Capapeus oct 597

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:37 Página 1

Objectiu, la Casa Gran

Sant Andreu viu un moment polític que pot marcar el futur de les properes generacions

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:37 Página 2

Apunta’t als cursets de l’AVV!

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:37 Página 3

E DI TORI A L

Per fi Harmonia i llum verda a l'IES Martí i Pous

V

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

am dedicar l'editorial del darrer número del capapeus a analitzar la complexa situació política que es començava a dibuixar al nostre país, al poble i a la ciutat en tornar de vacances. Les mobilitzacions iniciades a la Barceloneta han marcat una tardor que es preveu convulsa, en l'àmbit local i en el nacional, però en la que disposarem de nous espais de llibertat on reposar i passar bons moments, com l'Harmonia. en unes setmanes on la tensió social i política és i serà a flor de pell, val la pena aturar-se i gaudir de les bones notícies. sí, després de 8 anys de lluita i de la contradictòria gestió de l'actual equip de govern del Districte, per fi, l'Harmonia ja és una realitat: la Federació d'entitats ateneu l'Harmonia ha posat en marxa la gestió, ciutadana i comunitària, del casal de sant andreu. ara toca mirar endavant i posar-se l'horitzó per objectiu. Ha quedat palès que res ni ningú no pot aturar un somni col·lectiu. amb la lliçó apresa que qui lluita es veu recompensat, i sabe-

edita: assocIacIó De veïNs

De saNt aNDreu De paLoMar president: saNtI serra

vicepresidenta: geMMa arMeNgoL I rosseLL

president d’honor: FraNcesc porret dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

La revIsta I L’avv que L’eDIta No es FaN

respoNsaBLes DeL coNtINgut DeLs artIcLes I Les

Notes sIgNaDes per partIcuLars I coL·LectIus.

8

dors que s'acaba d'inaugurar a sant andreu un lloc on es teixiran noves complicitats i on reposar quan la mobilització ho requereixi, els andreuencs i les andreuenques no podem abaixar la guàrdia a l'hora de defensar el que és nostre. a l'hora de defensar la sanitat i les escoles públiques, i les necessitats de les persones. en aquest sentit, i amb tota la prudència del món, en aquest 'sant andreu de cap a peus' us expliquem que, fruit de la constància de diversos actors mobilitzats, s'ha aconseguit el compromís de les tres administracions de construir el nou Institut Martí i pous en el recinte de can Fabra, amb dues línies durant el curs 2017/2018 i tres el següent. La notícia dolenta segueix essent, malgrat tot, l'escola can Fabra, que encara està en barracons, i l'escola La Maquinista, que seguirà estant en barracons durant almenys tres anys més. així doncs, comencem una tardor apassionant i que es preveu esgotadora, marcada molt probablement per una data que fa mesos que és històrica: el 9 de Novembre de 2014.

www. avvsaNtaNDreu.cat - revIstacapapeus@gMaIL.coM INFo@avvsaNtaNDreu.cat

*

c/ BaLarI I jovaNy, 14 - 08030 BarceLoNa De DILLuNs a DIveNDres De 18 a 20 H

)

93 345 96 98

portada: c. garde

coordinació de redacció: aLaIN garrIDo

disseny i maquetació: eLMa vILa I crIstINa garDe

equip de redacció: xavIer oLIveres, jorDI raBassa, pau vINyes, georgINa rIFé,pere MassaNa, aNDreu gIraLt, geNís pascuaL, DavID royo, NatàLIa rIvero, IreNe caIxàs, joaNa arIet, MoNtse tarré, jorDI urtàsuN, sergI corraL, sergI caBeza, pau MaDueLL, geMMa arMeNgoL, jj. ayMerIcH, óscar MaLo, rosa

pursaLs, aLaIN garrIDo, IreNe goNzáLez, aDrIaNa vaLero, eDu soLer, orIoL aguLLó, DaNI goMez, eDgar crIstòBaL, xavIer aragaLL, jauMe prats, MerItxeLL rIBas, IreNe ezquerro, aDrIaNa vaLero, juDIt caMargo, jauMe gIL, crIstINa MartíN, DaNI góMez, IsraeL paraDa, DavID garcIa I ester BueNo. fotografia: xavIer De La cruz, MaNueL a. raIgaDa, josé Navarrete, víctor zapata, aNDreu carrascaL, DavID royo. correcció: IreNe caIxàs, xavIer oLIveres, rIcarD rIpoLL, aLaIN garrIDo, eva caBrera, aNNa Moyà, jorDI BaLart. publicitat: veróNIca goNzàLez (93.3450576)

impressió: gráFIcas caMpás s.a

periodicitat: MeNsuaL, De seteMBre a juLIoL (11eDIcIoNs L’aNy)

distribució: a DoMIcILI per aLs socIs De L’assocIacIó De veïNs I veïNes, aLs coMerços aNuNcIaNts I a Les eNtItats De saNt aNDreu De paLoMar

capapeus-oct597_Maquetaci贸n 1 06/10/14 15:37 P谩gina 4

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. Mostra De pIN-

tura De 10 a 13.30H. caDa prIMer DIs-

saBte De Mes No FestIu.

>amics de la fabra i coats c/ saNt aDrIà, 20. LocaL 12

teL. 609 88 57 53. HorarI D'ateNcIó: DI-

jous, De 17 a 19 H

caN gaLta creMat, Dc De 19 a 20.30 H

cursets gratuïts De sarDaNes. t'eNseNyeM a BaLLar, coMptar I repar-

tIr!www.FoMeNtsarDaNIsta.eNtItats

BcN.Net

>grup teatral antifaz. LocaL De

saNt pacIà. 932744501 (jesús). De 22.00

a 22.30H, DLL I Dc.

www.gtaNtIFaz.orgt. aNtIFaz@Hot-

>ateneu obrer de sant andreu. aBat

MaIL.coM

Dj. www.ateNeusaNtaNDreu.org

>esbart mare nostrum. LocaL De

>orfeó l’eco de catalunya. aBat

teNs eNtre 6 I 13 aNys I voLs apreN-

oDó, 71. 933112343 . De 17 a 20H De DLL a

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: assajos DLL

I Dj De 21 a 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): assajos Dj De 17.30 a 19H.

14 .......

>associació de dones pal·las-ate-

guIN acoNseguIr uNa socIetat Més

cuLtura popuLar De saNt aNDreu

c/ arquíMeDes, 30 609 41 68 65. DIMe-

cres, De 17 a 19 H

>coral sant andreu. LocaL De saNt pacIà. 933525313. ADULTS: Dj De 21.45 a

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

Dj De 18.15 a 19.15H (petIts) I De 19.15 a

20.30H (MItjaNs I graNs).

933111038. a totes Les DoNes que vuL-

justa. tots eLs DIjous a Les 19H.

>cordada, associació excursionista i ecologista. cuBa 2. caN guarDIoLa.

935019801. vIsItes coNcertaDes De

Sant Andreu, nou centre del Jazz a BCN El club a la Copa Catalunya

19.30. seNDerIsMe I actIvItats De MuN-

reM. secretarIa@corDaDa.org,

www.corDaDa.org.

>agrupació excursionista munta-

nya. MoNtsec, 9. 933469604. DM I Dj De

20 a 22H. actIvItats De MuNtaNya, sor-

20 a 21H o 21-22H I DMc De 19-20H o 20-

peLeoLogIa. www.aeMuNtaNya.cat

>coral capella gramalla. parrò-

27 .......

Com afronta el barri els canvis polítics?

taNya guIaDes. truca’Ns I t’INForMa-

tIDes INFaNtILs, seNDerIsMe, Bt,

21H.

25 .......

DLL. a Dj.De 10 a 14 H., DLL. I Dc. De 16 a

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. DM De

El CAP de Sant Andreu, desmuntat

Dre a BaLLar DaNsa cataLaNa, vINe!

>centre d’estudis ignasi iglésias. Ig-

>associació de puntaires. ceNtre De

12 .......

Els actes del 1714 al barri

MONOGRÀFIC

nea. cuBa, 2. caN guarDIoLa.

20H.

10 .......

El IES Príncep de Viana treu una revista

saNt pacIà. Dv. De 17.30 a 19.15H. sI

GRUP CULTURAL.

NasI IgLesIas, 33. 933463990. DM De 17 a

SUMARI 9 .......

esquí, aLta MuNtaNya, FotograFIa, es-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

quIa De saNt aNDreu. assajos DM

sant andreu. graN De saNt aNDreu,

sI t’agraDa caNtar, t’espereM.

MeMòrIa.

>casal d’avis bascònia. BascòNIa, 42.

>ateneu harmonia-federació d’enti-

sets per geNt graN.

andreu de palomar. www.ateNeuHar-

amb visita concertada.

21 a 23H orFeoLaLIra@Lycos.es. Bus-

>casal catòlic sant andreu. poNs I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

corDes.

DIveNDres De 17 a 22Hrs. actIvItats:

>casa asil de sant andreu de palo-

(actIvItats cuLturaLs), teNNIs tauLa,

21.30H. soM uNa coraL De geNt jove.

933459495. actIvItats, taLLers I cur-

>orfeó la lira. coroLeu, 15. DMc De

queM caNtaIres per reForçar Les 4

111. actIvItats, taLLers, reForç De La

tats cultural i de lleure de sant MoNIa.BLogspot.coM

gaLLarza, 58. 93 345 30 01. De DIMarts a escacs, taca (pINtura), BeNavINguts

mar. 93 345 35 29 (susaNNa). BusqueM

esBart MaragaLL.

FereNts tasques De voLuNtarIat.

>la lirica de sant andreu

>foment sardanista andreuenc. caN

LaLIrIcaDesaNtaNDreu@gMaIL.coM

persoNes DIsposaDes a reaLItzar DI-

guarDIoLa, DILL De 19 a 20.30 H

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.LaLIrIcaDesaNtaNDreu.cat

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’octubre

FEINA

(M’ofereixo per acompanyar de passeig o al metge a persones de la tercera edat. també m’ofereixo per ajudar-los a fer la compra. angelina. tel. 637 36 04 60 / 93 360 06 48. (s’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. preu econòmic. galdric. tel. 686 17 97 01.

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. tel. 93 311 58 43. cristina.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar.

6

(senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

(Limpieza del hogar y cuidado de mayores. Nora: 677 315 542 (se ofrece señora de la limpieza y para cuidar gente mayor. ana María 93 359 91 70

IMMOBILIARI

(es ven plaça de pàrquing a la plaça de les palmeres, 1a planta. preu: 12.000 euros. es pot pagar la meitat a plaços. tel. 93 1138247 (es lloga plaça de pàrquing al carrer segarra, per a cotxe mitjà. tel. 93 345 86 61. (es ven plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu. preu: 18.000€. tel. 93 345 56 41. (es lloga plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu. plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar. preu: 60€. tel. 93 345 56 41.

(es lloga parking al carrer segarra amb plaça embrossa, amb vigilant. tel. 649 58 60 97 (venta de plaça de parking. c\Neopatria/Fabra i puig 3,5 m2, cotxe mitjà + moto: 21.000 euros. tlf: 93 311 19 15 / 626926033

C . N SANT ANDREU (títols cN de sant andreu

(venc 2 títols del cN sant andreu. el preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. tel. 650 80 38 08. (venc títol del cN sant andreu per 750€. Ignasi. tel. 607 90 95 94. (venc títol del cN sant andreu per 800€ (possibilitat de comprar dos).

Lluis: 663361467 (venc títol del cN sant andreu per 800€. andreu: 656689289

(senyora de sant andreu s’ofereix per feines de la llar. Nuria 93 346 73 28

(es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer grau. preu econòmic. tel. 649 16 67 25.

(venc balancí gairebé nou. tel. 630 13 61 81.

(estudiant de batxillerat s’ofereix per classes particulars per primaria i secundaria. Miquel: 93 346 73 28

(es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Malats. preu econòmic. tel. 630 13 61 81.

(vols aprendre a tocar la guitarra? classes particulars. tots els estils.

699 65 39 02 David Dorado.

(señora con experiencia y referencias se ofrece para trabajos de limpieza, canguro y cuidar personas mayores. 698255319

(es lloga plaça de pàrking al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu. espaiosa i fàcil d'aparcar. 65 euros. tel: 93 345 56 41

(es ven televisió gran (99 €), vitroceràmica (99 €) i forn (99€). tel. 93 527 27 63 / 669 017 883. Demanar per Lolita.

DIVERSOS

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’octubre

La dreta i més enllà

Assemblea Antifeixista de Sant Andreu de Palomar

Valoració de la inauguració del Casal de Barri

L'equip gestor del casal de sant andreu valora com a èxit rotund la jornada d'inauguració del casal de sant andreu organitzada el passat dissabte 27 de setembre. Més d'un miler de persones van passar durant tot el dia pel casal i van poder gaudir de les diferents activitats organitzades.

L'encesa de Diables del Mercadal Infernal, el circ amb la companyia enlairats, teatre amb la companyia Dudu arnalot, l'espectacle de Diables de sant andreu i el concert de Lo petit comité van aplegar un públic nombrós i participatiu. també es va poder gaudir d'un tastet dels diferents tallers que es posen en marxa aquest trimestre, d'un dinar popular i de visites guiades per l'equipament. en aquest sentit, volem agrair a tots els veïns de sant andreu i d'arreu la seva participació i ajuda per convertir aquest 27 de setembre en una jornada històrica pel nostre poble. també volem agrair a les entitats participants i als voluntaris la seva feina i esforç en el mateix sentit. per acabar volem remarcar que la feina no ha fet més que començar. el nostre compromís per tirar endavant un projecte de casal participatiu, inclusiu i viu es veu reforçat per la jornada de dissabte. el casal de sant andreu té les portes obertes a tothom i us convida a fer-lo vostre cada dia. teníem un somni i s'ha fet realitat!

L’equip del Casal de Sant Andreu

cap a peus | octubre

arran de l'emissió a tv3 del documental "La dreta i més enllà", una bona part dels televidents no familiaritzats amb la temàtica es varen aproximar a la realitat dels moviments d'extrema dreta a casa nostra i més enllà. a molts els sobtaria la impunitat amb la que es mouen les agrupacions racistes i homòfobes al nostre país i a la nostra ciutat. als col·lectius que treballem per erradicar aquesta xacra perillosa, però, no va fer més que confirmar la necessitat de la nostra lluita. tots i totes tenim, a Barcelona, un focus de l'extrema dreta a prop de casa. són molts els col·lectius que es troben i preparen les seves aparicions públiques, i són molts els locals on ho fan. pot ser un bar qualsevol, un casal encobert (com el casal tramuntana, al clot), o en associacions legals que enhalteixen els valors del militarisme ranci i simpatitzant amb el franquisme. L'octubre passat, el consorci de la zona Franca va cedir gratuïtament a la Hermanda de los antiguos caballeros Legionarios de Barcelona l'ús d'un solar de 5.000 metres quadrats en els terrenys de les antigues casernes de sant andreu de palomar al costat de l'escola eulàlia Bota. amb opacitat i sense informació pública. recordem que el president del consorci és l'alcalde de la ciutat, ara xavier trias.

Feia anys que la Hermandad, que disposa d'un local a tocar del solar, s'havia apropiat il·lícitament d'aquest espai per a fer-hi les seves activitats socials: desfilades militars i misses de campanya, adornades amb ls imagineria feixista. raimond Blasi, el regidor del Districte de sant andreu, forçat a pronunciar-se per la insistència de l'assemblea antifeixista de sant andreu de palomar, va reconèixer que l'aportació que fan a la societat "és zero".

Més endavant, La pressió popular va afavorir que el ple de l'ajuntament de Barcelona celebrat el 19 de novembre es comprometés a demanar al consorci de la zona Franca que repensés la cessió. Des d'aleshores no hem tingut cap notícia més al respecte.

Ha passat més de mig any i la plataforma antifeixista ha organitzat una gran manifestació contra la presència dels legionarios, que va ser precedida d'una nit en la que els grups racistes van omplir el poble de pintades xenòfobes. "Más cuchillas en Melilla" va ser una de les més punyents de la dotzena que varen pintar.

La plataforma antifeixista de sant andreu de palomar segueix

exigint que cap espai municipal, sigui qui en sigui el propietari, es pugui dedicar a l'exaltació del militarisme i del feixisme, la retirada de la cessió i que l'ajuntament i les administracions corresponents treballin per construir els equipaments planificats que ja porten més de 7 anys de retard.

Molts ens preguntem encara ¿com pot ser que raimond Blasi i xavier trias encara no han actuat davant de l'exaltació del feixisme que fan els Legionarios al costat d'una escola? ¿com pot ser que callin? ¿com pot ser que els deixin desfilar en terrenys que són de tots i de totes? No callarem. volem els Legionarios fora de sant andreu, fora de Barcelona i fora del nostre país.

7

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 8

El retorn de les biblioteques en temps de crisi

La Biblioteca Ignasi Iglésias Can Fabra disposa de la col·lecció de còmic més important de tota la xarxa a Barcelona, amb 23.000 exemplars

N

o ens podem enganyar, vivim en un país on generalment es llegeix poc i si a mes li afegim la televisió i Internet, queda pal·lès que el consum de llibres i diaris en format paper ha baixat en la darrera dècada. La immediatesa d’Internet i la introducció del llibre electrònic a les nostres vides, junt a les retallades pertinents del govern de torn degudes a la crisi econòmica i les seves polítiques pressupostàries, no ha fet res més que potenciar aquesta davallada del consum en paper. però, què passa en temps de crisi? avui en dia és molt habitual a les escoles, per posar un exemple, el mercat d’intercanvi de llibres escolars perquè les famílies no hagin de suportar el cost econòmic que implica la compra dels llibres de text cada principi de curs. o als punts verds de barri pots trobar prestatges de llibres on, de forma gratuïta, pots endur-te els llibres que altres han deixat per reciclar.

aquest canvi en el sistema de consum, més per necessitat que per canvi de visió del mateix, ha fet que les biblioteques es transformin en un element d’integració que dona accés a la cultura a tothom per igual. actualment els recursos econòmics de moltes famílies són escassos i una forma de fer arribar la cultura a aquestes persones es potenciar l’accés a les biblioteques publiques i de qualitat.

Les biblioteques públiques donen accés a la cultura a les famílies més desafavorides La crisi i les retallades han estat una oportunitat que les biblioteques públiques han sabut aprofitar i, amb l’objectiu d’oferir una proposta mes atractiva, s’han reinventat transformant-se en centres on la cultura flueix d’una forma

transversal i s’han adaptat els continguts al segle xxI. Les exposicions, tallers i activitats varies son habituals a les Biblioteques publiques.

en el cas de la Biblioteca Ignasi Iglèsias – can Fabra, la oferta que es pot trobar és de gran qualitat i actualment disposa de la col·lecció de còmic més important de totes les biblioteques de Barcelona, amb 23.000 documents, aproximadament. si a això li afegim la col·lecció local, composta per documents, antics i actuals, que fan referència a la història de sant andreu, l’àrea infantil, l’aula d’estudi, l’espai multimèdia o les diverses formacions i recerques, fa de la nostra biblioteca un referent cultural a sant andreu de palomar.

La lectura és cultura, però si les retallades afecten a les biblioteques publiques, la cultura està tocada de mort.

