobre el túnel de la Línia 1 del Metro entre Sant

Andreu i Fabra i Puig a tècnics de TMB, que han assegurat que s’executarà un

estudi sobre l’estat del tram i un Pla de

a Josefa Morales està molt bé a casa

L

detallava quant costaria reparar l’edifici.

Aquesta senyora, natural de Conca,

Segons l’informe, la reparació ascendiria

Reunió amb el Consorci d’Educació de Barcelona

número 161-163 del carrer Gran de Sant

Andreu l’any 1955 en règim de lloguer.

lo de nou només costaria 705.000 euros.

Segons un arquitecte amic de la família

comunitat educativa del districte ens vam

La immobiliària ha declarat l’edifici en ruïna i vol fer fora a l’única veïna que hi viu des de fa 53 anys seva i no té intenció de marxar.

va instal·lar-se amb la seva família al Fins ara fa uns mesos, mai no havia tingut cap problema. Avui, però, a la Pepa, que

té 90 anys, és vídua i viu sola, la volen fer podria anar a viure amb els seus fills, però ella no vol moure’s del pis on ha viscut els

de la Josefa, la xifra de la reparació està inflada. La llei diu que si la reparació costa

més de la meitat del que costa construir la finca de nou, el propietari la pot declarar

en ruïna, presentar un informe que ho corrobori i esperar que l‘Ajuntament ho

EDUCACIÓ

El 4 de desembre diverses entitats de la reunir amb el gerent del CEB i vam demanar-li solucions respecte als desequilibris en la demanda de places durant

la preinscripció escolar. Així mateix vam discutir les propostes que detallàvem en el passat SANT ANDREU DE CAP A PEUS.

confirmi i faci procedir les obres. I és en

EDUCACIÓ

propietària van vendre la finca a la

La immobiliària, però, assegura que els

El passat 7 de novembre el CEIP Eulàlia

Xarxa Catalunya. Era el gener de 2007 i

són de seguretat. Malgrat tot, l’edifici no

últims 53 anys.

Tot va començar quan els fills de l’antiga

immobiliària Promocions Immobiliàries en encara corrien temps de bonança per al

sector de la construcció. Quan l‘empresa

va començar a reformar un pis i va veure que les bigues del segon tercera tenien

corcons, va decidir que tirar la finca i ferne una de nova era més fàcil i –qui sap?–

més sucós econòmicament. Per aquest motiu i malgrat que no s’havia fet una revisió completa de l’edifici, van declarar-

lo tot en ruïna i van presentar l’informe d’un arquitecte a l’Ajuntament on es

aquest punt on es troba la Josefa.

motius que inciten a presentar l’informe sembla en males condicions, a excepció

del pis que la mateixa empresa va

començar a reformar. La veritat és que el terreny de la finca, que arriba fins a Neopàtria, ofereix sucoses possibilitats

El CEIP Eulàlia Bota, per fi, s’instal·la a Les Casernes

Bota va inaugurar amb un festa la nova instal·lació a Les Casernes. A l’acte va assistir l’alcalde de Barcelona, Jordi

Hereu, i va actuar el grup musical Carles Cuberes i la seva banda.

l’ocupen patis i locals infrautilitzats. En

Quart fòrum veïnal de la FAVB sobre ecologia urbana

lluitar fins al final.

d’Associacions de Veïns de Barcelona

per construir-hi, ja que la meitat de l’espai

Santi, fill de la Josefa, està disposat a

ECOLOGIA

Els dies 7 i 8 de novembre la Federació va celebrar el 4art fòrum veïnal dedicat

Sergi Cabeza

a la ciutat sostenible i el Medi Ambient.

cap a peus | desembre

fora de casa. La senyora té bona salut i

als 530.000 euros, mentre que construir-

manteniment.

13

Records de la Festa Major ‘08 1

2 5

4 14

1. Festival Presincronia; 2. Foto de Festa Major; 3. Exposició de l’AVV; 4. Cartell de FM; 5. Correfoc; 6. Grup Humareda; 7. Sole, la geganta; 8. Sirena de la Coats.

8

3

6

7 que ‘el meu barri és el teu’ i vam vibrar amb el correfoc...Balcons,

no hi entén de crisi i que ha arrossegat andreuencs a tots els

encara és viva.

E

de descobertes, propostes arriscades i color. Una Festa que

actes. Vam sentir sonar de nou la sirena de la Coats, vam estrenar la Sole, el gegant de les Salesianes, vam cridar amb els Humareda

places, racons i la fàbrica van ser els escenaris d’una festa que Text: Elma Vila Fotos: David Royo, Grup fotogràfic Niépce de Saint-Víctor (2 i 4)

cap a peus | desembre

l temps vola i ja ha passat una altra festa major. Enguany, plena

15

El Casc Antic, l’assignatura pendent La nostra Associació de Veïns proposa un pla de protecció del patrimoni andreuenc que faciliti la preservació del seu llegat històric

Des del Carrer de Servet, s’observa com la construcció d’un nou bloc d’edificis a la prolongació del carrer de Grau ha trencat la fisonomia i el caràcter del casc antic de Sant Andreu / DAVID ROYO

“E

Jordi Rabassa Pau Vinyes

laborar un Pla específic de preservació del nucli antic de Sarrià. Aquest Pla ha d’incloure un pla especial de

protecció de patrimoni i de la tipologia del nucli antic de

Sarrià, potenciant la restauració d’edificis antics i fomentar la rehabilitació d’edificis i façanes. Millorar la il·luminació.” Amb

aquestes paraules defineix el Pla d’Actuació del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el foment de la preservació del seu patrimoni

historicoartístic. I Sant Andreu, com a antic poble del Pla de

Barcelona, no vol ser menys. En tota bona manifestació ha d’haver-hi un bon líder i en aquest cas Sant Andreu vol seguir les empremtes deixades per plans de protecció del patrimoni de

Sarrià o Poblenou –aquest últim en referència al seu llegat industrial–.

En aquest mateix butlletí (vegeu l’entrevista del monogràfic), les

reflexions de l’arquitecte andreuenc Joan Cusidó tenen més cap a peus | desembre

validesa que mai: “Volíem que es contemplés la conservació de

conjunts urbans, que les quatre o cinc cases que quedaven entre

dues de cert interès històric o cultural, no es poguessin enderrocar perquè donaven sentit a tot el conjunt”. Ningú es pot

imaginar un Palau de la Generalitat sense la Casa dels

Canonges o l’Ajuntament de Barcelona envoltat d’edificis de nova construcció. Ambdós edificis són la mostra peculiar d’un

17

conjunt urbanístic que defineix un espai històric. En aquest sentit l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar entén el que

ha de ser la protecció del patrimoni andreuenc. Nyaps com el del

nou edifici d’habitatges del carrer Gran de Sant Andreu a tocar de la plaça del Comerç n’és un bon exemple. Protegim la casa Vidal –actualment al seu replà principal hi allotja el bar Versalles– però

no tenim en compte que aquest edifici és clau dins d’un entramat urbà. I així amb molts exemples.

Cal evitar segons murs com el del nou vial de la prolongació del

carrer d’en Grau, on s’ha edificat amb alçades que malmeten el

conjunt que l’envolta de tipologia de planta baixa i primer pis.

Una tipologia ben bé de l’antic centre històric de Sant Andreu de

>

Palomar. El Pla General Metropolità de 1976 preveu l’allargament d’aquest nou vial fins a la rambla de Fabra i Puig,

tot esborrant al seu pas les cases emblemàtiques i úniques amb

jardí del carrer Malats. I amb els nous carrers de vianants i les

pacificadores zones 30, ens preguntem: quin sentit té obrir en el casc antic nous vials circulatoris de gran amplada?

L’exemple de Sarrià pot ser un bon punt de partida i en aquest sentit treballen els membres de l’AAVV per al districte de Sant

Andreu. De moment s’ha fet una reunió introductòria entre els

representants de l’ajuntament i els dirigents veïnals, a la qual es

18

del PGM ha de ser per l’AAVV una fita que millori la voluntat per part de l’Ajuntament en la preservació del nucli històric. Tanma-

teix l’associació veïnal reconeix que el PGM contempla aspectes

positius que cal tenir en compte. Per poder protegir el patrimoni cal desafectar.

Per part de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i

el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) es tenen en compte un

seguit de recomanacions en el moment de realitzar l’estudi de protecció del patrimoni andreuenc:

va convidar el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias com a signi-

Elaborar

Barcelona. En aquesta primera trobada s’han palesat les bones

Desafectar

ficadors del patrimoni historicoartístic de l’expoble del Pla de

intencions que tenen com a nexe comú la bona voluntat d’ambdues parts. Una més que l’altra, tot s’ha de dir.

Per altra banda, l’estudi del Pla del Patrimoni del casc antic es

preveu per al mes d’abril de 2009. Segueix el mapa de la rehabilitació d’habitatges de l’Estat i que l’AAVV voldria més

un pla que sigui de conjunt i que consideri Sant

Andreu de Palomar un espai patrimonial col·lectiu.

Refer

el que calgui per protegir un bé d’interès urbanístic.

el PGM on les propostes a dia d’avui resultin obsoletes.

Establir

criteris comuns dels colors de les façanes a rehabilitar

i de nova construcció.

Posar

ordre al desgavell de les zones 30.

Controlar

Fomentar

l’edificabilitat.

la rehabilitació d’edificis antics amb l’ajut de les

estès, ja que no preveu parts del nucli antic que han quedat

administracions.

de l’AAVV es volen evitar llesques conflictives com l’esmentada

característiques històriques del casc antic.

del carrer Rubén Darío. La desafectació d’allò conflictiu i desfasat

que en l’actualitat no tenen cap sentit.

recloses, com ara l’altra banda de la rambla de Fabra i Puig. Des prolongació del carrer d’en Grau o l’enderrocament de les cases

Mantenir

una volumetria de la tipologia existent, preservant les

Esborrar

del PGM l’obertura de nous vials que es preveuen i

>

A l’esquerra, a dalt, les cases amb jardí del carrer de Malats. A sota, el carrer de Rubén Darío amb cases del 1861. A la dreta, l’edifici Can Vidal, on hi ha l’emblemàtic Bar Versalles / DAVID ROYO

ROSA PURSALS

anàlisi | Pla del patrimoni arquitectònic, històric i artístic | PER P. VINYES I J. RABASSA l’instrument per atorgar un règim jurídic als edificis, elements d’edificis, i conjunt d’edificis delimitats que el

La protecció del Pla especial és compatible, i no excloent, amb

la protecció que han establert les normes reguladores del patrimoni cultural català. És a dir, l’Ajuntament pot no protegir un

configuren. És un Pla que conserva la seva vigència en tant en

edifici i la Generalitat en darrera instància fer-ho. El Pla preveu

de les edificacions i conjunts de caràcter historicoartístic tant

estàtues, jardins....

quant no sigui revisat de nou. En regulen les normes de protecció públics com privats.

Entre els nivells de classificació que regula la Llei del Patrimoni

Cultural català, la màxima categoria de protecció és l’A. En aquest bé cultural d’interès natural de rellevància i màxima

la conservació d’elements ornamentals, arqueològics, etnològics, A Sant Andreu de Palomar el Pla Especial recull la protecció de

conjunts arquitectònics a nivell de façanes i volumetria. Els conjunts objecte de protecció són:

protecció a Sant Andreu de Palomar i en tot el districte només

Carrer

els categories inferiors, la B i la C. Aquestes categories no

Plaça

tenim la Casa Bloc. La resta d’edificis catalogats els trobem en

comporten una preservació total de protecció. I la seva

salvaguarda dependrà de les interpretacions administratives i polítiques de cada moment. Un exemple clar són les naus de la

Fabra i Coats, subjectes als vaivens del govern municipal de

torn. La inclusió d’edificis i conjunts arquitectònics de valor

historicoartístic en el catàleg municipal no garanteix la seva

conservació total o/i parcial. I la inclusió de nous elements patrimonials dependrà de la comissió d’experts corresponent i la prèvia resolució municipal.

Carrer

Coroleu

Pons i Gallarza

Mercadal

Entorns

plaça de l’Estació

Aquest Pla no preveu cap mesura correctora en d’altres indrets, com podrien ser l’àrea de l’antic casc històric de Sant Andreu de

Palomar. Esperem que el grup de treball format per l’Ajuntament,

l’AAVV i el CEII corregeixin aquest lamentable error.

Per a més informació, consulteu el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP) del 26 de juliol de 2000.

cap a peus | desembre

E

l Pla del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic és

19

l’alineació dels carrers del casc antic sense permetre

pretatiu del Rec Comtal. Reconstruir aquest element bàsic de

al centre neuràlgic de Sant Andreu. Un bon exemple seria el

ferm i sentit del nostre passat preindustrial. I si haguéssim de

Preservar

eixamplaments que malmetin els vials històrics que donen sentit

carrer de l’Ajuntament, avui dia un ben aprofitat carrer de vianants.

Tot aquest seguit de propostes ha d’implicar una millora de l’entramat urbà de Sant Andreu de Palomar, amb la rehabilitació

d’aquells elements que necessiten una reparació urgent: mobiliari urbà, fanals, llambordes, clavegueram, etc.

20

També, segons l’AAVV i el CEII, cal preservar i rehabilitar de

forma coherent edificis històrics que brollen enmig del casc antic.

El cas més emblemàtic és l’antiga fàbrica Fabra i Coats. El seu

ús indiscriminat per part d’entitats privades o col·lectius festius en fa perillar la conservació. Sense anar més lluny, les darreres festes de la Mercè van significar un punt d’inflexió en aquest sentit. El primer pas a la Fabra i Coats és la rehabilitació integral

dels edificis per després passar a fer-ne un ús festiu. Hi ha molt en joc a la Fabra i Coats i filagarses festives no poden malmetre

el seu llegat històric. De la Fabra i Coats en devem molt, tant pel seu passat industrial com pel seu llegat humà.

També cal tenir present la recuperació de les restes del Molí del

Rec i la proposta de reconvertir aquest espai en un parc inter-

l’economia dels nostres avantpassats seria l’homenatge més refer la llista, sortirien nous projectes a tenir en compte, com el

Cementiri de Sant Andreu de Palomar, amb els panteons eclèctics de l’entrada, o les restes de la masia de Can Pere Valent, a tocar del mateix cementiri i del complex lúdic Heron City. Una ciutat que no preserva el seu passat és una ciutat que no té futur. És una ciutat líquida i sense gust de res.

Per acabar d’enllestir aquest espiral de suggeriments en la preservació del patrimoni andreuenc, proposem encerclar un seguit de propostes que permetin restaurar la memòria històrica

del nostre passat en el seu entorn primitiu. Ens referim a aquells

símbols que configuraven elements del paisatge urbà avui desapareguts: s’hauria de mantenir la placa de les indulgències

(segle XVIII), situada al carrer Gran de Sant Andreu (davant del carrer de Santa Marta), un cop s’hagi construït el nou edifici; com

també reposar la placa de la Plaça del Comerç en honor al

fundador i primer professor de l’Acadèmia Víctor. Aquests elements reconstrueixen visualment la història del passat històric. Com diu el poeta Martí i Pol, fent una metàfora de les pèrdues ocasionades en el casc històric per una mala gestió del

passat, “convertirem el vell dolor en amor i el llegarem, solemnes, a la història”.

Un dels carrers històrics de Sant Andreu, el carrer de Grau. / DAVID ROYO

història | Els Plans urbanístics han configurat Sant Andreu | PER P. VINYES I J. RABASSA mb l’annexió de Sant Andreu de Palomar a la Ciutat

A

un clar exemple d’aquesta nova embranzida urbana.

lleuger creixement. La implantació de noves indústries o

La dictadura del General Franco estavella el Pla Macià en un

l’obertura i reurbanització de carrers i places. Un dels grans impulsors d’aquests canvis va ser el metge i regidor de la Lliga

esdevé de nou el pa de cada dia. L’extenuant immigració dels

anys 50 i 60 va representar un creixement voluminós sense

Comtal, el desenvolupament urbà va experimentar un

l’expansió de les ja existents va propiciar un nou impuls en

Regionalista, Josep Cararach i Maurí (1877-1969). Cararach, tres cops regidor pel districte IX, va impulsar diversos plans

urbanístics, alguns dels quals encara són vigents en el Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976. L’obertura del carrer Malats a principis dels anys 10 del segle XX –carrer dedicat al

compositor català Joaquim Malats (Sant Andreu de Palomar 1872-1912)- va significar la planificació més important d’aquella

època. Per aquest motiu el nou carrer fou popularment conegut

com el carrer de la Reforma, amb una clara referència a la urbanització de la Via Laietana de Barcelona. Cararach escrutà

carreró sense sortida i la pràctica d’urbanització especulativa

precedents del territori andreuenc i d’altres zones de l’àrea metropolitana. La urbanització quasi descontrolada de l’altra

banda de la Meridiana –avui el districte de Nou Barris- va comportar una lluita veïnal posterior per aconseguir millores

socials i urbanístiques inexistents fins aleshores. El fet de planificar nous barris sense tenir en compte una sèrie d’equipaments com ara escoles, mercats o centres d’atenció

primària, va ser un maldecap que després els diversos ajuntaments democràtics van haver de pal·liar.

El 1957 es va fer el primer pla territorial per la ciutat de

realitzar altres regidors de districte. Un dels casos més

Porcioles, que va ser el primer intent seriós de posar ordre a

desenvolupament urbà de Sant Andreu i que posteriorment van

emblemàtics és el nou passeig de Torras i Bages, fet als anys vint, la realització del qual va comportar quasi la desaparició del

carrer Santa Cristina, així com la urbanització de nous habitatges i de les casernes militars d’artilleria.

Amb l’arribada de la Segona República neix el Pla Macià i el Regional Planning (1932-1937). Aquest pla pretenia l’ordenació

territorial de Catalunya en un moment on les llibertats i l’autogovern, tot just reconquerits, podien donar un nou impuls a

Barcelona, impulsat per l’alcalde franquista José Maria de aquest desgavell urbanístic. Però feta la llei, feta la trampa; les

recomanacions d’aquest pla van quedar en paper mullat en diverses ocasions. No és fins al 14 de juliol de 1976 que la

Comisión de Urbanismo de Barcelona aprova el Pla General

Metropolità d’Ordenació Urbana (PGM), l’objecte del qual era l’ordenació urbanística del territori que integrava l’extingida

Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, entitat integrada per un total de 27 municipis.

la tasca de racionalització urbanística. L’encàrrec fou manat als

Per bé que s’hi han fet algunes modificacions (algunes de ben

en la reordenació del territori català gràcies a diversos treballs

culatius), el PGM regula actualment l’actuació urbanística a Sant

germans Rubió i Tudurí, que van disposar de grans avantatges

realitzats durant l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya. Els

arquitectes Sert, Torres Clavé i Subirana del GATPAC van ser impulsors del Pla Macià a Sant Andreu amb la Casa Bloc. Les

desaparegudes cases del passeig Torras i Bages, de planta baixa i pis, conegudes popularment com a “Caseta i hortet”, són

intencionades i d’altres que responen als interessos espeAndreu de Palomar i ha estat el llibre de capçalera d’arquitectes, polítics i associacions veïnals.

Jordi Rabassa i Pau Vinyes són historiadors.

cap a peus | desembre

diferents reformes urbanístiques que van confirmar el

21

entrevista | Jaume Domènech i Joan Cusidó | PRESIDENT I VOCAL DE L’AVV DE SANT ANDREU DE PALOMAR

“El pla metropolità destrueix la fesomia de poble de Sant Andreu”

E

Jordi Rabassa i Pau Vinyes

n Jaume Domènech va ser president de l’Associació de Veïns entre 1985 i 1991.

En Joan Cusidó, de professió arquitecte,

va ser-ne un dels seus estrets col·laboradors

en aspectes urbanístics. Abans que ambos arribessin a la cúspide del món associatiu i

veïnal, l’any 1976, Barcelona havia aprovat un

Pla General Metropolità (PGM) que l’Ajun-

tament ja havia començat a interpretar, des del

mateix moment en què va néixer, en benefici PAU VINYES

d’una metròpoli que no respectava les realitats

locals i històriques com la de Sant Andreu. És per això que durant aquells anys, ambos van

lluitar des de l’AVV perquè Sant Andreu conservés aquest model de poble que tant expressa la nostra realitat.

urbanes que configuren la ciutat. És a dir que tant es pot construir un

A mitjans dels vuitanta, la febre especuladora feia estralls al barri

Poblenou o al carrer Gran de Sant Andreu. “Nosaltres, des de

i els grans blocs de pisos creixien com bolets. En aquest sentit,

considera Joan Cusidó que “el PGM va ser fonamental pel

conjunt urbà de l’àrea metropolitana, ja que va establir

gratacel al mig de les illes de l’Eixample com a la rambla del

l’Associació, volíem que es conservessin els conjunts urbans, que les quatre o cinc cases que quedaven entre dues de cert interès històric o cultural no es poguessin enderrocar perquè

normes que eren progressistes perquè establien uns

donaven sentit a tota una fesomia”, explica Cusidó.

l’etapa de l’alcalde Porcioles”. Tanmateix, tal i com reconeix

Encara ara, però, per a tots dos, la rambla de Fabra i Puig, el

democràcia “no tenia en compte els teixits urbans diferen-

plantejats en el PGM. “Està dibuixat que el carrer Gran sigui

controls en la transformació que Barcelona havia iniciat en Jaume Domènech, aquest pla urbanístic que s’iniciava amb la

22

i, per tant, no contempla cap diferència entre les distintes zones

ciats, ni la seva història”.

“Es preveien grans vials per evitar el tap que Sant Andreu

carrer Gran o el de Ruben Darío no tenen sentit tal i com estan

més ample perquè es pugui edificar fins més amunt, amb

aquests calaixos que han aparegut i que no tenen sentit, i provocar així la destrucció de tota l’estructura del carrer,

provocava a l’entrada i sortida de la ciutat, sense entendre

quelcom totalment incomprensible”, es queixa Domènec.

Fabra i Puig uneix”, concreta Domènec. I Cusidó afegeix que

Per Joan Cusidó, el que cal és interpretar el PGM segons

gairebé perfecte per la vida quotidiana i feia desaparèixer

És a dir, potenciar aquells aspectes del PGM que puguin afavorir

que una via ràpida separa, mentre que, ara, la rambla de

aquesta intervenció vial “destruïa la cohesió d’un teixit urbà també l’habitatge tradicional que configura el patrimoni arquitectònic de Sant Andreu”.

De fet, el PGM, tal i com explica Cusidó, considera que els edificis que es construeixen a Barcelona han de seguir una mateixa lògica

convingui per conservar la fesomia tradicional de Sant Andreu.

l’estructura de poble de Sant Andreu i modificar els aspectes que

no coincideixin amb aquesta forma. “Hi haurà coses que no

s’hauran de tocar, d’altres que ja no existiran i moltes que no

tindran sentit dins de l’estructura actual de Barcelona i s’hauran d’actualitzar”, replica en Jaume.

cap a tu | S’hauria de modificar el PGM per protegir el casc antic? | PER BORJA MARIA Gemma Morera ( Bascònia). treballadora Ateneu Barcelonès. 39 anys.

Sí. El casc antic s’està perdent. Hauríem de marxar de casa nostra, però volem estar aquí. La casa on visc és el més maco del barri: amb una eixida

darrere i sense veïns que molestin.

Ens hem reunit amb el president de l’AVV. Hi haurà canvis però cap posi-

tiu. Tan de bo l’Ajuntament ens escolti.

Maria Teresa Ventura (Malats). jubilada. 80 anys.

Sí. Això no ho trobes enlloc i cal conservar-ho. És de 1850, anys en

té per poder-la conservar, i està afectada. Necessiten la meva casa, perquè farà xamfrà, i podran pujar quatre pisos d’alçada. Va haver-hi

molt moviment dos anys enrere. Ara amb la crisi està parat.

Jordi Morera (Bascònia). alcalde de Tagamanet. 61 anys.

Santiago Mangado (Ruben Darío). cap d’estació TMB Li vaig fer arribar una pregunta per escrit a la regidora: “Quan trauran les afectacions del carrer

Rubén Darío?”. I ella va respon-

dre: “Estem treballant, molt aviat modificarem el PGM per a adequar tota la zona”. Seria una barbaritat tirar cases de 150 anys.

Lídia Rodríguez (Ajuntament). normalització lingüística. 48.

No sé si faria un Pla de Protecció del Casc Antic, però s’ha de defensar la zona anti-

ga. No pot ser que comencin a

tirar tot a terra, els vestigis de quan erem poble. L’Ajuntament

ha de demanar, sobretot, opinió als veïns, fer-los participar.

Lidia Navarro Oriak (Malats). mestre. 65 anys

Amb el Francesc Porret com a

No conec el PGM, però a mi

a objectiu mantenir els carrers de

tingui una mica d’història del

president de l’AVV es va marcar com poble de Sant Andreu. Es va demanar

per escrit la protecció de tota la part ja ve d’anys això. Hi ha pocs carrers que quedin així, no s’ha de perdre.

barri es conservi, sens dub-

te. De moment, no ha vingut ningú de l’Ajuntament a infor-

mar-me, tot i que per la zona sí que hi han hagut canvis.

opinió de l’AVV | Retards per conservar l’estil urbà d’una vila

E

l PGM fa anys que ha quedat obsolet i ha deixat diverses

preguntes sobre l’alçada dels edificis, la unificació de

urbanísticament

el Pla de Protecció de Casc Antic de Sant Andreu. Aquest és

zones de Sant Andreu afectades, és a dir, qualificades diferent

del

que

són

realment.

Desafectar-les ha estat una de les demandes de la nostra

Associació durant tota la seva història. Així mateix volem aprofitar per elaborar un Pla que protegeixi l’estil urbà de casc antic.

Si preguntem als veïns de Sant Andreu si prefereixen carrers

estrets o amples, amb pocs cotxes o amb molts cotxes, segurament encertarem la resposta. Igualment passaria amb

parcel·les, etc. Per això no entenem els retards que està tenint

un compromís de l’Ajuntament de Barcelona, que consta en el Pla d’Actuació del Districte i que l’Ajuntament de Barcelona

ha anat posposant. El mes passat ens vam alegrar que Poblenou hagi començat els tràmits per començar a elaborar

el seu projecte de protecció, però així mateix li vam fer saber

al gerent d’Urbanisme que si el que calia per començar, era

una recollida de firmes, com ha fet Poblenou, nosaltres també ho sabem fer.

cap a peus | desembre

històrica de Sant Andreu, o sigui que

m’interessa que tot el que

23

Sanitat | L’Ictus, una lluita contrarellotge

A

tac de feridura, embòlia, vessament, trombosi, infart cerebral... Tots aquests termes fan referència a una

Què hem de fer si trobem algú amb aquests signes? El més

Aguda. L’ictus és un problema agut (que es presenta en un

anar directament a un Hospital gran o de tercer nivell i no pas al

mateixa malaltia: l’Ictus o Malaltia Vascular Cerebral

interval molt curt de temps) de la circulació sanguínia cerebral, ja sigui per obstrucció d’un vas o per trencament d’aquest.

I per què és tan important? És la tercera causa de mort en el

món occidental, després de l’infart de miocardi i el càncer, la primera causa de discapacitat a l’adult i la segona causa de

demència darrere de la malaltia d’Alzheimer. A més a més, a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha 9 persones que pateixen

important és trucar immediatament al 061 ó 112 o si és possible,

metge de capçalera. Això és vital perquè l’ictus, com a procés dinàmic, si es tracta adequadament a les primeres hores no és

irreversible. Per a tractar-ho de la manera més adient, els centres de tercer nivell disposen tan dels recursos necessaris com de neuròlegs i neurocirurgians de guàrdia que podran instaurar les mesures que requereixi cada cas.

I després, què? Són ben conegudes les seqüeles que

un ictus cada dia.

comporten aquests episodis. Les de tipus motor són les més

Quins factors poden fer-nos més susceptibles a patir un

socials poden representar. Per això, cal una rehabilitació precoç

ictus? L’edat avançada (tot i que també n’hi ha en joves,

sobretot associat a trastorns de la coagulació, drogues...), el

sexe (és més freqüent en homes i en les dones a partir de la menopausa), la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol alt, el tabaquisme i algunes malalties cardiovasculars com les que afecten a les vàlvules o les arítmies.

Com podem identificar un ictus? Hi ha 5 signes per sospitar

que una persona pot estar patint-ne un i només cal que recordeu una paraula:

C (Cap): mal de cap sobtat i molt intens.

A (Afebliment): pèrdua de força, generalment, d’un costat del cos.

P (Parla): dificultat per la parla, expressió o comprensió.

U (Ull): pèrdua de visió sobtada, sobretot en un ull.

T (Tacte): trastorn de la sensibilitat o sensació de formigueig.

24

pensar que hi pot haver alguna cosa més al darrere.

Només que trobem una d’aquestes 5 manifestacions ja hem de

invalidants per als pacients afectats i les que més problemes

(la màxima possibilitat de recuperació motora és als primers mesos) a càrrec de professionals especialitzats. Com a suport i ajuda als afectats, aquests tenen a l’abast serveis d’assistència

social a cada districte: voluntariat a casa, treballadors socials, centres i hospitals de dia i centres sociosanitaris, així mateix hi ha associacions com l’AVECE amb seu catalana a Sant Boi de Llobregat.

Es pot prevenir? Hi ha molts factors que hi intervenen i, per tant,

no es pot evitar, però sí que podem prendre mesures per no augmentar-ne el risc. Estem parlant de: controlar periòdicament

la tensió arterial, el colesterol i el sucre, reduir el consum de alcohol, no fumar, fer exercici no extenuant i diari (com caminar 30 min) i seguir la dieta mediterrània.

Berta Pujol Soler Laura Sebastian Aquest article ha estat redactat amb la col·laboració del Dr. Robert Belvís, Coordinador del Servei de Neurologia de l’Institut Universitari Dexeus i veí de Sant Andreu.

Com us ha anat la festa? Jo no m’he perdut gairebé cap dels actes del programa!! Alguns ens vam veure a la fira, amb d’altres vam coincidir a la cercavila, al correfoc, a l’envelat i encara vaig trobar-me algun de vosaltres al Piromusical de l’últim dia!! Segur que tots us vau despertar algun dia amb els trabucaires o amb la sirena de la meva estimada fàbrica, que va tornar a sonar després de molt temps.

Fabret

GINA POR TI

LLO

Un poema i un refrany per a cada mes de l’any Festa Major Cotó de Sucre, cavallets, càntirs de vidre i arracades llueu salteu fent ballades entre el brogit dels platerets Tomàs Gracés

M’agradaria molt que m’enviéssis fotos o dibuixos de la teva habitació! fabret.coats@gmail.com

Lluch, Josep. És festa Major!, Max. Barcelona: La Galera, 2002. (Sense mots)

Nom: Coloma Naixement: 1982 Pubilla

...Els gegants de Sant Andreu

Nom: Andreu Naixement: 1982 Pagès Nom: Coloma Naixement: 1989 Alegre i esverada Nom: Avi d’Orient Naixement: 2000 Gegantó pels geganters més petits

De qui és l’ou que apareix en aquesta fotografia?

cap a peus | desembre

Refrany -De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual

S’ha acabat la cercavila i encara en volies més? T’agradaria tornar al correfoc i somies en veure els castells? Doncs obre el llibre i torna a viure la gran festa!

25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | urant la festa major de Sant Andreu s’han estrenat més

D

L’amor venia en taxi de La Lira Teatre. I en plena festa

Andreu ha omplert els carrers de confeti i serpentines i

radiofònic amb Blanca: Vídua d’un viu al 20 de novembre i al

d’hora el Grup Teatral Antifaz va fer Embolic a l’ambaixada,

mostrar a la plaça de les Palmeres. Fem un cop d’ull a alguns

de mitja dotzena d’espectacles. La festa major de Sant

els teatres d’estrenes i de públic. Al llarg de la festa hem pogut gaudir de més de mitja dotzena d’espectacles. Abans

seguida per Magnòlies d’acer de Forat Sense Fons i per

Embolic a l’ambaixada, de Woody Allen Per Grup Teatral Antifaz

15, 16, 22 i 23 de novembre Locals de Sant Pacià

Enguany Woody Allen ha arribat a saturar a Barcelona, però fins ara no havia fet acte de presència a Sant Andreu. Gràcies al Grup Teatral

Antifaz vam poder veure una de les comèdies primerenques d’aquest autor: Embolic a l’ambaixada.

L’esbojarrada comèdia comença quan una família americana de

vacances en un país comunista és acusada d’espionatge i es refugien a l’ambaixada, que en aquests moments la dirigeix

l’incompetent fill de l’ambaixador, un ocell de malastrugança.

Evidentment l’embolic està servit: un capellà (Quim Pujol) que no sap fer trucs de mans, un cuiner (Santi Pérez) incapaç de trobar un

plat que plagui al paladar d’un americà (Marc Moyano), un sultà (Ramón Louro) casat amb tres dones, una americana (Susana Martínez) que es dedica a fer neteja a l’ambaixada...

Tot i que l’obra era un pèl massa llarga el treball dels actors l’agilitzava; cal destacar el treball de Vicenç Albella i el de la seva

enamorada, la incombustible Marta Valls amenaçats per la fredor de Krojack ( Jesús Manzano) que eren la sal de l’obra.

Magnòlies d’acer, de Robert Harling Per Forat Sense Fons

22, 23, 28, 29 i 30 de novembre

26

Ateneu de Sant Andreu

Amb Magnòlies d’acer Forat Sense Fons va aconseguir que més

d’un espectador sortís de l’Ateneu amb els ulls plorosos. L’obra comença en clau de comèdia: Clairee (exprimera dama d’aquesta població de Lousiana) , M’Lynn i Shelby (mare i filla), Ouiser

(una veïna força excèntrica) i Janice (la nova primera dama que és blanc de totes les crítiques) es troben cada dissabte a la perruqueria

de Truvy i de la seva nova i enigmàtica ajudant Anelle. Al saló de

bellesa Truvy xafardegen i passen revista a tot al veïnat, però també es confien els seus temors, alegries, tristeses i insinuen la tragèdia que els prepara el destí.

Així doncs, si en un inici les rialles s’escampaven per la platea, a

mesura que s’acostava el final el drama s’acostava. De fet, l’obra s’acaba amb un crit desesperat de M’Lynn, interpretada per una

PER IRENE CAIXÀS

l’Associació Casal de Gent Gran Bascònia va fer teatre

4 de desembre Los chiquitines . L’espectacle de carrer tampoc hi va faltar amb Biacció de l’Ateneu, que el dia 6 es va d’aquests espectacles!

magnífica Núria Olivé que aconseguí commoure la sala. A part d’Olivé també cal remarcar el paperàs de Natàlia Garrabella que a

part de la seva desimboltura s’atrevia a fer permanents i a tallar cabells dalt de l’escenari. I és que un dels encerts del muntatge de

Forat Sense Fons fou la cuidadíssima escenografia, com que tota l’obra es desenvolupada en un mateix espai li van saber donar el màxim de versemblança: assecadors, laques, aigua corrent...

En resum, Miquel Àngel Mateu va saber dirigir “les noies” de Forat

Sense Fons (Natàlia Garrabella, Vera Marfil, Alba Sastre, Irene Peso, Núria Olivé, Maria Masllorens i Vanessa Aguilar), que ja havíem vist en altres muntatges com ara la inoblidable Casa de Bernarda Alba.

L’amor venia en taxi, de Rafel Anglada Per La Lira Teatre

29 i 30 de novembre i 6 i 7 de desembre SCE La Lira

La Lira Teatre va oferir una coneguda peça de Rafel Anglada: L’amor

venia en taxi. La comèdia comença amb l’espera d’una família per conèixer la promesa del noi, però el taxi que la portava, només arriba

amb els paquets. L’embolic cada vegada es cargola més, especialment per culpa del taxista (Jaume Dagès l’interpretà amb una gràcia magistral) i del borinot del recomanat del senyor Tarruella

(l’actoràs Xavier Mora el brodà, com de costum). La resta de l’elenc (Isabel Ferran, Lourdes Fernàndez, Maria Viñalonga, Lídia Villa, Núria Rubio, Joan Paredes i Jordi Valle), dirigit per Modest Argelic, acabava d’arrodonir aquesta comèdia molt apropiada per la festa major.

Agenda |

PER XAVIER ORTUÑO

Quan? Del 15 al 19 de desembre a les 18:15 h i a les 19:45 h

On? Centre Cultural Can Fabra

Què?Exposició 'Ignasi Iglésias, el poeta del poble', amb motiu

Quant? Entrada gratuïta

Quant? Entrada Gratuïta

del 80è aniversari de la seva mort On? Centre Cultural Can Fabra Quan? Fins al 31/12/2008

Què? Lletra petita - El món dels tovets: Cicle d'activitats amb llibres

Quan? 18 de desembre a les 18h Què? Recollida de cartes pels Reis d'Orient a càrrec del Patge Reial

On? A la Haima de la plaça Comerç

Quan? 3 i 4 de gener d'11 a 14 h i de 17 a 20 h

Una exposició pictòrica arrodoneix el 30è aniversari del grup TACA

E

La mostra se celebra a la Can Fabra el 22 de Gener i s’hi exposaran murals dels socis l grup Taca, que organitza des del Casal Catòlic exposicions i

temps i per mediació del doctor Vidal, aleshores president del Casal

la seva fundació i els seus socis ho han volgut celebrar amb

al Casal.

cursos de pintura, està de celebració. Aquest any fa 30 anys de

una gran exposició pictòrica. El proper 22 de gener, el grup inaugurarà a la Sala d’exposicions de la biblioteca Can Fabra una mostra de pintures i murals realitzades pels socis d’ara i d’abans.

Tots els andreuencs hi estan convidats.

En motiu de l’aniversari, el grup Taca ha organitzat també una exposició col·lectiva que commemora la celebració. La mostra es va inaugurar el passat 21 d’octubre a la sala d’exposicions del grup al

Casal Catòlic i encara es pot visitar. De moment, hi ha assistit

nombrosos artistes del barri, així com amics i coneguts. A més, els

ORIGENS

El grup Taca el van fundar l’any 1978 un grupet d’amics de Sant

Andreu que es reunien habitualment a la botiga de Belles Arts Sardà

per debatre sobre pintura i promoure l’art al barri. Al cap de poc

CELEBRACIONS ESPECIALS

El grup Taca ha organitzat en aquest 30 anys d’història un munt

d’activitats, algunes d’elles a recordar. Durant l’any Miró, al 1997, van elaborar un mosaic amb l’autoretrat del pintor a la plaça de la

Pomera que avui dia els andreuencs encara poden gaudir. Una placa commemorativa a la plaça de Comerç també ho recorda. Han

organitzat, a més, exposicions monogràfiques i centenaris en

memòria de pintors com Goya, Velàzquez, Gaudí o Dalí. Amb especial gràcia recorden molts dels seus socis l’exposició del pintor

andreuenc Josep Verdaguer, soci d’honor del grup, que va exposar

la seva obra i va oferir una conferència. S’organitzen també cada dimarts al vespre, tertúlies on es debat sobre Art.

J. L. Buils Per a més informació, www.sant-andreu.com/entitats/gruptaca

cap a peus | desembre

socis van voler celebrar l’aniversari amb un emotiu dinar familiar.

Catòlic de Sant Andreu i membre del Grup, els varen oferir una sala

27

apunta’t al facebook del capapeus!

Ja som més de 200!

fes-te soci de l’avv!

El Perfil de... Jaume Banacolocha

INTERNET

Televisió hereva del teatre andreuenc

a néixer al carrer Balira, fill d’andreuencs i portador d’aquell

V

preferències de cada cadena televisiva per tal de persuadir-les.

interpretatiu en diferents generacions. El seu pare va ser

gaire a tornar als seus orígens, és a dir, a TV3. L’entrada a la

Diagonal TV, responsable de sèries d’èxit actual com ara

mostra una clara preferència per la seva temàtica i una voluntat

cromosoma que ha vinculat els Banacolocha a l’art

durant anys el director escènic del Casal Catòlic i ara en Jaume,

germà d’en Jordi, l’actor, codirigeix la productora televisiva

El seu càrrec és el fruit d’una llarga carrera. Jaume Banacolocha rememora els seus inicis a TV3 i la sèrie Poble Nou com el seu

primer projecte desafiant, una “gran aventura”, apunta, ja que era la primera sèrie diària a l’Estat espanyol. Després vingueren

altres títols reconeguts com ara Secrets de Família, Nissaga de

Poder i Laberint d’ombres. Fou llavors quan, davant una temptativa de TV5, es fundà Diagonal Tv per produir la sèrie El

cadena catalana com a Diagonal TV va anar a càrrec de la sèrie

Temps de Silenci per la que, com a productor i telespectador, de servei públic. “Era com explicar la història d’aquest país, era la nineta dels meus ulls”, explica. La participació a TV3 culmina

amb Ventdelpla, una sèrie que creu que va prevaler gràcies a un inici que trencava amb certs prejudicis, com ara l’estereotip

de l’home maltractador. També explica que bona part de l’èxit

de les produccions catalanes es deu al fet que la cantera d’actors és privilegiada i això permet lluir més produccions amb menys pressupost.

súper, que durà quatre anys.

La feina l’obliga a viatjar constantment, amb un peu a Madrid i

De llavors ençà, la productora presumeix d’un llarg reguitzell de

acudeix a dormir. Tot i així, Jaume Banacolocha no s’imagina

l’altre al Sant Andreu de tota la vida, on pràcticament només hi

títols que perseguien l’ambició d’engendrar una sèrie en horari

renunciant al poble que l’ha vist créixer. De nen va viure al Casal,

“espina clavada”. Però Jaume Banacolocha confessa que

Maragall i ara reconeix que el que més li agrada de Sant Andreu

prime time a nivell estatal. La senyora els deslliurà d’aquesta sempre hi ha nous reptes: ara aspira a produir una sèrie en prime

time en una cadena privada. I, en bona part, la conquesta del

propòsit depèn d’ell, ja que la seva labor de la productora es centra en la vessant més creativa, s’ocupa de posar en marxa els

projectes i això requereix reflexionar sobre quines són les

va jugar a bàsquet a l’equip de la parròquia i va ballar a l’esbart

és la certesa que anar a buscar el diari al quiosc de sota casa esdevindrà hores de converses improvisades. “Jo sóc dels que

encara ara diuen: treballo a Barcelona, com ho deien mons

pares”, ens confia.

Helena Codorniu

cap a peus | desembre

Ventdelpla o Amar en tiempos revueltos.

Tot i el reconeixement estatal, Jaume Banacolocha no va trigar

29

LA REFLEXIÓ | De vitrina |cies de

PER XAVI OLIVERES

gairebé totes les agèn Destinació que deu aparèixer a naturalment, a les nostres. No viatges d’arreu del món excepte, tiva per passar-hi unes boniques dubto pas que sigui una ciutat atrac setmana vist i no vist. L’oferta vacances, o fins i tot un cap de atges urbans és àmplia, i cada turística d’activitats culturals i pais que és uns dels destins preferits any les estadístiques ens recorden . Tota una garantia de font pels europeus i els de més enllà ndari rep per tots costats i les d’ingressos, ara que el sector secu Recentment, a més, la nostra inversions tremolen faci fred o no.

43 ministres d’afers exteriors, estimada ciutat ha estat escollida, per i l’alcalde Hereu encara no hi la seu de la “Unió pel Mediterrani”, està molt bé, no hi ha dubte, cap a la camisa de satisfacció. Tot això cara ens pot perjudicar, però (sí, seria absurd pensar que una bona sensació que mentre regalem hi ha un però) darrerament tinc la i ens cantin els goigs aquí ens caramels al món perquè ens valorin es. Barcelona cada vegada donen garrofes, i de les més aspr al. Paradoxalment, una capital sembla més asèptica, més imperson ia de fer gala d’aquest caràcter mediterrània com és la nostra, haur i saber-lo compaginar amb el càlid i espontani que sempre ha lluït, . Hauria de presumir i mimar bon tracte europeu que se’ns atribueix star dels qui la vivim perquè el bullici sa de barri, prioritzar el bene uest orgull la millor publicitat ens hi puguem sentir cofois, i fer d’aq

HORITZONTALS:

ho acaba de fer. Les polítiques per qui ens vulgui visitar. Però no ls quant a normativa urbana socials i les ordenances municipa unt de tot, encara que això potencien una bona imatge per dam dans. Barcelona està massa pugui menyscabar els seus propis ciuta radar-se, s’està convertint en pendent d’agradar sense acabar d’ag no tocar, com si cada any hi un aparador d’articles per mirar i íem d’oblidar que primer, el més acollíssim les olimpíades, i no haur diàriament i el confort amb què important, és la gent que la respira reforça:les pintades a les l’ha de viure. Un exemple sempre octubre. Algú em podria explicar persianes, article publicat el passat at Vella en aquest cas, que quina culpa té un comerciant, de Ciut i s’estira per tancar-la, que li cada dia s’ajup per obrir la parada sta persona, ja no prou contenta guixin la persiana? Doncs ara, aque quiat, s’ha de costejar la primera amb l’obra d’art amb què l’han obse per part del mateix districte del neteja, això sí, amb un finançament tes hi tornen, ja se’n farà càrrec 25% de la despesa total. Si els artis quatre anys, després, qui sap. l’Ajuntament del manteniment durant

que no té més, però només cal Pot semblar una bajanada aïllada , com alguns creiem ja haver parar una mica l’orella i percebre dos conceptes de ciutat i que, percebut, que coexisteixen aquests cen més deslligats. desafortunadament, cada cop avan

LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA

1. Anàlisi científic que resulta d’aplegar i comparar dades i xifres (pl.) 2. Dolor a les articulacions. Argument fals formulat hàbilment.

3. Magnesi. Ocells. Entranyable sal de fruites. Quinze romà. 4. cap a peus | desembre

Moneda de la Xina. Reixats o caixes que es col•loquen al voltant dels arbres per protegir-los. Pal. 5. Que té poca confiança en sí

mateix. Trampes per a rates. 6. Agafar el son. Està. Madrid. 7. Ni vosaltres ni ells. Inicials presents al taüt. 8. Senyor abreujat. Farà el niu. Animal salvatge i carnisser.

VERTICALS:

1. Religiosos que viuen retirats en una esglesiola a la muntanya. 2.

31

El qui acompanya algú, però al seu darrere. 3. Entre jo i ell.

Acostumen a remenar les cireres amb la paella pel mànec. 4. d’Itàlia. 7. Sense motius per agafar la baixa. Repòquer d’erres. 8.

Ignotes. 10. Quotes. F. 11. UC. Sr. Re. 12. Eix. Emir. 13.

números romans diferents. 6. Pal. Societat Anònima. Part nord

Savis. Pa.

Donaran una mica de gràcia a l’enciam. 5. El cub de l’atzar. Quatre

Enginyosa forma d’entortolligar una cabellera. Vocals. 9. Se’n diu

5. Dau. DMLI. 6. I. Sa. Ita. 7. Sa. Rrrrr. 8. Trena. Ea. 9.

per ser soci d’alguna cosa (pl.) 11. Unió Camperola. Un senyor curt.

Adormir. Es.M. 7. Nosaltres. RIP. 8. Sr. Niara. Fera.

Horitzontals. 1. Estadístiques. 2. Reuma. Argúcies. 3. MG.

SOLUCIONS

Rei àrab. 13. Aquells que en saben molt. Aliment bàsic.

Aus. Eno. XV. 4. Iuan. Arnots. I. 5. Tímid. Rateres. 6.

Segona nota musical. 12. Barra que uneix des rodes pel centre.

Vertical: 1. Ermitans. 2. Seguidor. 3. Tu. Amos. 4. Amaniran.

de les terres desconegudes. Fluor. 10. El que pagues regularment

En conte

Dormia

D

melodia enganxosa que vaig posar al mòbil per desenganxar-me

darrera gairebé m’ha deixat clavat al matalàs. La llana pesa. Mentre

i surt en aquesta hora allargada i somnolent del migdia. Quin dia!

ormia, però el fred m’ha despertat. No vaig sortir-me’n prou bé,

anit, amb el foc. Els tions, si se’n podia dir així, cremaven tan de pressa que m’era impossible escalfar la casa. Quin gel! He

de la son amablement. Amargament. Corro per no fer més tard.

perdut el compte de les mantes que m’he posat al damunt. La

Dormia i m’he tornat a despertar, ara enmig de la gent que entra

dormia ni tan sols he somiat. Al contrari. Tinc la sensació estranya

Qui perd la nit, perd el dia, ja ho diuen. I és veritat que aquesta nit

d’haver sigut conscient que dormia. Només aquest fred maleït...

Dormia i he caigut del llit. No recordo res més que trobar-me amb la barbeta a dos dits del cantell de sota la tauleta on deso ulleres,

claus i mocador. No era negra nit i he pensat que els trabucs que sentia de lluny podien haver estat els causants del sobresalt que

m’ha arrencat dels llençols fa una estona indeterminada. Ara, ja més despert, sento de lluny un parlar de cridòria modulada que

puja i baixa pel pentagrama de l’entonació festiva. Molta resposta, molt brogit.

Dormia i ja no dormo. Havia oblidat la cita d’avui. Em diran de tot.

Havia de tenir la porta oberta a l’hora en punt i només falten dos

minuts. De tan adormit com vaig quedar-me ahir no he sentit la

l’he ben perduda. La poca estona que dormia de veritat, i que ho notava, que ho sentia i ho gaudia, el fred me l’ha estroncada. I la patacada que no he notat també hi ha ajudat, a fer la nit més

tronada. Qualsevol no s’adorm pels racons, després d’una nit com

aquesta. Ara només queda passar la resta de dia com pugui, si cal agafant-me les perpelles amb adhesius, i esperar que torni la

fosca per llançar-me de cap al meu bressol. Sí, si no és que un amic, amb ganes de guerra, em fa una proposta deshonesta

d’aquelles que només es fan per festa major: véns a passar la nit

en vetlla, ballem, riem i acabem la gresca veient com surt el sol davant d’una xocolata amb xurros?

Andreu Giralt i Puga Tot això i més a: http://endormiscat.blogspot.com

Caga tió No és un tronc qualsevol

Una soca amb barretina

El nostre tronc fa arrels

que com a nostra identitat

dels que s’arrela a terra ferma.

32

i fusta catalana,

en la il·lusió dels qui en ell creuen. d’ orgull se’ns ha d’omplir l’ànima nostrada, Un tronc noble i sofert

que rep garrotades a tort i a dret, i a cada cop de pal

i per tots nosaltres caga.

Caga tió, caga!

malgrat aquest món foll

avellanes i il·lusió!

no perd el somnriure,

i sense maleïr qui l’estova a tots presents ens dóna.

PER ALBERT ESTENGRE

quan ell fa força

|

Fotopoètica

DAVID ROYO

DAVID ROYO

A

Èxit a la sortida boletaire de l’Associació de Veïns! questa vegada es volia fer una exposició amb bolets

l’Associació durant un cap de setmana. Molts veïns i veïnes

los. El destí va ser el Montseny, on el Manu Santos, veí

preparar un tast de bolets i castanyes. Voldríem donar les

reals, i per això calia organitzar una sortida per trobar-

fer de mestre de cerimònies. Es van trobar bolets variats que

anaren a parar a l’exposició que s’organitzà al local de

La méteo L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Els que vivim amb passió la meteorologia hem gaudit de valent amb aquest novembre. S’han presentat un munt de

fenòmens diversos com temporals de pluja, vent, calamarsa, fredorades intenses, tempestes, etc. A Sant Andreu ha estat un mes fred, amb una mitjana clarament inferior a la normal i també plujós amb uns 10mm més de l’habitual.

Destaquem el temporal de pluges de primers de mes, així com la fredorada persistent de l’última setmana.

gràcies al Manu i a tota la gent que ha fet possible aquesta sortida que esperem repetir l’any vinent.

David Royo

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

20,3ºC 2,1ºC 12,2ºC 1029hPa 990hPa 1013,8hPa 66,5mm 21mm

1 27 9 29 2

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

cap a peus | desembre

del barri i aficionat a la l’estudi dels bolets i els fongs, ens va

s’acostaren a veure l’exposició, sobretot a la tarda, on es va

33

Esports |

JORDI URTASUN

crònica | La UESA fa un inici de temporada espectacular

L

El sènior de l’A.E. Sant Andreu de futbol sala debuta a Segona B a Unió Esportiva Sant Andreu, l’equip de futbol que ens

Al seu torn, a l’Associació Esportiva Sant Andreu (A. E Sant Andreu),

de temporada espectacular. Si els quatribarrats segueixen en

Calvo, just davant del Narcís Sala (carrer de Riera d’Horta amb el de

Divisió A. L’entrenador de l’equip, Nacho Gonzàlez, prefereix,

l’equip de sènior B debuta a la Segona Divisió B territorial. Tot i que

representa a la Segona Divisió B en el grup 3, està fent un inici

tan bona forma, no serà gaire difícil assolir l’ascens a la Segona

tanmateix, ser humil i no pronosticar victòries. Segons Gonzàlez, “no

s’han de prometre títols, sinó satisfer l’afició amb un bon futbol i amb esforç durant tota la temporada”.

que té el seu camp d’entrenament al pavelló municipal Francisco

Virgili), hi destaca la secció de futbol sala. En aquesta categoria, no ha fet un inici de temporada remarcable, sembla que podrà sumar molts punts per fer possible l’ascens de categoria. L’aficionat haurà

d’esperar, però, perquè queda molta lliga per endavant.

entrevista | Rafael Araujo | PRESIDENT ADJUNT DE LA U.E SANT ANDREU

“Acabarem de la meitat cap amunt de la classificació” Pregunta. Sembla que l’equip encara està en forma. Creu que tindrem

R.El Sant Andreu té 22 jugadors i en tots els partits s’ha endut sempre

Resposta. Tenim un gran entrenador que ha fet un equip amb el qual

Barça. Si un equip participa a la Copa Catalunya ho ha de fer amb

tan bons resultats com la temporada passada?

podem intentar classificar-nos en la millor posició. No s’han buscat

noms sinó persones. Així que crec que acabarem de la meitat cap amunt en la classificació. És veritat que la despesa econòmica ha estat important, però en futbol s’ha demostrat que els jugadors no es valoren només per això.

P. I seguirà l’equip aquest bon ritme durant tota la lliga?

R. Sí, si seguim aquest bon inici, podrem assolir bons objectius. De

moment, en quatre partits, no ens han marcat cap gol. El Nacho configura els seus equips des del darrera. Li agrada poc que li marquin

34

la primera plantilla. No ha fet, per tant, com el Girona, el Nàstic o el certa responsabilitat. Per això, crec que els equips han de potenciar aquest derbi perquè és el que representa al nostre país.

P. Aquest any el club compleix cent anys. Com se celebrarà?

R. Doncs, començarem els preparatius el 9 de febrer de 2009. De

moment, s’està organitzant una comissió de festes que prepararà activitats culturals i esportives l’any vinent. L’Espanyol i el Betis

sembla que han donat el seu vist-i-plau per disputar partits amistosos i, en canvi, encara el Barça no ens n’ha assegurat la participació.

gols. Tenir la porteria a zero suposa, d’entrada, guanyar un punt.

P. Tindrem prou calers per permetre’ns un ascens?

P. Com valora l’actitud dels equips en la Copa Catalunya?

econòmicament.

R. Intentarem pujar a Segona A perquè la federació ens pot ajudar