Decapapeus 2008 05 529

D

Públic vol dir de tots, no de l’Ajuntament

esprés d’haver presentat els usos culturals de la nau central de la Fabra i Coats a la premsa sense avisar les entitats ni la nostra revista, dimarts 15 d’abril el Districte intentava arreglar-ho portant el delegat de Cultura de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), Jordi Martí, i l’encarregat de Participació en l’àrea d’Urbanisme, Joan Lluís Zafon. El primer venia a explicar com funcionarà aquest “contenidor cultural” de 14.000 m2 , i el segon com anirà la Comissió de Seguiment de la Fabra i Coats (la creació d’aquesta comissió havia estat sol·licitada al districte una setmana abans en una instància firmada per diferents entitats, entre les quals l’AVV Sant Andreu de Palomar. En aquesta Comissió de Seguiment el Sr. Zafon va veure bé que l’Ajuntament pagués un tècnic escollit per les entitats per assessorar-les en temes de patrimoni industrial.

En la seva intervenció, el Sr. Martí va insistir en què no hi havia res definitiu ni tancat pel què fa a la nau central, va afirmar que s’obria un període de diàleg i va parlar de vinculació amb el territori i lligams amb les entitats. Ara bé, amb la nostra resposta vam mostrar escepticisme a que es crein aquestes sinergies, per diferents raons: per tal i com està de definit el projecte que van fer públic, pel secretisme amb què el van amagar i per l’experiència de l’auditori i de la tercera planta de Can Fabra.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTI-

CLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

La tercera planta de Can Fabra va ésser cedida a una Companyia de dansa i a partir d’aquí podem comptar amb els dits de la mà les vegades que els veïns o les entitats hem pogut accedir a aquest gran espai. En el cas de l’auditori, darrerament es van multiplicant els casos d’entitats i col·lectius que la demanen per fer actes i els són denegades sense motius massa clars. Nosaltres mateixos vam tenir serioses dificultats l’any passat perquè ens hi deixessin fer una xerrada sobre el Pla Sant Andreu – La Sagrera. Vam rebre excuses poc convincents fins que ens van dir informalment que la política que volia seguir el districte era que l’auditori servís només per a actes culturals, i els de contingut social o polític es fessin al Centre Cívic, tot i que finalment ens van deixar la sala. Des de l’Associació ens sembla que aquesta no és la manera de dinamitzar el Centre Cívic i que més aviat és una excusa per allunyar els actes més incòmodes per l’Ajuntament d’un lloc tan visible com Can Fabra. A més, la cessió de l’auditori de Can Fabra ha d’ésser regulada per un protocol objectiu i públic, ja que un equipament municipal no és de l’Ajuntament, sinó de tots.

Genís Pascual i Porret

[EDITORIAL]

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

93 345 96 98 - 93 345 81 54

3

FOTOGRAFIA PORT

ADA: CRISTINA GARDE

SUMARI (num. 529, maig 08) 6CAP A TU: Parc líneal del TGV 19 Perfil a Maria Isabel Roig 8 Comissió Seguiment Coats 20Sanitat 9Assemblea FAVB 21 Consellers ‘full time’ Jaume Dagés, el 22 Opinió 10L’Entrevista: col·leccionista de ‘sucres’ 24 Crítica teatral Pla Sant Andreu−Sagrera: 12 la gran transformacio 27 En Conte 15 Sant Jordi 28 El Xafarder 16Calen semàfors a Torras i Bages 29 Esports 17El mercat Odeon a mig gas 30 Què tens, què vols?

18El fabret: secció infantil

COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA. LOGÍSTICA: MIREIA FERRAN.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES, ALBERT FERRER, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, ELMA VILA, IRENE SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU,

NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, CRISTINA GARDE, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET PORTA, FRAN PIERA, JORDI URTÀSUM, SERGI CORRAL. FOTOGRAFIA: JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: GEMMA DE LAS HERAS, BORJA MARÍA, CRISTINA GARDE, ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY).

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR.

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEM-

BRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ, 71.

933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB L’ADVOCAT

SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA

SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV:

PEL CURS 2007-2008, LABORS I

MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ. DE 21 A 22.30H

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ

93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A

23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BAS-

CÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

COROLEU,

15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC CAN GUARDIOLA,

DL DE 19.45 A 21H I DJ DE

10.30H A 11.30H. CAN

GALTA CREMAT, DC DE

19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA CUBA, 2. CAN GUAR-

DIOLA

.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA.

CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801 VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

CAP A TU

cap a tu

Què en saps del projecte del Parc Lineal en el traçat del TGV?

SALVADOR CASAS. 81. JUBILAT Doncs sí, n’he sentit a parlar, i escolta... és millor que tot allò respiri, que es cobreixi el màxim d’arbrat i de gespa, i que s’hi pugui passejar bé.

ÓSCAR GALLARD. 36.

ARTISTA TITELLAIRE

DAVID PÉREZ. 47. CAMBRER No ho sé, tot això m’atabala! Som l’únic barri de Barcelona sense cap parc. La ciutat i Sant Andreu el necessita. Si el fessin tapat, jo hi aniria a passejar, per prendre el sol i l’ombra.

LOLA CASANOVAS. 79.

JUBILADA No ho havia sentit mai abans, tampoc no ho han comentat gaire...

Es podria fer un parc amb arbres, i si hi ha manca de pressupost que treguin els diners d’una altra banda. El pressupost si volen el treuen...

No n’estic gaire informat.

M’agradaria que estigués tot cobert, i que tot fos ple de sorra, que fessin un parc verd perquè els nens puguin anar a jugar-hi. La tendència últimament és cobrir-ho tot... i deu ser per alguna cosa!

TATIANA ORTIZ. 23.

EDUCADORA INFANTIL BLAI RODRÍGUEZ. 24. MÓN DE L’ESPECTACLE

Conec el tema, i estic d’acord que es cobreixin les vies del tren. La qüestió és si volen destinar diners per un espai amb el que després ningú podrà especular. Crec que últimament l’Ajuntament aposta poc pel Districte de Sant Andreu.

6

Sé de què va, i considero que s’hauria de cobrir tot perquè no es veiés res des de fora.

No només el parc, també la catenària, perquè hi ha gent molt sensible amb l’electricitat. Són ganes de fer-ho bé.

JUAN CARLOS MONJE. 42. MECÀNIC

Per favor, que la part que coberta no sigui un solar, sinó un parc. Deixem les màquines i fem que la gent camini, respiri, que ja n’hi ha prou amb la hipoteca, el pa...

DOLORES MARTON. 58. ONCE- ANA DOMÍNGUEZ. 39.

TREBALLADORA DE MAGATZEM Fa temps que volen fer-ho, però no fan res. Està bé que es comuniquin els barris. Nosaltres vivim als nous pisos de la Maquinista i quan venim hem de creuar el pont que passa per sobre de les vies.

EL VEÏNAT AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ

PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU. AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE

capapeus@yahoo.es

Les cartes del veïnat

PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA

20 LÍNIES MECANOGRAFIADES 5 de juny

LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL

Benvolguts senyors,

El motiu d’aquesta carta, és per donar a conèixer el que jo considero una gran pèrdua que hem tingut recentment al nostre barri de Sant Andreu.

El passat dia 23 de desembre del 2007, ens va deixar per sempre una de les persones més estimades del grup de sarsuela “Josep Arbonés i Serra” i del públic andreuenc en general. Es tracta de la senyora CONSOL GARCIA I VILLAGRASA, esposa del principal fundador d’aquest grup i mare del actual president de l’entitat “Els Catalanistes” de Sant Andreu, el senyor Josep Alfons Arbonés i de la directora del grup de sarsuela, la senyora Mª Teresa Arbonés.

La nostra estimada Consol, va actuar de tiple cómica de sarsuela des de l’any 1949 i durant més de 50 anys. Aixó, ha fet que sigui una persona molt coneguda pel poble andreuenc i dins del ambient artístic.

Al mateix temps, va esser una bona esposa i mare, i una persona sempre disposada a afavorir al próxim i que encomanava el seu bon humor i ganes de viure. Un servidor n’es testimoni per motius personals d’aquesta bondat i dedicació als demés.

Moltes gràcies per la vostra atenció i us demanaria que la nostra revista de l’associació de veïns s’en fes ressó d’aquesta pérdua que tant ens ha afectat.

Atentament.

LLUIS PRIO ASCON Soci n 3311

EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA

Els amants de la natura de la ciutat de Barcelona no podem deixar-nos de sorprendre’ns de les contínues agressions que amenacen darrerament la Serralada de Collserola.

Primer, ha sigut l’anunci inapel·lacble de la construcció d’una muntanya russa al cim del Tibidabo, després l’inici de les obres del Pla Caufec a Esplugues de Llobregat, el projecte del túnel per a transport rodat i ferroviari a Horta i finalment la notícia que la Generalitat ha donar la raó a una gran inmobiliaria per a la construcció de més d’un miler de vivendes en els terrenys del parc de la Torre Negra de Sant Cugat.

Fins quan haurem d’esperar que les nostres institucions aprenguin que la conservació del nostre medi natural més immediat és una de les accions primordials per al benestar de les societats actuals i del futur. El desenvolupament dels pobles passa per la racionalitat en el seu creixement i per la seva capacitat de créixer tot respectant l’escàs medi natural que es conserva.

À l e x V il ar de l l C a nd el a 4 62 23 07 8 C/ Co ns ol at d e M ar, 3 5 1 e r.

Ba rc e lo na 08 00 3 93 .3 19. 27 .3 7

7

PATRIMONI

Creada la Comissió de Seguiment de la Coats

DAVID ROYO

El passat 15 d’abril es va donar el tret de sortida oficial a aquesta comissió, amb la presència de la regidora, Gemma Mumbrú, i amb una nombrosa presència de les entitats, com la nostra Associació de Veïns (AVV) questa vegada el Districte va tenir la delicadessa de convocar a totes les entitats a la primera reunió de la Comissió de Seguiment de la Fabra i Coats, després de les queixes de les entitats, entre d’elles la mateixa AVV, perquè l’Ajuntament no en va convocar a cap en la presentació dels usos de la fàbrica1 (la central) de la Coats. A més, la creació d’aquesta Comissió era una de les reclamacions que fa mesos demanava l’AVV, però també el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) o els Amics de la Coats (entitat d’antics treballadors i treballadores de la fàbrica) i nombroses entitats culturals del barri (vegeu els números d’abril i maig del CAPAPEUS).

A

A l’acte, el delegat de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Martí, va afirmar que “les fàbriques de creació cultural que s’estan definint han de tenir un sistema d’accés públic als espais i un lligam amb el territori”. D’aquesta manera tan inconcreta, i sense definir com ha de ser aquest lligam, sortia al pas dels dubtes que van mostrar les entitats, que intervingueren posteriorment sobre la possible utilització dels espais de la nau central. Martí va afegir que

Una nau de la Coats està en venda

Va ser la intervenció del vespre. Genís Pascual va demanar als representants municipals que l’Ajuntament comprés urgentment un espai que està en venda dins de la mateixa Fabra i Coats. Aquesta notícia, que des de l’AVV s’havia detectat el dia anterior a través d’un anunci publicitari en un diari, va sorprende a tots els assistents, fins i tot a la regidora Gemma Mumbrú. Segons les investigacions dutes a terme per l’Associació, aquest espai de quasi 2000 metres quadrats de sostre i on s’ubiquen les oficines de l’empresa encara en funcionament amb un contracte de lloguer fins al 2010, va quedar fora del conveni que va fer l’Ajuntament amb la immobiliària Renta Corporación, antiga propietària del recinte. Aquesta empresa demana ara cinc milions d’euros per aquest espai que està catalogat com a equipament. Pascual va alertar que seria un espai que es podria perdre per fer equipaments. Mumbrú va comentar que no sabia res i que estudiarien el cas detalladament.

“caldrà fer petites accions per testejar els espais” i va anunciar que serà un dels escenaris de la Festa Major de la Mercè perquè la gent conegui el recinte. Va apostar també per cedir l’espai per a usos puntuals.

El també present cap de projectes de la Fabra i Coats i tècnic d’Urbanisme de l’Ajuntament, Joan Lluís Zafón, va afirmar que l’objectiu d’aquesta Comissió, que es convocarà bimensualment, és “debatre el programa funcional dels equipaments del recinte” i fer un seguiment dels projectes arquitectònics. Al final, s’elaborarà un informe de participació que serà aprovat per la Generalitat.

En el torn de paraules, el president de la nostra AVV, Genís Pascual, va contrastar aquesta visió massa optimista i d’autocomplaença que s’estava donant des de les instàncies municipals i, amb arguments sòlids, va mostrar-se escèptic davant els processos de participació que convoca l’Ajuntament per “experiències anteriors” com la de les Casernes. Va afegir “s’entrava amb mal peu al barri” perquè no s’havia convocat el teixit associatiu en la presentació dels usos del futur contenidor cultural. També va demanar la possibilitat de contractar un tècnic proposat per les entitats. Zafón va assegurar que ho estudiarien. A més, intervingueren els membres del CEII, Jordi Rabassa i Xavier de la Cruz, que van demanar un pla integral i un tractament especial pel recinte, la creació d’un espai de conservació i un centre d’interpretació de la memòria de la fàbrica. En aquesta línia, Pere Fernàndez, dels Amics de la Coats, va voler compartir amb el públic present la seva alegria pel futur museu que hi haurà a l’espai on s’ubicaven les calderes.

Seguirem el procés d’aquesta Comissió amb especial atenció pel que pot comportar per a tots els veïns i veïnes a nivell cultural i educatiu i, perquè més enllà del futur contenidor cultural o el mateix museu sobre la fàbrica, també està aprovat en el Pla d’Actuació del Districte (PAD) l’ubicació d’una escola bressol, una escola de primària, un institut de secundària (IES) i un casal de barri.

D av i d R oy o i A de ll

8

Eleccions a la FAVB

AVV

A l’Assemblea ordinària de la Federació d’AAVV de Barcelona del passat 5 d’abril es van celebrar eleccions de l’entitat, amb el resultat d’una nova junta renovada. Van ser elegits: Eva Fernàndez, presidenta; Albert Recio i Jordi Giró, vicepresidents; Antonio Fortes, secretari; Zaida Palet, vicesecretària i Josep Xarles, Rosor Poveda, Esther Argelich, Silvianne Dahan i Joan Termes, vocals. Destaquem d’aquesta elecció l’entrada de cares noves com la Zaida o la Silvianne que ajuden per una banda a baixar la mitjana d’edat de la junta i a mantenir la paritat de gènere en els càrrecs. Igualment valorem positivament la continuïtat dels membres de l’anterior junta, amb la qual la nostra Associació ha col·laborat en diferents qüestions. Continuen com a membres de la junta, ja que no tocava la seva renovació, Albert Sorrosal com a tresorer i Josep Ortiz, Marcel·la Güell, Joan Balañach i Joan Termes com a vocals.

Assemblea de la Favb

l passat dissabte 5 d’abril va tenir lloc la 36a assemblea general ordinària de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Favb, que va comptar amb la presència de 38 associacions de veïns i veïnes de Barcelona, entre elles, l’AVV Sant Andreu de Palomar. Durant la trobada es van aprovar l’acta de l’anterior assemblea, l’informe de gestió i l’econòmic del 2007, i el pla de treball i el pressupost per al 2008.

Volem destacar del Pla de Treball la importància que la FAVB vol donar aquest any al debat sobre el Pla Sant Andreu – La Sagrera. En aquest Pla urbanístic s’hi destinarà el projecte realitzat per l’arquitecta Zaida Muixí pagat per una subvenció de l’Institut Català de la Dona.

E

L’assemblea va ratificar la creació de la figura de President Honorífic, que va concedir al membre de junta Joan B. Isart per la seva meritòria trajectòria dins del moviment veïnal en un acte molt emotiu que va ser conduit per Zaida Palet, la membre de junta més jove, Joan Martínez, president de la Confavc (Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya), Pep Sala, president de l’AV de Sant Antoni (amfitriona de l’acte i associació on Joan B. Isart ha estat president durant 16 anys) i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, així com altres regidors de l’Ajuntament.

L’assemblea va aprovar l’entrada en la Favb de dues noves associacions: La Satalia, de Montjuïc i l’Òstia, de la Barceloneta. Es va donar de baixa l’associació Passatge d’Isabel.

El debat més intens es va produir en l’aprovació de les resolucions que després es fan públiques. L’assemblea, finalment, va aprovar 4 resolucions: Sobre el PAM (Pla d’Actuació Municipal) i el procés de participatiu que s’ha dut a terme, criticant que es prioritzi la participa-

ció individual al debat col·lectiu, denunicant que no ha tingut una resposta formal i detallada de les seves propostes –de la mateixa manera que en el moment d’escriure aquest article, tampoc l’AVV Sant Andreu ha rebut resposta del Districte a les propostes pel PAD-. L’escrit exigeix debat ciutadà en format d’audiència pública i indicadors clars i consensuats per fer el seguiment del PAM i els PADs durant el mandat.

Una sobre el dret a l’avortament, que començava recordant com fa 30 anys les vocalies de dones de les Associacions de Veïns van ser capdavanteres en demanar aquest dret a decidir de les dones. Avui com llavors, la resolució segueix exigint una llei que garanteixi el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida, i dels metges a fer la seva feina sense intimidacions. L’escrit també recorda la importància de l’educació sexual i dels anticonceptius gratuïts.

Sobre el futur del parc de Collserola, demanant que sigui alliberat d’amenaces com els vials que apareixen en el nou Pla Territorial, reserves de sòl urbanitzable -algunes en zones catalogades com a HIC (hàbitats d’interès comunitari de la U.E.)- i els equipaments i parcs coixí dels darrers acords entre administracions. L’escrit demana que es respectin i en tot cas s’ampliïn els limits del parc. De fet, diversos membres de la junta de la Favb –així com també uns quants de la junta de l’AVV Sant Andreu- van participar en la caminada reivindicativa fins al Tibidabo del cap de setmana següent a l’assemblea.

Per últim, a proposta de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats del districte de les Corts, es va aprovar una resolució que s’oposa a la requalificació de sòl d’equipaments per destinar-lo a habitatge. El seu cas és del camp del Barça, que l’Ajuntament requalifica de pisos perquè el Barça se’l pugui vendre per pagar el nou estadi.

Re d ac ci ó

9

L’ENTREVISTA

Glucosbalaitonfilia fa història Jaume Dagés, president de l’associació Glucosbalaitonfilia; col·leccionistes d’envoltoris de ‘sucres’

aume Dagés viu al barri de Sant Andreu i se’l pot considerar un col·leccionista de cap a peus. El seu objecte principal de col·lecció són els envoltoris dels sucres. Aparentment pot semblar del tot insignificant, tot i això, en Jaume és capaç d’explicar la història d’una zona concreta a través els sucres. La seva proposta és donar a conèixer la història del Districte de Sant Andreu. Podria ampliar l’àrea a altres districtes o altres regions de Catalunya, però prefereix centrar-se concretament en Sant Andreu, ja que és el seu barri. És per això que en Joan Busca l’oportunitat de poder explicar la història del seu barri a través d’aquest objecte tant singular, els envoltoris dels sucres.

J

Quan fa que col·lecciona envoltoris de sucres?

Des que era petit. Era l’època que es col·leccionaven cro-

10

mos. Els meus amics feien cromos i jo feia sucres. Des que vaig començar he canviat més de 6 vegades la manera d’organitzar-me. Ara està tot ordenat per números de carrers, i per ordre alfabètic.

Què pretén amb aquesta col·lecció?

M’agradaria explicar la història del nostre Districte a través dels sucres. Vull representar la història de Sant Andreu a través de locals emblemàtics. D’aquesta manera es reflexen tota una sèrie de carrers molt significatius que han desaparegut amb el temps. Els sucres no només es poden obtenir de bars propis, sinó que també poden ser de la cafeteria d’algun hospital, grans magatzems, etç. El fet important és que marquin el sucre amb l’adreça.Hi ha molts locals que han desaparegut i que són història, i és a partir de la meva col·lecció que es poden recordar. Jo el que vull és que quan passis per algun lloc que dius: -os-

L’ENTREVISTA tres aquí que hi havia?- Doncs aquí, en aquesta col·lecció, en tens la mostra. El que jo vull és que la meva col·lecció doni pas a moltes converses, ja que es pot parlar de moltes coses al veure el nom d’un carrer o un bar.

Quants tipus d’envoltori de sucre podem trobar?

Hi ha més de cinc tipus de sobres diferents. Els de terròs, els que surt la tira amb el nom del bar, un altre que és el paper tot sencer, els pinçats (aquells terrossos que són de punta, els que porten cullera, un altre que és llarg sense cullera i un altre que és un tubet. El sucre pot ser

“Els ‘sucres’, que poden semblar una tonteria, ben organitzats, són molt representatius de la història” una tonteria, però la història que pot representar és la realitat del que ha estat el barri.

Coneix algú amb aquesta mateixa afició?

Jo soc el president de l’associació Glucosbalaitonfilia.

Col·leccionistes de sucres hi ha molts, però com jo no hi ha ningú. D’aquesta manera com ho faig jo, representant la història, no hi ha ningú.

Com va sorgir aquest nom de l’associació, Glucosbalaitonfilia? És un nom registrat que prové del grec: glucos - sucre; balaitos – bossa, i filia -col·lecció. Aquest nom és força representatiu del que fem: col·leccionar sucres.

Veu acabada aquesta col·lecció?

No. Realment no s’acabarà mai. M’acabaré jo, però no la col·lecció.

Quants sucres calcula que pot tenir?

Tinc al voltant d’uns 70000, 80000 sucres. De Barcelona únicament potser uns 3000. En aquest sentit es nota que fa molts anys que la vaig començar.

A dalt, una mostra de la col·lecció de Dagès. A baix, el seu envoltori de sucre preferit. / JORDI URTASUN

Col·lecciona únicament envoltoris de sucres, o té també altres objectes?

També tinc adhesius, postals, segells usats, tovalloletes, encenedors, medalles, insígnies, bitllets de la loto, mistos, pins… Però es pot dir que els sucres són la meva principal afició. He fet molts quilòmetres per un sucre i m’he muntat també moltes vacances per aconseguir sucres.Els sucres, que poden semblar una tonteria, ben organitzats són molt representatius de la història.

J or di U rta su n

11

EL REPORTATGE DAVID ROYO

Pla Sant Andreu-Sagrera, el procés participatiu avança La gran transformació és a punt de començar i l’AVV manté les seves reivindicacions n la xerrada informativa que es va celebrar el passat desembre, les entitats que representen els afectats pel Pla Sant Andreu – Sagrera van reivindicar la contractació de tècnics independents subvencionats per l’Administració. Finalment, l’Ajuntament hi ha accedit. Ara bé, per a fer-ho possible ha calgut organitzar una nova comissió de seguiment. Fins ara, les comissions havien estat organitzades per separat (a Sant Andreu i a Sant Martí).

Ara les comissions s’han unificat amb el suport del Departament d’Urbanisme de Barcelona, amb la consegüent creació de cinc grups de treball en els quals hi haurà representants de les entitats i de les Administracions. En cadascun dels grups estarà present un expert proposat per les entitats dels dos districtes, als quals s’hi afegeix el col·lectiu dels comerciants.

E 12

Cada grup de treball s’encarregarà d’una de les següents àrees: infraestructures, estació i seguiment d’obres; equipaments i espai públic; edificacions i urbanisme; transport públic i mobilitat; i inversions i dinamització comercial.

L’interès prioritari del col·lectiu de comerciants estaria en aquest darrer grup, encara que puguin participar en els altres. L’AVV, per la seva part, mostra una voluntat manifesta d’estar present en totes les àrees.

Les entitats organitzadores de la xerrada del desembre,

entre elles l’AVV, assessorades per la FAVB i l’Associació per la Promoció del Transport Públic, s’han reunit en petit comitè per proposar tècnics. La intenció era presentar els noms a totes les entitats abans de la primera reunió de la comissió del dimarts 6 de maig. La poca antelació amb la qual ha estat feta la convocatòria, però, no ho ha permès.

Els assessors proposats són: per al grup de treball d’Infraestructures i Seguiment d’Obres, Climent Molins, enginyer de camins i expert en estructures. Per a Equipaments i Espai Públic, Joan Antoni Tineo, arquitecte i membre de la PTP. Per a Edificacions i Urbanisme, Xavier Basiana, veí de la Sagrera i bon coneixedor del Pla, ja que va participar en una proposta de projecte. I per a Transport i Mobilitat, Ole Thorson, Dr. enginyer de camins. A aquests especialistes se’ls pagarà per reunió. La seva funció consistirà en traslladar a l’Administració les demandes formulades a nivell veïnal i, alhora, aclarir a les entitats dubtes sobre el projecte.

Es va reivindicar la contractació de tècnics subvencionats per l’Administració.

Finalment, l’Ajuntament hi ha accedit

EL REPORTATGE

S’espera que els representants dels comerciants facin la proposta per al grup de treball d’Inversions i Dinamització Comercial. Segons en Genís Pascual i Porret, president de l’AVV, “ens consta que l’Ajuntament ja està tramitant amb ells la contractació”.

Tot i la bona entesa aparent, no tot són flors i violes.

Aquesta primera reunió ha trigat més de tres mesos en ser convocada, tot i l’acord de fer-les de caràcter bimensual. Aquesta comissió de seguiment, en teoria, ha d’arribar a uns acords, que es portaran al plenari de l’Ajuntament per a ser aprovats. Ara bé, a aquestes alçades ja hi ha moltes obres amb el pressupost aprovat i adjudicades a constructores. En aquesta situació es troba la construcció de la cobertura de gran part del gran Parc Lineal i les obres de les estacions de la Sagrera i Sant Andreu Comtal. Sabent això, hom es pregunta si l’organització de les comissions de seguiment i la contractació dels tècnics, que, en darrer terme, es paguen amb fons públics, servirà d’alguna cosa.

L’AVV, mentrestant, segueix realitzant diverses campanyes i informant a la ciutadania. L’any passat es va fer una

exposició al carrer que va coincidir amb l’entrega de 3.000 signatures, just abans de l’aprovació del projecte. S’han convocat també diverses ponències i xerrades obertes a tots els veïns. A dia d’avui s’estan repartint cartells amb l’explicació de les principals reivindicacions.

Recordem que el Pla Sant Andreu – Sagrera pretén aprofitar l’arribada de l’AVE a Barcelona per a requalificar tota una sèrie de terrenys de l’Ajuntament i de l’Estat (dels ministeris de Foment i de Defensa), i convertir-los en sòl residencial. Això comporta la construcció d’un gran Parc Lineal: la cobertura de les vies en molts trams i la projecció de tot allò que anirà sobre aquesta cobertura. Com que els recursos que es destinaran a la cobertura es volen obtenir íntegrament de les plusvàlues que proporcioni el sòl

A aquestes alçades ja hi ha moltes obres adjudicades a constructores i amb el pressupost aprovat

13

EL REPORTATGE

requalificat, hi ha certes dificultats a l’hora de gestionar la construcció de parcs, equipaments i habitatges de protecció, el que pot provocar importants mancances a molts nivells.

A més, s’ha planificat la construcció d’un viari segregat: la construcció de dues rondes soterrades, a més de les exteriors, que volen ser una alternativa a la Meridiana per a entrar i sortir de la ciutat i per les quals es preveu una densitat de trànsit molt important (12 carrils en total). Hi ha diversos trams de vies, a més, que no es cobriran. Sobre ells, evidentment, no hi haurà parc, el que podria ocasionar molèsties als veïns. L’Administració ho justifica dient que això es deu a la presència dels tallers de la Renfe (Talgo i Rodalies), i que la cobertura d’aquests fragments s’estudiarà en el moment en què trobin una ubicació on traslladar-los.

La majoria de les millores que els veïns estan proposant, com equipaments, mobilitat, habitatge de protecció o qüestions viàries, segueixen com abans.

Joan Cabó

La méteo L ’ o bs e r v ad or m et e or ol òg i c d e Se r g i C o r r al

Aquest abril destaca per la variabilitat. Hem tingut jornades on en 24 hores hem vist un sol ben radiant, vent, nuvolades, tempestes, arcs de Sant Martí o cortines de calamarsa, probablement tots els meteors que un bon observador pugui guaitar. Les temperatures han rondat la mitjana climàtica. No ha sigut un abril càlid ja que la temperatura màxima només ha arribat als 22,5ºC. La precipitació repartida en 8 dies ha deixat 23mm, per sota la mitjana climàtica (50mm mensuals). Malgrat això, la precipitació ha estat irregular als diferents barris de Barcelona.

14

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

22,5ºC 7,6ºC 14,8ºC 1029hPa 990hPa 1011,8hPa 23mm 12mm

26 1 X 25 18 X X 17

ww w . m et eo cl i ma t i c. co m ww w . m et eo sa n t an dr e u . bl og s po t . c om ww w . l an os t r a m et e o . co m

int la seva ntornegen llu otigues co s e s, re g t, les b nó ale Mentrestan o en pena si ç. n ra s, b e l e im a que aln ta à Algunes esta jornad un llibre so u i q a a id rt ir e u b q o d catalana ent a al desc amorats a la n rosa recentm ves persianes i deixen e ls e d ia d s se enen el aixequen le guns l’anom

CULTURA

ndreu

e St. A d n a r G r e r r a C i. 10.00h.

Sant Jord

St. Andreue d n a r G r e r r a culés, op rdi. 23.59h. C n pena. Els

e i alegres ni ar; els ropel carrer, n nits en un b s u e re , im o n h à ra a h g i l terra, una a ne IET Ara ja no h JOANA AR del barri. I a s’atreveixin e e u tg q sra a ra p ca n n u a jornada fe en alg timistes e xit d’aquest t la jornada n l’è n u a n b a te ri ca ò la a e m s d e màntic ells que at a la m tu rm ta ve a ls h ta s rr è n a p re un b i valler, e alfombra de eixant enre ment, el ca d va ll o va N . ca a d u s ja només t del se tiva i rosa i. A nosaltre arxa damun rd M Jo n l. o ri n b i ’a u d sabeu, en u Andre altre 23 t la rosa (ja erò de nom n i p Diuen que Sant Jordi no tenia cap soldat i que a ix ll, id e e rc cu a m r a m co n Sant s que es llibres i a fin ls e s) é s o m tot sol va matar el drac. Diuen, també, que de la t.

-n ri n ir du ne lleg ant Jordi vi irina perquè ens queda sang del drac van néixer munts de roses i el gacar fins el S ua i una asp se ig is a d b m m e a u o g gerr i la po lant cavaller, fent honor al seu ofici d’home generós i cortès, en va collir una per regalar-li a la princesa. El Cap a Peus, a contracorrent d’aquest avui dia que ens de l’Ebre durant la guerra civil. I qui ja comença a ser un empeny a regalar CDs enlloc de llibres, ha deixat entro- mite per aquests dies de l’any és Carles Ruiz Zafón, bertes les bosses i les portes de la redacció per tafanejar aquesta vegada per transportar-nos a la Barcelona dels els prestatges i així descobrir quins són els llibres per llegir anys 20 i així envoltar-nos amb el misteri que el caractea la vora dels coloms de la plaça Orfila, a les sales de Can ritza a El juego del ángel. Però la ficció també deixa lloc Fabra, o tot esquivant els santandreuencs pels carrers del per la realitat, ja sigui paròdica amb llibres com Cabòbarri. I d’entre les pàgines n’han brollat nens amb pijames ries!!!, on trobem les trifulgues dels caricaturescos persode ratlles, brigadistes que amaguen secrets, àngels juga- natges de Polònia, malgrat que també se’ns mostra un ners o els personatges més particulars de la política d’a- vessant més cru però també de superació personal a travui. vés de les paraules d’Isidre Esteve. A La sort del meu destí el motorista ens explica la seves sensacions després A la pila hi reposen títols com El nen amb el pijama a rat- que un accident el deixés en una cadira de rodes. Infanlles, de John Boyne. Si ens atrevim a preguntar de què va tils, d’autoajuda, en català, castellà o xinès, de poesia, de ningú en gosarà dir res; no es pot explicar, s’ha de llegir i ciència ficció, novel•les, regalats de l’amant, de la parella posar-nos a l’altura d’un nen de 9 anys que ens explica, o de la mare, tant se val. Els llibres es llegeixen de cap a sense saber-ho, la història de l’holocaust nazi; això sí, des peus i, sobretot, començant per la primera pàgina, no s’hi de la seva innocent perspectiva. Andreu Claret també ens val això de donar un cop d’ull a l’últim paràgraf del llibre parla de fets històrics desvetllant quin és El secret del bri- per matar la curiositat. gadista; aquesta vegada, però, és una noia qui indaga per descobrir el passat del seu avi, desaparegut a la batalla J oa na Ar i et P or t a

Sant Jo

D

15

Calen més semàfors al carrer de Torras i Bages

uan se sobrepassa la velocitat de la via pública posant en perill la seguretat dels vianants, l’obligació de les autoritats és prendre mesures per evitar el desencadenament d’accidents. Malgrat l’increment de zones trenta, de multes i controls, encara hi ha carrers al barri que estan posant en perill la vida dels vianants sense que se cerquin solucions. Aquest és el cas de Torras i Bages: una via de quatre carrils que es caracteritza per estar molt transitada, tant per la quantitat de cotxes i d’autobusos que hi passen com pel nombre força significatiu de pàrquings que fan més densa la circulació amb l’entrada i sortida de cotxes. A més, el carrer Torras i Bages és una via que pel fet que molts turismes la fan servir per arribar al Nus de la Trinitat i a les dues rondes, aconsegueix ser un dels eixos principals de Sant Andreu com a via per als automòbils. Un conjunt de característiques que sumades provoquen que encara que sovint la circulació sigui força densa, els cotxes assoleixin velocitats prou significatives.

Q

Però en aquest carrer no hi són presents només els cotxes. És una via amb molts edificis, comerços, bars... i, per tant, l’utilitzen un gran nombre de persones. És, doncs, una situació força comú veure un vianant intentant creuar el carrer. Un fet que hauria de ser realment senzill, com passa a l’alçada de la travessia amb el carrer Santa Marta, una via que a part de ser zona trenta està proveïda d’un semàfor per tal de facilitat el creuament. Ara bé, no totes les travessies ofereixen aquest “privilegi”. Així, a l’alçada dels carrers Isabel Ribó i Guardiola i Feliu, el carrer Torras i Bages no està proveït de semàfor. Això, sumat a les característiques de trànsit de la via ha provocat un gran número d’accidents.

El passat mes d’octubre dues veïnes del Carrer Torres i Bages creuant el carrer per un dels dos passos de vianants que hi ha sense semàfor ni cap indicació lumínica, i en una tarda de

16

pluja, van ser envestides per un vehicle que tot i circular a poca velocitat no es va aturar al pas de vianants. I és que no és el primer cas que es dóna a la seva escala de veïns que es troba just davant dels dos passos de vianants.

Aquest punt per creuar al carrer es troba no només en un dels carrers més transitats sinó que és el pas natural per a la gent que surt de la Guarderia Orfila que hi ha al passeig Torras i Bages i al carrer Guardiola i Feliu hi ha el col•legi Pere Nolasc, per tant és un lloc on creuen molts cotxets de nens, infants i joves.

A més s’agreuja amb el fet que cap dels dos carrers que desemboquen a Torres i Bages: Isabel Ribó i Guardiola i Feliu tampoc tenen semàfor, així que els cotxes que s’incorporen a la circulació també ho fan sense els temps coordinats i es troben amb els cotxes circulant i la gent creuant pels passos de vianants.

L’Associació de Veïns, en el darrer PAD, ja va marcar com un aspecte important la inclusió de semàfors a Sant Andreu i també s’ha demanat al Gerent del Districte que es tingui en compte aquest aspecte.

Aquest encreuament és un dels punts importants on ja fa temps que se senten veus que reclamen un semàfor, i és que seria la millor solució per a posar fi als problemes per a creuar a Torras i Bages, un carrer on a banda de posar-hi semàfors, sobretot en aquest punt perillós, caldria un control de la velocitat (carrers propers com Joan Torras són zones 30) i potser la inclusió de punts de control fotogràfic en alguns semàfors tal i com es fa en carrers de l’Eixample..

M o nt se R os e ll X a vi e r O rt uñ o

FOTO: XAVIER ORTUÑO

SOCIETAT

Des del carrer de Joan Torras fins al carrer de la Residència hi ha dos pas zebra sense semàfor i són molts els vianants que s’enduen algun ensurt

SOCIETAT

LAURA MURIEL

ualsevol que hagi entrat a comprar o a fer un tomb al mercat privat Odeon, situat al passeig de Fabra i Puig, haurà observat que moltes de les parades tenen la reixa baixada, és a dir, que estan tancades. El mercat, que es va inaugurar el 13 d’abril d’ara fa 25 anys, es troba en una difícil situació des de fa mesos, quan diverses constructores van començar a comprar parades amb l’objectiu de construir habitatges al solar del mercat. Una de les constructores es va reunir amb els botiguers i els va comunicar la intenció de construir un nou mercat a la planta baixa de l’edifici de vivendes. Però l’actual situació del món immobiliari i el fet que molts no vulguin vendre’s les parades fa que el procés estigui parat, i a més, les constructores ni tenen permís per a construir ni pressa per ferho.

Q

Tot i que no arriba al 50% d’activitat, el mercat no tanca.

Això és el que han manifestat al Sant Andreu de Cap a Peus els botiguers i propietaris de les parades que resten obertes. Molts no estan disposats a vendre però la situació del mercat és insòlita i complicada, ja que hi ha més parades tancades que obertes i això es nota en la venda,

El mercat Odeon a mig gas

que ha disminuït. Actualment n’hi ha quinze en funcionament i dinou que han baixat les persianes. A l’estiu van tancar totes les peixateries, fet que va deixar el mercat força apagat, ja que el peix és fonamentals en aquests establiments. En Josep Maria, propietari d’una cansaladeria és optimista “no tinc ganes de plegar, porto aquí des del primer dia que es va obrir el mercat i si la gent no deixa de venir aquí continuaré”. Però no tots ho tenen tan clar, l’Angeles González té una parada de fruites i verdures i afirma que “tenia expectatives de vendre la parada tal i com han fet d’altres, però ara la constructora no en compra més i ens han deixat penjats”.

Per tots aquells curiosos i amants de la lectura es recomana que entrin al mercat, perquè en una antiga fruiteria hi ha una parada de llibres solidaris, on per 1€ poden adquirir un llibre. Des de literatura catalana, a novel·les històriques, passant per receptes de cuines, contes infantils, etc... Tot plegat per col·laborar amb la formació professional de la dona africana.

L au ra Mu ri e l

17

EL FABRET

Ara a cada número, el Fabret, un nou espai dedicat als lectors més petits!!

GIN

LO

IL RT

O AP

Ja torno a ser aquí!!! Avui ens trobem per tercera vegada i tinc el plaer de presentar-vos una pàgina plena de novetats!! Descobrirem alguns dels ocells del nostre barri, jugarem a endevinar qui és qui a la fotoendevinalla, assaborirem les primeres paraules d’un conte meravellós i omplirem el calendari d’activitats per a petits aventurers com nosaltres!!!

L’AGENDA ELS OCELLS DE SANT ANDREU

Els COLOMS són per tot arreu, a les places i parcs, dalt dels arbres, als edificis i fins i tot al nom del nostre poble. Ponen ous en petits nius instal•lats en forats dels edificis i al cap de tres setmanes ja en neixen els pollets. Tenen un vol ràpid i les seves ales fan força soroll en moure’s.

La COTORRETA de pit gris és la reina de molts patis i eixides. De la família dels periquitos, és molt sorollosa i vola de pressa amb les seves ales punxegudes. El seu cant varia de quan està tranquil•la “Krrrrr-hrrrrr” “Keeerr-keerrr” “Kir-Kir-Krrrrrr” a quan aixeca el vol “Kui-Kui-Kul-KulkKUIK-KUIK-KeiueK”.

EL GROS BEC DE L’OCELL CAÇADOR: CONTE TOGOLÈS

Barcelona: Llibre Obret, 2004.

És el primer conte de l’associació Llibre Obert i ha nascut a Dodji (Togo). Una història fantàstica de tradició oral recollida en una vetllada de contes, on grans i petits explicaven les històries de sempre. Aquesta està il•lustrada a través de dibuixos expressius, amb moviment i color, realitzats pels nens d’aquesta regió.

Les MERLES són també habituals a Sant Andreu. Es passegen per parcs i patis buscant entre la terra algun insecte per menjar. Són totes negres exceptuant el bec groc i el cercle del voltant dels ulls del mateix color. Hi ha qui diu que el seu cant és el més bonic després del del rossinyol.

18

Sac de rondalles “ Famílies de colors” 08/06/2008 12h Petit format: “Frederick” 12/06/2008 18.15h.

El món dels tovets: “Avis i àvies” 16/06/2008

Voleu enviar les respostes de la fotoendevinalla, dibuixos d’arbres, fer-me preguntes,...? fabret.coats@gmail.com

A quin ocell pertany cada silueta?

I AL PROPER NÚMERO...

MOLTES NOVETATS! NO US EL PERDEU! MARTA ROIG

Un altre ocell ben diferent és el que viu a les aigües com les de la Pegaso, l’ÀNEC DE COLLVERD. Tot i que la femella és bruna, el mascle adult té el coll verd i un bec d’un groc més viu.

CENTRE CULTURAL CAN FABRA (BIBLIOTECA)

US ESPERO!

FABRET

EL PERFIL

Maria Isabel Roig i Fransitorra, retrat d’una lluitadora aria Isabel Roig és una dona forta i treballadora, amb un sentit de la Justícia que l’ha dut a lluitar contra les desigualtats personals, socials i polítiques. Filla de l’Eixample, d’un pare advocat conservador amb un profund sentiment catòlic i catalanista, i d’una mare intel·lectualment compromesa amb el catalanisme d’esquerres, és la gran de set germans que van viure en un ambient on la cultura i la política sempre hi eren presents. La seva joventut és el reflex de la burgesia catalana de mitjans del segle XX, d’un Eixample barceloní on se celebraven posades de llarg, com la seva el 1950, i on la Universitat (s’hi va llicenciar en Filosofia i lletres) era el primer pas cap el compromís social. Així és com el 1951, Maria Isabel va fer la seva primera acció política, en plena vaga de tramvies, trencant els vidres del tramvia 26 amb uns companys de la Universitat. També va ser la primera vegada que va haver de córrer davant la policia.

M

Després d’uns anys d’escassa activitat política que van coincidir amb la seva feina com a secretària, gairebé deu anys, a Parcs i Jardins, el 1963 es va casar amb un andreuenc i va descobrir el poble. La vida era molt diferent de la de ciutat, no li agradaven gens les tafaneries, ni les feines de la llar, i trobava a faltar l’ambient intel·lectual de casa. Però s’hi va adaptar, i els seus tres fills seran autèntics andreuencs de soca-rel.

El 1967 va entrar a treballar al Col·legi d’Arquitectes, i encara hi estaria treballant si pogués. Aquesta feina representava retornar a l’ambient reivindicatiu, i a poc a poc va descobrir el PSUC. Mentre, es va identificar amb el moviment Cristians de Base, disconforme amb la manera de fer de l’església oficial, i de seguida es va convertir en un referent a Sant Andreu. Va entrar a Cristians pel socialisme, amb Mossèn Camps, on va participar al Grup pro Drets Humans de Barcelona. Lluitadora com és, tenia i té la idea que allò que no li agrada es pot canviar des de dins, i així ho feia amb l’església, sentint-se cristiana i alhora declarant-se comunista.

La reivindicació antifranquista la va portar a reunions clandestines, a implicar-se cada vegada més, i finalment, el 1974 a entrar al PSUC, des d’on va encarar els darrers anys del Règim i els primers de Democràcia. Eren els anys de la mort d’en Puig Antich, de l’enduriment del règim en l’agonia de Franco, de pallisses. I la rubia, com li deia el comissari de Sant Andreu, que tenia ben controlats els seus moviments,

Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU

Truca al 93 345 96 98

PAU VINYES

no s’aturava en la seva lluita, fins i tot després de rebre una pallissa en una reunió de l’Assemblea de Catalunya que li va fer perdre els seus modals de col·legi de monges.

Mort el dictador, va participar en la protesta de les dones dels treballadors en vaga de Motor Ibérica, que es van tancar a la parròquia per solidaritzar-se’n. La casa del carrer de Santa Marta es va convertir en una mena de base d’operacions fora de l’església, i la policia feia guàrdia a la porta. L’arribada de la Democràcia la va enxampar separada i vivint a Nou Barris, i li va comportar una nova responsabilitat, amb el càrrec de Consellera de Districte que va ocupar durant vuit anys. La situació política encara havia de portar-li un altre ensurt, amb el cop d’estat de 1981, quan va haver de fer desaparèixer les fitxes de la cèdula comunista de la qual era responsable, però l’endemà va anar a treballar, que era el que calia.

Així ha seguit fins ara, i amb aquest esperit lluitador, avui, la Maria Isabel, que als 75 anys encara es desperta algun dia pensant que ha d’anar a treballar, continua anant a les reunions que calgui per moure el que consideri que cal canviar. És presidenta del Grup de Presons de la parròquia de Sant Andreu, que dóna suport a les famílies de presos, i de la comissió per Salvar la Cúpula, i amb tots dos grups organitza exposicions, concerts de coral o festivals de dansa al SAT. La vida sempre ens posa al davant causes a les quals podem plantar cara, i ella, avui més que mai, continua plantant cara a la vida.

G e or gi n a R i fé i D om è ne c h

19

WWW.ALEVOS IA.COM

SANITAT

a pell té memòria, és per això que cal cuidar-la i ser conscients que quan arriba l’estiu, l’exposem a una gran noxa: el Sol. Els raigs del Sol contenen diferents tipus de radiació que, a part de bronzejar-nos, fan que les cèl•lules de la nostra pell experimentin canvis.

L

L’espectre solar està compost per llum ultraviolada, llum visible i llum infraroja. El principal problema per la nostra pell és la llum ultraviolada, que emet diverses radiacions: UV-A1, UV-A2, UV-B. Davant d’aquests raigs, les cèl•lules de la pell reaccionen de diferents maneres. Quan l’exposició és lenta i progressiva s’obté una pigmentació protectora i duradora, en canvi, si és excessiva i de cop es dóna un eritema (envermelliment). L’eritema vol dir cremada solar. És important saber que sempre que tornem envermellits, ja hi ha patiment de la nostra pell. Aquest patiment es tradueix en alteració del sistema immunitari cutani, fotoenvelliment (sent la causa més important d’envelliment de la pell) i fotocarcinogènesi (augment del risc de patir càncer de pell en el futur). Com tots sabem, no totes les pells tenen la mateixa susceptibilitat a la llum, però a banda del tipus de pell, hem de parar especial atenció a les pigues.

UNA PELL PER A TOTA LA VIDA

metre (augment); Elevació (engruiximent irregular). Així que, davant de qualsevol canvi d’aquest tipus, cal consultar un especialista. I de la mateixa manera que cal fer-se revisions periòdiques amb el dentista o l’oftalmòleg, és recomanable fer un seguiment amb el dermatòleg.

Dit això, què hem de fer per protegir-nos de la radiació solar? En primer lloc, cal reduir l’exposició, especialment a les hores centrals del dia (de les 12 a les 16 h); en segon lloc, és important evitar els episodis de cremada solar, especialment durant la infància: els nens petits de menys de dos anys no haurien d’ésser exposats al sol; en tercer lloc, és essencial utilitzar la protecció de la roba i dels filtres solars d’ampli espectre (UV-B + UV-A) i de factor de protecció* > 25 per tothom al començament de l’exposició. La susceptibilitat individual determinarà el manteniment d’aquest índex de protecció. Per últim, no s’ha d’oblidar la importància de la fotoprotecció ocular, ja que a la retina i a l’iris també tenim melanòcits, tan susceptibles a canvis com els de la pell.

s A banda del tipu de pell, hem de parar especial atenció a les pigues

Les pigues no són més que proliferacions benignes de melanòcits (cèl•lules productores del pigment anomenat melanina). No obstant, algunes poden ser l’origen d’un càncer (melanoma). Les característiques principals que ens han de fer pensar que una piga pot amagar una lesió important poden resumir-se en la regla ABCDE: Asimetria en la forma; “Bordes”, vores irregulars; Color (canvis, heterogeneïtat); Dià-

Si es prenen aquestes mesures adequadament minimitzarem el risc de manera considerable. Cal tenir sempre present que la pell té memòria, així que tinguem-ne nosaltres també a l’hora d’exposar-nos al Sol.

B er t a Pu j ol L au ra Se b as ti án Aquest article ha estat escrit amb la col·laboració de la Dra. Repiso, dermatòloga de la Clínica Sant Jordi.

*El factor de protecció numèric ens indica l’augment de temps d’exposició sense presentar envermelliment, en comparació al temps d’exposició sense protecció. És a dir, si un individu als 20 minuts d’exposició al sol es posa vermell, amb un protector factor 2 tardarà aproximadament 40 minuts. Això funciona més o menys fins els 25ºC, a partir d’aquí ja no hi ha una relació lineal.

20

POLÍTICA

A

L’Ajuntament de Barcelona està gestant un paquet de mesures per a descentralitzar el poder municipal. L’Estatut del Conseller, el text que està en discussió, recull diverses propostes per repartir entre els Districtes el pes acumulat a la plaça Sant Jaume. El pes en hores de dedicació i, per tant, de retribució econòmica, que no pas en capacitat de decisió.

Segons la proposta tramesa per Mumbrú (PSC) a l’últim Plenari, sis consellers de Sant Andreu podrien optar a una ampliació d’horaris. Es tractaria de dues jornades completes de vuit hores i una de parcial de quatre hores per a tres membres de l’equip de govern, a més de tres mitges jornades més per a tres membres dels tres partits de l’oposició. Els nous consellers alliberats disposarien de temps retribuït per visitar els barris, reunir-se amb entitats i tenir molt més contacte directe amb la ciutadania. Però, això sí, de competències ni una més. Els consellers de Districte seguirien sense tenir poder de decisió directa sobre cap àrea, sobretot els de l’oposició.

ció més regular als consellers”, que sacrifiquen temps personal per la seva vocació política. Respecte a la utilització partidista que criticava Pallarès, Fernández respon molt dur amb la mateixa acusació: “Si creuen que treballaríem pel partit és perquè potser és el que ells farien”. A la pregunta de si es controlaran les tasques realitzades per cada alliberat, només respon que no posaran “un inspector darrere de cada conseller”. Segons el socialista, l’augment de competències no és possible jurídicament mentre no es reformi la Llei Electoral espanyola, que necessita una majoria de dos terços al Congrés dels Diputats de Madrid i, per tant, un acord forçós entre PP i PSOE. Mentre això no es produeixi, Fernández considera que les jornades professionalitzades són un pas endavant: “O no fem res o fem la meitat”.

FOTO: MERITXELL. M. PAUNÉ

l’últim Plenari, la regidora Gemma Mumbrú va informar de la proposta de l’Ajuntament central d’oferir ampliacions a jornada completa i parcial per a sis consellers del Districte.

Consellers ‘full-time’

La regidora Gemma Mumbrú proposa l’ampliació a jornada completa i parcial per a sis consellers del districte

Les crítiques no es van fer esperar. Durant el Plenari, l’informe va quedar aprovat amb els vots del PSC i ICV-EUiA –al govern–, l’abstenció de CiU i PP i els vots en contra d’ERC, acompanyats de sonores queixes. Joan Pallarès-Personat, cap de llista dels republicans andreuencs, acusa als socialistes de voler utilitzar les jornades completes per amagar més hores de dedicació al partit i de presència al territori: “És una manera de fer pagar al Districte el sou de dos consellers que es passarien vuit hores diàries fent feines de partit, directa o indirectament, per obtenir més visibilitat davant dels ciutadans”. Segons ell, el que cal és “primer atribucions i després retribucions”, ja que les competències actuals dels consellers són gairebé nul•les.

“Volem que els consellers manin, tinguin poder per decidir coses, que siguin un zero a l’esquerra com fins ara”, remarca.

Rafael Fernández, conseller tècnic del Districte i membre del PSC, justifica la proposta com una manera de “potenciar la política de proximitat” i com “l’única via per demanar una dedica-

L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, com ja va expressar durant el Plenari, considera que la proposta és “començar la casa per la teulada”. Segons Genís Pasqual, president de l’entitat, “ampliar salaris i hores de dedicació hauria de ser l’última prioritat en la descentralització del poder de l’Ajuntament” i “professionalitzar sense competències” pot posar en un compromís els propis consellers, que hauran de donar la cara per temes que no poden decidir. Per ell, “l’elecció directa de consellers i regidors i la cessió de competències als districtes” haurien de passar pel davant.

Una bona prova del grau de descentralització actual és que el debat polític que les jornades full-time generin a Sant Andreu no afectarà l’aprovació de la proposta. Els regidors només poden informar del projecte, favorablement si la sala l’aprova o desfavorablement si rep més vots negatius que positius. Encara que un districte votés per majoria en contra d’una acció del govern municipal, si el Ple de plaça Sant Jaume l’aprova es tiraria endavant sense poder impedir-la.

Però en el mandat actual, l’alcaldia de Jordi Hereu governa en minoria i per tant, els vots contraris d’ERC, CiU i PP podrien paralitzar l’Estatut del Conseller ad eternum.

M e ri tx e ll M a rtí ne z i Pa un é

21

L’OPINIÓ

L OPINIO El bicing i el mercat

LA REFLEXIÓ | Gat per llebre

ament les nostres a tecnologia punta ha envaït plen ys disposa d’algun vides quotidianes. Qui més qui men costums de fa dels ns algu aparell que deixa en ridícul iu o un altre mot un per qui els ja deu o vint anys, i pocs són per l’era digital. Seguraes resisteixen a deixar-se engolir ut trobar la utilitat en ment, aquesta gent no haurà sab ut -, però no per això esaquests avenços – o no haurà volg canvi, hem acabat acen s, devenen uns ximples. Nosaltre considerables en ixes reba s une ceptant sense remugar de reaccionar. Posaré uns molts aspectes, i no som capaços aporta més definició, o exemples: la incursió de la TDT ens uets de televisió, tepaq més interrupcions de la imatge? Els a priori ofereixen que ei serv lèfon i internet garanteixen el reproductors MP3, MP4, les diferents companyies? Els qualitat del so respecte el IPODs o MP1000! han millorat la càmeres digitals, realment disc de vinil? O l’han igualat? Les de les analògiques? Té aconsegueixen la nitidesa d’imatge evingui obsolet al cap esd ic sentit que l’últim crit tecnològ hem deixat enlluernar d’una setmana? Potser és que ens l’enorme capacitat d’arper la supersònica rapidesa, o per s de les noves màquines xiu, o per les infinites funcionalitat hem perdut. Senzillaque i en detriment d’allò que ja teníem cedani pompós que suc un sinó , ment això no és evolució què ens deixem enganyar. posa en evidència la facilitat amb anava a buscar personalTot això em venia al cap mentre no van ser capaços d’enment la targeta del Bicing, ja que nt tres llargs mesos, dura c” viar-me-la per correu “analògi per internet amb 20 nt ame pag el fet després, això sí, d’haver megues de velocitat.

L

X av i O l i v er e s

22

Està molt bé això del Bicing però en un mes ja he vist tres accidents per culpa de les escasses revisions mecàniques que reben les bicis. No són acc idents per imprudència, no, han estats provocats pel mal estat en que es trobe n els frens i els seients: una qüestió purament mecàn ica. Sí al Bicing però am b un seguiment diari de les bicicletes.

Què puc dir del mercat de Sant Andreu? Gaire bé no hi ha gent. Per què? Do ncs perquè la majoria tre ballem, tant les dones com els homes, i els horaris del nostre mercat no tenen res a veure amb els de la realitat d’avui dia. A tothom li agrada anar de parad a en parada: els mercats só n més propers i no ten en aquella fredor dels gra ns magatzems. Fem alg una cosa per recuperar aque st esperit de poble.

M on t s e B us qu et a i R i u

L’OPINIÓ

L’OU COM BALLA | L’assassinat del germans Badia segons Josep Benet

n les recentment publicades memòries del malaguanyat historiador i polític Josep Benet, sí fa una referència a la mort dels germans Badia. El 28 d’abril de 1936, a migdia, Josep i Miquel Badia van ser assassinats en ple carrer. Miquel Badia era el cap dels Serveis d’Ordre Públic del Comissariat de Policia de la Generalitat abans dels Fets del 6 d’Octubre. Van ser morts, segons Josep Benet, per un membre de la FAI, Justo Bueno. Segons explica Benet, “Miquel Badia creia que l’actuació de la gent de la FAI, amb els seus atemptats a les ciutats i els seus absurds intents d’instaurar el Comunisme llibertari als pobles, per mitjà d’insurreccions armades locals, com les que havien tingut lloc a Ripollet, a Fígols i a Sallent, perjudicaven greument la política constructiva del govern de Catalunya i la desacreditaven davant la societat catalana. Era un atac a la causa de la llibertat nacional de Catalunya. Per això, creia que, contra aquells grups de pistolers faistes –que durant la Dictadura de Primo de Rivera havien deixat d´actuar a la península i ara s´aprofitaven del règim democràtic per tornar-hi-, calia aplicar una política severa i enèrgica”.

E

Justo Bueno ben bé podria ser l’autor o inductor de l’assassinat del periodista Josep Maria Planes l’agost de 1936. Periodista, que junt amb l’escriptor i dibuixant Tísner, van ser els més punyents en criticar la mort dels germans Badia i fer-ne responsables de la seva mort a grups de pistolers de la FAI. Bueno va participar en la Guerra Civil en la columna de Benaventura Urruti. Al pocs mesos va tornar a Barcelona, va ocupar il·legalment un aparcament, va assassinar un aviador francès a qui prèviament havia robat milers de francs i, després, va as-

sassinar a dos dels seus còmplices. Exiliat a França en acabar la guerra, va ser extraditat per la justícia espanyola. Argumentat el seu ferotge anticatalanisme, va ser posat en llibertat. Tanmateix, al cap de tres anys, la sort se li capgirà en trobar-se de front a la Rambla de Barcelona amb un policia que havia treballat sota les ordres de Miquel Badia. Després d’un llarg judici de quatre anys, Bueno fou afusellat al Camp de la Bóta. Anys més tard, Josep Benet descobreix que entre la llista dels “Immolats per la llibertat de Catalunya” al Fossar de la Pedrera del Castell de Montjuïc, hi consta el de Just (sic) Bueno.

En temps de la Segona República, l’Ajuntament d’esquerres i catalanistes, presidit per Carles Pi i Sunyer, els va dedicar una gran plaça a la ciutat. La plaça en qüestió, l’any 1939, va ser batejada de nou amb el nom de Calvo Sotelo i, finalment, amb l’arribada de la democràcia, amb el de Francesc Macià.

L’Ajuntament de Barcelona, d’ençà el 1979, no ha estat capaç de retornar la dignitat històrica tot homenatjant als Germans Badia amb el nom d’un carrer.

Jordi Finestres, seguint les passes de Josep Benet, en el seu darrer llibre Josep Maria Planes, set trets al periodisme a la Rabassada posa al descobert la fatxenderia de Justo Bueno i els gàngsters de la FAI. En recomano la seva lectura, així com la sèrie de TV3 Els diaris de Pascal, sèrie basada en l’obra de Jordi Finestres, que de retruc n’és un dels guionistes. Posar al descobert les virtuts i les mancances d’aquella època és fer honor a la veritable història dels catalans.

Pa u V in y es i Ro i g

FE D’ERRATES: en l’entrevista del número passat del director de la Casa Asil de Sant Andreu es va anomenar a l’entrevistat Oriol Vinyes. En realitat, el nom correcte és Oriol Agulló Viñas. Demanem disculpes.

23

CULTURA

Un xic de teatre, un xic d’ètica Aquest mes d’abril a Sant Andreu s’han presentat dues peces ben diferents, però ambdues posaven damunt la taula dilemes ètics: La mort i la donzella d’Ariel Dorfman per La Lira Teatre i Un enemic del poble de Henrik Ibsen per Sant Pacia Teatre.

LA MORT I LA DONZELLA D’ARIEL DORFMAN PER LA LIRA TEATRE

La mort i la donzella d’Ariel Dorfman (1942, Buenos Aires, escriptor i activista dels drets humans xilè) és una obra sobre la tortura i els abusos dels drets humans. Explica la història de Paulina, que durant el govern d’un règim opressor va ser torturada, però tot i això no va delatar Gerardo.

Vint anys després, Gerardo, el seu marit, és a punt de ser nomenat president de la comissió investigadora de la memòria històrica del país. Té un problema amb el cotxe i un desconegut, Ricardo, el porta a casa. Però Paulina reconeix la veu de Ricardo com la del seu torturador (només pot confiar en la seva oïda, perquè la torturaven amb els ulls tapats). Paulina té l’oportunitat d’escollir entre venjarse del torturador, delatar-lo o perdonar-lo. L’obra és, per tant, una reflexió sobre els sentiments humans, el dret a la venjança, el poder de la violència en convertir una cosa justa en una de cruel…

ment cabdal ja que l’obra pren el títol d’una peça de Franz Schubert (Mercè Català). A aquests elements hi quedava subordinada l’escenografia (Eduard Muniesa), metafòrica i senzilla a base de blancs i negres i d’una cortina de fons, que potser s’hauria pogut aprofitar més en les escenes dels records.

En resum, escenifica un dels traumes més dolorosos del final de segle en els països civilitzats: les distintes maneres d’encarar l’experiència del terror en un període de reconstrucció democràtica. En molts dels països sud-americans, o en el nostre mateix, no es remou la història recent, però aleshores com es pot guarir la ferida deixada per una repressió sanguinolenta?

Eudald Navarro, com a Gerardo, va aconseguir mantenirse ferm al llarg de tota l’obra i donar veracitat a un personatge sovint poc creïble. Martí Salvat (Ricardo) i Maria Ramírez (Paulina) van sobreposar-se a unes primeres escenes una mica forçades i a mesura que es desenvolupava l’obra van saber pujar el nivell, fins una encertada coreografia final (d’Anne Morin). Lourdes Sol va vestir cada personatge amb un color significatiu: Gerardo de negre, Roberto de blanc i Paulina de blanc i negre, simbolitzant la seva posició entre els dos (formalitat i justícia envers sang freda i crueltat).

Carles Araguz i Aina Santiago (directors) van preferir jugar amb la llum (Marc Calabría conjugava els colors segons els estats d’ànim dels personatges) o la música, especial-

24

IRENE CAIXÀS

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “BARCELONA I EL MAR. LA TRANSFORMACIÓ D’UNA CIUTAT”

Qui? Juan Carlos Blanco Quan? Fins al 16 de Maig On? Centre Cívic de Sant Andreu

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “ÍNDIA DEL SUD”

Qui? Àngel Peral Quan? Fins al 31 de Maig On? Fotoespai Barcelona Centre d'Imatge c/Coroleu, 74

LLETRA PETITA - APERITIUS MUSICALS: CONCERT “AANEM A LA

L’agenda andreuenca PLATJA”

Qui? Rosa Vilanova i Antonio Velasco Quan? Dissabte 31 de Maig a les 18 hores Quant? 3,5 euros On? Centre Cultural Can Fabra

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “RETRATS DE MEMÒRIA”

Quan? Del 30 de maig al 24 de juny On? 2a planta Nau Ivanow Quant? Gratuït

CULTURA

UN ENEMIC DEL POBLE DE HENRIK IBSEN PER SANT PACIÀ TEATRE

Tot i que Un enemic del poble de Henrik Ibsen (dramaturg noruec 1828-1906) és del 1882, la seva contemporaneïtat és inqüestionable i el debat ètic i polític que s’hi mostra és plenament vigent. L’obra planteja el dilema del doctor Stochmann, que descobreix que les aigües del balneari que fa rutllar la ciutat estan contaminades. El científic lluita en solitari per fer prevaler la veritat per damunt dels interessos econòmics, i s’enfronta a tota la comunitat, encapçalada pel seu propi germà, l’alcalde.

Malgrat la complexitat de l’obra, el grup de Sant Pacià va fer remoure els espectadors de les butaques, especialment en el quart acte, quan tota la platea formà part de l’obra. La precisió de l’obra és esfereïdora: des de les situacions de xantatge ideològic fins a l’anàlisi dels personatges. Però el que realment feu rutllar l’obra és la sublima actuació dels actors més veterans: Ignasi Àlvarez com a Tomas Stockmann i Lluís Tolrà com a Peter Stockmann (el primer interpretant l’orgull cec d’aquells que es creuen en possessió de la veritat i el segon la cobdícia del poderosos), Santi Maseda com a Aslaksen i Ignasi Tolrà com a Morten Kill, eren el contrapunt còmic. Però no s’ha de desmerèixer la compenetració de la resta de l’equip: Quima Pous, Marta Torrents, Jesús Garcia, Oriol Perna i Josep Giralt.

La direcció concisa d’Andreu Puga subratllava l’interessant debat que planteja l’obra i que gira entorn de la democràcia, els interessos polítics o econòmics, la llibertat de premsa, les debilitats humanes, la lluita per les veritats… Però eren els mateixos espectadors que acabaven de donar forma a l’obra trobant-hi el paral·lelisme equivalent en qualsevol cas concret dels diaris d’avui en dia.

Ire ne C ai x às i Vi ce n s

25

FOT OG R AFI A: DA VI D R OY O

La Xarxa de Mots

PER PERE MASSANA

FOTOPOÈTICA

FOTOPOÈTICA

HORITZONTALS 1. Part de la matemàtica que estudia els angles. 2. L’esport de Montmeló. 3. Ramader d’ovelles i cabres. El complement espirituós d’un àpat. Fòsfor. 4. Treball valencià (al rev.) Unió europea. Un dels responsables de l’existència de cadascú. 5. Des. Abandoneu la religió en què heu nascut. 6. Vocals. Societat General d’Autors d’Espanya.

Est. La riuada al Segre s’ha endut les vocals. 7. Romania.

Boira densa i espessa. Negació. 8. Un tipus de carbó mineral, el més ric en carboni. El combustible de les bombones.

VERTICALS 1. Evita els esquitxos quan fregim. 2. Petit país de l’Àfrica central habitat per hutus i tutsis. Nord. 3. Lloc d’arribada, estigui escrit o no (al rev.) Consonants. 4. Petita quantitat de líquid. Monja. 5. Costum de menjar carn crua. 6. Negociat d’Obrers Rurals. Petit bosquet a la ciutat. 7. Observatori de Boletaires. Les cinc barrejades. 8. Imites exactament els gestos d’altri. Sant abreujat. 9. Nom de la lletra. Posa en tensió, tiba. 10. Part de l’orella mitjana.

Anarquia. 11. Consonants. Auxiliar mèdic. Misteriós punt sexual. 12. Introdueix en un material partícules d’un altre.

13. Vocals. La plata europea.

SOLUCIONS.HORITZONTALS: 1. Trigonometria. 2. Automobilisme. 3. Pastor. Mam. P. 4. aneaF. Ue. Pare. 5. Ddd. Apostateu. 6. Oa. SGAE. E. Sgr. 7. R. Boirassa. No. 8. Antracita. Gas. VERTICALS: 1. Tapadora. 2. Ruanda. N. 3. itseD. Bt. 4. Gota. Sor. 5. Omofagia. 6. NOR. Parc. 7. OB. Uoeai. 8. Mimes. St. 9. Ela. Tesa. 10. Timpà. A. 11. Rs. Ats. G. 12. Impregna. 13. Ae. Euros.

26

La mà que mou el bressol La mà que mou el bressol és la mateixa que amb els anys ha fet el pa de cada dia.

Tenaç moviment cadència constant paciència diària impuls vital.

La mà que mou el bressol té quatre dits entrenats, la mirada entregada, i el dvantal posat.

EN CONTE

Contra la norma

El blat segat, la massa blanca, la brasa encesa i el crostó torrat.

Can Saladrigas vivien amb una certa resignació la irreverència ortogràfica del nom de la família. Un bon dia, molts anys enrere, el rebesavi de l’actual pubilla s’havia conjurat en contra dels plurals moderns que proposava l’Institut. I havia organitzat tertúlies on se’n deien de l’alçada d’un campanar, dels plurals d’en Fabra. El rebesavi Saladrigas s’ensumava que ni el mateix Fabra les tenia totes amb això de les es i les as. Es deia, al cap dels anys, que el mateix Fabra en persona havia manifestat aquells dubtes al rebesavi Saladrigas. La veritat només la sabien ells dos.

A

I parlant de torrats, el nou món va girant i el bressol es va aturant.

Noves màquines i artilugis que fan mofa de l’avi.

Ell ja només té un dit per menar-les i el balanceig del bressol fa les últimes onades. És el gest dels nous amos del món una espècie vulgar (la nostra) que com tot ser mediocre sols pensa en arribar a dalt.

La mà de l’avi treballa la d’ells escombra per sota i ensabona per dalt.

Per tot això i perquè de vegades no fa cap mal mantenir una tradició benigna, a Can Saladrigas continuaven escrivint una a abans de la darrera essa. Només en una ocasió remota un dels joves, aquell que estava a punt d’estrenarse en el recomplicat ofici de pare, havia gosat –sense saber que gosava– normativitzar el seu cognom. De petit, a escola, el mal mestre que l’ensenyava a escriure militava en el bàndol de la ultracorrecció i era capaç de passar-se un minut sencer ridiculitzant els menuts que transgredien la norma, encara que fos per escriure el seu nom. Per sort, amb el temps, el mestre ultra es va jubilar i el jove Saladrigas, tot i marcat per la petja d’aquell filòleg curt de mires i pèssim pedagog, va tornar a la manera familiar d’escriure el cognom, conscient que era ben lliure de fer-ho i que, a més, així es reconciliava amb el besavi que mai havia conegut i amb qui, per tant, mai no s’havia pogut barallar.

Nans gegants, gegants nans que amb els peus petits i els fals grans, els antics oficis van enculant a ritme constant, com la mà de l’avi que malgrat tot ha fet girar el món durant molts anys.

La pubilla de Can Saladrigas, quinze primaveres estrenades de feia quinze dies, començava a fer anar de corcoll els companys de l’institut. A aquella colla de pollastres els queia la bava només de veure-la passar. Però també havien calgut mocadors a l’Institut – allà on el rebesavi no havia volgut posar mai els peus– quan, en un concurs per a estudiants de secundària, la pubilla defensava en públic el seu treball, que havia de quedar finalista. L’havia titulat, barrocament, amb una frase de quatre línies on deixava entreveure que, per res del món, per moltes reformes i revolucions a què hagués de sotmetre’s la gramàtica fins a la fi dels dies de la llengua – que, sigui dit de passada, no veia gaire llunyana– els de Can Saladrigas seguirien sent els de Can Saladrigas.

A l b er t E s t e ng r e i Ma r t í

A nd re u G ir al t i Pu ga Si vols un altre final, troba’l a www.endormiscat.blogspot.com

27

Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU Truca al 93 345 96 98

EL XAFARDER

N’HI HAVIA DOS!

Servidor encara no surt del seu astorament. Ara resulta que tenim dos Sant Andreu de Cap a Peus al barri! En parlaven els dos xavalets del 3r 1a. mentre esperàvem l’ascensor. Que si el Capapeus ha fet dos gols per l’esquadra, que si juguen motivats, que si ataquen sempre per l’esquerra... Jo primer pensava que estaven fets uns poetes, en plena metàfora d’actualitat i esport. Després, comprovat que no, que realment parlaven de futbol, els vaig catalogar d’ignorants. Ja se sap, aquest jovent amb tanta tele tenen el cap atolondrat i quan senten campanes no saben mai d’on vénen. Però no! Jo que arribo a casa, li comento a la dona i pam! Em fa quedar com un beneit. L’equip de futbol sala Sant Andreu de Cap a Peus va néixer fa més 15 anys dins la lliga regular de Sant Pacià. En un principi hi jugaven jugadors vinculats a la revista i a la pròpia Associació de Veïns, com en Robert Prat, en David Mayol, els germans Josep i Francesc Ortí, l´Àlex Mamberto, en Pau Vinyes... Però els anys pesen a les cames (i a mi al cap, ja veieu) i la majoria van anar penjant les botes. Dels originals en queden un parell, però una nova generació ha omplert els vestuaris. Ja no porten ni la samarreta groga i negra del principi, amb el logo de la revista i pagada per l’AVV. I jo sense saber-ho! Quina mena de tafaner sóc, redéu?!

UNS INCENDIS QUE FAN PUDOR

I no de pólvora. El passat cap d’any el local dels Diables de Sant Andreu va ser incendiat per tercer cop en menys de dos anys i mig. Altre cop provocat. O algun ressentit va voler ser diable i no li van deixar, o algun venedor d’altaveus es vol fer ric.

Que hem d’esperar al Grisom de CSI? Als veïns progres de sempre ens ha tocat anar al saT! aquest abril, a pagar els 6 euros benèfics per restaurar els desperfectes. I a la poli, no li toca fer res? A mi que em registrin, però això fa un tufillo molt estrany. Jo no vull dir res, però ja ho he dit, apa!

HEM BADAT

FELICITATS, PAPANDREU!

El conte contes d’aquesta revista ha tingut un preciós patufet, de nom Guim. Felicitats al pare Andreu i a la mare Neus. I amb ell, no sé si un pa sota el braç, però segur que moltes nits d’insomni i bolquers!

És ben bé que no hi entenem. Sortirem als llibres d’Història de l’Art (de rebot, d’acord), hi haurem passat pel davant dia sí, dia també i com sempre haurem badat.

Mira que valdran una pasta! Vés que no ens ho privatitzin, requalifiquin, expoliïn o alguna d’aquestes paraules lletges i especuladores. Ara us deixaré garrativats: els graffittis dels carrerons que hi ha entre Segre i Balarí i Jovany valen una milionada! Per què? Perquè són art, vés! És igual si no els entén, iaia Paquita. Vostè faci’m cas: els animals deformes de colors amb la firma “Sixe” són A-R-T reconegut internacionalment. Els ha pintat l’esprai del badaloní Sergio Hidalgo, de 32 anys i ara l’han cridat de Londres perquè hi pinti la paret de la Tate Modern, que és un museu molt famós. Un de contemporani (dels de quadres que no s’entenen, per entendre’ns). Seran 35 metres al costat del riu Tàmesi, que el “decoraran” del 23 de maig al 23 d’agost. Ho veu, senyora Paquita, com és art? Si ho diuen a l’estranger i paguen molts diners, serà que és art. I qui som nosaltres, vilatans d’un districte tan poc fashion, per dubtar-ho? I bé, ara que ja ho sabem.. què fem?

Organitzem visites turístiques? Li posem una urna de vidre i prohibim l’ús de flash? Venem postals? Avisem als de les guies Lonely Planet? Apugem el preu de les cerveses, si els clients són guiris? Quina mandra estar de moda, no? I si no diem res i seguim fent com qui sent ploure?

28

BUSCO ENDEVÍ

Sóc tafaner, no endeví. M’ha arribat la notícia de la placa que l’Hereu ha inaugurat a la casa Pallach, però no endevino perquè carai l’han posada. Aquest edifici, al número 2 del carrer Segadors, fot anys i panys que està fet. I la reforma la van acabar el 2001. I sempre s’ha dit Pallach. Pel pedagog i polític andreuenc Josep Pallach i Carolà.

Vaja, era ben clar, oi? Suposo que ningú va pensar que li deien Edifici Pallach per John Lennon, pel timbaler del Bruc o per la Mafalda. Si fos època d’eleccions, encara. No podria jurar-ho, però endevinaria que quan toca inaugurar el que sigui i no tens res nou a mà, una placa d’homenatge sempre cola per fer-se la foto. Però ara, després de Sant Jordi? Si fins i tot han passat les generals! A mi només se m’acudeix que sigui una manera subliminal de promocionar el Fica’t al saT!.

Home, al cap i a la fi, no és una mostra de ‘muntatges teatrals’ fets per gent del barri? Bé, sí, reconec que és una hipòtesi rebuscada, i de fet l’Hereu ni tan sols és de Sant Andreu. Però és que no tinc més idees. Si us plau, hi ha algun endeví a la sala?

ESPORTS

No som un equip de tercera rribem al final del camí. A falta de només tres jornades pel final de la lliga, hem assolit el primer objectiu, el play-off. És cert que tenim moltes esperances d'ésser els nous campions de tercera, però realment aquesta no és la nostra prioritat.

A

Sota el meu punt d'opinió, crec que tenim un equip mol fort, capaç de superar qualsevol adversari que ens pugui tocar al sorteig, per aquest motiu és preferible arribar amb les màximes condicions possibles quant a targetes, lesions etc.

Aquest període transitori cap al play-off serà importantíssim i potser transcendental.

Daquí a dues setmanes tenim probablement el partit de l'any i el que decidirà el campionat. Al mini estadi farem tot el possible per sentenciar la lliga cap al nostre bàndol i posar-nos les coses més de cara. En cas que no pogués ser, també m'agradaria transmetre un missatge d'optimisme

cap a l'aficionat del Sant Andreu. Com tothom sap, ser campió de lliga no és condició suficient per aconseguir l'ascens.

Amb això, evidentment, no vull aparentar una falta de motivació o d'excessiu conformisme, sinó més aviat donar la tranquil•litat que ens fa falta per afrontar aquest repte amb més força i entusiasme.

Només esperem amb molta il•lusió que arribi l'hora de la veritat, l'hora que el Sant Andreu demostri que no és un equip de tercera, sinó un equip amb potencial per arribar a qualsevol fita que es proposi. Des de petit sempre m'han dit que el temps posa les coses al seu lloc, i durant la meva curta vida ho he anat comprovant; ara toca posar el Sant Andreu de nou a Segona Divisió B, i no hem de tenir cap dubte que amb l'esforç de tots ho aconseguirem.

Fr a n P i e r a M a r t í n e z

El Sant Andreu es prepara per jugar l’eliminatòria d’ascens a Unió comença a perdre pistonada una vegada ha certificat la classificació matemàtica per jugar la fase d’ascens.

L

L’equip quadribarrat comença a fer rotacions en l’onze inicial per poder arribar a l’eliminatòria amb la millor forma possible, una vegada es va classificar a la jornada 31 (C.E. Europa 0 - U.E. Sant Andreu 1) per disputar la fase d’ascens.

El mes es va iniciar a casa davant del Premià, a qui va guanyar de manera justa gràcies a un esverat tram final de partit. Quan faltaven deu minuts de partit, el marcador era 1 a 1, però gràcies a l’encert de Marcos, que acabava d’entrar, i Lanzarote, van deixar el marcador 3 a 1.

El següent partit és va disputar a la capital de la Noguera, Balaguer, i el Sant Andreu va rebre una derrota davant d’un equip que lluita per no baixar de categoria. Des del 20 de gener la Unió no perdia en un desplaçament. El resultat final va ser de 2 gols a 1.

El darrer partit jugat a casa el mes d’abril va acabar amb una nova victòria andreuenca, davant del Manresa, per 2 gols a 1. La primera part va ser ensopida per part de tots dos conjunts, però després del descans els jugadors van sortir amb les piles carregades i van marcar dos gols de seguida (Lezaun i Eloi). Finalment, un vell conegut, David Gallego, va marcar per part del Manresa.

En l’últim desplaçament, el Sant Andreu visitava el Blanes, i va rebre una nova derrota per 1 gol a 0. La manca de punteria va fer que el conjunt andreuenc encaixés una nova derrota, perdent el liderat de la categoria.Amb dues victòries i dues derrotes, el Sant Andreu es col•loca segon a la classificació, a un punt del Barça B, quan falten només 3 jornades de lliga. Tot i així, en la penúltima jornada, visitarà el Mini Estadi.

Jo rd i B at l l e Ca st il l o

29

Feina

Noia espanyola, de Sant Andreu, responsable i seriosa. M’ofereixo per fer feines de neteja pels matins a les cases.

690.64.25.84 a les 19-20 h. Cristina.

Massatges de reflexologia. Norma.

646.06.83.45

Noia del barri s’ofereix per fer de cangur i/o donar classes de repàs de primària. 649.05.19.57. Núria.

Es fan transports amb o sense furgoneta o qualsevol altre feina que surti.

Som del barri. Informàtica a nivell d’usuari. 656.70.30.06, Jordi.

Noia de Nicaragua, 27 anys i amb papers, busca treball els matins relacionats amb els ordinadors, treballs de casa, cangurs; etc. Evelin, 697.40.70.30.

Matrimoni jove i responsable busca treball seriós en qualsevol cosa de la llar, com la cura de nens o persones grans; reparacions de la casa; fer mudances.

Seriositat en el treball i preu a convenir.

Richard Villaroel, 646.10.11.69; o Vanessa Arandia, 650.14.76.13.

30

Immobiliari

Venda de pisos directament, sense intermediaris, a la millor zona del Raval. Últims pisos.

Tlf:600.55.94.54

Pis de 130 m2 a Castellbisbal per 375.000 euros. Preciós pis en finca de 3 anys, totalment exterior amb vistes a Montserrat i llest per entrar a viure-hi. Saló menjador de 30 m2 amb sortida a terrassa gran. 3 habitacions, 2 banys amb hidromassatge. Cuina totalment equipada. Aire condicionat, calefacció, sòl de parquet, persianes elèctriques, porta blindada. El pis es ven amb plaça de pàrking i traster inclòs. Existeix la opció de comprar-lo moblat. Ocasió! Val la pena visitar-lo. Interessats trucar a Carol 655.11.91.68

Es lloga partament de 60 m2 amb jardí a Sant Pere de Ribes, en plena natura. Moblat.

Per 600 euros. Tlf:626.03.05.89 Maite.

Es lloga plaça de pàrking gran al C/Guardiola i Feliu. Preu:110 euros. Tlf:93.345.56.41

Llogo plaça de pàrking al C/Gran de Sant Andreu nº288-290. Tlf:93.345.15.39. Mª Àngels.

Venem pis de 50 m2 reformat (un principal) al C/Monges nº40. Tot exterior. Bany ampli, cuina-menjador, 2 habitacions, balcó al C/Torrent Parellada. Darrera oferta 212.000 euros.

Tlf: 93.274.23.94. Rosa i Pep.

Diversos

Venc 5 portes de color sapel·li amb tapetes, folres de marcs i farratges de 70 x 198 de llum. Preu 250 euros les 5. Tlf:93.346.24.37

Venc 2 llits un de 90 centímetres amb motor elèctric i un altre normal.

La funda del matalàs és impermeable. Tlf:93.311.17.32/649.94.63.71 Venc un sofà articulat que fa massatges. Tlf:637.360.460. Angelina

Senyora a qui li agradaria aprendre a tocar el piano busca professor que es desplaci fins a casa seva. Interessats trucar al 93.340.89.49

Títols C.N Sant Andreu Es compren:

-1 títol

Tlf:630.53.38.90 Albert -2 títols Tlf:690.00.10.22/93.345.23.26 Laia

Digui’ns-ho i li posarem l’anunci. Es recorda que cal presentar el carnet de soci, per poder publicar l’anunci gratuitament.

FES-TE SOCI PER TELÈFON: truca’ns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre al tel: 93 345 96 98

Establiment adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat.