Decapapeus 2008 04 528

el rec comtal

Habitatge protegit esprés de la darrera Comissió de Seguiment de les Casernes, la regidora va fer declaracions en diversos mitjans sobre la quota d’habitatge protegit prioritàriament destinat a veïns de Sant Andreu, dient que això passa per un “acord de ciutat”.

D

Aquesta és una petició que des de la nostra Associació estem fent des de fa anys tant per a les Casernes com a la resta de promocions d’habitatge protegit i dotacional del barri. Sant Andreu és un dels indrets de Barcelona en què més creix i creixerà el número d’habitants. Això és així pel gran nombre de requalificacions de sòl que han dut o duran a terme les administracions en el Districte (Defensa, ferroviari, industrial, etc.),cosa que farà i està fent que es construeixin molts habitatges nous. Tot plegat implicarà que el preu dels habitatges augmenti exponencialment, mentre el nivell econòmic dels veïns no augmenti.

La quota territorial és una eina que, acceptada en altres Districtes com el de Sant Martí, permet lluitar contra el procés d’expulsió dels veïns i ajuda a mantenir la llar de les persones que s’emancipen propera a l’àmbit familiar i so-

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTI-

CLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

cial d’arrelament. En el nostre cas, estem proposant que es consensuïn uns percentatges que mantinguin l’equilibri entre obrir a la ciutat aquesta oportunitat de tenir un habitatge protegit, i defensar com un dret dels veïns de tots els barris de la ciutat a quedar-se, si així ho desitgen, en el lloc on tenen les seves arrels, família, amics, etc., en definitiva el seu àmbit social i familiar.

Per altra banda, també estem en procés que s’aprovi una nova promoció d’habitatge dotacional en un terreny d’equipaments molt proper al nostre barri. Es tracta del terreny a la banda de Sagrera del c/ Pare Manyanet, on abans de les obres del metro hi havia equipament esportiu. En aquest cas, a més de seguir defensant que l’habitatge s’ha de fer en terreny d’habitatge i no d’equipaments, i criticar aquesta política que cada vegada està creant una densitat de població més alta i perdent terrenys pels serveis que aquesta necessita, hem d’estar atents al risc que els equipaments esportius que hi havia no desapareguin.

G e ní s P as qu a l i Po r r et

[EDITORIAL]

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

SAP1998@TELELINE.ES

- CAPAPEUS@YAHOO.ES

93 345 96 98 - 93 345 81 54

3

FOTOGRAFIA PORT

ADA: XAVIER DE LA CRUZ

SUMARI (num. 528, abril 08) 6CAP A TU: com estalvies aigua? 21 Carrers de Poble 9 25 anys de Gregal 22Opinió 10 Serveis Socials 24 Un record per Benet i Verdaguer 12 Manifest de la Coats 25 Cultura la matriculació 26 Fotopoètica i Xarxa de Mots 15 Comença Escolar En Conte 27 Recuperacio del 16 Rec Comtal 28 El Xafarder 18 Pàgina infantil 29 Esports 19El perfil: Joan Josep Busqueta 30 Què tens, què vols?

20Sanitat: les al·lergies (nova secció!)

COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA. LOGÍSTICA: MIREIA FERRAN.

EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES, ALBERT FERRER, SERGI RIBAS, JORDI RA-

BASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, ELMA VILA, IRENE SANTAMARIA, CARLOS BARAIBAR, IRENE

CAIXÀS, HELENA CODORNIU, GERDAD SENTÍS, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, CRISTINA GARDE, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET PORTA, FRAN PIERA, JORDI URTÀSUM, SERGI CORRAL. FOTOGRAFIA: JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ, DAVID ROYO, MANUEL A. RAIGADA. PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)

DISSENY I MAQUETACIÓ: GEMMA DE LAS HERAS, BORJA MARÍA, CRISTINA GARDE, ELMA VILA. IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN.

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY).

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR.

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU ONZE DE SETEM-

BRE

MOSTRA DE PINTURA DE 10 A 13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU.

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

ATENEU OBRER DE SANT ANDREU ABAT ODÓ, 71.

933112343

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB L’ADVOCAT

SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA

SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

ÉS UNA MUTUALI-

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8

DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV:

PEL CURS 2007-2008, LABORS I

MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

DE 17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA

ABAT ODÓ, 71. 933112343

›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ. DE 21 A 22.30H

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.

›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,

33. 933463990

DIMARTS DE 17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE

SANT PACIÀ 649599072

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMENÇAR PUNTES).

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT PACIÀ

93 352 53 13

›ADULTS: DJ DE 21.45 A

23.15H.

›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.

CASAL D’AVIS BASCÒNIA BAS-

CÒNIA, 42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER A LA GENT GRAN.

ORFEÓ LA LIRA

COROLEU,

15

DIMECRES DE 21 A 23H O ORFEOLALIRA@LYCOS.ES BUSQUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALOMAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT (PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA ANDREUENC CAN GUARDIOLA,

DL DE 19.45 A 21H I DJ DE

10.30H A 11.30H. CAN

GALTA CREMAT, DC DE

19.15 A 21H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES! T’ENSENYEM A BALLAR, COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE SANT PACIÀ.

932744501 (JESÚS).

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE 17.30 A 19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE A L’ESBART.

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATENEA DE BARCELONA CUBA, 2. CAN GUAR-

DIOLA

.

SI TENS INQUIETUDS I GANES DE PARTICIPAR, ENS REUNIM ELS DIMARTS ALTERNATIUS A LES 19H.

CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA.

CUBA 2. CAN GUARDIOLA. 935019801 VISITES CONCERTADES DE DLL. A DJ.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A 19.30.

SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES. TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

CAP A TU

cap a tu | Com estalvies aigua?

ISABEL CALATAYUD, FEDERICO MAGRAN. 40, 49.

ADMINISTRATIVA, COMPTABLE

MARIA DE LAS NIEVES MORALES. 34. ATURADA A casa aprofitar l’aigua de la rentadora pel vàter.

Cada rentada són quasi 50 litres. Hi ha més alternatives però aquesta és la més guai!

JAUME SOLSONA. 34.

CAP D’ÀUDIOVISUALS

Vinc d’Alemanya i allà hi ha molta conscienciació.

Falta recollir l’aigua de pluja, posar dosificadors.

Conec poca gent que malgasti aigua però sí tuberies que en perden molta. Jo dessalaria l’aigua del mar.

MARCOS GIL. 25.

VENEDOR DE CUPONS ONCE Primer de tot, no banyar-te, sinó dutxar-te, o mentre t’ensabones no deixar-ho obert perquè es malgasta. A vegades no saps ben bé la solució global al problema: les piscines, els recs dels jardins, els vaixells...

MARTA CAIMEL. 28.

MESTRE D’INFANTIL SERGI RUIZ. 35. COMERCIAL

Sobretot quan et rentes les dents: ara fas ‘clic’ i apagues l’aixeta. Jo em dutxo en cinc minuts però la meva dona se n’està quinze! A casa també tenim el propulsor d’aigua.

Abans hi havia edificis amb recollida d’aigua, ara els que dissenyen les cases ho haurien de preveure.

Quan frego plats apago l’aixeta, o rentant les dents... L’altre l’altre dia vaig llegir, i seria molt interessant, sobre un mecanisme de circuit tancat de reciclatge d’aigua a totes les comunitats de veïns. Estaria molt bé.

6

Hem posat uns difusors que va regalar l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que amb oxigen surt menys aigua. Res de banyera plena. Les plantes el més justet possible i esperant que plogui. La ràtio de litres per habitant a la ciutat és un dels més baixos d’Espanya: per tant, o som els més marrans o som els que estalviem més.

PILAR GORDO. 52. COMERCIAL

Fem el possible per estalviar aigua mirant de tirar la cadena del vàter el menys possible i recollim l’aigua de l’assecadora per fregar el terra. També quan netegem les verdures i enciams l’aprofitem per regar les plantes.

També comprem aigua per estalviar.

LAURA PASCUAL I MARTA CUESTA. 15 I 16. ESTUDIANTS Mentre et rentes el cap apagues l’aigua o quan et rentes les dents no deixar-la oberta. Ara que ve l’estiu doncs quan vagi a la piscina no dutxar-me tantes vegades i que sigui ràpid. A casa no posar la pressió de l’aigua tan forta.

EL VEÏNAT AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ

PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU. PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE

20 LÍNIES MECANOGRAFIADES 5 de maig

LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL

capapeus@yahoo.es

Les cartes del veïnat es de finals del passat 2007, les persones que habitualment fem ús dels autobusos de la ciutat de Barcelona ens veiem afectades per les reiterades vagues convocades pel Comitè de Descansos de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), que reclama dos dies de descans setmanal. Salta a la vista la importància d’aquesta reivindicació ja que, del repòs i del bon estat de salut dels conductors i conductores en depèn directament la seguretat de la ciutadania alhora d’utilitzar aquesta forma de desplaçament, així com de la resta d’usuàries de la via pública.

D

Com a usuàries, en tant a què directament afectades per les vagues, i alhora com a gent treballadora; som les primers interessades en la resolució d’aquest conflicte. La premsa ha informat de les múltiples reunions de les parts implicades, TMB ha omplert les nostres bústies amb propaganda on assegura que també vol els dos dies per la plantilla. Amb això ens preguntem: per què es manté el conflicte? Per què continuen les vagues?

Som persones que utilitzem el transport públic majoritàriament per anar de casa nostra a la feina o al lloc d’estudi, per tant, ens escandalitza que al segle XXI encara hi hagi sectors de la població que hagin de lluitar per una qúestió tan fonamental com és gaudir de dos dies de descans.

A hores d’ara la situació és d’estancament i sembla ser que estant decidits a començar una vaga indefinida el 15 d’Abril.

Davant d’aquesta situació no ens volem quedar en un segon pla. No volem caure en el parany que TMB ens ha posat: deixar que el conflicte s’allargui, que els vaguistes es desgastin, que les usuàries carreguin el seu malestar als conductors i conductores, etc. Creiem que els responsables d’aquesta situació són els directius de TMB i per tant, l’Ajuntament de Barcelona, que té per a batlle en Jordi Hereu.

Perquè no ens volem quedar de braços plegats fem una crida a la solidaritat amb els i les conductores de TMB, participant de les mobilitzacions de suport i difonent la problemàtica social que comporten les condicions laborals de l’empresa municipal de transport i demanem: -Acompliment de les normatives laborals de descansos que preveuen els 2 dies de descans setmanal

-La fi de sancions i expedients i persecució dels treballadors en lluita.

P l a t af o r m a d ’ u su àr ie s i us ua r i s d ’ a ut o b us os pe l s 2 d i es

7

URBANISME BORJA MARÍA

L’Associació de Veïns, a l’ordre del dia de la Comissió de Seguiment de les Casernes ls dies 11 i 13 de març l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar va assistir a les Comissions Consultives convocades a la Seu del Districte per tractar els usos de les Casernes i les propostes de l’Ajuntament sobre Via Pública. Les sessions es van seguir sense incidències i es van reiterar temes que ja s’havien tocat en anteriors ocasions.

E

S’ha de prioritzar la construcció de l’escola bressol i la residència de gent gran abans que les s Dels 14.000 - 20.000 m2 obres d’emprese de sostre de l’edifici d’equipament que quedaven privades

per determinar a la zona de les Casernes s’ha definit ja la major part, tot i que el plànol encara està subjecte a canvis, com ho demostra la decisió d’Intermón Oxfam

8

de mudar-se al sector nord, tot i haver ideat en un primer moment la seva posició a la zona sud, deixant així 5000 m2 lliures d’adjudicar. Es va explicar l’estat del projecte constructiu de cada parcel·la d’habitatge i d’equipament: l’Agència Tributària i les oficines de l’Agència Catalana de Salut, les dos principals entitats que apareixen com a novetat, se situen a la cantonada del Passeig Santa Coloma amb Torres i Bages.

Des de l’Associació de Veïns es va fer constar la preferència cap a serveis més prioritaris, com col·legis, escoles bressol o residències per a gent gran, ja que caldran molts serveis per afrontar el creixement de població previst, i els equipaments proposats són equipaments de ciutat que no responen a les necessitats dels veïns.

En referència a la quota territorial d’habitatge protegit que proposa l’AVV, L‘Institut Municipal d’Urbanisme va mostrar el seu propòsit d’arribar a un acord amb la FAVB perquè es respecti un mateix criteri amb tots els Districtes.

B or j a Ma ri a Ma ri n a

SOCIETAT

GEORGINA RIFÉ

ra fa 25 anys, el dia de Sant Josep de 1983, l’Albert, l’Irma, l’Ignasi Lluís, el Josep, l’Helena, el Jaume i la Mireia van fer, a Blanes, el primer consell de l’Agrupament Escolta i Guia Gregal. Tot ells eren caps del Pare Bertran, i des de feia uns mesos tenien la idea de crear un nou agrupament, que va començar a funcionar el setembre de 1983 amb 35 nois i noies.

A

Dos dies i 25 anys després d’aquell primer consell, l’Anna, el Rubén, el David, la Cristina, la Laia, l’Albert, l’Eva, el Marc, l’Anna, l’Eudald, el Ricard i l’Anna, l’actual equip d’agrupament, anaven de campaments de Setmana Santa amb 92 nois i noies, en el que ha estat l’acte central de celebració del 25è aniversari de l’A.E i G. Gregal.

Moltes coses han canviat en els 25 anys que hi ha entre aquests darrers campaments i aquell primer consell, on es va decidir formar part de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, aplicar el mètode escolta i utilitzar camisa i el foulard en totes les activitats. Hi havia molta feina a fer, com ara trobar uns locals, que els primers cinc anys van ser els de la Lira i des d’aleshores són a Sant Pacià; escollir els colors del foulard, que són el verd de l’esperança (de canviar el món amb l’esforç) i el vermell de la força del canvi; redactar uns estatuts; buscar el consiliari; pensar en l’economia... Després d’aquell primer impuls, diferents equips d’agrupament, fins arribar a l’actual, han anat continuant aquesta tasca de coordinació voluntària que ha fet possible que els caus de dissabte, les excursions, els campaments i les diverses activitats encara es continuïn fent amb la mateixa il·lusió que fa 25 anys. I en-

Agrupament Escolta i Guia Gregal: 25 anys bufant fort

cara que avui dia sigui més difícil que els nois i noies sempre duguin la camisa i el foulard, l’esperit escolta i la voluntat d’educar en el lleure continuen amb tanta força com el primer dia.

Per celebrar-ho, a més dels campaments conjunts de Setmana Santa, el Gregal ha preparat tot un seguit d’actes que es dirigeixen tant a tots aquells que hi han passat en aquests 25 anys, com a tot Sant Andreu, per reforçar el lligam que sempre ha existit entre l’agrupament i el seu entorn més immediat. Els actes de commemoració, de fet, van començar i acabaran coincidint amb la Festa Major andreuenca: el tret de sortida de les celebracions va ser el 2 de desembre de 2007, quan després d’un pregó inicial a Sant Pacià, els nois i noies del Gregal van participar en la cercavila amb una llarga cuca que representava el vent Gregal, “25 anys bufant fort”.

Entre els altres actes programats destaquen una exposició de fotografies que ha estat al Centre Cívic de Sant Andreu fins a finals de Març i es pretén que continuï itinerant per diferents indrets del poble, i la tradicional BarcelonaMontserrat, que es fa el cap de setmana del 5 i 6 d’abril.

També es farà, el 24 de maig, una xocolatada amb animació infantil i un concert obert a tothom, i el 14 de juny, un sopar per a tots els qui han format part del Gregal en aquests 25 anys. A més, l’excursió de final de curs també tindrà una significació especial, i la cercavila de la Festa Major de 2008 servirà per posar fi a les celebracions.

G e org i n a R if é i D om è ne c h

9

SOCIETAT

Quan l’Ajuntament no vol parlar

ia? Qui pot acollirom s’aplica la llei de Dependènc t? Per respondre men s’hi? S’està executant correcta PEUS es va posar A CAP el s, aquestes i altres pregunte ials del Districte. Finalen contacte amb els Serveis Soc ts, l’entrevista no s’ha ment, i després de dos intents falli pogut celebrar.

C

usa per a cancel·lar l’enUna malaltia va ser la primera exc eis Socials van reconèitrevista. Al segon intent, els Serv en rebre’ns, però que xer que no tenien cap problema llat parlar amb l’Assol’Ajuntament els havia desaconse ïen ordres d’un nivell obe , ciació de Veïns i que, per tant seguida a la regidora de rrer recó superior. El CAP A PEUS va va garantir una resdel Districte, Gemma Mumbrú, que

ORIOL VINYES,

no hem rebut cap noposta el més aviat possible. Encara tra decepció per com nos la tícia. Volem expressar, doncs, nostra preocupació la i ents nim s’han succeït els esdeve paç d’explicar als ciutadavant d’una Administració inca endència al Districte dans la implantació de la Llei de Dep de Sant Andreu.

del CAP A PEUS és l’entreEl que sí podem oferir als lectors Asil de Sant Andreu de vista amb el director de la Casa una de les persones que Palomar, Oriol Vinyes. Vinyes és de Dependència al Dismillor coneix com s’aplica la Llei què exposa les idees, amb t tricte: es nota per la clareda era com s’expressa, per la seva veu ferma i per la man sempre eloqüent i calmada.

director de la Casa Asil de Sant Andreu

“La Llei de Dependència del ministeri espanyol està en conflicte amb la que tenia preparada la Generalitat” Com s’explica la confusió que estan patint els Serveis Socials catalans amb la introducció de la Llei de Dependència?

La Generalitat estava elaborant un Llibre Blanc i es va encomanar a uns professionals perquè l’anessin treballant.

Llavors, en un període molt ràpid i sense avisar ni coordinar-se amb la Generalitat, el Ministeri de Treball de l’Estat va posar en marxa una Llei de Dependència, i és clar, aquesta Llei va entrar en conflicte amb la que tenia preparada la Generalitat, que encara no havia estat aprovada perquè s’estava mirant fins al últim detall.

10

Quines conseqüències pot tenir això a nivell social i assistencial?

Ens trobem que hi ha dos sistemes perquè la gent rebi ajudes. La Llei de Dependència catalana i la que arriba ara, una llei d’àmbit estatal. Nosaltres també ens hem d’acollir a l’espanyola, encara que siguem una comunitat autònoma amb competències. En què ens ha afectat? En res, perquè a Catalunya ja estava tot establert, canviant els mecanismes de concessió d’ajuts i els de valoració.

No hi ha hagut canvis remarcables.

En quin sentit i amb quina voluntat s’integra aquesta llei a la societat?

Per fer-me entenedor: és com si es vol aplicar el model dels col·legis als centres socials. Quan un té un nen sap que a partir dels 6 anys serà escolaritzat, doncs en principi l’educació és gratuïta, pública i obligatòria. En línies generals, es vol convertir aquest sistema a la gent gran, doncs així qualsevol persona que arribi a ser major de seixanta-cinc anys i tingui una situació de dependència tindrà una plaça pública a la seva disposició.

Quines diferències hi ha entre la escolarització d’un infant i la protecció en favor a una persona gran?

La gent gran té uns ingressos o una pensió no contributiva... però els nens petits no tenen ingressos ni cap dotació especial. Això vol dir que la persona gran haurà d’utilitzar part dels seus ingressos per a pagar la despesa que ocasioni la seva institucionalització.

SOCIETAT va entrant nova no és dependent, però al final s’hi torna, i ens estem convertint en una institució cada cop més tera pèutica.

Sou vosaltres qui establiu els preus o us venen dictats per la Generalitat?

En les entitats privades nosaltres fixem uns preus, que són si fa no fa els que marca la Generalitat pels seus 3 nivells assistencials. Quan entren estan a nivell 1 (Llar Residència). No passa res si no poden pagar els 1200 €: som un centre benèfic, sense afany de lucre, i no rebutgem a ningú perquè no pugui pagar. Nosaltres ja procurarem de buscar-li ajuts perquè es quedi aquí. El Col·legi Sagrada Família, per exemple, genera recursos amb els dinars, amb les activitats extraescolars... I tot i que cada cop és menys habitual, també hi ha donacions quan algú mor i deixa un llegat.

“Ens estem convertint en una institució cada cop més terapèutica”

Ser gran implica formar part de la Llei de la Dependència?

No, hi ha persones que no seran avaluades pels Serveis Socials des del moment en que es vegi clar que no tenen cap carència física ni cognitiva. La Generalitat també ha establert la dependència social i dóna un mòdul de 850 €.

Quant creus que es trigarà en implantar aquest nou model?

Porta anys poder aplicar la Llei, pressupostos bestials per mantenir-la, un número extraordinari de creació de places...

I en el cas de la Casa Asil, creus que funcionarà la Llei?

Som un centre concertat, tenim la meitat de les places concertades i l’altra meitat privades. Les concertades amb la Generalitat serviran sempre per a acollir gent dependent. En canvi, les places privades les posem a disposició de la Llar Residència, i demanem que la gent sigui autònoma i vàlida, perquè si no esdevindríem una residència només de dependents. Mantenint aquestes premisses, i acceptant a veïns del barri que estan prou bé, encara es manté una mica de vida a la Llar Residència. La gent que

Què passa amb les places concertades reconegudes per la Generalitat?

La Generalitat diu quant han de pagar l’usuari i s’encarrega de posar el que resta fins els límits estipulats.

Els estatuts de la Casa Asil diuen que qualsevol persona que entri ha de ser veí/veïna de Sant Andreu. Es respecta aquest principi?

Es respecta en les places privades. Al districte de Sant Andreu hi ha 160.000 habitants: som prou població com per omplir places. La normativa diu que un dels drets de la persona és el de mantenir el seu entorn social i familiar.

Què pinta aquí un senyor gran de Torredembarra? Aquí necessitem gent que tingui una família que pugui venir cada dia a veure’ls, que quan entri es retrobi amb gent coneguda o amb amics que ha tingut tota la vida. Hi ha residències en mig d’urbanitzacions on la gent no té cap relació, i aquí intentem ser un centre integrat al poble andreuenc.

Bo rj a M ar ía Ma ri n a

11

EQUIPAMENTS

Les entitats opinen sobre la nau central de la Coats (2a i última part) dia més antiga que encara funciona a La Lira és la segona entitat cultural Cap ric l’En t, iden pres seu el 1870. El d’avui a Sant Andreu i fou fundada : enta com ens i tat enti ta ues ant d’aq devila, porta molts anys al capdav asim hàg ens hagin convocat i que ens “estem molt descontents que no Creu est projecte cultural a la Coats“. aqu sabentat per la premsa sobre por té i i, barr del t gen d’artistes per a la que fa falta un centre de formació la ant Dur ta. elitis ural cult en un centre que aquest nau no es converteixi enti les de òric hist u arxi un crea no es conversa es va preguntar perquè i ions licac la fàbrica, amb les seves pub tats a un dels espais restants de poel tats enti ies talitzar “i que les pròp documentació que es podrien digi ués També li agradaria que es convoq s”. ntie gara guessin gestionar amb tar d’es han tats enti les uè Coats perq a la Comissió de Seguiment de la eixi serv ió opin tra nos la i t avia ui voq informades: “Espero que se’ns con it asmolt clar el gran pes que té el teix té ric l’En que és I a”. cos a gun d’al . ats” pleg uríem d’exercir tots sociatiu i cultural del barri i que “l’ha

CENTRE CULTURAL LA LIRA

CASAL CATÒLIC DE SANT ANDREU

“A Sant Andreu falten referents de ciutat i aquest ha de ser un d’ells”. Aquesta frase no està extreta de cap representant del Districte sinó és una afirmació valenta d’en Quildo Serrano, del president d’una de les entitats deganes, el Casal Catòlic. En referència al projecte de la nau central de la Coats comenta: “és perfecte perquè la gent del Casal també podem gaudir d’aquest espai i és una bona notícia que puguem tenir un centre de creació i formació cultural”. No creu que aquests tipus d’equipaments pugui ser una competència a les entitats. “Nosaltres, com a Casal, tenim un rol i s’ha d’anar perfilant amb tota una realitat social concreta i l’administració també ens ha d’ajudar a vetllar el nostre espai com entitat cultural que som”. Pensa sincerament que són dos espais que poden i han de ser complementaris . Afirma que el futur de les entitats de Sant Andreu passa per “no mirar la nostra parcela perquè sinó no fas res, i les entitats hem d’evolucionar”.

12

CENTRE CULTURAL ELS CATALANISTES

Hem parlat amb en Josep A. Arbonés, president de Els Catalanistes, l’entitat més antiga de Sant Andreu fundada el 1866 i que enguany ha estat proclamada entitat d’utilitat pública.

Ens comenta que la ubicació d’un centre de creació cultural a la nau central “si és per formació i preparació de professionals de l’àmbit cultural és encertat” i pensa sincerament que no creu que sigui una competència per les entitats del barri. Afegeix que sovint l’entitat que presideix ha de fer un gran esforç econòmic per contractar músics per les seves actuacions de sarsueles que fan durant l’any i diu que si puguessin venir d’aquest centre de formació seria idoni, i demana que “fos per a la gent de Sant Andreu i per Sant Andreu”. Considera greu que les instituciones corresponents no els haguessin convocat a l’acte de presentació de la nau i espera que convoquin aviat la Comissió de Seguiment d’aquest complex industrial tèxtil: “Si es va comentar al seu moment s’ha de cumplir, i dins dels nostres mitjans i possibilitats ens agradaria participar-hi”.

EQUIPAMENTS

EL CONSELLER DE CULTURA DEL DISTRICTE DE

ATENEU OBRER DE ST. ANDREU

L’Ateneu Obrer de Sant Andreu és una de les entitats més antigues amb què compta el barri. Des de fa més de cent anys, aquesta associació sense ànim de lucre s’encarrega d’oferir art, cultura i esbarjo a tots els veïns que ho desitgin. La redacció del CAP A PEUS ens hem acostat a parlar amb Ramon Garrabella, president de l’Ateneu, sobre la idea de convertir la nau central de la Coats en un immens receptacle de cultura. La seva primera valoració incideix en què la creació d’aquesta factoria cultural és un error i afirma: “nosaltres no és que estiguem en contra, però creiem que és desencertat per dues qüestions; una perquè la creació cultural no es fa a cop de dret i, després, perquè qui ha fet aquest projecte ha pensat solsament en la part més espectacular i més elititsta i no ha pensat en què estem fent les entitats”. En Ramon assegura que és molt diferent el tipus de cultura que pot generar l’Ajuntament en un espai com aquest i el que es cultiva a les entitats del barri, ja que cal diferenciar en “la cultura per l’espectador que fan ells” de “la cultura pels participants” que fan les entitats. El president comenta que a més dels primers sentiments de ràbia i decepció que van tenir vers la manera en com es va començar a dur a terme el projecte, se’ls afageix el temor i la incertesa de saber què passarà a les entitats en un futur amb una competència com la que planteja aquest nou centre cultural. No obstant, el president és conscient de l’avantatge que tenen respecte aquests grans espais, ja que una entitat de barri juga amb el caliu, el tracte familiar i els vincles que s’estableixen amb la gent, de manera que “un sent allò com a propi”.

Hem trobat oportú adreçar-nos al Conseller de Cultura del Districte, el Sr. Enric Fernàndez-V elillar, perquè ens plantegés el punt de vista institucional sob re el futur cada vegada més proper de l’antiga fàbrica, i esp ecialment en el tema de la nau central. Ja d’entrada, el Conseller afirma que “la Coats era una preocupació importa nt per l’Ajuntament perquè és la història de Sant Andreu” i aposta fort per la cooperació entre l’administració i el barri. Sobre la nau central ens comenta que no se sap encara si l’Ajuntament llogarà o comprarà el recinte central al Con sorci de la Zona Franca, titular de l’espai. En referència al futur contenidor cultural, ens informa que tota la nau central la gestionarà l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i afirm a que s’ha de tenir en compte que es gestionarà des de ciutat: “L’única qüestió que se’m planteja és si la participació del Districte serà com nosaltres la volem, és a dir, que nos altres puguem prendre decisions, i això passa perquè la ges tió de l’espai sigui oberta”.

Com a responsable de la dinamitz ació cultural del Districte, es posa com a repte aconseguir que les entitats del Districte també puguin gaudir d’aquest esp ai, encara que ho veu complicat, però opina que degut a les dimensions de l’espai s’haurà de comptar amb les entitats de Sant Andreu perquè “sinó se’ns quedarà buit”.

SANT ANDREU

T e x t i fo tos : Jo an a A r i et i D av i d R oy o

13

EL RACÓ SOSTENIBLE

oleu minimitzar l’ impacte que feu sobre la naturalesa i a la vegada reduir la vostra factura domèstica? Us agradaria anar construint una llar ambiental i socialment més responsable? Que us sembla emprendre aquest camí compartint-lo amb 20 llars més i amb el suport de l’associació Barnamil?

V

Des de l’associació Barnamil convidem el conjunt de llars del poble de Sant Andreu a participar en un programa d’aprenentatge col·lectiu, centrat en treballar cap a la millora de la gestió energètica i de l’aigua als nostres habitatges. Les persones participants podran organitzar i fer funcionar la seva llar de forma més responsable i solidària i també podran reduir i prendre consciència del seu consum de recursos. Amb accions senzilles i petits canvis d’hàbits, reduirem significativament el consum d’energia i aigua amb la gran virtut que aquests canvis no afectaran el nostre benestar i qualitat de vida i en canvi en notarem les conseqüències positives a la nostra butxaca, ja que reduint el nostre consum estalviarem en la factura familiar.

Barnamil, associació ambiental de segon ordre formada per la FAVB, Depana, CEPA, Ecologistes en Acció, Trèvol i Aperca, posa en marxa aquesta iniciativa “Llars Verdes” com a continuació del projecte “Veïns i Veïnes amb l’energia neta” iniciat a finals del 2006. Aquesta nova iniciativa parteix d’un programa d’educació ambiental llançat a l’any 2005 pel CENEAM (Centre Nacional d’Educació Ambiental) a la província de Segòvia. Actualment s’han unit a la iniciativa 790 llars d’altres comunitats autònomes (Navarra, País Basc, Andalusia, Madrid…) i Barnamil ha entrat a formar part de la xarxa d’entitats participants en el programa amb l’objectiu d’impulsar aquest projecte a Catalunya, concretament al districte de Sant Andreu.

Així doncs ara teniu la possibilitat de participar en aquest repte col·lectiu, juntament amb altres llars de Sant Andreu i altres pobles, districtes, ciutats, regions i països.

Aquest repte col·lectiu proposat a les diferents llars participants

14

‘Posar verda’ la llar

es tradueix en els següents objectius específics: reduir les emissions de CO2 en un 5,2% (objectiu del Protocol de Kioto) entre totes les llars participants i disminuir entre un 6 i un 10% el consum domèstic d’aigua entre totes les llars participants.

QUE S’OFEREIX A LES LLARS PARTICIPANTS?

3 reunions on es reflexiona sobre els problemes ambientals globals derivats del model energètic actual i s’informa i intercanvia sobre les diferents possibilitats de millorar el nostre consum energètic quotidià i els beneficis ambientals, socials i econòmics (per a les nostres butxaques) associats a l’elecció d’aquestes opcions ambientalment més responsables. També s’ofereix atenció personalitzada, a través de telèfon i correu electrònic, per tal d’ajudar a resoldre tots els dubtes que sorgeixin. I també, materials amb informació i recomanacions pràctiques i un senzill equip d’estalvi (bombeta de baix consum, reductor, termòmetre...).

LES LLARS ES COMPROMETEN A...

Inscriure-s’hi via e-mail o per telèfon (info@energianeta.net o 934988007; assistir a les reunions informatives mensuals (un total de tres reunions, una per cada mes) ; lliurar dades de consum de llum, gas i aigua (que apareguin a les factures), que seran tractades confidencialment i a emplenar i enviar qüestionari inicial i final del consum energètic del domicili.

COM PARTICIPAR-HI?

Com a llar particular: pot inscriure’s en el procés i integrar-se en un dels grups de treball que comenci en aquell període.

Com a entitat col·laboradora: Les entitats poden convidar als seus membres a participar en aquest procés, i formar un grup de llars verdes des de la pròpia entitat. En aquest cas les reunions es realitzarien a la seu de l’entitat, i es quantificarien les millores obtingudes entre totes i tots els participants.

Per preguntar sobre el programa o inscriure’s:Truca a l’equip de Barnamil : 934988007 o envia un correu electrònic al info@energianeta.net.

Barnamil

EDUCACIÓ

MATRICULACIO ESCOLAR: COMENÇA EL COMPTE ENRERE! S’ha iniciat el procés de matriculació a les escoles públiques i concertades per a l’educació Infantil, Primària i Secundària. Per assegurar que el vostre fill tingui plaça al centre desitjat, cal tenir en compte els diferents períodes en què cal fer la matrícula i conèixer els criteris i requisits específics.

mans/es en aquell centre, pares que hi treballen; la proximitat del domicili de l’alumne, la proximitat del lloc de treball dels pares; la renda anual de la unitat familiar o la discapacitat de l’alumne o d’algun familiar o tutor. També es compta amb criteris específics per a les famílies nombroses i casos de malalties cròniques.

Si s’al·leguen alguns criteris de prioritat cal afegir la informació necessària que els acrediti

El període de preinscripció per al curs 2008-2009 és del 25 de març al 4 d’abril. És necessari triar l’escola pública o concertada més desitjada, seguida d’altres centres que siguin del vostre gust, ja que és possible que es rebin més sol·licituds que places. És per això que a l’hora de la preinscripció cal establir un ordre de preferència entre els diversos centres demanats. Cal presentar la documentació referent al menor d’edat que s’escolaritza, és a dir, el DNI o passaport i el llibre de família. A més, si s’al·leguen alguns criteris de prioritat cal afegir la informació necessària que els acrediti. Aquests criteris són útils quan en un centre hi ha més sol·licituds que places.

CRITERIS QUE SUMEN PUNTS

Quins condicionants afavoreixen a l’hora de tenir més oportunitats per accedir a l’escola desitjada? Tenir ger-

En cas d’empat en aquesta primera selecció, s’atorga un número mitjançant un sorteig a cada sol·licitud de preinscripció. Un cop realitzat el sorteig es publiquen les llistes on consten els alumnes admesos a cada centre, tenint en compte l’ordre de preferència inicial. Per a la confirmació de la plaça cal formalitzar la matrícula entre el 9 i 13 de juny en el centre assignat, respectant aquest període ja que si no es pot perdre la plaça.

Cal dir que si vius a Barcelona se suma un nou criteri de prioritat: l’àrea territorial de proximitat que inclou, com a mínim, els tres centres públics i concertats més pròxims al domicili.

Na t à l i a R i ve ro i Ma ri a Se n t ís

ELMA VILA

EL REPORTATGE

Les mines de Montcada davant de la sequera

ot i que les pluges de finals de març han incrementat lleugerament les reserves d’aigüa en els embassaments, la realitat és que a l’hora de tancar aquest número del CAP A PEUS, els de les conques internes del país es troben a poc més del 20% de la seva capacitat. La situació, doncs, és crítica, i el Govern de la Generalitat ha hagut d’actuar d’urgència davant d’una situació que no ha estat una sorpresa per als especialistes. De fet, el Decret de Sequera ja va entrar en vigor el 16 d’abril de 2007. Més de 400 municipis tenen restringit l’ús d’aigua potable per regar i netejar carrers.

T

LA SEQUERA

L’aigua (la falta d’aigua, entenguem-nos), i la seva distribució entre els territoris, va provocar una onada de protestes al projecte de tranvasament del riu Ebre en el darrer Govern de José Maria Aznar. En l’actualitat, la polèmica és pel transvasament del riu Segre i enfronta partits, governs i territoris. Potser quan llegeixen aquestes ratlles algun alt càrrec ha hagut de pagar la factura que la política fa pagar als seus treballadors en la corda fluixa. Però, per què s’ha arribat a aquesta situació extrema? Són molt diversos els factors que l’han provocat: la manca de pluges, els controls descoordinats d’aquest bé comú que és l’aigua, l’increment del consum industrial i particular, els nous hàbits socials, els estralls del canvi climàtic i una política poc compromesa amb el medi ambient en els darrers lustres poden ser algunes de les causes d’això que avui està en boca de tots: la sequera.

a l’alçada de Montcada. A partir d’aquest punt seguia el traçat marcat pel nivell del terreny dins de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. S’endinsava intramurs de Barcelona prop de la Porta Nova i desaiguava al Bogatell, entre el port i l’actual parc de la Ciutadella.

La història d’aquesta infraestructura hidràulica és bimil·lenària. Un dels dos aqüeductes de la Barcino romana recollia aigua del Besòs a l’alçada de Montcada, segons s’ha pogut comprovar darrerament a les excavacions efectuades prop del molí de Sant Andreu amb motiu de les obres d’arranjament dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu. Sembla força probable que la sèquia Comtal seguia el mateix recorregut de l’aqüeducte romà i probablement era només una reconstrucció d’aquella antiga conducció.

La història del rec comtal és bimil·lenària

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat en marxa una sèrie de mesures per pal·liar la situació i aconseguir que els barcelonins no patim talls en el subministrament aquest estiu. El transvasament d’aigua del Segre és el que ha acaparat més espai en els mitjans, com l’aportació d’aigua potable mitjançant vaixells o trens. L’ACA, l’Entitat de medi ambient (EMA) i Aigües de Barcelona (AGBAR) també es plantegen l’ús de l’aigua d’una dotzena de pous ubicats al Baix Llobregat i al Vallès Oriental i Occidental i de les mines de Montcada, que abasteixen el Rec Comtal.

BREU NOTÍCIA HISTÒRICA DEL REC COMTAL

El Rec Comtal tenia el seu origen al marge dret del Besòs

16

Fins el set-cents, el Rec Comtal era destinat a proporcionar energia hidràulica a 13 molins, permetia regar terrenys de Sant Andreu, Sant Martí i les hortes del Portal Nou de Barcelona i realitzar activitats artesanals barcelonines relacionades amb oficis tèxtils o l’adobament de pells.

Al llarg del segle XVIII els aprofitaments es veurien intensificats i ampliats i al XIX les transformacions encara són majors. Entre 1820 i 1852 es produeix un llarg i complex procés de despatrimonialització de l’aigua de les mines de Montcada. Els tradicionals drets de la Batllia General de Catalunya sobre la sèquia serien adquirits per una Societat de propietaris relacionats amb els diversos aprofitaments de l’aigua. Així, l’Ajuntament de Barcelona, els titulars dels terrenys de regatge i els dels molins.

Amb la construcció el 1826 de l’aqüeducte baix de Montcada, el Consistori barceloní modernitzaria l’obsoleta xarxa de distribució intramurs que datava d’època medieval. La mina de Montcada es convertia en el punt d’arrencada de l’aqüeducte de Montcada i de la sèquia Comtal. Aquesta continuava fent possible el regatge i les activitats dels molins i a partir dels anys quaranta del segle XIX moltes fàbriques instal·lades a Sant Andreu i Sant Martí aprofitarien l’aigua del Rec per a la nova tecnologia del vapor.

Ja ben entrat el vuit-cents els molins estaven condemnats a

MANUEL A. RAIGADA

JORDI RABASSA

XAVIER DE LA CRUZ

EL REPORTATGE

desaparèixer per la insuperable competència de les modernes farineres. Per contra, al llarg del nou-cents la superfície irrigada per la sèquia disminuiria lentament i aquest fet ha influït sobre l’orientació urbanística de tal manera que bona part dels terrenys irrigats pel Rec Comtal a Sant Andreu i Sant Martí no serien urbanitzats fins el boom urbanístic i industrial dels anys seixanta. Malgrat tot, a mesura que ha progressat la urbanització ha desaparegut la sèquia. Actualment només el tram inicial del Rec serveix per regar les hortes de Vallbona. La mina de Montcada és visitable a la barriada de Can Santjoan a Montcada i el seu entorn ha estat rehabilitat i condicionat com a parc urbà.

L’AIGUA DE LES MINES DE MONTCADA AVUI

En l’actualitat, l’aigua de les mines té un ús subsidiari en la xarxa hidràulica del Pla de Barcelona. S’empra per regar de les hortes de Vallbona i per netejar part del clavegueram de la ciutat. Però alguns mitjans de comunicació ens van sor-

prendre el passat mes de febrer quan informaven que aquestes aigües, com a mesura excepcional, ja proporcionava un 3% de l’actual demanda de l’àrea metropolitana.

Les notícies,però, són confuses, i les explicacions de l’Agència Catalana de l’Aigua no ajuden a clarificar la situació.

Gemma Armengol, vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, argumenta que “davant d’una situació crítica com aquesta hem d’utilitzar tots els recursos disponibles, sempre després que els experts en la matèria n’indiquin la viabilitat”. Potser el que cal, d’ara endavant, és aplicar polítiques respectuoses amb el medi ambient i preveure situacions extremes com la que estem vivint. i canviar els hàbits de consum. Des del Sant Andreu de Cap a Peus us demanem que prengueu consciència de la importàcia de no malbaratar aquest bé comú que és l’aigua.

M an el M ar t í n i Jo r d i R ab as s a

17

EL FABRET

Ara a cada número, el Fabret, un nou espai dedicat als lectors més petits!!

GIN

LO

IL RT

O AP

Benvinguts de nou !!! Ja ha passat un mes des de la nostra primera trobada i m’agrada saber que no us heu oblidat de la nostra cita. Perfecte!! Perquè avui tenim molta feina!!! He pensat que ara que ja no fan tan fred, em podeu acompanyar a fer una passejada per Sant Andreu. Si veniu amb mi i seguiu les meves petjades descobrireu alguns dels arbres més bonics i més antics del nostre poble: com es diuen, on viuen, quants anys tenen... us hi animeu?

L’AGENDA ELS ARBRES DE SANT ANDREU

El pi pinyer del casal d’avis del carrer Malats: va néixer al 1896 i fa 20 m d’alçada!!!

Les washingtònis del carrer Camil Fabra van néixer el 1913, fan 15 m d’alçada i estan unides pel tronc com si fossin dues palmeres bessones!!!

L’acàcia de les tres punxes de la plaça de l’Estació: va néixer el 1913 i fa 13m d’alçada, des dels quals vigila els trens que arriben i se’n van.

El plàtan d’ombra de la plaça Nadal: va néixer al 1903 i fa 24 metres d’alçada!! Tot i que aquest és un dels més bonics, podem trobar altres plàtans d’ombra a molts carrers del barri!!

EL JARDÍ SUBTERRANI

Sunkyung, Cho.Barcelona: Thule, 2007.

L'estació de metro fa pudor. Però...i si algú fa un jardí que floreix fins a la superfície i omple de fragàncies els túnels i la ciutat sencera?

Unes làmines de gran format il•lustren aquest conte, que parla de la importància de la constància i dels fruits de la laboriositat i de la paciència, els ingredients necessaris per veure créixer un arbre i desenvolupar un petit jardí al voltant, on abans només hi havia asfalt.

Avui has conegut alguns arbres de Sant Andreu. Relaciona cada foto amb un arbre!!

CENTRE CULTURAL CAN FABRA (BIBLIOTECA) Taller d’expressió plàstica i visual: ”Què veus?”

10/05/2008 a les 18h Sac de Rondalles ”Contes d’argent” 11/05/2008 a les 12h El món dels Tovets: “Nens” 22/05/2008 a les 18h Aperitius musicals: “Anem a la platja” 31/05/2008 a les 18h

Voleu enviar les respostes de la fotoendevinalla, dibuixos d’arbres, fer-me preguntes,...? fabret.coats@gmail.com

MARTA ROIG

I AL PROPER NÚMERO...

MOLTES NOVETATS! NO US EL PERDEU!

18

US ESPERO!

FABRET

“M’agradaria conèixer com era el Sant Andreu del segle XV”

EL PERFIL

L’entrevista té lloc al Versalles, “un dels centres neuràlgics de l’associacionisme, una peça emblemàtica de Sant Andreu”, adverteix el sr. Busqueta. El historiador andreuenc observa el bar que regenta la seva germana, la Montse Busqueta: “Està magnífic, crec que ha millorat moltíssim, ha recuperat el disseny original i dóna la sensació d’estar obert al poble” “Aprofito l’avinentesa per dirigir-me als meus conciutadans, als que vull fer partícips dels primers fruits d’una investigació en curs”. Joan Josep Busqueta encara era un jove a punt de llicenciar-se en Història Medieval quan va escriure aquestes línies l’any 1984, en un article publicat al número 134 del CAP A PEUS. Oriünd de Sant Andreu, la seva vida guarda certa semblança amb la del poeta que dóna nom al Centre d’Estudis on va començar l’any 1987 com a vice-president. Tant l’Ignasi Iglésias com ell van instal·lar-se a Lleida: el primer perquè el seu pare, que era ferroviari, va haver de marxar i ell, que era petit, el va haver de seguir; el segon, perquè va guanyar una oposició de professor a la Universitat pública de la ciutat i va abandonar la plaça d’interí de la UB. Entre els anys 2001-2006 el sr. Busqueta ha estat president de l’Ateneu Popular de Ponent, una entitat similar a l’esmentat Centre d’estudis Ignasi Iglésias, que havia ajudat a fundar poc abans amb el Sr. Martí Pous i Serra i altres andreuencs. Des de començaments del 2007 està al capdavant de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs, la fundació pública de la Diputació de Lleida que gestiona temes de cultura i qüestions patrimonials.

Abans, però, havia format part de l’equip que fundà la revista Finestrelles, una eina de divulgació dels treballs sorgits de l’Arxiu Històric de Sant Andreu, de caràcter anual. La publicació, que rep el nom del coll d’entrada a Barcelona a través del barri de la Trinitat, va estrenar-se amb un estudi històric sobre el Rec Comtal. La primera exposició del Centre d’Estudis, organitzada a les Cotxeres el mateix any de la seva fundació, va ser precisament sobre aquest canal hídric. Als primers números de la revista podem trobar monogràfics sobre els antics oficis, amb testimonis de persones que hi treballaven o hi havien treballat. “No es pot perdre mai la vinculació entre el món científic i les persones que trepitgen i coneixen l’hàbitat.

BORJA MARIA

Joan Josep Busqueta Els estudis locals han de tenir una doble dimensió: la del científic, que explica en base a un mètode de treball, al coneixement de les fonts i la bibliografia, i la de totes aquelles persones que coneixen la terra, que se l’estimen”.

Amb 47 anys, Busqueta té una comportament envejable envers la vida, com ho demostra la següent anècdota a propòsit de la jornada inaugural de la commemoració del 700 aniversari de la Universitat de Lleida, l’anny 1997. En un acte solemne davant els Reis i els màxims representants del moment, en Joan Josep va llegir un discurs amb determinació i seguretat. En acabar, la gent li preguntava: ‘Si que estaves tranquil, no?’ I ell va respondre: ‘És que abans de parlar davant dels Reis he anat a portar els nens al cole’. “Les coses”, apunta en Joan Josep, “sempre són relativament importants. La teva feina l’has de fer el millor possible, però no oblidis mai d’on vens, d’on has sortit, quina és la teva gent, i allò al que et deus.”

Seria raonable que un home com ell, tan sol·licitat i amb tantes responsabilitats, es desvinculi del poble on va néixer i que l’ha vist créixer. Al contrari! Al Joan Josep no li fa pas nosa venir de Lleida, en el seu cotxe o “acompanyat”, com diu ell modestament quan parla del cotxe que el porta a vegades per temes de la feina. Assegura que té material per a no deixar descansar el Sant Andreu Medieval: “He estudiat XIII i XIV, ara em quedaria pendent el segle XV. M’agradaria estudiar-lo, perquè és una època interessant: el canvi de dinastia a Catalunya, la Guerra Civil catalana, el domini de Ferran el Catòlic… és un món que m’agradaria conèixer millor”.

Gràcies i bona sort, Joan. Si mai vols repassar la història contemporània de Sant Andreu de Palomar, l’arxiu del Cap a Peus el trobaràs sempre a la teva disposició.

B o rja M arí a M a i na

19

Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU

Truca al 93 345 96 98

FONT: WWW.ALLERGYSTORE-2.COM

SANITAT

Aaaaatxiiiiiimmm!!!! iuen que la primavera la sang altera: estem contents per l’arribada del bon temps, comença a fer solet, els arbres floreixen... però el nostre cos pateix una sèrie de canvis que fan que per molts aquesta estació de l’any no sigui tan benvinguda. Per aquest motiu, vam anar a trobar al Dr. Calvet, especialista en pneumologia de la Clínica Sant Jordi, perquè ens parlés de les al·lèrgies, tan presents en aquests mesos.

D

QUÈ ÉS L’AL·LÈRGIA?

Es tracta d’una reacció exagerada del cos davant un al·lergè (pols, pol·len, pèl d’animal, aliments, etc.). Es dóna en persones que hi tenen predisposició, amb antecedents familiars. Els menors de 30 anys són els més afectats per aquest trastorn. Les al·lèrgies estacionals de tipus respiratori són les més freqüents i són les que tractarem a continuació.

QUINES SÓN LES ÈPOQUES DE L’ANY MÉS TEMUDES PELS AL·LÈRGICS? La primavera i la tardor, que constitueixen els canvis estacionals i per tant, els fenòmens de pol·linització.

COM ES MANIFESTA L’AL·LÈRGIA?

Degut al contacte de l’al·lergè amb les mucoses es desencadena una reacció caracteritzada per: coïssor d’ulls, llagrimeig, congestió nasal, picor de paladar, llengua i gola, esternuts, tos, dificultat per respirar, xiulets i en casos extrems, es pot patir una crisi asmàtica.

20

QUÈ PODEM FER DAVANT AQUESTS SÍMPTOMES?

En primer lloc, podem consultar el metge de capçalera qui ens orientarà sobre els medicaments que cal prendre, i si els episodis són recurrents és necessari consultar a un especialista (al·lergòleg, pneumòleg) qui demanarà, proves cutànies que detecten en 20 minuts el tipus d’al·lèrgia que patim. Per últim, si els símptomes són greus i no controlables (ofec intens, rinitis severa...) cal, en un primer instant, anar a Urgències i després, consultar al metge de capçalera o a l’especialista.

QUINES MESURES TENIM A L’ABAST?

- Ambientals: no acumular pols (netejar amb draps humits, no tenir objectes com peluixos, catifes, mantes, etc.), evitar els animals amb pèl, evitar sortir al camp en èpoques de pol·linització (podeu trobar els mapes de pol·linització d’Espanya a: http://www.es.diagnostics.com/dia_templates/dia_SubPageList2____31139.aspx).

- Farmacològiques: Antihistamínics, gotes nasals i esprais broncodilatadors. A banda, hi ha una vacuna que tracta la causa concreta de l’al·lèrgia amb un 70% d’èxit, però, en qualsevol cas, serà prescrita per un especialista.

CAL FER ALGUN SEGUIMENT?

Tot i que no es tracti d’una malaltia greu, degut a la seva freqüent associació amb l’asma (50%), s’aconsella una revisió anual o semestral amb les proves pertinents.

Be rt a P uj ol i L au ra Se b as ti án

L’AVV

Carrers de poble, esperit de poble rec que tots estarem d’acord que al casc antic de Sant Andreu encara hi trobem molts carrers on es manté l’aire de poble, que manté viu un cert esperit de veïnatge compartit propi dels antics municipis agregats a Barcelona. Des de l’AVV de Sant Andreu pensem que aquest urbanisme de carrers estrets i cases baixes s’ha de conservar, i per això fa molts anys que demanem que se solucionin diferents afectacions que provenen del Pla General Metropolità des de l’any 1976, i algunes des d’abans i tot.

C

En el vigent Pla General Metropolità hi havia previstos, per exemple, dos amples vials que avui ja no tenen cap sentit.

Un d’ells anava des de Mossèn Clapès fins a Fabra i Puig (seguint carrers avui protegits, com Grau i Bascònia) i un altre que continuava des del carrer Sant Adrià fins a la Meridiana (afectant les cases entre Rubén Darío i Riera, entre d’altres).

També es contempla augmentar l’amplada de diversos carrers del nostre poble, amb l’agreujant que les Normatives Urbanístiques permeten que a més ample de carrer hi hagi més alçada dels edificis. Això vol dir que si una constructora compra cases d’aquests carrers afectats pot tirar-les a terra i construir edificis més alts sense que legalment s’hi pugui fer res.

Això és el que ha passat al tram de carrer de 15 metres d’ample que s’està construint entre els carrers Agustí Milà i Sant Hipòlit, que permet construir habitatges de planta baixa i quatre pisos més, trencant absolutament l’encant d’aquell entorn.

La méteo L ’ o bs e r v ad or me t e or ol ò g i c d e S an t A nd r e u S er g i C or r a l El Març ha fet fidel honor a la dita i ha estat un mes traïdor, variable, fred i ventat, en què si hem estat pendents de l’estat del cel no ens hem pogut pas avorrir. Vam començar amb una entrada d’aire fred que ens va fer baixar la mínima a 2ºC i ens va recordar a tots que encara érem a l’hivern. El temps canviant es va tornar a deixar notar el dia 9 amb ruixats i tempestes i, després d’una pausa de tranquil·litat i temps assolellat, just per Setmana Santa una altre irrupció freda amb molta inestabilitat i molt vent ens va esgarrar a molts les vacances.

Aquesta va ser la gota que ha fet vessar el got i que ha fet que la nostra Associació demanés a l’Ajuntament que això no tornés a passar. Sembla que l’ajuntament, des del districte i des de la seva regidoria d’Urbanisme, ha acceptat revisar i protegir l’urbanisme del casc antic de Sant Andreu. En el Pla d’Actuació del Districte se cita com a objectiu la “desafectació i conservació del nucli històric i les seves zones d’especial interès”. Actualment amb l’ajuntament estem iniciant el procés de veure com es concreta aquesta proposta; per la nostra banda tenim molt clar el que volem: que es conservin el traçat de carrers, les parcel·les, els patis i jardins i les alçades dels habitatges que fan perviure el record de com era el nostre poble.

Per altra banda, també existeix un catàleg de patrimoni protegit on s’hi inclouen les finques concretes que tenen un interès històric o arquitectònic. En aquest catàleg hi ha, per exemple, l’edifici del Versalles, algunes naus de la Fabra i Coats, el carrer de Grau, can Guardiola o diverses cases del carrer de Coroleu. L’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament, després que la nostra Associació fes una petició formal per incloure algunes cases concretes al catàleg, ha acceptat parlar-ne i ben aviat iniciarem converses per fer propostes amb l’assessorament del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

G e ní s P as cu al i P o r r et

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª màxima absoluta Tª mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió máxima Pressió mínima Mitjana de pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

22,3ºC 2,4ºC 12,29ºC 1025ºC 989hPa 1010,61hPa 21mm 12,5mm

11 6 X 1 22 X X 31

w w w . m et e o cl im a t i c. co m w w w . m et e o sa nt an dr e u. bl og sp ot . c om w w w . l an os t r a m et e o. co m

21

L’OPINIÓ

L OPINIO LA REFLEXIÓ | Un vot a mitges per al poble

ació disposada a no inèrcia restant, no aparegui cap form en eres prim les ser van no s de descrèdits i acusacions amb Aquestes darreres eleccion vertia entrar en aquest joc brut con es s urne les a ció sten l’ab a entendre que no es faci lloc un què el fenomen de electorals, rebequeria inclosa; cost s legi col· als a ns més visit La ora. ced en la gran ven de la humilitat de les seves conviccio del nostre temps, partit que des uts trumin d’ins cinc i ei ni serv ava de port ud com actit no malgrat se oblidar la seva diumenge assolellat. fermes, i sen cop d’un un dia cà, del erni re cop l’ord gir en un i don rava tit, figu no la qual pren sen a, la democràcia, que ment per rços a Dissortadament, la gran derrotad lliçó de distinció, i lliuri els seus esfo una , ecte d’ef s dore ona alliç més es di o arm es agra sev Ens les plir. i, després, a com ha vist com una de Per tant, convèncer, a agradar rat. side con s s cion gen t inten esta les ha de i no ctos –el vot en blan les paraules, dels ges tant en les gene- no, darrere de al, coactu de tic ns polí a mitja map els el en que cara dir podríem planta la seva configurat a partir d’un polític que en rals com en les de casa nostra, s’ha equips d’assessorament que determin ha hi ió, icac mun just tot que nt, ficie insu proa, ri coix crite nal d’una mostra poblacio cal seguir, l’estil que segons el seu diagnòstics posteriors la línia que no, que frega la meitat dels habitants. Els vendrà... Ja hauran constatat que més l eixen tots fessiona verg con ius mot da. I és els agra ne ens trarno mos ja i n s que pretene la pel·lícula ja l’hem vist deu cop sada”. I doncs? can testiestà t cia gen erèn “la coh ar: de titul eix mica mat una en un que a vegades demanem puld’im res a veure amb parlar ncís monial, aquella que no té dese uest d’aq es la caus de les pro ssim agermanada en Ben cert que si analitzé partits, sar una societat més com s mal s ts. altre e dida entr can , s ríem altre als topa a democràtic ens mentre li fums garrotad galliner, d’opereta de convivència tics, ha amb la sensació de pati d’escola, de l’abstenció, segons els mateixos polí t men real partits i entre els seus Si s ho els e –mé entr ien ha hi tem que tant ost que sup ig” pres càst baix estat el famós “vot de rese sen bat com d’un priel tés ctrac plena votant en blan representants. Com si es bé hauria estat una participació tam és l tora elec ya mapan el cam fent la uir de gles, el tret de sortida que cal donar és justament no seg s de llista, atrinxerats mer pas aposta el primer tret d’un foc obert entre cap d’hàbit. Desmarcar-se així seria una viar can , que el merei- teix, ests aqu , il·lusió çuts la ven cia Con ocrà s. lere dem la a reng s ia a les seve cert, però retornar gueixi desprestigiar arriscada, veu nse aco amb qui ícip per part és ia sab ium se pòd om del toth or n xed de fa trenta anys, qua ells e nt-s teni man tot ri, per ersa triat ia l’adv hi nascut o no, hav amb més astúcia i despit its per i vot del país que, haventuad pers ser m vole nts vota els drets, obliden que inquietuds més quoti- viure. propostes que recullin les nostres lt, seriós, presentable. dianes i, sobretot, des d’un fer adu ències efímeres, en tend de X a vi Ol iv e re s Costa creure que en un món la de unt dam per itat entic l’aut d’or el qual es valora a preu

22

L’OPINIÓ

L’OU COM BALLA | Salvem el Tibet

es de petit he sentit una fascinació pel Tibet. I no venia pas per la seva filosofia espiritual ni per la fe budista, ans el contrari em sento cristià de socarel des de que tinc ús de raó. Allò que em fascinava més d’aquesta nació era la seva situació geogràfica privilegiada, perquè sóc un veritable amant de les muntanyes i de tot allò que representa el muntanyisme. A més a més, com que sóc un boig de les aventures de Tintín en va deixar la mel als llavis l’àlbum d’Hergé Tintín al Tibet. Per a un servidor un dels còmics més creatius, enginyosos i amb una trama excel·lent que mai s’hagi vist. Amb les historietes del personatge del tupè vaig arribar a conèixer molts racons i cultures del món. Per mi, el primer professor i llibre de text de socials, i no exagero pas, van ser les aventures de Tintín i Milú. Amb ells vaig descobrir la passió per la història, la geografia i el segle XX amb tot allò que comportava. Curiosament Tintín al Tibet fou dibuixat en una època de crisi del seu creador, Hergé s’estava enamorant d’una col·labora seva i futura esposa i allunyant-se de la seva primera dona. Aquesta crisi -no oblidem que Hergé era un home d’arrels cristianes- va coincidir temporalment amb la fugida a l’exili del Dalai Lama, el 10 de març de 1959. L’àlbum fou dibuixat entre els anys 1958-1960. Comento tot aquest seguit de coses per deixar clar que el Tibet per a mi va més enllà de modes religioses i espirituals. D’altra banda, el Tibet no s’entén sense aproximarnos el budisme. Són dues peces, Tibet i budisme, que no poden anar deslligades.

D

Tot això ve a tomb de la mediatització de la repressió xinesa vers el poble tibetà. Arran de la commemoració del 59è aniversari de la fugida del cap espiritual i del govern tibetà la protesta contra l’ocupació del Tibet s’ha fet més patent. Com a excusa la celebració dels Jocs Olímpics a Beijin. Tal i com diuen els seus objectius, els jocs olímpics han de ser la trobada de la germanor entre els esportistes i les nacions. Però enlloc veig que aquest Jocs representin aquest esperit. Els drets humans a la Xina no hi són respectats -ni al Tibet ni a la resta de les nacions oprimides que conviuen en aquest estat asiàtic. Un estat comunista convertit en una dictadura capitalista, on el regne del diner hi té molt a dir. Participar als Jocs Olímpics és permetre que la Xina faci de les seves en tot allò que té a veure en la vulneració dels drets humans. Si els jocs olímpics se celebressin a l’Havana, els boicots serien sonadíssims.

Però amb la Xina no s’hi juga, ja que en un futur pròxim seran els reis dels planeta a nivell econòmic. Els estats hi tenen masses interessos. Actituds valentes des de la societat civil moltes, però des dels governs dits democràtics poques. Si fos esportista andreuenc i hagués de participar-hi almenys una cosa segura faria: no participar en la cerimònia d’inauguració.

Des de revistes com el Sant Andreu de Cap a Peus podem sensibilitzar en la lluita per un món més digne. I tots els Tibets del món són causes dignes de llibertat democràtica.

FE D’ERRATES: en el número passat de març es va publicar un anunci de la llibreria Marú on s’especificava que la botiga comptaria amb una parada de roses per Sant Jordi a la Rambla de Catalunya. Aquesta informació és errònia. La revista va confondre l’anunci. Demanem disculpes.

Pa u V in y es i Ro i g

23

NECROLÒGIQUES

XAVIER DE LA CRUZ

JOSEP BENET I MORELL, una de les ments més brillants de Catalunya i Sant Andreu

l passat 25 de març va morir Josep Benet i Morell, nascut a Cervera el 14 d’Abril de 1920. Benet ha estat una de les figures més destacades de la política i l’activisme cultural català posteriors a la Guerra Civil, on va prendre l’arriscada decisió de no marxar a l’exili i restar a Catalunya. Advocat de professió, a partir de principis dels cinquanta va defensar persones i institucions que demanàven el retorn de la democràcia. Les seves accions en defensa de la cultura catalana durant la llarga nit del franquisme són incomptables. Va ser impulsor, entre d’altres, dels Setze Jutges, la campanya “Volem Bisbes Catalans” o l’Assemblea de Catalunya. Va tenir una relació molt propera amb la comunitat de monjos de Montserrat i sempre es va declarar republicà. L’any 1977 va ser el Senador més votat de l’Estat Espanyol, dins de la candidatura “Entesa dels Catalans”. Va formar part de la Comis-

E

JOSEP VERDAGUER I COMA, el pintor dels murals de la Parròquia

l pintor andreuenc Josep Verdaguer i Coma, mor als 84 anys d´edat el passat divendres 14 de març, va néixer a Santa Eulàlia de Vilapicina –aleshores barri de Sant Andreu de Palomar– l´11 de maig de 1923. Va estudiar en una escola laica i obrera. Als 15 anys va pintar el primer quadre i als 17 anys ja reproduïa obres dels grans mestres de la pintura universal. Va estudiar a l´Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. al 1947 va exposar per primera vegada la seva obra a la Galeria Condal de Barcelona. Més tard i al llarg de la seva vida els seus quadres es penjaren en galeries d’arreu del món – EUA, Canadà, Suïssa, Itàlia, Uruguai, Mèxic. Espanya, Suècia.

E

Autor dels murals de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, el 1973 el Districte de Sant Andreu li atorgà la Medalla d´Or de

24

sió Constitucional, on va redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Amb la seva mort, Catalunya perd una de les seves ments més clarividents; Sant Andreu, un dels seus veïns més il·lustres. Tot i néixer a Cervera, la seva família va a venir a viure al nostre poble a casa d’uns familiars de l’avi matern que tenien una lleteria i una petita fàbrica de xocolata, segons relata Benet a les seves memòries, publicades pocs dies després de la seva mort.

Josep Benet va viure durant quatre anys al carrer Concepció Arenal, en un pis que formava part de la masia de Can Magarola, encara dempeus. Va estudiar en una escola privada, probablement al carrer Coroleu, abans d’ingressar a l’Escolania de Montserrat, on restaria set anys. Després va retornar a Sant Andreu, on hi va viure fins al 1948. Abans de ser mobilitzat a la Lleva del Biberó, va patir la Guerra Civil al nostre poble, on va ajudar a salvar la vida a un religiós. Aleshores vivia a casa dels seus oncles, al costat de l’entrada principal de Ca l’Alsina (Fabra i Coats), que donava al carrer Gran. Una de les escenes més terribles que visqué fou el bombardeig de la Rambla, cantonada Les Monges, de gener de 1938, on va ajudar a desenrunar i carregar cadàvers després de la tragèdia. Va ser un fet que el va colpir dolorosament. La seva relació amb Sant Andreu no acabà mai, si bé hi va deixar de viure quan es va casar amb Florència Ventura, una andreuenca filla del doctor Ventura.

Sempre estigué alerta de les notícies que tenien Sant Andreu com a protagonista, i era Soci d’Honor del Centre d’Ignasi Iglesias, on comptava amb molt bons amics i hi col·laborava desinteressadament quan se li demanava. Amb l’edat s’havia convertit en un home savi i referent per a centenars d’historiadors i homes de pensament. Va ser el President del Jurat del Primer Premi de Recerca Martí Pous i Serra.

Jordi Rabassa Sant Andreu de Palomar. El 1985 rebé el Premi Sant Andreu i el 2001 el Grup de Pintors de Sant Andreu van organitzar-li una exposició, com a homenatge, al Centre Cívic de Sant Andreu que mesos després s’exposaria també a la Nau Ivanow. Diverses entitats andreuenques es van afegir també als actes d’homenatge al pintor català. El 1987 l’artista va publicar el llibre de poemes Recull.

El 2001, a proposta del Districte de Sant Andreu, va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida els passà reclòs a la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. Diverses personalitats del món cultural i social andreuenc creuen el veritable homenatge pòstum al pintor seria la restauració dels murals de la Parròquia, deteriorats per la humitat i en perill de conservació.

Pau Vinyes i Roig

FLAIX CULTURA

HOMENATGE AL PINTOR JOSEP VERDAGUER I COMA

Quan? 9 de maig a les 17:30h On? C/ Josep Soldevila amb Sant Adrià Què? Descobriment d’una placa a un arbre que va plantar al carrer Josep soldevila amb el carrer de Sant Adrià.

Qui? Consell Municipal del Districte de Sant Andreu

HOMENATGE I DESCOBRIMENT DE LA PLACA A JOSEP PALLACH I CAROLÀ

Quan? 26 d’abril a les 17:00h On? Edifici Pallach (planta baixa), C/ Segadors, 2 Qui? Consell Municipal del Districte de Sant Andreu.

Embolica que fa fort

magineu-vos que trobeu 615 milions: què faríeu? Precisament això és el que li passa a Carles Garcia, un empleat de banca que al dia del seu aniversari arriba a casa amb un maletí, idèntic al seu, però ple a vessar de diners i li demana a la seva dona que faci les maletes per marxar de casa. L’embolic és a punt: la seva dona l’esperava per celebrar el sopar d’aniversari amb la seva germana i el seu cunyat; però en lloc de celebrar la vetllada tranquil·lament, la sala d’estar esdevé un espai on hi passen tot de situacions delirants i cada vegada més hilarants: un policia d’estupefaents corrupte, un taxista molt eficaç, la inspectora Gutiérrez, un gat que desapareix, la màfia russa i un misteriós senyor Cortero… En resum, un vodevil on es barregen tots els elements per crear una trama d’intrigues i embolics que no pretén res més que fer passar una bona estona. El públic s’hi recrea i la tirallonga d’embolics esdevenen en curiositat: I ara què passarà? Pot passar encara alguna cosa més?

I

Tot i estar ben construïda, la comèdia no aporta gaire res de nou i és gràcies al treball dels actors que el públic s’hi enganxà al llarg de gairebé dues hores. En primer terme, Francesc Garbella broda a la perfecció el personatge abnegat de l’empleat de banca que embogeix en

L’agenda andreuenca EXPOSICIÓ ‘MIGUELANXO PRADO: GEOGRAFIES HUMANES’

Quan? del 17 d’abril al 17 de maig On? Centre Cultural Can Fabra - Biblioteca Ignasi Iglésias.

Quant? Gratuït

XERRADA SOBRE LES RAMBLES DE BARCELONA

Quan? 9 de maig a les 19:00h On? Can Galta Cremat.

Quant? Gratuït Qui? Amics de la Fabra i Coats. Enriqueta Civil (historiadora)

trobar-se tant de diner negre, perfectament acompanyat per Virgínia Maldonado, tot i que interpreta un paper excessivament proper a l’histerisme. El contrapunt perfecte el posa Sergi Camargo, a qui escau a la perfecció el paper de cunyat-ase dels cops que mai no entén res, juntament amb la seva esposa Maria Masllorens. Complementen el quadre Xavier Tost, amb més d’un cop amagat fent de taxista, l’autèntic accent argentí de l’inspector corrupte Alfredo Benítez, la despistada inspectora Vanessa Puig i Ivan Sànchez, amb un petit paper clau pel desenllaç de l’obra. Tot plegat pren embranzida sota la direcció de Miquel Àngel Mateu, que ha sabut enllaçar el ritme trepidant de la comèdia amb totes les portes i trames que s’obren i es tanquen contínuament.

Sembla que els Forat sense Fons s’han especialitzat en peces rocambolesques de factoria britànica, l’any passat van muntar Crim perfecte de Frederick Knott i enguany ens deleixen amb Diner Negre de Ray Cooney (Londres, 1932), el mateix autor de l’exitosa peça de teatre Políticament Incorrecte. Esperem que en les properes ocasions segueixin deixant el llistó tan alt.

Ire ne C ai x às i Vi ce n s

25

FOT OG R AFI A D E D AV ID R O YO

La Xarxa de Mots

PER PERE MASSANA

FOTOPOÈTICA

FOTOPOÈTICA

HORITZONTALS 1. Por exagerada als llocs tancants. 2. Espai on s’imparteixen les classes. Fer parts d’alguna cosa i donar-ne a cadascú el que li pertoca. 3. Nou romà. Matèria primera del vi. Guàrdia Urbana. Nou-cents noranta-nou romà. 4.

Procés pel qual un insecte passa d’un estat a un altre.

Vocal. 5. Anarquia. El conjunt de coses que s’envien d’un cop (la rev) Fi a l’anglesa. 6. El mannà dels esquiadors.

Interjecció de cansament. Àustria. El botó d’engegar la ràdio. Zero. 7. Bon company de l’oli. Criatura celestial asexuada. La medalla del guanyador. 8. L’última. Aquells habitacles de la costa que lloguem durant les vacances.

VERTICALS 1. Varietat americana del cocodril. El signe de la guineu.

2. Excés desmesurat i capriciós d’ostentació. Vocals. 3.

Contracció. Pot ser periòdica, de gimnàstica o de despatx.

4. Festa nocturna (al rev) L’antic format dels discos. 5.

Sud. Estimeu. Amèrica. 6. Aconseguir la victòria final. 7. El mestre especialista en pistoles i fusells (al rev) Consonants. 8. Oficina de Patents. L’extrem occidental del domini lingüístic del català. 9. Instrument musical de vent.

Pronom feble de primera. 10. L’escorça de l’alzina (al rev) Exclamació torera. 11. Consonants. Moneda japonesa.

Nord. 12. Tres romans en fila índia. Noruega. El bruixot d’en Picanyol. 13. Els constructors de vaixells.

SOLUCIONS. HORITZONTALS. 1. Claustrofòbia. 2. Aula. Repartir. 3. IX. Raïm. GU. IM. 4. Metamorosi. A. 5. A. asemarT. End. 6. Neu. Uf. A .On. 0. 7. All. Àngel. Or. 8. Z. Apartaments.

VERTICALS. 1. Caiman. Z. 2. Luxe. EA. 3. Al. Taula. 4. uaraS. LP. 5. S. Ameu. A. 6. Triomfar. 7. remrA. NT. 8. OP. Fraga. 9.

Fagot. Em. 10. oruS. Olé. 11. BT. Ien. N. 12. III. N. Ot. 13. Armadors.

26

Estimada cúpula (i estructura sotaestant) Sóc trapezista de línies discontínues, i vaig nu, sense xarxes a sota per si la gravetat i ésser maldestre em fessin caure, arribar abans a terra.

He travessat el fil massa temps, de punta a punta, més tens que el mateix fil.

I se m’ha acabat la impaciència dins d’aquesta cúpula.

El meu caminar feble, baixant pel carrer d’un sant ha reprès el vol al palomar.

M’he confessat a la cúpula, i l’ostracisme al món l’he abocat aquí dins.

He entrat dins del temple,

EN CONTE vestit de blanc, de la mà de la soledat i he sortit sense pluja d’arròs i ningú m’ha esperat.

Ni falta que fa.

Entrar aquí dins és com morir, i no prengueu el morir com dicten els canons, perquè la mort allarga el temps de vida, vida eterna ens diu la fe.

Vida que ens deixen les parets i els colors per sempre d’en Verdaguer.

La flama i l’olor d’encens restaran l’excés d’equipatge.

Però amb fe o sense ( i jo sense) dono gràcies al Natzarè, arquitecte pòstum d’aquest meu temple.

Estimada cúpula i estructura sotaestant, gràcies per guardar-me en silenci les hores de plors, acrobàcies i desigs.

Podríem dir que plegats hem fet un gran cornet de llàgrimes.

Com el gran gelat del Duomo, de la mamma Florència, el gran cofre de moltes tragicomèdies.

Estimada cúpula, just a l’epicentre he mirat amunt, un gran buit i la foscor ens separen.

Mirant el sostre he tocat fons.

He sentit la tristor de veure els teus traços difuminats.

Sense claredat. És llavors quan t’has pronunciat i sense embuts ni grisos m’has dit que damunt teu només hi ha el cel.

Fins on allà m’estima alguna gent.

Per cert un blau i lluminós cel.

Abandonat ’esperava recolzat a la paret, veient passar les fulles que els oms acomiadaven a destemps. La paciència no se li esgotava, tot i que n’hauria tingut motius. Al cap d’una estona, de molta estona, li va semblar que el teló de la cantonada corria cap a una banda per fer entrar a escena la seva estimada. Ja podia respirar tranquil. Devia haver acabat la reunió importantíssima del dia i, si ella era a la vora, a ell no podia passar-li res de dolent.

L

El petó va ser llarg, dolç, silenciós. Ella no va tancar els ulls i això el va incomodar. És clar que, si li ho comentava, ella podia retreure-li que si se n’havia adonat era perquè ell tampoc no els tenia tancats, els ulls, i per això va preferir no treure el tema. Va desar el mal record a la butxaca dels moments per oblidar i l’esquena se li va corbar encara no un grau, només uns minuts, però per sempre. La seva silueta, com les busques d’un rellotge, ja marcava dos quarts d’una. La nova postura es va anar apoderant del seu cos de la manera més subtil i amable, però en el fons, allò no volia dir altra cosa que ja acumulava una altra petita derrota.

De camí cap a casa, va voler-li explicar com n’havia anat de bé, l’entrevista de feina que havia tingut aquell matí. Feia tant temps que enviava sol·licituds per cobrir les vacants més insospitades, que l’èxit relatiu d’aquella entrevista l’omplia d’esperança. Ella, amb un gest poc afable el feia callar mentre contestava a una trucada d’un parent llunyà que no s’estimava, però a qui agafava el telèfon abans d’escoltar-se el seu presumpte estimat. Amb les sis i cinc a la silueta, l’estimat es debatia entre arrancar a plorar en silenci o fer el cor fort i no interrompre la trucada d’aquell oncle imbècil.

Un cop al sofà, amb el gos entre les cames, va pensar que era el moment de preguntar-li com li havia anat el dia. Es va escurar la gola i, nerviós, va pensar com començar la seva intervenció, per no molestar-la més del necessari. I, fent córrer la minutera de la silueta d’ell, ella s’havia adormit, sense sopar, sense escoltar-se’l i, sobretot, sense haver donat a entendre en cap moment que seguia, com havia dit feia uns dies, igual d’enamorada que el primer dia.

A nd re u G ir al t i Pu ga

Alb e rt E ste n g re i M ar tí

27

Fes-te Soci de

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU Truca al 93 345 96 98

EL XAFARDER

EN JORDI, EN BENET I L’ANDREU

Reconec que quan s’acosta Sant Jordi freqüento més llibreries. Fa pocs dies vaig fer una excursió a Barcelona i vaig acabar remenant els prestatges de la llibreria Ona. Estava embadalit amb el primer volum de les memòries d’en Josep Benet, que tant s’han fet esperar. No massa gent sap que l’historiador i senador va viure de petitó a Sant Andreu i que en retornar als nostres carrers revivia la flaire republicana. “Va venir per Nadal, pobrissó...”, m’etziba la llibretera. “Perdoni?”, li vaig haver de contestar, sortint del meu capficament. “Va comprar un munt de llibres i no va voler seure per més que li vaig insistir!”, diu. Poc després, amb la malaltia, va haver de fer les comandes per telèfon. La llibretera recorda com en Benet rondinava per la tardança de l’editorial, però he sentit dir que l’editorial també rondinava de la tardança de l’autor. Sigui com sigui, feia quatre anys que Josep Benet posava per escrit els seus records i pel que sembla, no va tenir prou temps de transcriure els últims episodis. Estaré a l’aguait de les novetats editorials, a veure què passa amb els propers volums.

COL·LOQUIS QUE COL·LOQUEN OPINIONS VIRTUALS

Sant Andreu, poble mil·lenari, ha obert una nova era. Sant Andreu blogueja! Sí, sí, i tant. I posteja i tot. El 17 de març va néixer el blog L’Opinió Andreuenca, una bitàcora que divulga actualitat i història gràcies a l’aportació setmanal de diversos erudits anònims o coneguts. De moment han publicat 5 articles i una presentació. La cúpula de la Parròquia, els bombardejos de Barcelona o la mort del pintor andreuenc Josep Verdaguer són alguns dels articles penjats fins ara.

Els pares de la criatura estan oberts a tot tipus d’aportacions, sempre i quan, com indica la presentació, provinguin d’”andreuencs i andreuenques que estimin Sant Andreu de Palomar”.

Sempre he anat perdut amb la terminologia de les conferències. Xerrades, presentacions, taules rodones, simpòsiums... Però ara gràcies a l’ex conseller Pau Vinyes tinc ben clar què és un col·loqui. El proper 25 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, oferirà una “xerrada-col·loqui” sobre Irlanda al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias on, a més de molta història i cultura irlandesa, s’hi podrà degustar tè, pastes i whisky irlandès. Clar que en diuen col·loqui! No sé si, quan el públic surti de la sala, hauran après alguna cosa de l’illa celta, però de ben segur que més d’un sortirà... “col·locat”.

http://opinioandreuenca.blogspot.com/

EL CAS REIXES

Quin sobresalt! Jo prenia la brisa vespertina tranquil·lament assegut en d’aquells blancs verds d’Orfila quan, de sobte, veig creuant la plaça i suant de valent quatre individus i una reixa de ferro forjat. Esbufegaven pel pes i s’havien d’aturar cada deu passes. En una d’aquests stops vaig aprofitar per preguntar indiscretament. Ja tot el barri sap que tafanejo i ja no s’amaguen quan fico el nas on no em pertoca. Es veu que al carrer Malats estaven enderrocant unes cases antigues, amb uns mosaics, un pou i unes reixes precioses de ferro colat. Les ànimes sensibles que contemplaven l’obra, van tenir un rampell d’heroisme patrimonial i van demanar a l’encarregat quina sort correrien les reixes exteriors. “No sé, el patrón las venderá por ahí, supongo”, els va dir. I de seguida: “Però claro, si ustedes me la compran, por 20 eurillos yo no he visto ninguna reixa”. Dit i fet! Un historiador va posar 10€ i un estadístic 10€ més. Van trucar un parell d’amics i... I allí està, recolzada en una paret de la planta baixa de l’AVV. Trista, sola, però lluny de l’excavadora. Hem salvat un bocí de patrimoni!!! Però... ara què en fem?

28

AMNÈSIA PATRIMONIAL

L’Arxiu Municipal de Sant Andreu va suspendre aquell examen oral. Es van quedar en blanc, mira! No se’n recordaven gens, de quin patrimoni fabril tenim! Quan un grupet informal d’enginyers industrials els va preguntar quin patrimoni històric tenim per aquí, no es van saber la lliçó. Els conscienciats enginyers havien escollit el Districte per fer-hi una de les seves passejades mensuals, una ruta informal per la colla d’amics, que disfruten amb les antigues fàbriques de la ciutat. Ja les tenen aquestes rareses, els enginyers. I com que admirar naus industrials no fa mal a ningú i a tot Districte li agrada, havien trobat tota la informació i l’assessorament necessaris en els itineraris anteriors, per Gràcia i Sarrià. Però aquí no. El nostre benvolgut Arxiu, no sabem si per manca d’informació (que seria greu) o per superàvit de mandra (que seria gravíssim) els va esbandir amb elegància, tot recomanant-los provar sort amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.

ESPORTS

LA PENYA BLANC I BLAVA DE SANT ANDREU

Fa quatre anys que es va formar un equip de futbol sala femení al Barri de Sant Andreu. Moltes de les jugadores actuals jugaven a Esparreguera, però fruit de la desintegració d’aquell equip es van veure amb ganes de fundarne un de nou. Així, Francesc Serrano va crear l’Equip de Futbol Sala Femení de la PENYA BLANC I BLAVA, gràcies a la voluntat d’un grup de noies amb ganes d’impulsar el futbol sala femení, un esport que cada cop està obtenint més reconeixement. Juguen els partits oficials al Pavelló del Bon Pastor i entrenen a Ripollet. El seu joc és digne d’aplaudiments i fins i tot mereix la presència d’algun megàfon a la grada. Fruit del seu esforç i el suport que obtenen dels aficionats es troben actualment en el segon lloc de la classificació, únicament superades pel Sabadell. La Penya Blanquiblava disposa d’un local que els cedeix l’ajuntament a Can Portabella, on es reuneixen i no es perden cap partit del R.C.D.Espanyol.

Jo rd i Ur tas un Co rté s

El Sant Andreu s’assegura la promoció d’ascens a 2B esprés de trenta-una jornades de lliga, la Unió Esportiva es va assegurar de manera matemàtica jugar l’eliminatòria d’ascens quan encara queden per disputar 21 punts.

D

El Sant Andreu és el 2n equip de tot l’estat en obtenir aquesta fita, per darrera del Mirandés, tot i haver més de 300 conjunts en la tercera divisió, per tant, no cal afirmar l’èxit assolit pel primer equip.

La ratxa de victòries ha estat fruit del treball ben fet al llarg de la temporada, i ara cal reafirmar el liderat que sembla estar en pugna fins la última jornada amb el Barça B, només 2 punts separen aquests dos conjunts, el Sant Andreu en té 69, i el Barça B 67.

En les últimes 9 jornades el Sant Andreu ha obtingut 7 victòries (UE St Andreu 2-1 Palamós CF, UD Cassà 1-2 UE St Andreu, UE St Andreu 3-1 CF Pobla Mafumet, UE Rapitenca 1-3 UE St Andreu, CD Masnou 0-4 UE St Andreu,

UE St Andreu 4-2 AEC Manlleu, CE Europa 0-1 UE St Andreu) , 1 empat (UE St Andreu 1-1 UE Castelldefels) i 1 derrota (UE St Andreu 0-2 FC Santboià).

Destacar la jornada número 31, on l’equip andreuenc es va veure les cares, davant un històric, el CE Europa. El partit va començar molt bé per l’equip andreuenc, amb un gol als primers minuts del partit, fet per Eloi, però tot s’ha girat en contra quan Leo Bermejo veia la segona targeta groga, i per tant l’expulsió, al minut 28 de la primera part.

Tot i així, el sant Andreu s’ha fet amo i senyor de la situació i ha pogut esgarrapar els tres punts al Nou Sardenya.

Des del de Cap a Peus, animar a tothom a anar al Narcís Sala, amb especial rellevància quan es disputi la promoció d’ascens, per poder gaudir l’any vinent de la segona divisió B.

J or di Ba tll e

29

Digui’ns-ho. Li posarem l’anunci i amb molt de gust l’atendrem. Es recorda als socis que cal presentar el carnet de soci de l’entitat, per poder publicar l’anunci gratuitament en aquesta secció.

FES-TE SOCI PER TELÈFON: truca’ns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre al tel: 93 345 96 98

Feina

Massatges de reflexologia contactar amb Norma.

Tlf:646.06.83.45

Noia del barri s’ofereix per fer de cangur i/o donar classes de repàs a nivell de primària. Tlf: 649.05.19.57. Núria.

Es fan transports amb o sense furgoneta o qualsevol altre feina que surti. Som del barri. Informàtica a nivell d’usuari. Tlf:656.70.30.06 Jordi.

Noia de Sant Andreu de 23 anys s’ofereix per portar nens a l’escola pel matí. Tlf: 664.02.02.

11.

Lampista-electricista del barri amb carnet per realitzar treballs d’electricitat i fontaneria. Tlf: 679.16.68.84. Josep-Antoni

30

Diversos

Immobiliari Llogo plaça de pàrking al C/Gran de Sant Andreu nº288-290.

Tlf:93.345.15.39. Mª Àngels.

Venem pis de 50 m2 reformat (un principal) al C/Monges nº40. Tot exterior. Bany ampli, cuina-menjador, 2 habitacions, balcó al C/Torrent Parellada. Darrera oferta 212.000 euros.

Tlf: 93.274.23.94. Rosa i Pep. Es ven pis de 62 m2 més balcó, dues habitacions, tot exterior, amb parquet, aire acondicionat i calefacció, distribució molt quadrada, finca de 5 anys, a prop del metro Sant Andreu. Tlf: 617.84.27.96

Es lloga local de 60 m2 al c/Virgili cantonada c/Ramon Batlle. Tlf: 696.96.56.99. Mercè

Venc 5 portes de color sapel•li amb tapetes, folres de marcs i farratges de 70 x 198 de llum. Preu 250 euros les 5.

Tlf:93.346.24.37

Venc 2 llits un de 90 centímetres amb motor elèctric i un altre normal. La funda del matalàs és impermeable.

Tlf:93.311.17.32/649.94.63.71

Venc un sofà articulat que fa massatges. Tlf:637.360.460. Angelina Senyora a qui li agradaria aprendre a tocar el piano busca professor que es desplaci fins a casa seva. Interessats trucar al 93.340.89.49 Es ven joc de pals de golf.

Tlf:638.25.98.47

Títols C.N Sant Andreu Es venen:

1 títol Tlf:93.340.97.49/639.37.85.65 Alexandra 1 títol. Tlf:665.84.14.14. Helena

Es compren: 2 títols Tlf:677.214.909. Esther

Establiment adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat.