Capapeus juliol 574

capapeus-juliol574_maquetaci贸n 1 08/07/2012 22:49 P谩gina 1

S.O.S Educaci贸: Prou Retallades!!

capapeus-juliol574_maquetaci贸n 1 08/07/2012 22:49 P谩gina 2

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 3

E DI TORI A L Sense residències per gent gran

E

junta dE l’aSSOciació dE vEïnS

l barri de Sant Andreu té uns 56.000 habitants, població que és a punt d'augmentar en 221 noves famílies a les Casernes i que en el futur haurà d'augmentar en milers de nous veïns. De la població andreuenca, segons el cens municipal del 2010, 10.452 eren majors de 65 anys. Doncs encara que sembli mentida no hi ha cap residència per gent gran pública per tota aquesta població. El pla d'equipaments de la ciutat i el IV Pla d'acció social de la Generalitat recomanen dues places de residència per gent gran cada 100 habitants de més de 65 anys (tot i això, hi ha recomanacions oficials, algunes del mateix Ajuntament de Barcelona, que parlen de 3'5 i fins a 5 places per cada 100 habitants). Agafant les recomanacions menys favorables, a Sant Andreu amb la població actual correspodrien més de 200 places de residència. I el pitjor és que no sembla que el Pla d'Actuació del Districte (PAD) 2012-2015 -els objectius previstos per aquest mandat- prevegi fer-ne cap.

En el projecte de Casernes n'hi ha prevista una des de fa 6 anys, que ha aparescut al PAD 2004-2007 i 2008-2011 i no

edita: ASSoCIACIó DE VEïnS

DE SAnT AnDrEU DE PAlomAr

president: GEníS PASCUAl I PorrET

vicepresidenta: GEmmA ArmEnGol I roSSEll president d’honor: FrAnCESC PorrET

s'ha fet. Ara, amb les retallades de la Generalitat, sembla que ni tan sols els gestors privats amb places concertades volen assumir-ne la construcció. Semblant està la situació d'un projecte amb l'Associació Catalana d'Alzheimer per fer una residència per afectats d'aquesta malaltia a la Fabra i Coats, que tampoc té la inversió prevista. Un altre cas pendent d'inversió i que no sembla que l'Ajuntament vulgui tirar endavant són els habitatges tutelats per gent gran, un model d'edifici amb serveis i amb major autonomia (com els que hi ha al final del c/ Joan Torras). D'aquests habitatges per gent gran n'hi ha previstos 302 a Casernes, dels quals no se n'ha fet cap ni en tenim cap notícia.

Des de l'AVV considerem prioritari un servei residencial per gent gran públic, en un barri amb un important percentatge de gent gran i dependent, i així fa anys que ho fem arribar a l'Ajuntament. Però sembla que, per ara, els andreuencs i andreuenques que necessitem aquests serveis i que no puguem pagar una plaça privada haurem de seguir passant els últims anys fora del nostre barri i lluny de la familia.

8

dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

www. AVVSAnTAnDrEU.CAT - rEVISTACAPAPEUS@GmAIl.Com

*

lA rEVISTA I l’AVV qUE l’EDITA no ES FAn

rESPonSABlES DEl ConTInGUT DElS ArTIClES I lES

noTES SIGnADES PEr PArTICUlArS I Col·lECTIUS.

C/ BAlArI I JoVAny, 14 - 08030 BArCElonA

)

93 345 96 98

disseny portada: josé navarrete

coordinació de redacció: DAVID royo

disseny i maquetació: ElmA VIlA I CrISTInA GArDE

equip de redacció: mArTA roIG, xAVIEr olIVErES, JorDI rABASSA, PAU VInyES, GEorGInA rIFé,PErE mASSAnA, AnDrEU GIrAlT, GEníS PASCUAl, DAVID royo,

nATàlIA rIVEro, IrEnE CAIxàS, BorJA mAríA, JoAnA ArIET, monTSE TArré, JorDI UrTàSUn, SErGI CorrAl, SErGI CABEzA, PAU mADUEll, GEmmA ArmEnGol, JJ.

AymErICh, óSCAr mAlo, roSA PUrSAlS, AlAIn GArrIDo, IrEnE GonzálEz, ànGElA FolGUErolA, EDU SolEr, orIol AGUlló, DAnI GomEz, EDGAr CrISTòBAl,

xAVIEr ArAGAll, JAUmE PrATS, AnDrEA ForCADA I ESTEr BUEno.

fotografia: xAVIEr DE lA CrUz, mAnUEl A. rAIGADA, JoSé nAVArrETE, DAVID royo.

correcció: IrEnE CAIxàS, xAVIEr olIVErES, rICArD rIPoll, EVA CABrErA, AnnA moyà publicitat: VErónICA GonzàlEz (93.3450576) impressió: GráFICAS CAmPáS S.A

periodicitat: mEnSUAl, DE SETEmBrE A JUlIol (11EDICIonS l’Any)

distribució: A DomICIlI PEr AlS SoCIS DE l’ASSoCIACIó DE VEïnS I VEïnES, AlS ComErçoS AnUnCIAnTS I A lES EnTITATS DE SAnT AnDrEU DE PAlomAr

capapeus-juliol574_maquetaci贸n 1 08/07/2012 22:49 P谩gina 4

Segueix-nos al Facebook i al twitter

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 5

ENTITATS

>grup de pintors de sant andreu onze de setembre. moSTrA DE

PInTUrA DE 10 A 13.30h. CADA PrImEr DISSABTE DE mES no FESTIU.

>ateneu obrer de sant andreu.

ComPTAr I rEPArTIr SArDAnES! >grup teatral antifaz. loCAl DE

SAnT PACIà. 932744501 (JESúS). DE

22.00 A 22.30h, Dll I DC.

www.GTAnTIFAz.orGT.

ABAT oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20h

AnTIFAz@hoTmAIl.Com

www.ATEnEUSAnTAnDrEU.orG

>esbart mare nostrum. loCAl DE

DE Dll A DJ.

>orfeó l’eco de catalunya. ABAT

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJoS

Dll I DJ DE 21 A 22.30h. CORAL

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJoS DJ DE 17.30 A 19h. GRUP CULTURAL.

>centre d’estudis ignasi iglésias.

IGnASI IGlESIAS, 33. 933463990. Dm DE

17 A 20h.

>associació de puntaires del

districte. loCAl DE SAnT PACIà.

649599072. CUrSETS ESPECíFICS (mITJA ArTíSTICA, FrIVolITé,

SAnT PACIà. DV. DE 17.30 A 19.15h. SI

TEnS EnTrE 6 I 13 AnyS I VolS

APrEnDrE A BAllAr DAnSA CATAlAnA, VInE!

>associació de dones pal·las-

méS JUSTA. 2nS I 4ArTS DJ DE mES A

lES 17h.

>cordada, associació

h., Dll. I DC. DE 16 A 19.30.

mUnTAnyA GUIADES. TrUCA’nS I

21.45 A 23.15h. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A

T’InFormArEm.

I DE 19.15 A 20.30h (mITJAnS I GrAnS).

www.CorDADA.orG.

>country sant pacià-amics del

>agrupació excursionista

SECrETArIA@CorDADA.orG,

country-line dance. 696 58 36 74.

muntanya. monTSEC, 9. 933469604.

20h o 20-21h.

mUnTAnyA, SorTIDES InFAnTIlS,

PArròqUIA DE SAnT AnDrEU.

ASSAJoS Dm 21.30h. Som UnA CorAl DE GEnT JoVE. SI T’AGrADA CAnTAr, T’ESPErEm.

>casal d’avis bascònia. BASCònIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TAllErS I

SEnDErISmE, BT, ESqUí, AlTA

mUnTAnyA, FoToGrAFIA,

14 .......

Les retallades a les escoles

24 .......

27 .......

Fica’t al SaT i Festival tintinòleg UESA i Waterpolo

>associació per la defensa de la

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

www.AEmUnTAnyA.CAT

gent gran (addeg). centre cÍvic de sant andreu. GrAn DE SAnT

AnDrEU, 111. ACTIVITATS, TAllErS,

>ateneu harmonia-federació

d’entitats cultural i de lleure de sant andreu de palomar.

lES 4 CorDES.

www.ATEnEUhArmonIA.BloGSPoT.Com

>casa asil de sant andreu de

>casal catòlic sant andreu.

BUSqUEm PErSonES DISPoSADES A

DImArTS A DIVEnDrES DE 17 A 22hrS.

VolUnTArIAT.

BEnAVInGUTS (ACTIVITATS CUlTUrAlS),

rEAlITzAr DIFErEnTS TASqUES DE

MONOGRÀFIC

SERVEIS DE L’AVV

>orfeó la lira. CorolEU, 15. DmC

palomar. 93 345 35 29 (SUSAnnA).

La colla de diables està d’aniversari

ESPElEoloGIA.

rEForç DE lA mEmòrIA.

BUSqUEm CAnTAIrES PEr rEForçAr

Manifest de les associacions

Dm I DJ DE 20 A 22h. ACTIVITATS DE

CUrSETS PEr GEnT GrAn.

DE 21 A 23h orFEolAlIrA@lyCoS.ES.

Es construirà una plaça i un pàrquing

2. CAn GUArDIolA. 935019801. VISITES

SEnDErISmE I ACTIVITATS DE

>coral capella gramalla.

12 .......

excursionista i ecologista. CUBA

>coral sant andreu. loCAl DE

Dm DE 20 A 21h o 21-22h I DmC DE 19-

11 .......

La nova línia d’autobusos ortogonal

933111038. A ToTES lES DonES qUE

VUlGUIn AConSEGUIr UnA SoCIETAT

ConCErTADES DE Dll. A DJ.DE 10 A 14

16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15h (PETITS)

9 .......

atenea. CUBA, 2. CAn GUArDIolA.

ComEnçAr PUnTES).

SAnT PACIà. 933525313. ADULTS: DJ DE

SUMARI 8 .......

PonS I GAllArzA, 58. 93 345 30 01. DE

ACTIVITATS: ESCACS, TACA (PInTUrA),

Per una petita quota:

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo i anna rafart. demana la visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’ajuda de l’arquitecta anna jiménez també

amb visita concertada.

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball

modern i jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que

cobreix les despeses de l’enterrament dels memembres de

TEnnIS TAUlA, ESBArT mArAGAll.

la unitat familiar.

CAn GUArDIolA, Dl DE 19.45 A 21h I DJ

>la lirica de sant andreu

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

DC DE 19.15 A 21h. CUrSETS GrATUïTS

lAlIrICADESAnTAnDrEU@GmAIl.Com

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual jurÍdica.

>foment sardanista andreuenc.

DE 10.30h A 11.30h. CAn GAlTA CrEmAT,

DE SArDAnES! T’EnSEnyEm A BAllAr,

639010087 I 605383212.

www.lAlIrICADESAnTAnDrEU.CAT

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i sòcis poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 30 d’agost.

FEINA

Tel. 93 345 73 62.

Tel. 686 21 87 61 / 93 351 66 60.

neteja, ajudant de cuina i per a tenir

(local de 35 m², amb pati i lavabo,

(Es ven títol del Club natació Sant

(S’ofereix senyora per a tasques de cura de nens. Tel. Ana maría. 93 359

91 70.

(S’ofereix cangur i professora

Font d’en Canyelles. Consta de dues portes i d’aparadors, un d’ells al

carrer. Alta de serveis. zona molt

Andreu. Tel. 93 346 63 02.

(Venc títol del Club natació Sant

Andreu. Preu: 1.000 euros. Tel. 617 49 42 72.

particular per alumnes de primària i

comercial, al costat de Via Júlia. Tel.

(m’ofereixo per a tasques de la llar,

(Es lloga plaça de pàrquing per a

Andreu. David. Tel. 606 67 42 19.

per a treballar en hotels o en l’àmbit

Tel. 655 11 63 16 / 676 21 84 14.

(Es ven títol del Club natació Sant

ESo. Sara. Tel. 93 420 38 76.

per a tenir cura de persones grans i de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43.

676 21 84 14 / 655 11 63 16.

cotxe gran al carrer Dublín, soterrani.

Cristina.

(Es lloga una plaça de pàrquing al

(m’ofereixo per fer feines de la llar.

carrer Guardiola i Feliu. Ambdues són

Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de

les 16 hores). maria del mar.

(Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per a cuidar

persones grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666

09 63 42. neus.

IMMOBILIARI

(Es lloga plaça de pàrquing al Club

6

al carrer Pare rodés, cantonada amb

natació Sant Andreu. Segon pis.

Interessats trucar al 93 311 34 82. xavier.

(Es lloga habitació individual

moblada en un pis de 70 m², lluminós i reformat recentment. Amb dret a

carrer Arquímedes, 44, i una altra al

per a cotxes grans. Tel. 93 345 85 63.

(Es lloga local de 195 m² al carrer Santa Coloma. Sense columnes,

peterstone@confluencia.net.

(Venc títol del Club natació Sant

Andreu. Preu: 1200 euros. xavi. Tel.

29 (Pere).

(lloguem plaça d'aparcament gran

(Es lloga o es ven plaça de pàrquing gran a Santa Coloma de Gramenet

(Singuerlin). Avinguda Catalunya, 70.

Tel. 607 56 72 23.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer

otger. Tel. 630 13 53 75 / 629 97 75 63.

(doble) al Club natació Sant Andreu. mides: 5,54x2,31. Preu: 110€. Tel.

679 39 14 81.

DIVERSOS

(Venc màquina de cosir i brodar

amb moble i motor. marca refren.

Preu: 199 euros. Tel. 637 36 04 60.

(Venc rentadora de càrrega frontal

C . N SANT ANDREU

per 200 euros. També venc taula

Andreu. Preu: 1.200 euros. manel.

euros. Els preus no són negociables.

661 63 70 90 / rsoleb33@gmail.com.

Tel. 630 79 20 95.

recesvint. Té gual. Preu: 320 euros.

(Venc títol del Club natació Sant

Andreu. Interessats:

637 72 63 10.

euros. Interessats trucar a 93 346 69

(Venc títol del Club natació Sant

(Es lloga local de 55 m² al carrer

Andreu. Tel. 607 56 72 23.

ideal per a magatzem. Preu: 1.000

espais comuns. Al costat del metro de Torres i Bages. Preu negociable. Tel.

(Venc títol del Club natació Sant

(Venc títol del Club natació Sant

Andreu. Preu: 1.100 euros. xavier.

Boomerang de tennis taula per 150 Tel. 93 311 05 36.

(Venc balancí gairebé nou. Tel. 630

13 61 81.

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Fa 25 anys de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor. José Navarrete i Manuel A. Raigada, fotògrafs del CAPAPEUS, van retratar alguns moments de l’homenatge.a les víctimes.

cap a peus | juliol

7

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 8

Sant andreu formarà part de la xarxa ortogonal de busos

l

>Disposarà de dues línies verticals, que faran el recorregut del 40 i el 36 >Tindrà una d’horitzonal, que farà el trajecte del 15 i que l’AVV vol modificar ’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) ha valorat molt positivament la nova xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona, tot i que demana una modelització prèvia i un debat obert sobre aquest nou model.

Aquesta nova xarxa constituirà una retícula formada per 28 línies, verticals, horitzontals i diagonals, les quals s’aniran implementant per fases.

D’altra banda, la línia horitzontal serà la 15 que canviarà part del seu recorregut per la Diagonal i Francesc macià de manera que arribarà, en una primera fase, fins la Sagrera i, posteriorment, fins la maquinista i Bon Pastor. Però l’Associació de Veïns ha demanat que la línia horitzontal arribi, des d’un bon principi, fins a Sant Andreu, per tal de recuperar la connexió perduda de la línia B22.

Sant Andreu disposarà de dues línies verticals, que actualment circulen, i una d’horitzontal, que serà nova pel barri. Una de les línies verticals correspondrà al recorregut de la 40, des de Trinitat fins a la Sagrera i allà baixarà per la rambla Prim fins el Fòrum, com la 36. l’altra línia vertical farà el mateix recorregut que la 11, des de roquetes fins el Parc de la Pegaso i allà cap a la platja com la 26, sense arribar al Cementiri del Poblenou.

A més, en fases posteriors, està previst, quan funcioni l’estació de Sagrera TAV, que la línia 74 actual sigui prolongada fins aquesta estació. Per tant, per tal que aquest nou model sigui un èxit, hi ha una sèrie d’aspectes que s’han d’acomplir. Per exemple, que els eixos i línies d’alta demanda que no han estat considerats part de la xarxa principal, s’incloguin en aquesta.

E

Irene Ezquerro

un membre de l’avv fa entrega de les firmes als responsables de l’ajuntament. / rEDACCIó

l’avv entrega les firmes contra les retallades de transports 8

n els darrers mesos una de les paraules més utilitzades a casa nostra deu haver estat: rETAllADES. Els serveis de transport públic tampoc se n’han escapat. Particularment a casa nostra les retallades en transport públic han estat força dures, les tisores han anat i tornat diverses vegades. Primer es van perdre els autobusos B20 i B22 de Tusgsal (empresa que gestiona els autobusos de Santa Coloma, Badalona, etc), i dies més tard va desaparèixer el 35, de TmB. A més el bus de barri 126, també ha sofert la passada de les tisores.

trobi la manera de restituir les línies que han desaparegut. Cal que els municipis prenguin partit, que es posin del costat dels ciutadans.

Al mes de febrer es va organitzar una reunió amb representants de TmB a la seu del Districte a la plaça d’orfila. En ella, les entitats veïnals vam presentar diferents alternatives a aquestes retallades.

TmB es va comprometre a estudiar i proposar als veïns una nova reunió per respondre a les demandes formulades. Fa tres mesos d’aquella data, i TmB encara no ha respirat. Potser és que les retallades han afectat als seus telèfons.

Diferents AAVV del districte: la Sagrera, Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu nord-Tramuntana, Trinitat Vella, Baró de Viver, meridiano zero; amb el suport de les AAVV de oliveres i de Siguerlin de Sta Coloma, i el suport de la Plataforma pel Transport Públic (PTP), estem decidides a no perdre l’empenta. la connexió dels barris, de les ciutats, dels veïns s’ha de restaurar. Cal que es

Per això, l’AVV va entregar 3000 signatures al Districte. Volem demostrar que no estem sols, que hi ha molta gent que ens acompanya, que està descontenta i que reclama solucions.

Esperem que el Districte entengui que les coses no poden quedar així i que cal tornar a seure amb TmB i reparar, tornar a cosir el que Associació unes tisores van tallar.

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 9

Sant andreu comença les obres d’un aparcament i una plaça El projecte, als carrers de Lanzarote i Residència, s’emmarca dins del Pla Especial de Reforma Interior i s’ha endarrerit 10 anys

l

’Ajuntament reprèn, després de 10 anys, l’activitat urbanística dins del Pla Especial de reforma Interior (PErI) als carrers lanzarote i residència. Aquest PErI, que preveu diverses reformes, es va aprovar definitivament l’any 2002 i és un projecte d’iniciativa municipal per tal de poder ampliar el vial del carrer residència. Des de llavors s’ha executat part del PErI però una sèrie de desacords amb els propietaris afectats el va aturar: els litigants van adduir un defecte de forma i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va donar la raó. l’Ajuntament va haver de refer el tràmit, malgrat només va ser a nivell formal i, des de l’abril de 2011 el PErI s’ha tornat a aprovar i els treballs es poden rependre.

Amb via lliure per continuar el desenvolupament del Pla la empresa EUroProJECTS serà l’encarregada de la construcció de l’aparcament d’ús públic. Es construirà soterrat en dos nivells, tindrà una superfície d’uns 2.800,00m² i allotjarà més de 100 places d’aparcament que es gestionaran com habitualment ho fan les empreses públiques. El projecte també haurà d’incloure la urbanització d’un parc que encara s’ha de definir. la ubicació de l’aparcament soterrat i la nova plaça és just al darrera de les cases

del carrer residència amb Carrer lanzarote, molt a prop del CEIP Sant Pere nolasc. El projecte es preveia executar en 6 anys. Entre una cosa i una altra ja han passat 10 anys.

RESPOSTA D’AL·LEGACIONS SOBRE EL CASC ANTIC

Per altra banda, aquest juliol el Districte respondrà les al·legacions que han presentat particulars i entitats. Tal i com es va comprometre el Sector d’hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sant Andreu, durant aquest estiu es convocaran les sessions o reunions informatives per explicar quines demandes són les que s’han tingut en compte per millorar el nucli Antic de Sant Andreu de Palomar. l’Aprovació Provisional de la mPGm no es preveu fins passat vacances, entre els mesos de setembre i octubre de 2012 el govern de la ciutat de Barcelona presentarà en plenari el Projecte. Previ a la votació dels regidors el Projecte s’ha de presentar al Plenari del Districte de Sant Andreu.

S

ant Andreu està sofrint en primera persona un dels projectes urbanístics més importants dels últims temps. Els veïns que vivim propers al districte de Sant martí ja ens hem acostumat a conviure amb les obres d’aquest projecte; i algun dia viurem la transformació d’aquest espai ferroviari en un enorme parc. Avui, però, el projecte es troba encara sobre les taules dels arquitectes, i és ara que es prenen les grans decisions que marcaran l’estructura del futur parc. A l’Associació de Veïns tenim molt clar que cal estudiar els projectes quan són a la taula dels arquitectes, per intentar influir en el seu desenvolupament definitiu.

Aquells que ens llegiu habitualment, sabeu que des de la nostra entitat fa molts anys que anem seguint els projectes de la trinxera ferroviària: el pas de l’AVE, la nova estació de la Sagrera i la de rodalies de Sant Andreu, el nou parc que ho ha de cobrir tot...

Sabeu que sovint ens lamentem perquè els projectes no van cap

a on creiem que han d’anar. Però aquest cop ens hem de felicitar.

Fruït de les reivindicacions que portem anys fent, hem aconseguit que part del projecte de l’AVE es modifiqui i s’adapti a les necessitats dels veïns.

Fruït de l’esforç i el treball, la unió de la rambla onze de Setembre amb la rambla Prim ha millorat de forma significativa. l’accés a aquest punt central del parc s’ha modificat per afavorir als vianant. la rampa d’accés al vial soterrat per als autobusos, que estava en aquest punt, s’ha desplaçat. A més, es posarà en calçada única el tram final de la calçada esquerra de la rambla d’onze de setembre. la feina que fan els membres de la comissió de l’AVE de l’Associació dóna els seus resultats. Cal agraïr també a l’actual equip de govern de la ciutat i a BSAV; ells són els qui acaben definint els projectes. Esperem que el diàleg establert permeti a veïns i administració anar fent ciutat, i Pau Maduell millorant els projectes. Felicitats a tots!

cap a peus | juliol

Projecte avE: aquest cop ens hem de felicitar!

La rampa d’accés al vial soterrat per autobusos s’ha desplaçat

Montse Tarré

9

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 10

una cadena humana en defensa de la salut pública Diversos membres de l’AVV participen en la protesta a la Vall d’Hebron

Diversos membres de l’Associació de Veïns, tots ells membres de la Comissió de Sanitat de l’entitat veïnal, van participar a la cadena humana que els treballadors de la Vall d’hebron van organitzar per protestar contra el que asseguren que és “un atac planificat als sistema públics de salut, com a part de l’atac a la democràcia i als drets socials, es pot concretar, centre a centre (de primària, hospital,..) en un mapa territorial”.

Els treballadors expliquen en un comunicat que “la Ciutat Sanitaria de la Vall d’hebron atén a unes 420.000 persones, veïns i veïnes dels barris de la zona nord de Barcelona” i que és l’hospital públic que “més retallades pressupostaries ha patit durant el 2011 i que es prolongaran durant el 2012”. Sota l’excusa de la crisi, diuen, el que hauria de ser una inversió de futur, la inversió en la prevenció i cura de la salut, passa a ser una despesa a retallar. Per això, l’AVV els va donar el seu suport.-Redacció

l’avv convoca un concurs de logo PACIFICACIÓ DEL CARRER GRAN

l’equip que treballa des de l’Associació de Veïns en la plataforma de pacificació del carrer Gran convocarà després de l’estiu un concurs per escollir el logotip i el lema per la demanada social. Us informarem en breu en el proper.

Segueix-nos a Facebook i a twitter

a dalt, edificis a torras i bages. a baix i a l’extrem esquerre, obres de l’ave al pont de palomar. al centre, el cap en construcció. / JoSé nAVArrETE

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 11

E

l dia 1 de juny de 2012 va fer sis anys de l’aprovació definitiva del planejament a les Casernes. l'any passat ja consideràvem una vergonya que no s'haguessin ni començat a construir els 1000 habitatges protegits pendents i només s’hagin construït 2 dels equipaments previstos de la dotzena que hi ha d’anar. Els equipaments previstos i pendents són: escola bressol, residència per gent gran, poliesportiu, biblioteca, centre cívic, alberg de joves.

També queden pendents els diferents tipus d'habitatges protegit, la zona verda i equipaments que falta determinar. Segons el propi projecte de planejament de l'Ajuntament, tot plegat havia d'havia estat construït en 4 anys. Actualment estem pendents de què inclourà el nou Ajuntament al Pla d'Actuació del Districte 2012 2015, i hem demanat que es prioritzi l'Escola Bressol i la residència per Gent Gran (segueix sense haver-hi cap residència pública a Sant Andreu!).

A més, respecte a l'únic equipament en obres, recentment ens han confirmat el que ja temíem: el Consorci Sanitari de Barcelona té la intenció que el CAP de Casernes serveixi per repartir en el territori els serveis que ja hi ha al de meridiana, però no per ampliar el servei ambulatori (ni més metges de capçalera, ni més pediatres, ni més especialistes). Cal recordar que alguns dels equipaments havien de donar resposta a necessitats que ja eren urgents quan es van aprovar, fa sis anys. També que estan a punt d'entrar a viure en els habitatges de regesa 221 famílies, que necessitaran serveis, i que en el futur la zona tindrà milers de nous habitants.

Avui tenim un immens solar buit amb una escola enmig, una situació que pensem que no es pot acceptar. Per això exigim a l’Ajuntament i la Generalitat l’inici de les obres immediatament dels habitatges protegits i dels equipaments. no més retards a les Casernes!

AVV Sant Andreu de Palomar AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana

cap a peus | juliol

casernes, 6 anys de retards

11

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 12

les fotografies de dalt de la satànica recullen la vintena i escaig d’anys construint la història de sant andreu i de les seves entitats. van començar sent onze membres i ara en són molts més de cinquanta, entre nens, joves i adults. / lA SATànICA

vint-i-cinc anys d’espurnes

La colla de diables La Satànica es va crear al 1984 de la mà de tretze persones i amb el recolzament del Grupament Escolta Parabertran 12

Festa i reivindicació. Aquests són els dos pilars d'una colla de diables i per la Satànica també ho són. Ireneu rodríguez, l'actual president, afirma que "l'objectiu és empapar-te de la cultura popular i transmetre-la a les següents generacions; la manera de fer-ho és sent «Bonament diable», és a dir, estar bé amb tothom i tenir perspectiva crítica del nostre entorn i, clar, tot això envoltats de festa". l'origen de tot plegat va ser la il·lusió d‘onze persones i de dos col•laboradors que es va materialitzar, al 1984, amb la creació de la colla de diables la Satànica de Sant Andreu de Palomar. “érem un grup de companys que pertanyíem al Grupament Escolta Parabertran i amb la seva ajuda vam decidir crear una colla de diables”, afirma un dels fundadors, roger Bernet. El primer acte en el que van participar va ser la revetlla de Sant

Joan, amb la recollida de la flama del Canigó, però, no va ser fins tres anys després, a l’estiu del 1984, quan la colla de diables es va independitzar del Grupament Escolta i “vam crear la Satànica, que va actuar per primer cop el 6 de desembre, al correfoc de la festa major”, assegura Bernet.

Els inicis van ser durs, però les ganes de formar un projecte que es perpetués al llarg del temps va ser més fort. “El fet d’independitzar-nos, econòmicament va ser un handicap, perquè necessitàvem finançament. Al principi, les tretze persones que vam crear la colla vam haver de posar diners de la nostra butxaca”, comenta Bernet. Tot i això, no va ser aquesta la dificultat més gran que van haver de vèncer, hi havia un mur més difícil. “la Comissió de Festes no ens volia deixar sortir, perquè no teníem experiència i pensaven que no

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 13

professor, però a partir d’aquell moment els vaig dir que sempre el recordaré com pel dia que em van fer aquesta sorpresa”, afirma. D'altra banda, per l'Ireneu el millor moment d'aquests 25 anys és l'època de finals dels 90 amb les sortides per Europa i des de que ell és president de la colla "el millor moment és aquest: veure tanta gent implicada per celebrar el nostre mig segle de vida".

Però no tot ha estat bo, un dels records més amargs pel roger Bernet va ser quan feien la bèstia de foc, “va ser un moment de tensió, perquè hi havia gent que volia fer les coses d’una manera determinada i a altres no els ho agradava, però afortunadament es va solucionar tot”. Un dels aspectes que més preocupa a la colla a dia d'avui és la llei del Foc, impulsada per les institucions europees en la que s'estableixen unes restriccions molt rígides amb els espectacles de foc. xavier lapuente, el cap de la colla, critica que "són lleis fetes des d'un despatx per algú que mai ha vist un correfoc ni saben que s'hi cou en ells -i afegeix- aquesta llei ens fa moure molts papers i alguns preceptes no tenen gaire sentit amb el que regulen".

De cara al futur, Bernet cedeix el pas a les pròximes generacions.

“Col•laboro i ajudo, però deixo al jovent que faci. El que sí que m’agradaria és que la Satànica tingués un punt més de revindicació social. és veritat que som un grup apolític, però som un grup dins la societat i si hi ha un problema l’hem de dir”, assegura. A més, també li faria especial il•lusió poder crear un projecte ambiciós amb altres entitats del barri i, sobretot, “entendre’ns d’una vegada amb l’altra colla de diables de Sant Andreu, perquè m’encantaria poder fer un acte conjunt”, comenta.

Festa i reivindicació són els dos pilars de l’entitat

D’aquestes vivències han passat ja vint-i-cinc anys, amb mil records gravats a foc a la ment de cadascun dels membres. El Bernet s’emociona i recorda mil episodis viscuts, com “les sortides a França, Alemanya i luxemburg pel desè aniversari o la creació al 1992 dels diablos (la colla petita de diables)”. A més, la Satànica ha participat als correfocs de Sant Andreu i ha creat diversos actes com la Tronada (una concentració de petards a la Plaça orfila), el Bon Dia Satànic (a la Festa major desperten els veïns i veïnes del poble amb traques, tabalers i trabucaires), les sortides a Vic o el correfoc del barri dels Indians -barri del districte sense colla pròpia- .

Tot i això, pel Bernet hi ha un acte que recorda amb especial èmfasi. “quan vaig deixar de ser president de la colla, al 2002, em van fer un acte. Va ser un dia destacat, perquè era 15 de setembre, una data que sempre tenia en ment per ser l’inici del curs escolar ja que comença un nou curs per mi com a

El Jordi Purcalla és membre de la colla des de fa més de vint anys, en xavier lapuente fa cinc anys que n'és membre i ja és cap de colla, i l'Ireneu rodríguez en porta 8 i ja és el president.

Tots tres si van apuntar perquè si sentien propers i atrets. “Em vaig apuntar perquè m’agradava, però sobretot perquè un dels fundadors no parava de donar-me la tabarra i, al final, em vaig decidir”, comenta en Jordi. la importància de les noves generacions queda ben reflectida en el cap de la colla, en xavier, de 22 anys, que considera que formar part de la Satànica és "molt personal, et crees una xarxa social pròpia i ajudes a promocionar i tirar endavant la cultura catalana". En Jordi Purcalla ja prepara la següent generació: "tota la família hi està involucrada, des del meu fill que va començar amb dos anys, fins la meva sogra que ara en té 76”. Una passió que entén que ha de perdurar en el temps perquè “és un puntal cultural molt important a Sant Andreu, però també a nivell de Catalunya”.

Alain Garrido i Àngela Folguerola

cap a peus | juliol

ho faríem bé. Al final ens van deixar i l’altra colla, Els diables de Sant Andreu, es van ajudar molt, anàvem una mica a remolc d’ells”, explica Bernet.

13

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 14

S.O.S Educació: prou retallades!

l’augment de ràtios a les aules, la reducció del professorat, la cancel·lació de nous equipaments educatius, la manca de places escolars, entre d’altres, són les retallades que donaran la benvinguda al proper curs

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 15

detall d’un treball infantil a l’escola can fabra. / redacció

l

andrea Forcada

es vacances d’estiu arriben plegades d’incertesa pels veïns i veïnes de Sant Andreu. l’augment de ràtios a les aules, la reducció del professorat, la cancel•lació de la construcció de nous equipaments educatius, la manca de places escolars, entre d’altres, són mesures que donaran la benvinguda al proper curs 2012-2013 i a les quals, malauradament, les escoles i instituts del nostre barri s’hauran d’adaptar. Aquest mes, el Cap a Peus ha fet una panoràmica per mostrar com afectaran, al barri de Sant Andreu, les retallades que el govern de la Generalitat vol aplicar al sector educatiu.

BARRI DE BARRACONS

Aquests centres van haver-se de crear en barracons per manca d’espai i de recursos i, de fet, encara avui els alumnes d’aquestes escoles reben classes entre parets de plàstic blanc. no obstant això, els mòduls ja tenen, per fi, data de caducitat.

Després d’anys de lluita i reivindicacions, sota el lema “escoles en barracons, 3 anys i prou” per l’edificació de les escoles esmentades, pares, mestres i veïns del barri han fet realitat el seu somni. I és que des de l’Ajuntament de Barcelona es va formular un calendari per suprimir els barracons de les escoles públiques de la ciutat que encara no disposen d’instal•lacions sòlides definitives. és per això que fa uns mesos a l’escola Infantil i Primària la maquinista, inaugurada el curs 2007-2008,

cap a peus | juliol

Fa uns anys, a Sant Andreu hi va haver la necessitat de crear escoles noves davant la creixent demanda d’alumnat que hi havia al barri i arran de les peticions de les famílies de tenir centres educatius públics a la vora de casa. D’aquí van sorgir, el CEIP la maquinista, el CEIP Can Fabra o el CEIP CongrésIndians, escoles que il•lustren la situació que està patint el sector educatiu al barri de Sant Andreu.

15

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 16

la façana del centre de secundària de l’escola laia, que deixarà d’impartir aquesta línia educativa, motiu pel qual els seus alumnes de la eso, una setantena, hauran de ser reubicats. / escola laia / josé navarrete

se li va concedir un terreny per construir definitivament el centre. Un cas similar és el del CEIP Can Fabra. Aquesta escola va néixer el curs 2009-2010 en mòduls i, des d’aleshores, el barri també ha lluitat perquè l’Administració en dugui a terme l’edificació. I la sort va arribar el passat 25 d’abril, quan el Gerent del Districte i el Conseller d’Educació presentaven els plànols definitius a la direcció de l’escola i, amb els pressupostos aprovats, asseguraven que el curs 2013-2014 el CEIP Can Fabra estrenaria edifici. En el cas de l’escola Congrés-Indians, el Consorci d’Educació de Barcelona ha començat la construcció d’un nou barracó en els espais que ocupa actualment i el seu futur va lligat amb el de l’escola rosa dels Vents situada al barri de la Sagrera.

Ara bé, tot i que ja s’ha oficialitzat l’edificació de les escoles, familiars i professors hauran de seguir tenint paciència perquè, fins que finalitzi el procés de construcció, els centres seguiran impartint classes als barracons.

16 A L’ESO, UN I PROU

Amb el pas del temps, els alumnes que omplen les aules d’aquestes noves escoles han crescut i avançat cursos i ara el problema rau en què faran aquests nois i noies quan finalitzin la primària i hagin de fer el salt cap a l’Educació Secundària obligatòria. I això és una qüestió que preocupa als pares i mares d’aquests alumnes perquè a Sant Andreu no hi ha suficients aules de secundària públiques per acollir-los. De fet, actualment només hi ha un institut públic al nostre barri: l’IES Doctor Puigvert. és un institut excel•lent i de molt bona qualitat però a Sant Andreu en necessitem més.

Davant la manca d’oferta pública, ja fa anys que es parla de

la necessitat de dotar al barri d’un nou institut que aculli l’alumnat provinent de les noves escoles. Gemma Armengol, vicepresidenta de l’Associació de Veïns, afirmava que “un institut públic nou és necessari i urgent perquè, d’aquí a un parell d’anys, les famílies que porten els fills a escoles públiques de Sant Andreu es veuran obligades apuntar-los als instituts concertats o, fins i tot, a canviar de barri”. I de fet, es va iniciar un projecte per construir un nou institut públic que se situaria al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats. Aquest projecte ja estava aprovat però les polítiques de retallades al sector públic van fer que el Consorci de Barcelona el suspengués. Però, tot i que el curs 2016-2017 s’estima que la construcció del centre es torni a posar en marxa; ara per ara les famílies de Sant Andreu han de pensar on inscriure els seus fills perquè a l’IES Doctor Puigvert de ben segur que no hi ha places per a tots.

ADÉU SIAU, LAIA

noves infraestructures per a l’educació pública que se suspenen; centres concertats que tanquen. les retallades al sector educatiu també han sigut el mal de cap de les famílies i professors de l’institut concertat laia. El proper curs 20122013 aquest institut de Sant Andreu deixarà d’impartir l’educació secundària obligatòria i, d’aquesta manera, tancarà la porta a 40 anys d’història. la supressió de l’ESo a l’institut del carrer Gran de Sant Andreu ha deixat a una desena de professors a l’atur i ha abocat 73 alumnes a buscar a corre cuita, durant aquestes últimes setmanes, un nou centre educatiu per al curs vinent.

Aquesta mesura no només afecta els actuals alumnes d’ESo que pretenien seguir estudiant al laia, sinó que també ha

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 17

l’ a n d R E u

anàlisi | Un repàs històric al nostre sistema educatiu | núRia caSadEllà

F

ent una ràpida mirada a la història de l’educació, veiem com el franquisme va posar en mans de l’església l’educació de les classes mitjanes i altes, deixant com a assitencials alguns centres públics per a les classes més necessitades. A ciutats com Barcelona, tot i triplicar la seva població, la construcció de centres públics va ser força minsa.

Així, la vocació d’escola pública, que la part més innovadora de l’ensenyament d’aquest país ha tingut al llarg del temps, va fer que s’encetés un treball, que començant per la municipalització de les llars d’infants ja als anys 60 i culminant als anys 80 amb la incorporació de les escoles del CEPEC, permetés incloure a aquestes escoles a la xarxa pública. les grans vagues dels anys 80 milloraren molt les condicions de treball dels docents i els grans corrents pedagògics arribaren a la immensa majoria dels centres. la immersió lingüística ha estat un gran exemple d’èxit escolar i social, assolit gràcies al treball i dedicació dels professionals.

les profundes transformacions que ha experimentat la societat catalana fan que qualsevol llei, per molt ben intencionada que sigui està comdemnada a anar sempre un pas enrere de la realitat. qualsevol norma ha de ser oberta i oferir un major protagonisme, autonomia i confiança al professorat. l’Administració més que fer grans reformes ha d’ajudar i facilitar les coses. ha de injectar recursos i resoldre els problemes quotidians.

Dissortadament, les darreres mesures, que ara anomenem “retallades”, han confirmat el que USTEC-STEs, ja anunciava al març del 2007*. l’hegemonia del neolliberalisme pretén incloure l’educació a la societat de mercat. les privatitzacions, l’externalització de serveis, la imposició d’una determinada ètica i terminologia de negoci, que persegueix beneficis a costa dels serveis públics, estan provocant l’esfondrament de l’escola catalana i com a conseqüència l’engrandiment de l’esquerda social.

*vegeu docència nº 26

Núria Casadellà i Muntané és del sindicat USTEC-STEs (IAC)

cap a peus | juliol

malgrat les moltes limitacions, grups de famílies i de mestres que no volien entrar dins l’educació de l’església crearen cooperatives on es treballava seguint les pedagogies que, des de Ferrer i Guàrdia i més endavant les escoles de la segona república, ja aplicaven amb èxit. metodologies com la coeducació, l’escola activa, l’ensenyament de la llengua pròpia... es van tirar endavant més o menys clandestinament.

Després, els diferents governs promulgaren lleis per regular el sistema educatiu i en pocs anys en vàrem patir 4 d’orgàniques i una de pròpia. Aquesta darrera, la lEC - llei d’Educació Catalana -, va frenant el creixement del sistema educatiu públic, afavorint l’expansió dels centres privats, proporcionant les eines per desbaratar gran part del que la comunitat educativa del nostre país havia assolit.

17

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 18

a sant andreu hi ha força escoles d’educació primària i secundària que tenen, per contra, greus problemes amb les retallades. a l’esquerra, una imatge dels gegants de l’escola de les salesianes. al seu costat, els alumnes de primària reben la lliçó de la mestra a l’escola ignasi iglésias. al seu costat, detall dels penjadors de l’escola de la maquinista. a la dreta, una classe de primària al col·legi jesus maria i josep i una altra de l’escola la maquinista, amb les seves cadires de colors ben col·locades. / redacció

tingut conseqüències pels alumnes que, havent acabat 6è de primària a la mateixa escola, volien iniciar l’ESo al laia.

18

la Direcció del centre va explicar que es veia obligada a tancar la única línia de Secundària que tenia l’institut per dos motius. El primer, perquè no podia fer front a l’augment del preu del lloguer de l’immoble on es feia classe; el segon, perquè el Departament d’Ensenyament li va retirar el concert per la baixa ràtio d’alumnes per aula (tres dels quatre grups no arribaven als 20 alumnes). Aquest és un dels punts més calents de les retallades en educació. Voler concentrar més alumnes en menys aules i, d’aquesta manera, estalviar-se la contractació de nous mestres. Així no s’optimitzen recursos sinó que s’avoca a que les plantilles docents hagin d’assumir l’educació de més alumnes i, per tant, la qualitat del servei disminueix. la decisió de tancar el laia es va fer pública el passat dilluns 25 de juny, el mateix dia que famílies i professors se n’assabentaven per mitjà d’una carta que van rebre des del Consorci d’Educació i la posterior reunió d’urgència convocada per la Direcció del centre, la qual va entregar als pares un llistat amb els instituts del districte on encara hi havia algunes places vacants, però no les suficients per encabir tot l’alumnat que s’ha quedat sense centre pel curs vinent.

El tancament de l’institut laia, però, no afectarà la part de

Primària que el proper curs iniciarà les classes amb normalitat.

El laia és el primer centre concertat del districte de Sant Andreu, i el segon de Barcelona, que ha anunciat el tancament per al proper curs.

XIFRES QUE NO QUADREN

les places escolars és un altre dels punts que més mal de caps ha portat a les famílies del barri. Enguany, l’Administració s’ha tornat a quedar curta a l’hora de preveure les places necessàries per absorbir el volum d’infant que s’incorporen a P3 el proper curs 2012-2013. A Sant Andreu de Palomar, 298 van ser les places ofertes per les escoles públiques, dada que xocava frontalment amb les 340 inscripcions realitzades. Però que ningú es pensi que a l’escola privada va ser diferent. les 300 places ofertes per les escoles privades de Sant Andreu pel curs 2012-2013 van ser insuficients per cobrir les 328 inscripcions realitzades. les xifres parlen per si soles. I és que queda clar que ni comptant amb les escoles privades del barri es podien absorbir els 70 infants que varen quedar fora entre l’escola pública i la privada. l’any passat, la solució va passar per obrir terceres línies a diferents escoles del barri per poder assumir el gruix d’infants que s’havien quedat fora. Aquest any, s’han hagut de fer dues classes més a Sant Andreu: una a l’escola mestre Gibert i l’altre a l’escola Sant Pere nolasc, i augmentar ràtios

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 19

a les concertades. Caldrà esperar que, de cara al curs 20132014, es tingui la previsió necessària per poder evitar aquest mal tràngol a les famílies afectades.

comú des de tots els àmbits relacionats amb l’educació per protegir una cosa tant preuada com es la llengua, símbol d’identitat de la nació catalana i símbol d’unió de tots els territoris on es parla.

PUNYALADES AL CATALÀ

Tot i que la consellera d’Ensenyament, Elena rigau, li ha tret ferro a l’assumpte, des de diferents sectors de l’àmbit educatiu i cultural se li ha donat la importància que té un atac frontal d’aquestes magnituds i s’ha instat a totes les parts afectades a no acatar la sentència del Tribunal Suprem contra el català. no es la primera vegada ni serà la ultima i, per tant, cal començar a treballar un posicionament clar i

LA MAREA GROGA ES FA SENTIR

Davant aquest panorama, el barri de Sant Andreu no calla. Els últims mesos s’ha convertit en un fet habitual veure per Sant Andreu infants i adults amb samarretes grogues que llueixen el lema SoS EnSEnyAmEnT PÙBlIC DE qUAlITAT. Són els autodenominats, de forma col•loquial, marea groga i es mobilitzen contra les nombroses retallades en educació. Al Cercavila de festa major algunes escoles van lluir la samarreta reivindicativa per mostrar el seu rebuig a la reducció de plantilles, la disminució d’hores de gestió i coordinació, l’augment de ràtios i pel fet de no nomenar personal substitut fins l’onzè dia lectiu. I és que, les escoles públiques del Districte també s’han mobilitzat, recollint fins a 6000 signatures contra les retallades en educació i entregant un manifest a la seu del Districte perquè estigui al corrent de les reivindicacions del col•lectiu. l’Associació de Veïns també el vam signar.

Aplicar retallades en un sector tant important com l’educació, ens empobreix com a societat i hipoteca el futur dels nostre infants. Si no tenim una societat formada i preparada, el dia de demà els nostres fills no podran afrontar els reptes de futur i aixecar el país un cop sortim d’aquesta crisi.

cap a peus | juliol

menys places escolars, menys recursos per a les escoles, augment de ràtios i reducció de plantilles... Si algú es pensava que les retallades havien perjudicat prou el sector educatiu català, estava ben equivocat. El passat dimarts 26 de juny, el Tribunal Suprem d’Espanya anul•lava articles del Decret llei que ordena el segon cicle d’ensenyament infantil de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat, declarant nuls els articles que defineixen el català com a llengua normalment utilitzada i vehicular en l’ensenyament entre els tres i els sis anys. Aquesta sentència venia donada pel recurs que es va presentar contra la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va fallar a favor de la immersió lingüística.

19

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 20

entrevista | Carme Martínez | diREctORa dEl cEiP FabRa i cOatS

“al nostre centre no hi haurà plantilla suficient per atendre les necessitats dels alumnes”

P

andrea Forcada

er conèixer més de prop els efectes que tindran les retallades que han portat el sector educatiu a una situació de perill i han fet sortir al carrer milers de ciutadans per defensar l’ensenyament públic, hem entrevistat la Carme martínez, Directora del CEIP Fabra i Coats de Sant Andreu.

El curs vinent s’inicia amb una plantilla docent

dràsticament reduïda. Quines mesures durà a terme,

des de seu centre, per suplantar aquesta manca de

recursos docents? malauradament la reducció de plantilla ens afecta de manera molt desproporcionada. Per al proper curs, al nostre centre no hi haurà plantilla suficient per atendre les necessitats dels alumnes, de fet no tindrem suficients professors per cobrir les baixes. El que està clar és que, per tal de suplantar la manca de professorat, la direcció del centre farà la feina que calgui perquè els nostres alumnes estiguin el mínim de perjudicats possible, perquè al cap i a la fi, ells són els qui patiran les conseqüències d’aquesta política de retallades.

En aquest context de més alumnes per aula, més

hores lectives pels docents, menys recursos... a la

20

llarga, quines poden ser les conseqüències per

a les portes de l’escola on imparteix les classes la directora carme martínez s’aplel’ensenyament públic català? guen els pares a l’espera que surtin els nens. / rEDACCIó Evidentment, el sector educatiu es veurà repercutit molt negativament, sobre tot pel que fa a la qualitat de l’ensenyament. El que està clar, és que des del professorat es farà el que calgui per evitar que com l’Educació són la base o els pilars de l’Estat del Benestar tingui més conseqüències en els alumnes. i, si falla la base o aquests pilars, el país no tirarà endavant de cap manera.

creu que el Govern s’equivoca quan decideix retallar en Sanitat i

Educació?

En el context econòmic que estem vivint, Sanitat i Educació són dos dels sectors que menys retallades haurien de patir, pel tipus de servei social que ofereixen. no obstant això, sembla que només aquests dos àmbits són el focus de les retallades del Govern de Convergència i Unió. Tant la Sanitat

Quines mesures proposaria com alternativa a les retallades que

afecten l’ensenyament públic?

Des del meu punt de vista, el Govern i l’Ajuntament han de

buscar solucions que s’allunyin de les retallades perquè, al

capdavall, l’únic que fan és perjudicar el futur dels nostres fills i, per tant, el futur d’aquest país.

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 21

cap a tu | Quina valoració fas del moviment del 15m al barri?PER andREu caRRaScal

jordi Subires, 51 anys, Educador especial

alba Mellado, 33 anys, llicenciada en història de l'art “Jo he treballat en educació i ara

“no em sembla bé que siguin

evidentment que crec que es podria

que res perquè em dedico a

estic a l’atur per les retallades i retallar moltes altres coses. I no

només retallar, la gestió es podria fer

d’altra manera, ja que és a partir d’aquest punt on no s’estan fent bé les coses.”

Roser bartra, 33 anys, Product Manager “nosaltres entenem que hi ha un deute gran i que per sanejar-ho

prioritàries, de cap manera, més l’ensenyament. Però si no fos així

tampoc em semblaria bé, de la

mateixa manera que no veig bé

que ho siguin en sanitat. Són dos

punts bàsics en la societat.”

anna camacho, 25 anys, logopeda “Estan jugant amb el futur de les persones i dels professionals. Si

s’ha de retallar per algun lloc, però

es fan retallades ens quedarem

medicina

litzats al barri, i hauran de

considero que ni en educació ni en s’haurien

de

fer

retallades. Abans que això es

podria ajustar en altres conceptes que no siguin tan essencials.”

jordi Martinez, 31 anys, Educador infantil

sense professionals especiamarxar fora. A més sense accés

a educació i sense ajudes ni beques, anem malament.”

Roger Franch, 21 anys, Estudiant de Publicitat i RRPP

“no haurien de ser prioritaris en cap

les retallades creen poc a poc una

necessari i bàsic que no es retalli i

mossega la cua. Com més pobres

concepte, de cap manera. és molt menys en educació, ja que és

societat malalta. és un peix que es

som, més hem de retallar; com

la base de qualsevol societat. De fet

més

educació i així assegurar-nos un

més disminueixen les nostres

haurien d’augmentar la partida per

R

rebem

menys

educació; com menys educació, possibilitats de sortir de la crisi.”

l’OPinió dE l’avv | Retallar en educació és carregar-se el nostre futur eduir la inversió en educació i en investigació és condemnar el país a una crisi perpètua a llarg termini, així de senzill. I això és el que estan fent el govern mas i el govern rajoy: l'educació pública des de l'escola bressol fins a la universitat està sent desmantellada: s'augmenten els preus, s'eliminen beques i s'empitjora la qualitat de l'educació (augmentant ràtios, eliminant professorat, reduint la inversió en centres, en plans d'entorn, en serveis educatius, en investigació i desenvolupament).

Amb l'amenaça del deute i l'excusa de ser atractius pels mercats, l'accés a l'educació va quedant més limitat a les famílies més benestants. El pitjor d'això, en un moment en què

cada cop hi ha més persones a l'atur i amb dificultats, és la dilapidació del model d'igualtat d'oportunitats, que ja era prou limitat. Però a més, ¿com volem interessar a aquests mercats si no canviem el model productiu i no formem adequadament tots els nostres estudiants? Aquesta teòrica solució a curt termini, manada per Europa, de reducció del dèficit no està servint, i Espanya té un deute públic que ja no podrà pagar. llavors, com podem estar fent retallades en educació mentre es rescaten bancs? A què es deu tan poca valentia política? o és que amb l'excusa de la contenció de dèficit el que busca Europa, amb la complicitat dels nostres governs, és convertir els serveis públics en part del negoci? mentrestant s'estan carregant el nostre futur, a no ser que hi fem alguna cosa.

cap a peus | juliol

futur millor.”

retallem,

21

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 22

GIn A

22

Por TIll o

Iupi!! Ha arribat l’estiu! Avui t’escric des de les piscines Picornell, on he arribat després d’un viatge llarguíssim per Barcelona. El camí ha estat dur però ha valgut la pena... Ara, sort n’he tingut de les fonts d’aigua! Abans de marxar, em vaig preparar un mapa amb totes les que hi havia fins arribar al meu destí, Montjuïc. T’agradaria fer el teu propi mapa de fonts de Sant Andreu? O prefereixes fer una ruta per la muntanya o la platja?

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 23

El Perfil de... jordi begueria

“Mai no s’ha de perdre el sentit de l’humor”

l

a seva activitat laboral sempre ha estat relacionada amb xifres, paperassa i oficina amunt, oficina avall; en canvi, la seva autèntica passió és el teatre. A la seva vida sempre hi ha reservat un lloc als papers, però no papers administratius, sinó teatrals. recentment ha dirigit la batuta d’una obra mestra d’Ignasi Iglésias, Els Vells. En va fer una adaptació lliure i, fins i tot, va acabar enfilant-se a l’escenari acompanyat de 10 actors més, filla inclosa.

no ha fet de la passió per les històries alienes la seva professió, exceptuant una ocasió en què es va convertir en un dels guionistes de Barrio Sésamo, emesa a Televisió Espanyola. Va ser tot just després de patir el primer infart: el seu company d’afició i amic, en Josep m. Vidal, li va portar el contracte al mateix llit de l’hospital. I així va estar uns anys, combinant la seva feina en l’àmbit administratiu amb una altra, la de guionista. I això sense oblidar el que podríem dir que és el leit motiv de la seva vida: el teatre.

Es defineix com una persona exigent, que si s’ha d’enfadar s’enfada i si s’ha de cridar es crida, amb sang a les venes i, sobretot, optimista. Sap perfectament que el teatre és un art molt visceral i fa aflorar tot el que un té dins. Fa 40 anys que trepitja fort els escenaris i de la mateixa manera que té experiència com autor, director i actor, també és un expert de les relacions humanes que

s’hi estableixen. Assegura que assajant per l’obra d’Ignasi Iglésias han “rigut, discutit i fins i tot ens hem hagut de demanar perdó”.

El fet d’actuar, escriure i dirigir el converteixen en una persona molt polifacètica. Però més que això, ell diu que simplement li agrada jugar amb personatges. I això el teatre ho permet molt. S’inventa els personatges i els fa anar com vol, “ara els faig passar les de Caín, ara són feliços”. Però allò que mai no faltarà en cap obra seva és una dosi d’humor, ja que és del parer dels que pensen que “mai no s’ha de perdre el sentit de l’humor”.

Com tampoc s’ha de perdre l’enginy per aconseguir allò que volem. Fa uns mesos, abans d’embarcar-se amb el projecte d’Els Vells, va decidir començar a treballar en una adaptació de les mans d’Euridice, del brasiler Pedro Bloch. Encapritxat amb aquesta peça no va parar fins que no va aconseguir un exemplar provinent, ni més ni menys, que del Brasil. l’enginy està en què, veient les complicacions i l’estranya impossibilitat per fer la transferència bancària a un banc brasiler, va optar per canviar aquesta obra per un quijote que, precisament havia aconseguit al mercat odeon. Així que ara en Jordi té les seves mans d’Euridice i, pel Brasil, corre un llibre semi-andreuenc.

Ara, 26 anys més tard de la seva arribada al barri, ja se sent com un andreuenc més. Domina totes les entitats culturals que hi ha, els llocs més animats i els llocs més tranquils. I gairebé el més important, ha establert noves amistats que ja el comencen a reconèixer com a “DirAcAutor, director, actor i autor”. Com a DirAcAutor i també com a amo d’en misto, el seu inseparable gos que l’acompanya en les seves passejades pels carrers del casc antic andreuenc.

Joana Ariet Porta

cap a peus | juliol

no és fill de Sant Andreu. Va créixer a l’Eixample però la seva afició i amor pel teatre el van portar al nostre poble. Ja al 1983 va veure “la vidilla teatral de Sant Andreu” i això li va cridar molt l’atenció. Tres anys més tard, després de debatre’s entre Sants i Sant Andreu, es va decantar per aquest últim. la vida de barri tranquil·la i, per sobre de tot, la forta activitat cultural que s’hi coïa, el van atrapar des del principi.

JoAnA ArIET

23

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 24

cultura | Teatre? A Sant Andreu! | Literatura i còmic

tancat per vacances

Tot i la dita que diu ‘A l’estiu, tota cuca viu’, el teatre andreuenc penja el cartell de tancat per vacances. Però abans que gaudiu del juliol i l’agost fem un repàs de les novetats d’aquest juny i d’algunes estrenes que ja s’endevinen

Els colossos de Sant andreu (o la faula d’un artista compromès)

j

Els gegants de la muntanya Fica’t al Sat 3 de juny

24

a fa més d’un any que Teatre pels descosits va estrenar Els gegants de la muntanya, de fet aquest muntatge va guanyar el 1r premi al millor espectacle del Fica’t el Sat! del 2011. Gràcies a la representació que se’n va fer dissabte 3 de juny al Centre Cultural Els Catalanistes, El Sant Andreu de Cap a Peus en fem el ressò que es mereix.

Els gegants de la muntanya és l’última i inacabada peça de luigi Pirandello (1868-1936), repeteixo, inacabada. De fet, l’autor només va escriure fins al tercer acte, va ser el seu fill Stephano qui acabà aquesta faula metafísica sobre el vell tema romàntic de l’artista incomprès i de l’art escarnit pel poble. En realitat l’obra contraposa dues maneres d’entendre l’art. D’una banda, la del mag Cotrone (Toni navarro) i els “desgraciats” (Anaïs muniesa, marçal Salvat, Eudald navarro,

Glòria Prunés, renata Carrillo i lourdes Sol) que viuen reclosos en el seu món de fantasmes i tenen una concepció elitista de l’art: només és per aquells que el saben comprendre. D’altra banda, hi ha la visió de la comtessa Ilse (Dolors roca) i de la seva Companyia (Carles Araguz, mercè Bonet, Vier Araguz, Joan Salomó, Jaume Ferrer i Albert Fernández) que ronden pel món buscant un públic pel seu espectacle: l’art no té sentit sense un públic general.

Pep Salvat ha sabut donar l’aura poètica que l’obra demana, fa que sovint el públic se senti perdut i maldi entre una calitja boirosa de l’espectacle: què és veritat i què és mentida?

Per acabar, cal fer una menció especial a la senzillesa de l’escenografia (Eduard muniesa). Tot i ser minimalista la companyia n’extreu tot el suc. llum, maquillatge, vestuari i màscares acaben de confeccionar el clima oníric que requereix Els gegants de la muntanya i que Teatre pels descosits ha sabut cuidar fins a l’últim detall.

Irene Caixàs

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 25

la 8ª trobada tintinaire de catalunya, el 7 d’octubre l proper 7 d’octubre se celebra a Sant Andreu la 8a Trobada Tintinaire de Catalunya. la plaça d’orfila, el Bar Versalles i l’Auditori del Centre Cultural Can Fabra s’ompliran durant tota una jornada de la màgia i l’aventura dels còmics d’hergé que, de ben segur, faran gaudir els tintinòlegs.

E

amb la clandestinitat pròpia dels misteris del Tintin. I ja a la tarda, després de l’actuació de la coral de Sant Andreu, a l’Auditori hi tindrà lloc la xerrada La línia clara, que correrà a càrrec de David xifort, on s’hi parlarà de les característiques del còmic d’hergé.

Durant el matí, a la plaça d’orfila s’hi realitzarà un taller de còmics a càrrec del dibuixant Bié i hi haurà un conte-contes amb quim Pañart. Després, hi desfilarà una cercavila on s’hi exhibiran cotxes clàssics que han aparegut en alguns dels volums de les aventures del jove periodista belga. Al migdia, el Bar Versalles acollirà un dinar de germanor al seu soterrani,

En paral•lel a la Trobada, diverses entitats de Sant Andreu han organitzat activitats relacionades amb la jornada. l’Eix Comercial munta el seu popular Concurs d’aparadors, el Grup Taca exposarà motius Tintinaires al Centre de Cultura Popular de Can Galta Cremat i la Biblioteca Ignasi-Iglésias organitzarà Redacció un taller per a nens amants del Tintin.

josep M. vidal, a l’associació d’Escriptors

CONCURS

RECONEIXEMENT

Divendres 1 de juny es van lliurar els premis de la novena edició del Fica’t al Sat. El 1r premi al millor espectacle va recaure per Taxi del Grup Teatral Antifaz (aquest novembre es podrà veure a Sant Pacià), el 2n premi per reconstrucció dels fets de Teatre pels Descosits, el 1r premi especial per Els Vells d’Ignasi Iglésias i el 2n premi especial per En clau de sol dels Diables de Sant Andreu.

Aquest juliol farà 2 anys que va morir en Josep m. Vidal, traductor, guionista, realitzador i director de programes de televisió, però per damunt de tot un gran andreuenc arrelat al teatre. Gràcies al suport de la seva família recentment se li ha publicat una entrada a la web de l’Associació d’Escriptors en llengua Catalana: http://www.escriptors.cat/autors/vidalj/. Ara Vidal ja ocupa el lloc que es mereix al costat d’altres autors tan nostrats com Ignasi Iglésias, Feliu Formosa, Sergi Belbel o Josep maria Benet i Jornet.

‘Fuita’ s’ajorna fins després de vacances TEATRE

Per problemes aliens a la companyia, el grup Forat Sense Fons va haver d’ajornar l’estrena de Fuita per passat vacances. Aquesta entretinguda obra de Jordi Galceran (autor conegut pel mètode Grönholm) es representarà els divendres (21.30h), dissabtes (21.30h) i diumenges (18.30h) del 8 al 16 de setembre a l’Ateneu de Sant Andreu.

1er premi de la bonoloto, a Sant andreu LOTERIA

l’administració de loteria Angelita, al carrer de Concepció Arenal, adherit a l'Eix Comercial de Sant Andreu, ha donat un primer premi de màxima categoria de la Bonoloto de152.969,42 euros.

cap a peus | juliol

iX premis Fica’t al Sat

GrUP TEATrAl AnTIFAz

/ SAT - AElC

Un taller de còmic i una desfilada de cotxes antics amenitzaran la jornada

25

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 26

El centre d’educació especial Pont del dragó fa 25 anys

a

L’entitat celebra l’aniversari amb col·loquis, debats, una exposició i un vídeo quest curs el centre d’educació espeical (CEE) Pont del Dragó han celebrat el seu 25è aniversari. Durant tot el curs han anat celebrant diverses celebracions, que van arrencar amb la gravació del lipdub La la Pont, un divertit video en el que van participar alumnes, familiars i treballadors del centre.

El diumenge 17 de juny l’Associació Centre Pont del Dragó (ACPD) va organitzar un dinar al que van assistir alumnes, exalumnes, familiars i treballadors del Centre. Durant el 19 i 21 de juny van tenir lloc les jornades de celebració a l’Auditori Can Fabra. Després de la presentació a càrrec de la responsable de centres d’educació especial de Barcelona, rosa Belles, i el director del CEE, Jordi Escoin, va començar el col·loqui Discapacitat: una doble mirada, seguit d’una taula rodona sobre les oportunitats que ofereixen la tecnologia i la formació. Com a punt i final, el dia 21 els alumnes del centre van representar l’obra de teatre Romeo i Julieta, després de la qual va tenir lloc l’acte de lliurament de diplomes als alumnes de 3r. També es podia veure una exposició fotogràfica a l’entrada de l’auditori amb el títol 25 anys, 100 imatges que repassava la vida del Centre.

El CEE Pont del Dragó col·labora amb la digital.·ització de la revista CAPAPEUS i des d’aquí ens volem afegir a les

felicitacions per aquest 25è aniversari, per la extraordinària feina que fan i els demanem que no deixin de somniar, perquè com els va dir l’alcalde, "perquè és el que ens permet mirar Irene Gonzàlez endavant i avançar". moltes felicitats!!!

Els redactors del ‘capapeus’ encaixen gols en l’amistós contra la uESa

El cap de setmana del 30 de juny la Unió Esportiva Sant Andreu va celebrar un partit de futbol molt especial, el ja clàssic encontre entre la premsa i els membres del club, en el qual enguany s’hi van sumar representants de l’Ajuntament.

Va ser l’equip de premsa qui va guanyar, entre els quals s’hi trobaven dos membres del CAPAPEUS, els redactors JJ. Aymerich i Edgar Cristòbal, que van fer un magnífic paper amb dos i un gol respectivament. Premsa i Club van derrotar l’Ajuntament i van empatar entre ells, pel que el campionat es va decidir a la tanda de penals. Com recorda la web del club, “els partits van tenir tots una gran esportivitat i un grapat de bones accions i anècdotes, que va poder seguir des de la graderia algun jugador del primer equip, com quim Araújo, que amb ironia comentava els detalls del partit per BTV”.-Redacció

rEDACCIó

26

AJUnTAmEnT DE BArCElonA

El passat 2 de març van rebre la visita de l’alcalde de Barcelona, xavier Trias. Durant la seva visita intervenció amb el Director del Centre varen dir unes paraules i van remarcar la difícil situació en que es troba el Centre a l’actualitat i va poder comprobar que el centre s´ha quedat petit degut a que els dos serveis que té, el de formació i el Servei Educatiu han crescut molt en els darrers cursos.

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 27

esports | Futbol i waterpolo

la uE Sant andreu es reforça per a la nova temporada

l

Amb el calendari a la mà, el club andreuenc treballa per tancar la plantilla a UE Sant Andreu ha començat a moure fitxes i a hores d’ara ja hi ha alguns resultats definitius. Destaca la baixa de Fram Grima; el jugador més utilitzat per ‘Piti’ Belmonte la passada temporada. El jugador d’olesa tanca la seva tercera etapa al club quadribarrat. Pau núñez tampoc seguirà sota les ordres del tècnic andreuenc. El segon porter serà Èric Alcaraz, després de signar un contracte per dues temporades.

El jove de 20 anys ha estat cedit al Santboià, de Tercera Divisió, on ha fet una gran temporada.

A la defensa també hi haurà cares noves: Cristian riera, David Cárdenas i miquel Azparren. El jove lateral esquerre de 19 anys del logroñés B, Cristian riera, ja es va entrenar amb el Sant Andreu el tram final de la temporada passada. David Cárdenas torna al club després de cinc temporades al Santboià. El barceloní de 27 anys pot jugar tant de lateral com de central. I l’altra novetat a la línia defensiva serà el central esquerrà del lleida, miquel Azparren. Tots tres han signat contracte per una temporada amb la UE Sant Andreu. En l’aspecte ofensiu, augmentarà el potencial de l’equip gràcies al fitxatge de David Prats. El davanter de 33 anys, provinent de l’hospitalet és un jugador molt conegut a la categoria pel seu bon

a

olfacte golejador. Un dels davanter de la temporada passada, el mallorquí marcos, no ha arribat a cap acord amb el club andreuenc per a renovar contracte i passarà a jugar a les files del nàstic de Tarragona. El partit de presentació de la nova temporada ja té data, hora i rival. Serà dimecres 1 d’agost, a les 20.00h contra el Terrassa.

Una hora abans tindrà lloc la presentació oficial de l’equip.

El calendari de pretemporada és el següent: Dissabte 21 de juliol: CE SABADEll - UE SAnT AnDrEU. 19.00h. Camp municipal de Sant oleguer (Sabadell). Amistós. Dissabte 28 de juliol: CE JúPITEr - UE SAnT AnDrEU. 18.00h. Camp de la Verneda. Amistós.

Dimecres 1 d'agost: UE SAnT AnDrEU - TErrASSA FC. 20.00h. narcís Sala. Amistós de Presentació davant l'afició andreuenca.

Dissabte 4 d'agost: UE SAnT AnDrEU - VIlA-rEAl CF C. hora per confirmar. narcís Sala. Amistós. Dimecres 8 d'agost: UE SAnT AnDrEU - FC VIlAFrAnCA - CF mollET UE. 18.30h. municipal del Guinardó. Triangular històrics. Divendres 10 d'agost: Semifinals històrics. 20.00h. municipal del Guinardó. Dissabte 11 d'agost: Final històrics. 18.30h. municipal del Guinardó (els últims dos partits, semifinals i final del Torneig dels històrics, es jugaran en cas que Jordi Urtasun l’equip es classifiqui).

Els nadadors olímpics, a punt

la nedadora, actualment entre les més llorejades de la natació estatal, tant a nivell europeu com a nivell mundial, tindrà, a més, una participació força peculiar, ja que prendrà part de forma simultània en les proves de piscina i en les d’aigües obertes.

Especialista en llargues distàncies, Èrika nedarà en els 800 metres lliures i també en la prova dels 10 quilòmetres. les proves d’aigües obertes han agafat un gran protagonisme en les darreres temporades, i els nedadors de llarga distància solen especialitzars’hi, però no és habitual que participin en les dues modalitats en una mateixa competició. Èrika ho farà, i amb les màximes aspiracions. l’acompanyarà el seu company d’equip Juanmi rando, que prendrà part en la prova dels 100 metres esquena. En el camí de preparació per a la cita olímpica, rando ja va fer medalla

de bronze en aquesta mateixa prova en el recentment disputat Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona, que va tenir lloc el passat mes de juny a la piscina Pere Serrat de Sant Andreu.

Pel què fa al waterpolo, la històrica classificació de la selecció espanyola femenina per als Jocs per primer cop permetrà les dues jugadores del Sant Andreu que en formen part d’acudir a la cita olímpica: la portera Ana Copado i l’atacant esquerrana ona meseguer. Totes dues formen part d’un equip que mirarà de fer el millor paper possible en un torneig on la igualtat és la nota predominant i on molts equips són aspirants a medalla. També hi serà el jugador britànic de l’equip masculí Jack waller, que competirà amb la selecció amfitriona com a tercer waterpolista del Sant Andreu.

Capítol a part per a l’àrbitre internacional de waterpolo Sergi Borrell, exjugador del Sant Andreu i soci del club, que acudirà als seus segons Jocs olímpics després d’haver arbitrat a Atenes 2004, on va dirigir el partit per la medalla de bronze masculina. Aquestes cites olímpiques s’afegeixen a un dilatat historial presidit per quatre Jj Aymerich Campionats del món i quatre Campionats d’Europa.

cap a peus | juliol

pocs dies d’iniciar-se els Jocs olímpics de londres, la gent del Club natació Sant Andreu ja espera amb impaciència el paper que faran els seus esportistes, que enguany representaran el club, i per tant, el poble de Sant Andreu, en un nombre mai assolit: sis en total. En el camp de la natació, les màximes esperances de medalla estan posades en Èrika Villaécija.

27

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 28

EN CONTE

E

n Benet escombra el carrer. ho fa des de fa anys i amb traça.

De petit ho feia per gust, per afició. Vivia al carrer més llarg del poble i sortia de bon matí, a l’estiu, quan la calor encara no s’havia fet mestressa del dia, i granava de nord a sud la banda de llevant, encara fresca i silenciosa, i de sud a nord la banda de ponent, on ja s’escolava per entre les cases més baixes el primer rajolí de sol. I així cada matí, cada dia de l’estiu. Cada estiu.

Fins que un dia les veïnes que seguien passant l’escombra pel davant net de casa seva, per fer-la petar mentre badaven, van suggerir-li al vailet, que ja s’afaitava, que demanés feina a l’alcalde, que de ben segur que n’hi podria donar. les dones pensaven, per una banda, que tindrien el poble sempre ben polit, i per l’altra, que com que en Benet no podria pas repassar tot el poble cada dia, a elles encara els quedaria un polsim aquí, un polsim allà, per seguir remenant l’escombra davant del barri obert mentre es posaven al dia dels últims esdeveniments.

I en Benet va anar a parlar amb l’alcalde i aquell va creure que sí, que el pressupost municipal podia permetre’s, eren altres temps, de tenir assalariat un escombrador, que fos l’encarregat que sorra i pols no omplissin els carrers ara que, tots empedrats, ja no havien d’enfangar-se com temps enrere.

El ratolí que escombrava de bon matí En Benet granava i granava i amb poc temps va tornar-se un erudit de l’art de granar. Feia anar com ningú l’escombra de fulles de palma seca, la de pues de vímet que s’havia fet ell mateix una tarda tornant del canyissar, i el ramàs que reservava per a les places més tosques, encara sense empedrar.

I més tard van arribar l’asfalt i les escombres de plàstic, com li agradava dir a ell. I el poble, sempre lluent, veia com les cases anaven passant de generació en generació i sempre, quan arribava l’estiu, hi havia alguna padrina que de bon matí, abans que el sol banyés el ponent del carrer més llarg, sortia amb la seva escombra a dir bon dia al Benet, que seguia treballant com el primer fins que un dia, el batlle de torn va anar a trobar-lo per dir-li que moltes gràcies, però que a partir de l’endemà una empresa externa assumiria la responsabilitat de les tasques de neteja de la via pública. Fet i fotut, en Benet es quedava sense l’escombra i els carrers i places seguirien nets, segurament, però hi havia algú assegut en un despatx, que podia omplir-se la boca dient que s’havien modernitzat els sistemes, economitzat els recursos i fet més eficient la partida pressupostària corresponent. Ja se sap, quan van maldades, es retalla en tot menys en cretinisme.

LA REFLEXIO Que us faria res?

F

va un bon treball. la un sincer ‘bon dia’ ja assegura britàniques i s terre itjar trep de sort la tenir a poc vaig va coincidir en un mateix convivència, necessària si ens toca entorn un en dies tre qua nt dura capbussar-me profund respecte mutu, espai, es desenvolupava des d’un uns a nyav mpa Aco ble. anya totalment bucòlic, entr abordar qualsevol acció encapçalat pel permís sol•licitat per seu petit erasmus el en anys e dotz i ze d’on nes alum quants l’agraïment final. ningú (passar, entrar, agafar, parlar...) i d’una escola ílies fam amb iure conv de r have de servei vers l’altre; particular. Van quedava exempt d’aquesta actitud i fer-los los ollird’ac a tiles gen la tenir molt petita que van it perquè servia, i servia d’aquesta manera tothom era serv na algu i lès l’ang amb es, diàri maneres”, i no només participar de les seves rutines perquè era servit. Si hi havia “bones tesa. El context, d’en mitjà a com nyol espa en havia confiança, i la paraula de paraula, de retruc també hi acabades de verd de ns nsio exte s gran re: nost antagònic al onal, que és el que en confiança genera autonomia pers s amb ense imm s sion man è; plioc del nostres fills i alumnes ploure i plogudes des definitiva volem que adquireixin els en tant per la natura, jardins de museu; silenci tacat de tant quan marxin de nosaltres. pèl més asserenat, que sempre respectuosa; i un ritme un previsible, no viatjàvem uè cada dia invertien sempre s’agraeix. Però tot això era Aquell petit món funcionava sol perq t que pun al fins re, rend sorp va ens sí al mercat i d’altíssim pas a cegues! El que en accions d’urbanitat, molt barates ho entre les nostres tenim a creure que hem decidit importar-ho i incloureman rendiment. Aquí, per molt que ens principal moneda de seva la ser va nt, vine curs el itats s més i anem més de prior el barri és encara un poble, som molt centre escolar el i dret –l’in la esca a petit A sia. recuperar vells arxius i canvi: la corte pressa, però tot i així paga la pena que ho or mot el en ertit conv via s’ha t íem tots. Per cert, ho eren- la formalita provar a veure què, potser hi guanyar bar-nos de nou com movia tot. Començar la jornada, retro moltes gràcies. somriure i desitjar-nos cada matí, mirar-nos als ulls, fer un

Per Xavier Oliveres

28

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 29

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

Amb la qualificació de càlid i sec acabaríem aviat els trets característics del juny de 2012. Amb només 1,6mm és el juny més sec dels darrers 4 anys, i es suma a una sequera pluviomètrica que ja es perllonga des de desembre de 2011. les temperatures també han estat notícia, amb la ponentada del dia 21, que ens deixà una màxima de 34ºC, la més alta en un mes de juny des de 2005. l’onada de calor de finals de mes no va arribar a una màxima tant elevada, però si que ens deixà diversos dies per sobre dels 30ºC de màxima i per sobre dels 23ºC de mínima.

LA XARXA DE MOTS

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

34,0ºC 17,3ºC 23,39ºC 1023hPa 1004,4hPa 1014,26hPa 1,6mm 1,4mm

21 13 23 7 3

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Pere Massana

cap a peus | juliol

horITzonTAlS 1. Persona que beu molt, esponja. 2.

VErTICAlS 1. Casota rústica de fusta o pedra, per eines,

3. Poble nord-català, bressol de Guifré el Pilós. Deixa perdre

Compatriota de la Sofia loren. 4. Consonants. Anarquia.

Artefacte tripulat que solca l’espai. quaranta-nou romà. Vocal. llastimosament alguna cosa. 4. Consonant. nota musical.

l’actual Sri lanka. Cinc romà. 5. El lloc on sóc. la mercaderia

d’un magatzem (al rev.) Crime Scene Investigation, 6. la tela

emprada per fer els vels de monja. El nét de matusalem i pare

de Sem, Cam i Jàfet. Consonant. 7. zero. n. Desplaça la pilota

des del lateral a l’àrea petita perquè el davanter remati. 8.

Foradar. xopant la samarreta.

bestiar o per malviure. 2. Empri, utilitzi. Clor. romania. 3.

rosada. 5. Associació d’obesos mafiosos. l’hàbitat dels

trapezistes i els pallassos. 6. la gran serp sud-americana. 7.

Complement bàsic del turista. Consonant. 8. la part baixa del ventre. Cent romà. 9. oest. respires. 10. la moneda de

Turquia. les nacions Unides. 11. Instrument del cirurgià per

fer petits talls. 12. Vocal. Tarragona. Sud. Consonants. 13.

Sensació plant i agradable gens aspre ni violenta.

29

solucions horitzontals. 1. Buidaampolles. 2. Astronau. Il. U. 3. rià. malbarata. 4. r. la. Ceilan. V. 5. Ací. cotsE. CSI. 6. Clarina. noè. T. 7. o. nord. Centra.

8. Traucar. Suant. verticals. 1. Barracot. 2. Usi. Cl. r. 3. Italiana. 4. Dr. A. rou. 5. Aom. Circ. 6. Anaconda. 7. maleta. r. 8. Pubis. C. 9. o. Alenes. 10. lira. onU. 11. llanceta. 12. E. T. S. rn. 13. Suavitat.

capapeus-juliol574_maquetación 1 08/07/2012 22:49 Página 30

verònica González Publicitat a la revista ‘de cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-juliol574_maquetaci贸n 1 08/07/2012 22:49 P谩gina 31

capapeus-juliol574_maquetaci贸n 1 08/07/2012 22:49 P谩gina 32