Decapapeus 2008 07 531

m e l vo

a p i equ

! s t n e m

Participació o propaganda a un mes que els grups de treball de la Comissió de Seguiment del Pla Sant Andreu – La Sagrera havien d’haver començat les reunions i encara no ho han fet.

Mentre la tramitació de l’obra va avançant, el seguiment i participació del moviment veïnal ha quedat encallat.

F

Aquest mes havia de començar la Comissió de Seguiment de la Fabra i Coats i durant el maig les reunions prèvies amb les entitats. A hores d’ara ni una cosa ni l’altra. Això sí, la tramitació de Modificacions de PGM i les obres per poder obrir l’espai per la Mercè no s’aturen.

Fins fa pocs dies i després de més de mig any de la seva aprovació, que no ens havien convocat pel retorn de les nostres propostes al Pla d’Actuació del Districte 2008 – 2011 i explicar-nos el seu contingut. Tampoc s’ha posat en marxa l’elaboració d’una taula de participació per elaborar

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTI-

CLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

un Pla d’Equipaments del Districte.

Per últim, i per posar només els exemples més importants, l’Ajuntament tampoc ha respost la nostra demanda de reunió per parlar de l’estat de l’Avinguda Meridiana.

Des de l’Associació de veïns volem recordar que, quan es tracta de repartir butlletes a totes les cases o d’omplir de cartells el barri per explicar tots els Consells de Barri que fan, l’eficiència és sorprenent. En canvi, quan es tracta de debatre temes concrets en profunditat, és molt més difícil. És evident que la participació que més interessa l’Ajuntament és la més superficial, això sí: que se n’assabenti tothom que s’està fent. D’això se’n diu propaganda.

J un ta d e l’A ss oc i ac i ó d e V e ïn s

[EDITORIAL]

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

93 345 96 98 - 93 345 81 54

3

FOTOMUNTATGE: EL

MA VILA I CRIST INA GARD

SUMARI (num. 531, juliol 08) a Josep Maria Solé i 6 CAP A TU: Nous equipaments al barri 17 Perfil Roca, de Can Roca tècnics per les obres de 8 Calen l’AVE 19 Opinió 10 Reivindiquen la neteja del solar 21 Crítica teatral 22 Xarxa de mots 11 El Saharandreu En Conte 23 12 Cursos de català a l’AVV El Xafarder 24 necessaris 13 Equipaments pel barri 25 Esports 16 El fabret: secció infantil 26 Què tens, què vols?

COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES, ALBERT FERRER, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, ELMA VILA, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU,

NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, CRISTINA GARDE, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET PORTA, MONTSE TARRÉ, FRAN PIERA, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL. FOTOGRAFIA: JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA. PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE, ELMA VILA IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

E

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEM-

BRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ, 71.

933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB L’ADVOCAT

SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA

SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV:

PEL CURS 2007-2008, LABORS I

MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ. DE 21 A 22.30H

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ

93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A

23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BAS-

CÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

COROLEU,

15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC CAN GUARDIOLA,

DL DE 19.45 A 21H I DJ DE

10.30H A 11.30H. CAN

GALTA CREMAT, DC DE

19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA CUBA, 2. CAN GUAR-

DIOLA

.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA.

CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801 VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

CAP A TU

cap a tu

Quins d'aquests equipaments fan més falta a Sant Andreu: Centres Educatius, Sanitaris o de Serveis Socials?

FINA HEREDIA HERNANDEZ. 55.

DEPENDENTA.

CRISTINA OLIVERAS NAVARRO. 20. ESTUDIANT. Un CAP con especialistas, que no hay en todo el Distrito, y a la mínima hemos de salir del barrio.

LAURA DEL VILLAR. 56. CAP D'EEQUIP ADMINISTRATIU.

Residències per a gent gran, això és bàsic, i guarderies. Els col·legis sempre van bé, però jo prefereixo centres per a gent gran, perquè estem molt mancats, amb uns preus asequibles a les pensions i a les butxaques de la gent.

La sanitat, segons el meu parer, té prioritat. Crec que fa falta un hospital que amplïi les funcions del CAP, amb més activitats, com els anàlisis o els controls d’embaràs.

FLORENCIO SÁNCHEZ ESPADA. 69.

JUBILAT (ABANS METALÚRGIC).

NEREA VILALTA. 29. PROPIETARIA DEL BAR "LA LLUNA".

Centres Sanitaris.

Només conec l'ambulatori, que després ens trobem tots allà i som molts! Tambés es podrien repartir diversos centres de salud per tot el barri, que és molt gran.

6

Escoles bressol i zones verdes per als nens. També més aparcaments per poder deixar el cotxe.

MIRIAM MORENO VEGAS. 20. ESTUDIANT.

Residencias para gente mayor. Hay muchísima gente que está sola, y a mí me da mucha pena. Si tienen ese centro su piso se puede alquilar o vender a alguien joven, y así están mejor asistidos y no tan solos.

LIDIA TATI. 29. MESTRESSA DE CASA.

Escoles bressol sí que n’hi ha. Col·legis per als nens no fan falta. D’hospitals només tenim l’ambulatori i hi he d’anar sovint perquè el peu em fa molt de mal i no puc caminar. Vodria tenir un lloc més a prop de casa.

MARTÍ LAMBEA FERNÁNDEZ. 76. JUBILAT (ABANS FERRATER).

Estem una mica desplaçats dels hospitals.

Vaig a la Vall d'Hebrón i allí em fan el seguiment. Residències, guarderies, escoles?

Ja n'hi han.

POL BALS MARTÍNEZ. 19. ESTUDIANT.

Hospitals. Si haig de fer-me una radiografia, per exemple, moltes vegades aquí a l'ambulatori no poden i em deriven a un altre hospital. També tinc alergies i aquí no em tracten. Fa falta un centre sanitari que pugui atendre totes les necessitats dels ciutadans.

EL VEÏNAT AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ

PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU. PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE

20 LÍNIES MECANOGRAFIADES 5 de juliol

capapeus@yahoo.es

Les cartes del veïnat

LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL

Benvolguts veïns,

El motiu d’aquesta carta és donar a conèixer un projecte cinematogràfic que hem fet un andreuenc i un amic del Bon Pastor sobre un fet relacionat amb el barri.

Ja han passat uns mesos des de l’ocupació de les casernes de Torras i Bages per persones desconegudes al barri i que va canviar el nostre dia a dia per un temps. La seva presència als nostres carrers i botigues va crear tot tipus de comentaris, uns a favor i uns altres en contra, òbviament també hi havia qui no tenia cap opinió formada.

El passat divendres 30 de maig, en el programa El documental del canal 33 es va oferir “La vida després”. Aquest documental transmet les vivències posteriors de tres africans que van viure a les casernes i, que per culpa del seu enderroc, van continuar la seva vida en d’altres indrets.

En el documental no es transmet cap judici de valors ni sobre la societat d’acollida, ni sobre els immigrants. S’intenten transmetre, això si, les dificultats que troben aquests immigrants en el seu procés migratori. El documental comença amb la vida del immigrants a les casernes, amb les seves manifestacions i quotidianitats, però molt breument, per continuar amb tres monogràfics de la vida posterior de tres d’ells.

Amb una mica de sort potser hi ha alguns lectors que

aquell divendres no havien sortit a sopar, són uns cinèfils enganxats a aquest tipus de programes o simplement estaven cansats i asseguts al sofà davant de la tv amb cap altra millor proposta televisiva. Tanmateix, la meva carta està enfocada a tot tipus d’associació, casal, centre cívic, ateneu, institut o comissió de festes del barri que estigui interessada a difondre aquest tipus de documentals, més encara si té una relació bastant estreta amb el barri. Nosaltres estem encantats que la nostra feina i passió sigui difosa més enllà d’una nit a la televisió o al nostre entorn més proper, estem encantats que pugui ser vist per com més gent millor.

Per mi i el meu amic, de la mateixa manera que per les persones que ens han acompanyat en l’elaboració del documental ha sigut una experiència increïble i inoblidables, i estaríem encantats de poder transmetre aquestes sensacions a d’altres veïns i persones.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Atentament,

Os c ar M a lo Sá nc he z T lf . 6 35 05 20 32

7

SOCIETAT

Les entitats reclamen a l’Ajuntament l’assignació immediata dels tècnics que supervisen les obres de l’AVE AVE ja funciona veloçment en algunes regions del país, però malgrat això, les relacions entre els representants del Pla Sant Andreu–Sagrera i l’Ajuntament van a pas de tortuga. Les obres del tren d’alta velocitat a Sant Andreu estan a punt de començar. Fa temps que ja s’han realitzat els primers passos, totes les tasques estan adjudicades a constructores i l’únic que queda és fer el primer cop d’excavadora. Concretament, el passat 8 de juliol el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, va assegurar que les obres de construcció del túnel de l’AVE entre les estacions de Sants i Sagrera començaran el mes de juliol, tot i que la tuneladora no arribarà fins l’agost de 2009.

L’

Per altra banda, les entitats del barri que integren la comissió de l’AVE segueixen treballant per a que les seves reivindicacions acabin prenent forma en aquest entrellat. De moment, però, les propostes veïnals, com ara la cobertura total de les vies, el soterrament d’aquestes i el cobriment dels trams de circulació ràpida han estat denegades.

Els cinc grups de treball ja estan organitzats –infraestructures, estació i seguiment d’obres; equipaments i espai públic; edificacions i urbanisme; transport públic i mobilitat;

8

i inversions i dinamització comercial–, han pautat una normativa, tenen les tasques assignades i un tècnic al capdavant. Al càrrec d’aquests grups hi ha la Direcció de Participació de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, però els tràmits per a la contractació d’aquest tècnic que ha de ser present en cada grup encara no s’ha dut a terme.

Per aquest motiu algunes de les entitats veïnals i comercials afectades –al voltant d’unes deu– van decidir cap a mitjans de juny prendre mesures i reclamar el que els pertocava a través d’una carta signada per totes elles.

En cas de no obtenir resposta en els dies següents, es convocaria una roda de premsa per tal d’informar públicament d’aquestes qüestions. D’aquesta manera es volia reivindicar l’aparent manca d’interès que es diposita en aquest aspecte. També es pretenia fer saber que, malgrat les negatives i les llargues, el barri està

El Consistori ha convocat una reunió amb un dels grups de treball

SOCIETAT

al peu del canó. La carta finalment va donar el seu fruit i l’Ajuntament ha convocat a un dels grups de treball –el d’infraestructures, inversions i seguiment d’obres– pel dia 16 de Juliol.

Però malgrat aquesta petita passa endavant, la valoració que fa l’Associació de Veïns de Sant Andreu respecte com s’està portant aquest tema no és massa positiva. Segons el seu president, Genís Pascual, tot aquest procés ha començat “molt malament”. Pascual creu que “els tràmits per assignar als tècnics haurien de ser molt més àgils, tenint en compte que el procés participatiu amb les entitats es va iniciar quan ja estaven aprovats l’Estudi Ferroviari i els Projectes Constructius”. “Tot plegat es va endarrerir molt i van trigar tres mesos entre les dues anteriors Comissions de Seguiment, quan les Mesures Participatives diuen que es faran cada dos mesos”, afirma el president. A més a més, Pascual destaca que, malgrat la seva insistència, “només s’ha convocat un únic grup de treball dels cinc i un mes després de quan s’haurien d’haver engegat”. És per això que en Genís Pascual ha assegurat que “si les entitats ja no tenien gaire fe en el procés participatiu, aquestes tardances no hi ajuden gens”.

Paral·lelament a aquest estira-i-arronsa entre l’Adminis-

tració i les entitats veïnals, s’està desenvolupant una tasca i un esforç diari. Els treballs amb els tècnics de cada grup, que segueixen implicats amb el projecte, avancen a bon ritme. Cal remarcar que la tasca d’aquests experts no consisteix en elaborar un projecte alternatiu al proposat sinó que més aviat juguen el rol de mediadors. S’encarreguen de traslladar a l’Administració les demandes formulades pels veïns, i viceversa, per tal d’aclarir possibles dubtes. A més, també supervisen i determinen si les propostes són viables. Partint d’aquesta idea de col·laboració, en el mes de juny s’ha realitzat una bicicletada als voltants de la zona en obres. L’objectiu és que els tècnics coneguin l’àrea en construcció i seu dels futurs projectes per tal que puguin començar a familiaritzar-se amb el terreny i així avaluar les propostes d’una manera fidedigna.

Una vegada més som testimonis de com amb esforç, treball ben fet i insistència ens podem permetre el luxe de mantenir vives les esperances de ser escoltats i de fer un barri a la mida de tots.

Jo an a Ari e t M on t s e Ro se ll

9

Els veïns i les veïnes del carrer Balari i Jovany reclamen la neteja del solar

Deixadesa dins i fora del solar. DAVI D ROYO

SOCIETAT

Recollides de signatures i reunions amb les autoritats del barri no han estat suficients per solucionar el problema de brutícia i insalubritat del descampat

ls veïns del carrer Doctor Balari i Jovany, on es troba l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, porten més de vuit anys recollint signatures perquè es netegi el solar del número 15 que hi ha al carrer i perquè es qualifiqui com a carrer i no com a habitatges (tal i com està catalogat actualment) el carrer Modest Urgell i poder així instal·lar el clavegueram.

E

10

Les autoritats del barri saben de la situació en la que es troba el solar ja que els veïns els hi han fet arribar les seves queixes mitjançant diverses recollides de signatures i reunions amb els gerents del districte, qui van prometre que contactarien amb el propietari del solar per tal que el netegés l’estiu passat. Van prometre que el localitzarien i que si no fos així ells mateixos portarien una brigada de neteja per eliminar la quantitat d’escombraries i la insalubritat del solar. El Sant Andreu de Cap a Peus ha tingut accés a diversos documents en els que les autoritats es comprometen a solucionar les demandes dels veïns, però el solar continua en les mateixes condicions que fa dos anys, quan es va protegir amb un tancat degut a la degradació que patia el recinte. Primer va estar circumdat amb totxos que es van enderrocar perquè perillava la integritat física dels vianants, després una dèbil xarxa de filferro va donar lloc a un improvisat aparcament fins l’actual reixat

de metall amb grans tanques publicitàries. Rates, gats morts, escombraries i herbes abundants són el que pateixen els veïns que viuen a prop del solar, com la Isabel Jiménez, qui afirma estar cansada de lluitar i de les falses promeses per part de l’Ajuntament, però que no deixarà de perseguir la millora de les condicions sanitàries que manquen avui dia.

Els veïns també denuncien les pèssimes condicions en les que es troba el carrer Modest Urgell i demanen un carrer decent, asfaltat, amb clavegueram i que deixi de ser un racó en el que alguns establiments que donen a la Plaça Orfila dipositin els residus. En quant al solar demanen que s’edifiqui o es transformi en un parc per deixar de ser un espai que perjudica els residents del voltant.

Les autoritats van prometre una solució però l’espai no es neteja des de fa anys

L a ur a M ur i el

EL REPORTATGE

L’ OASI DELS NENS SAHARAUIS arribada d’infants saharauis a l’estiu mobilitza tot Sant Andreu: el col·legi Jesús Maria, la Parròquia de Sant Pacià o la General Òptica obren les seves portes de bat a bat i molts veïns treballen per a oferir un entorn de pau on els nens puguin sentir-se a gust tot i trobar-se lluny de les seves llars. La Berta Esteve, voluntària andreuenca al Sàhara, explica el principal motiu de la visita: “Vénen per a fer-se unes revisions mèdiques. Els metges del CAP comproven l’estat de la vista i de les orelles, que és el que solen tenir pitjor pel vent, es preocupen perquè mengin correctament i perquè sàpiguen portar bé la calor”.

