Decapapeus 2008 06 530

L’AVV demana Can Fabr a

zona verda

re g e S

c/ Gran de Sant Andreu

zona verda

c/

c/ Sant Adr ia

escola bressol equipa− en estudi ments

entitats

casal d e barri + IES pista esport s eu s u m espai cultural

Parc s

ve o j s x o s i p

ia n c n e gra d i s re ent g c/

e r a P

a d a ll

Pisos, en sòl d’equipaments Escoles, en sòl de zona verda

inalment s’ha confirmat allò que des de l’Associació ja ens temíem i havíem denunciat: l’espai que hi ha entre les naus de la Fabra i Coats i el carrer de Segre, que havia de ser zona verda, es requalifica d’equipament per fer-hi una escola, per altra banda necessària. Aquesta Modificació del Pla General requalifica també les naus que fins ara no estaven previstes mantenir. La Comissió de seguiment encara no s’ha constituït i novament, com ha passat amb el Pla Sant Andreu – Sagrera, començarà quan estigui pràcticament tot decidit.

F

Es confirma la perillosa política de destinar el sòl d’equipaments per fer habitatge per joves, encara que això signifiqui quedar-nos tots (els que ja vivim a Sant Andreu, més els joves que vinguin en aquests pisos) sense sòl per poder fer escoles o d’altres equipaments, que s’acaben fent en les zones verdes.

Des de l’Associació estem preparant un Pla d’equipaments que farem públic properament amb el qual pretenem demostrar que hi ha terrenys qualificats d’equipaments que podrien ajudar a solucionar l’actual i

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTI-

CLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

futura manca d’equipaments sense haver de fer servir la zona verda: 5.000 m2 a les Casernes pendents d’ús (propietat del Consorci de la Zona Franca), 2.000 m2 a la Coats (propietat de Renta Corporacion) o el solar de Colorantes on es pretén fer habitatges per joves i que ja hem demanat al director d’Habitatge Antoni Sorolla que es mantingui per equipaments. En el Pla calculem la població futura del barri i del Districte, considerant els nous habitatges previstos, i què tenim, què ens falta i què ens faltarà, en funció de les ràtios oficials dels equipaments sanitaris, educatius i socials.

L’Associació ha fet una al·legació a la requalificació de la zona verda del carrer de Segre, en què també expliquem el nostre temor que aquest edifici a la zona del c/ de Segre minvi la visibilitat des dels carrers adjacents de tot aquest espai entre naus, i per tant creï problemes de seguretat. També hi especifiquem que no ens oposem a la requalificació de les naus existents, en una de les quals podria anar-hi l’escola, que tant hem reclamat pels veïns de Sant Andreu.

G e ní s P as cu a l i Po r r et

[EDITORIAL]

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

93 345 96 98 - 93 345 81 54

3

FOTOMUNTATGE: EL

MA VILA I CRIST INA GARD

SUMARI (num. 530, juny 08) Barretinaire 6CAP A TU: Nous equipaments Coats 15 Laja téConfraria 5 anys en la preinscripció 8 Conflicte escolar 17 Perfil a Joan Mora, escultor 19 Opinió 9Retrats per a la memòria reconversio dels 20 Crítica teatral 10 Polemica terrenys de la Coats En Conte 23 1275 anys de l’escola Ignasi Iglésias 24 El Xafarder per 13 Estira-i-arronsa l’Auditori de Can Fabra 25 Esports 14El fabret: secció infantil 26 Què tens, què vols?

COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES, ALBERT FERRER, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, ELMA VILA, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU,

NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, CRISTINA GARDE, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET PORTA, MONTSE TARRÉ, FRAN PIERA, JORDI URTÀSUM, SERGI CORRAL. FOTOGRAFIA: JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES I RICARD RIPOLL. PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE, ELMA VILA IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

E

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEM-

BRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ, 71.

933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB L’ADVOCAT

SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA

SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV:

PEL CURS 2007-2008, LABORS I

MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ. DE 21 A 22.30H

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ

93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A

23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BAS-

CÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

COROLEU,

15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC CAN GUARDIOLA,

DL DE 19.45 A 21H I DJ DE

10.30H A 11.30H. CAN

GALTA CREMAT, DC DE

19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA CUBA, 2. CAN GUAR-

DIOLA

.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA.

CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801 VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

CAP A TU

cap a tu

Creus que els nous equipaments de la Coats cobriran les necessitats del barri?

DAVID RABASSA. 34. RELLOTGER - MERCÈ ALBO. 28.

INGENIERA Els equipaments són molt importants, evidentment. Però hi cabrà tot això aquí dins?

No em sembla malament que es facin habitatges per a joves i si se’n fan de lloguer de 30 m2, n’hi entraran molts.

SHEILA TUBIO. 24.

ESTUDIANT

Que no s’oblidin dels parcs, i de les zones verdes... i si hi cap alguna piscina, tampoc estaria malament. Mentre siguin equipaments útils per a les entitats, hi estic completament d’acord.

DENNIS RIEDEL. 27.

INFORMÀTIC No en tinc ni idea del projecte, no l’he vist enlloc, però si es compleixen les previsions, pot estar bé. Afegiria una sala multicultural per gent que vulgui fer teatre amateur.

JUAN ANTONIO CALVO. 47. FUNCIONARI DE CORREUS

Havien parlat de pisos de lloguer per a joves i per a gent gran. Volen fer també un museu de la TMB, pel qual no tinc gaire interès. El que sí m’agradarà és visitar el museu d’història de Sant Andreu que es farà a la sala de les calderes

MERCÈ RAMOS. 31. ACTRIU I DIRECTORA CREATIVA DE PUBLICITAT - MERCÈ OLMOS. 58. MESTRESSA DE CASA

Hi ha un espai enorme i les entitats culturals poden aprofitar-se’n. Dissabte vaig venir aquí a un concert de l’Harmonia i em van informar que es vol gestionar la Coats des de Sant Andreu i no pas des de l’Ajuntament de Barcelona.

6

DANIEL JIMENO. 73. JUBILAT PEDRO CASTILLO. 75. JUBILATMARIA PINÓS. 62. JUBILAT

No acostumen a trobar-se solars com aquest! Els equipaments, ben col•locats, cobriran les necessitats del barri. S’ha de procurar no malbaratar uns terrenys amb possibilitats.

MIREIA LÀZARO. 39. AGENT DE VIATGES - MARIA. 9 ANYS. ESTUDIANT Jo tinc entès que aquí hi anirà un ins-

titut i un CAP i ja em sembla bé, perquè fan falta. Però tota aquesta banda s’ha quedat sense res per practicar esport: l’únic lloc públic que hi havia abans era la pista de bàsquet de darrera de la parròquia de Sant Andreu, però ara està vallada.

PATRICIA SERRANO. 25. BUZO - CLARA SERRANO. 28.

ESTUDIANT Estem a favor dels equipaments que proposa l’Ajuntament. Podrien incloure un taller de música, potser, o altres llocs que els joves freqüentem més.

EL VEÏNAT AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ

PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU. PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE

20 LÍNIES MECANOGRAFIADES 5 de juliol

capapeus@yahoo.es

Les cartes del veïnat

LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL

EL DRET A DECIDIR

El col·lapse de les infraestructures i el desconcert que avui viu Catalunya; l’apagada de FECSA, els trens de rodalies, les obres del TGV, l’aeroport del Prat, la retallada de l’Estatut, els papers de Salamanca, la no publicació de les Balances Fiscals i altres desgràcies amb que ens ha obsequiat el govern de Madrid, m’ha fet venir a la memòria la lletra de la cançó que cantava La Trinca en el seu espectacle Nou de Trinca, estrenat al teatre Tívoli de Barcelona el gener de 1982 en plena transició. El nom de la cançó era Corazón loco. Deia així:

No em puc treure l’entrellat / corazón loco / jo no sé qui t’ha enrredat / menjan-te el coco / I és que no me’n ser avenir... / com això no et fa patir / ni t’atabala. / És difícil d’explicar / com es poden mantenir / dues pàtries i no estar / tocat de l’ala. / Això ens passa els de per aquí / i els d’algunes altres zones / que mantenim dues pàtries / com qui manté dues dones. / Una pàtria és la parenta, / amb qui em van casar per força / i no em deixa divorciar / és una dona dolenta, / que m’esbronca i m’estomaca / i que em parla en castellà. / L’altra pàtria és la fulana / perquè a mi em dona la gana / perquè a mi em té el cor robat... / tot i que algunes vegades / quan anaven tan maldades / l’estimava d’amagat. / Te’n faré cinc cèntims més / que si molt no m’equivoco / encara no has entès res / corazón loco, corazón loco... / Una pàtria em fiscalitza, / m’inspecciona, / em fa la guitza / i em té el jornal controlat / i, com una sangonera / m’escorolla la cartera / fins que em deixa ben pelat. / L’altra pàtria ara per ara / no em resulta gaire cara / perquè sap que vaig molt just / al revés d’aquell mal bitxo / si algun dia té un capritxo / se li paga amb molt de gust. / Vet aquí el meu embolic / corazón loco, / jo també fa temps que estic / trencant-m’hi el coco. / Qui és el burro que et va dir / que a mi això no em fa patir / ni m’atabala. / Jo tampoc no veig gens clar / com es poden mantenir / dues pàtries i no estar / tocat de l’ala / tocat de l’ala / tocat de l’ala.

M a ne l M a rc h

EL CAP DE SANT ANDREU

El Centre d’Atenció Primària (CAP) de Sant Andreu no funciona com ens mereixem. Sentim desconfiança cap a ell, principalment la gent gran, ja que alguns metges no fan la visita com haurien de fer-la. Per ells sempre és que som grans o que tenim alèrgia, i així anem tirant fins que el cos diu prou. Aquest ha estat justament el meu cas, que de refredat he passat a pneumònia doble amb pleura, enfermetat, a la meva edat, d’alt risc. En resum, he estat un mes ingressada a l’Hospital de Sant Rafael, amb la medicina i els tractaments que fóssin necessaris. Vostès creuen que això és just, fer-me passar per aquest tràngol per pura negligència mèdica? Encara hauré d’anar fent visites periòdiques durant almenys tres mesos. Desitjo als lectors que tinguin més sort que la meva.

L lui s a G ui x é i J os é

7

No n’hi ha prou, de fer més escoles AVV

La preinscripció escolar i el nombre de places als centres públics tornen a crear conflicte JOANA ARIET

n any més hi hagut problemes i queixes–amb mobilitzacions incloses– de les famílies que han de matricular el seu fill a fer P-3 l’any que ve per com ha anat la preinscripció escolar i pel nombre de places.

U

En realitat, segons les dades demogràfiques, hi ha suficients places escolars al barri –si contem les concertades- pel número d’infants de tres anys. En canvi, hi ha hagut 56 preinscripcions de més en primera opció a escoles del barri. Això és degut a diferents factors: igual que l’any passat, les zones amb màxima puntuació respecte a una escola no tenen en compte les fronteres del barri, i la fama d’algunes escoles de barris que limiten amb el nostre fa que moltes famílies d’altres barris preinscriguin els seus fills en escoles de Sant Andreu. Aquesta situació, que esperàvem que se solucionés amb la creació del CEIP La Maquinista (dues línies de barracons en un solar al Bon Pastor proper a Sant Andreu), s’ha tornat a produir, encara que amb menys proporció que l’any passat.

no solucionarà el problema de fons. Tal i com ha denunciat recentment el Síndic de Greuges, també es dóna al nostre Districte la situació d’escoles amb una gran demanda, sobretot de famílies econòmicament i socialment “benestants”, i altres que acumulen tots els alumnes amb “necessitats específiques d’atenció educativa”.

La nostra entitat ja fa un any que està reclamant que es reparteixi l’alumnat amb aquestes característiques entre tots els centres públics i concertats de cada zona. Aquesta idea està recollida en l’Avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya, però en l’articulat es concreta només en el repartiment de l’alumnat de nova incorporació (immigrant). Nosaltres creiem que les dificultats en el procés d’ensenyament-aprenentatge vénen, molts cops, degudes més a problemes conductuals i emocionals dels alumnes per les situacions socials i econòmiques de les seves famílies que a una diferència d’origen cultural.

Cal que es reparteixi l’alumnat amb “necessitats específiques d’atenció educativa” entre tots els centres públics i concertats de cada zona

En el moment d’escriure aquest article sabem que el Consorci d’Educació ha fet 42 assignacions d’ofici en el Districte. D’aquestes, 4 famílies, assignades d’ofici en una de les escoles amb mala fama, han anat a la subcomissió a demanar un canvi. Aquesta escola és una de les quatre del Districte on encara queden places buides. El 17 de juny hi haurà el consell escolar on veurem exactament com ha acabat el procés.

Els pares afectats tenen tot el dret i la raó de demanar “que tots els nens/es del barri tinguin una plaça escolar en la seva zona de proximitat” i que cal “una nova escola al barri” (prevista a la Coats i amb la qual la nostra entitat està d’acord però en un altre lloc que a la zona verda del c/ Segre, on el Districte té previst fer-la). Ara bé, la creació de noves escoles

8

Per això, demanarem al Departament d’Educació que la Llei tingui en compte com a “necessitat específica d’atenció educativa” els problemes de comportament o absentisme, objectivables amb expedients o altres mesures de règim disciplinari, en alumnat nouvingut o no, i n’equilibri l’escolarització entre els diferents centres del servei públic d’educació (públics i concertats). A més, volem demanar també mesures d’igualació de quotes de material i sortides entre centres d’una mateixa zona o la creació d’una Oficina Única de Preinscripció del Districte o de la zona educativa, encarregada de rebre els impresos de preinscripció escolar, adjudicar plaça i repartir equitativament l’alumnat.

G e ní s P as cu al i P o r r et P re s i d e n t A V V

CULTURA

Retrats per a la memòria exposició Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu. 1939-1982 és un exercici de memòria de la nostra història més recent, la del franquisme, i al nostre entorn més immediat, el Districte de Sant Andreu. És una aproximació a la lluita diària de 16 persones que des dels seus àmbits, l’associacionisme, el sindicalisme, la lluita política activa, el comerç o l’educació, van contribuir a crear espais de llibertat dins un règim que els la negava.

L’

Amb aquest esperit, el passat 30 de maig es va inaugurar a la Nau Ivanow-Fundació La Sagrera una exposició de retrats fotogràfics que presenta un projecte més ampli, el que conformen les entrevistes en profunditat amb Josep Maria Moratalla, Josep Bòtia, Francesc Porret, Ángel Pérez, Carles Castellanos, Maria Isabel Roig, Ignasi Pujades, Jaume Domènech, Pepa Batalla, Francesc Torrebadella, Pura Badenes, Salvador Angosto, Pere Serrat, Pep Miró, Joaquim Tarré i Domènec Mañà. Tots ells, veïns de Sant Andreu, del Bon Pastor, de Navas o la Sagrera, van escriure la història del franquisme i la transició a casa nostra, i han explicat les seves vivències, les pors i les esperances, per deixar un valuós testimoni d’aquells dies.

El projecte, que a banda de l’exposició de retrats compta amb un web, www.retratsperlamemoria.cat, que actualment està en construcció i que s’anirà nodrint de les entrevistes, l’han dut a terme en Xavier de la Cruz, fotògraf; David Rabassa, fotògraf; Manuel A. Raigada, fotògraf; Jordi Rabassa, historiador; Georgina Rifé, periodista i historiadora; Anna Moya, filòloga; Pau Vinyes i Roig, historiador; Borja María Marina, Meritxell Martínez i Jordina Tarré, periodistes, i David Royo, estadístic.

Retrats per a la memòria compta amb el suport i la col·laboració del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias, l´Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d´Estudis de Parla Catalana i el Centre cultural Nau Ivanow-Fundació La Sagrera.

Re d ac ci ó

9

DAVID ROYO

Polèmica reconversió dels terrenys de la Coats L’Ajuntament vol convertir zones verdes en equipaments per fer-hi una escola L’Associació de Veïns no ho veu clar perquè considera que ja hi ha prou zones per a aquest ús Ajuntament de Barcelona vol convertir les zones verdes de la Fabra i Coats en equipaments per construir-hi una escola i ho pretén fer modificant el Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976.

L’

El PGM té com a objectiu ordenar urbanísticament el territori de l’àrea metropolitana de Barcelona a través d’un seguit de normes. És a dir, determina si un terreny serà edificable o es destinarà a equipaments o zona verda.

Aquesta modificació afectarà a tot el recinte de l’antiga Fabra i Coats, que també inclou els terrenys adjacents a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, i suposarà un espai de 13.220m2 de zona verda i 17.336m2 en sòl d’equipament.

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PGM Aquest pla afecta tot l’antic recinte de la fàbrica que comprén l’espai que delimita els carrers de Parellada i Dr. Balari i Jovany per una banda, i del carrer Gran i Segre per l’altra (vegeu dibuix a la pàgina següent). Els terrenys adjacents de l’actual Biblioteca passaran a ser zona verda i

es conservaran sis naus de l’actual recinte de la Coats per fer-hi equipaments de barri. En aquests espais, ja està contemplada la construcció d’un Institut d’Estudis de Secundària (IES) i un centre cultural d’àmbit de ciutat a la fàbrica 1 (nau central). També es contempla la creació d’un casal de barri, un museu de la fàbrica a la nau de les calderes i la construcció d’un centre d’educació infantil i primària (CEIP). Un equipament que en aquests moments està en estudi és una guarderia que tanta falta fa al barri.

Tot i així, s’espera que a la recent creada Comissió de Seguiment de la Coats, formada per entitats del Districte, s’acabin de distribuïr els espais restants.

AL·LEGACIÓ DE L’AVV

Precisament, una de les entitats que forma part d’aquesta Comissió, l’Associació de Veïns (AVV), no ha vist amb bons ulls una part de la modificació del PGM. Segons el president de l’entitat, Genís Pascual, la reforma s’ha fet sense consultar-ho a la Comissió. A més, l’AVV no està d’acord en què s’hagi requalificat zona verda per fer-hi equipaments, ja que considera que hi ha prou espais dins del barri destinats a aquest ús. Per aquest motiu, l’AVV ha presentat una al·legació al Districte i a la Comissió d’Urba-

EL REPORTATGE nisme de l’Ajuntament, on demanen que s’elimini del PGM la requalificació de zona verda a equipament per construirhi el CEIP.

Tot i que l’AVV es mostri crítica amb aquesta part del PGM, l’entitat recolza la resta del Pla, que implica la conservació i catalogació de sis nous edificis de la Fabra i Coats com a patrimoni. Segons l’AVV serà una manera de preservar el “caràcter únic d’aquest recinte industrial de finals del segle XIX”. Altres entitats, com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias o els Amics de la Fabra i Coats, també havien reivindicat la protecció d’aquests espais.

Després que el 3 de juny el plenari del Districte donés el vist-i-plau a la modificació, amb els vots favorables de PSC i ICV-EUiA i l’abstenció de la resta de partits, la proposta definitiva del PGM s’haurà d’aprovar al ple de l’Ajuntament.

També queden pendents de decidir la resta d’usos, que s’acabaran de concretar en les properes reunions de la Comissió de Seguiment, formada per entitats del Districte i tècnics municipals.

D av id R oy o i E l ma Vi l a

AL•LEGACIÓ A LA MODIFICACIÓ DEL PGM A L’ENTORN DE LA FABRA I COATS D. Genís Pascual i Porret amb DNI. núm. 43545749X en representació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar amb NIF G-58441312 i domicili social per a efecte de comunicacions al carrer de Balari i Jovany, 14 (C.P. 08030) Barcelona.

Exposa que:

-La direcció de Participació d’Urbanisme de Barcelona acaba de constituir una Comissió de Seguiment, que està previst que comenci la seva activitat el mes de juny d’enguany, amb l’objectiu, entre d’altres, de consensuar quina és la Modificació de PGM més pertinent en l’àmbit de la Fabra i Coats, analitzant criteris urbanístics, d’ús i de conservació de patrimoni industrial.

-Amb aquesta modificació s’estan definint qüestions que havien de ser ateses per l’esmentada Comissió de Seguiment.

-En la proposta de l’Ajuntament de Barcelona hi ha aspectes en

CRISTINA GARDE

els quals la nostra entitat no hi està d’acord. Com ara la requalificació d’un sector a la banda del carrer de Segre, actualment qualificat de 17/6 (zona verda) a 6/7 (equipament i zona verda).

-Hi ha altres espais al barri qualificats d’equipament que podrien servir per l’ús previst en l’esmentat sector, alguns d’ells actualment requalificats o pendents de requalificació, amb l’oposició de la nostra entitat, a HD/7-j (Habitatge jove).

-No s’han analitzat pertinentment les conseqüències per la seguretat ciutadana que podrien tenir edificar un equipament en l’únic sector de l’àmbit que deixava lliure i oberta la visibilitat dels carrers fabrils interiors, des dels carrers adjacents.

Sol•licitem que:

-Per tal de no entorpir la necessària i urgent creació dels equipaments previstos en les naus fabrils existents, sempre amb el corresponent seguiment i anàlisi previ per part de l’esmentada Comissió, només demanem que s’elimini de la Modificació de PGM la requalificació de l’esmentat sector a la banda del carrer de Segre de 17/6 a 6/7, pendent d’un anàlisi, un debat i un acord en el marc de la Comissió de Seguiment.

11

Un llibre recull la història de l’escola Ignasi Iglesias

ot just quan Francesc Macià estrenava la Segona República el 17 de novembre de 1931, naixia l´escola Ignasi Iglésias, la quarta Institució Educativa a l’Aire Lliure de l’Ajuntament de Barcelona. 76 anys després, l´Institut Municipal d’Educació de Barcelona ha publicat el llibre L’escola Ignasi Iglésias. 75 anys d´història, d’Alícia Sánchez, que ha comptat amb la participació d’ex alumnes i professors. El llibre està editat amb molta cura i conté fotografies d’època i textos històrics que narren com l’educació a Catalunya va esdevenir un referent al nostre país i a Europa.

FLAIXPOBLE

T

DAVID ROYO

La presentació del llibre, celebrada el 14 d’abril a la mateixa escola, va servir també per mostrar la remodelació de la llar de foc de la biblioteca, que ha recuperat l’escut amb les quatre barres enretirat a l’inici del franquisme, el Jardí Modernista i la font del pati. Aquesta restauració ha permès dignificar el treball del seu autor, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Salvador Casas, actual membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i ex alumne de l’escola, ha estat un dels principals promotors d’aquesta reforma.

R e da c ci ó

La méteo L ’ o bs e r v ad or m et e or ol òg i c d e Se r g i C o r r al

Feia mesos que suplicàvem aigua al cel i, per fi, s’ha obert l’aixeta, i de quina manera! Quinze dies de precipitació amb un total acumulat de 111mm han donat com a resultat el maig més plujós dels últims anys a Sant Andreu. Però a molts indrets de Catalunya s’han batut records històrics de precipitació, amb registres de fins a 400mm. Gràcies a tot hem pogut acabar amb el temut fantasma de la sequera. Pel que fa a temperatures ha sigut un mes suau, sense cap calorada important, amb temperatures nocturnes inferiors a 17ºC i diürnes no superiors als 26ºC.

12

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

25,3ºC 11,1ºC 17,71ºC 1023hPa 1000hPa 1011,87hPa 111mm 54mm

20 1 2 27 10

ww w . m et eo cl i ma t i c. co m ww w . m et eo sa n t an dr e u . bl og s po t . c om ww w . l an os t r a m et e o . co m

EQUIPAMENTS

ESTIRA-I-ARRONSA PER L’AUDITORI DE CAN FABRA

auditori de Can Fabra forma part de les infrastructures del barri compromeses en donar veu a les diferents organitzacions i als actes que aquestes plantegin. Moltes de les entitats han pogut tirar endavant les seves propostes i han acabat realitzant l’esdeveniment que han volgut; ara bé, no totes les associacions han gaudit sempre de la cessió de l’auditori quan l’han sol·licitat.

L’

El col·lectiu Pegasus n’és un cas. Aquest grup s’encarregava d’organitzar cada mes una conferència a l’auditori i, l’any 2006, va trobar oportú fer-ne una sobre el moviment okupa.

L’esdeveniment semblava que tiraria endavant i amb la persona ja convidada per venir, els hi van comunicar que no els cedien la sala. A partir d’aquí el col·lectiu va començar a mobilitzar-se i es van posar en contacte amb les persones que en aquell moment ocupaven els càrrecs de gerent del districte i de regidor del barri. Finalment, l’única alternativa que els van plantejar va ser la negociació d’altres locals alternatius. D’aquesta manera, segons un dels membres de Pegasus, Pere Massanet, el que va quedar clar va ser que “es va negar la cobertura de la sala per criteris ideològics”. A més, Massanet també ha remarcat que “aquest fet encara queda més palès si tenim en compte que en aquell moment feia pocs mesos que havien ocorregut els aldarulls amb la casa okupa del carrer Sant Pere més Baix.

L’ambient no estava pas tranquil pel que feia al tema del moviment okupa i, per tant, van preferir no donar força a aquest acte”.

Diferents entitats reclamen “transparència en la gestió” de l’auditori de Can Fabra

L’Ateneu l’Harmonia Popular i Cultural és una altra organització que també ha tingut problemes en la cessió de l’auditori. Els fets van succeir durant el mes de març del 2007 quan el col·lectiu havia preparat una xerrada a l’auditori sobre la necessitat d’equipaments culturals gestionats per entitats. Malgrat haver dut a terme la tramitació

DAVID ROYO

administrativa necessària tant a Can Fabra com al Districte, una setmana abans de l’acte se’ls va denegar l’autorització. En aquest cas com alternativa se’ls va proposar la Sala de Projeccions del Centre Cívic. Així, amb els cartells i la propaganda ja preparats i els ponents confirmats van haver de canviar de sala i passar de l’aforament de 100 persones de l’auditori al de 35 del centre cívic. Per tal d’al·legar el que havia passat, l’Ajuntament va afirmar que el col·loqui no s’adequava a les activitats que habitualment es programen a l’auditori (tot i que sovint el mateix Ateneu l’Harmonia havia utilitzat la sala per a actes semblants).

El mateix esquema es repeteix a Maulets, associació juvenil i política de tendència d’esquerres i independentista. En motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l’associació havia preparat un cinefòrum que consistia en l’exhibició d’un film, que reflectia el tema de l’avortament, i en el posterior debat sobre el tema. En un principi no hi havia d’haver cap problema: s’havien enviat les instàncies necessàries i Maulets ja tenia l’auditori reservat. A una setmana de la celebració dels actes, l’administració de Can Fabra comunicava a Maulets que l’espai ja estava reservat per a uns altres actes i que, per tant, el cinefòrum s’havia de celebrar en un altre centre, el Centre Cívic, per exemple; i així fins a un parell de vegades més. Ignasi Morgades i Júlia Jareño, militants de Maulets, reclamen “transparència en la gestió”, ja que afirmen que si és cert que l’espai està reservat per a actes estrictament culturals, no entenen per què van acollir la campanya electoral de les últimes eleccions o per què ara mateix, se’ls estan posant traves per celebrar les xerrades sobre la llengua del pròxim 7 de juny quan aquest sí que és un tema cultural.

Malgrat que es pugui dir que la negativa a la cessió de l’auditori es degui a l’intent de dinamitzar d’altres infrastructures com el centre cívic i de zonificar únicament els actes culturals cap a l’auditori, alguns d’aquests casos ens mostren que el rerefons és més aviat polític i no tant un intent de fer reviure altres espais del barri.

Joana Ariet Porta Montse Rossell

13

FABRET

Ara a cada número, el Fabret, un nou espai dedicat als lectors més petits!!

GIN

LO

IL RT

O AP

Ei company!!! Com prova aquest final de curs? De ben segur que atapeït de festivals i celebracions però suposo que tindràs una estoneta per a mi, oi? Perquè t’he de confessar el resultat de les meves darreres investigacions: les creences més misterioses sobre la nit de St. Joan. Però això no és tot! A partir d’ara trobaràs poesies i refranys per recitar i no oblidar!!! I com sempre... un enigma i algun conte per a les orelles dels més curiosos!!!

UN POEMA i...

LES CREENCES DE LA NIT MÉS LLARGA

I ARA QUÈ VE?: COSTUMARI PER A NENS I NENES

Hi ha qui diu que aquesta nit, és la nit de les bruixes, els dimonis i els mals esperits. I és clar, una bona foguera esdevé la millor solució per espantar i purificar tots aquests éssers de la fosca, que xisclen entre les flames mentre es consumeixen i es tornen pols.

També cal recollir la creença de molts que asseguren que qui toca la rosada, es banya o es mulla just al punt de la mitjanit, mentre les campanes toquen les 12, conservarà la bellesa per sempre més.

I ja per acabar, un missatge pels mancats d’amor: si és cert el que s’explica ja cal que poseu els peus dins d’un corrent d’aigua cristal•lina just a la mitjanit, perquè el primer nom que se sentirà pronunciar serà el del vostre futur marit.

14

I ARA QUÈ MENGEM?: RECEPTES PER A NENS I NENES

Cristina Losantos (il•lustradora). Barcelona: La Galera, 2007.

Dos contes fantàstics sobre les festes i la seva cuina. Imprescindibles!!

Quins éssers s’amaguen entre les flames de la gran foguera?

J oa n M ar ag a ll

...UN REFRANY...

El blat, primerenc o tardà, pel juny s’ha de segar.

PER A CADA MES DE L’ANY!

Ets un expert dels refranys, les endevinalles i els poemes?

Doncs envia’m els que més t’agradin que en faig col•lecció!!!! fabret.coats@gmail.com

I AL PROPER NÚMERO...

MOLTES NOVETATS! NO US EL PERDEU! MARTA ROIG

També hi ha el costum de posar cabeces d’alls a coure a la foguera. Diu la tradició que el que és capaç de menjar-se’n una de sencera estarà protegit contra tota mena de malalties i malediccions. I per si no n’hi ha prou i algunes veus sàvies i amb experiència recomanen penjar a la porta un manat d’alls florits o un ramet de ginesta.

Anguera, Mercè.

Cristina Losantos (il•lustradora). Barcelona: La Galera, 2005.

Els Focs d’aquest Sant Joan

Ja les poden fer ben altes, les fogueres aquest any: cal que brillin lluny i es vegin els focs d’aquest Sant Joan.

US ESPERO!

FABRET

FLAIXPOBLE

FOTOS: PAU VINYES I CONFRARIA BARRETINAIRE

Embarretinant caps il·lustres La Confraria Barretinaire celebra els cinc anys de vida ligadura usada a Catalunya, especialment per la gent pagesa, de llana o estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres”, així ens d´escriu el Diccionari de la Llengua Catalana de l´Institut d´Estudis Catalans, la barretina. A Sant Andreu de Palomar des de fa cinc anys una colla d´admiradors d´aquesta peça de vestir ens alliçona sobre la seva cultura. Per a celebrar aquesta efemèride van organitzar el dissabte 26 d´abril un petit acte de commemoració i posteriorment una festa col·lectiva al Versalles. Durant l’acte fou embarretinat l´animador festiu Andreu Sànchez.

“L

L´Andreu ha estat l´ànima de la Confraria al llarg d´aquest cinc anys en tot allò que fa referència a l´organització de l´animació lúdica. L´any 2003 un grup d´andreuencs i andreuenques es van constituir en Confraria Barretinaire, des d´on han organitzat actes i activitats per tal d´enaltir tan gentil barret català. No hi ha Festa Major, Tres Tombs, Rua de Carnaval o diada grossa del calendari on els barretinaires no facin de les seves.

Polítics,restauradors, actrius, còmics, andreuencs i andreuenques reconeguts han lluït barretina. Els barretinaires han em-

barretinat a personalitats il·lustres com Jordi Pujol, Josep-Lluís Carod Rovira, Elsa Anka, Xavier Trias, Pere Heredero – l´antic propietari del Versalles-, Jordi Hereu, Joan Laporta, Ernest Banach, Sara Jaurrieta...entre d´altres. Per tal de ser embarretinat com a Confrare Major han hagut de passar per una senzilla i emotiva cerimònia d´embarretinament oficial.

Actualment la barretina ha deixat de tenir un costum d´ús corrent per a esdevenir un element de caire folklòric. Símbol de Catalunya per excel·lència conjuntament amb la senyera i el pa amb tomàquet, la barretina llueix en festes majors i a cops s´altirojant, a ritme de tenora, en ballades populars de sardanes. Els de la Confraria Barretinaire han volgut recuperar aquesta peça del costumari català com un esclat de germanor tot projectant-la des de la seva pàgina web al món sencer. I és que Internet sense la barretina tindria el cap ben pelat i fred.

Si en voleu saber més d´aquesta colla de barretinaires ho podeu fer a: http://www.barretina.cat

P a u V in y es i Ro i g

15

PERFIL

Joan Mora, l’escultor andreuenc

JORDI URTASUN

U

n bon sinònim per a la paraula escultura podria ser Joan Mora, un escultor de vocació. Des de ben petit va començar amb aquesta tasca, i gairebé es podria dir que abans de néixer ja portava l’escultura a la sang. És fill de marbristes, és per això que no ha sigut una innovació en la seva família el fet d’esdevenir escultor. “Quan era petit ja m’agradava jugar amb trossos de marbre”, per tant, no resulta gens estrany que estudiés Belles Arts. Als 14 anys va fer la seva primera obra, un colom de marbre.

Difícilment un artista s’oblida de la seva primera creació.

Aquesta va ser la primera de moltes altres que han vingut darrere, i de moltes que encara queden per venir.

L’escultor andreuenc, i per cert, gran aficionat de l’equip de futbol del Sant Andreu, treballa únicament amb marbre i pedra. És capaç de representar qualsevol realitat tangible amb un tros de marbre. Treballa sobretot amb objectes comuns, de la vida quotidiana. “M’agrada fer escultures d’allò que cada dia ens rodeja i que ningú li dóna importància”. Dins de la seva gran col·lecció hi ha una gran varietat d’obres difícil de comptabilitzar. Es poden trobar pilotes de futbol, botons, llapis, carteres, envasos de pin-

tura, sostenidors, corbates, temples…, i una infinitat més de productes.

És l’autor d’algunes obres força destacades, com ara l’escultura dels llibres que trobem a la Biblioteca de Can Fabra, o algunes situades a l’Illa. L’obra que ha obtingut més reconeixement, destacant per sobre de totes les altres, és La Bandera Olímpica. Aquesta es troba al museu de Lausana, a Suïssa. A més, en Joan és autor de l’escultura del Premi Sant Andreu representat per un colom.

Les seves obres responen a dos perfils diferents. Per una banda les que fa ell per voluntat pròpia, i per l’altra, les que fa per encàrrec. Segons diu, “són dues maneres diferents de treballar”. Quan fas alguna obra per encàrrec no surt igual que si la idea ha sigut teva, però igualment, assegura que “hi ha alguns encàrrecs que m’han agradat molt, i realment em sento satisfet de la tasca realitzada”.

Ha realitzat diverses exposicions. El 1978 va realitzar-ne una a la Fundació Miró de Barcelona, dedicada a tota mena de barrets. A més d’aquests actes també ha treballat amb escenografies per obres de teatre, entre les quals destaquen les de Pep Munné.

Jo rd i Ur tas un

17

L’OPINIÓ

L’OU COM BALLA | Espacarrar draps oficials

o sóc persona de cremar símbols ni altres foteses patriòtiques. Tant me fa si un drap de color vermell i groc el converteixen en essència-pàtria. De fet, em preocupen altres coses, com per exemple que puguem arribar a final de mes o que els joves trobin una bona feina. Que facin el que vulguin amb la seva bandera. Si la volen lluir en un partit de futbol o penjar-la d’un pal d’alçades esfereïdores, que no se n’estiguin de fer-ho, sempre em deixin viure en pau.

N

Per alguns joves –i d’altres que no ho són tant– catalans cremar draps de dos colors és una forma de protestar contra “un Estat que els oprimeix”, que es diu democràtic malgrat no respectar el dret a decidir dels pobles que el formen. No s’adonen que molts també prefeririem dormir al ras abans que aixoplugar-se sota aquest mantell omnipresent. No sóc pas jo qui ha de jutjar-ho però crec que hi ha necessitats més imperioses.

Per alguns alts càrrecs de la jerarquia jurídica cremar determinats draps i retrats és un delicte que ha de ser penat per llei, peti qui peti. També els preocupa que canalla eixelebrada faci ostentació en actes reivindicatius de certs símbols de la pàtria catalana. Tanmateix, si el drap cremat és la bandera catalana aleshores és una pèrdua de temps: el llençol, que com diu la llegenda va inventar Guifré el

Pilós, és un símbol que no cal tenir en consideració. Del drap quadribarrat n’estic orgullós i el llueixo sempre que vull i on vull, i no em treu la son que una colla de brètols el vulguin menysprear en una plaça pública o una caserna militar evitant-ne l’exhibició, com fan a les comissaries dels Mossos d’Esquadra. Si del mantell dels del nord-est de la península –s’entén, dels catalans– en volen fer vestits, draps de cuina o calcetes, no em preocupa el més mínim.

Aquesta reflexió la faig pensant en la detenció, el judici i l’empresonament de Francesc Argemí. Aquest jove terrasenc va esparracar un drap del balcó de l’Ajuntament de Terrassa quan se celebrava a la ciutat una cercavila pública i festiva per demanar la retirada dels símbols patriòtics de l’ajuntament. Les institucions públiques de Terrassa van trobar-ho lleig i van posar denúncia al jutjat. Tanta pèrdua de temps per un inoportú drap en una vila catalana!

Senyors i senyores que adoctrineu justícia, feu que els vostres ulls segueixin ben oberts i realment empresoneu assassins de tres al quarto, com aquests grans mandataris que ens duen per camins de pobresa espiritual, foscor i tristesa. Crec sincerament que és necessari posar en llibertat aquest jove terrassenc.

LA REFLEXIÓ | L’infantilisme emergent

s socials al voltant de l’últim esprés de mesos de mobilitzacion i prenent el dissabte com representant espanyol d’Eurovisió, men televisiu –14 milions a màxima culminació d’aquest fenò vist de la història–, se’m planted’espectadors, sisè moment més est estofat anava bullint, he asgen certes inquietuds. Mentre aqu retot, incomprensió. Veure com sistit a situacions de solitud i, sob demostrades per anys de regent propera, amb afinitats més que n endur per la riuada majoritària lació i de bona entesa, es deixave a i, personalment, decep. Més de seguidors i fanàtics, desconcert la visió de màrqueting, l’hutat, quan els arguments eren l’originali seus creadors! Per descompmor o, fins i tot, la intel•ligència dels la meva postura crítica, titllada tat, hi afegien un cert rebuig davant pre m’han encuriosit les revolude “conscientment esnob”. Sem del poble enfront les realitats adcions, la capacitat de lluita i força la societat que exigeix canvis i de verses, l’esperit inconformista uest cap de setmana són figues que cerca referents; però això d’aq hàgim fet pinya. Quaranta anys d’un altre paner, malgrat sembli que a, i era gent jove qui l’encapenrere la pinya parlava un altre idiom fenòmens socials qui cadels os çalava. Ja hi ha dins dels estudios e”, un nou corrent que ism “frik de taloga aquests aires actuals anar enlloc. Jo ho descriuria més demana poc i entreté molt, sense no perdre mai la capacitat de ser com “infantilisme”, molt diferent a l’humor intel•ligent que sembla nens i, no cal dir-ho, molt lluny de passar hores baixes.

D

X a vi Ol iv e re s

Pa u V in y es i Ro i g

FE D’ERRATES: en l’Ou com Balla del número passat es va anomenar de forma incorrecta a Buenaventura Durruti, líder republicà que va lluitar contra el bàndol nacional sublevat en el cop d’estat de l’any 1936.

19 Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU

Truca al 93 345 96 98

CULTURA

El saT! obre les portes algrat les pluges que han remullat tot el país aquestes últimes setmanes, a Sant Andreu ja és estiu. I és que el Fica’t el saT! és el primer raig de sol que ens convida a les vacances. Fica’t al saT! és una mostra d’arts escèniques amateurs del districte de Sant Andreu per promocionar les seves entitats, i que enguany ha celebrat el seu cinquè aniversari.

M

El jurat format per Andreu Solsona (membre de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Alberto Benito (director del centre cultural Can Fabra), Josep de Barberà (tècnic de cultura del districte de Sant Andreu) i Josep Maria Vidal (nou programador artístic del Fica’t al saT), van intentar acollir totes les propostes que se’ls van presentar i, al final, van optar per una vintena de companyies (tres de les quals mai no hi havien participat) que abraçaven espectacles infantils, concerts, dansa, teatre, sarsuela, poesia…

L’obertura del Fica’t al Sat! la va fer el Grup Gent Gran de Sant Andreu amb un seguit de varietats musicals (tangos, ranxeres, cançó catalana, boleros, cançó espanyola, sarsuela i poesia) el dia 1 de maig.

Et teatre va ser l’art escènica més representada i d’entre la quinzena d’obres de teatre potser caldria destacar-ne: Embolics de la Companyia Umbral (La Jarra Azul), Escenes d’una execució per Teatre pels Descosits, El cafè de la Marina per La Lira Teatre o El sopar dels idiotes per Sant Pacià Teatre. Els més menuts també van poder gaudir d’aquesta

art amb la peculiar versió que va fer la Companyia Lluna Plena de Mary Poppins. La dansa va començar el 4 de maig de la mà del Ballet Folklòric de l’Esbart Maragall amb Imatges. Quatre dies després, el benjamí El Magatzem presentava L’amor i altres formes d’odi. Amb This is Jazz Slam Dancing Productions van mostrar a través de la dansa l’evolució d’aquest corrent musical. Pel què fa a la música n’hi va haver per tots els gustos i colors. D’una banda l’Orfeó la Lira presentava Concert de corals. I de l’altra, després de l’èxit de l’any passat, els rockers Insomni van voler presentar el seu primer disc, S’ha acabat el bròquil..

Però aquesta cinquena edició no només es va caracteritzar per mostrar la diversitat de companyies que es mouen per Sant Andreu, sinó que també es va inaugurar el hall del Sat (es té previst obrir el hall del teatre a les entitats), amb una lectura de poemes de Juan Gelma per Zahurda. Finalment, el diumenge 25 de maig l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonès va clausurar la cinquena edició del Fica’t al saT! amb la sarsuela La Generala d’Amadeu Vives.

A través d’aquestes cinc edicions el saT! ha obert les seves portes a Sant Andreu, i Barcelona, perquè hi entrés un públic ben heterogeni i gaudís d’unes propostes teatrals diferents (i sovint més creatives) de les que s’està acostumat i perquè les diferents entitats convergeixin en un punt comú en aquest gran teatre que és Sant Andreu

I re n e Ca ix à s i V ic e ns

L’agenda andreuenca EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “RETRATS DE MEMÒRIA”

Quan? Del 30 de maig al 24 de juny On? 2a planta Nau Ivanow Quant? Gratuït

59È APLEC DE MATAGALLS

Qui? Claretians de Catalunya Quan? 13 Juliol a les 10h/13h/18h.

On? Al Cim de Matagalls Informació? www.aplecmatagalls.org

20

FI DE CURS ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

Qui? Eco de Catalunya Quan? Dissabte 21 de Juny On? Sant Llorenç de Morunys

EXCURSIÓ CAMÍ DE MONESTRELL I PANTÀ DE FOIX

Qui? Associació excursionista Cordada Quan? Dissabte 6 de Juliol a les 9h.

On? Torres Venecianes de Plaça d’Espanya Quant? Gratuït

CULTURA

Homenatge a Imma Planas

Tot i que ja fa gairebé més d’un any i mig que ens va deixar, el somriure de l’Imma Planas i Mateu no s’ha esborrat de la ment d’aquells que la coneixien. I així ha estat com, per una iniciativa de Clip Teatre (grup en el qual residí els darrers anys), però ràpidament ampliada i estesa a altres amics, entitats, companys i coneguts, s’ha creat un homenatge a aquesta andreuenca tan coneguda gràcies a èxits teatrals com L’Hostalera de Goldoni.

La gala serà a finals de novembre o a principis de desembre i pretén oferir una programació variada i eclèctica, talment com era ella, que havia tocat totes les disciplines de les arts escèniques. Constarà de dues parts: la gala d’homenatge que possiblement se celebrarà al vespre i un aperitiu amb cava, la seva beguda preferida, l’endemà.

Per tal d’organitzar l’acte, la comissió, formada per amics, professionals i entitats, obre les seves portes a qualsevol suggeriment o aportació i facilita la següent adreça de correu electrònic: homenatgeimma@gmail.com Tot plegat pretén ser una festa dels records i amb un objectiu comú: que la sala d’actes del Centre Cívic de Sant Andreu s’anomeni Sala Imma Planas.

I re n e Ca ix à s i V ic e ns

21

F OT OG R AF I A: A. E st en g r e

La Xarxa de Mots

PER PERE MASSANA

FOTOPOTÈTICA

FOTOPOÈTICA

HORITZONTALS 1. Reunió d’esportistes d’elit cada quatre anys (dues paraules). 2. Plat típic de Nadal. Extremitat de l’ocell. 3. Consonants. Persona que ocupa un lloc privilegiat en l’ensenyament. 4. Estri manual. Símbol de l’or. L’espòs d’Aloma, pare de Blanquerna. 5. Extremitat superior. Estació final de busos, trens i avions. Pal. 6. Un romà. Mil romà. Consonants. Estàtua d’home que suporta una cornisa. 7. Series alguna cosa. Vocal repetida. 8. L’espai del palau reservat pel balls d’etiqueta. Vocal. Dona de Copenague (al rev).

VERTICALS 1. El quec dels Pastorets. 2. El port de roma. Sobirà de Pèrsia. 3. Dos-cents romà. Nord. Deu per cent. 4. Ho està el tros de pa que s’ha mullat al suc. Sentit que rebem per l’oïda. 5. Llarg poema líric o heroic. E. 6. Estat anormal de somnolència profunda. 7. Part final del budell prim. Consonant. 8. Mil quatre-cents cinquanta roma. Àvia. 9. Les dones, ties, cosines i cunyades de cadascú. 10. Pal. Pertanyent al grup indoeuropeu de les russes i poloneses (al rev.) 11. Exemple de ciutadà europeu sense estat o esportista sense selecció. Noruega. 12. Municipi de la Selva (al rev.) Entortolliga una corda. 13. Ànim amb què algú s’enfronta a alguna cosa.

SOLUCIONS.HORITZONTALS: 1. Jocs Olímpics. 2. Escudella. Ala. 3. Rt. Catedràtic. 4. Eina. Au. Evast. 5. Ma. Terminal. I. 6. I. M. SG. Atlant. 7. Existiries. Uu. 8. Saló. A. asenaD. VERTICALS: Jeremies. 2. Ostia. Xa. 3. CC. N. Mil. 4. Sucat. So. 5. Oda. Est. 6. Letàrgia. 7. Ileum. R. 8.

MLD. Iaia. 9. Parentes. 10. I. avalsE. 11. Català. N. 12. sliS. Nua. 13. Actitud.

22

El mar del Jan Jan, que em sents? no voldria destorbar la pau del teu oceà, tu segueix nedant mentre t’explico aquest conte i compto els segons que manquen per poder-te abraçar.

Aquí a fora fa sol i el vent suau empeny la barca que et recollirà, mentre tu et capbusses en el més bonic dels mars.

Segueix nedant fins a la vora fill, que és on hi ha el port i la barca on la mare de tots els mars, t’eixugarà el plor de l’esforç d’aquesta travessia

ENCONTE que et vam encomanar.

Petit, que em sents?

No donis tantes voltes que et marejaràs i aquest món de fora de tantes voltes ja ens te prou despistats.

Ep Jan! Que no veus el far? És allà on has d’anar, dues braçades més cap a la llum del món que et crida i ens podrem trobar.

Rosset! Què fas ara?

Deixa de jugar amb els peixos, que se’n va l’onada que has d’agafar!

Ja arribes Jan, l’últim escull per sortejar, ara el vent bufa fort, però tenim la barca anclada perquè hi puguis pujar.

Ja ets aquí Jan! Agafa’t fort a la mare no hi ha res semblant, el millor destí que mai tindràs.

Aquí tothom plora menys tu i els llops de mar d’aquest port mai mariner valent com tu han vist en cap oceà del món.

Ara guarda bé aquest conte que t’explica el pare, perquè a partir d’ara Jan tots els versos que segueixen i que no s’acaben mai l’omplen una paraula que et farà de far per si mai et perds en algun mar: T’estimo.

Còlics n Jaumet només té dies i no deixa de plorar. A estones, plora a llàgrima viva, gargamelleja i fa tremolar la llengua com si la vida se li escapés per les escletxes que fa el vímet del bressol. No sap amb certesa si té por de sentir-se sol o si se sent sol i per això té por. La mare fa uns moments que no se’l mira i a ell li sembla una eternitat. A voltes només somica, deixant clar que la situació no l’acaba de convèncer però donant a entendre que és i serà capaç d’entomar-ne de molt pitjors. Hi ha moments, quan comença a no poder amb la gana, la son, la set, el fred, fa el petarrell per provar si només amb la cara i la intenció s’estalvia el costós lament en veu alta, que també el cansa. Fins i tot, en ocasions en Jaumet somica de tan cansat. També gemega perquè troba a faltar les carícies i els petons que el tranquil·litzen; i per dues o més coses alhora; i per no saber què li passa, que és la pitjor cosa que li pot passar. El seu pediatra diu que té còlics.

E

La Mònica té setze anys i compta setze relacions que han acabat amb tararí. El primer xicot, aquell que –oi?– havia imaginat com a company inseparable i com a amant incondicional, es va cansar d’ella al tercer dia i va canviar el número del mòbil. La Mònica es va passar una setmana sencera tancada al lavabo plorant de set a vuit del vespre i rentant-se la cara de vuit a un quart de nou, l’hora de tornar a casa la mare.

I la resta del dia, fent el cor fort per no pensar que tenia motius per vessar les llàgrimes a raig fet. Amb el xicot que feia tres va passar exactament el mateix. El que feia nou era un ximplet, però la Mònica no se’n va adonar fins que, després d’haver-hi confiat cegament, va entendre que només la volia per aprofitar-se’n, en tots els sentits. El darrer, un pallús, que ni tan sols era capaç de recordar el nom de la Mònica el segon dia que es veien, tot i haver-lo repetit fins a l’avorriment la nit que es van conèixer. Quin un! La Mònica havia posat el cor tot sencer en cada un dels setze intents d’estimar algú. Perquè ella, o hi posava el cor, o no hi posava ni les ganes. A classe la tenien per una fresca. I el psicòleg per una ploramiques. És l’edat, sentencia.

En Marià passa dels noranta i és l’últim de la colla que queda viu. La dona, la veritable nineta dels seus ulls, el va deixar ja fa anys per anarse’n amb un mal lleig. Ha enterrat els seus germans grans, i també un de més jove. A la residència no paren de voler fer-lo feliç fastiguejantlo amb platerades de verdura i peix bullits, quan ell ha estat sempre de carn vermella i embotit. No suporta el dominó, el set i mig i el coi de vella garrepa que té per veïna de planta. Se sent sol, allunyat de tot i de tothom. I plora. Plora sol a les nits, en la buidor dels llençols blancs que un dia, pensa, li faran de mortalla.

An dre u G i ra lt i P ug a Po t s l l e g ir e l c on t e gi r at c om u n m i t j ó a ht t p : / / e n d o r m i s c a t . b l o g s p o t . c o m

Al be r t Es te ng re i M a rtí

23

Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU Truca al 93 345 96 98

EL XAFARDER

N’HI HA PER CAGAR-S’HI! (AMB PERDÓ)

Aquest matí he vist una cosa que m’ha deixat astorat. Dins l’ascensor hi havia enganxat un cartell a tot color, força ben imprès, dels que valen calerons. De fons hi tenia dibuixada una silueta canina i al damunt un text molt tocat i posat resava: "Senyors veïns, demanem que els gossos d'aquest carrer surtin amb les necessitats fetes de casa".Au, vinga! Els anys que costa que una criatura passi dels bolquers a l’orinal i ara haurem d’ensenyar als gossos i gosses del carrer Sòcrates a anar al lavabo! Bé, potser els d’altres carrers també n’hauran d’aprendre, no ho sé. Queda lleig anar entrant a portals aliens i no he pogut esbrinar si la sentència afecta a d’altres vies andreuenques.I diu “demanem”, en plural! És a dir, que o bé es tracta d’un eskamot de veïns organitzat o bé és algun PETARDS I PETARDES veí/veïna amb personalitat múltiple (o que parla de sí mateix/a L’altre dia al Colòmbia, que mira que és petit, teníem en plural majestàtic, com els reis medievals!). Ja sé que al barri uns veïns ben pesats! A la dreta, un matrimoni gran hi tenim de tot, però vaja, jo m’inclino més per l’opció eskamot. s’escandalitzava de no poder anar a fer el vermut al Deuen tenir nom artístic? Plataforma Popular Caga’t a Casa bar Azar de Concepció Arenal, que ha passat a millor (PPCC)? Stem Tips d’Aguantar Pixades (STAP)? Komando Veïvida. Sí, sí, a millor! Almenys els Martinis de la barra, nal Anti-kaka, que fa més punki? Bromes a part, una mica de que han deixat de ser servits a veïns avorrits amb les raó tenen. El carrer Sòcrates està força marranet. La cantonada tapetes d’abans de dinar. Ara omplen sofisticades amb Sant Pacià sembla una deixalleria. Hi ha una muntanyeta copes triangulars amb oliveta i se les beuen uns hode trastos vells que fa cants de sirena a tots els animalons de menots que no s’avorreixen gens, mentre senyoretes la zona i, au, hi fan parada i fonda per deixar una solidària conde moral distreta els sedueixen amb molta professiotribució urinària. Raó no els falta, però si us plau, toquem de nalitat... A la taula de l’altra banda hi tenia dues mespeus a terra. Als gossos (i gosses, que en això hi ha igualtat tresses de casa contrariades per absoluta), se’ls treu a passejar perquè descarrela botiga de pirotècnia que els guin. És així. Se’ls treu a que pixin i caguin al cahan instal•lat en uns baixos de rrer, parlant en plata. Em sap greu, senyors Sant Adrià i que ja té la porta grafveïns, si ara els desil•lusiono. Encara que siguin fitada. “Ja voràs que ens portarà bestioles fidels i ja formin part de la família, no desgràcia!”, deia l’una. “I just baixen al carrer per comprar, per anar al cinema abans de Sant Joan!”, responia o per fer unes copes amb els amics. Això ho fem l’altra. “Ja li dic jo, al nen, que els les PERSONES. I ni tan sols posaria la mà al foc petardos sempre porten disgusque TOTES surten “amb les necessitats fetes de tos!”, insistia. “I tant, que els hi dicasa", sobretot a altes hores de la nit quan ja guin als Diables!”, afegeix l’última. porten unes quantes cervesetes al cos.

AUQUES, BARRETINES I ALTRES FOLKLORES NOSTRATS

Els andreuencs som catalans advance. Som més catalans que Tarradellas, que Floquet de Neu, que el Cobi i que La Moreneta junts. I no blasfemo, no. Amb la de catalanades freak que reunim, si hi hagués un concurs de Poble Més Català de l’Any, ens l’enduríem de carrer! Ja deveu haver sentit a parlar de la Confraria Barretinaire, que no cal ser Xafarder per estar al corrent dels saraus que munten des de fa 5 anys. Fins ara pensava que eren una gent simpaticota, sobretot pares i mares (però més pares que mares) que es reunia per fer la típica bicicletada de quarentons amb barretina, els típics cubates al Trenta Nits amb barretina o la típica excursió familiar a Montserrat amb barretines. Però no! No són gent que fa coses amb una barretina posada! Noooo!

No us equivoqueu! Són gent que es passa tota la vida dins de la barretina! Que no se la treuen mai de mai! Que es fan fotos de viatge arreu del món i a sobre les pengen al web! A l’Índia, a Sydney, al Senegal, a Islàndia, a Jordània o a Bangkok! Ei, que fins i tot se’n van de comiat de solter amb barretina! I quan es banyen a la platja, es posen pops al cap per no enyorar-ne el tacte! I a sobre són proselitistes! Ja porten embarretinats al Joan Laporta, l’Antoni Bassas, l’Elsa Anka i a polítics de tots els partits! Aquest any li ha tocat a l’Andreu Sánchez. També li tocava pringar al Pep Callau , pallasso dels Pepsicolen, però per motius familiars no ha pogut ser. Un dels primers embarretinats va ser l’altre freak nacional del nostre poble, el mestre dels rodolins i les auques Ramon Cuéllar i Sorribes. Nascut aquí l’any 34 però resident a Suïssa des de jove, ha recopilat tota mena de dites catalanes a www.rodolins.cat i ha escrit l’Auca dels Oficis, amb l’ajuda d’un altre personatge: el dibuixant de còmics Francesc Masip i Masip, que ja el 1992 va fer les vinyetes del llibre Història de Sant Andreu de Palomar en còmic, editada per celebrar el mil•lenari.

24

FLAIXPOBLE

El Sant Andreu torna a 2a B La UE Sant Andreu va escombrar l’Arandina en el partit decisiu de la fase d’ascens a 2a B. Després de guanyar per 0-2 a Aranda del Duero els quadribarrats van rematar la feina amb una golejada firmada per Eloi (2) i Lanzarote, que van fer embogir un Narcís Sala ple de gom a gom. L’afició va envair el camp per compartir aquest èxit amb els jugadors, que tot seguit, damunt d’un bus turístic, van emprendre un recorregut que els va dur a la parròquia, on van fer una ofrena floral, i després a la plaça Orfila, on van oferir l’ascens a centenars de seguidors des del balcó del Districte.

La primera part del partit va servir com a tempteig entre els dos equips, fins que, cap al final de la primera part, Eloi va aconseguir el primer gol del partit. La segona part va ser un festival de joc. El Sant Andreu va tenir la possessió de la pilota i va saber mantenir la posició damunt del camp. A més, van estar encertats de cara a porteria i, primer Eloi, i després Lanzarote, van arrodonir el 3-0 final. El gol d’Eloi, concretament, va ser un veritable golàs per l’esquadra després d’una jugada de gran mèrit personal.

Després d’una excel•lent temporada a la lliga regular, la Unió havia quedat segona, només superada per un punt pel Barça B. Per a la fase d’ascens de categoria, en la primera eliminatòria havia quedat emparellat amb el tercer del grup de la Rioja, l’Haro, a qui va eliminar després d’alguns patiments.

Des del CAP A PEUS felicitem l’equip i tota l’afició andreuenca!

D av id R oy o i Da v id Vi d al

DAVID ROYO

25

Feina

M’ofereixo per fer compan-

yia per hores a alguna senyora gran entre setmana o cap de setmana. 93 274 11 39. Mª del Mar.

M’ofereixo per fer feina a

les llars per hores. 93 274 11 39. Mª del Mar.

Noia espanyola, veïna de

Sant Andreu responsable i seriosa. M’ofereixo per fer feines de neteja pels matins a les cases. 690 64 25 84. Trucar sobre les 19-20h. Cristina.

Massatges de reflexologia contactar amb Norma. 646 06 83 45.

Noia de Nicaragua, 27 anys i amb papers, busca treball els matins relacionat amb els ordinadors, treballs de casa, cangurs;etc. Evelin, 697 40 70 13.

26

Immobiliari

Diversos

Venda apartament. C/Tramuntana. Reformat, bany

Venc 5 portes de color sapel·li

Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i Feliu. Preu: 85 euros. 93 345 56 41.

Venc 2 llits un de 90 centímetres amb motor elèctric i un altre normal.

La funda del matalàs és impermeable. Tlf:93.311.17.32/649.94.63.71

complet, fusteria d’alumini (Climalit), molt assolellat, ascensor. 35m2. 154.800 euros. 690 36 23 37 / 619 08 18 96

Venda de pisos directament, sense intermediaris, a la millor zona del Raval. Últims pisos. 600 55 94 54.

Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i

Feliu. Preu:110 euros. Tlf:93.345.56.41

Llogo plaça de pàrking al C/Gran de Sant Andreu nº288-290. Tlf:93.345.15.39. Mª Àngels.

Pis de 130 m2 a Castellbisbal per 375.000 euros.

Preciós pis en finca de 3 anys, totalment exterior amb vistes a Montserrat i llest per entrar a viure-hi.

Saló menjador de 30 m2 amb sortida a terrassa gran. 3 habitacions, 2 banys amb hidromassatge.

Cuina totalment equipada. Aire condicionat, calefacció, sòl de parquet, persianes elèctriques, porta blindada. El pis es ven amb plaça de pàrking i traster inclòs. Existeix la opció de comprar-lo moblat.

Ocasió! Val la pena visitar-lo. Interessats trucar a Carol 655.11.91.68 Es lloga partament de 60 m2 amb jardí a Sant

Pere de Ribes, en plena natura. Moblat. Per 600 euros. 626 03 05 89 Maite.

amb tapetes, folres de marcs i farratges de 70 x 198 de llum. Preu 250 euros les 5. Tlf:93.346.24.37

Venc un sofà articulat que fa massatges. Tlf:637.360.460. Angelina Venc gravadora de veu digital

(Olympus WS-200S), a 120 euros.

Tlf: 695.542.256 (Borja)

Títols C.N Sant Andreu

Es Venen:

1 títol Tlf:93.274.26.59 Alan Es compren:

-2 títols Tlf:690.00.10.22/93.345.23.26 Laia

Digui’ns-ho i li posarem l’anunci. Es recorda que cal presentar el carnet de soci, per poder publicar l’anunci gratuitament.

FES-TE SOCI PER TELÈFON: truca’ns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre al tel: 93 345 96 98

Establiment adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat.