Capapeus mar591

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 1

Controvèrsies educatives La falta d'un pla definit en matèria d'ensenyament es tradueix en improvisació administrativa

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 2

Apunta’t als cursets de l’AVV!

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 3

E DI TORI A L L’Educació, un pilar de futur juntA DE L’AssoCiACió DE VEïns

D

ediquem el monogràfic d'aquest capapeus a l'educació, un dels pilars de la nostra societat i del nostre futur. si tractar aquest tema sempre és complex, en el context actual encara ho és més, ja que a la manca estructural de places per als nostres joves, encara s'hi han d'afegir les provocades per les fatídiques retallades en la inversió i els efectes d'una llei de la Generalitat, la Lec, i una altra d'estatal, la LOMce, més ideològiques que no pas basades en requeriments pedagògics. D'una banda, l'associació de Veïns i Veïnes de sant andreu de palomar denunciem una falta evident de places públiques a les escoles bressol i de primària, solucionades mitjançant l'augment de grups d'alumnes a primària (els populars bolets) sense l'augment necessari dels recursos per atendre'ls correctament. considerem que aquests bolets poden tenir conseqüències negatives en el funcionament de la

edita: assOcIacIó De VeïNs

De saNT aNDreu De paLOMar president: saNTI serra

vicepresidenta: GeMMa arMeNGOL I rOsseLL

president d’honor: FraNcesc pOrreT dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

La reVIsTa I L’aVV que L’eDITa NO es FaN

respONsabLes DeL cONTINGuT DeLs arTIcLes I Les

NOTes sIGNaDes per parTIcuLars I cOL·LecTIus.

8

resta dels grups, perquè també se'n ressenteixen unes instal·lacions de vegades deficitàries. en aquest sentit cal recordar que encara hi ha escoles de barracons: can Fabra i La Maquinista, i que els bolets que avui hi ha a primària, si no es converteixen en línies regulars, seguiran essent necessaris a secundària. Tal com assenyala la directora de l'INs Doctor puigvert, en el futur sant andreu, necessitarà un altre institut. I aquí entra en joc l'aposta de la nostra aVV: l'Institut Martí pous, dins del recinte de la Fabra i coats.

Necessitem places escolars, seguirem treballant per una educació pública i de qualitat, i seguirem treballant per una societat millor, al costat dels companys de l'Harmonia i fent força perquè l'ajuntament faci fora el feixisme del nostre poble.

www. aVVsaNTaNDreu.caT - reVIsTacapapeus@GMaIL.cOM INFO@aVVsaNTaNDreu.caT

*

c/ baLarI I jOVaNy, 14 - 08030 barceLONa De DILLuNs a DIVeNDres De 18 a 20 H

)

93 345 96 98

portada: andreu carrascal

coordinació de redacció: aLaIN GarrIDO I jOaNa arIeT pOrTa disseny i maquetació: eLMa VILa I crIsTINa GarDe

equip de redacció: xaVIer OLIVeres, jOrDI rabassa, pau VINyes, GeOrGINa rIFé,pere MassaNa, aNDreu GIraLT, GeNís pascuaL, DaVID rOyO, NaTàLIa rIVerO, IreNe caIxàs, jOaNa arIeT, MONTse Tarré, jOrDI urTàsuN, serGI cOrraL, serGI cabeza, pau MaDueLL, GeMMa arMeNGOL, jj. ayMerIcH, óscar MaLO, rOsa

pursaLs, aLaIN GarrIDO, IreNe GONzáLez, aDrIaNa VaLerO, eDu sOLer, OrIOL aGuLLó, DaNI GOMez, eDGar crIsTòbaL, xaVIer araGaLL, jauMe praTs, MerITxeLL rIbas, IreNe ezquerrO, aDrIaNa VaLerO, juDIT caMarGO, jauMe GIL, crIsTINa MarTíN, DaNI GóMez, IsraeL paraDa, DaVID GarcIa I esTer bueNO. fotografia: xaVIer De La cruz, MaNueL a. raIGaDa, jOsé NaVarreTe, VícTOr zapaTa, aNDreu carrascaL, DaVID rOyO. correcció: IreNe caIxàs, xaVIer OLIVeres, rIcarD rIpOLL, aLaIN GarrIDO, eVa cabrera, aNNa MOyà, jOrDI baLarT. publicitat: VeróNIca GONzàLez (93.3450576)

impressió: GráFIcas caMpás s.a

periodicitat: MeNsuaL, De seTeMbre a juLIOL (11eDIcIONs L’aNy)

distribució: a DOMIcILI per aLs sOcIs De L’assOcIacIó De VeïNs I VeïNes, aLs cOMerçOs aNuNcIaNTs I a Les eNTITaTs De saNT aNDreu De paLOMar

capapeus-mar591_Maquetaci贸n 1 13/03/14 10:50 P谩gina 4

segueix-nos a twitter i Facebook!

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MOsTra De pIN-

Tura De 10 a 13.30H. caDa prIMer DIs-

sabTe De Mes NO FesTIu.

>amics de la fabra i coats c/ saNT aDrIà, 20. LOcaL 12

TeL. 609 88 57 53. HOrarI D'aTeNcIó: DI-

jOus, De 17 a 19 H

caN GaLTa creMaT, Dc De 19 a 20.30 H

curseTs GraTuïTs De sarDaNes. T'eNseNyeM a baLLar, cOMpTar I repar-

TIr!www.FOMeNTsarDaNIsTa.eNTITaTs

bcN.NeT

>grup teatral antifaz. LOcaL De

saNT pacIà. 932744501 (jesús). De 22.00

a 22.30H, DLL I Dc.

www.GTaNTIFaz.OrGT. aNTIFaz@HOT-

>ateneu obrer de sant andreu. abaT

MaIL.cOM

Dj. www.aTeNeusaNTaNDreu.OrG

>esbart mare nostrum. LOcaL De

>orfeó l’eco de catalunya. abaT

TeNs eNTre 6 I 13 aNys I VOLs apreN-

ODó, 71. 933112343 . De 17 a 20H De DLL a

ODó, 71. 933112343. ORFEÓ: assajOs DLL

I Dj De 21 a 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): assajOs Dj De 17.30 a 19H.

13 .......

>associació de dones pal·las-ate-

GuIN acONseGuIr uNa sOcIeTaT Més

cuLTura pOpuLar De saNT aNDreu

c/ arquíMeDes, 30 609 41 68 65. DIMe-

cres, De 17 a 19 H

>coral sant andreu. LOcaL De saNT pacIà. 933525313. ADULTS: Dj De 21.45 a

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

Dj De 18.15 a 19.15H (peTITs) I De 19.15 a

20.30H (MITjaNs I GraNs).

933111038. a TOTes Les DONes que VuL-

jusTa. TOTs eLs DIjOus a Les 19H.

>cordada, associació excursionista i ecologista. cuba 2. caN GuarDIOLa.

935019801. VIsITes cONcerTaDes De

19.30. seNDerIsMe I acTIVITaTs De MuN-

TaNya GuIaDes. Truca’Ns I T’INFOrMa-

reM. secreTarIa@cOrDaDa.OrG,

27 .......

Les retallades en Educació

Francesc Ferrer, actor de teatre Exposició a la Biblioteca Fabra i Coats Subcampió de la Copa del Rei

>agrupació excursionista munta-

nya. MONTsec, 9. 933469604. DM I Dj De

20 a 22H. acTIVITaTs De MuNTaNya, sOr-

20 a 21H O 21-22H I DMc De 19-20H O 20-

peLeOLOGIa. www.aeMuNTaNya.caT

>coral capella gramalla. parrò-

25 .......

www.cOrDaDa.OrG.

TIDes INFaNTILs, seNDerIsMe, bT,

21H.

23 .......

DLL. a Dj.De 10 a 14 H., DLL. I Dc. De 16 a

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. DM De

Mig miler de persones protesten

Dre a baLLar DaNsa caTaLaNa, VINe!

>centre d’estudis ignasi iglésias. IG-

>associació de puntaires. ceNTre De

11 .......

Unirà amb Bon Pastor per La Maquinista

MONOGRÀFIC

nea. cuba, 2. caN GuarDIOLa.

20H.

9 .......

El moviment arriba a Sant Andreu

saNT pacIà. DV. De 17.30 a 19.15H. sI

GRUP CULTURAL.

NasI IGLesIas, 33. 933463990. DM De 17 a

SUMARI 8 .......

esquí, aLTa MuNTaNya, FOTOGraFIa, es-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

quIa De saNT aNDreu. assajOs DM

sant andreu. GraN De saNT aNDreu,

sI T’aGraDa caNTar, T’espereM.

MeMòrIa.

>casal d’avis bascònia. bascòNIa, 42.

>ateneu harmonia-federació d’enti-

seTs per GeNT GraN.

andreu de palomar. www.aTeNeuHar-

amb visita concertada.

21 a 23H OrFeOLaLIra@LycOs.es. bus-

>casal catòlic sant andreu. pONs I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

cOrDes.

DIVeNDres De 17 a 22Hrs. acTIVITaTs:

>casa asil de sant andreu de palo-

(acTIVITaTs cuLTuraLs), TeNNIs TauLa,

21.30H. sOM uNa cOraL De GeNT jOVe.

933459495. acTIVITaTs, TaLLers I cur-

>orfeó la lira. cOrOLeu, 15. DMc De

queM caNTaIres per reFOrçar Les 4

111. acTIVITaTs, TaLLers, reFOrç De La

tats cultural i de lleure de sant MONIa.bLOGspOT.cOM

GaLLarza, 58. 93 345 30 01. De DIMarTs a escacs, Taca (pINTura), beNaVINGuTs

mar. 93 345 35 29 (susaNNa). busqueM

esbarT MaraGaLL.

FereNTs Tasques De VOLuNTarIaT.

>la lirica de sant andreu

>foment sardanista andreuenc. caN

LaLIrIcaDesaNTaNDreu@GMaIL.cOM

persONes DIspOsaDes a reaLITzar DI-

GuarDIOLa, DILL De 19 a 20.30 H

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.LaLIrIcaDesaNTaNDreu.caT

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de març.

FEINA

(M’ofereixo per a cuidar persones grans en horari de matins o tardes. rosa. Tel. 93 311 21 43 / 619 48 03 11.

(M’ofereixo per a feines de geriatria, infermeria i per a cuidar persones grans. amb titulació. sana. Tel. 655 40 15 08.

(Me ofrezco para trabajar de atención directa con el público o para cuidar a personas en hospitales. soy responsable, seria y bien organizada. esther. Tel. 660 66 10 88.

(M’ofereixo per a cuidar persones grans. Títol de treballadora familiar.

María. Tel. 655 80 87 42. (s’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01.

6

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. cristina.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar. (senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cui-

dar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

IMMOBILIARI

(es ven plaça de pàrquing a la plaça de les palmeres, 1a planta. preu a convenir. Tel. 636 44 25 65. (es ven plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb Guardiola i Feliu. preu: 18.000€. Tel. 93 345 56 41. (es lloga aparcament a Fabra i puig, 63 per 90€. Tel. 660 30 76 78. (es ven plaça d’aparcament al cN sant andreu. planta 3. preu: 22.000€. Tel. 660 30 76 78. (es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran a la plaça Orfila. Tel. 676 21 84 14. (es lloga plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb Guardiola i Feliu. plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar. preu: 75€. Tel. 93 345 56 41. (es lloga plaça de pàrquing per a moto, al carrer joan Torras. únic nivell i molt accessible. Tel. 617 187 995 (es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer Grau. preu econòmic.

Tel. 649 16 67 25. (es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Malats. preu econòmic. Tel. 630 13 61 81.

C . N SANT ANDREU

(Venc títol cN sant andreu (tennis, piscines cobertes / descobertes, squash, sala gimnàs, activitats esportives, jardí i restaurant). Tel. 676 33 19 22.

(Venc títol del cN sant andreu per 700€. sílvia. Tel. 677 66 98 74. (es venen dos títols del cN sant andreu. 600€ per unitat. Manel. Tel. 609 88 54 25. (es ven títol del cN sant andreu per 700€. Tel. 639 92 65 85.

(Venc títol del cN sant andreu per 725€. Donem possibilitat de comprar un segon títol. jordi. Tel. 616 00 90 12.

(Venc títol del cN sant andreu per 750€. Ignasi. Tel. 607 90 95 94.

DIVERSOS

(Venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13 61 81. (es ven catifa de 230x170 cm juntament amb màquina d’afaitar philips 3000 Doble action. preu: 40€ ambdues coses. ramon. Tel. 627 89 53 42. (es ven cinta caminadora més reproductor mp3 de 255 mw per 50€. ramon. Tel. 627 89 53 42.

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de març. tre cívic del carrer Gran de sant andreu. Gairebé sense que el seu cos acabés de tocar a terra va aparèixer el seu àngel, una infermera anònima, que de manera resolta va prendre la iniciativa per reanimar-lo. Mentre l’ambulància no arribava, els seus massatges enèrgics van ser decisius per mantenir un mínim flux de sang que preservés intacta l’essència del josep que tots volíem recuperar, és a dir, el seu cervell. en arribar l’ambulància la van rellevar d’aquella dura tasca amb tots els mitjans tècnics de l’equip. La llarguíssima mitja hora que van necessitar encara per estabilitzar-lo, per poder-se'l endur a l’hospital, el seu àngel la va dedicar a atendre a la seva angoixada esposa donant-li la ma amb la fermesa de qui sap el valor d’aquest gest quan el desempara i la incertesa es fan presents.

No va voler dir el seu nom ni cap pista per poder anar a trobarla i donar-li les gràcies per haver sabut donar al josep una vida nova.

Gairebé centenària

La Maria del Bar Santa Marta ja té 99 anys

La Maria del bar santa Marta número 6 va fer 99 anys el passat 25 d'agost. La seva filla àngels la vol felicitar: “Moltes felicitats, Maria!” Malauradament, aquesta felicitació arriba amb retard per culpa d'un error de comunicació per part de la coordinació de la revista: ho sentim moltíssim! / Redacció

Una infermera li va salvar la vida davant del Centre Cívic i, des d’aquest espai, li agraïm

si caus enmig del carrer víctima d’un infart, amb el cor aturat i sense consciència, el més normal és que acabi essent el teu adéu al món dels vius. per bé que tenim uns bons serveis d’emergència no pots triar que l’infart et fulmini davant les seves portes i, és clar, segons on caiguis, l’ambulància pot tardar cinc o deu minuts en arribar. cinc o deu minuts absolutament determinants pel teu incert futur. aquest va ser el cas del josep. el 31 de gener, cap al migdia, va patir un infart davant del cen-

Fe d'errates:

en el darrer

capapeus,

a breus, s'esmenta que l'exposició de photosa-

grera és a la fàbrica de creació de la fabra i coats. l'exposició "temps de jazz" de photosagrera és a l'espai Josep bota de la fabra i coats.

Encara us podeu apuntar als nostres cursets!

cap a peus | març

L’àngel del josep

Tan de bo llegeixis aquestes línies, àngel anònim, perquè has de saber que el teu esforç generós ha tingut la justa recompensa: el josep segueix viu entre nosaltres. / Andreu Puga

7

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 8

La "Marea Pensionista" arriba a sant Andreu

El moviment té per objectiu activar la mobilització social en defensa de l’actual sistema públic de pensions

E

l passat dia 6 de març, l’aVV de sant andreu va presentar a l’auditori de can Fabra el moviment “Marea pensionista” que té per objectiu activar la mobilització social en defensa de l’actual sistema públic de pensions davant del procés de reforma iniciat per l’actual govern de l’estat. una reforma, que en la línia de les dutes a terme en educació, en sanitat, i en la dependència, suposarà una regressió de drets socials i econòmics aconseguits després de dècades de reivindicacions. La presentació va anar a càrrec de Domiciano sandoval, actiu membre de l’aVV del clotcamp de l’arpa, primer jubilat a catalunya que ha portat als tribunals la primera decisió d’aquesta reforma: la no revaloració les pensions.

De fet, la “marea pensionista” s’inicia arran de la decisió del govern de congelar les

s’està pendent ara de la resolució del Tribunal constitucional qui podria acabar donant la raó als pensionistes.

pensions l’any 2012, la qual cosa va significar una pèrdua de nivell adquisitiu, contravenint un dret reconegut a la constitució, pel qual no es pot modificar el sistema de pensions de manera que afecti negativament al nivell de vida dels pensionistes. Després d’un ampli procés de presentació de demandes per tota la geografia espanyola,

es tracta d’un primer pas, que ha de tenir continuïtat davant la reforma del sistema, i evitar una possible privatització dels fons de pensions, que obriria la porta a la captació d’aquests per part de bancs i caixes amb diferents productes financers. és a dir, posar part de les pensions en mans de qui foren responsables de la bombolla immobiliària, i doncs corresponsables de la crisi actual. es per això que la “marea pensionista” es presenta com un moviment que ha nascut amb voluntat de continuar i d’implicar tant a joves com a grans, és a dir, pels actuals i pels futurs pensionistes. a la web s’hi pot trobar mes informació: http://www.mareapensionista.org

Xavier Aragall

En Xavi torrents, un artista andreuenc ubicat a la Fabra i Coats El projecte consisteix en composar una cançó al dia durant els 365 de l’any

E

8

n xavi Torrents es un andreuenc conegut per la seva dedicació a la música, el vídeo i l’art, però sobretot perquè va ser un dels organitzadors del sincronia, un espai dedicat a propostes que combinaven l’àudio i el vídeo. L’ultima edició del sincronia es va dur a terme l’any 2009 i un dels motius pels quals va ser l’última van ser les obres de condicionament de la Fabra i coats. amb la Fabra i coats ja remodelada, en xavi Torrents va iniciar a principis d’aquest any un projecte a l'edifici de Fàbriques de creació, a través de l'Institut de cultura de barcelona, on té una residència en un dels bucs de música. el projecte consisteix en composar (crear, produir, mesclar, masteritzar i pujar a Internet) una cançó original al dia durant

els 365 dies de l’any 2014.

L’objectiu és mirar d'abordar la música de maneres diferents a les que coneix, creant nous processos creatius, teoritzant i també explicant-los. D’una manera global, vol mirar d'entendre com funciona el procés creatiu, que el condiciona, com ens afecta i perquè ens afecta. aquest projecte es divideix en dos parts, la primera fase engloba la fase creativa de l’autor, en xavi Torrents, i la segona, que també ha de durar un any aproximadament, consisteix en trobar a persones que ell consideri interessants, en l’aspecte creatiu, arreu del món. per tal de trobar aquestes persones té previst donar la volta al món en un cotxe totalment elèctric, parant cada 200Kms aproximadament per carregar les bateries i, aprofitant la parada, per fer un enregis-

trament, una entrevista, o un intercanvi de coneixement amb algun d'aquests creadors presents arreu del món. el viatge està previst que comenci aproximadament l'abril de 2015 i per finalitzar el projecte li agradaria escriure un llibre explicant tot el que li ha passat amb la creació musical com a tema central del seu anàlisis. si voleu mes informació sobre aquests projectes d’en xavi Torrents, podeu consultar el web http://torrents.ghost.io o, sinó, el primer cap de setmana de cada mes, el podeu escoltar en directe a la Fabra i coats presentant en directe les 30/31 cançons del mes anterior. També podeu consultar el web http://torrents365experiment.bandcamp.com on podeu comprar les seves cançons.

Edgar Cristóbal i Mestres

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 9

mapa que assenyala la ubicació del nou pont-passarel·la. / arxIu

Passarel·la per a travessar les vies del tren

> Un nou pont unirà Sant Andreu i el Bon Pastor al carrer Joan Comorera > La falta de passos per creuar el llit de vies preocupa als veïns

el disseny del projecte per poder cons-

truir-lo trigarà uns vuit mesos. Diuen que s’ha de salvar una gran distància i un dels vanos del pont, el que desembarca al carrer sao paulo ha de salvar uns 57 metres de distància. per tenir el disseny ben fet, i fer els càlculs perquè aguanti demanen temps. així que no començarem a veure la seva construcció fins a primers del 2015. La construcció d’aquest accés és una gran victòria dels veïns i de l’associació. Moltes felicitats a tots! per altra banda, adif ha tornat a calcular el pressupost per rebaixar costos de l’estació de sant andreu comtal. el nou pressupost ha de permetre que abans de l’estiu es disposi del projecte. qui guanyi el concurs tindrà fins a finals de 2014 per preparar el projecte per tal d’i-

niciar les obres a primers del 2015. un cop comencin a treballar a gener del 2015 les obres duraran uns vuit mesos. un cop tinguem la nova estació posada a punt, es trauran les vies actuals i faran passar els trens de rodalies per dins dels calaixos. aquesta actuació es farà de nit en un sol dia. a continuació, cobriran amb més calaixos la trinxera que hauran deixat les vies de rodalies. conjuntament amb tot això caldrà urbanitzar la nova esplanada creada per poder disposar de la nova plaça de l’estació. I podeu preguntarvos, què passarà amb l’edifici de l’estació actual? Nosaltres ens fem la mateixa pregunta.

Pau Maduell

cap a peus | març

A

l 2009 van tallar el pont de l’estació de rodalies que facilitava l’accés a l’estació de tren i al barri de bon pastor. Força veïns ens han comunicat en diverses ocasions que és necessari restablir el pas o fer-ne un de provisional que acosti sant andreu i bon pastor. sobretot pels veïns del bon pastor que puguin accedir a l’estació de renfe i al Metro. L’ajuntament ens va confirmar que han planificat un pont provisional per atendre aquesta demanda. No serà la restitució del pont de l’estació de sant andreu comtal sinó un nou pont que prolongarà el carrer joan comorera al costat andreuenc fins a desembocar al carrer sao paulo al bon pastor. s’ha calculat que costarà 500.000€.

9

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 10

Dos alumnes del CEE Pont del Dragó digitalitzen l’arxiu històric de l’AVV de sant Andreu de Palomar

La Laura i el Lluís, ambdós amb discapacitat, són excel·lents alumnes dels Programes de Qualificació Professional Inicial

L

a Laura García i el Lluís Illan són dos dels 67 alumnes dels programes de qualificació professional Inicial (pqpI) que estudien al centre d’educació especial pont del Dragó. una de les assignatures que cursen és la de Formació en centres de Treball, on els estudiants realitzen pràctiques per entitats externes. Dins aquest espai, la Laura, estudiant de pqpI d’auxiliar d’oficina, i el Lluis, estudiant de pqpI d’auxiliar d’arts, s’encarreguen de digitalitzar les fotografies de l’arxiu històric de l’associació de Veïns de sant andreu de palomar. La seva tasca consisteix en escanejar i arxivar digitalment aquestes imatges i identificar-les a través d’etiquetes a l’arxiu físic. en total, ambdós alumnes hi dediquen 11 hores setmanals a aquesta feina i ja porten unes 150 fotografies afegides a l’arxiu.

Maite aliacar, coordinadora de l’assignatura, ens explica que aquest projecte va néixer fa quatre anys, quan buscava entitats del districte disposades a oferir pràctiques als seus alumnes. Des de llavors, cada any dos estudiants del centre col·la-

realitzen una tasca documental excepcional perquè l’arxiu compta amb fotografies històriques. / a. V

boren amb l’aVV identificant imatges de la vida del barri que fins ara romanien en capses. analía Ortí, tutora de les pràctiques, ens explica que la feina que estan fent aquests alumnes del pont del Dragó s’ha d’entendre com una tasca de recuperació de la memòria històrica, ja que moltes de les imatges mostren moments emblemàtics pel barri.

Les dues mestres fan una crida a altres

associacions i entitats andreuenques a treballar amb el pont del Dragó en nous projectes de pràctiques, ja que, tal com recorden, el benefici que se n’extreu d’aquestes col·laboracions és mutu. “Moltes entitats acostumen a veure primer quines són les dificultats dels nostres alumnes i obliden la part més important, tot el que són capaços de fer”, explica la tutora.

patronal per modificar el conveni sota el qual es troben subjectes, des del febrer s'han anat produint protestes amb la voluntat de reivindicar els seus drets sociolaborals. Vagues parcials, aturades de 15 minuts dins de la seva jornada laboral i concentracions, com la vetlla el 20 de febrer pels tres col·lectius en dol, són mostres de les mesures empreses durant el mes passat.

l'any 2005, en la que es van anar succeint diferents actes i manifestacions a tot barcelona. sota la consigna #LleureeducatiuenLluita, la vaga va ser un crida per lluitar contra la invisibilitat del sector, per defensar que “el lleure és educació” i per aconseguir un salari que no els deixi “congelats”. per tant, per fer avançar les negociacions amb la patronal del lleure educatiu per aconseguir un conveni que solucioni els problemes derivats de l'actual.

Adriana Valero Dengra

Contra la rebaixa salarial de monitors de menjador i extraescolars Els treballadors de Lleure Educatiu s’organitzen contra les retallades 10

L

leure educatiu i sociocultural és el sector format pels treballadors de tres col·lectius dins de l'àmbit de l'educació: des dels monitors que s'encarreguen de les acollides matinals, els serveis de menjador i les activitats extraescolars a les escoles com també els que formen part de centres cívics i cases de colònies. el salari dels professionals del Lleure es va congelar el 2010 i quatre anys després es preveu un augment del 0.25% pel setembre d'aquest any. arran del fracàs en les negociacions iniciades el 2011 amb la

el 6 de març es va dur a terme una vaga de 24 hores en tot el sector, la primera en solitari des de la seva sindicalització

Cristina Martín Valbuena

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 11

la manifestació va ocupar tot el passeig de torras i bages. / aNDreu carrascaL

“Legionarios a luchar, Legionarios a morir” Mig miler de persones es van tornar a manifestar per dir “no a l’apropiació militar”de les Casernes

“V

el passat 23 de febrer, 33 anys després del fallit cop d'estat del tinent coronel Tejero, mig miler de persones es van tornar a manifestar per dir “no a

l'apropiació militar” de les casernes. una conjuntura sorgida a partir de la decisió del consorci de la zona Franca, presidit per l'alcalde de barcelona, xavier Trias, que va aprovar la cessió gratuïta i temporal dels 5.000 m2 públics als legionaris. Des d'aleshores, els centres educatius situats a menys de 100 metres de la zona poden gaudir dels oficis militars i misses de campanya, en comptes dels equipaments públics previstos des de fa 7 anys. el regidor del Districte de sant andreu, raimond blasi, ja ha declarat que l'a-

Destaca el fet que, coincidint amb la manifestació convocada per l'assemblea antifeixista de sant andreu, el poble es va llevar amb missatges lloant al feixisme. Democracia Nacional joven (DNj) pintava els carrers i places del poble enarborant “una, Grande y Libre”.

David García Mateu

cap a peus | març

iva españa! ¡Viva el rey! ¡Viva la Legión!”. Desfilada i toc de corneta. Marxa, salutació a la bandera i missa. el ritual es repeteix periòdicament. L'espai és ideal per a desenvolupar les activitats “socioculturals” de la Hermandad de antiguos caballeros Legionarios de barcelona. una circumstància que, si més no, no acaba d'agradar als veïns de sant andreu.

portació de l'organització al poble és zero. Mentrestant, la germandat defensa que sempre tenen les portes obertes a tothom. Tan obertes que fins i tot existeix la possibilitat que els membres del casal Tramuntana, un col·lectiu d'extrema dreta, hagi aprofitat la seu de l'associació per a reunir-se, o bé, que els Mossos d'esquadra que van custodiar el local per evitar accidents durant la manifestació, hagin pogut ser rebuts al seu interior al finalitzar les protestes.

11

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 12

nou èxit en la 8a edició de la Calçotada de L’Harmonia

E

Pocs dies després del dinar popular, L’Harmonia entrega el projecte l passat dia 8 de març va tenir lloc als jardinets de can Fabra la 8a edició de la calçotada popular i ecològica de L’Harmonia, acte que va suposar un nou èxit de convocatòria (i ja en porten 8) i un clam popular alt i clar demanant la gestió del futur casal de barri del recinte fabril de la Fabra i coats per part d’aquesta Federació d’entitats andreuenques. enguany la calçotada arribava en un moment especialment clau, doncs en menys d’un mes el Districte ha de decidir a qui atorga la gestió del casal de barri, les obres del qual ja han finalitzat i es troba a punt per iniciar les seves activitats. La resposta del poble de sant andreu ha estat un cop més, i com no podia ser d’una altra manera, de total recolzament a la Federació d’entitats L’Harmonia.

el moment de la firma de l’entrega del projecte. / L’HarMONIa

Més de 500 persones es van aplegar per dinar i passar un bon dia en un ambient especialment entranyable amb la calçotada pròpiament dita (prop de 6.000 calçots!) però també amb una animada cercavila a càrrec de Diables de sant andreu, una actuació infantil, el joc de preguntes i respostes “què hem fet aquests 8 anys?”, el popular joc del “quinto” o l’actuació musical de la tarda.

Des de L’Harmonia volen agraïr a totes

les persones que van participar el seu suport a aquesta reivindicació que porta ja més de 8 anys i volen convidar especialment a tot el poble de sant andreu a participar en una nova edició de les Festes de la primavera, recuperades fa 7 anys per la Federació d’entitats L’Harmonia, i que enguany tindran lloc el cap de setmana del 23 al 25 de maig.

Gemma de las Heras

Afers Domèstics... Meridiana amunt arribarem al Pol nord

B. Aguilar

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 13

Carnestoles de dracs, heroïnes infantils i llagostins

una de les festivitats de l'any que omplen els carrers de sant andreu de més felicitat i diversió. el carnaval és un dia per passar-s'ho d'allò més bè, des de petits a grans. Tots disfressats, ja sigui a les habituals comparses de la rua del barri o d'allò que el nen demani: superherois, princeses i un llarg etcètera. el primer cap de setmana de març, tot es va omplir de colors per gaudir del carnaval. / MaNueL a. raIGaDa

t-Estafa

top pujades Transport és una plataforma social contra la pujada del preu del transport públic. reuneix col·lectius com la cup, els sindicats uGT i ccOO o cGT, les assemblees del moviment 15-M i les joventuts d’erc o IcV. aquesta organització reivindicativa demana que es retiri l’augment de les tarifes de 2014 i es congelin els preus d’acord amb les tarifes de 2013. recordem que el transport públic ha pujat agosaradament en els últims anys: el bitllet més venut, la T-10 ha pujat un 5,10% respecte l’any passat; la T-50/30 un 8,4%. aquest augment continuat de les tarifes converteix el transport públic en un bé de luxe, perdent

així la seva qualitat de servei públic.

L’alcalde de barcelona, xavier Trias, i el conseller de Territori, santi Vila, al·leguen que aquesta pujada de preus és per l’elevat deute de l’aTM (546 milions d’euros). és per això que, segons ells, l’aportació dels usuaris és indispensable. stop pujades denuncia que l’endeutament de l’aTM no és responsabilitat dels usuaris, sinó de la mala gestió dels dirigents de l’entitat.

Des de fa gairebé tres mesos aquesta plataforma organitza protestes i concentracions per reivindicar la pujada de preus d’aTM. La més famosa és la protesta dels dimecres a les 19h de la

tarda. el col·lectiu paralitza el servei de transport públic en diversos barris i estacions de la xarxa de transport de barcelona, entre elles les tres del nostre barri (Torres i bages, sant andreu i Fabra i puig). Les mobilitzacions pel transport continuaran cada dimecres avoltant de les 19.00 hores- fins que l’aTM no decideixi retirar la pujada de preus. De moment però, l’autoritat del Transport Metropolità (aTM) es nega a tornar a les tarifes del 2013. stop pujades també ha organitzat diverses concentracions, la pròxima, el 15 de març a les 19h a la plaça sant jaume.

Tanit de Pouplana

cap a peus | març

s

Stop Pujades protesta contra l’augment de preus del transport públic

13

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 14

Controvèrsies educatives La falta d'un pla definit en matèria d'ensenyament es tradueix en improvisació administrativa

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 15

el pati de l’escola turó blau, amb la balconada decorada amb flors i una pancarta contra les retallades. / aNDreu carrascaL

David Garcia Mateu @davidgmateu

“abrid escuelas y se cerrarán cárceles”. amb aquestes paraules l'escriptora i sociòloga espanyola concepción arenal (1820 – 1893) es referia als temps en els que l'escola era símbol de benestar. La il·lustre escriptora apostava per l'educació pensant en la formació de l'ésser humà des de totes les seves vessants. unes persones qualificades i humanitzades, amb fortaleses i capacitats, per tal de superar tots els reptes. si bé aquestes paraules van ser pronunciades fa un segle i mig aproximadament, continuem escorats en una societat on l'assignatura d'ensenyament la suspèn any rere any.

POLÍTICA EDUCATIVA

a les noves dinàmiques del Ministerio de educación de josé Ignacio wert, cal sumar les polítiques catalanes, les quals també presenten una sèrie de controvèrsies que podrien estar afectant a la qualitat educativa. Les retallades en educació pública i el desplegament que ha tingut la Llei d'educació de catalunya (Lec) per part de la consellera d'ensenyament, Irene rigau, podrien haver sigut “ideològiques”, tal i com ho assegura l'estudi “L'agenda de la política educativa: una anàlisi de les opcions de govern” de la Fundació jaume bofill. segons argumenta l'informe, la conselleria “ha retallat més del que els condicionants li obligaven”. rigau, per la seva banda, no ha trigat en titllar l'informe d'un “pamflet” poc seriós i sense base científica. una sèrie d'opinions sobre els condicionants educatius que haurem d'observar d'arrel. és a dir, com-

cap a peus | març

aquesta percepció de pèrdua de qualitat educativa es podria relacionar amb la inseguretat que presenten les continues reformes legislatives en matèria d'educació. Des de 1970 s'han aprovat fins a 13 lleis orgàniques diferents. L'última, la LOMce, ha rebut el rebuig total del congrés dels Diputats. De totes maneres, però, la majoria absoluta del partit popular l'ha aconseguit aprovar en solitari. ara només cal esperar a la propera reforma educativa, ja que després de 43 anys d'història democràtica encara no s'ha arribat a cap pacte d'estat en educació.

15

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 16

apunt històric | L’Ateneu Obrer de Sant Andreu i l’educació | VíCtor zAPAtA

E

l segle xIx va veure florir el moviment ateneístic a europa, principalment als territoris en vies d’industrialització. catalunya no va ser una excepció en aquest corrent de caire popular, sobretot donades les greus insuficiències de l’acció estatal en l’educació i moltes altres esferes. un ateneu és una institució que crea, forma, transforma i acull cultura (popular), que a la vegada divulga i enfronta alternatives socials i culturals. existien dues conceptualitzacions d’ateneus obrers. La primera amb un caràcter moderat, promoguda per sectors de la burgesia i una part del catolicisme, destinada a l’ajuda i cura dels més vulnerables. per l’altra banda, un ateneu creat pels treballadors i treballadores, que consideraven que la seva formació s’havia de generar mitjançant el propi esforç col·lectiu. No acceptaven ajudes exteriors, és a dir, van escollir l’autogestió com a motor de canvi social i econòmic. a la segona classificació situem el naixement de l'ateneu popular de sant andreu del palomar, fundat l'any 1885 per una vintena d'homes i dones. aquesta va ser una iniciativa que sorgia amb el propòsit, entre molts altres, de disminuir els problemes i les deficiències que sofria la classe treballadora de sant andreu en l'àmbit educatiu. L’opció escollida va ser la d'impartir un ensenyament progressista i laic.

provant com poden estar afectant les retallades i les polítiques de Govern en els centres d'ensenyament del nostre voltant.

MANCA DE PLACES?

16

La Vocal d'educació de l'associació de Veïns de sant andreu de palomar (aVV), Gemma armengol, denuncia que existeix una “manca” de places públiques a les escoles bressol i de primària. una situació que arriba a definir com a “crònica” a sant andreu, ja que vindria a reiterar-se any rere any. Davant d'aquesta circumstància, l'administració ha optat pel que es coneix popularment com a bolets. una metàfora que vol dir l'augment excepcional del nombre de grups d'alumnes en un determinat curs, i que any rere any va sortejant els cursos fins arribar a 6è. si bé afegir nous grups d'alumnes a les escoles en funció de la demanda pot semblar una bona opció, això pot tenir conseqüències en el funcionament intern del centre públic. “potser [pel fet d'encabir el nou grup] se'ls ha tret l'aula de música per fer una classe

com a institució social es va legalitzar al juny de 1887, fins que finalment l’any 1902 va certificar la seva inscripció en el registre Oficial d’associacions. Les seves tasques no es van reduir només a l’educació, sinó que també es va dedicar a l’organització de conferències, obres de teatre, competicions esportives, etc.

L’objectiu principal era transmetre uns valors a tota la canalla, com la solidaritat, el suport mutu, l’esforç i l’estalvi. en un àmbit més oficialitzat, el propòsit que es plantejaven era la impartició de certs coneixements, que permetien posteriorment començar estudis mitjans o accedir a ocupar un lloc de treball.

Després de la llarga nit del període franquista, en què les funcions de la institució van quedar suprimides, a partir de l’any 1980, es van tornar a portar a terme activitats socials i culturals. però amb una diferència clara, no es va optar per seguir amb la formació en l’àmbit educatiu de la classe obrera, sinó que els esforços es van destinar íntegrament a realitzar activitats complementàries d’oci.

Víctor Zapata és antropòleg i ha realitzat un treball d’investigació sobre l’Ateneu Obrer de Sant Andreu

nova”, concreta armengol. De fet, cada any s'han hagut d'anar repartint els bolets en una escola o altre, ja que, tal i com opina la vocal, “sempre han faltat més escoles” més enllà de les que ja estan en barracons, com can Fabra i La Maquinista.

FUTUR INCERT

actualment aquests grups bolet es troben a la primària, però amb el pas del anys hauran de ser absorbits i traspassat a la secundària. Totes les previsions apunten a què per l'any 2016 es podrien complicar les inscripcions als centres públics, ja que fins a 50 alumnes més dels habituals faran el pas de 6è a 1r d'esO. De cara al futur la suma encara creix més, ja que pel 2018 sortiran de 6è de primària 5 grups més que els que hi ha ara, o el que és el mateix, fins a 250 nens més dels que ja arriben. si bé a la nostra població gaudim d'una sèrie de centres de primària públics (tot i que “insuficients”, segons l'aVV), un cop arribem a la secundària el panorama s'enfosqueix. sant andreu de palomar només disposa d'un únic institut pú-

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 17

apunt tècnic | Els atacs es tradueixen en desigualtat | AGnès DuCH LArEnA

j

Tot això encara es va agreujar més el curs passat, quan l’administració va decidir no enviar substitucions en cas de baixa per malaltia fins passats dotze dies lectius (dues setmanes reals). aquesta nova mesura, a banda de deixar molts professionals sense feina, ha trastocat encara més el tarannà dels centres i en especial del curs o cursos afectats. a més a més, cal recordar que ens trobem i defensem una escola inclusiva, que dóna cabuda a móns molt diferents, però que per ser real i efectiva necessita unes condicions i uns recursos específics.

De cara al curs vinent, el cens sembla indicar un descens d’uns 600 alumnes de p3. L’opció més coherent, justa i econòmica seria retirar alguns concerts a escoles privades de les

zones on la baixada de la natalitat fa preveure que sobraran places (sobretot si tenim en compte que l’origen i la base dels concerts ha estat donar cabuda a l’alumnat que no podia assumir l’escola pública per manca de centres) i mantenir l’oferta a totes les escoles públiques. Tanmateix, la Generalitat mantindrà la mateixa oferta de places del curs passat en el procés de preinscripció i es sospita que cara el curs vinent tancarà aules de p3 d’algunes escoles públiques. evidentment, la “crisi ha servit d’excusa per tirar endavant i justificar les dues lleis vigents d’educació que ens afecten directament. D’una banda la LOMce, de caràcter estatal, que ha estat aprovada després de molta polèmica i que es preté començar a aplicar el curs vinent; i la Lec, vigent a catalunya des de fa quasi sis anys, que es diferencia ben poc de la LOMce, excepte pel tema lingüístic on topen frontalment (l’unic que s’ha explicat des dels mitjans de comunicació).

Hem de lluitar perquè no s’arribi a aplicar la LOMce, però també hem d’exigir la derogació de la Lec. Agnès Duch Larena és mestra de l’Escola Ramón i Cajal, membre de les reunions de Zona del Districte, de la Comunitat Educativa de Sant Andreu i del Grup d’Educació de l’Assemblea de Sant Andreu.

cap a peus | març

a fa anys que l’educació pública està patint atacs i les conseqüències d’unes polítiques educatives desiguals i elitistes. Des del 2010 s’han anat aplicant retallades tant en l‘àmbit de l’alumnat i les famílies (de beques per material, menjador escolar…) com en el dels professionals (disminució del nombre de mestres i personal de suport: vetlladores, Tècniques d’educació Infantil…). paral·lelament, la natalitat ha anat creixent; de manera que les ràtios mestre/alumne han anat augmentant. en poc temps, s’ha passat de 25 a 27 alumnes per mestre (és a dir més alumnes i menys recursos humans i materials). conseqüentment, any rere any s’han anat reduint les hores destinades a reforços i desdoblaments.

17

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 18

l’entrevista | Eli Manen | MEMbrE DE L’AMPA DE LEs EsCoLEs DE CAn FAbrA i MEstrE GibErt

"L’oferta pública de secundària no respon a les necessitats de les famílies del districte” D. G. M

al districte de sant andreu han vingut a viure moltes parelles joves en habitatges de nova creació en els últims anys. a més, encara queden pisos buits espeant a noves famílies... com ha afectat això a les escoles? per resoldre aquest boom demogràfic, el Departament d’ensenyament ha optat per ampliar el nombre de grups de p-3 a les escoles independentment de si el centre estava preparat o no per acollir un grup classe més. el que es coneix popularment com a bolets. creen un nou grup en un centre que ja tenia una sèrie de línies establertes. això des de quan?

Des del curs 2008-2009 s’està repetint al districte la implantació de bolets a les escoles públiques. ara ja pràcticament totes les escoles tenen un o dos bolets: l’escola eulàlia bota, Ignasi Iglesias, can Fabra, La Maquinista... però seran escoles que disposaran d'aules suficients?

No, sinó que més aviat amb la implantació dels bolets les escoles perden espais físics. en alguns casos fins i tot s'ha d'invertir a fer reformes a les instal·lacions. què li sembla l'alternativa d'encabir més nens per classe? això també ho han fet. Des d'aquest curs que tenim classes de p3 amb 27 alumnes en algunes escoles. augment de les ràtios. pensem que acumular més alumnes per aula i fer créixer el nombre de grups escolars no és gens positiu per l'educació dels nostres fills i filles. Només fan que evidenciar una manca de planificació.

18

blic de referència: l'INs Doctor puigvert, ja que l'INs Valldemossa pertany al districte de Nou barris i el príncep de Viana a La sagrera. en un principi, la idea seria que el Doctor puigvert acollís a tots els alumnes que surten de la primaria pública, però això no ve a ser ben bé així. segons les dades que disposa la Vocalia d'educació de l'aVV, fins a un 25% dels alumnes que acaben la primària pública continuen l'esO en centres concertats o fora de la població. un percentatge “que no es diferència gaire del que passa a la resta de barcelona, però que en el cas que si aquests alumnes volguessin anar a un institut públic no tindrien lloc” critica armengol. “L'administració ja especula amb que un de quatre alumnes optarà per la concertada, però ells no els ofereixen places; què passaria si aquests volguessin matricular-se a la pública?” qüestiona la vocal.

i després aquests nens continuaran la seva educació als instituts...

L’oferta pública de secundària no respon a les necessitats de les famílies del districte, i davant la impossibilitat d’entrar en un institut de proximitat han d’optar per la concertada. sembla que encara trigaran uns quants anys a construir un nou centre de secundària públic. al barri de sant andreu fa anys que es demana un institut i tampoc s’oferta cap tipus d’ensenyament post-obligatori públic. més enllà del batxillerat vol dir? el districte no ofereix cap mena de formació professional: ni de Grau mitjà, ni superior, ni programes de qualificació professional Inicial (pqpI).

NECESSITEM UN INSTITUT?

La directora de l'INs Doctor puigvert, Montse ciuró, afirma que en aquests moments sant andreu “no necessita un altre institut”, però que “segurament” en un futur sí. armengol per la seva banda és taxativa i atorga “molta importància” al fet de tenir un nou institut a partir del 2016. I finalment, cal afegir la perspectiva de l'administració, la qual apostaria més aviat per ampliar les línies als instituts actuals de cara al 2016, i construir un de nou per al 2018. sobre la qüestió d'ampliar a quatre les línies dels centres de secundària, la directora del puigvert ho contempla amb bons ulls. el cas es que ja havien treballat amb quatre línies durant els primers anys de l'Institut i a la llarga aquesta política els “beneficiaria” per aconseguir més grups de batxillerat. De totes maneres, actualment el centre de secundària ja està treballant

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 19

l’entrevista | Jaume Mata | MEMbrE DE L’AMPA DE L’EsCoLA sAGrEr

"Preferim l'institut Martí Pous en barracons per al 2016 que esperar a la construcció del 2018" D. G. M

preferirien tenir un institut en barracons el 2016 o millor esperar l'any 2018 quan l'edifici ja estigui rehabilitat?

La decisió és clara: en barracons pel 2016. el temps juga en contra nostre i no podem esperar més. quines opcions tenen sobre la taula?

O això, o bolets itinerants i augments de ràtios als instituts com ja tenim ara. Les massificacions no són gens bones. actualment un de cada quatre nens al sortir de la primària pública sol·licita la secundària concertada. a què es deu?

De moment no tenim resposta... però des de la comunitat educativa hem endegat un Grup de Treball Transversal per fer estudi de la situació actual del Mapa escolar del nostre districte. i un dels punts d’estudi serà la pèrdua d’alumnat d’escola pública en el trànsit de pimària a secundària. curiosament aquesta circumstància no es reprodueix en altres districtes. De totes maneres el consorci d’educació hauria de garantir que tots els alumnes matriculats a escoles públiques puguin tenir continuïtat dels seus estudis en instituts del districte. amb l'institut a la fabra i coats la tendència es podria revertir?

I tant que sí. segurament que una bona part d'aquelles famílies que es traspassen a la concertada continuarien a la pública

cap a peus | març

L'actual situació de greu crisi econòmica està fent augmentar la demanda de places públiques per part de les famílies. de la concertada a la pública. això comportarà un dèficit de places de secundària. si bé ara només parlem de les dades de 6è i de 1r d'esO, la situació es pot agreujar. necessitarem un nou institut?

Nosaltres el que no entenem és que com l'administració pensa que no en cal un de nou. l'institut martí pous de can fabra, pel 2016 o pel 2018? sens dubte el 2016 només ens hem de fixarnos amb aquestes dades: el curs 2016-2017 arribaran a 1r d’esO dues línies més procedents dels bolets de l’escola eulàlia bota i de l’escola sant pere Nolasc. I sense tenir en compte el 18% d’alumnat de la concertada. i si això és per al 2016, que ens depara el 2018?

L’altre augment significatiu es produirà el curs 2018-2019, en què arribaran a 1r d’esO 3 unitats més respecte al 2016-2017. que opinen els pares respecte a la situació actual? existeix molta precupació davant d’aquest escenari que tenim. De fet ja fa temps que estem treballant plegats en aquesta matèria i hem establert reunions amb responsables polítics.

19

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 20

l’entrevista | Ester Farré | MEMbrE DE L’AMPA DE L’EsCoLA LA MAquinistA

"Augmentant les línies dels instituts no es facilita l'acollida dels alumnes en els centres" D. G. M

l'administració té previst augmentar fins a 4 línies la capacitat dels instituts. com ho valoren?

Molt negativament. el canvi de primària a secundària representa un repte per l’adaptació dels alumnes a una nova etapa educativa. però és un repte que cal assumir, no?

La majoria d’escoles tenen dues línies, algunes una... Les persones que s’estan plantejant això podrien imaginar-se com es deu sentir un nen o nena d'11 o 12 anys quan arriba a un Institut amb tants alumnes. aleshores planteja que es dificulta l'adaptació de l'alumne al nou centre amb les polítiques d'engrandir els instituts? pensem que amb aquestes mesures no es pot facilitar una bona acollida de l'alumne en el centre. per què? els alumnes que comencen 1r d’esO encara són preadolescents i alguns no han fet ni els 12 anys. però aquest pensament no es pot veure influenciat per la por de les famílies?

Molts pares abans de viure aquesta etapa pensem que al començar la secundària els nois han de ser totalment autònoms. però en realitat és una etapa complicada, no tots els infants maduren en el mateix moment. és d'una fase essencial en el desenvolupament personal.

els estudiants necessiten un acompanyament en aquest moment vital de canvis físics, emocionals i d’entorn escolar, i això no és possible en centres tan grans. defensen una major vinculació entre alumne i educador?

Volem una secundària pública de proximitat. com ho fem encaixar amb la circumstància actual? és del tot necessari un altre institut. Tenim escoles de nova creació que ja han arribat al 6è curs i moltes altres que arribaran en qüestió de pocs anys. Necessitem un nou centre d'educació secundària per aquestes famílies.

l’entrevista | Mònica Sandoval | MEMbrE DE L’AMPA DE L’EsCoLA MEstrE GibErt "L'educació per tothom és l'únic camí per aconseguir una societat justa” 20

D. G. M

L'educació és cosa de tots. Hem de tenir en compte que els alumnes del present són els professionals i els ciutadans del futur. resulta evident. sí, però l'educació es desinfla si no la cuidem. com aborden la qüestió? potser ens pot semblar que individualment no podem fer res per millorar i aconseguir una millor qualitat de l'educació dels nostres fills. continuï... però si unim forces i esforços podem fer més del que creiem. per aquest motiu s'han aplegat sota la coordinadora d'ampa?

efectivament. Les famílies, els professors i les entitats veïnals i educatives de sant andreu no volem que l'educació pagui la crisi. (...)

Volem defensar l'escola pública per tal d'aconseguir l'èxit escolar i la cohesió social. L'educació a l'abast de tothom és l'únic camí per aconseguir una societat justa. quina és la forma de guanyar-se les adhesions?

Durant el curs 13-14 estem organitzant una sèrie d'accions en les quals cada mes presentem i animem a les famílies a participar. la comunitat educativa creix.

La xarxa social a poc a poc s'ha anat teixint, com una aranya que fa la seva teranyina i que amb paciència i confiança espera que s'enganxi als qui governen i escoltin els nostres desitjos.

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 21

Davant d'aquesta idea, ciuró ho té clar: “nosaltres tenim un projecte educatiu [...] que ofereix a tot l'alumnat la dedicació més individual possible [sota qualsevol circumstància]”. si bé el puigvert actualment omple totes les seves places disponibles (i encara pot ampliar línies), la responsable de l'Institut augura que l'administració haurà de fer plans per al 2018, ja que el centre pot absorbir la demanda “fins a un cert punt”.

INSTITUT MARTÍ POUS

per aquest motiu, l'aposta de l'aVV per esmenar la previsible i “immediata” manca de places a sant andreu de cara a un futur és l'Institut Martí pous. aquest nou centre d'ensenyament de secundària es situaria a l'interior de la Fabra i coats i tindria un cost aproximat d'uns 9 milions d'euros. és a dir, uns 3 milions més del que costaria una nova instal·lació pel fet d'haver de rehabilitar un edifici que forma part del patrimoni històric de sant andreu de palomar.

La responsable del Doctor puigvert ha declarat que és una “fantàstica” alternativa, ja que la pròpia Fabra i coats “es tracta d'un espai a reivindicar” per tota la gent del poble. sobre les idees que podrien apuntar a una preferència del veïns envers al nou institut, en detriment del puigvert, Montse ciuró assegura que “no els farà cap ombra”. “al contrari, benvinguts els centres que treballin amb una sèrie de projectes tan interessants com estem desenvolupant nosaltres”.

PROJECTE EDUCATIU A L ALÇA

“els veïns de sant andreu han mimat poc a l'INs Doctor puigvert” lamenta la directora del centre. “com que queda una mica la punteta del barri doncs a la gent els hi sembla que potser ja no és sant andreu”, però assegura que ells són tan andreuencs com qui viu a la plaça Orfila. si bé ciuró admet que els veïns no s'han mirat amb bons ulls l'Institut des de fa anys enrere, té clar que “ja comença a ser hora” que la gent “sàpiga” què fan. un projecte educatiu que no només defensa el mateix centre, sinó que també rep el suport de l'associació de Veïns. armengol defensa que “entre tots” han d'impulsar el puigvert. una planificació professional que té com a eix principal la qualitat educativa. un element central gens menyspreable.

Tal i com va testificar Nelson Mandela, “l'educació és l'arma més poderosa per canviar el món”.

cap a peus | març

a 3r amb 4 línies i a la resta de cursos també han desdoblat a 4 els grups de tres línies de manera interna, per tal de treballar amb un volum d'alumnes més reduït per aula. una política d'augment de línies que entra en confrontació amb els arguments de la vocal de l'aVV: “aplicant les 4 línies probablement disminuirà la qualitat educativa”.

21

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 22

o va Ei, n ió! c se c

E

slow food a barcelona CAP A TAULA

qual posen en valor a través de la seva creativitat.

l passat 3 de març es van donar a la sala cotxeres del palau robert les distincions km0 als restaurants i cuiners que enguany formaran part de la xarxa km0 de slow Food. aquest mes volem explicar-vos què és tota aquesta moguda de slow Food per si encara no sabeu de què va. slow Food és una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre, d’àmbit internacional. es va crear a Itàlia el 1986 per evitar l’erosió i estandardització de les gastronomies locals i combatre la falta d’interès general per l’aliment, els seus aspectes nutritius, orígens, sabors i les conseqüències de les nostres opcions alimentàries. avui és present a 153 països, compta amb més de 100.000 associats i 1.300 grups de voluntariat local o convivia. slow Food barcelona és una associació sense ànim de lucre, independent i sense inclinació política. està configurada per un grup heterogeni de persones de diferents competències amb una estreta vinculació amb l’aliment: productors artesans, agricultors, pescadors, forners, agrònoms, científics, cuiners, creatius, educadors, periodistes, documentalistes… Tots ells amb un denominador comú: són consumidors responsables.

22

L’associació es va formar el 2007 com a moviment local creat a partir de les premisses de l’organització internacional. està fortament vinculada a les comunitats productores d’aliment, és a dir, connecta i uneix a camperols, pesca-

L’ARCA DEL GUST

El gust pel producte de quilòmetre zero i la gastronomia local són ja una moda a la ciutat dors, ramaders, forners i petits artesans amb gastrònoms, professionals de l’alimentació, cuiners, agrònoms, científics i consumidors responsables, els quals anomenem coproductors. proposen la ‘ecogastronomía’ com a mitjà per unir i protegir la cultura gastronòmica local amb l’ecologia de la terra, a través de la producció d’aliments locals, artesans, ecològics i de comerç just: bons, nets i justs. Tot això celebrant el seu sabor i qualitat, promovent la defensa de la biodiversitat agroalimentària local i la preservació del mitjà rural i marí. el productor és el principal protagonista d’una nova gastronomia. els cuiners exerceixen un paper fonamental: són els intèrprets d’un territori, el

L’arca del Gust és un projecte que slow Food creà en 1996 per elaborar un catàleg de productes alimentaris, descriure’ls i atraure l’atenció internacional sobre aquests aliments procedents d’arreu del planeta. es tracta d’un catàleg de més de 900 productes en risc d’extinció, contaminació o oblit. a espanya n’hi ha actualment 113 de catalogats, dels quals a catalunya tenim: la patata del bufet, l’ovella ripollesa, la cabra catalana, elgall del penedès, els brotons i espigalls, la col paperina, l’escarola perruqueta, la garrofa, l’all de belltall, la guixa, laceba coll de Nargó, la tomata rosa d’albesa, la tomata trumfera, l’oli d’oliva sarrut, el bitxo de Tiurana.

BALUARDS

els baluards són projectes a petita escala per ajudar a productors alimentaris artesanals a conservar els seus mètodes de treball i protocols d’elaboració tradicional i artesanal. Foren concebuts per slow Food el 2000 i constitueixen el braç actiu de l’arca del Gust. es basen en contextos geogràfics locals específics al món. Les estratègies poden variar en funció del projecte i del producte, però els seus objectius són sempre els mateixos, tant si impliquen a un sol productor com a milers de persones. a catalunya actualment són baluard del gust les mongetes del ganxet i el vi de malvasia de sitges. bon slow profit!

Irene González

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 23

El perfil de...

Francesc Ferrer

“Comences en un camp de terra i acabes en un gran estadi”

V

a començar al món del teatre una mica de rebot, la seva germana actuava al grup amateur de sant pacià i quan els faltava algú, ell era perfecte per cobrir aquest buit a l’escenari. així que amb 3 anys ja corria per les tarimes gairebé com un professional i pels carrers del barri com un bon andreuenc, hi ha fet molta vida i ha participat activament al teatre o a l’esplai.

Va començar al teatre una mica de rebot i, amb el temps, es va convertir en un imprescindible

De vegades té feina i de vegades no, aquest és l’únic sacrifici que pateix. No l’importa haver de rapar-se el cabell, tenyir-se’l de rosa o deixar-se créixer un bon bigoti, però pateix quan un dia, més o menys de sobte, es troba sense feina fins no sap quan. aquest és

el mal dels actors, “durant sis mesos treballes 15 hores al dia i després, no tens feina”. Tot i això, els anys porten experiència i ha après a conviure amb aquest patiment i a veure-hi el cantó positiu: durant aquestes èpoques sense feina, té el luxe de poder oblidar-se del despertador. segur que el seu amulet de la sort és la seva actitud. ell l’anomena “actitud artística”, creu que sempre l’ha acompanyat i la defineix com la postura que has de prendre per seguir el teu camí, sempre encarant les coses amb passió, amb sinceritat i coherència perquè mai no et calgui penedir-te d’allò que no vas gosar fer. La seva filosofia és tenir il·lusió i creure en un objectiu, no fer volar coloms però tampoc ser pessimista i, sobretot, fer les coses amb una mínima implicació personal. a partir d’aquí, el camí ja està mig fet. I tal i com diu ell, potser “comences en un camp de terra, però acabes en un gran estadi”, i la satisfacció que reculls en veure els resultats és màxima. quan parla de teatre ho fa amb il·lusió, li encanta el que fa i no ho canviaria per res del món i gairebé a diari es recorda a ell mateix la sort que té de poder viure d’una de les seves grans passions. això és èxit i no que et reconeguin pel carrer. a part de llegir qui és Francesc Ferrer en aquest article, existeixen altres possibilitats igual d’atractives: televisió i teatre. recentment se’l podia veure al canal 33 a la sèrie pop ràpid, una sitcom on es posava al paper de l’albert per donar vida a un nou personatge amant del rock que vol obrir-se camí en el món de la música. I si preferiu el directe, aneu a la sala beckett, on podreu gaudir de George Kaplan, una bona peça de teatre, estrenada al Grec 2013 Festival de barcelona, que segur que no us deixarà indiferents.

Joana Ariet Porta

cap a peus | març

sempre vinculat al món de la interpretació, no va ser fins els 25 que la temuda pregunta –malauradament molt sovint sense una resposta instantània- va cobrir els seus pensaments: “què faig amb la meva vida?”. es pot dir que tenia una futur molt ben encarrilat, havia estudiat magisteri i ja tenia una feina fixa com a professor. però si havia aparegut la pregunta, potser és perquè les coses no corrien per les vies que realment ell volia. amb el suport de tothom va optar per deixar el magisteri i va escollir l’opció més arriscada, viure exclusivament de la feina d’actor. I avui afirma sense titubejar que sí, que és actor i així es presenta i defineix, no dubta que l’elecció va ser l’encertada. Ha treballat sobretot en teatre, però també en cinema i televisió. són tants els papers que ha arribat a representar, que fins i tot li costa recordar-se de tots els títols que apareixen en el seu currículum.

jOaNa arIeT

23

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 24

cultura | Teatre i còmic

El dia de la dona

E

aTeNeu De saNT aNDreu

L’Ateneu de Sant Andreu va presentar l’obra ‘Donetes’, de Forat Sense Fons scric aquestes línies el 8 de març, dia de la Dona treballadora i considero que és una data ben adient per parlar de Donetes, peça que es representà a l’ateneu de sant andreu del 22 de febrer al 2 de març per la companyia Forat sense Fons.

24

Louisa M. alcott escrigué l’obra, popularment coneguda com a Mujercitas, entre el 1867 i el 1868. crec que és important recalcar aquesta data, perquè si bé potser actualment l’obra pot semblar massa ensucrada, en el seu moment fou tota una revolució. La manera com l’autora presenta les quatre germanes March, especialment a jo, trenca amb l’enfocament en què s’escrivien les contemporànies guies de conducta per a senyoretes.

Forest el 1912. sovint era massa fragmentada i cansaven una mica els canvis d’escena, tot i la velocitat de la companyia. per cert, en aquest cas també cal destacar el treball de maquillatge i perruqueria (andrea agüeros, Laura edo, jennifer Fernández, estefania Mancheño i Nayma ramos), cuidat fins a l’últim detall. aquest mes de març també s’han representat un parell d’obres a sant andreu: del 8 al 16 de febrer a sant pacià catalans a la romana per antifaz i del 14 de febrer al 2 de març Truca un inspector per clip Teatre al centre cívic. però tal i com es reivindica al 8 de març quan una és dona, treballadora i mare sovint té l’agenda plena i no pot fer tot el que voldria, espero poder veure les properes funcions.

Novament, cal felicitar Miquel àngel Mateu (direcció) per la repartició de papers: Meg (Laura Mateu), jo (alba Millaruelo), beth (Irene peso), amy (sandra Lloret) i sra. March (Montser calix).

Les cinc March i el seu caràcter estaven molt ben reflectits: la responsabilitat de Meg, el caràcter de jo, la timidesa de beth, la vanitat d’amy i la maternalitat de la senyora March. La resta de l’elenc: Gemma pujol, Ferran Gibert, sebas Ocaña, sergi camargo, carme cerdà i javi González contribuien a ressaltar el gran treball de les protagonistes.

el proper esdeveniment és pel 30 de març, la Lírica de sant andreu presentarà el Mikado al casal catòlic. el musical d’arthur sullivan i w.s. Gilbert és molt conegut gràcies a l’adaptació que en va fer Dagoll Dagom, i a sant andreu tindrem orquestra en directe!

I tot i que ja és pel proper mes, del 5 al 14 la cia. 13 i acció representarà La Nonna a l’ateneu de sant andreu.

Grinyolava una mica la versió teatral, adaptada per Marian de

Irene Caixàs i Vicens

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 25

tintín compleix 50 anys en català a sant Andreu

Una mostra al Centre Cultural Can Fabra repassa la presència del còmic belga a Catalunya des de la primera traducció

V

iatges per tot el món (i la Lluna), conflictes històrics (Guerra Freda, revolucions comunistes), molt d'humor (les pallassades dels Dupond i Dupont) i els renecs del capità Haddock. Tot aquest còctel compleix mig segle de vida en català. Les aventures de Tintín, còmic catedralici de la història del novè art, creat per Hergé, va començar-se a traduir a la nostra llengua a l'abril de 1964 amb Les joies de la castafiore de la mà d'en joaquim Ventalló, escriptor, periodista i polític. De fet, Ventalló fou tinent d'alcalde de sant andreu per erc durant els anys de la república.

cap a peus | març

La mostra Tintinaires de catalunya, oberta al públic fins al 31 de març al centre cultural can Fabra, pretén fer un recorregut històric la presència del Tintín a catalunya durant 50 anys i retre homenatge a tots els fans del popular personatge. Les aventures de Tintín van ser el primer contacte amb el català per centenars de nens i nenes catalans durant la última dècada del franquisme quan les tintinaires de catalunya, oberta al públic fins al 31 de març al centre cultural can fabra. / a. GarrIDO llengües cooficials de l'estat no podien ser utilitzades a l'ensenyament. D'aquí, català de Les joies de la castafiore, l'aventura que compleix "el fort arrelament de Tintín a la societat catalana", tal i com mig segle a casa nostra, i originals dels esborranys de les traproclamava en pau Vinyes i roig, comissari de la mostra, junduccions i correccions de joaquim Ventalló, cedits pels fills tament amb jacint Guillem, David xifort i joan Trulls. Tots de l'il·lustre periodista. quatre són membres de 1001, associació catalana de tintinaires, entitat que aplega més de 300 socis en deu anys. al voltant de la mostra s'han organitzat diversos actes com un taller infantil el dijous 13 de març (18.00 hores), una conL'existència d'aquesta associació de fans és una de les molferència sobre els 50 anys de Tintín en català a càrrec de tes fites que es repassen en aquesta mostra que va des de la David xifort (19.30 hores) i una taula rodona el dijous 20 de publicació de totes les aventures i llibres relacionats amb l'omarç sobre el futur de Tintín: noves aventures? el recorrebra d'Hergé, incloent les revistes setmanals de còmic, pasgut d'aquesta col·lecció farà reviure les vinyetes de Tintín a sant per retalls de diaris amb notícies sobre Tintín, fins a la tots els visitants. gran quantitat de marxandatge disponible i un repàs a diverses exposicions que s'han fet al voltant del periodista del tupè.

Alain Garrido això sí, les dues joies de la corona són: una primera edició en

25

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 26

o va Ei, n ió! c se c

D

quina és la situació dels CAPs? SALUT

urant la última reunió de la vocalia de sanitat, la que vam tenir amb el Dr. escosa, se'ns va informar de com quedaria la situació dels ambulatoris de sant andreu: el de cap Meridiana i el cap de casernes.

CAP MERIDIANA

L'ambulatori Meridiana, consta de tres àrees bàsiques de salut (abs), on hi treballen metges de família, especialistes, departament de pediatria, laboratori, radiologia, rehabilitació i altres especialitats. aquest cap, actualment, atent aproximadament a uns 50.000 veïns. abans de l'estiu, està previst que s'obri el cap de casernes, amb el qual es repartirà la població entre els dos ambulatoris, així com també el personal sanitari: metges, infermeres, etc. en aquest centre, hi seguiran estan els especialistes.

Des de fa un any, el servei d'urgències, es realitza al cuap casernes. així, el cap Meridiana, ja no hi ha aquest servei, però sí un d'atenció continuada, que atén de 8.00 a 20.00 hores de dilluns a divendres, i els dissabtes de 9.00 a 17.00 hores.

CAP CASERNES

Desprès de més de 10 anys reclamant un nou ambulatori, està previst que aquest es posarà en funcionament abans de l'estiu. a dia d'avui, falten els ordinadors i la reorganització de la plantilla. per aquesta raó, s'està cercant el personal que dirigirà el centre.

26

el cap ocupa la primera i segona planta de l'edifici del centre sanitari de casernes Isabel roig. a més a més, a la segona planta hi haurà una unitat d'hospitalització de curta i llarga estada. La planta baixa és on està ubicat el cuap (centre d'urgències d'atenció primària). > primera planta: és on estaran els metges de família, dues consultes administratives, els departaments d'ecG, analítiques i espirometria. Volen que el personal administratiu faci un clivatge del pacient, valorant si s'ha de visitar amb la infermera o el metge. La infermera farà el seguiment del malalts crònics i revisions (prevenció), aquesta valorarà les necessitats del pacient per tal de decidir si ha de ser visitat pel metge o no. sempre hi haurà un metge de família a prop, per poder ser consultat per la infermera a l'instant. > segona planta: La idea es traslladar tot el departament de

pediatria a casernes, ja que volen concentrar tots els pediatres per portar-ho conjuntament amb els especialistes de la Vall d'Hebron (és un pla pilot). aquests es desplaçaran dos cops per setmana i podran valorar casos tots junts. es farà en dues fases: la primera hi aniran els pediatres i a la segona, en dos o tres mesos, ho faran els especialistes. aquells pediatres que tinguin un màster en alguna especialitat, com al·lergologia, passaran visita un cop per setmana. el departament d'oftalmologia pediàtrica quedarà al cap Meridiana per la quantitat d'aparells que hi han. està previst posar jocs infantils a la sala de espera, també hi haurà un grup d'animació, els pallassos "payapupas". a l'altre costat de la planta estaran: l'assistenta social d'adults, l'administració i els dentistes. aquests últims, també hi seguiran estant al cap Meridiana. També hi ha d'anar la unitat de pacients crònics d'uns 225 llits, de curta i llarga estada. aquest departament es preveu que a finals del 2015 es posi en funcionament, però de moment no està clar, ja que s'ha de buscar un inversor privat, però serà de gestió pública. a la resta de plantes de l'edifici hi ha el servei de psiquiatria d'adults i infanto-infantil, que ja està actualment funcionant.

L’AVV demana dos ambulatoris, no un trasllat dels professionals

Des de l'associació, hem estat demanant dos ambulatoris per repartir la població, ja que a sant andreu, en els últims anys ha crescut molt i encara ha d'anar incrementant més. No estem d'acord que la pediatria estigui només al cap de casernes. creiem que està bé el que es vol fer a casernes, però no ens agrada la idea deixar el cap de Meridiana sense cap pediatre.

Volíem doblar la presència de pediatres, no dividir-los o traslladar-los tots a un altre centre. a dia de avui no sabem com quedarà la divisió dels metges ni del personal sanitari, tampoc sabem com ho faran per informar als pacients quin metge de família els tocarà, ni si podran escollir metge en cas de ser un malalt complex. per cert, la divisió del territori s'ha fet des del carrer Malats a Fabra i puig (àrea bàsica 9 H.) i des de Malats a casernes (àrea bàsica 9 I).

Maria Guardia

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 27

esports | Waterpolo

El sant Andreu, subcampió de copa

ramon santís i la fe i l’actitud de les grans ocasions, l’equip va vèncer per 7-5 i va fer saltar la banca classificant-se per la final sis anys després. L’atlètic-barceloneta, per la seva part, va derrotar el Mataró per 14-8 i la final estava servida. un cop aquí, el potencial del rival, actualment tercer d’europa, va fer impossible el miracle, i tot i aguantar el tipus i donar la cara durant dues parts, el resultat final (14-5) va deixar clara la diferència entre els dos equips en l’actualitat.

Malgrat això, l’afició que omplia la pere serrat va ser generosa amb l’equip i el va premiar amb una tancada ovació al final del matx corresposta pels jugadors des del centre de la piscina.

L’altre gran reconeixement se’l va endur el porter ramon santís quan va ser substituït a pocs minuts del final, amb una actuació que el posa com a candidat al retorn a la selecció estatal. Moment a part per la recollida del trofeu, a mans del capità Daniel Hernàndez, que ha acabat ja la temporada fa setmanes per una greu lesió que l’obligarà a passar pel quiròfan. ara, la lliga continua i caldrà fer bo el reforç moral d’aquesta copa per tenir un final a l’altura del què la competició mereix.

JJ Aymerich

cap a peus | març

è

xit rotund d’organització en la copa del rei de waterpolo celebrada els passats 7, 8 i 9 de març a la piscina pere serrat de sant andreu. L’equip de waterpolo del club va completar una extraordinària actuació en obtenir el subcampionat al perdre la final contra el totpoderós atlètic-barceloneta. el primer i únic cop que l’equip va obtenir aquest resultat va ser l’any 2008, en la copa disputada a saragossa, en què els homes dirigits llavors per Manolo suárez van desfer-se del barcelona i del Mataró en les primeres rondes i van caure també a la final contra els mariners. en aquesta ocasió el sorteig va emparellar l’equip de xavi julià contra el sabadell, un gran vingut a menys amb el qual la igualtat a la Lliga era manifesta. Gran partit i gran victòria per 7-10 en un partit que permetia el sant andreu aconseguir el gran objectiu proposat, arribar a semifinals davant de la seva afició. a la vegada, l’atlètic-barceloneta es desfeia sense contemplacions del real canoe (21-5) i el Mataró patia per derrotar el catalunya (6-5). el duel que decidia el rival dels nostres a les semifinals se’l va adjudicar el Terrassa en derrotar el Mediterrani per 8-5. La proesa del sant andreu va venir, precisament, en semifinals, on el pronòstic era clarament favorable al Terrassa, segon a la Lliga i amb un gran equip. en un partit fora mesura del porter

MaNueL a. raIGaDa

27

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 28

esports | Futbol

tots som sant Andreu

Ara més que mai l’equip quadribarrat necessita el suport de tota l’afició andreuenca per a assolir la permanència a la Segona Divisió B

E

l primer equip de la ue sant andreu, actualment sota les ordres del nou entrenador Martí cifuentes, no passa per un bon moment. els mals resultats acumulats des de principi de temporada fins ara han conduit l’equip a una situació crítica, tant a la classificació com a nivell econòmic. cada partit de les últimes jornades és una final per a l’equip centenari. sumar i allunyar-se de les posicions de descens és l’objectiu d’aquest equip per a la present temporada. La victòria contra el filial del Villareal o l’empat contra l’Huracan Valencia han estat resultats clau per a no quedar-se a la zona perillosa de la taula del grup tercer de la segona Divisió b.

Fora del terreny de joc, la situació actual també es caracteritza per estar passant moments de dificultats, sobretot en l’àmbit econòmic.

Darrerament s’ha fet públic que els entrenadors del futbol base porten mesos sense cobrar i a més, no han estat donats d’alta a la seguretat social. el club quadribarrat ha estat investigat i ha rebut una sanció de gairebé 500.000€. aquesta mesura s’anava a aplicar als clubs de tot l’estat, però finalment només s’han investigat cinc equips catalans. La nova norma normativa d’Hisenda exigeix que els en-

En ContE Mòbil (II)

DOL PER LA MORT DEL SOCI NÚMERO 1 DE LA UE SANT ANDREU

joan Oliva bayo, el soci número 1 i més antic de l’entitat andreuenca, ha mort el 7 de març a l’edat de 100 anys. aquesta temporada havia rebut un reconeixement en el partit de presentació del primer equip.

Tot just fa tres anys, el març del 2011, el capapeus va poder entrevistar joan Oliva i va publicar una de les entrevistes més emotives de la secció d’esports. el soci número 1 de la ue sant andreu representa una institució en el club de la senyera.

Jordi Urtasun Cortés

lla entrà al vagó i, com si el món s’aturés, el silenci s’apoderà

E

de foteses i d’aplicacions. La vella estratègia de no mostrar interès

talla, va notar que la presència d’ella venia a omplir tots els buits

feia volar missatges a algun amic, sense buscar-la amb els ulls, Her-

conscient de la seva imperfecció o, més ben dit, de la seva huma-

panyant anònim, va començar a remenar les icones, els programets

del trajecte. Hermes, els ulls discutint-se entre la porta i la pan-

que encara hi havia a dins de la seva ànima tendra. per bé que se

sabia fill dels déus i les estrelles, Hermes havia estat sempre molt

28

trenadors/monitors del futbol base de qualsevol equip rebin una formació obligatòria i a més estiguin donats d’alta a la seguretat social, amb un contracte oficial amb l’entitat. aquesta mesura no pot ser assumida pels equips més modestos, que lluiten per a sobreviure cada mes. els equips implicats esperen que es retirin aquestes mesures que malmetran els “equips petits” i faran que cada cop sigui més complicat formar-se en el futbol base i poder dur a terme la pràctica esportiva dels joves talents.

nitat. I és que parlar de febleses era, com a mínim en el seu entorn

més immediat, tan habitual entre els éssers humans com entre els

divins. I per aquest motiu notava com aquell nom a la pantalla i aquell

somriure al seu davant eren com, en un pot immens de vidre, l’arena

que s’escola per entre els còdols en aquell experiment que il·lustra fins a quin punt la matèria, per plena, robusta i compacta que sembli, sempre té escletxes, sempre té forats.

I malgrat que pensava que el podia arribar a distreure una conversa

estúpida sobre motos, testosterona, alcohol i temeritat uns seients

més endavant, Hermes es concentrà en ella. per fer-li creure que no

n’estava pendent, fixà la vista als dits i els feia lliscar, dits i vista, per la pantalla, primer resseguint les lletres del nom d’ella –segur que era

el seu nom– i després per d’altres racons idiotes plens de distracció,

Per Andreu Giralt aparentment per algú que ens interessa massa. I, fent veure que mes li demanava que l’escoltés. ella va buscar el seu telèfon al fons

de la bossa i, talment com si entengués el correu alat del seu acom-

i les futilitats que podien ajudar-la a establir, sense fils i sense massa

concreció, un diàleg estrany amb Hermes, aquell nom que acabava d’entrar a la seva vida a través del quatregé. Trobava magnífic que

encara avui algú pogués dur un nom tan especial, tan clos en ell

mateix, tan enigmàtic. I, sense tenir la més remota idea que Her-

mes seia justament al seu davant, i amb tota la candidesa que avui

–eternament adolescents– ens encomanem al desconegut, hi co-

mençà a comunicar com per escapar-se del possible assetjament a

què podia veure’s sotmesa per aquell jove que, sense mirar-la als

ulls, feia com qui juga amb el mòbil justament per cridar l’atenció

d’ella. ella, potser no tan hàbil com Hermes en l’astúcia de lligar

cares i noms, tenia una missió més alta. Volia esbrinar qui era i a

què es dedicava aquell personatge amb nom de missatger de peus

alats.

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 29

XArXA DE Mots

HOrITzONTaLs. 1. actitud exaltada i positiva envers els reptes. 2. relació que s’estableix entre dos éssers vius quan la vida de l’un i de l’altre són interdependents. La lletra més pornogràfica. 3. Horitzó alterat per l’activitat del mantell freàtic. Disc de llarga durada. euskal Herria. 4. Obre la línia i tanca el tendal.

Forma sufixada que fa referència al món de la visió i dels aparells que la faciliten. Obertura alfabètica. 5. equip d’atenció a la Infància i l’adolescència. Moneda valenciana de baix aliatge. 6. sense número. Fer sorgir del no-res, amb imaginació i dedicació. Vocal inicial. 7. Metall de transició de número atòmic 39. subornar amb certa quantitat de mantega. 8. elegància gasosa en la manera de caminar, de moure’s, de parlar...

Per Andreu Giralt

VerTIcaLs. 1. Magatzem de campanya durant la guerra civil. 2. riu egipci. prefix que nega el que ve darrere, s’hi oposa. 3. alteració gramatical per la qual una paraula s’intercala entre els dos elements d’una altra de composta. parella habitual de sonoritat motora intervocàlica. 4. Lloc on es troba algú o alguna cosa. 5. afirmació. Vocal rodona. Motor que arrenca paraules, en solitari. sibilant serpentina. 6. Institut d’Orientació per a la Legislació popular. sigles en anglès de l’Institut universitari europeu. 7. candidat a dur-se als pulmons una il·lusió. 8. condicional per excel·lència. artèria mare del sistema arterial, nascuda al cor mateix del cor. 9. Muntanya de dos geps. est. La que no coneix qui no té ni idea de res. antic Testament. 10. perfumar amb l’aire que es desprèn.

verticals 1. església 2. nil. anti 3. tmesi. rr 4. ubicació 5. si. o. r. s 6. iolp. eui 7. aspirant 8. si. aorta 9. m. e. a. at 10 exhalar

horitzontals 1. entusiasme 2. simbiosi. x 3. glei. lp. eh 4. l. scopia. a 5. eaia. roal 6. sn. crear. a. 7. itri. untar 8. airositat

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela el mes de febrer ha seguit la mateixa tònica que al gener, és a dir, amb temps més de primavera que no pas d’hivern. Molta variabilitat, fronts atlàntics constants, molts dies de ruixadets i sobretot, gens de fred. La mitjana de temperatura al febrer s’ha situat en +1,6ºc respecte el normal, dada que ens demostra la suavitat de tot el mes.

Vuit dies de pluja, però en poca quantitat, han donat 25mm en tot el mes, un registre també inferior al que tocaria.

cap a peus | març

LA MétEo

29

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

21,3ºC 4,1ºC 11,87ºC 1026,2hPa 990,2hPa 1012,45hPa 25,0mm 9,0mm

14 3 26 10 9

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-mar591_Maquetación 1 13/03/14 10:50 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

Fes-te sòci/a de l’Associació!

capapeus-mar591_Maquetaci贸n 1 13/03/14 10:50 P谩gina 31

capapeus-mar591_Maquetaci贸n 1 13/03/14 10:50 P谩gina 32