L’

La Berta, en el seu afany d’ajudar els més necessitats, va conèixer Sahandreu quan tenia només 15 anys: “Li vaig comentar a l’Helena, la meva profe d’anglès, que volia col·laborar amb alguna ONG, i em va recomanar fer de monitora a les colònies de nens saharauis. Vaig començar a un casal de la Sagrera per després passar al col·legi Jesús Maria i a Sant Pacià.”. Així es va llençar a cooperar amb Sahandreu, una entitat constituïda el 1997 que pretenia unir el poble andreuenc amb el saharaui.

Els nens s’eduquen en un ambient de constant exaltació al combat. El nucli familiar està, en molts casos, dispers i subjecte a les necessitats de la guerra. Els homes es tro-

ben en unitats militars, en universitats o bé com a representants a l’estranger. La direcció dels campaments queda així en mans de les dones: “La dona en els campaments té molta importància, mana més que l’home. Ha hagut d’encarregar-se de l’educació, de la cura dels nens, de tot, mentre l’home estava a la guerra.”, assegura la Berta.

Els fills dels exiliats desconeixen les condicions de vida del món occidental. Aquest plantejament va portar a veïns de Sant Andreu i Barcelona a programar unes colònies per als refugiats saharauis menors de dotze anys: “Amb aquesta edat, molts nens encara no saben què és una aixeta, una escala automàtica o un cotxe. Pugen en un ascensor i es queden flipant. L’acte d’encendre i apagar un llum ja els impressiona. Perquè pràcticament ja no queda gent que va viure al Sàhara Espanyol, i les noves generacions han viscut sempre al desert. Els joves tenen convenis d’estudis universitaris a l’estranger, i alguns no tornen mai més, o bé ho fan de forma molt puntual. Pot ser un perill, perquè la població va minvant.”

Bo rj a M ar ía M ari n a Po de u co nta ct ar am b l a B e rta a tr av és de l co rre u sa ha ra l l iu re @h ot m a il . c om .

11

FLAIXPOBLE

CURSOS DE CATALÀ A L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU...DONEM-HI CORDA!!

ens problemes per entendre o escriure el català? Ha arribat la teva! A partir del setembre, mes en el que la majoria de santandreuencs direm adéu a les vacances, comencen cursos de català a l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar.

que hi tenen dificultats. “Si més endavant hi ha demanda de cursos d’altres nivells, intentarem adaptar-hi l’oferta”, comenta la directora del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona a la delegació de Sant Andreu, Imma Bigorra.

Les persones a les que va adreçades són socis i usuaris de l’AVV, però també està obert als veïns del barri i a la població en general.

El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona té delegacions a Sant Andreu i a altres barris: Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i les Corts, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris, i Sant Martí.

T

El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar han acordat una col·laboració per oferir cursos de català a partir del proper mes de setembre.

El nivell dels cursos serà el bàsic, pensat per aquelles persones que no parlen ni entenen el català, o per aquelles

La méteo L ’ o bs er va d or m et e or o l ò g ic de S e r g i C o r r a l

Feia mesos que suplicàvem aigua al cel i, per fi, s’ha obert l’aixeta, i de quina manera! Quinze dies de precipitació amb un total acumulat de 111mm han donat com a resultat el maig més plujós dels últims anys a Sant Andreu. Però a molts indrets de Catalunya s’han batut records històrics de precipitació, amb registres de fins a 400mm. Gràcies a tot hem pogut acabar amb el temut fantasma de la sequera. Pel que fa a temperatures ha sigut un mes suau, sense cap calorada important, amb temperatures nocturnes inferiors a 17ºC i diürnes no superiors als 26ºC.

12

L’horari d’aquesta activitat serà força ampli i encara no es pot concretar, però els informarem en propers números del De Cap a Peus.

N atà li a R i ve r o i M ar tí

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

25,3ºC 11,1ºC 17,71ºC 1023hPa 1000hPa 1011,87hPa 111mm 54mm

20 1 2 27 10

w w w . m et e o cl i m a t ic . c om w w w . m et e o sa nt a n dr e u. bl o g sp ot . co m w w w . l a no st ra me t e o. co m

EQUIPAMENTS

A

Casernes

B

PMU Colorantes

C

Coats

D

Estació St. Andreu

L’Associació de Veïns (AVV) presenta el seu Pla d’equipaments L’AVV denuncia que Sant Andreu pot patir un dèficit d’equipaments en els propers anys Actualment es palesa una manca d’escoles bressol al barri i les coses funcionen com fins ara, Sant Andreu patirà un col·lapse d’aquí a uns anys pel que fa als equipaments de serveis socials, educatius i sanitaris.

Aquesta és la conclusió a què arriba l’Associació de Veïns amb el Pla d’equipaments que ha fet públic, un estudi en profunditat de la situació actual dels equipaments al barri. Però no només s’analitza la situació, sinó que es proposen un seguit de mesures per fer-hi front, tal i com veureu més endavant. L’estudi també té en compte la població futura del barri, que pot arribar fins als 67.256 habitants degut a les noves construccions que s’hi

S

realitzaran. “Aquest pla d’equipaments s’ha realitzat com una eina de treball intern per tenir les idees clares. D’on partim i què volem”, afirma en Genís Pascual, president de l’Associació de Veïns. A més, s’espera que aquest estudi també serveixi perquè el Districte convoqui al més aviat possible la taula de treball per parlar del pla d’equipaments recollit en el Pla d’Actuació del Districte per als propers quatre anys. De moment, aquest document d’onze pàgines ja s’ha enviat al Districte, als partits polítics, a l’Ajuntament de Barcelona i als diferents mitjans de comunicació.

13

EQUIPAMENTS 14

LA POBLACIÓ FUTURA DEL BARRI

El document dissenyat per l’AVV aporta moltes xifres. Una de les més destacades és que el barri creixerà un 22% més i arribarà a la xifra total de 67.256 habitants. Aquest increment de població és degut, majoritàriament, a la construcció de nous habitatges als terrenys de Casernes (5.047 habitants), a la zona de la Fàbrica de Colorantes (2.980 habitants) i a la zona dels tallers de Renfe (2.117 habitants). Segons l’AVV, el conjunt del Districte també creixerà considerablement i podria arribar a la xifra de 183.680 habitants, i superar així municipis de Catalunya com Tarragona o fins doblar la població de ciutats com Girona. Arran d’aquestes xifres, l’Associació denuncia que aquest fet farà disminuir fins als 2,77 m2 el sòl d’equipament per habitant al nostre Districte, molt per sota de la ràtio mitjana de la ciutat de Barcelona, que és de 6,77 m2 per habitant.

Espais reivindicats per l’Associació de Veïns i Veïnes: a la banda superior esquerra, les oficines de la Coats encara en funcionament; a sota, l’estació de Sant Andreu Comptal; a la dreta, les Casernes; i a baix, els terrenys del PMU Colorantes. / DAVID ROYO

EQUIPAMENTS

ANÀLISI I PROPOSTES DE L’AVV

L’entitat veïnal esmenta en el seu Pla que en els espais reservats per fer-hi equipaments s’ha de respectar aquesta tipologia i no construir-hi habitatges, com ha passat a la fàbrica Coats. A més, reclama a les administracions que prioritzin l’acabament dels equipaments que hi ha projectats, com els previstos a les Casernes i a la Coats, abans que finalitzin les noves promocions residencials.

Però la petició principal que fa l’Associació de Veïns és la construcció de nous equipaments socials, com ara centres educatius, sanitaris o residències per a la gent gran.

“Per a nosaltres és absolutament prioritària la creació d’aquests equipaments” afirma en Genís Pascual, i des de l’AVV es donen respostes a cadascun d’aquests: Equipaments sanitaris. La vocalia de sanitat de l’Associació de Veïns té molt present la importància dels serveis sanitaris per als veïns. Per aquest motiu reclama que en el futur complex sanitari de les Casernes s’hi faci una tercera Àrea Bàsica de Salut (ABS), i no un desdoblament dels serveis que ofereix el Centre d’Atenció Primària (CAP) de Meridiana. L’AVV reivindica amb aquest nou CAP l’ampliació de plantilla dels professionals mèdics.

Equipaments educatius. Una anàlisi exhaustiva de les llars d’infants i les escoles que hi ha al barri ha servit a l’AVV per determinar les mancances d’aquests equipaments. La demanda d’escoles bressol no atesa al Districte per al curs 2007-2008 ha estat del 47%. La construcció de dues més al barri als terrenys de Casernes i Coats, amb 63 places cadascuna, és insuficient per a la població futura. Des de l’AVV es reclama seguir augmentant la dotació d’escoles bressol públiques, així com abaratir-ne les quotes.

Pel que fa a les escoles, i com a resultes del tancament de l’IES Berenguer de Palou, el conseqüent increment de la població en edat de cursar ESO i la manca de vacants en l’IES Doctor Puigvert, l’Associació ha reivindicat un nou complex educatiu al barri. Finalment aquest centre s’ubicarà a la Fabra i Coats. Tot i així, l’entitat veïnal afirma que “cal preveure que l’augment de línies a l’educació primària tingui continuïtat amb els instituts d’educació secundària (IES) de proximitat”. Per aconseguir-ho s’haurà de tenir reserva de sòl d’equipament per atendre la gran quantitat de població futura del barri, argumenta l’AVV. Finalment, es denuncia que no hi ha cap centre públic on s’imparteixin cicles formatius, la qual cosa obliga a cercar l’oferta fora o bé acudir a centres concertats o privats.

Tampoc no es disposa de cap oferta pública al Districte d’un Programa de Garantia Social (PGS) per als joves que volen començar a treballar quant abans millor. Per aquest motiu, la proposta de l’AVV és introduir ensenyaments professionals a l’IES previst a la Fabra i Coats.

Equipaments de serveis socials. Amb xifres del 2004, Sant Andreu de Palomar té un 18% de gent gran. El Pla d’Equipaments de Barcelona i el IV Pla d’Actuació Social (PAS) de la Generalitat de Catalunya recomana 2 places públiques de Residència per a gent gran per cada 100 persones majors de 65 anys. Tot i això, el Pla d’Actuació del Districte del 2004-2007 fa aquest càlcul amb 3,5 places.

Si ens basem en el percentatge de gent gran del nostre barri, correspondrien 242 places de les 160 que hi ha previstes a les Casernes. En tot cas, l’Associació adverteix que per atendre a la Llei de la dependència amb recursos suficients cal augmentar les places i tenir en compte la proximitat respecte al lloc de residència de la família.

En relació amb els apartaments per a la gent gran, l’AVV està satisfeta perquè amb la construcció de 302 nous habitatges a les Casernes i 79 al carrer Joan Torras es cobreixen les ràtios dels apartaments tutelats.

L’últim punt referent als serveis socials és la nova Llei de dependència i l’arribada de nous veïns. Segons l’AVV hi haurà una mancança de 8 treballadors i 12 educadors socials. Aquest fet haurà de comportar necessàriament una ampliació de l’espai del qual disposa el Centre de Serveis Socials del barri.

Equipaments culturals. Malgrat que l’AVV prioritzi els equipaments de serveis socials, també vetlla perquè d’altres funcionin correctament. És per aquest motiu que demana que es dinamitzin i ampliïn els serveis del Centre Cívic. També es reivindica que aquest espai i el Centre Pallach (seu actual de l’escola de música) siguin qualificats d’equipament i no pas de tipologia residencial com ho són actualment.

ON SE SITUARAN ELS NOUS EQUIPAMENTS?

De poc serveix fer propostes de nous equipaments si no hi ha terrenys públics on ubicar-los. Per aquest motiu, l’AVV denuncia que Sant Andreu és un dels districtes amb la proporció de m2 de sòl d’equipament per habitant més baixa. Aquesta mancança es podria aguditzar si no es fa una previsió seriosa de reserva i adquisició de sòl d’equipament per fer front a les necessitats actuals i reservar-ne per a les futures. L’AVV argumenta que les administracions han de comprar i desenvolupar terrenys que hi ha al barri per construir-hi nous equipaments, i exposa tot un seguit d’espais per fer-ho, com ara els 5.000 m2 de sostre pendents a les Casernes, propietat del Consorci de la Zona Franca que l’Ajuntament de Barcelona hauria d’aconseguir amb una cessió dels terrenys. També demana que l’Ajuntament negociï un bon preu i compri a Renta Corporación un espai de 2000 m2 que es troba a la part de darrera del número 200 del Carrer Gran de Sant Andreu, on actualment estan les oficines de la Coats. Un altre espai que l’AVV proposa és l’estació de Sant Andreu Comtal, titularitat de Renfe, que amb la remodelació de l’estació quedarà sense ús i que s’hauria de cedir a l’Ajuntament perquè la qualifiqués d’equipament. Finalment, l’AVV proposa d’arribar a un acord de compra amb els propietaris dels terrenys dels carrers Cinca i Torras i Bages (al costat de la parròquia), i exposa la conveniència que als terrenys de Colorantes, qualificats d’equipaments, no s’hi facin habitatges protegits.

David Royo i Adell

15

Ara a cada número, el Fabret, un nou espai dedicat als lectors més petits!!

Iuhuuu!!! Ha arribat l’estiu!! Avui t’escric des de les piscines Picornell, on he arribat després d’un viatge llarguíssim per Barcelona. El camí ha sigut dur, però ha valgut la pena conèixer la ciutat, els seus museus, els teatres,... ara, sort n’he tingut de les fonts!! Abans de marxar em vaig preparar un mapa amb totes les que m’ajudarien a refrescar-me i arribar al meu destí, Montjuïc. Aquí s’hi està molt bé, he visitat el castell, museus, les fonts, els jardins, el Poble Espanyol... Ara, però, ja O ILL T començo a tenir ganes de tornar a Sant Andreu i poder sortir plegats a viure aventures. He pensat OR AP IN que si eres a St. Andreu et podia ser útil el meu mapa amb es fonts del barri més boniques!!! I si G ets a la muntanya, a la platja o de viatge potser podem quedar per fer la ruta a la tornada. Molts reUN POEMA i... cords i bones vacances!!

CANÇÓ D’ANAR A NEDAR

LES FONTS DE ST. ANDREU 1 .Can Fabra.

2. Casa bloc

3. Gran de Sant Andreu, 324 4. Plça. Orfila

5. Plça. Comerç

6. Arc del mercat, 1 7. Malats, 104

8. Parc de la Pegaso

Un petit peixet 2007

negre és el protagonista a través del qual Leo Lionni convida a descobrir valors com la diferència, la superació de les pors, la importància de la força de voluntat i la solidaritat amb els que ens envolten. Tot plegat, presentat subtilment en una bonica història on les il•lustracions representen, a través de taques de color aigualides, un univers marí amb moviment i una gran riquesa cromàtica

MARTA ROIG

Ets capaç de relacionar el tipus de font amb la seva situació?

Plaça Orfila / Gran de Sant Andreu, 324/ Arc del mercat, 1

Bo fi l l , F . ; Pu i g, a . ; Se r ra t F .

...UN REFRANY...

A l’estiu, tota cuca viu. (refrany popular)

PER A CADA MES DE L’ANY!

Què us sembla el fabret d’estiu?

Porto un banyador bonic, no? I tu què has fet aquest estiu? També vas amb banyador? Si vols pots enviar-me fotos teves, ja saps que m’agraden molt!!! fabret.coats@gmail.com

NEDA QUE NEDA

Lionni, Leo. Pontevedra: Kalandraka,

Xip, xap, xip xap, tots a l’aigua, tots a l’aigua, xip, xap, xip, xap, tos volem venir a nedar Xip, xap, xip, xap ai que em mullo, ai que em mullo, Xip, xap, xip, xap ai que em mullo tot el cap!...

I AL PROPER NÚMERO...

MOLTES NOVETATS! NO US EL PERDEU!

US ESPERO!

FABRET

PERFIL

Josep Maria Solé i Roca

“Els meus mestres a la cuina són la mare i l’àvia" ot i haver nascut a pagès, prop de Cervera, Josep Maria Solé i Roca és andreuenc de tota la vida. Va arribar al barri amb dos anys, quan el seu avi va començar a regentar l’actual Taverna Can Roca, i des de llavors la seva vida ha anat molt lligada als fogons i a Sant Andreu. En Josep recorda que el negoci ja existia 40 anys abans que la família s’hi assentés, que pertanyia a en Josep Valls i Parelada, nom que esmenta amb orgull per fer notar que el seu és un dels locals amb més arrels del nostre barri. Tanmateix alguns recordareu que fins al 1973 Can Roca era una fonda on hi dormien, per exemple, els muntadors de Can Fabra.

T

A en Roca el coneixem, entre d’altres coses, perquè va ser una de les imatges de la campanya que l’Ajuntament va fer sota el lema “millorem els barris”. Ho va fer perquè van considerar que era un personatge peculiar, però també perquè és el president de l’Eix Comercial del Carrer Gran, càrrec que considera important per donar a conèixer Sant Andreu fora de les nostres fronteres. Però anem al gra: si se’l coneix és perquè els plats que surten de les olles de Can Roca són boníssims.

I per això el coneixen també a molts punts de Catalunya, des d’on molta gent es desplaça al seu local per gaudir d’una bona taula i millor companyia. La seva cuina és casolana, de poble, fet pel qual en Josep Maria sap que ni un local més gran ni un trasllat al Passeig de Gràcia millorarien la qualitat del restaurant. I té èxit, i tant que en té! Noms il·lustres de la societat catalana d’ahir i d’avui s’han entaulat a Can Roca, tot i que per ell, qualsevol client és il·lustre. Sap quedar bé, aquest senyor.

Sap que molta gent del barri no ha passat la barrera que per molts representa la porta d’un establiment comercial

i, per això, els seus esforços van dedicats a que aquell que la traspassi surti amb un bon regust de boca.

Al seu currículum gastronòmic hi figuren la seva mare, l’àvia i les cuines d’alguns hotels de la costa on hi va fer alguns “bolos”. Apassionat de la cuina tradicional catalana, és fàcil que marxi amb en Pere (expropietari del Versalles) algun diumenge a esmorzar de forquilla. Can Roca no té carta, els plats del menú depenen del viatge matinal que cada dia fa en Josep al mercat de Sant Andreu. No podia ser d’una altra manera.

La Taverna de Can Roca va ser, fins el 1973, una fonda on hi dormien, entre d’altres, els muntadors de Can Fabra

Fora del restaurant, li agrada volar (té carnet d’aviador) i estar amb la seva dona Laura, propietària de la “corseteria Maria” del carrer Ajuntament. Pel que fa als seus fills, no sembla que vulguin continuar amb els fogons de Can Roca, però a ell li faria il·lusió que algú hi continués. Això sí, hauria de ser amb el mateix estil de poble, de Sant Andreu. Serà difícil ja que, com ell mateix diu, l’hosteleria és molt cansada i la gent ja no rep en herència l’esperit de sacrifici que es rebia abans.

S e rg i Ca be z a

17

L’OPINIÓ

L’OU COM BALLA | Un escut que ha fet història

any 1924 amb el nom d’Unió Esportiva Sant Andreu es crea l’únic club local d’aquella època, constituït per l’Avenç de l’Esport, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i l’Agrupació Atlètica Vida, aquesta darrera vinculada a l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. La nova entitat esportiva tenia la seva seu al carrer Virgili.

L’

Finalitzada la Guerra Civil, la Unió Esportiva Sant Andreu va haver de canviar de nom. Les exigències del nou règim obligaren a batejar-lo com a Club Deportivo San Andrés. Durant els primers anys del franquisme, els colors, l’escut i les barres de la samarreta de l’equip quadribarrat foren substituïts: passà a tenir cinc barres blaves i quatre de grogues.

Al llarg de la seva trajectòria com a club històric, ha jugat diverses vegades a Segona Divisió, i ha disputat partits de gran volada amb equips que avui són a la primera categoria. Les temporades 1949-50 i 1968-69, sota la presidència del mític Narcís Sala, aconseguí l’ascens a Segona Divisió. Finalment, la temporada 1989-90, la Unió Esportiva ascendí un altre cop a Segona a la categoria B del campionat espanyol. Dins d’aquesta nova etapa efectuà una bona temporada. El 1990-91 aconseguí arribar al play-off per obtenir l’ascens a Segona A. Actualment la Unió esportiva Sant Andreu juga a Tercera Divisió. Problemes econòmics han fet perillar més d’un cop la seva continuïtat com a club esportiu.

L’actual Camp d’Esports Narcís Sala fou inaugurat el 19 de

març de 1970. La Unió Esportiva, amb 800 socis, té també seccions d’hoquei sobre patins, amb el primer equip a Primera Nacional, bàsquet i futbol sala. Actualment, després de l’etapa Bacardit, el president és l’expresident blaugrana, Joan Gaspart.

A principis dels anys 90 del segle passat s’organitzà un referèndum entre els socis de l’entitat esportiva, per tal de canviar el vell escut. L’antic, que era carregós i d’estil modernista, no acabà d’agradar als socis i el referèndum deixà les coses al seu lloc. A través de la pàgina web de Sant Andreu s’organitzà una enquesta per avaluar el canvi d’escut entre tres opcions: l’antic, el franquista i l’actual amb substitució de la bandera espanyola pel color blau de Sant Andreu. La Unió Esportiva organitzà a principis de 2005 un nou referèndum. Els socis podien optar entre l’actual i les modificacions afegides al present escut. Va guanyar per 177 vots partidaris del canvi. L’escut renovador estableix les formes de l’hodiern amb la part de dalt amb la creu de Sant Andreu i fons blau – el color de la bandera del poble - i a sota la senyera on sobresurt una pilota antiga de cuir. A principis de la temporada 2005-2006 la Unió Esportiva va lluir una nova samarreta amb l’escut triomfador.

Ara de nou la Unió Esportiva jugarà la propera temporada a 2a Divisió, tot esperant que pugui fer el salt a la màxima categoria de la lliga estatal en un futur no massa llunyà. Al cap i a la fi seria un bon regal per al centenari de la institució andreuenca

P au V in y es i Ro i g

LA REFLEXIÓ | Jo també ho vull

repoblació en massa s’ha manifestat aleg Durant aquests dies de juny, tota una desi le simp una que més com quel aplega ment sota un mateix sentiment, que ència qui renegaven de l’excessiva pres ells Aqu ol. futb pel ió pass da boca s’han bé tam i tjats es mostren menys enu d’aquest esport a la televisió, ara ja amb r-se sabe el és, això així sigui. La pàtria, apuntat a la gran festa. I és lògic que icconv amb i rtat llibe amb viu ectiu, si es orgull d’un lloc, d’una cultura i d’un col·l nt dura , això Per lta. reso tenim que itat ció, és una de les parcel·les de la felic ra, cultu a uest sabem d’aquest lloc, ni d’aq aquests mateixos dies, els qui no ens maenveja com un país compartia una amb stit ni d’aquest col·lectiu hem assi hem orial territ t imita prox de tats familiars o teixa il·lusió a tocs de pilota, i ni per afini els gols fets per uns o pels altres. L’ació emo ys men o més de sabut carregar amb no ha pogut incloure’ns i ha passat legria, contagiosa com hi ha poques, vergonya per davant nostre.

os: ula més vegades que no pas fa uns mes Darrerament llegim i sentim una para n’aque m sabe tots però s, òmic inis econ crisi. És clar que va referida als dom morros” que ja sembla un tret idiosinamb isme form “con el i res, d’alt rrossega at –i tornant al futbol- és que no en tenim cràtic nostre no hi ajuda massa. La verit ve. ens permeten per Nadal o Sant Este prou, amb els partits de costellada que el er pots que el t nsan defe i dors vestint No en tenim prou veient els nostres juga esde però cert, r, valo n tene ides aconsegu cor no els acaba de dictar. Les fites tasm Vole ll de trajecte final. Volem més. venen absurdes si els pengem el carte per un temps, diuen, aprima les que sa tar aquesta alegria contagio ir el mateix, tan senzill com això. preocupacions de cada dia. Volem sent

X av i O l i v er e s

19

CULTURA

Fes-te Soci de

20

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU

Truca al 93 345 96 98

CULTURA

L’agenda andreuenca EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “RETRATS DE MEMÒRIA”

Quan? Del 30 de maig al 24 de juny On? 2a planta Nau Ivanow Quant? Gratuït

59È APLEC DE MATAGALLS

Qui? Claretians de Catalunya Quan? 13 Juliol a les 10h/13h/18h.

On? Al Cim de Matagalls Informació? www.aplecmatagalls.org

quest mes de juny, mes per excel·lència de presentació d’espectacles després de l’esforç de tot el curs, hem pogut gaudir a Sant Andreu de dos espectacles amb regust de Commedia dell’Arte: un de més evident ha estat La família de l’antiquari o La sogra i la jove de Carlo Goldoni, clar exemple d’aquest estil de teatre italià; l’altre ha estat Treballs d’amor perdut de William Shakespeare, a qui alguns crítics hi troben certes influències de Commedia dell’Arte).

A

Carlo Goldoni era el treball de final de curs del Grup 13 i acció 1, el planter de l’Ateneu de Sant Andreu, on cal destacar-ne algunes estrelles com Laura Riera o Marina Matamoros. L’argument pot recordar al de La comèdia de l’olla de Plaute o al de l’Avar de Molière: el Comte Anselmo Terrazzani (Laura Riera) és aficionat a les antiguitats, o el que ell pensa que són relíquies, i s’hi gasta tots els diners, però la seva dona Isabella (Mar Rosell) i la seva jove Doralice (Alba Millaruelo) volen els diners per comprar-se roba. Encara, a més, hi ha més gent que vol posar les mans al cofre dels tresors: les Colombines (Judit Rodríguez i Judith Chamorro), l’Arlequí (Patrícia Navarro), Brighella (Mireia Subirats) o el doctor Anselmi (Neus Muñoz). Tot barrejat amb un toc d’amors i desamors entre el comte Giacinto (Francesc Brugués), Doralice i el cavaller del Bosco (Maria Garcia). En resum, una història fresca i carregada d’anècdotes dirigida per Núria Olivé que ha volgut donar un clar toc de Commèdia dell’Arte gràcies al vestuari, al maquillatge i a la mímica.

Amb Treballs d’amor perdut, Clip Teatre ha posat la cirereta a la temporada 2007-2008. L’adaptació de la comèdia de William Shakespeare ha aixecat grans ovacions al llarg de la dotzena de representacions que s’han realitzat en una sala d’actes convertida en cafè-teatre. No és d’estranyar el format de cabaret que va prendre la sala perquè un dels elements més importants de l’adaptació d’Hèctor Mora, a part de la condensació del text i la reducció de personatges, és que s’hi intercalaven nú-

FI DE CURS ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

Qui? Eco de Catalunya Quan? Dissabte 21 de Juny On? Sant Llorenç de Morunys

EXCURSIÓ CAMÍ DE MONESTRELL I PANTÀ DE FOIX

Qui? Associació excursionista Cordada Quan? Dissabte 6 de Juliol a les 9h.

On? Torres Venecianes de Plaça d’Espanya Quant? Gratuït

‘Buon giorno’, Sant Andreu!

meros musicals, cantats i ballats pels mateixos actors (assessorament coreogràfic de Cristina Collado i David Martínez). La música de l’espectacle eren grans temes del musical nord-americà com ara: Comedy tonight o Cheek to cheek, cançons que recordaven al Broadway dels 50 i 60, però que s’integraven a l’argument d’una obra ambientada a l’Anglaterra elisabetiana.

La comèdia explica que Ferran, rei de Navarra, prohibeix l’entrada de dones a la Cort, on es reclourà tres anys dedicat a l’estudi. L’arribada de la princesa de França, però, trencarà totes les prohibicions perquè navarresos i franceses s’enamoren uns dels altres. Les històries d’amor ensucrades queden esquitxades per les bromes d’un bufó, per una parella de guàrdia civil i bobby ben còmica o pels petons de Jaquineta. I és que en aquest muntatge hi destacava molt el treball dels personatges secundaris: una increïble Mati Fonollar (Holoferna) que aixecava grans rialles recitant Il castello; Eduard Alén aconseguia que un guàrdia civil amb tricorni inclòs; Don Adriano de Armado (Eduard Alén) esdevingués un dels personatges més emblemàtics, juntament amb el seu ajudant David Regué; el silenci còmic de Pili Fuertes (Jaquineta); i els jocs de mans d’Enric Vila (Préssec) eren els autèntics plats forts d’aquest espectacle.

El bombo i plateret de l’espectacle eren: l’escenografia (Eduard Alén i Daniel Jimbert) que amb la simplicitat d’un parell d’escenaris i quatre elements aconseguien crear dos espais ben marcats, separats per una pantalla, que potser se n’hagués pogut treure una mica més de suc; i el vestuari (Dolors Vila) inspirat en els anys ’20, de fet, el muntatge pretenia ser un tribut a les primeres dones que intentaren canviar el sistema establert. En resum, un espectacle magnífic que haurien d’aconseguir fer voltar per tot Catalunya, perquè és molt més digne que la majoria d’espectacles que s’ofereixen al festival Grec.

I re n e Cai x à s i Vi c e ns

21

FOT OG R AFI A: Da vi d R oy o

La Xarxa de Mots

PER PERE MASSANA

FOTOPOTÈTICA

FOTOPOÈTICA

HORITZONTALS 1. Part de la història natural que tracta de l’home. 2. Component extern d’un ordinador com ara el teclat o la impressora. Consonant triple. 3. Roba d’estar per casa (al rev.)

Actitud social de les persones insegures. 4. El magatzem de la botiga. El coll daurat de la baralla de cartes. 5. Acció lògica davant algú que està en perill. Titani. Tarragona. Sal en descomposició. 6. Blat de moro. Planta ornamental de flors blanques. Nota musical. 7. Cognom d’un famós Eugeni. Teixit que fa aigües. Grup de reflexió Literària. 8.

Nota musical. Comentaris extravagants, fora de lloc o poc importants.

VERTICALS 1. L’espai de la botiga que dóna al carrer. 2. Rentaré alguna cosa. 3. Les pistoles de pirates i els bandolers. 4.

Les eines del fuster per rebaixar la fusta. Cent romà. 5.

Operació Fracàs. Carrer tallat. Qui remena les cireres. 6.

Poc útil pel bàsquet. Terminació dels alcohol. 7. Tot allò que no està copiat ni imitat. 8. Capital del Perú. Turística vall del Baix Empordà. 9. Lleure. El cavall de ferro dels apatxes. 10. Mític punt erogen. Nota musical. Dinamarca.

Vocal. 11. Antiga habitant de la nostra península. Consonants. 12. Deixar que l’acusat surti lliure i feliç per la porta gran. 13. Petits tolls d’aigua.

SOLUCIONS.HORITZONTALS: 1. Antropologia. 2. Perifèric.

Bbb. 3. ataB. Timidesa. 4. Rebotiga. Oros. 5. Ajut. TI. T. Als. 6. Dacsa. Nard. Do. 7. Ors. Moaré. GLR. 8. Re. Collonades. VERTICALS: 1. Aparador. 2. Netejaré. 3. Trabucs. 4. Ribots. C. 5. OF. T. Amo. 6. Petit. Ol. 7. Original.

