Capapeus gen 600

capapeus-gener 600 elma_Maquetaci贸n 1 25/01/15 23:16 P谩gina 1

600 fem

cap a peus

capapeus-gener 600 elma_Maquetaci贸n 1 25/01/15 23:16 P谩gina 2

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:16 Página 3

E DI TORI A L

el capapeus, el mitjà d'informació de sant andreu

L'

junta de L’associació de veïns i veïnes

Associació de Veïns de Sant Andreu des de bon principi hem cregut que la informació era una eina molt important en el desenvolupament de la nostra feina. Un dels primers propòsits que ens vàrem marcar des de l'entitat, quan vam esdevenir una organització oficialment reconeguda, va ser buscar un local i tenir el nostre propi mitjà de comunicació.

El local el vàrem trobar al carrer Rubén Darío (número 53). Una casa de planta baixa i pis superior, típica de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar. Pel que fa a la informació... vam intentar fer un butlletí que sortiria de tant en tant, però no va acabar de funcionar del tot bé.

De fet, no podíem cobrir tota la informació que volíem i d'aquests butlletins no van sortir més que mitja dotzena. Però els ànims no es van enfonsar. Si bé el primer intent informatiu no es va materialitzar, la segona empenta al projecte de l'aleshores rector de la Parròquia de Sant Andreu, Josep Camps, va acabar d'impulsar les nostres intencions originals. La seva idea? Fer un full informatiu sota el nom de “Sant Andreu de Cap a Peus”.

Durant força temps al CAPAPEUS se l'acostumava a deixar veure setmanalment pels quioscos, per després passar a tenir una freqüència quinzenal, a fi d'informar els veïns del treball que es desenvolupava dins de l'Associació. Respecte al finançament de la revista, cal desedita: ASSoCiACió DE VEïnS

DE SAnT AnDREU DE PALomAR

president: SAnTi SERRA i CULLELL

vicepresidenta: gEmmA ARmEngoL i RoSSELL

president d’honor: FRAnCESC PoRRET

tacar que la publicació ha passat per moltes vicissituds econòmiques, però malgrat això, vàrem continuar sortint sempre al carrer. Uns alts i baixos que de mica en mica es va anar remuntant a força d'anuncis i màquina d'escriure. Ja després, el temps ens portaria l'augment del nombre de pàgines i el color a les planes.

El CAPAPEUS és avui una revista consolidada i que, amb una lectura molt acurada, els veïns i veïnes se l'han fet seva. A més, el contingut de tots aquests anys serà un fantàstic testimoni per indagar tant en la història de l'Associació, com la de tot el poble de Sant Andreu.

A la vegada, cal agrair també a tots aquells que algun dia o altre van formar part de l'equip de redacció del CAPAPEUS, que a més de fer un gran servei a Sant Andreu, també van aprofitar per adquirir una gran experiència professional i humana. Un equip entre els quals destacaria la figura de la Berta Solanas, que si bé va estar durant molts anys capitanejant la nostra revista, avui la podem veure habitualment al Telenotícies de TV3.

Finalment, hem de felicitar-nos tots plegats per poder gaudir mes rere mes del CAPAPEUS. Un mitjà d'informació que ha arribat al número 600 sense interrupcions. Unes 600 publicacions que més enllà d'informar-nos, també ens han ajudat a mobilitzar-nos.

8

dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

LA REViSTA i L’AVV qUE L’EDiTA no ES FAn

RESPonSABLES DEL ConTingUT DELS ARTiCLES i LES noTES SignADES PER PARTiCULARS i CoL·LECTiUS.

www. AVVSAnTAnDREU.CAT - REViSTACAPAPEUS@gmAiL.Com inFo@AVVSAnTAnDREU.CAT

*

C/ BALARi i JoVAny, 14 - 08030 BARCELonA DE DiLLUnS A DiVEnDRES DE 18 A 20 h

)

93 345 96 98

portada: c. garde

coordinació de redacció: ALAin gARRiDo i DAViD gARCiA disseny i maquetació: ELmA ViLA i CRiSTinA gARDE

equip de redacció: SERgi CoRRAL, DAni gómEz, EDgAR CRiSTóBAL, ADRiAnA VALERo, núRiA BoTé, JJ AymERiCh, PAU VinyES, ESTER BUEno, BEnJAmí AgUiLAR,

XAViER ARgALL, AnDREU giRALT, iREnE CAiXàS, TAniT DE PoUPLAnA, JoRDi RABASSA, iREnE gonzàLEz, JoRDi URTASUn, DAViD Royo, JAUmE giL, DAViD BERnAL, niL ViA, DAViD gARCíA, ALAin gARRiDo, JUDiT CAmARgo, CRiSTinA mARTín, mARTA iBARRA.

fotografia: mAnUEL A. RAigADA, AnDREU CARRASCAL, mARTA iBARRA correcció: RiCARD RiPoLL, ALAin gARRiDo, mERiTXELL RiBAS publicitat: VERóniCA gonzàLEz (93.3450576)

impressió: gRáFiCAS CAmPáS S.A

periodicitat: mEnSUAL, DE SETEmBRE A JULioL (11EDiCionS L’Any)

distribució: A DomiCiLi PER ALS SoCiS DE L’ASSoCiACió DE VEïnS i VEïnES, ALS ComERçoS AnUnCiAnTS i A LES EnTiTATS DE SAnT AnDREU DE PALomAR

capapeus-gener 600 elma_Maquetaci贸n 1 25/01/15 23:16 P谩gina 4

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. moSTRA DE Pin-

TURA DE 10 A 13.30h. CADA PRimER DiS-

SABTE DE mES no FESTiU.

>amics de la fabra i coats C/ SAnT ADRià, 20. LoCAL 12

TEL. 609 88 57 53. hoRARi D'ATEnCió: Di-

JoUS, DE 17 A 19 h

>ateneu obrer de sant andreu. ABAT

TiR!www.FomEnTSARDAniSTA.EnTiTATSBCn.nET

>grup teatral antifaz. LoCAL DE

SAnT PACià. 932744501 (JESúS). DE 22.00

A 22.30h, DLL i DC.

www.gTAnTiFAz.oRgT. AnTiFAz@hoT-

mAiL.Com

>esbart mare nostrum. LoCAL DE TEnS EnTRE 6 i 13 AnyS i VoLS APREn-

>orfeó l’eco de catalunya. ABAT

>associació de dones pal·las-ate-

DRE A BALLAR DAnSA CATALAnA, VinE!

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJoS DLL

nea. CUBA, 2. CAn gUARDioLA.

FANTIL): ASSAJoS DJ DE 17.30 A 19h.

gUin AConSEgUiR UnA SoCiETAT méS

>centre d’estudis ignasi iglésias. ig-

>cordada, associació excursionista

>associació de puntaires. CEnTRE DE

DLL. A DJ.DE 10 A 14 h., DLL. i DC. DE 16 A

i DJ DE 21 A 22.30h. CORAL PLANÇONS (INGRUP CULTURAL.

nASi igLESiAS, 33. 933463990. Dm, 17 A 20h.

CULTURA PoPULAR DE SAnT AnDREU

C/ ARqUímEDES, 30 609 41 68 65. DimE-

CRES, DE 17 A 19 h

>coral sant andreu. LoCAL DE SAnT PACià. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

23.15h. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

DJ DE 18.15 A 19.15h (PETiTS) i DE 19.15 A

933111038. A ToTES LES DonES qUE VUL-

i ecologista. CUBA 2. CAn gUARDioLA.

935019801. ViSiTES ConCERTADES DE

19.30. SEnDERiSmE i ACTiViTATS DE mUn-

TAnyA gUiADES. TRUCA’nS i T’inFoRmA-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

sant andreu. CARRER gRAn, 111. ACTiVi-

>ateneu harmonia-federació d’enti-

>casal d’avis bascònia. BASCòniA, 42.

andreu de palomar. www.ATEnEUhAR-

23h oRFEoLALiRA@LyCoS.ES. BUSqUEm

CAnTAiRES PER REFoRçAR LES 4 CoRDES.

tats cultural i de lleure de sant moniA.BLogSPoT.Com

>casal sant andreu. gESTionAT PER: L'hARmoniA, FEDERACió D'EnTiTATS DE

SAnT AnDREU. SAnT ADRià, 20www.CASALSAnTAnDREU.CAT

>casa asil de sant andreu de palo-

>casal catòlic sant andreu. PonS i gA-

PERSonES DiSPoSADES A REALiTzAR Di-

VEnDRES DE 17 A 22hRS. ESCACS, TACA

mar. 93 345 35 29 (SUSAnnA). BUSqUEm

FEREnTS TASqUES DE VoLUnTARiAT.

>foment sardanista andreuenc. CAn

LLARzA, 58. 93 345 30 01. DE DimARTS A Di-

(PinTURA), BEnAVingUTS (ACTiViTATS CUL-

TURALS), TEnniS TAULA, ESBART mARAgALL.

gUARDioLA, DiLL DE 19 A 20.30 h

>la lirica de sant andreu

CURSETS gRATUïTS DE SARDAnES. T'En-

LALiRiCADESAnTAnDREU@gmAiL.Com

CAn gALTA CREmAT, DC DE 19 A 20.30 h SEnyEm A BALLAR, ComPTAR i REPAR-

27 .......

El mític bar resisteix amb força Ruben García Vilagrasa pren el relleu

ESqUí, ALTA mUnTAnyA, FoTogRAFiA, ES-

Si T’AgRADA CAnTAR, T’ESPEREm.

>orfeó la lira. CoRoLEU, 15. DmC, 21 A

24 .......

La revista de l’AVV està d’aniversari

20 A 22h. ACTiViTATS DE mUnTAnyA, SoR-

TATS, TALLERS, REFoRç DE LA mEmòRiA.

933459495. ACTiViTATS, TALLERS i CUR-

16 .......

>agrupació excursionista munta-

qUiA DE SAnT AnDREU. ASSAJoS Dm

SETS PER gEnT gRAn.

Els cinemes, comprats per Olwyn Films

nya. monTSEC, 9. 933469604. Dm i DJ DE

PELEoLogiA. www.AEmUnTAnyA.CAT

21.30h. Som UnA CoRAL DE gEnT JoVE.

A les Casernes i al carrer Residència

www.CoRDADA.oRg.

>country sant pacià-amics del coun-

>coral capella gramalla. PARRò-

Quin ha estat el llegat de la fàbrica?

MONOGRÀFIC

REm. SECRETARiA@CoRDADA.oRg,

TiDES inFAnTiLS, SEnDERiSmE, BT,

21h o 21-22h i DmC DE 19-20h o 20-21h.

15 .......

JUSTA. ToTS ELS DiJoUS A LES 19h.

20.30h (miTJAnS i gRAnS).

try-line dance. 696 58 36 74. Dm DE 20 A

10 .......

SAnT PACià. DV. DE 17.30 A 19.15h. Si

oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20h DE DLL A

DJ. www.ATEnEUSAnTAnDREU.oRg

SUMARI 8 .......

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa. > t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

amb visita concertada.

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 i 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.LALiRiCADESAnTAnDREU.CAT

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de febrer

FEINA

(m’ofereixo per acompanyar de passeig o al metge a persones de la tercera edat. També m’ofereixo per ajudar-los a fer la compra. Angelina.

Tel. 637 36 04 60 / 93 360 06 48.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. galdric. Tel. 686 17 97 01. (m’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina. (m’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). maria del mar.

6

(Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. neus.

(Senyora de Sant Andreu s’ofereix per feines de la llar. nuria 93 346 73 28 (Ana. Se ofrece señora para cuidar ancianos y limpieza del hogar. 696 53 33 06

IMMOBILIARI

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer Segarra, per a cotxe mitjà. Tel. 93 345 86 61.

(Es ven plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu.

Preu: 18.000€. Tel. 93 345 56 41.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu.

Plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar.

Preu: 60€. Tel. 93 345 56 41.

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer grau. Preu econòmic.

Tel. 649 16 67 25.

(Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a plaços. Tel. 93 1138247 (Es lloga o es ven plaça de pàrking al carrer otger 28-30. Tel. 630 135 375 i 93 312 07 23 (Es lloga plaça de parking per a moto al carrer Emili Roca amb Fabra i Puig. Preu económic. 679167128/ 639411896 (Es lloga parking a la plaça maria Brosa per cotxe mitjà (primera planta). 676 218 414 (Se alquila o se vende plaça de parking comoda y accesible (60 euros). 93 345 56 41 (Venta o lloguer de plaça de parking, gRAn, al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu. Xavier: 629

20 46 55 (Es lloga plaça de parking per moto 35 e. Plaça a nivell de carrer. 617 187 995

C . N SANT ANDREU

(Venc títol del Cn Sant Andreu per 750€. ignasi. Tel. 607 90 95 94.

(Venc 2 títols del Cn Sant Andreu.

El preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. Tel. 650 80 38 08.

(Venc títol de Cn Sant Andreu. interessats trucar al 626 977 651 (Venc un títol de sòcia del Cn Sant Andreu. isabel. 620 91 95 08 (Venc títol de soci Cn Sant Andreu, preu 800€. Canvi nom a carrec de la persona interesada. 630 086 397 Pere.

(Vendo acción club natación Sant Andreu. 600 euros. T.608 35 00 62 (Se vende acción Cn Sant Andreu.

628 00 27 91

DIVERSOS (Se vende chaquetón de zorro canadiense, talla 42 y abrigo de astracán color negro, talla 42.

Preguntar por maría. Teléfono 667834393

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de febrer

‘cap nen sense joguina’

Com cada any, des de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar hem dut a terme la ja tradicional campanya "Cap nen sense joguina", per tal de dur a tots els infants del nostre poble un regal de part dels Reis mags d'orient. Una campanya que novament ha sigut un èxit gràcies a la solidaritat andreuenca, tot i la complicada situació de crisi que vivim. Si bé en aquests casos les satisfaccions personals pesen més que les dades numèriques, no hem de descuidar que enguany hem pogut ajudar a fer un dia

de Reis més maco a un total de 78 nens i nenes, provinents de 43 famílies diferents que havien estat derivades des dels Serveis Socials i algunes escoles públiques del nostre entorn.

Una vegada més, agrair als veïns i veïnes la generositat que han tingut durant aquestes festes de nadal, regalant una joguina als nens que més pateixen l'actual situació.

cap a peus | gener

inscripcions a partir del 17 de desembre

AVV de Sant Andreu de Palomar

7

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 8

L’esplendor de la fàbrica dels cotxes

H

Hispano Suiza va dominar el mercat espanyol de l’automoció, tot i les traves del govern i ha una forta vinculació de la fàbrica hispano Suiza, EnASA a partir de 1946, amb els barris de la Sagrera i Sant Andreu. Durant més de 70 anys l’empresa va estar fabricant els seus cotxes al gran recinte de l’actual parc de la Pegaso.

Per tant va tenir un gran impacte en la vida del barri.

8

Aquesta llarga història a Sant Andreu comença l’any 1906, quan Damià mateu decideix adquirir els terrenys de la Sagrera, i instal·lar la fàbrica fundada dos anys abans.

La hispano Suiza es funda només un any després de la mítica Ford. Això la fa una de les precursores de l’automobilisme, i sobretot dels vehicles de gran tonatge.

L’any 1909 el moviment sindical era molt fort i el descontentament de les classes populars encara més. La revolta popular contra el sistema de lleves del juliol d’aquell any, la Setmana Tràgica, va tindre un gran impacte en la producció de la fàbrica, es va perdre un terç de la producció. La Setmana Tràgica va ser el resultat del maltractament a les classes populars, i això va portar a tres dies de molta violència, solucionats amb una forta repressió policial. Aquesta inestabilitat va portar al dirigent de l’empresa a traslladar part de la producció a França.

Encara que aquell mateix any es van donar moltes facilitats per la venda de vehicles pel transport de passatgers. La hispano-manresa, La hispano-hilariense, la hispanoiguadalina, i moltes altres companyies van aparèixer en aquest període.

L’esclat de la Primera guerra mundial va tenir unes conseqüències nefastes per la fàbrica que la Sagrera, hi havia molts proble-

L’empresa va ser una de les precursores de l’automobilisme. ¿Què va motivar que tanqués? mes per abastir-se. La bona relació amb la casa reial, però, va portar a la Sagrera a fabricar el motor V8 d’aviació, dissenyat a aquella fàbrica. Es van fabricar 50000 unitats a tot el món, i van ajudar als aliats a controlar el cel. L’aviador francès georges guynemer, equipat amb un motor V8, cada vegada que obtenia una victòria es pintava una cigonya a l’avió. Això va portar a crear l’emblema de la cigonya. La Primera guerra mundial porta al creixement de la empresa

i es funden diverses fàbriques a la resta d’Espanya, guadalajara i Ripoll.

Els treballadors no veuen repercutit la bonança econòmica en els seus sous, i juntament amb gairebé tota la indústria catalana, al final de la Primera guerra mundial, convoquen una vaga que afecta a tot el mon industrial català. Tot i això la empresa va seguir endavant, va haver de vendre gran part de la seva filial francesa, però va seguir creixent. 1200 treballadors l’any 1924, i 1000 cotxes, 500 xassís de camions i 600 motors d’aviació l’any 1928.

El gran capital humà de la fàbrica va permetre dissenyar gran motors i automòbils que podien competir amb els Rolls-Royce britànics i els Stutz americans. Tot i això, no hi va haver voluntat política d’afavorir a la creació d’un mercat nacional.

La proclamació l’any 1931 de la Segona República va despertar molts anhels en les classes populars, però també va fer desaparèixer la figura del rei Alfons Xiii, un dels mantenidor de l’empresa. Tot i això va aconseguir seguir fabricant models únics a tot el món. només dos models que van triomfar a la empresa EnASA, empresa que va absorbir la hispano Suiza, no portaven el disseny intern realitzat per l’empresa de la família mateu.

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 9

l’entrevista | Josep Baró | sots-president

associació d’estudis Històrics i automoció sant andreu-sagrera

“La meitat de la jornada consistia en assistir a classe, on et formaven per la vida, no només per ser una màquina”

Durant la guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada, i va a passar a mans de la CnT i la UgT. miguel mateu, successor de Damià, va fugir, i només va tornar a Barcelona quan va caure l’any 1939. Llavors hi va haver una gran depuració de la plantilla, es va posar sota control militar.

Fins al 1978 que es van traslladar a la zona Franca, Pegaso va seguir fabricant a la zona de la Sagrera. La producció de Pegaso va mantenir-se molt semblant a la de hispano Suiza, en quant a estructura dels seus nous models. L’any 1990 es va vendre a iVECo, fent desaparèixer així el pes del capital espanyol de l’empresa de camions més important d’Espanya. Actualment les instal·lacions de la zona Franca estan abandonades.

Jaume Gil

qui té els drets d’hispano suiza?

La família que havia estat regentant el negoci fins la venda forçosa al 1946. amb la venta de pegaso a iveco qui es queda amb els drets i les patents? iVECo, que mana destruir tot el treball que s’havia fet. Creien que eren prou bons per no tenir en compte el treball anterior. Actualment qualsevol persona pot inscriure la marca Pegaso. la fàbrica era viable l’any 1990? no ho sabrem mai, hi ha molts dubtes en aquesta operació. per què creu que es va vendre?

Segurament per poder entrar en el mercat comú. Suposem que Felipe gonzalez es va veure pressionat per la Unió Europea de desmantellar tota la indústria espanyola. per què es va vendre a iveco?

Era la opció que la UE va veure correcta, ja que els altres trusts eren massa grans per incorporar tot el mercat Sud-Americà. per què iveco ha tancat a barcelona i no a madrid? madrid porta des de 1941 intentant minvar el pes industrial de Catalunya. El 2011 es van tancar les instal·lacions de la zona Franca. va ser una operació política?

Totalment. no els interessa que el territori que aporta el 19% del PiB sigui tan important. per què el govern català no va fer-hi res? no podia fer res, no tenia cap poder. el govern socialista del moment quin benefici va treure d’aquesta venda? no hi ha cap certesa en això, però puc suposar que poder polític i diners. per què s’ha apostat pel capital estranger en la privatització d’aquestes empreses?

Els poder fàctics, a la resta d’Espanya, tenen una mentalitat pagesa. S’aposta pel benefici immediatl. Una indústria comporta problemes, i és més sacrificada que viure de rendes. / J. Gil

cap a peus | gener

Amb el règim franquista a l’empresa mancaven matèries primeres, combustible per fer proves, i hi havia dificultat d’importació de peces especials. Això va portar a la davallada de la fàbrica. L’any 1943 van començar les negociacions per l’absorció de la hispano Suiza per part de l’institut nacional d’indústria. no va ser fins l’any 1946 que es va consumar la venta, i miguel mateu va exclamar que: “m’han obligat a signar”. Així es va acabar l’empresa familiar mateu, i va començar Pegaso, insígnia estrella de l’Empresa nacional d’Autocamions S.A. (EnASA).

com sorgeix aquesta associació?

Sorgeix l’any 2000 arrel de l’exposició del cotxe turístic de Pegaso. Es va fer al mACBA, i en l’organització d’aquest esdeveniment es van trobar una sèrie de cartells i de coses relacionades amb la fàbrica.

Aquesta troballa va impulsar la idea de retransmetre com es vivia dintre de la hispano Suiza, i també de la Pegaso. com eren les condicions de vida? no tant dolentes com en les altres fàbriques.

Entraves d’aprenent amb uns 15 anys i si valies anaves adquirint feines més qualificades. A més a més de la feina, et proporcionaven coneixements per ser una persona.

La meitat de la jornada consistia en assistir a classe, on et formaven per la vida, no només per ser una màquina. des de l’associació què feu perquè 85 anys d’història es conservin? moltes coses, des de exposicions fins a conferencies. Aquest any l’hem dedicat al centenari del primer motor d’aviació que es va fabricar a España, aquí, a la hispano Suiza. com organitzeu els vostres actes?

Ens reunim cada setmana al Casal de Barri de Sant Andreu, ara aquí a la Fabra i Coats, i decidim què vol fer. què teniu pensat per aquest any?

Les responsabilitats des de fa uns anys les té totes una certa persona, i es veu difícil la nova campanya, però ho intentarem tirar endavant, encara no sé com. per què només una persona té tota la responsabilitat?

Potser perquè avui en dia la gent és molt còmoda, i no vol assumir cap compromís. Si li proposes a algú de muntar una exposició o una conferencia del que vulgui moltes vegades reps una resposta negativa. va treballar a la hispano suiza? enasa?

Sí, a EnASA-Pegaso, jo i la gran majoria dels socis. Tenim un vincle molt especial amb la fàbrica.

9

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 10

carrer de residència amb carrer de lanzarote, ara mateix també un lleig descampat. / googLE STREET ViEw

urbanisme sense pressupost, urbanisme sense empenta

L’Ajuntament anuncia que comprarà part de l’edificabilitat reconeguda pel Pla Especial de Reforma Interior (PERI) dels carrers Residència i Lanzarote

a

ra fa 7 anys que estem en crisi. ningú construeix i al PERi Residència-Lanzarote queden uns 15.000m² de sostre residencial per edificar. Aquests metres quadrats representarien uns 170 habitatges de renda lliure. quan es construeixin, qui ho faci cedirà el 10% del sòl per altres dotacions públiques calculat o bé pagarà l'import econòmic corresponent. Aquest pagament permetrà poder enjardinar els 3.445m² de zona verda previstos.

10

Aquestes zones verdes es distribueixen dividides en dues places. Una gairebé tan gran com la plaça mossèn Clapés que anirà al mig del solar tancat entre els carrers gran de Sant Andreu, Residència, Valentí iglesias i Eiximenis. De l'altra plaça ja us en vam parlar al número de juliol de 2012 d'aquesta revista. Llavors us informàvem que l'empresa “Europrojects” construiria un aparcament d’ús públic, justament sota aquesta futura plaça.

L'aparcament es construiria soterrat en dos nivells, amb una superfície d’uns 2.800m² i capacitat per més de 100 places d’aparcament que es gestionarien com habitualment ho fa l'empresa pública BimSA. La ubicació de l’aparcament soterrat i la nova plaça és just al darrere de les cases del carrer Residència amb Carrer Lanzarote, molt a prop de

l'escola Sant Pere nolasc. El projecte incloïa la urbanització de la plaça però, com sabeu, l'aparcament també ha quedat parat.

A Barcelona, de sempre, s’estila construir la ciutat a base de plusvàlues. En el cas concret dels edificis i veïns del PERi Residència-Lanzarote: el dibuix, la idea i el càlcul de com es pagarà s'origina per

El projecte compleix enguany 12 anys de paràlisi institucional

la necessitat de modificar l’amplada i el recorregut del carrer Residència, arran del Pla Especial d'ordenació del carrer Campeny, aprovat l'any 1990, el segle passat. Aquest decisió municipal presa fa més d'una dècada ha deixat una part molt important de Sant Andreu al lliure albir perjudicant al veïnat. Solars abandonats, edificis mig en runes, sensació d'inseguretat, algun incendi, desenvolupament desigual del projecte, sensació per part dels directament afectats de tracte desigual...i molts mals de cap.

Diagnosticar bé un problema ja et dóna la meitat de la solució, diuen. i la punxada de la bombolla immobiliària l'any 2007 deixava

entreveure que seria molt difícil trobar promotors interessats en desenvolupar el PERi. El govern que actualment lidera l'Ajuntament va anunciar, en una roda de premsa el passat 20 d'octubre de 2011, que “injectaria 200 milions d'euros en regenerar sòl i habitatge en els propers 4 anys”. Presentava el Pla Empenta “per activar onze grans àmbits de la ciutat, activar processos alentits o paralitzats i generar sòl per promoure 11.000 habitatges aquest mandat”.

Entre aquestes onze àmbits de ciutat hi havia el PERi Residència-Lanzarote. Sembla un bon diagnòstic el de posar inversió pública per desenvolupar el que està aturat, però ja toca passar de les paraules i rodes de premsa a l'acció efectiva. Ara esperem que, per fi, els representats de l'Ajuntament de Barcelona compleixin el que van anunciar el passat 30 de setembre de 2014, en el marc del Consell de Barri de Sant Andreu: la intenció d'activar el PERi. Van dir que iniciarien converses amb els veïns afectats a fi d'acordar la compra d'edificabilitat reconeguda. Desenvolupar finalment 3.445m² de zones verdes reclamats pel veïnat, els 2.143m² de sostre d’equipaments i 44 habitatges amb protecció oficial.

Sembla que s'ha trobat la solució. Ara no perdem més el temps.

Montse Tarré

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 11

casernes, 8 anys i mig de retards

L’1 de desembre de 2014 va ser l’aniversari de l’aprovació definitiva del planejament a les Casernes, que encara ara són grans descampats Un altre any considerem una vergonya que no s'hagin ni començat a construir els 1000 habitatges protegits pendents.

També que només s’hagin acabat 3 dels equipaments previstos de la dotzena que hi ha d’anar. En el cas de l'equipament sanitari, el CAP de Casernes, ha servit per repartir en el territori els serveis que ja hi havia al de meridiana, però no per ampliar el servei ambulatori.

Els equipaments previstos i pendents són: escola bressol, residència per gent gran, poliesportiu, centre cívic, alberg de joves.

També queden pendents els diferents tipus d'habitatges protegit, la zona verda i equipaments que falta determinar. Segons el propi projecte de planejament de l'Ajuntament, tot plegat havia d'haver estat construït en 4 anys. Cal recordar que alguns dels equipaments havien de donar resposta a necessitats que ja eren urgents quan es van aprovar, fa vuit anys i mig.

tars de la hermandad d'antiguos caballeros legionarios. Des de l'AVV creiem que no toca parlar d'usos temporals sinó dels usos definitius, i menys d'aquest tipus. Una bona opció seria arranjar part del solar per ser usat com a parc.

Actualment, el Consorci de la zona Franca ha donat permís per diferents usos temporals, com les desfilades mili-

Avui tenim un immens solar de 100.000 m2 buit i en molt mal estat, amb algun equipament entremig, una situació que

els descampats a les casernes no han canviat massa el seu aspecte. / DAViD Royo

AVV Sant Andreu de Palomar

La Lira obre portes després de la remodelació i fa goig

FRAnCESC ViLAR

/ BETARq

PATRIMONI

La rehabilitació de La Lira ha comptat amb una inversió d’1,6 milions. En total, s’han remodelat 995,96 m2 en 19 mesos i les actuacions que s’han dut a terme han estat diverses: tant els forjats, la coberta com les instal·lacions són completament noves.

També s’ha augmentat l’espai total de lpinterior aprofitant les diferències d’alçades, s’ha netejat i recuperat la façana i dels diversos paraments verticals, s’ha millorat l’accessibilitat i els accessos al refugi antiaeri i, és clar, s’estrena nou teatre polivalent.

cap a peus | gener

pensem que no es pot acceptar. Per això exigim al propietari, el Consorci de la zona Franca, que arrangi el solar i a l’Ajuntament i la generalitat l’inici de les obres immediatament dels habitatges protegits i dels equipaments pendents, prioritzant l'escola bressol i la residència de gent gran. no més retards a les Casernes!

11

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 12

La XiX copa de la reina de Waterpolo a sant andreu ESPORTS

Entre el 6 i el 8 de febrer, la piscina Pere Serrat del Cn Sant Andreu serà l'epicentre del waterpolo femení. En el sorteig de Copa, celebrat a l'Ajuntament del Districte, l'equip del poble ha aconseguit esquivar al Cn Sabadell, conjunt campió de les set últimes edicions del torneig. De fet, l'encreuament amb les sabadellenques només es produiria en una hipotètica final si el Sant Andreu supera als quarts el Cn Terrassa, i en les semis al Cn madird moscardó o al Cn Rubí.

L'inductor de l'atemptat a l'Hipercor, de nou a presó SUCCESSOS

Després de complir la condemna supeditada per l'Audiència nacional (27 anys de presó), el cap d'ETA que va perpetrar l'atac terrorista al centre comercial d'hipercor, Santi Potros, ha tornat a ser detingut. Aquesta vegada se li acusa de l'explosió d'un cotxe bomba a l'Avinguda Diagonal el 2 d'abril de 1987, conjuntament amb Domingo Troitiño i Rafael Caride Simó. En aquella ocasió l'objectiu va ser un vehicle oficial de la guardia Civil, fet que va provocar la mort d'un vianant i diverses lesions en els agents policials.

idil·li fred per David Bernal POESIA

12

Llum tèbia de mig-dia, sol hivernal.

Rondalles conten: “Si sona el campanar a deshora, res de bo es pot esperar”.

Sembla que el meu idil·li no ha d'arribar.

El fred s'ho endú tot, res resta del seu pas. és absurd seguir esperant el que ha passat (l'idil·li de tots ha fugit). mon pecat em deslliura per sempre de viure lligat a una esperança que ja no ha de venir.

L'idil·li de tots és càlid i festiu i ha fugit. Jo sóc l'hivern on vivim. i aquest silenciós matí és el més proper que jo, en vida o mort, mai estar podré al meu, profà, sacríleg idil·li fred.

les carrosses, els carros, els cavalls i els caramels. / mAnUEL A. RAigADA

caramels, carruatges i música d'orquestra Els Tres Tombs tornen a aplegar els andreuencs en una de les celebracions més arrelades al poble

c

om cada any, el primer barri de la ciutat que va celebrar la festivitat de Sant Antoni Abat va ser Sant Andreu de Palomar, que el passat 10 de gener va celebrar els Tres Tombs infernals, que ja fa més de 20 anys que la colla La Satànica l’organitza, i l’endemà, la tradicional cavalcada amb carruatges i genets.

Les carrosses es van concentrar de bon matí al carrer de Sant Adrià, i d’allà van arrencar. hi participaren els llancers de la guàrdia Urbana, la carrossa de Sant Antoni Abat i un seguit de genets, amazones i carruatges de totes les mides. La benedicció dels animals va finalitzar la cavalcada al migdia.

Redacció

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 13

al nadal, comprem al barri Les vendes creixen durant l’últim mes de desembre i la primera setmana de gener

c

om tots els anys, els carrers de Sant Andreu s’omplen de gent que busca i re busca la oferta, ja que en aquests temps que vivim, es el que primer mirem de tot. La majoria de comerços han creat ofertes que han atret molt

Els comerços que han aprofitat per obrir els diumenges autoritzats consideren que no els compensa obrir a la gent i ha ajudat a que hi hagi un lleuger augment de vendes respecte l’any passat. molta gent ha optat per no sortir del barri i quedar-se a passar les festes aquí i això ha fet que totes les compres

generals augmentin.

El mercat de Sant Andreu ha notat una pujada de les vendes, sobretot l’últim mes de Desembre on la gent s’afanyava per fer encàrrecs de carn, embotits, marisc etc. També ha augmentat força la venda de tecnologia i electrodomèstics així com un lleuger descens en perfumeria i productes de bellesa. En canvi, les vendes de roba i complements s’han mantingut durant aquest any respecte als passats.

Alguns comerços que han aprofitat per obrir els diumenges autoritzats, han vist que gràcies a la poca informació que es dona sobre els comerços oberts en dies festius, a vegades no compensa, ja que la gent va als centre comercials que saben que obren segur.

Amb eleccions municipals al maig, el 2015 comença amb un T-10 una mica menys cara com a conseqüència de les negociacions entre l'alcaldable socialista a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, i el govern de Xavier Trias. L'acord entre CiU i PSC ha permès baixar el preu de la T-10, el títol integrat de transport més utilitzat a la ciutat. Una rebaixa del 3,4% del preu que suposa passar dels 10,30 euros actuals als 9,95 que es pagaran durant el 2015. Així, després d'anys de pujades, el preu de la T-10 ha aturat la seva tendència creixent. Ara bé, pel que fa la resta de títols, els preus d'aquests es mantindran congelats.

Núria Boté

Tant la rebaixa com la congelació de tarifes es produeixen després de les mobilitzacions populars conegudes sota el lema de #StopPujades. En un comunicat de la plataforma, Stop Pujades considera aquestes mesures com a un èxit dels usuaris però matisa que "les negociacions entre CiU i PSC són purament circumstancials per tractar-se d'un any electoral: ambdós partits han contribuït als increments tarifaris del transport públic en els seus corresponents governs municipals dels últims anys". Endemés, estableix que "lamenten que aquesta rebaixa sigui tan poc significativa (aplicada sobretot a la T10 de totes les zones), ja que tots els preus continuen sent abusius, especialment pel que fa als títols que no s'han revisat (T-50/30, T-mes, etc.)". La plataforma també denuncia que aquestes mesures són "una treva per a l'aplicació de la T-mobilitat, una operació de privatització i encariment del transport”.

cap a peus | gener

els carrers engalanats. / mAnUEL A. RAigADA

La t-10, una mica menys cara OCI I VIDA SOCIAL

13

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 14

el perfil de...

Berta solanas periodista de carrer

n

14

ascuda a la Barceloneta, la seva família es trasllada a Sant Andreu quan només té cinc anys. Estant encara a tercer de carrera, troba un anunci del CAPAPEUS, que en aquell moment busca desesperadament redactors. és així com la Berta Solanas comença a escriure per aquesta revista, on hi estaria onze anys.

fèiem com de petit quart poder”, explica. i és que per la Berta, el que fa que la gent es mogui són “les coses petites, que a vegades poden semblar nimietats, però l’afecten molt directament”. Tot i així, creu que el moviment veïnal s’ha afeblit després d’una època de molta eufòria i considera imprescindible “’enganxar la gent jove”.

quan entra al CAPAPEUS, la Berta és una dels principals responsables de transformar la revista per tal de donar-li menys pes al format de “butlletí d’avisos”.

De fet, considera que si la revista hagués seguit amb aquella línia, avui dia no existiria “perquè la seva essència és la proximitat i la profunditat que pot donar als temes que no tenen cabuda als grans mitjans”. En aquest aspecte, destaca el fet que encara avui dia “des de l’Ajuntament, es miren la revista amb lupa”.

Al 1990 entra a TV3 a partir d’unes oposicions i combina la feina amb la revista durant quatre anys. Després de demanar una excedència per maternitat, troba impossible compaginar els dos treballs i acaba deixant el CAPAPEUS. “havíem de fer les reunions amb el cotxet de la nena”, explica. més tard, tot i ser una apassionada de la càmera i haver-s’hi dedicat durant anys, una contractura l’obliga a deixar-ho i passa a ser redactora de TV3, càrrec que manté fins avui dia.

La periodista va col·laborar 11 anys al CAPAPEUS, “la seva revista”, i des del 1990 treballa a TV3

De la feina que va fer la revista durant aquells anys, la Berta considera que el més rellevant va ser donar suport a les reivindicacions veïnals i, en concret, en ressalta dues: Can guardiola i la Rambla. “Traslladàvem la constant lluita de l’Associació de Veïns i Veïnes per pressionar les institucions,

Tot i el temps, la Berta confessar que encara es refereix al CAcom “la meva revista” i recorda amb enyorança les reunions de cada dimecres, així com el compromís de la redacció i admet –amb una rialla- que alguns deien que “tenia mala llet i manava una mica”. quan li preguntem per l’actualitat de la revista, la Berta veu com un handicap el fet que ara sigui mensual “perquè els temes més candents són difícils de tractar”, però insta als redactors a seguir treballant en la línia d’un periodisme de proximitat. i és que per ella, “quan més feina de periodisme es fa, més es connecta amb la gent”.

PAPEUS

Adriana Valero

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 15

els cinemes Lauren tornaran a obrir

o

La productora Olwyn Films ha arribat a un acord amb l’Ajuntament lwyn Films, una productora i distribuïdora cinematogràfica, ha arribat a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona i els antics creedors del recinte. Al proper número del De Cap a

Peus entrevistarem en exclusiva Antoni Badimon, el màxim promotor d'aquesta iniciativa. La seva tasca ja ha assolit un notable èxit als cinemes de Cambrils, Rambla de l'Art. De ben segur que els

veïns de Sant Andreu respondran degudament aquesta reobertura dels cinemes del barri. La previsió és inaugurar-los aquest primer trimestre del 2015.

Redacció

apunt | L'Atlàntida, El Recreo i l'Odeón | francesc porret i gay Els cinemes de Barcelona estan en crisi. En poc temps, moltes sales han tancat. hi va poca gent. Les entrades són cares, tot i que hi ha cinemes que celebren dia de l'espectador, que solen ser el dimecres, amb uns preus més assequibles. També alguns cinemes ens fan un preu especial als jubilats de dilluns a dicinemes d’abans i d’ara vendres. Tot i això, els cinemes van de mal borràs.

A Sant Andreu en el passat havíem tingut tres cinemes: l'Atlàntida, a la plaça del Comerç; El Recreo, al carrer gran, i L'odeón, a la Rambla de Fabra i Puig. Aquests cinemes no eren d'estrenes, sinó cines de barri. normalment s'hi posaven dues pel·lícules, i després de la guerra Civil s'hi va afegir el no-Do.

Amb el temps va tancar l'Atlàntida i en el Recreo s'hi van fer pisos. Per altra banda, L'odeón el van enderrocar i van construir el segon mercat de Sant Andreu. més tard, a la Rambla de Fabra i Puig van construir el cine Victòria, que hi va ser força temps fins que va tancar les portes. no fa gaires anys que es van estrenar els cinemes Lauren, també a Fabra i Puig, que també van plegar.

és una llàstima per Sant Andreu que no disposem d'unes sales de cinema, i que si volem anar cinema recreo i cinema victòria el març de 1987. / FonS JoAn AnToni AUDET i RoSA mARiA AUDET. / ChAUSSon BS . al cine hàgim d'anar a l'heron El no-Do era un reportatge City o a La maquinista. Ens van propagandístic del règim franposar la mel als llavis sense poder-ne gaudir prou. Es tornaran a quista que es projectava a tots els cines. A la meitat de la sessió obrir sales de cinema a Sant Andreu algun dia? encenien els llums, sonava l'himno nacional i als assistents ens feien posar drets amb la mà alçada. quan acabava l'himne, conFrancesc Porret i Gay tinuava la pel·lícula. De fet, els films que es projectaven eren molt

cap a peus | gener

què ha passat amb el cinema? Senzillament, que la televisió i internet, a l'abast de tothom, atrapa a la gent a casa per comoditat. Tot i que una pel·lícula visualitzada al cine o a la tele no té comparació. només cal experimentar les noves sales de projecció, dotades d'una tecnologia molt més avançada d'anys enrere.

comentats entre familiars i amics, i es coneixien i es valoraven molt els artistes que hi sortien.

Pel que fa a les sales, cada una tenia les seves característiques.

L'Atlàntida era la més petita i li deien “Can Cacauets”, perquè la gent en menjava molts, tirava les clofolles a terra i quan caminaves @ReSantAndreu se sentia el soroll en aixafar-les.

El Recreo era una mica més gran, i a més de les pel·lícules de tant en tant hi feien varietats. L'odeón, en canvi, era el més gran i també s'hi feien concerts de la Banda municipal de Barcelona, sarsueles i, fins i tot, òperes.

15

600

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 16

fem

cap a peus

Santi Serra i Cullell, president de l'AVV Les coses de l'economia s'acostumen a organitzar per capes, s'elaboren superposant pisos. D'aquesta manera, quan a la gent normal i corrent ens parlen d'economia, només entenem el que passa a la capa inferior. Al Cap a Peus, l'equip de redacció fa que els articles i comentaris siguin entenedors. que parlin de Sant Andreu, de les persones, humanitzant als veïns. Llarga vida per al De Cap a Peus.

Edgar Cristóbal, col·laborador

Participar tots aquests anys en l'equip de redacció del Cap a Peus m'ha permès conèixer més a fons la realitat del nostre poble i compartir grans moments amb tots els que formen part d'aquesta gran aventura que és la revista. moltes felicitats per aquests 600 números i que en siguin 600 més... com a mínim!!

Núria Boté, redactora

moltes felicitats a aquesta revista, que m'ha aportat tanta experiència i tants coneixements com per seguir escrivint de manera professional. Per molts anys!

Jaume Gil, redactor i periodista

En breus farà un any de la meva primera col·laboració amb la revista, i només tinc paraules d'agraïment per l'experiència que m'ha aportat a nivell periodístic. gràcies per donar-me aquesta oportunitat.

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 17

Andreu Carrascal, fotògraf

Fer fotografies pel Cap a Peus em serveix per a expressar-me en un procés creatiu, donar intensitat a una afició que m'estimo i aportar el meu gra de sorra a la vida andreuenca.

Felicito la revista en aquest projecte comú!

Ricard Ripoll, corrector

Recordant l'emoció d'aquelles correccions dels anuncis de compra i venda. Com no recordar aquella màquina de cosir que ningú volia o aquell paraigua atrotinat venut per quatre euros! El Cap a Peus: taula de dissecció de la vida de Sant Andreu

Meritxell M. Pauné, excoordinadora i periodista

Em fa molt feliç veure que "aquest miracle que passa cada mes", com deia un expresident, continua donant guerra i sentint-se tan jove com sempre. El rigor, la creativitat i el compromís del Cap a Peus són el símptoma més clar de la bona salut veïnal de Sant Andreu!

Jordina Tarré, excoordinadora i periodista

El Cap a Peus és el primer escenari per equivocar-se fent periodisme. Un escenari estimat al que més endavant hi voldries tornar per tornar a començar.

cap a peus | gener

David Bernal, poeta col·laborador

El Cap a Peus és important per a mi perquè són els primers a publicar-me poesia. Espero seguir creixent gràcies aquests passos i seguir escrivint per al barri.

Ester Bueno, redactora

moltes, moltíssimes felicitats a una gran publicació i un excel·lent equip!!!

Visca la llibertat d'expressió!

17

Pau Vinyes, excoordinador i historiador

no entendríem pas el Sant Andreu de Palomar de les darreres dècades sense la veu punyent i a voltes crítica del Sant Andreu de Cap a Peus. ha estat un gran orgull formar part d'aquesta gran família periodística i desitjo 600 números més d'ànima informativa andreuenca.

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 18

Jordi Urtasun, redactor i periodista El Cap a Peus és la revista de referència de Sant Andreu. Actualitat i proximitat. Tothom té una història i qualsevol veu andreuenca pot ser important per tot el poble.

Elma Vila, maquetadora i periodista

ha estat la meva escola, del periodisme i del disseny. El meu cordó umbilical al barri. i la base de tots els mitjans, la proximitat, la raó de ser.

Sergi Corral, meteoròleg

Ja són 7 anys a la redacció del Cap a Peus escrivint de méteo i altres temes. només una petita part, d'aquests 600 números i 34 exitosos anys de revista. Llarga vida al Cap a Peus! Salut i molta méteo!

18

Xavier Argall, redactor

informa dels nostres escenaris quotidians. De poc serveix saber què passa al món, si no coneixes què passa al barri. En llegir-lo el De Cap a Peus et recorda que per entendre el món cal conèixer-se a un mateix.

Dani Gómez, caricaturista i periodista

Dibuixar al Cap a Peus durant aquests anys ha estat un plaer... si més no, per a mi. Des de juny de 2010 que martiritzo els lectors (i fins i tot algun regidor) amb els meus acudits dolents. quina paciència té aquesta gent! quina santa paciència!!!

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 19

Núria Morgades, repartidora

Per a mi el Cap a Peus ha sigut com una obertura per a conèixer gent i una manera d'obrir-me més al barri.

Xavier Basiana, arquitecte

El Cap a Peus és la millor premsa dels pobles del pla de Barcelona. orgull meu d'haver col·laborat amb ell durant molts anys. Ara cap als 1000 i independents.

Gemma de las Heras, tresorera

moltes felicitats Cap a Peus! Ja són 600 números que mes rere mes arribés a les nostres bústies. Tot gràcies a una gent que amb constància i dedicació que cada mes ho fa possible. Llarga vida al Cap a Peus!

Andreu Giralt, redactor i excoordinador

Òscar Malo, exredactor i secretari

Ser al Cap a Peus és un regal. Escriure m'entusiasma i aquí sempre m'hi he sentit com a casa.

cap a peus | gener

moltes felicitats Cap a Peus! Cada mes comprovo com, després de 600 edicions, aquesta publicació segueix sent molt estimada i esperada per tots els andreuencs.

19

JJ Aymerich, redactor

El Felicitats Cap a Peus!!! Encantat de contribuir des de fa tants anys a aquest miracle mensual. El pas del temps ens millora, que la il·lusió no ens abandoni, som part del poble!

Irene Caixàs, redactora

600 números, 600 històries que m'apropen a Sant Andreu, als seus veïns i concretament al seu teatre. Llarga vida al Cap a Peus!

Jordi Rabassa, excoordinador i historiador

El Cap a Peus hem va obrir portes desconegudes com les del moviment veïnal, la pressa de conciència política i el suport passa a la pàgina 20 > mutu. Llarga vida!

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 20

L

Democràcia, periodisme i proximitat

20

a relació entre els poders i el periodisme mai ha sigut còmoda.

L'any 1787, el diputat anglès Edmund Burke ens va deixar una frase històrica en el món de la premsa: “vostès són el quart poder”. El motiu d'aquesta màxima sorgia arran de l'enuig que li provocaven al polític les cròniques que redactaven els periodistes parlamentaris. Uns articles que en comptes de publicitar les seves idees polítiques, fomentaven el pensament crític de la societat i el permanent control dels representats sobre els representants. Una premsa que exercitava els eixos vitals de la democràcia representativa. El periodisme local és el periodisme de primera fila. El contrapoder a petita escala. mitjans com el Sant Andreu de Cap a Peus són l'escut i l'espasa dels veïns per pressionar, reivindicar i garantir la seva llibertat i el seu benestar social davant els poders. només amb independència política i econòmica, podrem auditar i fer front a aquells que diuen actuar en el nostre benefici. Per aquest motiu, des del Cap a Peus volem agrair el suport de tots els socis, lectors, col·laboradors desinteressats i comerciants, per l'empenta que ens han donat al llarg d'aquests 600 números. Una adhesió social que ens ha convertit en la revista més antiga de Barcelona i que continuarà traduint-se, durant anys, en la força humana i humanística del poble de Sant Andreu de Palomar .

David García Mateu, co-coordinador del Sant Andreu de Cap a Peus

L

Una fita més

a nostra revista arriba als 600 números amb els mateixos compromisos de sempre: reivindicar les flaqueses de la nostra societat i del sistema i informar sobre tot allò que afecti al nostre entorn més proper i la vida dels nostres veïns. mai ens hem mossegat un pèl a la llengua ni ens hem coartat darrera cap màscara. no ho farem tampoc ara, seguirem tan vius i compromesos com sempre. Tampoc cedim davant el joc polític -polèmiques al Twitter incloses entre el regidor actual i membres del nostre equip de redacció-. mai un mitjà pot estar al servei de ningú, vaja, només del poble. i aquesta revista n'és un bon exemple; de fet, tenim les portes obertes a tothom.

Sovint es menysprea el periodisme local, però és una eina indispensable per denunciar injustícies, deficiències i nefastes gestions de les institucions del nostre barri. El De Cap a Peus ha estat una plataforma idònia per pressionar l'Ajuntament per a les grans reivindicacions de lluita i justícia social. Una de les proclames que més escolto al meu barri és: Llarga vida al Cap a Peus! Doncs això, anem cap al 700, el 1000 i tots els que la llibertat d'expressió de les societats més o menys democratitzades ens deixin!

Alain Garrido, co-coordinador del De Cap a Peus

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 21

Manuel A. Raigada, fotògraf Des del primer moment que va començar la meva col·laboració fotogràfica al Cap a Peus, vaig comprendre que aquesta revista era molt més que una publicació entranyable per a tots els que ens sentim andreuencs, tant de naixement com d'adopció.

Esperem que a aquests primers 600 números els precedeixin, almenys, un piló més, i així continuar sent una de les referències de tot allò que es publica a Sant Andreu.

Georgina Rifé, excoordinadora i periodista

600 Cap a Peus són moltes històries, lluites, entrevistes, opinions, redactor@s, anuncis i vides andreuenques. molt compromís. Per molts més!

Joana Ariet, excoordinadora

Poso una matrícula d'honor als més de 5 anys que gràcies al Cap a Peus, he passat explorant Sant Andreu intensament i alegre.

Carlos Baraibar, excoordinador i periodista

Pròsper Puig, president de l'Eix Comercial

Està clar que el comerç i els veïns volem el millor per Sant Andreu, i des de l'Eix Comercial o des de l'Associació de Veïns tots treballem perquè la nostra qualitat de vida sigui millor. Felicitats per haver arribat al número 600, cosa realment difícil. Felicitats i llarga vida.

21

Cristina Pla, @resantandreu

és un plaer poder il·lustrar els articles del Sant Andreu de Cap a Peus fent (re)fotografies del poble. Felicitats pels 600 i endavant amb la mateixa il·lusió!

cap a peus | gener

El Cap a Peus em va obligar a fer periodisme de veritat. Del que es passeja pels llocs, coneix la gent, descobreix les historietes i les explica de la millor manera. També va ser i és un gran experiment d'organització comunitària, una escola del treball en equip, de com som les persones, de com treballem, com creem a partir del no-res. El Cap a Peus és una raresa que cal cuidar i explotar perquè el periodisme de barri planta la llavor del periodisme d'investigació, que és el que val la pena.

Tanit de Pouplana, redactora i periodista

Per mi el De Cap a Peus és esforç, és il·lusió i ganes d'explicar al món totes les històries que amaga el barri de Sant Andreu

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 22

Imma Santos, excoordinadora i periodista

La pràctica d'un periodisme de proximitat, de carrer, compromès... i el treball amb un equip de professionals joves i engrescats. Per a mi, va ser un gran aprenentatge com a periodista. El secret de la continuïtat del Cap a Peus és la tasca voluntària i compromesa de la gent que hi hem passat. Felicitats a tots!

Benjamí Aguilar, col·laborador no fa massa temps que

col·laboro amb la revista,

però em fa especial il·lusió

David Fernández, repartidor

perquè m'ajuda a mantenir viu el

Felicitats per ser durant tot aquest temps un referent a l'hora de conèixer l'actualitat del nostre poble. Felicitats perquè tot i les dificultats que suposa crear-te, ets una revista de qualitat i estimada, com ho demostra la gran demanda que sempre tens i de la que puc donar fe mentre faig el repartiment. Vull donar les gràcies també als comerciants, els socis i veïns que amb el seu suport i interès fan que valgui la pena l'esforç que fan els teus creadors. i gràcies perquè sigui a peu, en moto o normalment en bici, t'hagi pogut repartir per comerços i entitats durant tant de temps i així posar el meu granet de sorra per tu. que en facis molts més maca!!!

lligam amb Sant Andreu del Palomar i la seva gent,

el lloc on vaig créixer i viure durant molts anys i amb

el que em sento vinculat.

Nil Via, exredactor i periodista

Cristina Martín, redactora i periodista

"Un periodisme proper que informa de les coses que passen al teu barri"

Explicar les realitats del poble de cap a peus no és gens fàcil, però després de 600 números la revista i els seus col·laboradors han demostrat ser perfectament capaços de mostrar, com a mínim, 600 realitats més.

22

Judit Camargo, redactora

Per mi el Cap a Peus és la veu dels veïns del poble de Sant Andreu. Un instrument molt valuós de denúncia i reflex de la lluita veïnal. Celebro que hàgim arribat al número 600 i espero poder compartir 6.000 números més

Genís Pascual, excoordiinador i expresident de l'AVV

Vaig ser coordinador poc temps, juntament amb la Jordina i l'Andreu giralt. Per mi el Cap a Peus és una eina bàsica de l'Associació de Veïns i Veïnes per ajudar a canviar el món des d'un punt de vista local.

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 23

Cristina Garde, maquetadora i periodista

Si ets de Sant Andreu, el Cap a Peus l’has vist fins en la sopa. Però va ser gràcies a una bona amiga que vaig descobrir que allí s’hi coïa cada mes una feina de les que enganxen, pel compromís i pel repte. Després són les persones que t’atrapen: la convicció del David, la passió de l’Elma, la perseverança del genís, i les de tants altres.

Mireia Ferran, excoordinadora

Enhorabona i llarga vida al Cap a Peus! Un orgull haver col·laborat amb la veu de l'Associació de Veïns de Sant Andreu. A per 600 números més!

Verònica Gonzàlez, publicista

Adriana Valero, redactora i periodista

Agraeixo al Cap a Peus l’oportunitat d’haver pogut conèixer persones il·lustres de Sant Andreu i d’haver pogut explicar les seves històries. El periodisme local ha de servir com una plataforma per donar veu als milers d'històries dels nostres veïns i veïnes que els grans mitjans ignoren.

Aconseguir que una publicació arribi al número 600 actualment és complicat, per tant això només vol dir que hi ha una feina molt ben feta que ha sabut arribar al cor de la gent.

Felicitats al Cap a Peus i endavant!

Poble, veus, expressió, cooperació, veïnatge... Sant Andreu de Cap a Peus; sis conceptes multiplicats per cent. "600 números ja". L'enhorabona!! orgullosa d'haver posat el meu granet de sorra en la història d'aquesta revista i desitjo molt més números en llibertat.

David Royo, excoordinador i redactor

El Capapeus és una petita família de periodisme compromès. ha estat, és i serà una referència per conèixer les lluites veïnals i populars del nostre estimat Sant Andreu. Llarga vida!

Irene Santamaría, excoordinadora i periodista Felicitats al Cap a Peus i a tota la gent que l'ha fet i el fa possible! Dono les gràcies per haver tingut l'oportunitat de formar-hi part perquè em va permetre conèixer gent molt interessant, així com entitats que dediquen tots els seus esforços a tirar endavant els seus projectes i, alhora, compartir experiències i moments irrepetibles amb uns companys d'equip dels quals vaig aprendre molt.

cap a peus | gener

Gemma Esteve, excoordinadora

23

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 24

cultura | Patrimoni

el bar versalles, cent anys de vida andreuenca

Els pressupostos que presenta a l’Ajuntament el Govern de CiU deixen a Sant Andreu com el districte on menys s’inverteix per habitant

g

ràcies a la família heredero, però sobretot a en Pere heredero, el Bar Versalles ha estat i és una institució viva a Sant Andreu de Palomar, tot i el canvi de titulars. En Pere heredero ha suat de valent per a dignificar un establiment que n'ha viscut de molts colors, on ha sabut lluir l'elegància de ser un local on no hi ha clients sinó amics. Actualment en Pere Riera i l'Albert Ballesta en són els nous propietaris, sabedors de la història del lloc han iniciat amb molt bon peu la nova trajectòria del Versalles.

Aquest 2015 el Versalles celebrarà els cent anys d'existència amb un reguitzell d'actes. Des d'esmorzars amb història amb un personatge conegut a nivell social i cultural-, castellers, sardanes, exposicions de pintura i fotografia, ball popular, trobada de motos clàssiques fins a un dinar popular amb els veïns i les veïnes de Sant Andreu de Palomar.

24

L’any que es va fundar el Bar Versalles Sant Andreu de Palomar ja feia 18 anys que era annexionat per Reial Decret a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, el sentiment de poble encara existia i la gent quan anava al centre de la ciutat esmentava “me’n vaig a Barcelona” i les cartes de correus duien a sota de l’adreça del destinatari “SA”, cosa que volia dir Sant Andreu.

Per anar a Barcelona calia agafar el tramvia i els més adinerats el tren de Dalt (actual Sant Andreu Arenal) o el de Baix (Sant Andreu Comtal). i si no es tenia ni un ral calia anar a peu, ben bé una hora de caminar lleuger. Al 1915 el carrer gran, talment com avui dia, era la principal via comercial i on girava la vida de l’anar i venir. mossèn Clapés, el capellà historiador, tot just feia un

any i mig havia inaugurat la Biblioteca Pública de Sant Andreu de Palomar. La biblioteca era situada a la casa pairal del mossèn, al carrer de Santa marta números 18-20. Els infants anaven a les escoles religioses o les privades. De públiques poques i en condicions pèssimes. L’escola més important amb nombre de nens i de nenes així com a nivell pedagògic era la de l’Ateneu obrer de Sant Andreu de Palomar.

A Can Padres, una escola de capellans, Déu n’hi do dels alumnes que hi anaven.

Les fàbriques amb Ca n’Alzina al capdavant donaven feina a mig poble. qui no ha tingut un avi o àvia, pare o mare, germà o germana....que no hagi treballat a Can mamella (Fabra i Coats). Les festes més sonades eren les dels Tres Tombs, el Corpus i la Festa major. Per Festa major festa grossa. Calia anar elegant i endiumenjat per tal de fer patxoca i trobar parella. Les hores de treball eren moltes i d’esbarjo poc i comptat. En poques paraules Sant Andreu de Palomar era majoritàriament un poble de treballadors i de treballadores. De gent benestant se’ls pot comptar amb els dits de les mans. Farmacèutics, metges i advocats i notaris els més ben situats.

Els baixos de l´edifici on avui es troba situat el bar Versalles (carrer gran, 255, davant de la plaça del Comerç) havien allotjat una botiga de teixits anomenada can Trenta, ja que tot ho venien a trenta cèntims. L´edifici va ser construït l´abril de 1907, tot just ara fa cent anys, propietat de Josep guardiola i era conegut popularment com a Can Vidal. L´any 1915 la botiga de teixits és substituïda per un cafè. En el programa de la Festa major de 1915 es publicitat per primer cop el bar Petit Versailles. malauradament no s'han pogut localitzar programes

interior del bar petit versailles l’any 1928. / LLUíS / FonS BAR VERSALLES

BATLLE.

oficials anteriors a l'any 1915. Tanmateix, la troballa fa suposar que en aquell any és va inaugurar el Petit Versailles. En els anys posteriors el cafè no es publicitat (dels programes de la Festa major consultats no en consta cap anunci així com a la revista de l’època Autonomia, on anys després hi torbarem referències en format anunci) i deduïm per l'anunci que era tot just inaugurat.

També, s’han consultat l’Arxiu Contemporani de l’Ajuntament de Barcelona i de la Cambra de la Propietat Urbana i no s’han trobat referències anteriors aquesta data.

Remenant per l'hemeroteca de La Vangu-

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 25

oferien els cafès i bars de Barcelona per a correus urgents. no serà fins ben entrat els anys 50 del segle passat que es generalitzaran les bústies de correus pels carrers i places de la ciutat.

sabut que l'antic propietari del Petit Versailles abans que la família heredero se'n fes càrrec era un tal Francesc Elías. Segons l'esmentada guía surt com "Calle de San Andrés, 255: Petit Versalles, café y bar".

El 21 de febrer de 1922 surt anomenat de nou, però aquest cop en l'entrega d'uns premis d'atletisme organitzats per l'Agrupació Atlètica Vida (amb seu a l'Ateneu obrer de Sant Andreu de Palomar):

En guanyar Franco la guerra, l'any 1939, s'obliga a tots els establiments comercials, cafès, indústries i d'altres negocis a castellanitzar llur nom, i de Petit Versailles passa a Versalles. Així doncs, el bar Versalles és més antic de 1928, i el 2015 farem festa grossa per a commemorar el seu centenari.

"El dia 23 del que cursa (referint-se al mes de febrer de 1922), a las nueve de la noche tendrá efecto en el local de la Agrupación Atlética Vida , la entrega de premios del Campeonato de San Andrés de marcha atlética. (...) Pedro Sirvent, premio del Bar Petit Versalles (...) José mompó y José mullor, premios bar Petit Versalles (...)"

Els tramvies que anaven i venien de Barcelona, en aquella època tenien origen i final a la plaça del Comerç, just davant del Versalles.

També, surt descrit en una llista de "Buzones Rapids" publicada el 17 d'abril de 1919.

Les esmentades bústies eren un servei que

i la darrera notícia localitzada a La Vanguardia, abans del traspàs a Eduard heredero, pare de l’antic propietari en Pere heredero, és del 20 de setembre de 1924, per tal d'oferir la venda d'unes cases: "Vendo tres casas planta baja con 10.957 palmos en sitio urbanizado en San Andrés de Palomar. Es ganga. Razón Bar Versalles, calle San Andrés, 255. Domingo de 11 a 12."

En la guía general de Catalunya publicada per la Sociedad Anónima Anuarios BaillyBaillière y Riera (Barcelona, 1928) hem

Des del Sant Andreu de Cap a Peus us felicitem i us desitgem llarga vida andreuenca.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | gener

ardia es van trobar referències del Petit Versailles. La primera, a la secció de petits anuncis, amb dates del 22 i 23 de juny de 1917: "Cocinera se necesita para un BAR. La formalidad de los dueños merecen buenos informes. Dirigirse Café Versalles, final tranvía, en San Andrés"

L'any 1924 l'Agrupació Atlética Vida es fusionaria amb l'Avenç de l'Esport, l'Andreuenc, el Club de Rugbi Club Sant Andreu i l'Esport Ciclista Andreuenc tot creant la Unió Esportiva Sant Andreu.

L’any 1928 Francesc Elias traspassa el Petit Versailles a Eduard heredero, antic cafeter dels Catalanistes, per pessetes.

Eduard heredero l’inaugura de nou el Dilluns de Pasqua d’aquell mateix any. Durant la guerra Civil l’establiment serà col·lectivitzat i el franquisme, un cop ha guanyat la guerra, farà castellanitzar el nom transformant-lo en Versalles a seques. Als anys 50 i 60 del segle XX el bar es modernitzarà seguint els estils de disseny de l’època perdent la seva fisonomia modernista.

Entre la clientela s’hi barregen opositors al règim franquista i membres de la policia i de Falange. Cadascú va a la seva sense molestar a l’altre. El Versalles esdevé lloc neutral. L’any 2003 en Pere heredero es jubila i traspassa de nou el bar. El Versalles recupera l’estil modernista i comença una nova etapa amb alts i baixos fins que en Pere Riera i l’Albert Ballesta en recuperen l’ànima i el fan renéixer de nou.

25

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 26

cultura | teatre

L’esperit de nadal

A Sant Pacià El conte de Nadal i al Casal Catòlic Els Pastorets de Folch i Torres, dues propostes engrescadores per Nadal

e

nguany des de Sant Pacià han innovat, i en lloc de fer Els Pastorets de Folch i Torres, han optat pel Conte de nadal, de Charles Dickens.

26

A la novel·la de Dickens (escrita l’any 1843) hi apareixen alguns dels seus temes recurrents: una infància pobra i treballadora, l’avarícia o una crítica al sistema capitalista. Ebenezer Scrooge és un vell gasiu, misantrop, esquerp i malcarat que té esclavitzat el seu treballador. Però a la màgica nit de nadal se li apareixen tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la infantesa, el fantasma del present l’apropa a la família del seu treballador i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Les visions endolciran l’agre caràcter de Scrooge? Per saber-ho haurem d’anar als Locals de Sant Pacià el 20 de desembre a les 20 h o el 21 de desembre, el 3, 4 i 11 de gener a les 18 h.

Ja fa uns quants anys que es va adaptar aquest relat en un musical, potser la més coneguda i fidel a l’original és muchas gra-

cias, mr. Scrooge de Ronald neame amb Albert Finney i Alec guinness. Sant Pacià Teatre ha hagut de fer els seus arranjaments, adaptacions, retalls i afegitons per aconseguir el seu particular conte de nadal.

A l’escenari hi trobarem 54 nens (la majoria provinents dels Pastorets dels altres anys) encapçalats pel Lluís Tolrà (en el paper

Més de 50 nens participen en El Conte de Nadal’ de Sant Pacià d’Scrooge). Però darrere de l’escenari també hi ha un munt de mans que han fet possible aquest petit miracle nadalenc: tramoies, vestuari, encarregats de decorats i atrezzo, els tècnics de so i llums... i totes les famílies dels infants que també hi han aportat el seu granet de sorra. marta Tolrà destaca l’esforç de totes aquestes persones, especialment dels 54 nens que des del mes de setembre que no han parat de passar text, de cantar, de ballar... Un afany que es

veurà recompensat amb els més de 1.000 espectadors que tindrà aquest espectacle musical infantil.

Per als que es vulguin mantenir més fidels a les tradicions poden acostar-se fins al Casal Catòlic a veure Els Pastorets de Folch i Torres del 25 de desembre al 4 de gener. Aconseguiran el poruc Rovelló i el murri Lluquet escapar-se de les grapes de Satanàs? i per acabar, al Sat! hi fan nit de Reis de La Roda Produccions, fins al 4 de gener.

En aquest musical, en Pau intentarà alliberar la Reina de les neus amb l’ajuda de les tres fades d’orient per recuperar les cartes als Reis de tots els nens i nenes.

A partir del 10 i fins al 25 de gener la Cia. Teatre al detall presentarà L’endrapasomnis un espectacle de titelles, música en directe, projeccions i actors basat en el llibre homònim de michael Ende.

Irene Caixàs i Vicens

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 27

esports | Futbol i Waterpolo

any nou, entrenador nou

Rubén García Vilagrasa deixa les regnes del Juvenil A i agafa la direcció del primer equip de la UE Sant Andreu

L

a directiva del club ha decidit que Piti Belmonte acabi la seva tasca com a màxim dirigent de la banqueta andreuenca. Aquesta ha estat la seva segona etapa com a entrenador del Sant Andreu. La falta de resultats i la necessitat d’un revulsiu han conduït al club a prendre aquesta decisió. El mes passat, tot just després del cessament, Rubén garcía Vilagrasa va agafar el relleu a la banqueta. “quan m’ho van proposar no m’ho esperava. és una oportunitat única, un repte molt gran i espero tornar la confiança que han dipositat en mi”, assegura Rubén garcía. El jove entrenador de només 26 anys fa el salt del Juvenil A al primer equip. Tot i la manca d’experiència a la Segona B, fa onze temporades que va arribar al club, com a entrena-

dor de les categories inferiors. “Sóc jove, però em sobren ganes, il·lusió i treball. hi ha jugadors com Jilmar, Víctor i marc als que he entrenat en la base. Després d’onze anys al club, que em facin entrenador del primer equip

L'

equip femení absolut de natació es va proclamar Campió d'Espanya en el Campionat en piscina curta disputat aquest mes de desembre a les piscines de Can Llong del Cn Sabadell. Les andreuenques van sumar un total de 698 punts, superant a la classificació al Cn Sabadell i al Real Canoe de madrid. L’equip masculí, per la seva banda, va quedar en un també brillant tercer lloc de la taula, sumant 466'5 punts, per darrere també de Cn Sabadell i Real Canoe.

Un total de 17 medalles, 8 en proves individuals i 9 en relleus, va ser el total del botí que els nedadors i nedadores del Club natació Sant Andreu es van endur d' aquests campionats. En les proves individuals, Jès-

sica Vall va ser la gran triomfadora en aconseguir el triplet d'or en 50, 100 i 200 braça, prova aquesta última en la qual va igualar el rècord d'Espanya amb un temps de 2.20.57.

Va sumar també una medalla de bronze en una prova que no és la seva especialitat, els 100 estils. També va aconseguir l'or la velocista marta gonzàlez als 50 metres lliures.

Juanmi Rando es va endur dues medalles de plata als 50 i als 100 esquena, mentre que gonzàlez va fer plata als 100 lliures.

Capítol a part per l' actuació d'àfrica zamorano, quarta als 200 esquena i millor marca nacional per edats (16 anys). La jove nedadora andreuenca s’està consolidant com una de les promeses de futur més fiables a escala estatal. També van fer plaça de fina-

Jordi Urtasun Cortés

lista Juanjo garcía, Laura gàlvez i Arnau Rovira.

Va ser en les proves per equips però, on el Club natació Sant Andreu va demostrar la seva superioritat. i és que els relleus van aconseguir cinc medalles d'or: quatre en categoria femenina (4x50 lliures, 4x100 lliures, 4x50 estils i 4x100 estils) i una en masculina als 4x50 estils. També es van sumar dues plates als 4x200 lliures femenins i als 4x100 estils masculins i dos bronzes als 4x50 lliures i 4x100 lliures masculins.

L’equip tècnic del Sant Andreu, liderat per Jordi Jou, segueix portant l’equip a les cotes més altes.

JJ Aymerich

cap a peus | gener

el sant andreu, campió d’espanya

és un somni”, afirma el nou entrenador.

En el terreny esportiu, l’equip segueix lluitant per a no baixar posicions. Darrerament, les derrotes i els empats són els resultats més habituals.

Tot i això, analitzant objectivament els partits jugats i el global de la temporada, el Sant Andreu hauria pogut merèixer sumar força més punts. L’objecitu actual és UESA mantenir la categoria i anar pujant esglaons a la classificació. Per això mateix, cal que el narcís Sala tingui sempre el màxim suport de l’afició i permeti sumar de tres en tres.

27

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 28

en conte Recomençar

D

ia u del mes u. De cada any, com cada any, any rere any. i comencem de nou. Els sants n’estan fins al barret, però callen i reprenen, per respecte al personal que els és devot, el camí que un dia algú, sense preguntar-los, els va marcar. Recomençar. Com si cada dia fos nou. Com si cada any fos una oportunitat. i ho són, cada any i cada dia, però en manel no ho creu així. Ell, que per més inri té el santoral clavat entre les celles tan bon punt s’estrena l’any, no hi creu, en bajanades com aquesta. ni oportunitats ni desitjos ni res. Superstició, rucades, màgia, alienació indeguda, idiòcia elevada a la màxima potència, diu ell. En manel és un home que toca de peus a terra. De fet, és un home que toca a terra, de cap a peus. i li fa una mandra sobirana trobar-se pel carrer amb els coneguts, i els que no ho són, pels volts del canvi d’any. Podrien ben desar-se la llengua boca endins, o entremig d’unes altres galtes, aquests que diuen bon any nou com qui diu bon dia. quina manera de malgastar saliva, esperances i propòsits que, sap bé en manel, acaben dolçament adormits al fons d’un pou, o en alguna claveguera. Perquè la vida n’és plena, de pous, forats, desguassos i clavegueres farcides de colza-

La méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

28

Aquest desembre s’ha dividit en dues meitats, una primera on van sovintejar els fronts atlàntics i fins i tot els dies de pluja dèbil, que van deixar 26mm de pluja. Tot plegat amanit amb un ambient suau, molt més temperat que el que tocaria per les dates. La forta ventada de tramuntana del dia 9 de Desembre fou el punt discordant, amb una situació que va provocar desperfectes al barri. La segona meitat es va caracteritzar per un persistent anticicló, el qual va donar pas a inversions tèrmiques marcades pels volts de nadal. Temperatures mínimes a la banda baixa a partir del dia 21, però ambient suau de dia.

Per Andreu Giralt des, de replecs i de desviaments. Començar un any és com llevar-se cada dia. és seguir, és batre’s contra si mateix per arribar despert al llit altra vegada. ni més ni menys. i per aquesta seva manera d’entendre les coses, en manel no celebra massa res. i l’últim dia de l’últim mes de l’any, cada any, any rere any, s’allita d’hora per no topar pel passadís amb unes campanades qualssevol a mitjanit. i així, colgat entre llençols, aliè a tots els espectacles més o menys grotescos que ens volen fer de ritual, en manel es limita a inspirar i a expirar uns quants cops fins que s’adorm, com cada nit, com cada nit de cada dia, i així acomiada un dia més que ha aconseguit arribar despert al llit, i així dóna la benvinguda cega al dia que serà demà. Sense haver-lo encara conegut. i ben mirat, algun cop pensa, així ensorrat en el cotó i la llana del seu jaç, que cada dia pot ser diferent, i que cada any pot dur-nos novetats que no esperem, que hi ha esperança i il·lusió, però el que no cal, de cap de les maneres, és fer-ne ostentació, d’aquest desig, d’aquestes ganes boges d’aventura i de renovació. El que cal és, sobretot, que no se’ns noti.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

18,1ºC 2,7ºC 11,01ºC 1033hPa 1001,5hPa 1021,29hPa 26,6mm 17,6mm

1 29 22 1 15

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

fes-te soci/a de l’associació! www.avvsantandreu.cat

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 29

Per Andreu Giralt

soluicions desembre

XarXa de mots

afers domèstics... 600!

VERTiCALS: ofici del qui manipula l’or, la plata i d’altres preciositats metàl·liques. 2. Embarcació efímera feta amb la mateixa fusta que es transporta riu avall. Les dues vocals que en català poden accentuar-se del dret i del revés. Dret, a l’estil romà. 3. natural de l’illa atlàntica del bacallà. Consonant teva i de tothom. 4. Alegre, festiu. Diner més comú de les balears. 5. Vocal prima i seca. Animadora musical de castells i gegants. 6. Llum persa. Taxa anual equivalent, en sigles. Ralph Lauren. 7. Déu o el Crist, en un llibre de Llull on l’home és l’amic. Principi de radioactivitat. Farcell amb què portem l’ànima, si és que en tenim, amunt i avall. 8. Abastir un cos de tropes per perquè pugui subsistir i defensar-se (al revés).

Anunci que l’autoritat fa públic per al coneixement de la població.

9. impost sobre l’activitat econòmica. que desgasta, que provoca canvis en l’estat dels elements. 10. La pell més dura dels fruits secs (al revés). Esdeveniment, aventura, fet.

B. Aguilar

cap a peus | gener

hoRiTzonTALS: 1. oriünda. 2. Excavació lineal que es fa per estendre una canalització. Embarcació esquimal amb esquelet de fusta i pell de foca. 3. obres d’orfebreria fetes de fils de metalls preciosos entrellaçats amb soldadures imperceptibles. 4. Est. Alfa. Ròtica. ni jo, ni ell, ni ella. òmicron. 5. qualitat que s’oposa radicalment a la maldat i a la dolenteria. Dolçor apícola. 6. Caure pendent avall fent voltes sobre si mateix. Pòlissa de responsabilitat civil. 7. Vocal amb vocació continental. nom alemany del riu que banya hamburg (al revés). gens dolent. 8. últim afluent que rep el Sena per l’esquerra abans d’arribar al canal de la mànega. Exoesquelet cranial del motorista. 9. nom de pila, tot vocàlic, del periodista Forn. Equivocada, mal resolta. 10. que tenen relació amb els cossos celestes. Costum, habitud.

29

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 30

fes-te’n soci/a!

capapeus-gener 600 elma_Maquetaci贸n 1 25/01/15 23:17 P谩gina 31

segueix-nos a twitter i facebook! www.avvsantandreu.cat

capapeus-gener 600 elma_Maquetación 1 25/01/15 23:17 Página 32

inscripcions obertes!

apunta’t als cursets de l’avv! patchwork, ioga, dansa del ventre, ... www.avvsantandreu.cat