Edgar Cristóbal

Programació d’octubre del #CasalSantAndreu DIMECRES 1 A LES 19:30H - AULA 12

aquarelistes de catalunya

DISSABTE 18 A LES 22:30H - SALA POLIVALENT

massa desprotegit… què podem fer

DIMECRES 15 A LES 18H - AULA 21

de dario fo

xerrada: “collserola, un parc natural

per preservar-lo?” organitza: cepa

8

DISSABTE 4 A LES 22:30H - ESPAI POLIVALENT

monòleg Javi giménez (actor imitador

taller formatiu dirigit a famílies amb fills: “coeduquem a casa?”

organitza: associació coeducacció

del “crackòvia”) “dando voces”

DIJOUS 16 A LES 19H - AULA 21

“sleepyfingers”. entrada gratuïta

muntanya: “dolomites de brenta i

DIJOUS 9 A LES 20H - ESPAI DE RELACIÓ

organitza: aee cordada

amb la participació a la guitarra d'albert

presentació de la “guia pràctica per coneixer la natura de catalunya” organitza: cepa

DIVENDRES 10

inauguració de pintura a càrrec dels

teatre: “mistero buffo” amb quim pañart

DIVENDRES 24 A LES 22:30H - ESPAI RELACIONAL nit de cantautor amb sergi blanch

cicle d'audiovisuals d’alta

DISSABTE 25

catinaccio”

catalunya (fesc)

fira d’economia solidària de

DIUMENGE 26 DIVENDRES 17 A LES 20H - ESPAI DE RELACIÓ

cine-fòrum amb la pel·lícula “revolució

d'octubre”, per "mètodes i fundació pere

ardiaca" i el ponent Joan tafalla

organitza: cccp

fira d'economia solidària de catalunya (fesc)

DIVENDRES 31 A LES 22H

festa de la castanyada

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 9

Compromís assolit: hi haurà Institut Martí i Pous

L’

El curs 2017/2018 obrirà el nou centre d’estudis i tindrà, en total, tres línies

J

Després van intervenir els responsables d’ensenyament i del consorci i van comentar que en nombre d'alumnes de tot el Districte l'increment significatiu no es produïa fins al 2017/2018 i que no era fins al 2018/2019 que el nou Institut seria imprescindible. tot això tenint en compte que s'obrirà una nova línia a l'Institut Dr. puigvert (per passar a ser de 4 línies) i que hi ha un 20% dels alumnes de primària pública que demanen secundària concertada. al curs 2017/2018 s'hauria d'obrir un altre grup a l’Institut príncep de viana (al parc de la pegaso), però com a bolet i això van reconèixer que ja no és tan desitjable. evidentment, l’avv ja ha reclamat el compromís per escrit i a la propera reunió del consorci d'educació de Barcelona (que s'ha de fer a l'octubre) es prendrà un acord ajuntament-generalitat per fer l'Institut Martí i pous al curs 2017/2018. el districte assegura que passaran una còpia d'aquest acord. Des de l’avv també demanarem el compromís de tots els partits polítics amb representació municipal per tirar endavant aquest projecte a la propera legislatura.

Gemma Armengol

Un grup d’alumnes del Princep de Viana creen una revista digital a ha començat el curs escolar, i com no, molts alumnes de segon de Batxillerat ja comencen a preparar el que serà el treball de recerca, una assignatura obligatòria al sistema educatiu català que consisteix en elaborar un treball d'investigació i anàlisi. es realitza durant els dos cursos i es defensa oralment a segon; un preparatiu per als futurs treballs universitaris. un grup d’alumnes de l’Institut princep de viana han triat un treball pràctic: crear una revista digital.

de comunicació el formen en gabriel gonzález, l’aida silveira i l’andrés gil, que treballen conjuntament amb el seu professor de filosofia. en ramón sánchez. per ells no només és un treball, sinó que és un projecte molt esperançador a llarg termini, amb el qual tenen l'objectiu de crear un mitjà de comunicació entre l’institut i el barri. La revista ja està activa i es pot consultar a l’adreça web: http://viaviana.wordpress.com/. aquest mes d'octubre se'n farà la presentació oficial.

L’equip que portarà a terme aquest nou mitjà

La revista, inclourà entrevistes, notícies, re-

portatges d’interès, un apartat per als alumnes i ex alumnes, professors/es i un apartat d’opinió, així com cròniques d'esdeveniments que passen a l’institut. si voleu seguir les noticies del nou projecte d’aquest equip d’alumnes, només heu de seguir el perfil oficial de la revista a les xarxes socials i fer un cop d’ull a la revista digital.

Facebook: /pages/via-viana twitter: @viaviana14 Des del capapeus els hi desitgem moltíssima sort i molt d’èxit en aquesta nova aventura!

Núria Boté

cap a peus | octubre

avv ha aconseguit el compromís de les institucions públiques que el nou Institut Martí i pous es farà el curs 2017/2018 amb dues línies; i que el curs 2018/2019 passarà a ser de tres línies. per poder-ho aconseguir, la licitació s'haurà de produir l'any vinent (el projecte executiu ja està fet) i les obres haurien de començar al gener del 2016, ja que la duració prevista de les obres és de 15 mesos. el fi- una aula en barracons, a l’escola la maquinista. / DavID royo nançament aniria, almenys en ques per a tots els alumnes de primària part, a càrrec de l'ajuntament, que avançad'escoles públiques. ara hi ha molts alumria els diners a la generalitat. en la reunió nes que van a escola concertada o bé han de la comissió per l’Institut Martí i pous (de d’anar a altres districtes. a més, al curs la qual l’avv en forma part), que es va ce2016/2017 arribaran a eso dos grups més, lebrar el 22 de setembre, l’avv es va reunir és a dir, 50 nens més que els que hi ha ara. amb antoni Llobet (director general de cenaquestes xifres es mantindran al curs tres públics del Dept. ensenyament), Manel 2017/2018 i al curs 2018/2019 hi haurà tres Blasco (gerent consorci educació de Bargrups més (o sigui, en total, cinc grups més celona), raimon Blasi (regidor st. andreu), i que els hi ha ara). La solució del consorci salvador coll (gerent st. andreu). és augmentar els grups als instituts i fer-los de 4 línies, enlloc de les 3 que hi ha ara”, Membres de l’avv van reafirmar la devan afirmar. també van recordar la possibimanda de l'Institut. “tot i que estem molt litat que l'ajuntament ajudi amb el finançacontents de tenir un Institut al barri que està ment com ja s’ha fet per altres centres funcionant molt bé i del qual ens sentim molt educatius de Barcelona, avançant els diners orgullosos, l’Institut Dr. puigvert, creiem que a la generalitat. cal un altre institut, cal garantir places públi-

9

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 10

actes pel tricentenari, plens de públic. / jorDI espLugas

Tricentenari fora muralles

A

Un extens programa d’actes que han farcit de coneixement històric

10

mb el piromusical de la Mercè es van cloure els actes del tricentenari 17142014. per a molts va ésser una lleugeresa ja que n’estaven fins als nassos d’aquesta efemèride i per a d’altres la fi d’una interessant experiència i coneixença. a sant andreu de palomar no hem volgut ser menys i hem commemorat com cal el tricentenari. tanmateix, per a nosaltres ha tingut un afegit important. Hem tingut la gran sort de poder comptar amb un bon grup d’historiadors que ens han apropat la història del nostre poble de forma planera i educadora i sobretot ens han narrat el que succeïa fora muralles. és a dir muralles de Barcelona enllà. quan s’ha projectat el conflicte – i generalment la majoria de conflictes succeïts al pla de Barcelona- de la guerra de successió espanyola s’ha fet des de Barcelona estan, com si la resta del rere país no existís o bé fos quelcom superflu i no calgués donar-ho a conèixer.

Doncs bé, a sant andreu de palomar hem tingut la immensa sort de poder comptar amb una tropa d’historiadors recolzats pel centre d’estudis Ignasi Iglésias que ens han delectat amb una apassionant aproximació a la realitat històrica del nostre entorn més immediat. el 2 de setembre s’inaugurava a la sala d’exposicions del centre cultural can Fabra la mostra “el 1714 a sant

recreació històrica del 1714. a la dreta, història dels escuts de la vila. / j. e / aLaIN garrIDo

andreu de palomar, un dels escenaris del conflicte” amb l’assistència d’un nombrós públic encuriosit en aprofundir en la mil·lenària història andreuenca. L’exposició és un breu resum il·lustrat del llibre sant andreu de palomar. De Francesc de tamarit al Decret de Nova planta (1640-1716) i ha estat produïda pel Districte de sant andreu amb la col·laboració del centre d’estudis Ignasi Iglésias. tot just una setmana després, a tocar de les ruïnes de la capella del sant crist dels segadors, es va presentar el llibre més amunt esmentat. Més de tres-centes persones va resseguir l’acte, el qual va comptar amb la presència de dos soldats

catalans de 1714. recreació històrica que va fer lluir encara més l’acte. Èxit de vendes del llibre presentat. el llibre més venut en una presentació a càrrec de l’ajuntament de Barcelona (així ens ho van fer saber els responsables de la Impremta Municipal). els autors, en jaume seda, jordi petit, en xavier Martín, en Manel Martín, en sebastià que i en pau vinyes es van fer un fart de signar exemplars. per quart any consecutiu es va commemorar la Diada de l’11 de setembre amb una ofrena floral a la capella del sant crist dels segadors , situada a l’ala es-

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 11

querra de la parròquia de sant andreu de palomar. commemoració en vigília i amb la participació de les corals l’orfeó L’eco de catalunya, sant andreu i La Lira, les quals en finalitzar l’acte van cantar conjuntament l’Himne Nacional de catalunya, els segadors. I enguany, sorpresa agradable. una gran lona reproduïa la imatge del sant crist dels segadors – obra de l’arxiver de santa Maria del pi, jordi sacasas. Fidel recreació de la descripció realitzada per mossèn joan clapés a les Fulles Històriques de sant andreu de palomar. ubicada en l’indret on se suposa que hi havia l’original. Després ballada de sardanes a la plaça d’orfila a càrrec del Foment sardanista andreuenc i de l’associació de veïns i veïnes de sant andreu de palomar, amb llegida de manifest inclosa.

detall de l’exposició que resseguia els escenaris històrics del 1714. / aLaIN garrIDo

El paper de Sant Andreu en la commemoració del Tricentenari Una exposició ressegueix els escenaris històrics de la Guerra de Successió Española al nostre barri

E

l tricentennari és l'efemèride de l'any a casa nostra: una Diada amb actes fora del normal, activitats durant tot l'any planejades per la majoria d'instituciones del país, espots televisius de gran caràcter èpic i un procés polític històric. sant andreu de palomar també s'ha volgut sumar a la celebració

el darrer acte del tricentenari andreuenc va ésser un recorregut històric entre el corpus de sang fins la guerra de successió espanyola a sant andreu de palomar (1640-1714). visita obligada a l’exposició abans referida, a la capella de sant crist dels segadors i pujada al campanar de la parròquia. guiats pels historiadors Manel i xavier Martín, pare i fill respectivament. 70 persones hi van assistir. Fet que va obligar als organitzadors a fer dos grups per tal de fer més confortable l’itinerari.

Pau Vinyes i Roig

dels 300 anys de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip v. un dels actes més concorreguts ha estat l'exposició 'el 1714 a sant andreu de palomar, un dels escenaris del conflicte', organitzada pel centre cultural can Fabra amb la col·laboració del centre d'estudis Ignasi Iglésias.

La mostra va restar oberta fins el passat 30 setembre al llarg de tot el mes a la sala d'exposicions de la Biblioteca amb gran quantitat d'informació sobre els escenaris històrics de la guerra de successió al nostre barri i les seves

textos llargs, però gens farragosos, aportaven un coneixement concís sobre la matèria i repassaven els fets més rellevants de l'època. senzill, però complet; una lliçó d'història amena i entretinguda. tot això acompanyat de reproduccions fidels d'objectes originals de fa tres segles, il·lustracions, gravats i, fins i tot, una evolució icònica de l'escut del poble de sant andreu de palomar. per cert, l'exposició fou un complement ideal a la publicació del llibre 'sant andreu de palomar. De Francesc de tamarit al Decret de Nova planta (1640-1716)' de jordi petit i gil, Manel Martín i pascual, sebastià que i percerisas, pau vinyes i roig, jaume seda i xavier Martín i vilà.

Alain Garrido

cap a peus | octubre

Mostrava tres períodes: la Guerra dels Segadors, la Revolta dels Barretines i la Guerra de Successió

conseqüències en l'àmbit social, cultural i polític. Dividida en tres àmbits (guerra dels segadors, revolta dels Barretines i la guerra dels 9 anys i, per últim, la guerra de successió espanyola), l'exposició pretenia destacar especialment la figura de Francesc de tamarit, l'indret singular de la capella de sant crist dels segadors i la implicació del Decret de Nova planta.

11

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 12

Entrevista | Àngels Marro | SINDICALISTA DE CC OO DEL CAP DE SANT ANDREU

“Els treballadors del CAP tenim la sensació que l’estan desmuntant i ens sentim molt poc valorats”

L

a nova ordenació sanitària ja està en marxa el barri de sant andreu compta, des del juny d’enguany, amb doscentres d’atenció primària, el cap sant andreu i el cuap de casernes. entrevistem a àngels Marro, sindicalista de ccoo del cap de sant andreu perquè ens expliqui com està el panorama sanitari del barri. ara fa tres mesos de l’obertura del cuap casernes. consideres que ja funciona al cent per cent? si, ja funciona plenament. L’única cosa que queda pendent és l’arribada d’especialistes pediàtrics. en principi, alguns especialistes pediàtrics de vall d’Hebron havien d’atendre als infants dels caps sant andreu i Nou Barris amb l’objectiu de no fer-los desplaçar fins a l’hospital. De moment, no tinc notícies de que això ja sigui així però esperem que poc a poc es vagin incorporant.tot i això, pel que fa a l’àrea bàsica, està funcionament ja.

12

els andreuencs ja estan totalment reassignats en un dels dos centres d’atenció primària del barri? si, ara si, tot i que va haver-hi molt mala organització i manca d’informació. Fins a l’últim moment no es va informar i, en alguns casos, ni es va informar. els primers dies, la gent quehavia de canviar de metges ho vivia amb força angoixa. a dia d’avui encara hi han reclamacions però s’han anat esmenant. en un primer moment, la direcció va dir que ningú es podria canviar de metge durant el primer any, però s’han permès certs canvis, sobretot en els casos de gent gran, que són el sector més vulnerable als canvis. continuen havent-hi famílies amb metges de diferents caps? per sort no. s’han solucionat tots els casos de famílies que tenien assignats metges en el cap sant andreu i el cuap de casernes. com veus que l’àrea de pediatria es con-

àngels marro, al seu lloc de treball, al cap. / t. De p

centri únicament a casernes? per una banda és un problema. tota la població de sagrera s’ha de desplaçar cap a casernes. en un principi, l’Institut català de salut valorava molt la proximitat, ara sembla que no.per altra banda, s’entén que el fet de que tots els pediatres estiguin junts és positiu alhora d’organitzar-se. es va demanar que algun pediatra es quedés al cap sant andreu però l’administració no ho va voler. quants acomiadaments s’han produït amb el reordenament sanitari?

No s’han produït acomiadaments. s’han desplaçat els treballadors i podria ser que, a la llarga, algun dels desplaçats pugui perdre el seu lloc de treball. en un principi,el personal entenia que, amb el nou reordenament sanitari, una part de la plantilla es quedaria al cap sant andreu i l’altre al de casernes. però això no ha estat així: s’ha desplaçat

gent a altres centres i s’ha portat gent d’altres centres cap aquí, cap al cap sant andreu. a més, les condicions laborals del personal del cap sant andreu han dràsticaempitjorament ment,els treballadors estan desaminats i amb molt d’estrès. els dos serveis més afectats han estat infermeria i facultatius. tot i que, gestió i serveis, el personal administratiu, també té els seus problemes: és un personal que va desbordat. per altra banda, per anar a caserneses van exigir uns perfils professionals molt específics i es van fer un seguit d’entrevistes per seleccionar al personal. en cap moment, s’ha tingut en compte l’experiència professional i els criteris de selecció han estat força arbitraris. Nosaltres pensem que la gent que està ocupant alts càrrecs és gent “obedient”, que no qüestiona res i acata ordres. s’han agilitzat les urgències amb la reordenació de l’atenció primària del barri? els números que es donen es que els cuaps han ajudat a disminuir les urgències als hospitals. tot i que nosaltres no ho tenim massa clar. segurament que si. els cuaps són un sistema bo d’urgències, amb el mitjans necessari per atendre determinades patologies. el problema és la manca de personal, la música de sempre. a més, hi ha un agreujant: al cap sant andreu s’ha tancat el servei “d’urgències”, un espai per atendre les visites esporàdiques. un espai nou que es va tancar al juny, en el moment que van obrir el cuap casernes. ara per ara, continua tancat i nomes funciona els dissabtes de 8 a 5 de la tarda. L’administració consi-

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 13

dera que el nostre cap no ha de tenir un servei d’urgències sinó un servei de visites esporàdiques sense un espai habilitat. Les visites esporàdiques s’atenenen una consulta regular, res a veure amb l’espaique hi havia d’abans. L’espai actual doncs, no està habilitat degudament i sovintsorgeixen problemes de logística. és una pena obrir les portes i veure un espai a les fosques, inutilitzat. aquí a meridiana ja no hi ha un servei d’urgències com a tal, només s’atenen visites espontànies tot i quemolts sabem que la visita espontània es pot complicar. creus que l’obertura del cuap casernes ha estat positiva pel barri? si, és positiu perquè casernes és un espai nou i, per tant, tota la població del sector maquinista té un cap molt més a prop. a més,

“Hi ha hagut mala organització i manca d’informació”

el cap sant andreu funciona però hi ha una aposta clara pel de casernes? això sembla, aquí tothom té la sensació d’abandonament. Les novetats han anat a parat a casernes. sembla que hagi de ser alguna cosa diferent, sembla que la meitat de sant andreu està en un ambulatori mediocre, sense projectes. que del carrer Malats fins a Fabra i puig la gent sigui d’una altra categoria.tenim la sensació que s’està desmuntant el cap sant andreu i els facultatius de Meridiana se senten molt poc valorats.

Tanit de Pouplana

L

a plataforma pel Dret a la salut ha signat un manifest per sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que consideren rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut i la sanitat. a partir d’aquests punts, volen bastir una proposta de programa per a la salut i la sanitat pública a catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de catalunya.

1. per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. La salut no és només una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col·lectiva, de tots i totes, depèn sobretot de condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere.

2. caldrà iniciar un procés de reversió de l'actual tendència medicalitzadora. aquesta medicalització està originant costos que no es tradueixen en resultats en la salut dels ciutadans; al contrari, està produint efectes adversos.

3. cal garantir el dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients.

4. es posarà en marxa un pla de nacionalització dels serveis públics de salut. convertir el servei català de la salut (scs) en el servei Nacional de salut de catalunya (sNsc), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de catalunya. La col·laboració público-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant a les directrius i codi ètic de la sanitat pública.

5. assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió i avaluació independent. amb un codi ètic comú de tots els serveis, amb més autonomia dels governs sanitaris territorials, centres i treballadors de la sanitat. I amb una programa per un servei Nacional de salut a catalunya.

6. fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a catalunya. participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del sistema, territorials i de centres sanitaris, regulant aquesta participació per tal que sigui efectiva.

7. fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, 8. millora del sistema assistencial potenciant una atenció primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals.

9. derogació de corepagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament, que com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament.

10. garantir els drets de les persones.

Dret a respectar l’autonomia i llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el codi penal, Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.

Extracte del Manifest de la Plataforma pel Dret a la Salut

cap a peus | octubre

allà hi ha el sociosanitari i es pretén que hi hagi una bon coordinació amb els metges de capçalera dallà. per tant, això és positiu, és bo. el tema de pediatria també està ben muntat en quan a instal·lacions i, si s’arriba a fer tot el projecte i arriben especialistes de vall Hebron, encara millor. penso que casernes és un bon equipament però no acaba de estar ben organitzat. La gent de sant andreu ja portava temps demanat un nou centre, tot i que tothom es pensava que seria una àrea bàsica nova, no una que treien de Meridiana i la posaven casernes.

La Plataforma pel Dret a la Salut firma un manifest per garantir el sistema sanitari

13

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 14

El perfil de...

Lluís Pous i Llambí L’herència de Mossèn Clapés

E

n Lluís pous i Llambí és el gran dels tres fills del matrimoni de l’historiador andreuenc Martí pous i rosa Llambí, neboda de Mossèn clapés. va néixer el 1940, just un any després de la mort del “tio capellà”, tal com ens diu en Lluís que anomenaven a joan clapés les seves nebodes.

“Durant la postguerra, inclús dins de casa segons quines coses eren un tema tabú”, explica . per aquest motiu, afirma que “a la família es parlava de Mossèn clapés amb cautela i no es podia dir amb claredat que era un catalanista i que havia defensat la cultura catalana”. amb l’arribada de la democràcia, “es va anar descobrint i vaig veure que, dins l’àmbit de sant andreu, Mossèn clapés havia sigut una persona rellevant pel que va conservar, pel que va divulgar i pel que va escriure”.

14

en Lluís explica que el seu pare va ser un dels primers 30 subscriptors de l’obra de clapés ‘Fulles històriques de sant andreu de palomar’. considera que “la feina de divulgació que en el seu moment feia Mossèn clapés, és la que reprèn després el meu pare, quan la feina i les circumstàncies polítiques li permeten”. Bromeja amb què potser el seu pare es va casar amb una neboda de joan clapés per estar a prop de l’historiador que tant admirava i acaba afirmant que el fet que el seu pare freqüentés l’entorn del mossèn va fer que es coneguessin, “va ser una obra del tio capellà”, diu. ens relata que Martí pous, tintorer de l’escola de treball de can Fabra, es va sentir cridat pel món de la cultura des de ben jove i el defineix com “un treballador que estimava catalunya”. No obstant, amb la guerra civil i el franquisme, la seva família patirà un temps de gana en què el pare es dedicarà exclusivament a treballar, “un jornal rere un altre”. és per això que, un cop es jubila, tot i no tenir una formació es-

pecífica d’història, decideix anar per les escoles del barri explicant les arrels de sant andreu. Finalment, acaba reunint a estudiants i professors d’història i crea així el centre d’estudis Ignasi Iglésias. avui dia, en Lluís porta la tasca administrativa d’aquest centre que ha organitzat, juntament amb altres entitats, l’any clapés per commemorar els 75 anys de la mort del mossèn. en Lluís destaca que “el més transcendent de Mossèn clapés ha estat la història local que ens ha deixat”. “a l’antic sant andreu de palomar”, explica, “només ell va escriure i recollir allò que se sabia del poble”. en aquest aspecte, considera que la seva faceta de poeta “ha quedat una mica oblidada”, així com la seva vocació per la docència i l’educació. “Les ‘Fulles històriques de sant andreu de palomar’ han quedat escrites, però totes les altres coses que va fer hauran quedat en la memòria de qui hagin quedat”, conclou. també remarca la col·laboració de Mossèn clapés amb la biblioteca pública de sant andreu per ajudar a la formació de la joventut i de les dones. és per aquesta feina que en Lluís es refereix joan clapés com “un dels primers feministes culturals que batallaven perquè les dones poguessin adquirir un cert nivell cultural, que evidentment en els anys 30, malgrat el temps de la república, estava situat molt per sota del dels homes”.

Fent una mirada cap el present de sant andreu, en Lluís explica que, tot i que la gent ja no es coneix pel carrer, “cada entitat fa el que pot per mantenir aglutinat un cert nucli”. així, creu que sant andreu “encara té un component de poble com el tenen gràcia o sants” i explica anecdòticament que “som bastants els que seguim dient que anem a Barcelona quan anem a la plaça catalunya”.

Adriana Valero

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 15

Eix comercial o centre comercial?

E

L’ampliació de La Maquinista canvia el model comercial del barri ciativa, però, dóna un pas més i vol permetre que representants de les entitats pugin comparèixer al parlamentper explicar la seva visió. cal esmentar que si s’haguessin unit psc (11), Icv (5) i uxB (2) per frenar el projecte durant l’aprovació inicial quan el pp (9) es va abstenir, ho podrien haver aconseguit. va faltar generositat en defensa del bé comú. el pp, per la seva part, va defensar completament el projecte davant la av. va explicar la seva postura durant més de dues hores davant l’associació i les diferents en-

Les solucions polítiques són mínimes per no dir nul·les, tot i això l’associació de veïns de sant andreu ha intentat reunir-se amb tots els partits presents a l’ajuntament de Barcelona. el psc (11 regidors), segons converses amb l’av i entitats, va intentar negociar amb cIu un pla menys nociu pel comerç del barri, tot i que no especifica quin eren els seus punts. Finalment, es va donar a conèixer l’aliança cIu-pp. admeten que la requalificació dels terrenys d’industrial a comercial i habitatges els sembla un bon pla, però no l’ampliació de la Maquinista. uxB, unitat per Barcelona (2), i Icv(5) tenen una postura molt semblant i donen suport total a l’av. Ini-

titats. confia plenament en el model dels centres comercials per sobre del comerç de barri.De forma pràctica va fer el paper de govern, ja que cIu no ha volgut en cap moment explicar el projecte als veïns. L’únic que ha facilitat, per mitjà del seu regidor de comerç (raimond Blasi), han estat diverses trobades amb la propietària de la Maquinista (unibail-rodamco). trobades gens fructíferes, on unibail ha fet valer la seva posició privilegiada.

Les solucions polítiques per promoure el teixit comercial són nul·les

unibail-rodamco és un dels majors propietaris de centres comercial d’europa (986 milions d’euros en beneficis l’any 2013), al

2008-2009 va comprar La Maquinista. Ha estat fent pressió perquè es requalifiquessin els terrenys, on ara es troba el pàrquing del centre comercial, d’industrial a comercial i habitatge. aquests terrenys també són part de l’ajuntament, el qual ha de construir una escola, substituint els barracots actuals. La construcció d’aquesta escola s’ha convertit en part important de la justificació del projecte. actualment La Maquinista té 90.000 m2 dedicats a sostre comercial. el projecte que es presenta pretén augmentar-lo en 42.000 m2. a més a més, es vol construir 625 pisos (50.000 m2 de sostre). pisos que es sumarien als que encaren resten d’anteriors projectes com el de les casernes de sant andreu, parat fa anys. si s’arribessin a construir, serien 5 torres de 20 (4) i 24 (1) pisos. el projecte també contempla la construcció d’un pàrquing subterrani, gratuït com l’actual. els impactes en la circulació viaria de la zona circumdant del centre, en els llocs de treball dels nuclis de sant andreu i Bon pastor, en la gestió de residus dels habitatges, en l’harmonia arquitectònica dels barris... s’han analitzat de forma insuficient, no més de 4 pàgines per cada aspecte a tenir en compte. amb aquesta base, i assessorament legal, l’av i les entitats s’estan plantejant prendre mesures legals per dilatar el procés i frenar el projecte.

Jaume Gil

cap a peus | octubre

l passat 25 de juliol, el ple de l’ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte de requalificació dels terrenys propers al centre comercial La Maquinista. els vots favorables de cIu (14) i pp (9) d’un total de 41 regidors van aconseguir tirar endavant el controvertit pla d’ampliació. L’associació de veïns juntament amb un gran nombre d’entitats del barri, que podeu trobar detallades en aquesta pàgina web: http://noalpelotazodelamaquinista.wordpress.com/entitats-adherides/, rebutgen completament aquesta decisió. els seu principal motiu és que la concentració de botigues i serveis en un mateix punt, separat del nucli històric comercial, comporta la destrucció del teixit comercial dels barris (sant andreu i Bon pastor).

15

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 16

Objectiu, la Casa Gran

Sant Andreu viu un moment polític que pot marcar el futur de les properes generacions

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 17

la seu del districte de sant andreu, a la plaça d’orfila.

L

David Garcia Mateu @davidgmateu

a política marca el transcurs de la història per desgràcia d'uns o per fortuna d'uns altres. un veritable “art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats” tal com diria l'actor groucho Marx. però també cal diferenciar entre política i estadisme. si bé “el polític pensa en les pròximes eleccions; l'estadista, en la pròxima generació” [otto von Bismarck]. De fet, a sant andreu l'última legislatura ha servit per acabar de bullir un caldo de cultiu que ja es va començar a cuinar amb els governs anteriors. el macroprojecte de La sagrera, l'Harmonia, les casernes o la panacea/pelotazo de La Maquinista són exemples de com les decisions polítiques actuals marcaran el futur de les pròximes generacions andreuenques. unes actuacions que, en pocs mesos, el poble haurà de decidir si aplaudir-les o castigar-les a les urnes.

LA MAQUINISTA I LA COMUNICACIÓ

si bé ciu es reafirma en dictaminar que a l'hora de donar el vistiplau a l'ampliació de La Maquinista i a la construcció de les cinc torres de pisos van “escoltar a tothom”, la creació de plataformes com “No al pelotazo de La Maquinista” mostren

cap a peus | octubre

a trets generals, els partits que són dins de l'ajuntament des del 1979 continuen amb la seva filosofia “d'escoltar i apropar-se a la gent”. L'elogi de la pròpia campanya comunicativa. “treballar dia a dia”, “escoltar a peu de carrer” o “fomentar la participació ciutadana”. que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. però, com podem començar a distingir les diferents forces que empunyen aquests discursos en els seus programes electorals? podem atorgar l'honor d'encetar l'argumentari al partit que va guanyar les últimes eleccions, convergència i unió (ciu). el seu portaveu a sant andreu, Francesc Ivars, interpel·la que la seva política de partit tracta de “consensuar amb els veïns les solucions, sense demagògia ni falses expectatives”. una fórmula comunicativa que la resta de formacions posen a prova de pelotazos.

17

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 18

un punt de vista ben diferent. Fins a vint entitats es van posicionar en contra de l'operació urbanística que van pactar convergents i populars. tot i això, la portaveu del partit popular a sant andreu, carmen santana, considera que l'acord de les dues formacions "no va significar girar l'esquena als veïns i comerciants". una opinió que s'extrapola amb el posicionament de la portaveu d'unitat per Barcelona, Montse Benedí, qui

18

opina que "tant en el cas de La Maquinista com en altres casos, l'opinió dels veïns no compta gens".

MODEL ECONÒMIC I SOCIAL DE FUTUR?

Des de ciu, Ivars argumenta que el que han fet ha sigut recollir “l'experiència del mal que va fer al comerç fa 10 anys la

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 19

d’esquerra a dreta, una nena a la biblioteca can fabra, el recinte fàbril de la fabra i coats, la zona de la qual configurarà un nou nucli cultural de sant andreu, la biblioteca can fabra i les vies de l’alta velocitat, que estaran ocultes sota un gran parc. / aNDreu carrascaL

sigui com sigui, el que és cert és que l'ampliació del centre comercial suposarà la creació de nous llocs de treball. “una conseqüència no gens menyspreable” destaquen des de la coalició de convergència i unió. però, i quina mena de llocs de treball es crearan? tal com denuncien els socialistes, “s'ha de pensar que generaran llocs de treball precaris i sense condicions laborals dignes. a més, es carregaran a la gent que ha viscut tota la vida del seu comerç de proximitat. No ho podem donar tot pel progrés econòmic que ens plantegen, no podem acceptar el discurs que diu que per l'economia tot s'hi val. això no. a més, aquesta gent [els propietaris de les empreses] tenen als treballadors com els tenen per poder donar beneficis als seus accionistes i als seus grans capitalistes”, argumenten els socialistes.

Més enllà de criticar el pacte actual, des d'Icv-euia (organització que suposadament es presentarà a les eleccions vinents sota la

confluència “guanyem Barcelona”) asseguren que la forma de crear llocs de treball hauria d'haver tingut en compte el “desenvolupament del polígon del Bon pastor” per donar espai a “empreses de valor afegit, d'economia verda i social”. Des del partit popular, en canvi, demanen que “no es faci només crítiques i demagògia, sinó confiar en allò que arriba”.

DEMOGRAFIA I EQUIPAMENTS

el que sí que arribaran amb les cinc torres de pisos (situades a l'interior del mateix centre comercial) seran centenars de noves famílies. un boom demogràfic per al qual s'han de preveure nous equipaments, els quals ja comencen a “preocupar” als nacionalistes republicans. segons la portaveu d'upB, la formació es mostra en “total desacord” que el primer dels equipaments, com és l’escola de La Maquinista, ja es construeixi mitjançant les plusvàlues. “en altres escoles de Barcelona, com l’escola univers i l’escola encants (que estan en la mateixa situació que La Maquinista), l’ajuntament ha avançat a la generalitat l’import de les construccions. en aquest cas, s’hauria pogut fer el mateix” defensa Benedí. en una línia similar es mouen els socialistes, que denuncien “el xantatge inacceptable als pares dels nens", ja que l'ajuntament de Barcelona disposa d'un superàvit de 140 milions d'euros i tot i així “s'ha de dependre del capital privat". "senzillament es tracta d'un model especulador i de

passa a la pàgina 22 >

cap a peus | octubre

construcció del centre comercial”. un “mal” que ara busquen resoldre amb la “millora del sector”. o com denuncien des de l'oposició, mitjançant un “pelotazo urbanístic i especulador” que ampliarà La Maquinista en una superfície comparable a quatre illes de l'eixample farcides de botigues. en canvi, la popular santana observa com l'ampliació comercial pot suposar una “promoció positiva del barri”. un positivisme que s'extrapola a la preocupació del front d'esquerres, que observa com el nou projecte pot suposar un “tsunami” per al petit comerç de sant andreu. o el que és el mateix: “el canvi del model de ciutat compacta i mediterrània pel model anglosaxó” segons el mateix Fernández.

19

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 20

apunt històric | Sant Andreu, feu del PSC | DAVID GARCIA Des del 1979 que els socialistes van prendre la casa gran de Barcelona com a símbol d'èxit electoral permanent, i sant andreu, com un dels feus amb més rèdit plebiscitari. al llarg de totes les eleccions municipals la població andreuenca tenyia de color vermell socialista les urnes, i fins i tot, a finals del segle xx, una de cada dues paperetes portaven dibuixada la rosa del psc.

La història, però, va anar avançant i el vermell socialista a Barcelona es va acabar per destenyir l'any 2011. els convergents finalment es farien amb la plaça sant jaume i

només els feus més populars, com sant andreu, resistirien l'envestida trias. ara, però, el panorama electoral sembla que patirà una revolució política. si bé des de fa 20 anys que l'ajuntament està ocupat pels mateixos colors polítics, els propers comicis poden ser la porta d'entrada de noves formacions, com la cup, ciutadans o guanyem Barcelona. La fragmentació del vot està assegurada. el 25 de maig, però, sabrem si els socialistes tornen a superar el setge a sant andreu, o si el poble delega la seva confiança envers alguna nova força.

Trias 2011

NOMBRE DE CONSELLERS

% DE VOTS A SANT ANDREU

% DE VOTS A BCN

20

Hereu 2007

NOMBRE DE CONSELLERS

% DE VOTS A SANT ANDREU

% DE VOTS A BCN

capapeus-oct597_Maquetaci贸n 1 06/10/14 15:38 P谩gina 21

Clos 2003

NOMBRE DE CONSELLERS

% DE VOTS A SANT ANDREU

% DE VOTS A BCN

Clos 1999

NOMBRE DE CONSELLERS

% DE VOTS A SANT ANDREU

% DE VOTS A BCN

cap a peus | octubre

Maragall 1995

NOMBRE DE CONSELLERS

% DE VOTS A SANT ANDREU

% DE VOTS A BCN

21

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 22

apunt tècnic | El carrer gran a debat | DAVID GARCIA el carrer gran, eix vertebrador de sant andreu, serà un dels punts calents de la pròxima legislatura. si bé la seva pacificació no s'esperaria, en principi, fins que s'obrin els nous vials paral·lels a les vies de l'ave (macroprojecte de La sagrera), el debat fa temps que està sobre la taula. en una banda del ring trobem a l'avv de sant andreu de palomar, plantejant seriosament l'apertura total del carrer als peatons.

I a l'altre costat del quadrilàter es sitúa l'eix comercial, argumentant que l'eliminació del trànsit rodat els pot perjudicar econòmicament. però... que diuen els partits polítics?

Des de ciu consideren que l'objectiu d'aquest mandat ja l'han complert: elaborar l'estudi de mobilitat. a partir d'ara, però, l'organització pondera que no es poden prendre decisions “dogmàtiques”, ja que al tractar-se d'un espai “compartit per tothom, també necessita una sortida compartida”. en aquesta línea dialogant entre veïns i comerciants també es situarien la majoria dels partits polítics com el psc, unitat per Barcelona (upB), Icv-euia o ciutadans(c's). si bé upB aposta més aviat per la pacificiació de la via donats els

xantatge a la ciutat". "La cultura del pelotazo" critiquen des del psc.

22

tot i això, des de convergència recorden que els qui van fomentar l'esclat de la bombolla van ser els socialistes. “és realment curiós que ara recordem les plusvàlues que van fracassar en els mandats anteriors, especialment a tot el sector de la sagrera, i que van deixar en via morta el nostre Districte” rememora Ivars. però sí, també s'ha de recordar que l'escola de La Maquinista es finança mitjançant les mateixes plusvàlues urbanístiques, encara que sigui en “favor dels nens i nenes del barri del Bon pastor”, tal com va argumentar el portaveu de ciu al Districte. a propòsit d'això, Ivars afegeix que l'objectiu del seu partit és “suprimir l'herència dels barracons de Barcelona en cinc anys”.

PLACES ESCOLARS

uns barracons que, per exemple, trobem a l'escola de la Fabra i coats. en canvi, de l'institut que anirà a les mateixes instal·lacions fabrils no en trobem ni mòduls prefabricats, ja que no es trobava en el full de ruta de ciu. tot i això, des d'upB critiquen que “fa temps que demanen al consorci d'educació l'elaboració d'un Mapa escolar del Districte per conèixer les necessitats i fer un estudi per saber perquè hi ha centres que tenen més de-

“beneficis” que han aportat altres experiències a la ciutat, el psc es decanta per “complir abans els acords ja presos”, com l'aplicació del piló del carrer Malats, i després estudiar progressivament tots els factors relacionats amb la qüestió per “anar avançant”. De totes maneres maneres, el portaveu del psc, enric Fernández, desestima l'argument dels comerciants: “jo crec que el trànsit rodat no afavoreix al comerç, de fet, el trànsit de pas s'ha d'eliminar i desviar-lo a rutes alternatives". una idea que la portaveu d'Icv-euia, Blanca port, reforça amb l'argument que "la prioritat la ha de tenir el vianant” enfront als cotxes. “ pacificació sense cap dubte” remarca port. per part dels partits polítics més joves, ciutadans és l'organització que més ha definit el seu posicionament respecte al carrer gran. si bé els socioliberalistes optarien per buscar el consens entre l'eix i els veïns, el seu argumentari estaria més proper a la pacificació. De fet, el seu portaveu, Daniel elicegui, sospesa que "les experiéncies a la ciutat han funcionat perfectament" i fins i tot hi ha marge per "mi-

manda que oferta i a l’inrevés". una necessitat que potser aniria paral·lelament vinculada a la idea del psc sobre "fer un pensament de futur com a barri a uns 10 anys vista, com a mínim".

Mentrestant, el partit popular defensa "impulsar" simultàniament "els centres que ja haurien d'estar fets". a més, santana proposa que "si no hi ha places públiques, es podria optar per ajudar a les famílies a pagar les matrícules en centres concertats".

DE LES ESCOLES A LES CASERNES MILITARS

si bé l'oposició s'acostuma a aliar per frenar els projectes de govern, també hi ha tota una sèrie de punts calents que fragmenten els discursos entre formacions. aquest és el cas de la cessió dels terrenys de les casernes a la Hermandad de antiguos caballeros Legionarios. si bé el govern de ciu desestima qualsevol responsabilitat amb la qüestió, ja que va tractar-se d'una decisió del consorci de la zona Franca (presidit per l'alcalde trias), el partit popular sí que ha mostrat el suport al lliurament del solar als legionaris. tal com va declarar santana al cap a peus, "si els terrenys de les casernes els mantenen i els netegen amb el seu ús, jo estic d'acord amb la cessió". a la vegada, la portaveu popular qualifica

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 23

llorar els resultats". a més, elicegui apunta que "tenint en compte l'impacte negatiu de La Maquinista, la pacificació seria positiva, ja que atrauria encara a més gent a la zona per passejar". Mentrestant, les dues altres organitzacions polítiques candidates a entrar al plenari barceloní, com són la cup i guanyem, encara no han definit la seva postura respecte a la qüestió. però... i si no s'aconsegueix un consens entre comerciants i veïns? aleshores, tal com explica la portaveu de upB, Montse Benedí, "potser caldrà que sigui la pròpia veu de la ciutadania la qui decideixi". un posicionament també comparteixen Icveuia i el partit popular. La seva portaveu, carmen santana, opina que "ho millor és crear el debat i que el poble decideixi". però, tot i la voluntat de consultar a la ciutadania per part de partits tan diferents com els anteriors, també hi ha organitzacions com c's que es desmarquen d'aquesta opció. elicegui apunta que després de les "experiències extranyes i amb baixa participació, com el cas de la Diagonal", la veritable solució és "buscar, fins al final, el consens".

D'altra banda, els socialistes alerten que s'ha d'anar amb “molta cautela” a l'hora de definir la ideologia dels actuals legionaris i alerten del perill de “caure en el parany de la limitació ideològica”, com denuncien que va pretendre fer ciu en el cas de l'Harmonia. amb el casal de Barri, “el Districte va buscar l'enfrontament indecent de les entitats en convocar el concurs i deixar-ho desert" segons el psc. "a més, van jutjar l'Harmonia per la seva afinitat ideològica i això no ho pot fer el regidor", denuncien els socialistes. Finalment, però, "trias va deixar en ridícul al regidor raimond Blasi quan va acabar adjudicant la gestió del casal de Barri a l'Harmonia" recalca la portaveu popular.

MODEL DE FUTUR

tot i aquest enfrontament polític ja solucionat, el pp i el govern de ciu tornen a coincidir en el model de fer ciutat. La concessió de l'espai comercial de l'estació de La sagrera a una empresa privada per finançar el 50% de l'obra n'és un exemple. una fórmula mercantil que els socialistes critiquen frontalment. Fernández apunta que "no podem estar venuts a aquest model tan perillós". en el seu moment, però, cal recordar que els socialistes van posar el 40% del pressupost total de l'obra en mans de l'especulació immobiliària. tot i així, alerten que "el tot s'hi val pot deshumanitzar sant andreu". "La liberalització total de l'ajuntament pot eliminar l'esperit de barri" profecia el portaveu del psc.

VOTEM...

ara el que cal és que els partits vaguin destapant les seves cartes de cara a les pròximes eleccions. que formalitzin els seus programes i els presentin al poble, o bé, que el poble redacti els programes de les forces polítiques. al cap i a la fi, el resultat que s'espera avui en dia és el d'una fragmentació total del vot a la cambra de la casa gran. per tant, i tal com està formulat el plantejament polític actual, el nou govern de la plaça sant jaume haurà de fer un gran pacte entre les diferents organitzacions. com ja va exhalar winston churchill, "la democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant a les opinions de la resta". n

cap a peus | octubre

de "mentides i manipulacions" els arguments d'alguns partits i entitats que assenyalen als legionaris com a "fomentadors del militarisme i de l'anacronisme". "allà no es practiquen actes militars" conclou santana. una opinió molt distant a la de grups com upB, que asseguren que "els membres d’aquesta associació duen a terme activitats militaristes i de caràcter feixista, consistents principalment en desfilades i instrucció militar amb uniformes i armes". uns arguments molt similars als que utilitza Icv-euia, els quals pretenen fer de Barcelona una “ciutat de pau i drets humans, compromesa amb la recuperació de la memòria antifeixista i de lluita per les llibertats”.

23

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 24

Parella de Galcerans

cLIp teatres

cultura | Teatre i Jazz

En un mateix mes coincideixen dues peces de Jordi Galceran: Paraules encadenades i El mètode Gronhölm

E

24

scrita per jordi galceran i estrenada l’any 2003 al teatre Nacional, el mètode gronhölm ha esdevingut tot un fenomen. se n’han fet reposicions, traduccions, adaptacions televisives i cinematogràfiques… per tant, seria d’estranyar que els espectadors que hagin anat a veure-la al centre cívic de sant andreu no en coneguessin l’argument. tot i això, vespre rere vespre clip teatres omplia la platea de rialles. per cert, no és l’únic galceran que hem vist a sant andreu aquest setembre, perquè a teatre a la Fresca es va muntar paraules encadenades, sota la direcció d’Ignasi àlvarez i amb Marta roig i joan trias. al Mètode gronhölm quatre candidats es presenten en una curiosa entrevista de feina. albert sanmartí interpreta Ferran: el prototipus de triomfador sense cap símptoma de debilitat, sembla

segur de si mateix i sovint es mostra prepotent i menyspreador. L’enric és extremadament amable i educat, d’aquell tipus de persones que acaben resultant pesades, i jordi graví el broda. carles (Ferran Devesa) és el més jove de tots i tot i que ambiciona la feina, per damunt de tot escull la seva opció sexual. Mercè és l’única candidata femenina, i ho porta fins a l’extrem, vol demostrar que les dones també saben trepitjar fort. ricard rebellón dirigeix aquest muntatge on se’ns mostra la deshumanització dels mètodes de selecció de personal davant de la competitivitat, els prejudicis, la hipocresia, la mentida i les aparences. ara que estic a la recerca de feina, només tremolo de pensar en trobar-me amb un mètode gronhölm en una entrevista de feina...

Haurem d’esperar al 14 de novembre per veure el següent espectacle de clip

teatres: La reina de bellesa de Leeane de Martin McDonagh, un drama irlandès on una mare i una filla entren en una disputa per culpa d’un pretendent. D’altra banda, aquest octubre serà sant pacià teatre qui estrenarà obra: un déu salvatge de yasmina reza. podrem veure-la del 18 al 26 d’octubre als Locals de sant pacià. en aquesta comèdia un parell de matrimonis es troben per parlar d’un conflicte sorgit amb els seus fills. Malauradament, el que hauria de ser una reconciliació acaba esdevenint un gran escenari de veritats. per acabar, al sat del 4 al 19 d’octubre la cia. engruna teatre presenta codi postal 00, un espectacle ple de poesia per als mes petits. I el 26 d’octubre la cia. Factoria Mascaró escenificarà 4 i 1 cinc, amb la dansa girant entorn dels quatre elements (aigua, vent, terra i foc).

Irene Caixàs i Vicens

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 25

Anoteu aquest nom: Jazzing Festival!

Del 25 al 28 de setembre Sant Andreu ha acollit la primera edició del festival de jazz de Sant Andreu impulsat per l’Associació Sant Andreu Jazz Band

S

ovint, els dissabtes al matí que tinc temps m’agrada agafar la bossa i em dic, “va, ves a comprar que has d’omplir la nevera”. però, en realitat, el que m’agrada és sortir al carrer, voltar, trobar amics i coneguts i veure com em sorprèn sant andreu i quines activitats em proposa.

ACTIVITATS PER TRIAR I REMENAR

el dissabte 27, sota un sol que no esperava i una calor que em saludava, vaig sortir amb la mateixa intenció que altres dissabtes: gaudir-ne! I així, amb una perspectiva de bon temps, vaig començar la meva ruta...era el dia de la inauguració del casal de sant andreu, justament gestionat per l’Harmonia. a la Fabra i coats, mostres d’entitats, visites guiades al casal, actuacions de circ, de

diables, de música presentaven l’entusiasme i la fermesa d’un projecte teixit durant anys i que, per fi, veia la llum. amb uns metres de separació, a la plaça can Fabra sonava una música i un grup de persones, sota les notes vigoroses del swing, ballaven sense descans. el jazzing Festival, un festival que vol ser una referència on s’orienta el jazz com a eina multifacètica amb un alt caràcter educatiu i que havia començat a desplegar veles el diumenge 21 de setembre a la plaça del comerç, escampava la seva música per diversos espais de sant andreu...

GRAN NIVELL A LA PRIMERA EDICIÓ

L’associació sant andreu jazz Band i en joan chamorro com a ànima mater del

Festival ha aconseguit, en aquesta primera edició, una gran complicitat amb excel·lents formacions de jazz. a partir de les 11 del matí, a la plaça Masadas, tres grans orquestres han fet les delícies del públic assistent: La jazz orquestra del raval, la jamboree Big Latin Band i La Locomotora Negra. Les notes del gran Duke ellington omplien les ànimes dels apassionats balladors i dels nombrosos assistents. L’esperit del jazzing Festival acomplia el seu objectiu, grans i petits sentien una música més viva que mai. un descobriment per a alguns i un gran plaer per a tots. el 2014 neix el jazzing Festival i neix...a sant andreu!

Ester Bueno: @Ester335

cap a peus | octubre

25

imatge de comiat del festival de Jazz extreta del facebook de l’esdeveniment musical. / josep cLotet

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 26

cultura | Còmic

Vinyetes fetes amb amor per estimar el barri Dani Gómez, col·laborador del CAPAPEUS, és l’autor del llibre il·lustrat ‘A peu per Sant Andreu’, amb prop de cent dibuixos

P

una de les il·lustracions del llibre mostra la nostra avv. a la dreta, el dibuixant amb el bonic llibre. / a. garrIDo

26

rop de cent il·lustracions conformen el nou llibre de Dani gómez, col·laborador habitual del 'sant andreu De cap a peus' amb la tira còmica 'De cap per avall', publicada a les pàgines del monogràfic mensual. L'obra, que porta per títol 'a peu per sant andreu', és un conjunt d'il·lustracions a color -algunes a doble pàginaque recorre els punts mes neuràlgics i importants del nostre barri. "vaig triar els temes de les vinyetes centrant-me en el que trobava més significatiu i el que m'agrada més del barri", explica en Dani. partint d'aquesta llibertat creativa, l'autor ha pogut incloure indrets que ja no hi són presents al barri, com els dracs pintats a les parets del pont del Dragó. "són un record de la meva infantesa", recorda en Dani. també hi surt la seva escola (el saFa) i també la victòria històrica de l'equip de bàsquet, perquè el formaven els seus ex com-

panys de classe. "és com un quadern de viatge i és el personal de l'autor; d'aquí que la base sigui el més significatiu per a un mateix", aclareix en Dani. 'a peu per sant andreu' és un dels darrers volums de la col·lecció carnet de voyage, publicada per l'ajuntament de Barcelona gràcies a la realització editorial de zahorí de idees. L'autor assegura que "ja tenia ganes que es publiqués un número de sant andreu" i, sense esperar-s'ho, de cop i volta, un dia el van trucar per si volia fer-se càrrec del dedicat a sant andreu. "No vaig dubtar ni un segon", exclama en Dani. amb total llibertat alhora de triar els aspectes que volia que sortissin, en Dani no ha deixat de banda alguns dels més important: el versalles, can roca, el colòmbia, el mercat, la bacallaneria -on hi

surt la seva sogra comprant peix- o la Biblioteca. el de la Biblioteca reconeix que està fet amb un carinyo especial: no surten persones remenant còmics, sinó persontages de còmics fets autors andreuencs: la clara de noche de 'el jueves' i el senyor triángulo (creat pel Denis roca, un nen de sis anys). això sí, en Dani gómez ha prioritzat donar al llibre un caire de carta d'amor al barri i no de denúncia social com a la seva popular vinyeta mensual del 'De cap a peus': "He preferit celebrar al llibre el que realment m'estimo del poble que no anar a buscar aquelles coses que es podrien millorar o no m'acaben de fer el pes". per cert, una de les prop de cent pàgines té l'avv com a principal protagonista (vegeu la fotografia del costat).

Alain Garrido

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 27

esports | Waterpolo i futbol

El Sant Andreu de Waterpolo brilla a la Copa Catalunya

L

a temporada esportiva de waterpolo ja ha començat. tots els equips catalans que prenen part en les lligues estatals han aprofitat el primer mes de competició per agafar el to amb la disputa de la copa catalunya, on els equips femení i masculí del sant andreu han brillat amb llum pròpia, disputant les dues finals, tot i no poder-ne guanyar cap.

L’equip masculí, dirigit per segon any pel tècnic xavier julià, ha fet una remodelació important de la plantilla per acometre la temporada amb garanties renovades d’èxit i objectius a l’espera de com es desenvolupi la competició. Les incorporacions més destacades són les dels dos jugadors eslovacs, samuel Balaz i el boia Lukas Durik, tots dos provinents de la lliga francesa i que completaran la tripleta estrangera amb el seu compatriota i veteraníssim tomas Bruder. també s’han incorporat a l’equip el marcador Èrik Fernández (Barcelona), el boia aragonès jaime peiró (Helios) i el porter aleix

Badia (poble Nou) que guardarà les espatlles a l’internacional ramon santís. amb això, la novetat més destacada serà la del capità Daniel Hernández, a punt de completar la seva recuperació després d’una farragosa lesió d’abductors que l’ha mantingut mig any fora de les piscines després de passar pel quiròfan. amb tot això al davant i una il·lusió renovada, l’equip va debutar eliminant el Molins de rei a vuitens de final (5-20 a Molins i 18-7 a la pere serrat). superat el tràmit, els quarts de final a doble partit els va enfrontar amb el potent sabadell, amb qui es va perdre el partit d’anada a casa per un ajustat 11-12.

en un partit superlatiu, el sant andreu va donar la volta a l’eliminatòria vencent a la capital vallesana per 8-10 i classificant-se per la fase final. La semifinal, a partit únic, els va posar cara a cara amb el catalunya, amb qui van empatar a 9 en un partit trepidant que es va resoldre a la tanda de penals del costat andreuenc, amb santís com

a protagonista. quedava, però, el millor: la final contra l’atlètic-Barceloneta, campió d’europa, a qui es va posar contra les cordes en empatar a 6 i accedir de nou a una tanda de penals que aquest cop va caure del costat mariner, deixant els andreuencs amb un meritori i motivador sotscampionat.

L’equip femení, per la seva part, ha jugat la competició amb la plantilla encara per completar. tot i això, el nou tècnic, javi aznar, que substitueix jordi timblau, ja ha mostrat les seves credencials. Liderades per la jugadora Helena Lloret, que va obtenir la medalla de bronze amb la selecció espanyola absoluta a l’agost en la copa del Món jugada a rússia, les andreuenques van obtenir dues victòries a quarts de final contra el terrassa (12-6) i contra el Mataró a semifinals (8-13). La final, contra les campiones d’europa, sabadell, es va saldar amb derrota per 6-13.

JJ Aymerich

L’

arrencada de la ue sant andreu, juntament amb la pretemporada, feia pensar que l’equip quadribarrat podia entrar a les zona d’ascens i no abandonar aquestes places fàcilment. ara bé, aquest és un repte molt complicat. un seguit de derrotes consecutives ha condemnat els quadribarrats a la zona mitja de la taula. cal recordar que l’actual equip es caracteritza per moltes reformes, començant per la directiva i passant per tots els departaments del club, inclosa la plantilla. els inicis poden ser complicats fins arribar a conèixer bé el funcionament i la direcció tant de l’equip com del club. tot i això, tant la pretempo-

rada com els primers partits de lliga van ser molt esperençadors i molt positius. L’entrenador piti Belmonte segueix treballant per a sortir cada partit amb el millor once i avançar pas a pas, partit a partit.

Fora de l’àmbit esportiu, Marcos Martins ha estat aprovat per la junta d’accionistes com a nou president de la ue sant andreu. Dinorah santa ana passa a ser la vicepresidenta i li cedeix les regnes del club al seu company brasiler. a la roda de premsa de presentació, Martins va pronunciar les primeres frases del discurs en català. va confirmar

que el primer objectiu és la permanència, sense descartar que la plantilla és molt competitiva i poden arribar a assolir els màxims reptes dins de la categoria. assegura que somiar amb la segona a és possible. en el terreny econòmic Dinorah assenyala que han agafat el club amb un dèficit de gairebé 7 milions d’euros. estàn fent auditories per a confirmar els comptes del club i per això encara no poden confirmar el pressupost del club. el que si pot afirmar és que ja han invertit gairebé 1 milió i mig d’euros.

Jordi Urtasun Cortés

cap a peus | octubre

Seguir lluitant L’empresa de Dinorah Santa Ana, Strategic Business Development XXI SL, segueix conservant el 96,24% de les accions del club

27

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 28

EN CONTE Dia D

E

l dia que va aprovar-se l’estatut del ribot, l’esperança va llevar-se i va preparar-se un cafè. L’esperava un dia dur a l’oficina. però havia estat ella qui havia decidit, un temps enrere, que deixava les patates i les cols i es convertia en secretària del sindicat. a la comarca tothom deia que faria bona feina. és ben espavilada, aquesta mossa. I a casa, els seus germans i els muls es podrien organitzar una mica millor per treure’s la feina del damunt amb la mateixa dignitat que fins llavors. el dia que el Ministeri d’adoctrinament va treure el morrió a la seva Llei de qualitat, l’esperança va llevar-se i va preparar-se un cafè. el matí començava amb una entrevista amb la tutora. el petit de la casa, mogut amb ganes, s’havia barallat de valent feia uns dies, just després de tornar del pati.

Mai no és prou l’estona que les feres s’esbargeixen, si just després se’ls demana de fer esforços matemàtics, equilibris gramaticals, exercicis de memòria química o de teatre biològic. Les criatures són criatures. el dia que va ser convocada la consulta popular No vinculant i Mig de Broma, l’esperança va llevar-se i va prepararse un cafè. De pressa. aquell dissabte tenia una trobada amb la família. eren una bona colla i havien llogat un camp

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

28

agost L’agost va seguir la mateixa tònica que el juliol i va certificar un estiu atípic. clarament més fresc i variable. van sovintejar els dies amb cel cobert i també els xàfecs i tronades. aquest panorama va fer que cap dia en tot el mes es superessin els 30ºc de màxima, un fet inèdit en tota la nostra sèrie meteorològica (2005-2014). Malgrat els ruixats i tempestes, la quantitat total, es va situar per sota la mitjana en un altre agost més sec del normal. setembre el passat setembre l’hem de qualificar, ses dubte, de càlid i xafogós. tot degut a una situació continuada de sud, que es va establir durant uns 20 dies. Hem registrat 19 dies amb mínima de 20ºc o més, record de la sèrie, per tant hem allargat molt l’ambient d’estiu. Les altes temperatures han anat acompanyades d’inestabilitat, 9 dies de pluja, ruixats i tronades que van culminar a finals de més amb una ploguda més contundent. el dia 28 van caure 51mm en 24h .

Per Andreu Giralt de futbol enooorme, per anar-hi a fer quatre xuts i descarregar les tensions que el dia a dia ens col·loca saberudament entre la pell i l’os, en ple reialme muscular. va córrer, va saltar, va fer els quatre xuts i en va rebre una altra bona pila. I va tenir temps d’ omplir les galtes de petons i les esquenes d’abraçades. es veien poc. però s’estimaven molt. el dia que el santíssim tribunal de la Inquisició parlamentària va suspendre la llei de consultes de joguina, en nom de la Democràcia, l’esperança va llevar-se i va preparar-se un cafè. amb calma. encara estava cruixida pel record de l’esdeveniment esportiu del cap de setmana. I quina pressa, aquests lletrats juràssics, tan avesats a bellugar-se al ritme del compàs geològic! però per un cop, les pulsacions se’ls havien accelerat vertiginosament, empesos unànimement no per cap mandat de cap altra instància governativa, sinó pel més immaculat i estricte sentit de la justícia. el dia de votar, l’esperança va llevar-se i va preparar-se un cafè. es palpava. ella mateixa. encara hi era. L’esperança ha de ser l’últim que se’ns perdi pel camí. ... el dia de la Declaració unilateral i exhausta d’Independència, l’esperança va llevar-se i va preparar-se un cafè.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

29,7ºC 18,3ºC 24,37ºC 1021,3hPa 1005,9hPa 1013,88hPa 21,4 mm 18 mm

13 22 16 13 22

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

29,6ºC 15,5ºC 22,93ºC 1024,6hPa 1005,9hPa 1014,98hPa 89,0 mm 51,6 mm

20 27 26 16 28

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 29

Per Andreu Giralt

soluicions agost-setembre

XARXA DE MOTS

HorItzoNtaLs. 1. qualitat d’allò que ofèn els sentits, els bons costums.

vertIcaLs. 1. poc instruït, no gaire culte. 2. ocultista que consulta

2. escull que sobresurt de l’aigua com un petit illot. Déu grec de la guerra.

els morts per endevinar el futur. 3. Fer explotar alguna cosa amb

tracta l’aparell genital masculí. erra. 5. tela resistent emprada per a fabricar

del pronom personal de la tercera del singular. cadascun dels déus

3. confederació general del treball. gall dindi. 4. especialitat mèdica que veles o tendals. acció que fa net de dolors espirituals. 6. taxa Mínima de

rendiment acceptable, se suposa que econòmicament parlant. La meva. article definit singular masculí. 7. embarcació construïda amb la mateixa

fusta que es transporta riu avall (al revés). Lletra que serpenteja. article for-

mal que va davant dels noms propis masculins d’obertura consonàntica. 8.

primeres lletres de “votar” i de “novembre”. soroll fort i sec, d’origen carni.

9. actitud receptiva de qui sap que el que s’esdevé pot afectar-lo. utilitat que

es dóna a alguna cosa (al revés). 10. atzucac esdevingut senyal de trànsit.

relatiu a les partícules constituïdes per quarks –que són sensibles a la in-

protectors de la llar a l’antiga roma. Nom de la lletra N. 5. Musa

grega de la història. societat secreta de cardiologia Domèstica. 6. vocal molt europea que pot obrir-se o tancar-se segons com soni.

Neurologia general del país del Mig. prefix fogós que fa pencar de

valent els psicòlegs del futur. 7. persona natural d’un lloc. estudis

orientals d’ornitologia. 8. alimentar i fer créixer els petits. estació

transformadora. La consonant més negativa de les llengües indoeuropees. 9. Institut espanyol d’oceanografia. obertura bíblica.

10. relatiu als cossos celestes. Invertebrat que no ens agrada trobar

quan mengem una castanya.

Afers Domèstics... Som-hi! No és el camí al 9N

B. Aguilar

cap a peus | octubre

teracció forta–.

gran estrèpit. sigles en èuscar del país Basc. 4. acusatiu masculí

29

capapeus-oct597_Maquetación 1 06/10/14 15:38 Página 30

Verònica González Publicitat de la revista 93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-oct597_Maquetaci贸n 1 06/10/14 15:38 P谩gina 31

capapeus-oct597_Maquetaci贸n 1 06/10/14 15:38 P谩gina 32