Capapeus juliol 595

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:35 Página 1

Caràcter i orgull: homenatge a la historiografia andreuenca

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:35 Página 2

Apunta’t als cursets de l’AVV!

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:35 Página 3

E DI TORI A L La importància de la historiografia andreuenca

U

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

na de les característiques dels andreuencs i les andreuenques és la passió que sentim pel nostre poble i el seu passat. En aquest sentit, el Sant Andreu de Cap a Peus se n’ha fet ressò des del primer dels seus números i sovint ha incorporat seccions que, número a número, ens relataven aspectes de la vida política quotidiana i política de Sant Andreu de Palomar.

En els darrers anys, cada diada de Sant Jordi hem disposat de novetats editorials que han tractat el nostre passat des de diversos punts de vista, amb el denominador comú que els autors i les autores han estat persones vinculades als moviments i la vida social del poble.

Podem assegurar que la historiografia andreuenca és la que més s’ha incrementat en els darrers anys de tots els barris de Barcelona. Va ser també una de les primeres, amb les aportacions de Joan Clapés i Corbera, que des de principis del segle XX va anar destil·lant les seves investigacions a la premsa local i després en diversos llibres fins arribar a la fita

edita: ASSoCIACIó dE VEïnS

dE SAnT AndrEU dE PAloMAr president: SAnTI SErrA

vicepresidenta: GEMMA ArMEnGol I roSSEll

president d’honor: FrAnCESC PorrET dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

lA rEVISTA I l’AVV qUE l’EdITA no ES FAn

rESPonSABlES dEl ConTInGUT dElS ArTIClES I lES

noTES SIGnAdES PEr PArTICUlArS I Col·lECTIUS.

8

de les seves “Fulles Històriques”, iniciadores de la historiografia andreuenca. En Martí Pous, ja passada la dictadura franquista, recuperà la seva figura d’investigador i compaginà la recerca amb la divulgació des de les pàgines del Sant Andreu de Cap a Peus i des del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias (CEII).

El CEII ha estat el viver d’una munió de persones que en les darreres dècades han treballat en la investigació del nostre passat i han vetllat per la protecció del nostre patrimoni, com varen fer quan presentaren les al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità. Enguany organitzen l’Any Clapés, un homenatge i record dels 75 anys de la seva mort que vol posar de manifest la importància de la historiografia andreuenca i barcelonina.

Unes investigacions històriques que, d’aquí a uns anys, hauran de recollir els temps que estem vivint. Temps de crisi, temps de retallades, temps de moviments socials en ebullició.

També a Sant Andreu de Palomar.

www. AVVSAnTAndrEU.CAT - rEVISTACAPAPEUS@GMAIl.CoM InFo@AVVSAnTAndrEU.CAT

*

C/ BAlArI I JoVAny, 14 - 08030 BArCElonA dE dIllUnS A dIVEndrES dE 18 A 20 H

)

93 345 96 98

portada: pomells de Joventut a la casa de mn. clapés. 25 de maig de 1922. autor desconegut. Fons pous llambí coordinació de redacció: AlAIn GArrIdo

disseny i maquetació: ElMA VIlA I CrISTInA GArdE

equip de redacció: XAVIEr olIVErES, JordI rABASSA, PAU VInyES, GEorGInA rIFé,PErE MASSAnA, AndrEU GIrAlT, GEníS PASCUAl, dAVId royo, nATàlIA rIVEro, IrEnE CAIXàS, JoAnA ArIET, MonTSE TArré, JordI UrTàSUn, SErGI CorrAl, SErGI CABEzA, PAU MAdUEll, GEMMA ArMEnGol, JJ. AyMErICH, óSCAr MAlo, roSA

PUrSAlS, AlAIn GArrIdo, IrEnE GonzálEz, AdrIAnA VAlEro, EdU SolEr, orIol AGUlló, dAnI GoMEz, EdGAr CrISTòBAl, XAVIEr ArAGAll, JAUME PrATS, MErITXEll rIBAS, IrEnE EzqUErro, AdrIAnA VAlEro, JUdIT CAMArGo, JAUME GIl, CrISTInA MArTín, dAnI GóMEz, ISrAEl PArAdA, dAVId GArCIA I ESTEr BUEno. FotograFia: XAVIEr dE lA CrUz, MAnUEl A. rAIGAdA, JoSé nAVArrETE, VíCTor zAPATA, AndrEU CArrASCAl, dAVId royo. correcció: IrEnE CAIXàS, XAVIEr olIVErES, rICArd rIPoll, AlAIn GArrIdo, EVA CABrErA, AnnA Moyà, JordI BAlArT. publicitat: VErónICA GonzàlEz (93.3450576)

impressió: GráFICAS CAMPáS S.A

periodicitat: MEnSUAl, dE SETEMBrE A JUlIol (11EdICIonS l’Any)

distribució: A doMICIlI PEr AlS SoCIS dE l’ASSoCIACIó dE VEïnS I VEïnES, AlS CoMErçoS AnUnCIAnTS I A lES EnTITATS dE SAnT AndrEU dE PAloMAr

capapeus-juliol 595 elma_Maquetaci贸n 1 03/07/14 19:35 P谩gina 4

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MoSTrA dE PIn-

TUrA dE 10 A 13.30H. CAdA PrIMEr dIS-

SABTE dE MES no FESTIU.

>amics de la Fabra i coats C/ SAnT AdrIà, 20. loCAl 12

TEl. 609 88 57 53. HorArI d'ATEnCIó: dI-

JoUS, dE 17 A 19 H

CAn GAlTA CrEMAT, dC dE 19 A 20.30 H

CUrSETS GrATUïTS dE SArdAnES. T'EnSEnyEM A BAllAr, CoMPTAr I rEPAr-

TIr!www.FoMEnTSArdAnISTA.EnTITATS

BCn.nET

>grup teatral antiFaz. loCAl dE

SAnT PACIà. 932744501 (JESúS). dE 22.00

A 22.30H, dll I dC.

www.GTAnTIFAz.orGT. AnTIFAz@HoT-

>ateneu obrer de sant andreu. ABAT

MAIl.CoM

dJ. www.ATEnEUSAnTAndrEU.orG

>esbart mare nostrum. loCAl dE

>orFeó l’eco de catalunya. ABAT

TEnS EnTrE 6 I 13 AnyS I VolS APrEn-

odó, 71. 933112343 . dE 17 A 20H dE dll A

odó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJoS dll

I dJ dE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJoS dJ dE 17.30 A 19H.

SAnT PACIà. dV. dE 17.30 A 19.15H. SI

drE A BAllAr dAnSA CATAlAnA, VInE!

>associació de dones pal·las-ate-

GRUP CULTURAL.

nea. CUBA, 2. CAn GUArdIolA.

>centre d’estudis ignasi iglésias. IG-

GUIn AConSEGUIr UnA SoCIETAT MéS

nASI IGlESIAS, 33. 933463990. dM dE 17 A

20H.

>associació de puntaires. CEnTrE dE CUlTUrA PoPUlAr dE SAnT AndrEU

C/ ArqUíMEdES, 30 609 41 68 65. dIME-

CrES, dE 17 A 19 H

>coral sant andreu. loCAl dE SAnT PACIà. 933525313. ADULTS: dJ dE 21.45 A

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

dJ dE 18.15 A 19.15H (PETITS) I dE 19.15 A

20.30H (MITJAnS I GrAnS).

JUSTA. ToTS ElS dIJoUS A lES 19H.

>cordada, associació excursionista i ecologista. CUBA 2. CAn GUArdIolA.

935019801. VISITES ConCErTAdES dE

dll. A dJ.dE 10 A 14 H., dll. I dC. dE 16 A

19.30. SEndErISME I ACTIVITATS dE MUn-

Les mascotes hauran d’anar lligades S’estrena amb dificultats Montserrat Cararach

MONOGRÀFIC

14 .......

26 .......

27 .......

Homenatge a la nostra historiografia

Josep Buils mostra les seves pintures Jèssica Vall, revelació de natació

rEM. SECrETArIA@CordAdA.orG,

www.CordAdA.orG.

>agrupació excursionista munta-

nya. MonTSEC, 9. 933469604. dM I dJ dE

20 A 22H. ACTIVITATS dE MUnTAnyA, Sor-

20 A 21H o 21-22H I dMC dE 19-20H o 20-

PElEoloGIA. www.AEMUnTAnyA.CAT

>coral capella gramalla. PArrò-

15 .......

TAnyA GUIAdES. TrUCA’nS I T’InForMA-

TIdES InFAnTIlS, SEndErISME, BT,

21H.

10 .......

933111038. A ToTES lES donES qUE VUl-

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. dM dE

SUMARI 8 .......

ESqUí, AlTA MUnTAnyA, FoToGrAFIA, ES-

>associació per la deFensa de la

gent gran (addeg). centre cívic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

qUIA dE SAnT AndrEU. ASSAJoS dM

sant andreu. GrAn dE SAnT AndrEU,

SI T’AGrAdA CAnTAr, T’ESPErEM.

MEMòrIA.

>casal d’avis bascònia. BASCònIA, 42.

>ateneu harmonia-Federació d’enti-

SETS PEr GEnT GrAn.

andreu de palomar. www.ATEnEUHAr-

amb visita concertada.

21 A 23H orFEolAlIrA@lyCoS.ES. BUS-

>casal catòlic sant andreu. PonS I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

CordES.

dIVEndrES dE 17 A 22HrS. ACTIVITATS:

>casa asil de sant andreu de palo-

(ACTIVITATS CUlTUrAlS), TEnnIS TAUlA,

21.30H. SoM UnA CorAl dE GEnT JoVE.

933459495. ACTIVITATS, TAllErS I CUr-

>orFeó la lira. CorolEU, 15. dMC dE

qUEM CAnTAIrES PEr rEForçAr lES 4

111. ACTIVITATS, TAllErS, rEForç dE lA

tats cultural i de lleure de sant MonIA.BloGSPoT.CoM

GAllArzA, 58. 93 345 30 01. dE dIMArTS A ESCACS, TACA (PInTUrA), BEnAVInGUTS

mar. 93 345 35 29 (SUSAnnA). BUSqUEM

ESBArT MArAGAll.

FErEnTS TASqUES dE VolUnTArIAT.

>la lirica de sant andreu

>Foment sardanista andreuenc. CAn

lAlIrICAdESAnTAndrEU@GMAIl.CoM

PErSonES dISPoSAdES A rEAlITzAr dI-

GUArdIolA, dIll dE 19 A 20.30 H

> t’oFerim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna raFart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et Facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat Familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.lAlIrICAdESAnTAndrEU.CAT

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual Jurídica.

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’agost

FEINA

(M’ofereixo per a treballar netejant o cuidant persones grans. Ana María.

Tel. 93 659 91 70.

cias se ofrece para trabajos de limpieza, canguro y cuidar personas mayores. 698255319

(Senyora del barri amb titulació en l’àmbit sociosanitari i geriatria s’ofereix per a cuidar persones grans i en les tasques de casa. Irene. Tel. 93 311 04 89 / 639 73 48 88.

IMMOBILIARI

(M’ofereixo per acompanyar de passeig o al metge a persones de la tercera edat. També m’ofereixo per ajudar-los a fer la compra. Angelina.

Tel. 637 36 04 60 / 93 360 06 48.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01.

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores).

Maria del Mar.

6

(Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. neus.

(Senyora de Sant Andreu s’ofereix per feines de la llar. nuria 93 346 73 28 (Estudiant de batxillerat s’ofereix per classes particulars per primaria i secundaria. Miquel: 93 346 73 28 (Señora con experiencia y referen-

(Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta. Preu a convenir. Tel. 648 50 08 93.

(Es ven plaça de pàrquing a Fabra i Puig amb neopàtria. ocasió. 13,5 m² aproximats. Preu: 22.000€. Tel. 93 311 19 15.

(Es lloga un magatzem pintat i emmoquetat. Apte per a viure. Preu: 350€/mes. Tel. 93 345 73 62.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer Segarra, per a cotxe mitjà. Tel. 93 345 86 61.

(Es ven plaça de pàrquing al carrer lanzarote amb Guardiola i Feliu.

Preu: 18.000€. Tel. 93 345 56 41.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer lanzarote amb Guardiola i Feliu.

Plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar.

Preu: 60€. Tel. 93 345 56 41.

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer Grau. Preu econòmic.

Tel. 649 16 67 25.

(Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Malats. Preu econòmic.

Tel. 630 13 61 81.

(Es lloga plaça de pàrquing. Carrer neopatria amb Passeig Fabra i Puig.

Preu 80€. Tel. 93 346 73 76 (Es lloga plaça de pàrking gran per a cotxe al carrer dublín, 10 Cn Sant Andreu, vigilancia 24H, planta 3ª. 85€.

Maite: 626 03 05 89 / 93 345 01 21 (només nits) (Es lloga plaça de pàrking al carrer lanzarote amb Guardiola i Feliu. Espaiosa i fàcil d'aparcar. 65 euros. Tel: 93 345 56 41

C . N SANT ANDREU

(Es ven títol del Cn Sant Andreu.

Preu: 800€. Tel. 679 32 57 86.

(Venc 2 títols del Cn Sant Andreu. El preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. Tel. 650 80 38 08.

(Venc títol del Cn Sant Andreu per 750€. Ignasi. Tel. 607 90 95 94.

(Venc títol del Cn Sant Andreu per 800€ (possibilitat de comprar dos). lluis: 663361467

DIVERSOS

(Es ven bicicleta de passeig per adult, en bon estat. Preu a convenir.

Tel. 93 274 01 02.

(Venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13 61 81.

(Acupuntura: Trata dolores lumbares, cervicales, cefaleas, cansancios diversos, problemas digestivos, etcétera. También a domicilio. Tel. 932740309 (Vols aprendre a tocar la guitarra?

Classes particulars. Tots els estils. 699 65 39 02 david dorado.

(Es ven televisió gran (99 €), vitroceràmica (99 €) i forn (99€). Tel. 93 527 27 63 / 669 017 883. demanar per lolita.

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’agost

Les mentides del conseller Boi Ruiz

Santi Serra

cap a peus | juliol

El passat divendres dia 20 de juny les Plataformes pel dret a la Salut i en defensa de la Sanitat Pública, de la qual la nostra AVV de Sant Andreu en forma part, vàrem convocar arreu de Catalunya una jornada de concentracions d'usuaris i professionals de la Sanitat davant dels Hospitals Públics. A l'acte vam denunciar el tancament de les plantes d'hospitals i les derivacions de malalts de la Sanitat Pública cap a la privada. Una vegada més, el Conseller de Salut, Boi ruiz, falta a la veritat i vam donar resposta a las declaracions del conseller al programa de TV3 "30 minuts" sobre les llistes d'espera i les derivacions de malalts de la Sanitat Pública cap a la privada.

El Conseller de Salut afirma que no es pot dir que s'està desmuntant el sistema Públic de Salut. nosaltres diem, que aquest any 2014 el Sistema Català de la Salut té el mateix pressupost que el 2013 menys el dèficit que arrossega del 2013. Però defensa noves retallades entre uns 60 i 120 milions d'euros que com a conseqüència comportarà més tancaments de plantes d'Hospitals i serveis.

Als hospitals concertats i privats amb afany de lucre, com els tres de IdC/CAPIo (Gral. de Catalunya, Sagrat. Cor i Clínica de Sabadell) se'ls ha augmentat el concert de 71'1 milions a 127 milions, un augment del 78,6 %.

Com podrà el Conseller arreglar les llistes d'espera que tant critica als centres públics reduint-los el pressupost?

Ho farà enviant cada cop més pacients a la privada perquè facin negoci els amics del mal anomenat Conseller?

Boi ruiz menteix, és un mentider compulsiu, afirma que fa 46 anys que és metge i, si fos veritat, als 15 anys hauria acabat la carrera, ja que va néixer a Barcelona al 1954. nomenat conseller el 2010, durant aquest temps les assegurances mèdiques privades han guanyat 100.000 abonats.

7

Jornada castellera al barri

El diumenge 22 de juny, la Plaça d'orfila es va quedar petita amb la Mostra d'una Jornada Castellera amb l'actuació de tres colles de renom: els Carallots de Sant Vicenç dels Horts, la Colla Jove dels Castellers de Barcelona i els Margeners de Guissona. Una oportunitat d'or de veure al nostre barri una de les tradicions culturals amb més projecció internacional del nostre pais. / Santi Serra

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 8

Es modifica l'ordenança de tinença d'animals a Barcelona

Les mascotes no podran anar sense lligar fora de les àrees habilitades i hi haurà sancions de fins a 1.500 euros

L

a Comissió de Presidència i Territori de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment la nova ordenança municipal de Protecció i Tinença d'Animals. l'objectiu és que el nou text entri en vigor passat l'estiu. El document incorpora novetats respecte a la proposta inicial i fixa una moratòria d'un any per a començar a multar als propietaris que portin els animals deslligats.

A més, el govern s'ha compromès a habilitar espais de més de 500 metres quadrats perquè els animals puguin anar deslligats, cosa que no acaba de convèncer a la gent del barri, ja que de moment només es podrien deixar deslligats als pipi-cans i són massa petits.

Ja s'han començat a posar les primeres multes i això que encara no s'ha completat el procediment perquè l'ordenança entri en vigor. les novetats que incorpora aquesta son, entre d'altres; que l'animal no pot estar lligat més de 2 hores, una en cas de cadells.

Prohibeix deixar qualsevol animal sol en el domicili durant més de 3 dies consecutius.

Especialment gossos, no es podran deixar

bits els collars de força, estrangulament o similars. les sancions per no portar lligat el gos seran considerades com a greus, arribant la quantitat de la multa fins als 1500 euros. d'altra banda, no recollir immediatament els excrements de l'animal també serà falta greu, i permetre que els animals orinin en una façana o al mobiliari urbà comportarà una sanció lleu, de fins a 750 euros.

Actualment, la normativa, que ja ha aprovat la Comissió de Govern i ara es discutirà amb els grups i que es sotmetrà al període d'exposició pública, també preveu una pipi-can de la plaça de les palmeres, un dels pocs que hi declaració de responsabilitat dels ha a tot el barri. / n.B propietaris: qui compri o adopti un sols més de 12 hores. Els animals no poden animal haurà de signar un document acretenir com a allotjament habitual els vehicles, ditant que no ha estat mai sancionat per a terrasses, balcons, celoberts, patis, galeries maltractaments o abandonament d'animals. o terrats. Els propietaris estaran obligats a l'Ajuntament també proposa crear un arxiu evitar que fugin o s'escapin tant els exem- de maltractadors. plars com les seves cries. quedaran prohiNúria Boté

Turisme a Sant Andreu La parròquia, Can Guardiola, el Parc de la Pegaso, Can Carasses o la Plaça Mercadal són alguns dels punts de la ruta

8

L'

Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de descongestionar els centres turístics de la ciutat, ha promogut unes rutes pels diferents barris per donar visibilitat a la riquesa cultural i patrimonial de tots ells.

Englobada dins la campanya Barcelona Inspira, el consistori proposa als turistes, però també als mateixos veïns de la capital catalana a viure una ciutat, però descobrir-ne deu mitjançant els diferents districtes. de cadascun d'aquests s'han elaborat unes rutes turístiques individualitzades de cada barri. A Sant Andreu de Palomar s'han destacat els punts més emblemàtics.

Entre ells, hi ha la Biblioteca Ingasi Iglésias, antiga seu de la Fabra i Coats, l'actual complex de la fàbrica tèxtil (l'Espai Bota, el Casal del Barri i la plaça Can Fabra), el nucli antic (Plaça Mercadal, el conjunt de carrers i comerços centenaris de la zona), els edificis modernistes, joia arquitectònica de Barcelona que també hi ha al barri (Can Guardiola, Can Vidal, Casa Bloc) o el conjunt de masies que es mantenen en peu com la de Can Carasses (reconvertida en l'Escola Ignasi Iglésias). Parcs com el de la Pegaso o les Palmeres i descobrir per on passava

l'històric rec Comtal són alguns dels altres punts d'interès destacats. l'itinerari programat també recomana assistir a Els Tres Tombs, celebrats al gener pels volts de Sant Antoni, per gaudir de la jornada tradició, benedicció d'animals i cercaviles pels carrers del barri. de fet, el nostre barri és el primer de tots en celebrar aquesta festivitat. Ja siguin turistes d'arreu del món o barcelonins i/o catalans seran benvinguts a descobrir el millor barri de la ciutat amb l'essència de poble que no s'ha perdut mai.

Alain Garrido

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 9

La Síndica de Greuges de Barcelona visita Sant Andreu

L’AAVV valora positivament la visita, que va recòrrrer els punts calents del barri, com les Casernes, la Casa de l’Oficial o la Fabra i Coats

E

ballat amb l’Ateneu Harmonia per fer pressió a l’Ajuntament per la gestió del casal. En el moment de la visita, es van trobar que dins del casal hi havia gent col·locada pel districte.

l passat 11 de juny de 2014 vam rebre la visita a Sant Andreu de Palomar de la Sindica de Greuges, la Sra. M. Assumpció Vilà Planas. l’objectiu de la visita era fer una ruta pel barri, per tal de copsar totes aquelles coses que Sant Andreu necessita i reclama des de fa temps.

durant la visita a la Fabra i Coats, van parlar de l’Escola Bressol la Filadora, de l’Escola Can Fabra, del futur Institut que ha d’anar ubicat a les instal·lacions de la Fabra i Coats i de les obres de rehabilitació de Can Fontanet, futur Centre d’Interpretació dels Tres Tombs de Sant Andreu, i de la Sala de Calderes on la previsió és que es restauri i es pugui visitar.

la trobada va començar de bon matí a la zona de Torras i Bages, punt molt indicat per abordar tota la problemàtica relacionada amb l’antic solar de les casernes i en Santi Serra, president de la nostra associació, va ser l’encarregat de guiar a la Síndica pels carrers i carrerons de Sant Andreu i fer-li cinc cèntims de l’estat del nostre barri.

A continuació van visitar el nou Centre d’Atenció Primària, situat al carrer Fernando Pessoa. En aquest punt, en Santi Serra va denunciar que, amb la reorganització del dels dos CAP, algunes famílies que havien tingut el mateix metge tota la unitat familiar, ara es trobaven que cadascun d’ells tenia un metge diferent.

Arribats a aquest punt, es van dirigir cap a

L’AVV va reivindicar la pacificació del Carrer Gran i la reforma de Fabra i Puig

l’estació de tren de Sant Andreu Comtal on van parlar del projecte de remodelació de la Clínica Sant Jordi i de l’estat deplorable de la coneguda com a Casa de l’oficial. Seguidament es van dirigir a la Fabra i Coats, on van parlar dels últims esdeveniments relacionats amb el Casal de barri, on la Síndica ha tre-

la valoració que fa l’AAVV de la visita de la Sindica de Greuges, la Sra. M. Assumpció Vilà Planas, a Sant Andreu de Palomar és molt positiva i va mostrar la bona relació existent i va evidenciar la implicació de la Síndica en diferents temes que afecten al barri.

Edgar Cristóbal

cap a peus | juliol

Camí del nucli antic, es va inPrimerament van visitar els terrecidir en la reivindicació del nys cedits, per part del Consorci de l’AAVV de pacificar el Carrer la zona Franca, a la Hermandad Gran. Ja al nucli antic, es van de Antiguos Caballeros legionaaturar al Mercat de Sant Anrios on el President de l’AAVV va dreu on la Síndica va poder mostrar a la Síndica que aquests constatar que el mercat està terrenys, on els antics legionaris molt envellit i necessita una duen a terme desfilades, comunirestauració important. quen amb el pati de l’Escola Eulàlia Bota. Tot seguit, li va mostrar El recorregut va finalitzar a la que al cantó de la comissaria dels rambla de Fabra i Puig i Mossos d’Esquadra, el Consorci membres de l’avv i la síndica, a la dreta, al costat del president. / S.S onze de Setembre on va quehavia cedit uns 2.000 m2 de terdar pal·lès que està feta un desastre. El reny als Mossos per aparcar. El President paviment no és pla i té alguns trams on de l’AAVV li va recalcar a la Síndica que les llosses no estan ben fixades, cosa aquests terrenys estaven previstos per que provoca caigudes de la gent mes construir-hi equipaments pel barri. gran.

9

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 10

entrada d’urgència i façana des del carrer de Fernando pessoa / T. dE P

El CAP de Casernes s’estrena amb dificultats

A

La manca d’informació genera caos i desorganització

10

quest mes de juny, en concret el dia 16, el Centre d’Atenció Primària de Casernes ha obert les seves portes. El nou CAP s’emmarca dins del projecte de remodelació de les antigues Casernes de Sant Andreu, que són ja el nou centre sanitari. l'obertura del CAP representa una nova ordenació de l'atenció primària de salut del barri. Fins ara, només disposava del centre d’atenció primària de Sant Andreu, situat a l'Avinguda Meridiana, on es concentraven dues àrees bàsiques de salut (ABS) i s'atenia una població de 53.824 habitants. la posada en marxa del nou CAP de Casernes, ubicat al Centre de Salut Isabel roig, comporta el canvi de límits de les dues ABS i la reassignació de la població en funció del domicili de residència. Així doncs, el barri ara comptarà amb dos centres d’atenció primària: el de Sant Andreu i el nou de Casernes, amb una clara aposta per aquest últim. A més, el CAP de Casernes posarà en marxa un centre d’atenció pediàtrica, que prestarà atenció integrada als infants del barri. El CAP de Sant Andreu doncs, es queda sense l’àrea de pediatria.

rosamaria Serrasolsas , directora dels sectors de Sant Andreu, nou Barris i Horta-Guinardó del Servei Català de la Salut (CatSalut) prometia que amb l’obertura del nou CAP, els veïns podrien resoldre les seves urgències al moment i en menys temps, sense necessitat de desplaçar-se fins a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i això, el nou CAP no ha començat amb bon peu.

Tots el canvis que s’han anat produint: trasllat de metges, acomiadaments, nova i única àrea de pediatria a Casernes, reassignació de facultatius, etc, no s’han informat degudament. Els andreuencs no han rebut la informació necessària per estar al corrent de la nova reestructuració sanitària. únicament, s’han repartit fulletons i s’han penjat cartells pels carrers, les cartes a domicili no han arribat a temps. Algunes d'aquestes cartes a més, un miler aproximadament, han assignat un metge diferent a cada membre d'una mateixa llar/familia. àngels Marro, representant de la Comissió de Sanitat de Sant Andreu, parla de despreocupació i mala gestió. "Fins a l’última setmana no sabíem quin personal aniria a treballar al nou centre". A més, Marro apel·la

als múltiples errors en la reassignació de metges: "a una mateixa família se li han assignat metges de diferents caps". les associacions de veïns es queixen de la falta d’atenció que han rebut molts pacients.

El mateix dia que obria el CAP de Casernes, es va tancar sense cap previ avís el servei d'atenció continuada (les visites d'urgència que s'atenien a la planta baixa, renovada feia poc temps).

Ara s'ha d'anar a la segona planta i fer una llarga cua, trobant-se malament per ser atès i sense cap seient durant l'espera. després de la llarga cua, alguna vegada arriba fins les escales de l'edifici, són enviats a la tercera planta on vista el metge.

Per tot això, ja s’ha organitzat diferents actes de protestes. El personal ha recollit firmes i ha elaborat set cartes de queixes, manifestant el seu desacord en tot el procés, sobretot pel tractament que se’ls ha donat. la Comissió de Salut de Sant Andreu també ha manifestat la seva disconformitat en tot aquest entramat. A més, s’ha dut a terme diverses concentracions a la Plaça d'orfila.

Tanit de Pouplana

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 11

apunt | La Sanitat avui davant la crisi | DR. JOSEP MARTÍ Per entendre el que està passant hem de tornar a parlar de valors, per explicar la profunda crisi econòmica, social, ambiental i política de la nostra societat, hem de recordar que hi ha persones que tenen uns valors que son els diners, el posseir coses, el poder, etc. i per contra hi ha molta gent que els seus valors principals son encara, la llibertat, la igualtat, la justícia, la solidaritat, el respecta a la natura, etc. En aquests temps els que tenen el poder son persones amb el primer tipus de valors i els intenten portarlos a terme i imposar-los a la resta de persones.

Aquest reconeixement de drets ciutadans trencava amb una etapa en que la salut, l’educació, etc. era fonamentalment una responsabilitat individual, sotmesa a la capacitat econòmica de cada persona i per tant no equitativa i generadora de desigualtats i exclusions. Aixì aquests drets varen ser recollits en les Constitucions dels diversos estats moderns i a casa nostra també per l’estatut d’autonomia de Catalunya.

També el Parlament espanyol al 1986 va aprovar per majoria absoluta la llei general de sanitat (del ministre lluch) que passava la sanitat de un model de seguretat social (per treballadors cotitzants i família) a un model de Servei nacional de Salut, pagat

Es per aquesta situació que prioritzen posar els diners dels pressupostos públics (diners de tots nosaltres), en el rescat a bancs i pagar deutes il·legítims mentre “retallen” des de fa tres anys els pressupostos destinats a sanitat, ensenyament, dependència i altres. Fer política es prioritzar actuacions i ells, amb ideologia conservadora i de negoci fàcil, han prioritzat el interesso del gran capital als de les persones. Pensem que en tres anys el pressupost de salut de Catalunya ha tingut una retallada de 1.585 milions d’euros (sobre els 9.874 del 2011) es ha dir una retallada del 16%.

Aquestes retallades en sanitat han comportat aprimar el sistema públic de salut, ferli perdre qualitat, major precarietat de llocs de treball, desmotivació de molts professionals, tancaments de serveis, quiròfans, etc. que han comportat molt augment de les llistes d’espera de tot tipus (per visita al especialista, per proves diagnòstiques, per procediments quirúrgics) amb el consegü-

ent augment del dolor, la incapacitat, el possible augment de la gravetat de la patologia, la por i la impotència dels i les ciutadanes. Estan desmuntant el bon sistema públic de salut que teníem (sempre el podíem millorar) per que ja els hi serveix als objectius finals, que son: com que les necessitats en salut sempre i seran, i sempre hi haurà demanda (no com als cotxes o la construcció) fem d’aquesta necessitat un negoci pels que tenen el poder polític i econòmic, així estan concertant cada cop més diners públics a pagar serveis sanitaris a centres privats amb afany de negoci (augment del 78% en tres anys del concert a IdC/CAPIo una multinacional sanitària privada que te tres hospitals, Sagrat Cort, General de Catalunya i Sabadell). Amb això pretenen derivar pacients del sistema públic retallat als centres privats que fan negoci (a igualtat de complexitat i qualitat seran més cars, com el model americà, ja que hauran de donar beneficis als seus accionistes) Això se’n diu privatitzar la sanitat per la via dels fets. no ens hem deixar derivar a altres centres, nosaltres, segons els barris on vivim tenim el nostra hospital i els nostres CAPs i hem de dir: Jo estimo el meu hospital o el meu CAP, el que vull es que no el retallin i que em tractin aquí.

Tot això sense parlar de la corrupció que ara descobrim, dels que durant aquest anys, aprofitant la poca transparència i poc control del sistema públic, han fet negoci aprofitantse del seu poder i relacions i les “portes giratòries” dels polítics i gestors, pels quals hem de demanar que siguin jutjats, castigats i que torni els diners públics que han robat.

En conclusió, ens hem d’informar, conscienciar, reclamar i organitzar-nos per defensar els nostres drets.

Dr. Josep Martí, ex-gerent de l’Hospital de la Vall d Hebron i membre de la Plataforma pel Dret a la Salut

cap a peus | juliol

Fruits dels valors de llibertat, igualtat, solidaritat, justícia, va signar-se, desprès de la segona guerra mundial (al 1945) un pacta social, amb l’esperança que no es repetissin les desigualtats i el drama que havien provocat els primers tipus de valors. Així, amb aquest pacte, recollit en la declaració dels drets Humans i la fundació de les nacions Unides, es reconeixien com a drets basics de ciutadania: la igualtat, la llibertat, la solidaritat, el dret al treball digne, a una vivenda, a l’educació , el dret a la protecció de la salut i l’atenció a la malaltia, a un medi ambient saludable, etc.

amb els impostos de tots i totes, servei universal, per tothom, solidari en front de les necessitats de les persones independentment dels seus recursos econòmics. Son els governs que han d’assegurar aquest dret.

Però malgrat les lleis, “els valors del canto forc de la força”, més o menys encoberts, d’algunes persones, ara aprofitant l’excusa de la crisi econòmica i ja que no es poden guanyar la vida amb les bombolles que han fet fallida, volen tornar a considerar la salut com un negoci per ells, no un dret garantit.

Aquests poders, financers, la gran banca, la troika i les multinacionals (dels fàrmacs, sanitària, del material i tecnologia, etc) ajudats pels governs conservadors i corruptes, han trencat el pacta social de 1945. Es volen carregar el que coneixem com estat del benestar (jo diria estat de drets ciutadans, o esta de valors humans)

11

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 12

Un país normal a Sant Andreu

Òmnium Cultural treballa al barri per donar a conèixer la seva funció i la campanya en favor del Dret a Decidir

Ò

mnium Cultural és una entitat nascuda l'any 1961 amb la voluntat de defensar la cultura catalana sotmesa per la dictadura franquista. Més de cinquanta anys després, amb prop de trenta seus territorials a Catalunya i 41.750 socis arreu de tot el món, òmnium continua treballant per la llengua, la cultura, l'educació, la cohesió social i el país català. l'entitat realitza diferents activitats durant tot l'any, entre les quals destaquen els actes locals en les seves seus, la nit de Santa llúcia, els Premis d'Honor de les lletres Catala-

Bustiades, fulletons i dur urnes als carrers del barri per iniciar un diàleg amb els veïns nes i molts més actes culturals. Cal destacar que òmnium va ser l'encarregada de la manifestació multitudinària “Som una nació. nosaltres decidim” del 10 de juliol de 2010 a Barcelona i el Concert per la llibertat en favor del dret a decidir de Catalunya el juny del 2013 amb la participació de més de 200 artistes i l'assistència de 90.000 persones.

12

“Un país normal” és una campanya engegada per òmnium Cultural el setembre de l'any passat amb la voluntat d'estendre les bases socials que estan a favor de poder exercir el dret a decidir el pròxim 9 de novembre en el referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Amb això, la campanya vol fer arribar a tots els barris catalans els arguments favorables a la celebració de la consulta i destacar la normalitat democràtica que rau en el fet de votar sobre el futur del país i decidir quina és la relació que la societat vol tenir amb l'Estat espanyol.

Arreu de Catalunya, òmnium ha organit-

la parada d’òmnium davant de can Fabra / C.M

zats diferents debats per a poder parlar amb normalitat del que vol la societat com també ha fet una crida a totes aquelles entitats que també vulguin participar en el diàleg. la campanya defensa que un país normal pot decidir sobre la seva educació, la seva sanitat, el seu model energètic o les seves infraestructures; sobre el seu present i el seu futur. Els lemes que sintentitzen els propòsits de la campanya són els següents: “és normal que un país voti com pot viure millor”, “és normal no haver nascut aquí i demanar la independència”, “és normal que la gent pugui dir el que pensa”, “és normal voler ser un país normal”, “és normal que un parli en català y el otro en castellano”, “El millor regal, un país normal”, “Un país normal és solidari”, “és un normal que un país gestioni els seus recursos”, “9n. és normal que responguem quan per fi ens pregunten”, “és normal portar-te bé amb els teus veïns”, “és normal que en un país nou es redreci tot allò que no funciona”, entre d'altres.

A Sant Andreu, concretament, el Comitè local d'òmnium ha dut a terme diferents activitats dins de la campanya “Un país normal”. Entre d'altres, bustiades i encartellades amb els lemes de la campanya, el repartiment de fulletons que n'expliquen la seva filosofia i dur urnes als carrers del barri per iniciar un diàleg amb els veïns on aquests han pogut donar la seva visió pròpia sobre el què ha de ser un país normal. Però també el Comitè ha participat a la Festa de la Primavera organitzada per l'Ateneu popular i cultural Harmonia de Sant Andreu i a la primera Fira d'Entitats de Congrés com a entitat convidada. la voluntat del Comitè andreuenc és la de prosseguir amb la tasca començada a través de les accions ja anomenades i, a més a més, afegir noves propostes com organitzar xerrades on es convidin especialistes en temes relacionats amb la campanya i promoure debats al barri.

Cristina Martín

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 13

edifici d'habitatges protegits al carrer gran de la sagrera. / MonTSE TArré

Defensem l’habitatge públic! Prou especulació!

El passat 25 de juny, es va fer la primera acció del veïnat dels edificis de lloguer social privatitzats

L’

acció va consistir en el desplegament de pancartes simultàniament a tots els edificis denunciant la “des Protecció oficial” que es practica des de les administracions competents en la matèria.

QUINS SÓN AQUESTS EDIFICIS?

COM I QUAN ES VAN PRIVATITZAR AQUESTS HABITATGES SOCIALS?

Com ja us vam avançar a la revista del mes de gener, la Fundació Pisos de lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges protegits després que regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius a una empresa privada. El passat 2 d’agost de 2013 el Consell Comarcal del Barcelonès va vendre 298 habitatges. Colón Vi-

denuncien: • Irregularitats a l’accés de l’habitatge.

• la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona. viendas va adquirir per 11.385.000,00€ 298 habitatges i 189 places d’aparcament. Feu números, 38.204,70€ per habitatge (IVA inclòs) i de regal 189 places d'aparcament.

la compravenda però és en dret de superfície durant 75 anys. Els primers 20 anys els habitatges encara estan qualificats com a habitatges de protecció oficial i, per contracte, s’han de llogar a persones inscrites al registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció oficial. durant els 50 anys restants els podran llogar a renda lliure. Això contradiu la finalitat de fer lloguer social amb la qual es van construir aquests habitatges en terreny d’equipaments, prioritzant l'urgència de fer habitatges assequibles abans que equipaments.

Els veïns i veïnes d’aquests habitatges es van assabentar d’aquesta privatització quan ja era un fet consumat, mitjançant uns cartells informatius a la porta de les escales, el mes d’agost del 2013. la informació únicament feia esment al canvi de gestió.

El mes de setembre de 2013 van rebre dues cartes, una de Fundació Pisos de lloguer i una altra de Colón Viviendas, informant de la venda i assegurant que les condicions de lloguer en règim de protecció oficial es mantindrien.

Redacció

cap a peus | juliol

Són 298 habitatges repartits en quatre promocions, ua al districte de les Corts, C/Benavent, 51; dos més a nou Barris al Pg. Urrutia, 13-37 i a l’Av. rio de Janeiro, 11; i la quarta al districte de Sant Andreu al C/Gran de la Sagrera, 77-79.

davant d'aquesta situació el veïnat s'ha organitzat i fan les següents demandes: • que el contracte de traspàs de l’ús de superfície entre la Fundació Pisos de lloguer i Colón viviendas sigui públic.

• que l’administració adquireixi el compromís de garantir la funció social d’aquests habitatges.

• que es mantinguin les condicions d’habitatge públic i de lloguer als actuals llogaters i, què els nous llogaters gaudeixin de les mateixes condicions.

Ja hi ha veïns que han hagut de marxar en no poder assumir les noves condicions.

13

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 14

Els murals d’en Verdaguer a cinc pams d’ésser considerats pintures universals

Quasi 6.000 ciutadans, des de 447 pobles i ciutats diferents dels territoris de parla catalana, van votar les ‘10 pintures universals a Barcelona’

E

l concurs entenia per les “10 pintures universals a Barcelona” totes aquelles ubicades en el terme municipal de Barcelona. Tant les que han estat realitzades a Barcelona com aquelles altres que, per circumstàncies de la història, tot i no haver estat pintades a Barcelona, estan de manera permanent a la ciutat de Barcelona, en museus, edificis oficials, esglésies, etc. Hi han participat unes 75 obres, entre aquestes les pintures murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, pintades pel pintor andreuenc Josep Verdaguer.

Entre les 10 elegides hi trobem les pintures de Sant Climent de Taüll –la guanyadora amb 1123 vots-; ramon Casa i Pere romeu en tàndem, el famós quadre pintat per en ramon Casas i ubicat en origen al restaurant quatre Gats; la

Les pintures murals van quedar en 15a posició amb un total de 370 vots de 75 propostes presentades vicària de Marià Fortuny; les pintures del saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona d’en Sert; les menines de Picasso.... les pintures murals d’en Josep Verdaguer van quedar en 15a posició amb un total de 370 vots de 75 propostes presentades. Tanmateix, per alguns el concurs té alguns defectes que caldria tenir en compte en futures edicions, com per

exemple, el fet de comptar com a pintura universal una obra realitzada i pensada, en origen, per a un altre indret diferent al barceloní com va ésser la guanyadora, tot i ésser ubicada en un museu de la ciutat Comtal. Per altra banda, la prolongació de la data per a poder votar va comportar alguns dubtes en la seva legalitat moral. no volem donar excuses de mal pagadors, ans el contrari volem demostrar que hi ha d’altres propostes a tenir en compte alhora de proposar candidates a pintures universals.

En tot cas el fet d’haver participat i haver quedat entre els vint primers ja és un èxit per a Sant Andreu de Palomar i un bon homenatge al seu creador, en Josep Verdaguer.

Pau Vinyes i Roig

Un fotògraf andreuenc, protagonista a Madrid

14

FUndACIón TElEFónICA

Antoni Arissa, nascut a Sant Andreu de Palomar l'any 1900, és un dels fotògrafs més destacats de l'avantguarda fotogràfics de tot l'Estat. des del passat 4 de juny i fins el proper 14 de setembre és el protagonista d'una exposició a Madrid.

"Arissa. la sombra y un fotográfo, 1922-1936" és una mostra composta de 160 instantànies en blanci negre que recorren la trajectòria professional d'aquest andreuenc il·lustre a través de tres blocs: els seus inicis a la fotografia pictoralista, l'evolució cap a la modernitat visual dels anys 30 (influenciat pels artistes centreeuropeus) i la seva darrera etapa al moviment nova Visió.

Arissa, mort l'any 1980, fou un dels membres fundadors de l'Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor, la primera associació fotogràfica de Catalunya, creada a Sant Andreu l'any 1922. la mostra es pot visitar al Espacio Fundación de Telefonica de Madrid fins mitjans setembre i, al 2015, s'instal·larà a Barcelona. Alain Garrido

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 15

El perfil de...

Montserrat Cararach i Bruguera “Ajudar els que pateixen és un acte de justícia social”

L

Als 82 anys, va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona el passat novembre

dar-los a sortir dels carrers. de fet, ens explica que ha acudit a l’Ajuntament amb aquesta demanda de trobar un “petit racó”, presentant un llistat de voluntaris disposats a col·laborar amb el projecte, així com una sèrie de propostes de locals actualment desocupats dels quals se’n podria fer un nou ús. no obstant, sembla que de moment el projecte de la Montserrat no entra dins dels plans de l’Ajuntament. Tot i així, remarca que insistirà en aquesta petició perquè la considera necessària “no només a Sant Andreu, sinó a tots els districtes de la ciutat”, ja que creu que la mancança de centres per acollir al sense sostre és una prioritat que s’ha de cobrir amb urgència a tota Barcelona. la Montserrat es considera una andreuenca molt lligada al seu barri.

Creu que els orígens de Sant Andreu com a poble que va acollir la gent que venia de fora han portat a què hagi estat tradicionalment un barri “molt preocupat pel món social”. En aquest sentit, destaca de Sant Andreu la seva solidaritat i el considera “un barri amb molt cor i molta sensibilitat”. remarca sobretot l’abundància d’associacions, ja que creu que les entitats juguen un paper clau en la prevenció de possibles situacions socials desfavorables. quan li preguntem per la Medalla d’Honor de Barcelona, la Montserrat ens explica que quan en raimond Blasi la va telefonar per anunciar-li que havia guanyat la condecoració va pensar que s’havien equivocat de persona. després d’aquesta primera reacció, li va tocar assistir a l’acte d’entrega de la medalla, on va tenir l’oportunitat de parlar en privat amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Tries. Va ser durant aquesta breu trobada quan la Montserrat, sense cap discurs preparat prèviament, va dirigir-se a Tries amb unes breus però contundents paraules: “recorda’t dels pobres”, al que l’alcalde va respondre: “ja ho faig, però me’n recordaré”. la Montserrat destaca que va ser un fet totalment espontani que no tenia previst i per això la va sorprendre que, més tard, durant el discurs que tancava l’acte, Tries repetís les paraules ella que li havia dit en privat. “Em va sortir del cor i potser per això li va arribar”, conclou.

Adriana Valero

cap a peus | juliol

a Montserrat Cararach és filla del que ella mateixa anomena “una família tradicional de Sant Andreu”, fet que considera que la va decantar des de jove a bolcar la seva vida al món social.

Als 82 anys, després d’haver rebut el passat novembre la Medalla d’Honor de Barcelona, encara es manté activa en els seus projectes per ajudar els més desfavorits.

Fent un repàs de la seva trajectòria, la Montserrat ens explica els seus inicis com a treballadora social a Càritas, on va conèixer de primera mà com era el dia a dia de famílies desestructurades. d’aquesta etapa recorda haver presenciat “escenes terribles” i haver tractat amb “gent desesperada”, que havia arribat al que anomena com “un estat de pobresa del cap”, l’estadi que ella considera el més dur d’aquestes situacions. no obstant, tot i la cruesa dels fets que explica, la Montserrat creu fermament en la necessitat d’ajudar a les persones que pateixen situacions difícils, en primer lloc, “per la satisfacció que et dóna” i en segon, “perquè és un acte de justícia social”.

A banda de la seva feina com a treballadora social de Càritas, la Montserrat també ha lluitat per la reinserció dels presos a la societat. Tot i que reconeix que es tracta d’una tasca extremadament delicada, creu que és sense dubte enriquidora i remarca que resulta realment sorprenent la reacció de molts presos en veure que algú mostra aquest interès per ells. En aquest aspecte, però, creu que es tracta d’una feina on el perfil del voluntariat hauria de ser més jove i incita a les noves generacions a bolcar-se en l’ajuda d’aquest sector de la societat que busca reinsertar-se.

Actualment, la Montserrat continua abocada en col·laborar amb el món social. Ara per ara està intentant posar en marxa un projecte per buscar centres on puguin anar els sense sostre per tal d’aju-

15

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 16

Caràcter i orgull: homenatge a la historiografia andreuenca

Els historiadors del nostre poble, figures cabdals per conèixer el nostre passat, per guiar el nostre futur

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 17

panoràmica de sant andreu de palomar, anys vint del segle passat. / ToMàS FàBrEGAS . F onS ToMàS F àBrEGAS I C ATErInEU .

Q

David Garcia Mateu @davidgmateu

Sigui com sigui, per poder conèixer el nostre present hem de conèixer el nostre passat. A Sant Andreu el Centre d'Estudis Ignasi Iglesias (CEII) i/o antic Arxiu Històric treballa des de fa 32 anys en el passat de la vila andreuenca, i tot apunta a què continuaran complint aniversaris, ja que l'entitat sembla estar més viva que mai. la seva dedicació, purament passional, va més enllà de recuperar la història, ja que també es dediquen a assessorar a la gent en temes historiogràfics, sobretot vinculats a l'antic terme andreuenc que també abraçava els territoris d'Horta i nou Barris, entre d'altres. Tal com assegura el membre del CEII, Jordi Petit, “més enllà de fer sortides i conferències, també donem un cop de mà tant als veïns com als alumnes de les escoles a l'hora de fer treballs sobre el seu territori”.

cap a peus | juliol

ueden pocs andreuencs que encara utilitzin l'expressió “anar a Barcelona”. de totes maneres, encara sobreviu la designació de “poble” de Sant Andreu de Palomar. Potser serà per la pervivència del nucli històric, per les victòries veïnals col·lectives, pel sentiment quadribarrat o per la manera de fer dels andreuencs. Podríem estar-hi hores donant-li voltes, però la clau segurament la trobarem en el nostre passat.

En el rec Comtal, la Parròquia o en Can Mamella, també coneguda com a Fabra i Coats. En la Plaça de Comerç o en la de les Palmeres...

17

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 18

Una feina global que anualment s'acaba engendrant en la publicació editorial del Centre d'Estudis: “El Finestrelles”.

Aquesta revista, en format de llibre, recull tota una sèrie d'articles d'investigació relacionats amb el passat del Palomar, ja sigui per mitjà de treballs independents, o en un conglomerat de peces escrites conformades en monogràfic.

Actualment el CEII està immers en diverses investigacions.

18

Per una banda, l'organització està ultimant els detalls del volum que està preparant per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona en commemoració del Tricentenari. Un fet històric emmarcat des del Corpus fins a la guerra de successió, des d'una perspectiva que no s'havia fet mai: la incidència i la influència que van tenir els pobles dels voltants de la ciutat de Barcelona en els fets del 1714. A més, tot l'equip

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 19

reunió de Junta del centre d'estudis ignasi iglesias presidida per en Jaume seda –el segon per l'esquerra– , el juliol de 2011. / JordI ESPlUGAS

inauguració de la biblioteca publica de sant andreu de palomar, el 30 de novembre de 1913, ubicada a la casa pairal de mossèn clapés. / lA IlUSTrACIó CATAlAnA. poesia inèdita de mossèn clapés. / FonS FAMílIA PoUSllAMBí.

cap a peus | juliol

19

d'historiadors també s'està bolcant en la commemoració del 75è aniversari de la mort de l'il·lustre Mossèn Clapés, primer picapedrer de la història andreuenca.

MOSSÈN CLAPÉS I LA GÈNESI DELS ESTUDIS HISTÒRICS

“Sense Clapés no ens hauria arribat pràcticament informació” declara el membre del CEII, Xavier de la Cruz. l'obra històrica de Clapés sobre el nostre territori és, col·loquialment par-

lant, “la Bíblia” que tota persona ha de llegir si vol començar a submergir-se en el passat andreuenc. de fet, se'l considera la primera persona que va començar a treballar la història local. A més, la seva obra ha quedat com un bàlsam de consol. “El 80% de la documentació dels arxius locals potser va desaparèixer en els incendis”, lamenta Xavier de la Cruz. A passa a la pàgina següent >

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 20

apunt històric | Esbós biogràfic de Joan Clapés(1872-1939) | PAU VINYES Mossèn Joan Clapés i Corbera neix a Sant Andreu de Palomar el 18 de gener de 1872, en plena efervescència de la renaixença catalana. Fill d’una modesta família, amb quatre germans més, hagué de posar-se a treballar seguint l’activitat paterna. Cursa estudis lliures a l’Escola normal de Mestres. Amb 26 anys sol·licita l’ingrés al Seminari de Barcelona, essent ordenat sacerdot l’any 1904 pel Cardenal Casañas.

Segons l’historiador andreuenc Martí Pous i Serra (19101997): “.. (fou) autoritzat a no seguir carrera parroquial.

Aquesta autorització li fou concedida atenent les seves afeccions literàries i de recerca d’arxius que venia practicant de molts anys enllà, fita la vista en la publicació d’una història del seu nadiu Sant Andreu de Palomar. Segons en Jaume Seda, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (Finestrelles 1. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, 1989): “I Mossèn Clapés, en aquesta direcció, va aprendre a estimar Catalunya, la seva pàtria. Precisament aquesta estimació va contribuir al seu interès per la història, tant la local com la general del país. El nostre historiador ens afirma que s’engrescà a escriure sobre història a partir de la lectura de la de Víctor Balaguer, la qual fou ardent, apassionada, romàntica”.

El 1900 escriu el seu primer llibre dedicat íntegrament al seu poble. “Sant Andreu de Palomar” és escrit en un català prefabrià, on descriu l’àmbit geogràfic i natural, la història i les biografies dels andreuencs més il·lustres. obra de 360 pàgi-

20

Sant Andreu la Parròquia va ser cremada els anys 1640 i 1652. Uns incendis que segles després es tornarien a repetir durant la Setmana Tràgica i la Guerra Civil. I no només cremaria el temple religiós, sinó que també s'ha de pensar que només es conserven les actes municipals de l'Ajuntament de Sant Andreu des del 1870 en endavant, per culpa de l'incendi provocat en l'antic consistori durant les revoltes de l'abril del mateix any. “Es va perdre informació espectacular”, sentencia Petit. Unes actuacions violentes que de la Cruz denomina d'”incultes”. “no només es va cremar un temple religiós, que pot ser discutible, sinó que el pitjor de tot és que es van cremar els arxius parroquials, els arxius on estava tota [la memòria] del poble” afegeix de la Cruz. Entre tots els episodis de revolta social es van cremar convents, biblioteques i arxius. o

nes i amb una edició de 500 exemplars, els quals foren exhaurits ràpidament. També, escriu articles en revistes i periòdics de l’època com Autonomia, Vida Autònoma (fundada per ell mateix l’any 1902), Mosaic Andreuenc, Flama,...

Aquests treballs periodístics seran cabdals per a la seva gran obra bibliogràfica: “les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar”. Publicada entre els anys 1930 i 1931.

Acaba en ple inici de l’esclat de la Segona república, les Fulles de Mossèn Clapés – tal com se les coneix popularment- són tot un referent de la historiografia andreuenca.

Publicades en nou volums amb capítols que van des de la geografia, la religió, els fets bèl·lics en els quals Sant Andreu hi va jugar un destacat paper, la cultura i l’esport, el municipi, l’annexió del poble a la ciutat, les biografies d’andreuencs – curiosament de cap andreuenca-, els contorns,... l’any 1983 un grup d’andreuencs en feren una edició en facsímil agrupant els nou volums en tres toms.

Mossèn Clapés va exercir de mestre. Tenia escola en unes dependències de la casa pairal, situada al carrer de Santa Marta, la qual va funcionar des de l’any 1905 fins el 1925, any en que li fou clausurada per ordre governativa durant la dictadura de Primo de rivera per la seva catalanitat. A part de l’escola de primària, l’edifici també aixoplugava una biblioteca pública –inaugurada durant la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1913-, desvirtuada arran de la revolució anarquista del juliol de 1936. Gràcies a la voluntat d’al-

el que és el mateix, tots els documents originals i únics, ja que no existien copies ni duplicats. Tal com testifica l'historiador, fins ara “mai hem tingut consciència de mantenir aquests arxius”. “Sabem que es va cremar, però no el què es va cremar”.

Tot allò que es va salvar en la Setmana Tràgica es va perdre en la Guerra Civil.

Per aquest motiu, s'atorga tanta importància a l'obra reproduïda de Mossèn Clapés. Tal com apunta Xavier de la Cruz, els seus llibres “són com una espècie de restes de naufragi de tot el que ha sigut la nostra documentació”. “Ara no tenim res”.

NOVES FONTS D INFORMACIÓ HISTÒRICA

El membre del Centre d'Estudis Jordi rabassa declara que les

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 21

guns veïns del carrer es pogueren salvar els llibres i documents, els quals foren retornats a la família un cop acabada la Guerra. durant el curs de la república en guerra ha de viure amagat en una casa d’Horta, des d’on, i sense ser descobert, oficia clandestinament celebracions litúrgiques.

També, fou el conservador del museu-arxiu de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, el qual fou incendiat arran dels fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909. la seva tossuderia no el va fer desistir mai i per aquest motiu sempre va ésser capdavanter en noves iniciatives en la recerca i divulgació de la història de Sant Andreu de Palomar. També va ésser organitzador dels Pomells de Joventut, dels Jocs Florals de la llengua Catalana a Sant Andreu de Palomar i autor de diversos llibres de poemes, de temàtica religiosa i de genealogia. Va morir un 7 de juliol de 1939 en el seu poble natal. Segons el citat Martí Pous: “la providència li permeté per última vegada seguir d’un cap fins l’altre el Sant Andreu que tant havia estimat. A mig camí del llarg recorregut fou colpit per un accident vascular encefàlic, que posà fi a la seva activitat creadora”. la dissort de la seva Catalunya després del triomf dels franquistes i la seva precària salut arran del captiveri involuntari dels anys de la guerra així com de l’accident patit van comportar una feblesa en el seu estat anímic que segurament van la seva mort. El seu llegat bibliogràfic és la seva millor vàlua per a la redescoberta del passat de Sant Andreu de Palomar així com l’eina per als futurs historiadors i historiadores que vulguin revisar des d’una òptica de crítica saludable la història un dels expobles més rellevants del Pla de Barcelona. mossèn clapés al despatx de casa seva, l'any 1935. / AnTonI ArISSA I ASMArATS. FonS AnTonI ArISSA dE l’IEFC

Pau Vinyes i Roig és historiador

cap a peus | juliol

Fulles Històriques es tracta d'una “obra cabdal a la que tots els historiadors en un moment o altre hi han d'anar, però no és ni molt menys l'única peça que consultem els historiadors”. A partir d'aquí Petit assegura que la seva feina ha de consistir “a anar a aquells llocs on Mossèn Clapés no va anar a mirar”. “ Si bé Clapés va fer moltes referències a l'arxiu diocesà i catedralici, nosaltres tractem d'explorar noves vies”. Aquest és el cas per exemple dels arxius notarials o altres arxius privats que gràcies a internet han començat a circular. “Fins i tot a la xarxa virtual podem trobar documents d'altres pobles que indirectament parlen de nosaltres i que amb els ordinadors hem pogut consultar sense la necessitat de desplaçar-nos” comenta Jordi Petit. “Són documents als quals Clapés evidentment no tenia accés”.

DOCUMENTACIÓ A SALVAR

Amb la intenció que no es perdés cap altre document sobre la història de Sant Andreu, l'any 1982, com ja hem comentat, es funda l'Arxiu Històric de Sant Andreu. l'objectiu era crear un fons amb la documentació a conservar sobre el passat del territori i començar a estudiar-la exhaustivament.

Ja des del principi les donacions de les famílies eren constants. Una activitat de l'Arxiu que també va acabar derivant a tractar les temàtiques administratives de les antigues associacions que van començar a desaparèixer durant els anys 80, recorda Petit. passa a la pàgina següent >

21

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 22

dibuix de mossèn clapés realitzat a ploma per aureli simón.

a dalt a l’esquerra, mossèn clapés conversant amb un veí just davant del carrer de santa marta, vers els anys vint del segle passat. / AUTor dESConEGUT. ArXIU CEnTrE d’ESTUdIS IGnASI IGléSIAS Jaume seda, al centre de l'imatge, durant l'itinerari dedicat al tricentenari del 1714, durant la Festa major de 2013. / FoTo JordI ESPlUGAS

22

Però amb la fundació de l'Arxiu Històric del districte de Sant Andreu, el que seria l'Arxiu “burocràtic” de l'administració, es va decidir que bona part de la documentació que mantenia la primera entitat històrica s'acabés traslladant als fons de la nova organització administrativa controlada des de l'Ajuntament. A més, per evitar possibles confusions, l'Arxiu Històric gestionat pels veïns canviaria de nom pel de Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, aprofitant que la nova (i actual) seu es correspondria a la casa del poeta.

Tot i la nova forma d'administrar els fons documentals, ambdues organitzacions històriques es reconeixen mútuament les tasques que realitzen. Petit assegura que “actualment tenim molt bona relació amb l'Arxiu Municipal” i quan algú vol consultar alguna cosa doncs des del CEII l'assessoren, però “de

seguida” els envien a l'Arxiu del districte del carrer Segadors “perquè allà estan els originals”. “Allà sempre tens els documents de primera mà” confirma l'historiador. “I així a la inversa, si ells no tenen prou assessorament doncs ens envien les persones per a què els puguem ajudar nosaltres” declara Petit.

Història història...

Tal com assegura Jordi rabassa, “justament Sant Andreu és un poble al qual li agrada molt el seu passat i la seva història”. En aquest sentit, qualsevol iniciativa sobre la memòria andreuenca acostuma a tenir bastant bona acollida. de totes maneres, rabassa ho té clar: “falten moltes coses a investigar, falten moltes coses per descobrir i falten molts historiadors i historiadores que vulguin treballar el passat del poble”. n

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 23

l’entrevista | Jaume Seda | PRESIDENT DEL CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLESIAS

“Coneixem molt bé el que va passar dins de les muralles el 1714. Però... i fora? I a Sant Andreu?”

D. G. M

AndrEU CArrASCAl

va col·locar el pal de paller de la historiografia andreuenca.

Tothom que vulgui saber sobre la història de Sant Andreu ha de començar amb les Fulles. A partir d'allà ja es començarà a aprofundir tant en les coses que tractava en la seva obra com en obrir nous horitzons. nous paradigmes dignes d'estudi. des del ceii estan preparant un volum dedicat al tricentenari. també amb perspectiva andreuenca?

Coneixem molt bé el que va passar dins de les muralles de Barcelona en 1714. S'han escrit un munt de llibres. Però... i fora de les muralles? I a Sant Andreu? és apassionant contemplar el desenvolupament històric des del Corpus del 1640 fins a la Guerra de Successió de 1714 en els pobles de muralles enfora. ens hem acostumat a estudiar la història general.

I Mossèn Clapés va ser dels primers a centrar-se en la història local. Un veritable pioner en molts aspectes.

cap a peus | juliol

tot comença fa més de 30 anys... és l'any 1982 quan una colla de persones, amb el senyor Martí i Pous al capdavant, treballen, funden i organitzen un arxiu històric local. l'arxiu històric de sant andreu de palomar.

Ens hem de situar en plena època de renaixement de les entitats culturals. En un període de fervor democràtic. de ganes d'expressar allò que durant molts anys no vam poder fer i amb noves motivacions. quines? nosaltres per exemple volíem recollir la documentació que tinguessin les famílies i les empreses. documents que expliquessin la història de Sant Andreu. durant molts anys això va ser impossible... ...I això va ser el que va fer que a Sant Andreu com en altres indrets sorgís aquest desig de recuperar la història. Tot el que feia olor diferent a la ideologia del règim no es podia tractar. I un cop se'n va tenir la possibilitat, vam començar a arreplegar aquests documents. després l'ajuntament de barcelona començaria a crear els arxius històrics.

Però resulta que el nom el teníem nosaltres. Per tant ens van demanar si podíem canviar el nom i com que ens vam traslladar a la casa d'Ignasi Iglesias doncs vam adoptar el seu nom l'any 1987 a la vegada que vam fer l'acta fundacional. tot i que continuaven sent a mateixa entitat. des del centre d'estudis sempre hem tingut un objectiu clar: el foment particularment de tot el que tingui a veure amb el Pla de Barcelona, i molt particularment amb Sant Andreu. no es tractava només de crear un "arxiu".

Vam començar a treballar en investigacions històriques, a publicar la revista Finestrelles i a promocionar la història no només de l'actual Sant Andreu, sinó de tot el territori que havia sigut. el poble de sant andreu abraçava molt més enllà de les seves limitacions actuals.

Teníem les parròquies, de base religiosa però amb una configuració del que avui en dia seria un municipi. érem un municipi transcendental, per exemple, en l'aportació d'aigua a Barcelona a través del rec Comtal. de totes maneres, ha de ser difícil trobar a gent que s'hi dediqui a aquestes investigacions. la gent s'espanta, però fins i tot es pot col·laborar amb la història oral. A més, només ens hem de fixar en la persona de Mossèn Clapés. la seva feina amb les Fulles Històriques és digne d'elogi. Ell treballava sol!

23

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 24

Fins que el cos aguanti

N

ClIP TEATrES

cultura | Teatre i patrimoni

Aplaudiments sense fi per a ‘Germanes’ o són les tres germanes d’Anton Txékhov, però comença amb la mateixa frase: “avui fa un any que va morir el nostre pare”. és Germanes, de Carol lópez. l’espectacle de Clip Teatres que va enviar tot Sant Andreu al Centre Cívic del 16 de maig a l’1 de juny. I els andreuencs van aplaudir tant, que van haver de fer una funció extra dissabte 31.

24

l’obra es desenvolupa entre dues defuncions, ens trasllada de la mort del pare evocada als primers compassos de l’obra a una mort anunciada amb que es clou la funció. El ritme és trepidant i s’hi intercalen números musicals, com l’alliberadora “Girls just wanna have fun” que entonen les germanes “I”. Però el tempo també ve marcat pel propi text, que conté un parell d’elipsis i alguns alentiments de ritme per ressaltar el patetisme d’algunes escenes. és un ritme que se sent dins la cuina amb la percussió de la mà de morter i la batedora. I és que l’acció es cou a la cuina, entre martinis, “gazpachos” i caldos (escenografia d’Enric Vila).

Inés (Marta Genís), la germana gran, “pija y cuarentona”, amb un matrimoni fracassat a les espatlles té un moment desbordant: l’escena del “gazpacho”. la germana mitjana és Irene

(Iol Escofet), amb un fill adolescent i un nòvio nou que presenta el dia de l’enterrament, emocionant l’escena final a la falda de la seva mare, talment com la Pietat de Miquel àngel.

Promíscua i vividora és la germana petita, Ivonne (Carla Vidal), hilarant en l’escena de l’incest. Al capdamunt, el puntal familiar, Isabel, la mare (Mati Fonollar), alliberada del seu marit es refugia a l’alcohol i vol escapar-se amb el seu cirurgià plàstic, però es desenganya i canta un emotiu “non, je ne regrete rien”.

Enmig de tantes dones, també es necessiten un parell d’homes per fer contrapès. d’una banda, Igor (Guillem Talens), el fill d’Irene, un adolescent que va prenent cada vegada més embranzida al llarg de l’obra. I d’altra banda, àlex, el nòvio perfecte que sap sobreviure dins d’aquesta família de bojos.

Myrna Cambra (direcció) ha cuidat el projecte fins a l’últim detall, fins i tot en l’elecció d’una esplèndida banda sonora amb cançons que van des de Pascal Comelade a la filmografia de Tarantino. Una comèdia vitalista que ens ensenya, tal i com diu Clip Teatres, que “malgrat les bufetades que ens dóna la vida, no acotem el cap”. Un magnífic homenatge al Pere Massana.

Irene Caixàs i Vicens

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 25

Les vides de la fàbrica del barri

C

L’exposició ‘Fabra i Coats fa museu’ repassa la història del recinte aminant pels carrers del recinte fabril Fabra i Coats de Sant Andreu es respira un aire impregnat de l'alè de milers de treballadores i treballadors que allí van deixar-se un tros de la seva existència. l'exposició Fabra i Coats fa museu pretén rastrejar la història de les vides que van contribuir a l'evolució de la indústria tèxtil nascuda en 1903 de l'acord entre els Fabra i la multinacional Coats de Paisley.

En aquesta tercera edició Muhba Laboratori 3. Objectes, paraules i imatges inscrita en l'espai Bota, ens movem entre les parets formades per una insòlita arquitectura feta de caixes de cartó i pantalles de televisió que mostren les memòries orals dels treballadors.

Així mateix estem envoltats per eines i maquinàries utilitzades a l'empresa, caixes de documentació d'arxiu i fotografies: tots els objectes exposats perden el seu estatut d'ús quotidià i es converteixen en micro-relats de la gran història. la joia de la mostra són les calderes originals de la Fabra i Coats, la restauració de les quals fou possible amb les reivindicacions dels organitzadors.

El laboratori es planteja ensenyar al públic la història de la més gran empresa del sector de tot l'estat espanyol i la seva influència a Sant

Andreu. és una exposició que no s'acaba, molts dels vells treballadors que assisteixen a aquesta exposició queden enllumenats en reviure la museïtzació d'un tros d'història al que han contribuït: amb molta emoció es reconeixen en les fotos i en els objectes de treball que evoquen els seus records més vius. l'exposició, organitzada pel MUHBA i la col·laboració dels Amics de la Fabra i Coats, romandrà oberta fins el 27 de setembre, exceptuant el mes d'agost. l'horari de visita és de dimarts a divendres de 17 a 20 h. i dissabtes i diumenges de 10 a 14 h. i de 17 a 20h.

El cap de setmana l'entrada és gratuïta. Pròximament s'obrirà la Sala de Calderes per fer visites guiades.

Angelica Tognetti

D

urant el mes de juny es va poder visitar a Can Fabra l’exposició de pintures i poemes de Josep Buils, una breu exposició que es podia gaudir al passadís de l’Auditori, un espai tranquil (si no hi ha activitat a l’auditori) i molt indicat per presentar exposicions de petit format, i que permeti donar a conèixer creadors del barri. de fet, Josep Buils pertany al Grup de Pintors de Sant Andreu, i tal i com ens informa el blog del grup, és un pintor autodidacta, nascut a Alaior de Menorca i resident a Sant Andreu des de fa més de 35 anys. Se’ns informa que des de ben petit li agradava el dibuix i va anar a classes de dibuix i pintura varis anys. Als 22 anys va venir a viure a Barcelona, va estudiar 5 anys disseny Gràfic a la llotja i paral·lelament va anar a classes de dibuix. Ha treballat més de 25 anys com a dissenyador en una Agència de Publicitat. Aquesta no és la primera exposició, ja que també n’ha fet a Menorca, Badalona, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

l’exposició permetia contemplar una obra delicada, sensual, de colors vius i amb un clar protagonisme femení. la combinació de pintures i les seves tonalitats de colors canviants, complementades amb els poemes donava de l’exposició, en destacaria, la pintura i poesia dedicada la Musa. la inspiradora de pintures i instants, que rep un bonic homenatge, on l’autor es posa en la pell de la Musa, en una delicada reflexió sobre la inspiració a l’hora de la creació d’art.

Xavier Aragall

cap a peus | juliol

L’obra delicada de Josep Buils El Centre Cultural Can Fabra va acollir les pintures i els poemes de l’artista

25

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 26

esports | Futbol i natació

Arrenca la pretemporada del nou Sant Andreu

E

L’equip de Martí Cifuentes gaudirà d’un Narcís Sala reformat gràcies al consistori

26

l 30 de juliol a les 20:00h al narcís Sala tindrà lloc la presentació del primer equip de la UE Sant Andreu. El convidat per a disputar el partit inaugural de la nova plantilla és el Santfeliuenc. Es podran veure les noves cares de l’equip dirigit per Martí Cifuentes i també un petit tast de l’estil de joc de cada jugador. A banda de la presentació hi ha programats quatre partits més de pretemporada, més el Torneig dels Històrics i la Copa Catalunya.

del club (www.santandreu.cat) es pot veure el llistat de les reformes amb les dates d’execució.

Pel que fa a la plantilla, una de les darreres renovacions és la d’Albert Monzó. El club i el defensa central de 23 anys han arribat a un acord per a renovar el contracte fins al 2015. la resta de jugadors confirmats per a seguir a la UE Sant Andreu són el capità Morales, Xavi Jiménez, Carroza, Azparren, Guzmán, Jilmar i Víctor, i un que puja del Juvenil A, Manu.

Els partits amistosos seran contra el Prat, el Gavà, el Sabadell i el Vilafranca. I els convidats al Torneig dels Històrics, a més dels quadribarrats, són l’Europa i el Sants. Al narcís Sala ja han començat les reformes per a millorar les instal·lacions del club.

Entre totes les reformes previstes en destaquen la renovació de la instal·lació elèctrica (nova legalització), noves escales per al públic i nova rampa adaptada, recorreguts adaptats, reparació de filtracions d’aigua, reformes generals tant a la graderia com a sota de la graderia i també millores d’accessibilitat. Al web oficial

l’equip quadribarrat de la capital catalana estrena nova secció la temporada vinent. la voluntat de voler ser un club poliesportiu ha conduit a confeccionar una nova plantilla de bàsquet. l’entrenador del primer equip serà Joss Gallemí, que començarà dirigint l’equip a Territorial. També s’estan formant equips inferiors masculins i femenins, des dels 3 als 18 anys, per a construir una gran pedrera de jugadors.

SECCIÓ DE BASQUET DE LA UE SANT ANDREU

Jordi Urtasun Cortés

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 27

L'andreuenca Jèssica Vall, revelació del Ciutat de Barcelona, ha obtingut la plata a les proves de 50, 100 i 200 braça

E

ls passats 14 i 15 de juny s’ha celebrat, com cada any, el Gran Premi Internacional de natació Ciutat de Barcelona, que enguany ha arribat a la 35a. edició, a la piscina Pere Serrat del Club natació Sant Andreu. Amb més de 900 nedadors internacionals, molts d’ells amb la vista posada en el Campionat d’Europa d’aquest estiu, el certamen ha estat, novament, un èxit de participació i d’organització, mantenint el prestigi de la institució al lloc on ens té habitualment acostumats.

el camp narcís sala i l’entrenador, martí cifuentes. / UESA

> dissabte 26 de juliol: prat – sant andreu (20:00) > diumenge 27 de juliol: sant andreu – gavà (19:30) > dimecres 30 de juliol: sant andreu – santfeliuenc (20:00) > dissabte 2 d’agost: sabadell – sant andreu (19:00) > dimarts 5 d’agost: sant andreu – europa i sant andreu – sants (18:00) > dissabte 9 d’agost: semifinals històrics (en cas de classificació) > diumenge 10 d’agost: Final històrics (en cas de classificació) o bé copa catalunya > dijous 14 d’agost: vilafranca – sant andreu (20:00) > dissabte 16 d’agost: copa catalunya(encara per sortejar)

qui va estar a punt de pujar també al podi va ser l' internacional Juanmi rando, quart als 50 metres esquena amb un temps de 25.55 a la primera jornada. Altres resultats destacats van ser els sisens llocs aconseguit per Sónia Pérez Arau a la final dels 400 estils i per àfrica zamorano als 200 esquena. També van aconseguir classificar-se per a la final B Arnau rovira, natàlia Torné i Marc Calzada.

Pel què fa a la classificació general, el japonès yasuhito Koseki i la danesa Jeanette ottesen s’han proclamat campions del Ciutat de Barcelona amb amb un total de 2802 i 2857 punts respectivament. Amb aquestes puntuacions, ambdós han obtingut també el Circuït Mare nostrum 2014, del qual Barcelona ha estat la darrera parada, després dels meetings de Canet de rosselló, Mónaco i roma.

JJ Aymerich

cap a peus | juliol

EL CALENDARI PREVIST DE PRETEMPORADA

El nom propi que ens ha deixat el campionat és de la nedadora andreuenca Jèssica Vall. Acostumats a què els nedadors del club completin sèries i representin l’entitat amb el màxim orgull, aquest any una nedadora de la casa ha estat una de les grans protagonistes. Vall ha culminat un Trofeu consistent i molt regular on s' ha endut la medalla de plata a les proves de 50, 100 i 200 braça. A la prova curta només la ucraïnesa Maria liver va poder superar-la i Vall va aturar el crono a 31.55. Als 100 braça, Vall va rivalitzar amb la japonesa watanabe i amb la nedadora del CE Mediterrani Marina Garcia i va quedar segona darrera la nipona. Als 200 braça es repetiria la mateixa classificació, en dura pugna amb la nedadora del club de Sants.

27

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 28

EN CONTE Dependència

C

om cada tarda, l’avi havia sortit a fer el volt. Havia tancat la porta amb delicadesa. Amb tota la delicadesa que, ja de petit, la mare li havia anat insuflant en el seu cos menut, per si de cas tenia una ànima i aquella volia servir-se’n. I se n’havia servit. Tota una vida. l’avi era i havia estat sempre una persona delicada. delicat amb els altres i amb ell mateix. Ara, després que els anys li havien anat robant la força, ara que s’acostava el dia en què el món li veuria tancar els ulls per sempre més d’una vegada –com li agradava dir– després d’anys de practicar la delicadesa, d’exercir-la, de fer-ne bandera, li tocava a ell ser-ne un usuari, un beneficiari. I amb un desfici cada dia renovat, es llevava del llit amb tota la il·lusió que el seu cos menut podia contenir, amb tota la il·lusió per veure venir aquella abraçada, aquella carícia, aquell bon dia que li faria més amable la resta del dia, la resta dels dies. durant el seu passeig, aquella tarda de juliol caldós, com moltes altres tardes, caldoses o no, d’estiu i de tardor, d’hivern i primavera, va trobar-se amb aquella veïna que es visitava al mateix metge. Tot bé, bonica? Anar passant, noi, que ja és molt. I la feien petar una estona. Per no dir-se ben bé res, anaven i venien

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Primer, cal destacar el final de traca del mes de maig, amb 52mm en els darrers 6 dies de mes, una dada que no vam acabar de recollir en el darrer resum del CAPAPEUS. En un juny molt normal i sense gaires estridències, destacarem la calorada de l'11 al 14 d'aquest mes. El dia 13 vam superar els 32ºC, el registre superior als 30ºC més matiner dels darrers 10 anys d’observació al barri. després d’aquesta calorada va arribar una tongada de tempestes, entre el dia 15 i el 18, que a casa nostra no van ser gaire intenses en quant a pluja, però amb llampegades molt notables.

28

Per Andreu Giralt del fil de la conversa etèria més d’una i més de dues vegades.

Fent el gest d’anar marxant, sobretot ella però ell també, falcats cada un amb un bastó, sempre amb alguna paraula mig mastegada per regalar, es veien i es deien, es tenien i temien sense dirs’ho, que fos l’última tarda que es poguessin saludar.

I un cop a casa, ell es ficava al llit amb el seu pijama de quadres foscos com la nit que l’envoltava. Aquell pijama, de blaus intensos i de traços elegants, era almenys tan delicat com ell mateix. recordava amb tota mena de detalls el dia, la tarda, que el seu amic amat li havia regalat. Amb tot l’amor que se sabien l’un per l’altre, amb tota la delicadesa de què dues persones eren capaces. I tancava el llum, i pel retall que la cortina dibuixava sobre el porticó veia la lluna, i s’imaginava que d’un salt s’hi plantava i hi feia el volt i s’hi trobava la veïna i la feien petar. I tancava les mans damunt del pit mentre esperava que el ritme de la seva respiració es fes més lent, fins al punt que ja no li calgués fer recompte, ni batecs ni segons. I tancava els ulls pensant que potser aquella nit seria l’última, pensant que potser l’endemà seria el dia en què el món li veuria tancar els ulls per sempre més d’una vegada.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

32,3ºC 12,1ºC 22,11ºC 1020,4hPa 1007,2hPa 1016,84hPa 13,0 mm 7,4mm

13 4 11 25 15

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 29

XARXA DE MOTS

Per Andreu Giralt

HorITzonTAlS. 1. la virtut dels menys intel·ligents i més desagrada-

VErTICAlS. 1. Peça de roba que penja, en alguns vestits religiosos,

Part de l’ull que s’amaga entre la còrnia i el cristal·lí. 3. Centre dolors

Gomorra.la millor carta. 3. Pentinat d’estil Elvis al Migjorn Gran. Fede-

bles. 2. A la València del XVII, mig ral castellà d’argent –dotze diners–.

Piera. químic i metge menorquí considerat el fundador de la toxicologia

moderna. 4. Sigles en anglès de l’Associació d’Il·lustradors. Untar amb

entre el pit i l’esquena. 2. Pràctica sexual comuna a la ciutat germana de

ració Catalana de rugby. 4. Unió Europea. Virus informàtic amb avant-

passatshomèrics. 5. Caiguda d’un òrgan o d’una part d’aquest.

aquell greix que ens fa pensar en un aeroport balear. 5. Parc Mediterrani

Homenatge vocàlic a Joan Brossa. les dues vocals que poden dur ac-

a la voltreganesa. Santuari ripollès on s’arriba a peu o en cremallera (al

unes vies amb les altres. Passadís de moltes cases. 7. no gens fàcil.

de pintors oberta com una vocal. Cognom del dramaturg que va matar

juntiu, mirall de la Mireia de nom escurçat. nom donat a diverses espè-

de la Tecnologia. índex de massa corporal. Vocal alta i prima. 6. Ull petit, revés). 7. A la mateixa distància del sol que del si. línia petita. 8. Escala

accidentalment un anarquista. Sorda o sonora, sempre rellisca. Inici de

cent obert o tancat. 6. únic so vocàlic de l’infinit. Brancs que connecten Mig to per sota del fa. 8. Terminació llatina de la primera del perfet de sub-

cies d’ocell, de peix i d’insecte, que ens recorda l’antic senyor de

l’inici i fi de la fi. 9. Part que toca a cadascú després de repartir el que hi

Balaguer. 9. El més simple dels hidrurs de silici. nom donat antigament

poble on es parla hebreu i es professa el judaisme.

10. Planta de la família de les aristoloquiàcies. En una xarxa sense ac-

ha a la cassola. Peix de roca, també anomenat ‘anfós’. 10. Membres del

a la primera nota de l’escala musical. Segona nota, aparentment buida. cents, membre dels úrsids o bé part d’una estructura esquelètica.

nota important: a partir d'aquest mes de juliol, la xarxa de mots no publicarà les solucions fins el mes següent. és a dir, les respostes del joc d'aquest

Afers Domèstics... Mossèn Clapés 75 anys

B. Aguilar

cap a peus | juliol

mes sortiran al número d'agost-setembre. així evitarem la curiositat de mirar les solucions i tindrem tot un mes per pensar-hi.

29

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-juliol 595 elma_Maquetaci贸n 1 03/07/14 19:36 P谩gina 31

capapeus-juliol 595 elma_Maquetación 1 03/07/14 19:36 Página 32

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com