8. Lima. Aro. 9. Oci. Tren. 10. G. Do. D. A. 11. Íbera. Gd. 12. Absoldre. 13. Bassols.

22

A banda i banda A banda i banda hi ha l’arròs, això a València, i a Sant Andreu a banda i banda del fanal hi ha el pas del temps.

A l’esquerra de Sant Andreu, enllà de la Meridiana hi ha fumejant la metròpoli com una caldera industrial, i amb uns rostolls de taronger a la dreta, les brases del poble, El carrer gran estret i despistat com un jutge de línia, fa de mig de cada banda.

I anant direcció Sagrera, a mà dreta del fanal trobem els bigotis del modernisme,

ENCONTE

Passen dies assen dies i el sol s’entesta a fer-me bullir el cap de ràbia per no trobar cap ombra. I passen hores i més hores en què es fa impossible refugiar-se de la llum penetrant i impossible de tan emprenyadora. Camino sense un destí, amb un rumb gens previsible. M’assec, i tan de bo que fos a l’ombra! Miro de ventar-me amb la mà estesa, i això no fa més que augmentar l’efecte de les onades d’aire calent. Tinc la sensació, talment, de ser al rodalies hivernal, abrigat i patint la calefacció exagerada. Un mosquit despistat, que és lluny de l’ombra i dels llocs humits, prova d’atacar sense èxit. La temperatura desmesurada el fa indefens i el sol l’estova quan plas!, la mà que provava de ventar-me l’esclafa contra la cuixa nua i les ales queden confoses entre el poc pèl que l’estiu em deixa ensenyar. M’adormo, de tan cansat, i somio.

P

i a l’esquerra, el cap pelat del modern sense cap mena d’isme.

El mateix fanal, és curiós, dóna llum a cent anys de vida.

Un raig pels avantpassats i un cop de llum per les noves construccions.

I ara ve la paradoxa, perquè l’un sense l’altre no seria possible, permeteu-me però que prefereixi el predecessor que el posterior, és a dir, em trempen més les corbes elaborades, i els motius ornamentals treballats i carregats que no pas l’austeritat i la pressa del més nou.

Sense més acomiadar-me felicitant l’arbitrarietat del fanal, que essent clar qui mereix més llum la reparteix per igual. És la grandesa de la tolerància autòctona.

Sóc en un oasi on degoten polsims de fresca no sé ben bé des d’on. Però m’arriben a la galta i els espero, l’un darrere l’altre.

M’acaricien tan dolçament que no puc sinó pensar que me’ls envia algú que m’estima, i no sé qui. Tinc gana, i només em cal girar la vista per trobar-me una taula parada ben plena de fruita exclusiva. Tot aigua, tot aliment. I amb quin desfici engoleixo el raïm i les prunes, la síndria i les taronges... No m’atipo per molt que mengi. I a l’enèsim mossec, sento darrere l’orella esquerra un zum-zum malvat que m’és familiar. No pot ser, aquí no. I sí, el mosquit que creia haver ofegat amb la suor de la carn vermella vol venjança. No em deixa sentir-lo més que un moment, però repeteix l’ofensiva vegades i vegades.

Innocent, jo, em penso que ja tinc la solució, i preparo la trampa perfecta. Em refrego per la cama amunt i avall ara un préssec d’aigua, ara una pinya, i finalment hi tiro sucre. Si no fos que es tracta de la meva cama, me la cruspiria, penso. Amb tanta dolçor el mosquit hi anirà a parar tard o d’hora. I sí, es fa pregar, però després de tres toms sencers al meu perímetre cranial, el mosquit es llença damunt la confitura. Ja és meu. Espero, fent el distret, que s’oblidi de mi. Ara! I del soroll sec em desperto, tornant a matar la bèstia ja morta sobre la pell vermella i mullada pel sol d’aquest dia d’estiu que sembla que no té ganes d’acabar de passar.

An dre u G i ra lt i P ug a E l m a t ei x co nt e , p e r ò am b m é s d et a l l s , e l p ot s t r o ba r a : ht t p : / / e n d o r m i s c a t . b l o g s p o t . c o m

Alb e rt E ste n g re i M ar tí

23

Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU Truca al 93 345 96 98

EL XAFARDER

RETRATS CONTRA LA DESMEMÒRIA

Hores d’ara ja sabreu tots que la Nau Ivanow va acollir una exposició més autènticament andreuenca que el moll de l’os d’Ignasi Iglesias. Eren fotos de iaiets i iaietes entranyables que van viure als barris del districte durant la dictadura i van exercir d’“antifranquistas de a pie”. Doncs resulta que un servidor és molt amic dels retratistes (íntim, diria jo!) i disposa dels draps bruts necessaris per fer una bona contracrònica de la inauguració. Sembla que exposar quatre fotos hagi de ser bufar i fer ampolles, però no! Ni de bon tros! Que si fer forats a les parets, que si enviar notes de premsa, que si preveure cadires per la gent gran, kleenex per quan soni El cant dels ocells... Un sidral, vaja. És molta feina i, quan es fa gratis, sembla encara més feinada! Però hi ha gent que cobra per certes coses i, si no les fan, doncs home, és lleig. Bé es podria dir que els de Barcelona TV (i sobretot la seu de Garcilaso, “La Cibernètica”, a tres carrers de la Ivanow) cobren per informar del que es fa per les nostres contrades. I donat que tampoc hi ha tants booms informatius, si TV3 va venir, algun becari de BTV també podria haver vingut. Val a dir que TV3 venia per un cert efecte endoll, però tres minutets al telenotícies nit van caure. Els altres professionals dels afers inauguratius són el politiqueo. El dia abans es van excusar les secretàries d’en Montilla, d’en Carod-Rovira, d’en Trias i de n’Hereu, entre d’altres. Ara que, potser millor. Haguessin triplicat la pesadesa d’uns pròlegs que, com tots, havien de ser molt breus però van semblar eterns.

I amb alguna pixada fora de test, també, però vaja. Amb tant de públic en tan poc espai, de poc que la mostra no es va morir d’èxit. Les masses assistents es ventaven i remugaven, mentre els oradors tiraven flors als retratistes amb frases prou generalistes com perquè el mateix orador pogués ser susceptible també de l’ovació. Quan els homenatjats van complir amb la foto de família, l’entrega de recordatoris i la llagrimeta de rigor, van poder sortir al pati (o pujar al terrat, en aquest cas) a devorar canapès.El Districte ha ofert tooooot el seu suport, amb un entusiasme proporcional a la gratuïtat de les ofertes: penjar al web la convocatòria (malgrat Les Corts ho puEL BECARI DE L’ESCÀNER bliqués sense ajuda i molt abans), enviar la Mumbrú a fer el discurVull pensar que és precarietat i no incompetència. Ni set i sacs i sacs de paraules emotives. Però de calés, res. I no molt menys mala fe. La digitalització del Sant Andreu diguem de compromisos per a futurs llocs d’exhibició. L’expo de Cap a Peus que ha realitzat Can Fabra està feta a només s’ha estat un mes a la segona planta de la Nau Ivanow i cop d’escàner i amb no massa traça. Fulls torts, pàgiencara pretén recórrer barri a barri el disnes brutes o rebregades... N’hi ha que ni tricte sencer. Al cap i a la fi, explica la metan sols hi surten senceres i, per tant, conmòria dels que hi viuen. De moment, dos tenen informació destinada a extingir-se dels fotògrafs l’han recollida i la custodien, amb l’últim exemplar en paper. Vull pensar sense nova ubicació. No poden dormir, que ha estat un pobre becari mal pagat, perquè de nit els plafons ploriquegen trisalimentat a base de pizza i que no dorm tos, esperant una paret des d’on explicar prou hores perquè es passa les nits estules seves històries. Algú vol apadrinar-los, diant molt. Xaval, tens tota la meva solidapotser? ritat... però el dia que et conegui et posaré a caldo!

SANT [CIBER] ANDREU

Qui es pensi que la presència d’STAP a Internet és només gràcies a en Xagori va ben errat. No és pas l’únic web que escampa les bondats del nostre poble i, segur, no és ni de lluny un ciber-indret gens de disseny ni gaire avantguardista. Perquè per ser fashion, o portes serrell o tens un fotolog. O tens les dues coses i vius al Born. Com el dibuixant Jordi Labanda, que té el niu familiar a Torres i Bages però els restaurants els obre al centre.

Així doncs, algun modernete autòcton com ell (o ell mateix, qui sap) devia estar molt preocupat pel poc glamour de Saint Andrew. I vista la dificultat de pentinar la cúpula de la Parròquia, va pensar que seria més fàcil obrir un flog. A veure, iaia Maria, li explico. Un fotolog (abreviat flog) és una web on cada dia s’hi penja una foto diferent i els internautes de tot el món hi poden deixar un comentari. Com un àlbum de fotos, però en fascicles. I com que no som un poble gaire chic però sí molt progre, www.fotolog.com/sant_andreu permet que qualsevol usuari mundial pengi la foto que vulgui, sempre que compleixi certes normes. Ha de ser un indret de Sant Andreu (Districte) i no s’hi valen imatges del tipus “jo i els meus amics i de fons un gerani de plaça orfila” ni “que bonic és el carrer Gran amb la meva botiga a primer pla”. Els qui ho incompleixin són advertits que els caurà una denúncia i Nostru Senyor Fotolog els tancarà el seu flog. I si a sobre la foto és hippie, ves que no els condemni també a 7 anys de mal sexe o fins i tot a no menjar pernil serrà mai més.

24

El Fran Piera s’acomiada de l’afició del UESA

DAVID ROYO

ESPORTS

ran Piera és una de les baixes de la propera temporada. Tot i que el jugador interessava al cos tècnic, l’interès del Villarreal B i, sobretot, les opcions de projecció per a la seva carrera el van fer decidir-se per l’oferta groga. Això sí, abans de marxar, l’extrem ha volgut acomiadar-se de l’afició. I ho ha fet a través d’un missatge escrit al fòrum de la web oficial, www.golnord.com. Aquí va la reproducció!:

F

Bones a tots! Acabo de registrar-me al fòrum per a fer una cosa que feia dies que tenia en ment. No em sembla correcte marxar com ho he fet, almenys sense agrair a tots vosaltres una sèrie de coses. M'hagués agradat poder acomiadar-me personalment de cadascú ja que durant la meva estança aquí heu fet que em trobi com a casa, però ja sabeu que les negociacions amb els equips de vegades es fan molt ràpid, tant que de la nit al dia, sense adonar-me pràcticament ja formo part d'un altre equip.

Han passat dos anys des de la meva arribada al Sant Andreu i puc dir que he viscut de tot, des de moments de total enfosament fins viure els millor moments com a futbolista de la meva curta carrera. Totes les emocions viscudes, sobretot en aquest tram final de lliga, són indescriptibles... puc dir que realment per primer cop a la meva vida he pogut sentir el que és ser futbolista de veritat. L’entusiasme, el suport, els ànims i tot allò que els seguidors de Sant Andreu ens heu aportat és tan gran com inolvidable.

En quant al rendiment personal, penso que aquest any podria haver estat millor, però per diverses causes no m’he acabat de trobar en plena forma. També he tingut la sort de poder jugar els últims partits de l’any i això m'ha fet molt feliç per les dimensions dels matxs que es tractava. Haver ajudat al Sant Andreu a recuperar la categoria que jo mateix havia perdut m'omple d'orgull…

A nivell col•lectiu no hi ha gaire a dir, és evident que el fet de complir el que tots volíem des de el principi en ha fet contents i ens quedem amb la sensació d'haver fet les coses bé. Deixo grans amics dins del vestuari als quals els hi desitjo lo millor, casos de Dani Martí, Luso, Miralles i altres que em deixo... Finalment m'agradaria llençar un missatge de suport i ànim als seguidors d'un gran club per aconseguir fites increïbles les quals n'estic segur que tard o d’hora aconseguiran.

Una forta abraçada a totes aquelles persones que tant m’heu ajudat, així com aquelles que cridaven: “¡Fran, pasala ya!”... jeje, és una broma això últim, és plenament comprensible que no es pugui agradar a tothom.

PD: M'he oblidat de disculpar-me per perdre totalment els papers a la plaça de l'ajuntament quan em va tocar parlar, com espero que entengueu davant de tanta gent no és fàcil sortirse'n i jo vaig optar pel camí fàcil, (cridar com un boig) jajaja.

GRÀCIES PER TOT!"

Fr a n P i e r a

25

Feina

M’ofereixo per fer compan-

yia per hores a alguna senyora gran entre setmana o cap de setmana. 93 274 11 39. Mª del Mar.

M’ofereixo per fer feina a

les llars per hores. 93 274 11 39. Mª del Mar.

Noia espanyola, veïna de

Sant Andreu responsable i seriosa. M’ofereixo per fer feines de neteja pels matins a les cases. 690 64 25 84. Trucar sobre les 19-20h. Cristina.

Massatges de reflexologia contactar amb Norma. 646 06 83 45.

Noia de Nicaragua, 27 anys i amb papers, busca treball els matins relacionat amb els ordinadors, treballs de casa, cangurs;etc. Evelin, 697 40 70 13.

26

Immobiliari

Diversos

Venda apartament. C/Tramuntana. Reformat, bany

Venc 5 portes de color sapel·li

Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i Feliu. Preu: 85 euros. 93 345 56 41.

Venc 2 llits un de 90 centímetres amb motor elèctric i un altre normal.

La funda del matalàs és impermeable. Tlf:93.311.17.32/649.94.63.71

complet, fusteria d’alumini (Climalit), molt assolellat, ascensor. 35m2. 154.800 euros. 690 36 23 37 / 619 08 18 96

Venda de pisos directament, sense intermediaris, a la millor zona del Raval. Últims pisos. 600 55 94 54.

Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i

Feliu. Preu:110 euros. Tlf:93.345.56.41

Llogo plaça de pàrking al C/Gran de Sant Andreu nº288-290. Tlf:93.345.15.39. Mª Àngels.

Pis de 130 m2 a Castellbisbal per 375.000 euros.

Preciós pis en finca de 3 anys, totalment exterior amb vistes a Montserrat i llest per entrar a viure-hi.

Saló menjador de 30 m2 amb sortida a terrassa gran. 3 habitacions, 2 banys amb hidromassatge.

Cuina totalment equipada. Aire condicionat, calefacció, sòl de parquet, persianes elèctriques, porta blindada. El pis es ven amb plaça de pàrking i traster inclòs. Existeix la opció de comprar-lo moblat.

Ocasió! Val la pena visitar-lo. Interessats trucar a Carol 655.11.91.68 Es lloga partament de 60 m2 amb jardí a Sant

Pere de Ribes, en plena natura. Moblat. Per 600 euros. 626 03 05 89 Maite.

amb tapetes, folres de marcs i farratges de 70 x 198 de llum. Preu 250 euros les 5. Tlf:93.346.24.37

Venc un sofà articulat que fa massatges. Tlf:637.360.460. Angelina Venc gravadora de veu digital

(Olympus WS-200S), a 120 euros.

Tlf: 695.542.256 (Borja)

Títols C.N Sant Andreu

Es Venen:

1 títol Tlf:93.274.26.59 Alan Es compren:

-2 títols Tlf:690.00.10.22/93.345.23.26 Laia

Digui’ns-ho i li posarem l’anunci. Es recorda que cal presentar el carnet de soci, per poder publicar l’anunci gratuitament.

FES-TE SOCI PER TELÈFON: truca’ns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre al tel: 93 345 96 98

Establiment adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat.