Capapeus gen 589

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:31 Página 1

Sanitat Corrompuda

La cúpula del Departament de Salut, les imputacions i els interessos privats, problemes de la sanitat pública catalana

capapeus-gen589_Maquetaci贸n 1 26/01/14 15:31 P谩gina 2

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:31 Página 3

E DI TORI A L

Sanitat: un col·lapse a les urgències

S

junta De L’aSSoCiaCió De veïnS

i fem una ullada a les portades del cap a peus de l'any passat podrem comprovar que en nombroses ocasions s'han dedicat a temes d'abast de país que, evidentment, ens afecten de forma específica. per dir-ho ras i curt, han estat destinades sobretot a les conseqüències de les polítiques de retallades que duen a terme totes les administracions públiques (ajuntament, Diputació, Generalitat i Govern de l'estat) sobre els serveis que administren. si l'educació ha estat portada en diverses ocasiones, també ho ha estat la situació de la gent gran, la sanitat o les mobilitzacions contra els desnonaments, entre d'altres. aquest número ens fem ressò de la situació de la sanitat que ha denunciat la cONFaVc donada la situació de “col·lapse dels serveis d’urgències que aquests dies s’estan vivint a molts hospitals i cap” provocat per la política de retallades.

L'obertura del nou cuap (centre d'urgències d'atenció pri-

edita: assOcIacIó De VeïNs

De saNT aNDReu De paLOMaR president: saNTI seRRa

vicepresidenta: GeMMa aRMeNGOL I ROsseLL

president d’honor: FRaNcesc pORReT dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

La ReVIsTa I L’aVV que L’eDITa NO es FaN

RespONsabLes DeL cONTINGuT DeLs aRTIcLes I Les

NOTes sIGNaDes peR paRTIcuLaRs I cOL·LecTIus.

8

mària) Maria Isabel Roig, lluny de pal·liar la mancança d'assistència als veïns i a les veïnes de la recent urbanització de l'entorn de les casernes, ha distorsionat el mapa general de la sanitat al poble donat que s'han vist afectats els recursos existents en el complex sanitari de la Meridiana, on s'hi allotjgen el cap, però també el centre d'atenció especialitzada, l'atenció a la salut sexual i Reproductiva i la rehabilitació.

Des de l'aVV de sant andreu de palomar seguirem treballant conjuntament amb totes les mobilitzacions que lluiten en defensa de la sanitat pública i universal.

I també continuarem fent seguiment de l'aturada de les obres del TGV a la ciutat, una decisió amagada però evident per als ulls de tots. Fa mesos que les màquines no es mouen, que els operaris només realitzen petites tasques de manteniment. I tot amb l'opacitat pròpia de qui no vol explicar la veritat.

www. aVVsaNTaNDReu.caT - ReVIsTacapapeus@GMaIL.cOM

*

c/ baLaRI I jOVaNy, 14 - 08030 baRceLONa

)

93 345 96 98

portada: viquipèdia

coordinació de redacció: aLaIN GaRRIDO I jOaNa aRIeT pORTa disseny i maquetació: eLMa VILa I cRIsTINa GaRDe

equip de redacció: MaRTa ROIG, xaVIeR OLIVeRes, jORDI Rabassa, pau VINyes, GeORGINa RIFé,peRe MassaNa, aNDReu GIRaLT, GeNís pascuaL, DaVID ROyO,

NaTàLIa RIVeRO, IReNe caIxàs, bORja MaRía, jOaNa aRIeT, MONTse TaRRé, jORDI uRTàsuN, seRGI cORRaL, seRGI cabeza, pau MaDueLL, GeMMa aRMeNGOL, jj.

ayMeRIch, óscaR MaLO, ROsa puRsaLs, aLaIN GaRRIDO, IReNe GONzáLez, aDRIaNa VaLeRO, eDu sOLeR, ORIOL aGuLLó, DaNI GOMez, eDGaR cRIsTòbaL, xaVIeR aRaGaLL, jauMe pRaTs, aNDRea FORcaDa, caRLOs FaNeca, MeRITxeLL RIbas, IReNe ezqueRRO, DaNI GóMez, IsRaeL paRaDa, DaVID GaRcIa I esTeR bueNO. fotografia: xaVIeR De La cRuz, MaNueL a. RaIGaDa, jOsé NaVaRReTe, VícTOR zapaTa, aNDReu caRRascaL, DaVID ROyO. correcció: IReNe caIxàs, xaVIeR OLIVeRes, RIcaRD RIpOLL, eVa cabReRa, aNNa MOyà, jORDI baLaRT. publicitat: VeRóNIca GONzàLez (93.3450576)

impressió: GRáFIcas caMpás s.a

periodicitat: MeNsuaL, De seTeMbRe a juLIOL (11eDIcIONs L’aNy)

distribució: a DOMIcILI peR aLs sOcIs De L’assOcIacIó De VeïNs I VeïNes, aLs cOMeRçOs aNuNcIaNTs I a Les eNTITaTs De saNT aNDReu De paLOMaR

capapeus-gen589_Maquetaci贸n 1 26/01/14 15:31 P谩gina 4

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:31 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MOsTRa De pIN-

TuRa De 10 a 13.30h. caDa pRIMeR DIs-

sabTe De Mes NO FesTIu.

>amics de la fabra i coats c/ saNT aDRIà, 20. LOcaL 12

TeL. 609 88 57 53. hORaRI D'aTeNcIó: DI-

jOus, De 17 a 19 h

caN GaLTa cReMaT, Dc De 19 a 20.30 h

cuRseTs GRaTuïTs De saRDaNes. T'eNseNyeM a baLLaR, cOMpTaR I RepaR-

TIR!www.FOMeNTsaRDaNIsTa.eNTITaTs

bcN.NeT

>grup teatral antifaz. LOcaL De

saNT pacIà. 932744501 (jesús). De 22.00

a 22.30h, DLL I Dc.

www.GTaNTIFaz.ORGT. aNTIFaz@hOT-

>ateneu obrer de sant andreu. abaT

MaIL.cOM

Dj. www.aTeNeusaNTaNDReu.ORG

>esbart mare nostrum. LOcaL De

>orfeó l’eco de catalunya. abaT

TeNs eNTRe 6 I 13 aNys I VOLs apReN-

ODó, 71. 933112343 . De 17 a 20h De DLL a

ODó, 71. 933112343. ORFEÓ: assajOs DLL

I Dj De 21 a 22.30h. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): assajOs Dj De 17.30 a 19h.

13 .......

>associació de dones pal·las-ate-

GuIN acONseGuIR uNa sOcIeTaT Més

cuLTuRa pOpuLaR De saNT aNDReu

c/ aRquíMeDes, 30 609 41 68 65. DIMe-

cRes, De 17 a 19 h

>coral sant andreu. LOcaL De saNT pacIà. 933525313. ADULTS: Dj De 21.45 a

23.15h. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

Dj De 18.15 a 19.15h (peTITs) I De 19.15 a

20.30h (MITjaNs I GRaNs).

933111038. a TOTes Les DONes que VuL-

jusTa. TOTs eLs DIjOus a Les 19h.

>cordada, associació excursionista i ecologista. cuba 2. caN GuaRDIOLa.

935019801. VIsITes cONceRTaDes De

19.30. seNDeRIsMe I acTIVITaTs De MuN-

TaNya GuIaDes. TRuca’Ns I T’INFORMa-

ReM. secReTaRIa@cORDaDa.ORG,

27 .......

La salut, en crisi per les retallades

Bartomeu Castells, amant de la sarsuela “Hem fet ciutats de cartró pedra” Nova victòria de la natació femenina

>agrupació excursionista munta-

nya. MONTsec, 9. 933469604. DM I Dj De

20 a 22h. acTIVITaTs De MuNTaNya, sOR-

20 a 21h O 21-22h I DMc De 19-20h O 20-

peLeOLOGIa. www.aeMuNTaNya.caT

>coral capella gramalla. paRRò-

24 .......

www.cORDaDa.ORG.

TIDes INFaNTILs, seNDeRIsMe, bT,

21h.

23 .......

DLL. a Dj.De 10 a 14 h., DLL. I Dc. De 16 a

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. DM De

L’infraestructura està paralitzada

DRe a baLLaR DaNsa caTaLaNa, VINe!

>centre d’estudis ignasi iglésias. IG-

>associació de puntaires. ceNTRe De

11 .......

L’AVV denuncia la cessió d’ús temporal

MONOGRÀFIC

nea. cuba, 2. caN GuaRDIOLa.

20h.

9 .......

Les entitats debaten assumptes pendents

saNT pacIà. DV. De 17.30 a 19.15h. sI

GRUP CULTURAL.

NasI IGLesIas, 33. 933463990. DM De 17 a

SUMARI 8 .......

esquí, aLTa MuNTaNya, FOTOGRaFIa, es-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

quIa De saNT aNDReu. assajOs DM

sant andreu. GRaN De saNT aNDReu,

sI T’aGRaDa caNTaR, T’espeReM.

MeMòRIa.

>casal d’avis bascònia. bascòNIa, 42.

>ateneu harmonia-federació d’enti-

seTs peR GeNT GRaN.

andreu de palomar. www.aTeNeuhaR-

amb visita concertada.

21 a 23h ORFeOLaLIRa@LycOs.es. bus-

>casal catòlic sant andreu. pONs I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

cORDes.

DIVeNDRes De 17 a 22hRs. acTIVITaTs:

>casa asil de sant andreu de palo-

(acTIVITaTs cuLTuRaLs), TeNNIs TauLa,

21.30h. sOM uNa cORaL De GeNT jOVe.

933459495. acTIVITaTs, TaLLeRs I cuR-

>orfeó la lira. cOROLeu, 15. DMc De

queM caNTaIRes peR ReFORçaR Les 4

111. acTIVITaTs, TaLLeRs, ReFORç De La

tats cultural i de lleure de sant MONIa.bLOGspOT.cOM

GaLLaRza, 58. 93 345 30 01. De DIMaRTs a escacs, Taca (pINTuRa), beNaVINGuTs

mar. 93 345 35 29 (susaNNa). busqueM

esbaRT MaRaGaLL.

FeReNTs Tasques De VOLuNTaRIaT.

>la lirica de sant andreu

>foment sardanista andreuenc. caN

LaLIRIcaDesaNTaNDReu@GMaIL.cOM

peRsONes DIspOsaDes a ReaLITzaR DI-

GuaRDIOLa, DILL De 19 a 20.30 h

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.LaLIRIcaDesaNTaNDReu.caT

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de gener.

FEINA

(M’ofereixo per a cuidar persones grans. Títol de treballadora familiar.

María. Tel. 93 466 29 65 / 655 80 85 42. (senyora catalana i del barri s’ofereix per tenir cura de persones grans i per a tasques de neteja. carme. Tel. 93 345 86 13 / 675 38 46 71.

(M’ofereixo per a tasques de neteja i per a cuidar persones grans. ana María. Tel. 93 359 91 70. (s’ofereix senyor per a reformes de la llar. Obra, fontaneria i pintura. seve. Tel. 664 70 60 39.

(M’ofereixo per a donar classes particulars de repàs d’informàtica.

Tots els nivells i edats, tant particulars com en hores convingudes laborals. preu assequible. Tel. 93 408 33 45. Daniel. (s’ofereix senyora per a fer feines de la llar. Tel. 93 346 73 28 / 648 08 12 51.

6

(s’ofereix senyora catalana per acompanyar els avis a passejar, a comprar,... Tel. 627 85 36 36.

(M’ofereixo per a treballs d’atenció directa amb el públic. sóc responsable, seriosa i ben organitzada. esther. Tel. 660 66 10 88.

(M’ofereixo per a feines d’administrativa. àngels. Tel. 662 00 82 67. (professora s’ofereix per a donar classes de repàs i d’anglès. qualsevol nivell. Tel. 600 39 37 15.

(s’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01.

rer Lanzarote amb Guardiola i Feliu. plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar. preu: 75€. Tel. 93 345 56 41.

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. cristina.

(Venc plaça de pàrquing àmplia al carrer Neopàtria amb Fabra i puig.

Tel. 93 311 19 15.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar. (senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

IMMOBILIARI

(es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer Grau. preu econòmic.

Tel. 649 16 67 25. (es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran al carrer servet. Tel. 676 21 84 14.

(Llogo plaça de pàrquing al carrer Recesvint, 14, a peu de carrer. Tel. 93 345 73 62. (es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran al carrer Otger. Tel. 93 312 07 23 (trucar a les nits). (es lloga plaça de pàrquing per a moto, al carrer joan Torras. únic nivell i molt accessible. Tel. 617 187 995 (es lloga plaça de pàrquing al car-

(es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Malats. preu econòmic. Tel. 630 13 61 81.

C . N SANT ANDREU

(Venc 2 títols del cN sant andreu per 650€ cadascun (junts o per separat). Tel. 93 311 41 86 (trucar de 8 a 9 del vespre).

(Venc títol cN sant andreu. preu: 900€. Opció de dos títols per 1400€. borja. Tel. 695 54 22 56.

(Venc 2 títols del cN sant andreu.

Tel. 659 20 63 23.

(Venc títol del cN sant andreu per 750€. Ignasi. Tel. 607 90 95 94.

(Venc 2 títols del cN sant andreu.

800€ cadascun. Tel. 609 88 54 25.

(Venc títol del cN sant andreu. preu: 750€. Tel. 93 274 22 86.

(Venc 3 títols del cN sant andreu. preu junt: 2700€. preu per separat: 3000€. esther. Tel. 610 80 24 24.

DIVERSOS

(Venc mobles clàssics de menjador gairebé nous (vitrina, buffet, taula i 4 cadires). es poden veure. 500€ a convenir. àngels. Tel. 93 360 06 48 / 637 36 04 60

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de gener. tornà de visita a la seva estimada barcelona (ignorem si també a sant andreu de palomar).

emotiu homenatge a andreu Capdevila, conseller d’economia de la Generalitat republicana

(Venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13 61 81.

(Venc sofà-llit beDDINGe MuRbO de Ikea (encara està sense desembalar). color blanc-crema. Té 2 coixins de la mateixa tela que el sofà (cotó 100%). 170€. Isabel. Tel. 620919508 (matins).

Mor albina Francitorra

Pau Vinyes i Roig

es deia albina Francitorra i alenyà i tenia 101 anys. Dona d'esquerres, lluitadora i independentista era mare de set fills, entre els quals trobem l'activista andreuenca Isabel Roig, (la mare de l'historiador i redactor de la nostra revista pau Vinyes).

També personatges coneguts com l'escriptora Montserrat Roig o l'actriu Glòria Roig. albina ha vist morir el seu marit i diversos fills, entre els quals la Isabel, que avui dóna nom al centre d'urgències de les casernes. albina va néixer a l'eixample i va escriure a les revistes "Nosaltes sols" i "La Rambla". Des de l'aVV i la revista cap a peus volem transmetre el nostre condol a la família.

(senyora busca ballador d’uns 68 anys net, polit i no fumador. que sàpiga ballar. No sexe! Tel. 93 311 84 72 / 676 42 08 23. (senyora busca senyor d’uns 68 anys i sense compromís per a ballar i passejar. amistat. Tel. 93 345 22 86.

Redacció

(es ven catifa de 230x170 cm juntament amb màquina d’afaitar philips 3000 Doble action. preu: 50€ ambdues coses. Ramon. Tel. 627 89 53 42. (es ven cinta caminadora més reproductor mp3 de 255 mw per 60€.

Ramon. Tel. 627 89 53 42.

cap a peus | gener

L’any 1910 andreu capdevila i puig (1894-1987) va entrar a treballar a la Fabra i coats amb setze anys. en aquesta empresa tèxtil va rebre la seva formació laboral al mateix temps que anava encarrilant el seu esperit sindicalista que el portaria a militar a l’organització anarquista de la cNT. a can Fabra hi va treballar fins l’esclat de la República en guerra. és a partir del conflicte bèl·lic que agafa protagonisme polític tot esdevenint conseller d’economia de la Generalitat Republicana i després president del consell d’economia de catalunya. Ideòleg i impulsor del decret de col·lectivitzacions. amb l’entrada dels franquistes a barcelona va haver de fugir i refugiar-se a França on restaria fins la seva mort. un cop mort el dictador Franco re-

Des de Tot història associació cultural amb el suport del centre cultural can Fabra es va realitzar un emotiu i acadèmic homenatge envers la seva figura, el proppassat dimecres dia 4 de desembre. a l’acte hi va participar en pau Vinyes, fent un relat biogràfic de capdevila; en jordi Rabassa, parlant del sant andreu dels anys trenta; l’antoni Martínez, escenificant l’etapa de capdevila a la Fabra i coats; la doctora en història Teresa abelló, fent una sinopsi molt digne de l’anarquisme a catalunya en el període de 1930-1939 i Ramon capdevila, fill de l’homenatjat. el fill en finalitzar les seves paraules d’agraïment li saltaren dignes llàgrimes d’emoció –moment històric per un fill a qui el seu pare era tot un referent de valors democràtics i socials-. entre el públic assistent diversos ex-treballadors i ex-treballadores de can Mamella (Fabra i coats). a l’acte hi havia d’assistir l’actual conseller d’economia andreu Mas-colell, el qual per motius d’agenda de darrera hora va haver de declinar. és sabut l’interès mostrat en participar-hi.

7

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 8

els convidats, a la taula del programa, enmig del local de l’associació. / e. cRIsTóbaL

Ràdio 4, als locals de l’avv

L’ampliació de la Maquinista, el futur casal de barri o l’estat de les obres del TGV van ser alguns dels temes que la junta veïnal i les entitats van debatre

e

l passat 17 de desembre de 2013, als locals de l'aVV de sant andreu de palomar, es va dur a terme el programa de Ràdio4 anomenat “entre hores”. aquest programa, que s’emet de dilluns a divendres de 12.00 a 13.00h i esta dirigit i presentat per la Rosa de Diego i la paola callieri, dedica un cop al mes el seu espai diari als barris i, abans d’acabar l’any 2013, volien fer un programa en directe des dels locals d’alguna associació de veïns.

8

com que al programa del dia 17 estava convidada la sindica de Greuges, la sra. M. assumpció Vilà planas, el secretari de la sindicatura, en jordi subirana, va proposar a en santi serra, president de l’aaVV, que el local utilitzat per fer el programa fos el de la nostra associació. aprofitant aquesta oportunitat, la junta de l’associació va decidir contactar amb diferents entitats del barri per parlar de diferents problemàtiques que actualment estan candents a sant andreu. Les entitats participants van ser l'aVV de

sant andreu de palomar, l’ateneu harmonia, la cooperativa el borró, el cso La Gordíssima i el Taller de Músics De l'aVV de sant andreu de palomar i va assistir en santi serra que va parlar de l’estat de les casernes, del projecte d'ampliació del centre comercial La Maquinista, de la pacificació del carrer Gran i també va llegir un document de part de la pilar Magdalena de la comissió de l’aVe sobre l’estat de les obres. També i van participar l’enric Minguillon, que va parlar sobre l’edifici Titànic, i la Fina aguilar, que va presentar la campanya “cap nen sense joguina”. per part de l’harmonia i van assistir en xavier serrà i en Ferran Verdaguer, que van exposar a la síndica de Greuges la situació actual del conflicte sobre la gestió del futur casal de barri que ha d’anar ubicat a la Fabra i coats. De resultes del programa, la síndica de Greuges va citar els representants de l’harmonia al seu despatx per fer seguiment del conflicte per la gestió del casal de barri.

De la cooperativa el borró va participar en cristian Marquez, que va explicar que fa la cooperativa i com s’organitza com a usuària dels locals de l'aVV de sant andreu de palomar. per acabar, una representant del cso La Gordissima, va llegir un comunicat en que es demanava a la síndica de Greuges que fes el possible per evitar que l’edifici fos desallotjat, doncs l’edifici actualment esta buit i si realitzen activitats culturals. el programa va ser amenitzat musicalment pel Taller de Musics, que van fer un concert de guitarra i veu a càrrec de l’auscari Montori, que es alumne de segon curs de guitarra, i la Rocio seligrat, que es alumne de tercer curs de cant. També els va acompanyar l’anna Tarragó, que es membre de l’equip de direcció artística del Taller de Músics.

La valoració que en fa en santi serra, president de l’aaVV, es molt positiva i considera que es van poder abordar molts temes que afecten al barri i a la vegada transmetre-li a la síndica de Greuges de barcelona les problemàtiques actuals dels veïns i veïnes. en general creu que el programa va tenir molt de ressò als carrers de sant andreu.

Edgar Cristóbal i Mestres

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 9

Les Casernes no són pels legionaris

L’Associació denuncia la cessió per a ús temporal dels terrenys de les Casernes, una tàctica per amagar la falta d’inversió de l’Ajuntament

L’

associació de Veïns i Veïnes de sant andreu de palomar està en contra dels usos temporals per tapar la falta d’inversió de l’ajuntament a sant andreu, per això ha sol·licitat a la comissió de seguiment de casernes del passat mes de desembre que reactivi el projecte.

però perquè es dona ús temporal a un solar? L’objectiu original pel qual l’ajuntament busca donar usos temporals a solars desocupats és evitar els assentaments il·legals. si el solar és de propietat privada mentre no es fa res aquest està obligat a tenir-lo tancat i net per evitar problemes d’insalubritat. si no ho fes l’ajuntament podria interposar sancions.

El consistori no pot equiparar la demanda temporal per ampliar el pati de l’escola Eulàlia Bota amb altres cessions arbirtràries

els pisos es destinaran a lloguer social tal i com demanava l’aVV de sant andreu de palomar. el plenari del Districte de sant andreu del mes de març de 2013 ja instava l’ajuntament a fer les gestions necessàries perquè els pisos que no s’havien venut es posessin de lloguer. Finalment, a la comissió de govern del passat 27 de desembre de 2013 s’aprova l’adquisi-

per altra banda, des que es convoca aquesta comissió de seguiment no consten gaires demandes d’espai per a usos temporals. Només els representants de l’escola eulàlia bota han sol·licitat poder ampliar el pati de l’escola. com que es tracta d’un equipament definitiu, ho han demanat ells mateixos en el marc de la comissió de seguiment i tothom ha pogut dir la seva, s’ha entès per part de les entitats participants que és raonable que puguin disposar, des de ja fa un any, de part del solar contigu al pati. el cas de l’ampliació de pati de l’escola eulàlia bota no és assimilable a les demandes fetes directament al consorci de la zona Franca de l’entitat sant andreu cricket club, la comissaria dels Mossos d’esquadra ni de la Germandat d'antics cavallers Legionaris de barcelona, a qui el consorci de la zona Franca ha cedit de forma temporal, gratuïta i a precari, 1.500m², 2.000m² i 5.000m² respectivament. cap d’aquestes demandes s’ha plantejat en el marc de la comissió de seguiment per part dels mateixos demandants. No hem conegut de la seva veu perquè necessiten ocupar el solar. els del cricket necessiten un espai per practicar el seu esport, però no es pre-

ció de 41 habitatges ubicats al passeig Torras i bages, 135-137l. els pisos eren propietat de la societat pública ReGesa (depenent del consell comarcal del barcelonès, i han costat 4.442.600 € a les arques municipals.

Tots els habitatges tenen una plaça d’aparcament vinculada i dos d’ells també tenen traster.

Redacció

veu a les casernes cap espai per practicar esport de grup a l’aire lliure, sí que està previst construir un poliesportiu públic que cobreixi la falta d’equipaments esportius dels veïns de la zona i sant andreu pugui disposar d’una segona piscina municipal en condicions per als més de 55.000 veïns. el cas dels Mossos d’esquadra han demanat utilitzar part dels solars per aparcar els cotxes particulars d’uns 500 treballadors. justament els Mossos d’esquadra són els primers en instal·lar-se definitivament a les casernes, disposen d’un edifici nou amb diverses plantes soterrani on hi ha els aparcaments de ctoxes i furgonetes. pel que fa a la Germandat d’antics Legionaris, instal·lats des de fa temps a les casernes en un local decorat amb fotografies de Franco, no tenen reconegut dret a reallotjament en el projecte definitiu. en canvi, se'ls cedeix un espai per fer desfilades militars. cal remarcar que aquestes últimes tres cessions d’espai les ha concedit el consorci de la zona Franca, ens participat públicament, presidit per l’alcalde de barcelona i on tenen representació totes les forces polítiques.

Montse Tarré

cap a peus | gener

Fixem-nos en què està passant als solars de les casernes. Fa més de 7 anys que s’ha aprovat el projecte definitiu i, com sabeu, només uns pocs edificis nous ocupen l’espai. La propietat està repartida entre el consorci de la zona Franca i l’ajuntament. com sabeu el solar és un terreny irregular, amb grans arbres, molta vegetació espontània i on s’estanquen les aigües de les pluges. a la comissió de seguiment s’han expressat queixes pel mal estat de l’espai i la necessitat que s’arregli. arran d’aquestes queixes s’ha urbanitzat el carrer Víctor colomer que s’ha obert al pas exclusiu de vianants a primers d’any. ara bé, si l'ajuntament vol solucionar l’aspecte d’abandonament que té el solar, una opció fàcil seria executar la urbanització del parc previst.

L’ajuntament adquireix 41 pisos per a lloguer URBANISME

9

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 10

Petita rebaixa del lloguer i aturada dels desnonaments URBANISME

arran de la mobilització dels veïns del passeig de santa coloma i de reunió mantinguda entre entitats veïnals i patronat Municipal, s’han pogut aturar els desnonaments previstos. Les queixes dels veïns ha fet veure al pMhb que calia adaptar el preu del lloguer dels habitatges a l’actualitat i han rebaixat els costos de la renda en uns 80 euros mensuals. Malgrat aquests petits avenços continua l’amenaça de desallotjar a les famílies.

Tampoc s’ha atès encara la queixa generalitzada de l’elevat cost d’alguns conceptes inclosos en el rebut del lloguer (repercussió de l’IbI i comunitat). els veïns consideren que no s’ha de repercutir l’IbI als llogaters. Tampoc es veu justificat l’elevat cost dels costos de comunitat vist que l’edifici no té el manteniment corresponen.

ReGeSa ven edificis a un privat un 60% més barat que al consistori

10

al gener s’ha celebrat la primera reunió de llogaters afectats per la venda dels pisos que Regesa va construir a la sagrera, Nou barris i Les corts.

Les principals pors que tenen els llogaters actuals és que no se’ls renovin els contractes o que si ho fan només sigui per tres anys. Inmobiliaria colón va adquirir els edificis, a diferència de l’ajuntament, molt per sota del preu de mercat. La compravenda és en dret de superfície durant 75 anys. els primers 20 anys els habitatges encara estan qualificats com a habitatges de protecció oficial. Durant els 50 anys restants els podran llogar a renda lliure. això contradiu la finalitat de fer lloguer social amb la que es van construir aquest habitatges en terreny d’equipaments, és per això que la FaVb està estudiant amb els seus advocats si s’ha de demandar la compravenda dels habitatges. / Redacció

els nens i les nenes de sant andreu fan cua per entregar les cartes als patges reials. / D. VIDaL

el magatzem màgic dels Reis d’orient CRÒNICA

P

er segon any consecutiu l’antiga fàbrica de Fabra i coats ha engalanat les seves finestres i ha obert les seves portes als infants de sant andreu, i fent cas a les llargues cues que vaig veure, no només de sant andreu, sinó de tota la ciutat.

L’any passat un increïble patge reial ple de glamur acompanyat per un ajudant recollia les cartes dels infants als Reis. això a la porta de la Fabrica de creació, a les vidrieres de la fàbrica un món de colors i musica plens d’ombres de joguines i nans treballant a corre cuita perquè cap nen es quedi sense joguina. L’espectacle finalitzava amb un numero de màgia del patge reial. sembla que els Reis d’Orient van quedar contents amb l’antic recinte fabril. el patge reial va quedar curt i aquest any han muntat tota una oficina de correus reial amb diverses patges reials, mapes de la ciutat, adreces de nens i rutes a seguir amb els seus camells la nit de Reis. a part d’aquesta oficina també es podia visitar un petit espai del seu gegant ma-

gatzem on es podien veure les caixes preparades pels infants. acompanyar els nens a veure els seus noms a les caixes preparades pels Reis és la gran síntesis de la màgia del Nadal. aquests dos petits espais eren envoltats novament de màgia, so i color. Mentre els nens i no tant nens esperaven per poder entrar en qualsevol d’aquests dos espais, treballadors de la fàbrica i correus passejaven pels freds carrers de la Fabra i coats fent comandes de l’oficina al magatzem.

Les vidrieres il·luminades i acolorides novament transmetien el ritme de les cintes transportadores de joguines de la fàbrica (nines, ossets, vaixells pirates, cotxes, etc.) mentre se sentia per megafonia que les comandes d’en joan i la Laia ja estaven preparades o que el vaixell pirata s’havia aturat a la cinta. el Nadal ja s’ha acabat. els Reis han marxat. esperem que aquest any tots tornem a ser més bons, tots.

Òscar Malo

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 11

Les obres del tGv estan totalment aturades

Les associacions veïnals denuncien que la situació és intolerable i exigeixen als governs que compleixin amb una infraestructura que vertebra dos districtes

e

l passat dia 18 es va fer una Roda de premsa al local de la Federació d'associacions de Veïns de barcelona (FaVb), en la que els representants de sant andreu del palomar, la sagrera, bon pastor, Verneda alta, Maquinista, sant andreu sud i sant andreu Nord-Tramuntana i la mateixa FaVb; van denunciar la paralització de les obres del projecte de l’aVe a st andreu – la sagrera. La macroestació de la sagrera, l’estació de st andreu, el gran parc i un munt d’equipaments es troben avui totalment aturats. en definitiva, un cop la línia de l’aVe a Girona/França ja funciona, la transformació urbana del corredor ferroviari que separa els districtes de st andreu i st Martí, ha quedat glaçada. convertida en un escenari d’obres perpetu. a l’acte es van denunciar els grans actes propagandístics sobre l’enllaç ferroviari directe barcelona/paris, es va denunciar que en la situació actual, la trinxera que separa les dues bandes encara és pitjor i més difícil que abans d’iniciar-se les obres. Varen destacar que no es tracta només de les estacions, sinó també dels equipaments pre-

vistos i el gran parc que s’ha de crear en la cobertura de les vies. També es va denunciar que s’ha obert les portes a promotors privats per finançar el projecte. sembla que s’està negociant d’esquena als veïns la venda d’espais públics per poder fer un gran centre comercial a la sagrera. per altra banda els representants veïnals, van explicar que iniciaran una campanya informativa i també reivindicativa sobre els reiterats incompliments i l’obscurantisme de

Benjamí Aguilar

les tres administracions implicades l’estat, la Generalitat i l’ajuntament de barcelona. s’ha demanat a les tres administracions que donin la cara, però no es volen reunir amb els veïns. així doncs sembla que l’entra de l’any 2014 a les vies de l’aVe serà més calenta del que alguns voldrien.

Pau Maduell

el Casal Catòlic, teatre de la Xarxa d’arts escèniques amateurs CULTURA

el casal catòlic de sant andreu acollirà, juntament amb el Teatre de sarrià, la temporada d'espectacles de la xarxa d’arts escèniques amateurs de catalunya, que difon les activiats culturals d’entitats i esbarts d’arreu del territori. així és com el casal iniciarà la seva temporada, que començarà amb un concert a càrrec de la banda de Música del prat de Llobregat al febrer. al març seguirà el cor Infantil sant esteve de castellar del Vallès i a l’abril el grup Nàiade. / Redacció

cap a peus | gener

afers Domèstics... tres tombs Parade

el solar enorme de les obres del tgv que divideix els dos districtes. / ReDaccIó

11

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 12

aNDReu caRRascaL

any rere any regalant somriures CAP NEN SENSE JOGUINA

u

A Sant Andreu, 93 nens i nenes han rebut joguines, una xifra que va en augment

n any més, èxit rotund de la campanya Cap nen sense joguina, la campanya de recollida de joguines donades pels oients de Ràdio barcelona. L’objectiu és distribuir-les entre nens de famílies necessitades o nens malalts que fan vida a l’hospital. Durant tota la campanya, tots els barcelonins poden donar joguines noves a l’estand instal·lat a Ràdio barcelona o fer un donatiu en metàl·lic. el punt culminant d’aquesta iniciativa és la nit de reis amb la famosa subhasta d’objectes aportats per famosos. enguany s’han subhastat més de 50 objectes. en total, la 47ena edició de Cap nen sense joguina ha recollit un total de 23.675€, una xifra superior a la de l’any passat. a sant andreu, gràcies a l’associació de Veïns, també hem participat en aquesta iniciativa. Durant els dies previs a la gran nit de reis, els veïns del barri han portat joguines noves per a les 46 famílies que es van inscriure. Gràcies a aquesta onada de solidaritat andreuenca, 93 nens i nenes, xifra força superior a la de l’any passat, han pogut gaudir d’un regal.

La recollida és una tradició que ve de lluny: al 1967, Ràdio barcelona es va sumar a la campanya de Reis que uns anys abans havia iniciat el casino de l'aliança del poble Nou. La incorporació de la Ràdio va ajudar a la ràpida popularització de la iniciativa a tot barcelona. una campanya solidària que reparteix somriures i petites dosis de felicitats a aquells menuts que no estan passant per bons moments.

Tanit de Pouplana

L’èxit del Caga tió per donar el tret de sortida a les festes de Nadal, l'associació de Veïns i Veïnes organitza cada any un caga Tió popular per tots els nens i nenes de sant andreu. L'acte, celebrat el 22 de desem-

bre, donava el tret de sortida a les 12 del matí, però mitja hora abans, la plaça comerç ja presentava una imatge de felicitat radiant: desenes d'infants fent cua.

Redacció

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 13

obert el concurs per al casal de barri Dues entitats estan inscrites: L’Harmonia, que rep el suport popular; i Associació Iniciativa Andreuenca, l’activitat de la qual es desconeix a Sant Andreu

e

l passat 18 de desembre l’ajuntament de barcelona feia públic l’anunci “sobre l’aprovació inicial de les bases per a la gestió cívica del casal de barri de sant andreu i la selecció de l'entitat gestora en règim de concurrència” on s’establien dos elements destacats, d’una banda d’autoritza un pressupost de gairebé 300.000€ per al període 2014-2016 i d’altra banda es facultava al regidor del Districte per a l'aprovació de la convocatòria “del procediment de pública concurrència de les entitats interessades” amb la qual cosa es confirma que és més que probable que es faci un concurs públic per a la gestió del local de la Fabra i coats.

La Federació d’entitats l’harmonia (formada per 12 entitats de caràcter social, cultural i de lleure i prop d’un miler de

persones associades) fa més de 8 anys que a treballa en el projecte de gestió del casal de barri de sant andreu dins del recinte de la Fabra i coats. el passat mes d’octubre era la data acordada

Més de 400 persones van tornar a reclamar a la plaça d’Orfila que el local sigui per la federació d’entitats amb el Districte per començar a establir les condicions de la gestió de l’equipament. Tal i com informa la web de l’harmonia “si cap més entitat arrelada al territori hi mostrava interès, la gestió seria adjudicada a l’harmonia de manera directa, per mèrits reconeguts a

un projecte sorgit des de la ciutadania i avalat pel teixit comunitari” però dues entitats van mostrar interès pel projecte, la Federació d’ateneus de catalunya i associació Iniciativa andreuenca. La primera es retirar la seva candidatura en assabentar-se de la situació prèvia, la segona només se’n sap que està al registre d’entitats, però no és possible aconseguir més informació sobre la seva activitat i arrelament al barri en els darrers anys.

Davant d’aquesta situació confusa, el passat novembre una concentració de 400 persones a la plaça Orfila reivindicava la concessió de la gestió del casal tal i com s’havia acordat prèviament amb el districte. en aquest sentit, els representants del conjunt d’entitats que formen la federació d’entitats l’harmonia van constatar que els “preocupa que el casal de barri no esdevingui la llar i l’aixopluc d’entitats i iniciatives populars, l’espai de i per a tots els andreuencs i andreuenques, reivindicacions per les quals fa tants anys que lluitem.”

Xavier Aragall

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 14

Sanitat Corrompuda

La cúpula del Departament de Salut, les imputacions i els interessos privats, problemes de la sanitat pública catalana

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 15

complex de la vall d’hebron. /

L

VIquIpèDIa

David Garcia Mateu @davidgmateu

a cèlebre frase del dramaturg i poeta alemany bertolt brecht (1898-1956) “si el got no està net, el que derramis dins es corromprà” troba una analogia amb el present de les institucions públiques catalanes. el món sanitari del nostre país presenta tota una trama corruptiva que esquitxa a bona part de la seva cúpula, la qual continua exercint en el poder.

Mentrestant, els treballadors del món sanitari veuen com minven dia rere dia els seus drets laborals, i paral·lelament, la qualitat del servei que ofereixen.

LA SOCIOVERGÈNCIA OCULTA: HOSPITAL DE BLANES

D'aquest centre sanitari, pertanyent a la corporació de salut del Maresme i La selva, entre els anys 2000 i el 2004, van desaparèixer presumpament fins a 2,4 milions d'euros en mans, entre d'altres, de l'actual diputat al parlament de catalunya, xavier crespo (ciu) i la seva dona, Guadalupe Oliva, tal i com va determinar la sindicatura de comptes. L'informe si més no, mai va arribar al parlament, ja que havia de ser aprovat per la resta de síndics, els quals són anomenats pels partits polítics en funció de la seva representació parlamentaria. ciu i psc, amb majoria a la sindicatura, van votar en contra de l'informe,

cap a peus | gener

per tal de contextualitzar la situació actual s'ha d'explicar com la Generalitat de catalunya s'encarrega de proporcionar a la població el servei sanitari. aquest sistema el trobem dividit en dues branques: l'Institut català de la salut (Ics) el qual vindria a ser el sistema públic més pur, i el sector concertat, que no vol dir privat. aquest últim conglomerat, on podem trobar el consorci hospitalari de catalunya (chc), si bé rep el 50% de la partida pressupostaria pública en salut i està conformat en la seva majoria pels centres públics municipals, la seva administració depèn en bona mesura d'empreses privades. Tal i com defensa el chc, la idea és treballar amb “eficàcia i eficiència” mitjançant l'ideal publico-privat. una circumstància que si la duem a la realitat es tradueix en l'opacitat permanent dels comptes o directament en la seva irregularització. I és que les irregularitats ja ens han portat casos com el de l'hospital de blanes: còctel de salut i política.

15

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 16

16

i aquest va ser guardat en un calaix fins que el va destapar el país. Destaca el fet que entre la documentació es trobin enregistrades les pressions del portaveu de ciu, jordi Turull, a la sindicatura de comptes per a què rebutgés l'informe que incriminava al seu soci de partit.

L HOME QUE ES CONTRACTA A SI MATEIX

un altre cas de presumptes desviacions fiscals està vinculat amb el Grup serhs de Ramón bagó. Tal i com va descobrir la sindicatura de comptes, aquest conglomerat empresarial hauria rebut en adjudicacions 50 milions d'euros del consorci hospitalari de catalunya. és a dir, bagó, com a president de la institució pública (el chc), contractava el seu propi grup empresarial per valor de mig centenar de milions d'euros. cal

destacar que aquestes irregularitats també van ser advertides per la sindicatura, però ningú en va fer cas (els informes es poden trobar a la seva plana web).

CAS INNOVA

amb l'epicentre corruptiu a Reus, el terratrèmol del cas Innova apunta directament a l'expresident de l'Institut català de la salut (Ics), josep prat, i l'exdirector del catsalut, carles Manté. el jutjat de Reus els ha imputat sis suposats delictes, entre els que destaquen: estafa, malversació i tràfic d'influències comesos des del grup d'empreses municipals Innova. en total, els contractes que va signar l'empresa amb l'ajuntament socialista del baix camp han deixat un forat econòmic de 202 milions d'euros a les arques públiques de la vila.

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 17

apunt tècnic | Llistes d’esperar, i esperar, i esperar... | DaviD GaRCia

L

a Generalitat de catalunya divulga semestralment el temps d'espera per a les diferents operacions o proves mèdiques. bé, tècnicament ni les publica cada sis mesos (encara no han sortit les del desembre passat) ni transmet el temps d'espera per a totes les intervencions (només informa de 13 proves i 14 intervencions). aleshores, quina és la realitat de les llistes d'espera?

Tal i com argumenta la delegada de ccOO i membre de la plataforma pel Dret a la salut, àngels Marro, “les llistes d'espera del catsalut no estan ben calculades”. segons la delegada, el temps d'espera “no acaba de ser del tot real”, ja que només es computa “a partir del moment de la inscripció a la llista d'espera de l'operació”. és a dir, mai es comptabilitza el temps que es triga a fer tot el diagnòstic mèdic. amb el Decret 352/2002 a la mà podríem determinar que les llistes d'espera superiors als sis mesos són il·legals. unes llistes que si bé abans es trobaven sota control, amb l'arribada del nou conseller de salut, boi Ruiz, el temps per a accedir a una intervenció s'ha disparat. si bé l'any 2010 a.b.(abans de boi) hi havia 56.670 pacients en espera d'una intervenció quirúrgica, al 2011 (1r any de boi) la xifra augmentaria fins als 80.540 a tota catalunya.

paral·lelament, la Guàrdia civil investiga si el conseller de salut, boi Ruiz, mitjançant la Generalitat, hauria pagat amb diners públics la defensa judicial de prat. aquestes investigacions, basades en una sèrie de correus electrònics inclosos en el sumari del cas, podrien imputar al conseller Ruiz per un delicte de malversació.

CAS PADROSA

Des de l'arribada al poder de ciu, el nou director del servei català de la salut (catsalut), josep M. padrosa, també hauria estat vinculat amb un cas d'incompatibilitats. I és que mentre ocupava el seu càrrec al Govern exercia simultàniament d'apoderat i director general del grup corporación Fisiogestión. aquest holding, de 16 empreses en

La guerra entre usuaris públics i privats ja s'està fent evident. La política d'operar pacients privats a l'hospital sant pau ha provocat el primer conflicte d'interessos. Tal i com va informar el país, un pacient que havia de ser intervingut “amb caràcter urgent” va haver d'esperar quatre hores, ja que es va donar prioritat a una operació “no urgent ni vital” d'un pacient privat. és a dir, pagant, sant pere canta.

total, es dedica a la rehabilitació i la fisioteràpia sanitària. per aquest motiu, l'Oficina antifrau de catalunya (Oac) va determinar que el número 2 de salut incomplia la Llei d'Incompatibilitats d'alts càrrecs de la Generalitat i la Llei d'Ordenació sanitària del catsalut. una acusació de la que es va defensar al·legant que es va mantenir “totalment al marge” en els concursos d'adjudicacions. segons el país i la plataforma d'afectats per les Retallades sanitàries (paRs), les empreses de padrosa, que continua al capdavant del catsalut, s'haurien adjudicat contractes l'any 2012 de fins a 160 milions d'euros ampliables als 240 milions. un 26% més que el 2006, tot i les retallades.

cap a peus | gener

La delegada de cc.OO. relaciona aquests augments amb la

retallada del personal sanitari i el tancament de plantes d'hospital. encara que en l'àmbit de l'atenció primària s'ha reduït el personal en 800 sanitaris, en el conjunt de l'Ics “s'haurien perdut 4.000 llocs de treball”, segons Marro. en el cas del Vall d'hebron, hospital de referència de sant andreu, l'augment de les llistes d'espera també es podria veure relacionat amb el tancament de dues plantes generals, una planta de traumatologia i una altre de maternal. per tal de contenir l'augment de pacients a les llistes, el catsalut ha començat a desviar als pacients cap a centres concertats o privats, com el sagrat cor. Tal com indica la membre de la paD, aquesta política sanitària té com a objectiu “una privatització en comptagotes”. a la vegada alerta que “el personal d'aquests hospitals no té la mateixa qualificació que en la pública”. Tot i això, l'Ics cada vegada paga més operacions i proves en centres “que només busquen el benefici econòmic”, segons Marro.

17

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 18

PORTES GIRATÒRIES

Mentre el catsalut augmenta un 26% l'import adjudicat a les empreses del seu director, la institució ha decidit retallar un 21% el pressupost total destinat a les licitacions, tal i com ha constatat la paRs. De totes maneres, aquesta retallada tampoc hauria perjudicat a la privada IDc salut. I és que en plena temporada d'austeritat la multinacional sanitària (antiga capio) ha duplicat la seva facturació des de l'arribada del nou Govern. Tot i això, el conseller boi Ruiz no ha escatimat en retallar fins a un 20% els pressupostos dels cap.

Les relacions del conseller Ruiz amb les empreses sanitàries privades s'entenen d'una manera molt senzilla. abans de formar part de gabinet del Govern, el conseller havia sigut di-

hospital de la santa creu i sant pau. /

una transformació del panorama on fins i tot els administratius han d'exercir de professionals sanitaris. Tal i com ha declarat al capapeus una auxiliar administrativa d'atenció primaria de barcelona ciutat, una part del personal administratiu dels cap actualment s'està dedicant a “valorar les patologies dels pacients”. “he d'atendre des del mostrador”. “a mi m'han donat la potestat com a auxiliar administrativa

VIquIpèDIa

rector general i president de la unió catalana d'hospitals.

Més de 16 anys de treball per portar el més lluny possible a una de les patronals empresarials sanitàries més importants de catalunya.

18

drets laborals molt diferent dels aplicats als professionals sanitaris.

Tal com apunta la delegada de cc.OO. i membre de la plataforma pel Dret a la salut, àngels Marro, els treballadors “han perdut un 30% del poder adquisitiu”, ja que “s'han retallat els sous un 5%, s'han eliminat pagues i els incentius s'han vist reduïts o suprimits”.

Tot i això, “s'han augmentat les jornades de treball”.

aquest canvi de rol, entre el món privat i el públic de Ruiz, també ha estat acompanyat de noves incorporacions a la cúpula sanitària. L'última jugada del Departament de salut ha sigut el fitxatge a dit de la cap de l'Oficina de la secretaria del conseller de salut, Mireia alabart. aquesta persona anteriorment havia sigut codirectora d'una empresa sanitària i membre de la junta directiva de la associació catalana d'entitats de salut (aces), l'única patronal completament privada del sector al país.

SALARIUM IN CRESCENDO, QUALITAS DECREMENTUM

Tot i les investigacions que duu a l'esquena i viure en plena onada de retallades, el director del catsalut, josep Mª padrosa, creu que el seu sou ha patit una “minoració excessiva”. per aquest motiu recentment padrosa va plantejar la possibilitat de blindar el seu salari i el de la resta d'alts càrrecs de la institució. una defensa dels

[per tractar als pacients] sense tenir cap formació sanitària”. aquesta administrativa també vol denunciar que des dels cursos de reciclatge del personal sanitari públic s'està implantant el concepte de “clients” en detriment “d'usuaris o pacients”.

NO ALARMAR-SE

si bé el parlament va obrir una comissió d'investigació per tractar el tema de la corrupció a la sanitat, psc i ciu van vetar la compareixença de 34 persones, entre les que es compten: el síndic que va descobrir la trama de crespo, la revista cafèambllet o el periodista de el país que va destapar els 50 milions d'euros. un veritable escenari de silenci sobre el que succeeix amb els diners públics.

De totes maneres el conseller de salut convida a no alarmarse. “No cal donar per fet allò que ho sembla, doncs fins que no ho sigui, no ho és”. és a dir, a la sanitat catalana no existeix corrupció. Tampoc ho sembla. Tot i això, els jutges continuen investigant casos escandalosos i alguns informes d'irregularitats perduren amagats.

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 19

apunt històric | Petita història de la sanitat pública | Pau vinyeS

Des de l’any 1857 es preveia la construcció d’un nou edifici per als malalts mentals a proposta del doctor pi i Molist. Finalment l’any 1885, en uns terrenys situats a l’antic terme municipal de sant andreu de palomar –actual seu del Districte de Nou barris- es posa la primera pedra de l’hospital de la santa creu, el qual s’inaugura el 1889. Fins als anys vuitanta del segle passat va estar en funcionament el “Mental” –d’aquesta manera es coneixia la institució mèdica per part dels veïns de la zona-. La seva clausura va comportar un seguit de protestes per part de familiars i veïns en considerar-ho com un retrocés i la pèrdua d’una emblemàtica institució. Tanmateix, les instal·lacions i la gestió no eren les més desitjades per als nous temps que corrien.

per altra banda, l’any 1926 s’inaugurava la primera clínica privada de sant andreu. els doctors josep cararach i josep Dencàs –aquest darrer gendre del primer- amb la col·laboració del cirurgià Marí Guinart van ser els fundadors de la clínica sant jordi. Fins a dia d’avui continua oferint serveis i hospitalització mèdica. Milers d’andreuencs i d’andreuenques n’han estat pacients al llarg de la seva història. Fent contrapès a la clínica sant jordi la clínica la Rosa, situada al carrer coroleu i vinculada a l’entitat cultural que li donava nom. en aquesta darrera clínica hi van néixer molts veïns i veïnes de la població així com gent forana – entre ells la periodista pilar Rahola-.

L’antiga clínica la Rosa a finals dels segle xx es va transformar en un hospital per a malalts crònics, sobretot de la tercera edat. I a la dècada dels anys seixanta es posa en funcionament l’ambulatori de sant andreu –actual cap-, situat al lateral de l’avinguda de la Meridiana tot just davant del carrer coroleu. aquestes instal·lacions han donat cabuda a la cura i observació dels primers auxilis a la nostra població. han estat els màxims referents en el camp de la medicina d’atenció primària. si la cosa s’agreuja o bé per prescripció mèdica es requereix una atenció més aprofundida i especialitzada els andreuencs i les andreuenques s’han hagut de traslladar a d’altres equipaments mèdics de més envergadura com l’hospital de sant pau o el de la Vall d’hebrón. el 18 de març de l 2013 s’inaugurava el nou superambulatori, integrat dins del centre de salut Mental Isabel Roig – el qual rep el nom d’una activista veïnal andreuenca-, situat als antics terrenys de les casernes de sant andreu. amb aquesta obertura es completa el pla d'Ordenació de les urgències 2008-2011. el de sant andreu era l'únic districte sense aquest tipus de servei obert 24 hores i 365 dies. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer per tal de poder oferir als andreuencs i a les andreuenques un bon pla d’equipaments sanitaris al seu abast, el qual pugui prestar una assistència mèdica de primera qualitat.

Pau Vinyes i Roig és Historiador

cap a peus | gener

L’antic consistori de sant andreu de palomar , l’any 1885, organitza la beneficència municipal amb un servei medico-farmacèutic i de socors en espècie per als pobres sense recursos econòmics. aquesta institució va fer un gran bé a nivell de població; sobretot en època d’epidèmies fortes. un cop annexionat a barcelona l’organització de la beneficència es va centralitzar amb la beneficència Municipal de la ciutat. Tanmateix, des de l’època de l’ajuntament andreuenc presidit per l’alcalde josep soldevila i soler, a la dècada dels anys vuitanta del segle xIx, funcionava un dispensari municipal de primers auxilis. segons l’historiador local joan clapés (1872-1939): “...si no fossin les desgràcies per accidents de treball, per atropells de veicols o per causes involuntàries com són caigudes o foc, etc., molt poques serien les vegades que els metges del Dispensari haurien d’exercir llurs funcions. Les baralles, les agressions i les borratgeres, són molt freqüents en relació als altres districtes, i es pot dir que sempre són gent forana”. si com sigui, aquest dispensari municipal va funcionar fins a inicis dels anys vuitanta. Tot andreuenc de més de 40 anys hi ha posat els peus; si més no algun cop en la seva vida.

19

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 20

l’entrevista | Josep Martí | MeMbRe De La PLataFoRMa PeL DRet a La SaLut (PDS)

“el desprestigi premeditat de la sanitat pública vol motivar que la gent es passi a un sistema de mutualitat” David Garcia Mateu

20

retallen la salut. el camí escollit forma part d'una estratègia d'aliances entre el poder polític i el poder financer. amb quin objectiu? privatitzar part de la sanitat. aprimen el sistema públic, allarguen les llistes d'espera, provoquen la seva pèrdua de prestigi... estan reduint la qualitat dels centres hospitalaris premeditadament? evidentment. I així motiven a què la gent es passi a un sistema de mutualitat o assistència privada. amb les retallades han desmotivat el personal sanitari, l'han disgustat... Treballen més i cobren menys. han tancat plantes d'hospital, han tancat urgències... i la gent es desespera. per això ofereixen als pacients l'oportunitat d'anar a operar-se a centres concertats o privats. qui ho paga? el propi catsalut concerta els hospitals privats mentre retalla als públics. és un sistema al qual s'ha de renunciar. al clínic, per exemple, aquest any li han retallat 17 milions d'euros. a la vegada que tanquen plantes i una sèrie de quiròfans.

I aquests 17 milions els hi donen a la capio per la mateixa feina. un altre dels camins que porten a la privatització és la Reforma de l'atenció Territorial. Tanquen els serveis públics d'un lloc per traspassar-los a centres concertats o privats d'altres municipis. després ho pagarà el catsalut... cal tenir en compte que aquí el pas cap a la privatització del sistema públic es va iniciar l'any 81 amb el pujolisme. Van optar per concertar allò que era públic, i l'opacitat i la falta de transparència van atraure a la gent que volia fer negoci. s'està utilitzant l'estructura pública per al lucre privat.

Tot i això les condicions dels privats estan per sota de la pública.

Faran allò que generi més diners. I en un hospital et guanyes la vida fent parts, nens i coses petites. sense gaire tecnologia ni riscos. però quan sorgeixen les complicacions... els tornen a la pública i es renten les mans. com els acusats per corrupció.

La corrupció ja és d'un altre món...

parosa, bagó, crespo... ...I ara la presumpta vinculació del conseller de salut, boi Ruiz, en el sumari de l'Innova per delicte de malversació. fins a quin punt la cúpula de la salut pública està corrompuda?

Mai hauríem imaginat la profunditat i la seva extensió a la sanitat. com s'explica? en primer lloc perquè la societat d'avui dia ha perdut els valors de fa trenta o quaranta anys. I amb el pas del temps ens hem passat a valors de consumisme, d'individualisme, de lucre... aleshores ja no és un problema només dels que manen? és un problema social de pèrdua de valors. I això permet que hi hagui corruptes. i l'altre motiu de la corrupció?

La moral catòlica. Tu pots pecar, confessar-te i l'endemà tornar a pecar. moralment quedes perdonat.

I el model català ha afavorit la corrupció a la sanitat. L'opacitat es barreja amb entitats que no se sap ben bé que són i amb consells d'administració secrets. padrosa treballava simultàniament al catsalut i d'apoderat al sector privat. a aquest no l'ha destituït ni el Govern ni el parlament. però es va crear una comissió per investigar la corrupció a la salut. que ha acabat en res. per què? perquè els que jutjaven eren els propis corruptes. La comissió estava formada majoritàriament per gent del psc, ciu i pp. I ara hem d'afegir que eRc juga un paper molt ambigu en la seva aliança amb Mas. la justícia hauria de ser independent.

La justícia és lenta, els jutges són pressionats i els corruptes indultats. haurem d'esperar... com a les llistes d'espera. aquí els polítics i els seus familiars també tenen preferència. això passa? a tots els hospitals. tot i que la sanitat pública sigui igual i universal?

Igual, però no per a tots. Tothom s'opera: uns abans i altres després.

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 21

cap a tu | Com t’afecten les retallades en Sanitat? | PeR CRiStina MaRtín Pedro alvira, 64, pensionista: CoPaGaMent

Roger borrell, 38 anys, professor: Sanitat PRivaDa

La mesura de l’euro per recepta feia

sóc

estalviar-se de comprar medi-

una mútua privada que se la pagui,

que

els

ciutadans

poguessin

caments. encara que fos un preu

tan baix hi havia gent a la que li suposava una despesa i així evitava

demanar més medicines de les que necessitava.

nora aguera, 22 anys, cambrera: tanCaMent D'HoSPitaLS hi ha hospitals públics on t’atenen fatal, on fa vergonya quan triguen

en atendre els pacients i com

partidari

d’una

sanitat

completament pública. si algú vol

com hauria de passar amb l’educació. No pot ser que el

funcionaris tinguin una seguretat social privada, la sanitat ha d’estar

gestionada de forma pública.

Martí Cañaveras, 65 anys, jubilat: RetaLLaDeS en Sanitat Les retallades són tot política, podien retallar en altres sectors que

no

afectessin

tan

t’atenen. sincerament jo prefereixo

directament a la professió com la

feina com la fan molts treballadors

fan per acabar privatitzant el

que els tanquin, perquè per fer la

millor que no la facin i així ens estalviem diners.

Silvia Soto, 44 anys, servei domèstic: atuR

sanitat. aquestes retallades es sistema. per ells la salut no és tan important com l’economia.

adrià vargas, 19, estudiant: PÈRDua De QuaLitat

em vaig arribar a quedar sense

per què s’ha d’invertir menys en

a l’atur. I sort que finalment vaig

òbviament les retallades han fet

cobertura sanitària per culpa de ser

poder trobar una feina i vaig tornar

a tenir dret a assistència pública. per sort, durant el temps que no vaig

que el sistema sanitari perdi

qualitat, és clar. Mala gestió, perquè s’ha de privatitzar un

servei quan és públic? alguna cosa està fallant.

cap a peus | gener

tenir targeta mèdica, no vaig arribar

a necessitar assistència mèdica.

sanitat pública ara que abans?

21

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 22

o va ei, n ió! c Se c

u

Gener, mes de rebaixes... i de dietes CAP A TAULA

n altre any ha passat, un Nadal més, i un cop més la majoria de nosaltres ha tornat a passar-se de la ratlla. Dinars, sopar quantitats de menjar ingents, alcohol…massa dies de festa i disbauxa que ara passen factura. sabíeu que la paraula més cercada a Google la setmana següent de Nadal (a partir del dia 7, perquè ens entenguem) és justament, dieta? jo mateixa com a encarregada d’un restaurant us podria oferir un interesant estudi del consum d’enciams i productes teòricament saludables i de com es dispara aquests dies. aquest mes volia parlar-vos d’això, de l’efecte “gener” i de petits trucs per a que no se us faci tan avorrit allò de “recuperar la línia”. en primer lloc, les dietes miraculoses no existeixen. són, mai millor dit, “pan para hoy y hambre para mañana”. I més si venim d’un consum abusiu durant les festes. perdrem 2kg en 10 dies, però es que n´ agafarem 3 en altres 15. així que el millor que podem fer és agafar-ho

22

amb calma i projectar resultats mínim a 2 mesos vista. en segon lloc, creure que passar gana ens ajudarà a aprimar. Mentida. passar gana ens donarà ansietat i encara tindrem més ganes de menjar i ho farem amb molta més gula. un repartiment correcte i una bona distribució dels àpats són indispensables per tal de combatre la sensació de gana. Fer mínim 5 àpats al dia és fonamental per aquest objectiu. el següent: “No tinc temps de fer tants menjars al dia”. segur que no? un sàndwich de pa integral amb gall d´ indi o una mica de formatge tipus burgos i una peça de fruita requereix tant de temps?

No. Tenim temps per les xarxes socials, per fumar, per mantindré converses banals pel whatsapp i no tenim temps de menjar? No tenim ganes, o costum; així que toca canviar el chip!

“Menjar sa és molt avorrit”. Doncs fem-

ho divertit!! La meitat de l’èxit d’un plat, i us ho puc ben assegurar com a xef professional, és la presentació. per tant, posem-li imaginació, ganes i fem d’una amanida una obra d’art, amb colors (colors=vitamines) i fem servir un bon oli d’oliva verge i un vinagre de Mòdena, xeres, Moscatell...ja veureu el resultat! I doneu-vos un caprici de tant en tant: uns canelons diumenge, un arrosset...tot esforç ha de tenir premi, i és tant important que us premieu com que us esforceu!

I últim i no menys important: exercici i orientació professional a l’hora de fer dieta. cada cos és un món i cada metabolisme és diferent. Des d’aquest raconet us donem aquests truquets per fer-ho més portable, però si finalment decidiu fer dieta, el primer pas és bàsic: demanar hora a un professional (metge, endocrí, dietista...) perquè us pugui fer unes pautes adequades a cadascun de vosaltres. ànims valents!!

Irene Gonzàlez

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 23

el perfil de... bartomeu Castells

“i si ho provés jo, de traduir la sarsuela al català?”

P

otser el fet que estudiés a l’acadèmia cultura, a l’edifici que actualment és la seu de l’associació de Veïns i Veïnes de sant andreu del palomar, era una senyal de que, uns quants anys més tard, al carnet de soci de l’aVV d’en bartomeu castells hi figuraria un número ben baix, menor a 100. estima sant andreu i l’adora perquè “és un barri diferent a tots els altres, aquí la gent se saluda pel carrer”.

Un andreuenc de soc-rel, col·leccionista de sardanes i amant de les sarsueles

potser el que més el caracteritza és que va ser el primer que va traduir una sarsuela al català, concretament Los Bohemios. L’afició a aquest gènere li ve de família; els seus pares en feien, de sarsueles, i van contagiar aquesta afició a en bartomeu i a la seva germana. De ben petit ja va tenir el seu paper a La gente seria. aquest només va ser el pròleg d’un llarg recorregut en el món de les sarsueles. I és que un dia, entre bambolines, en una representació dels pastorets, el seu amic jordi banacolocha li va co-

mentar que un capellà estava intentant traduir Los bohemios al català. exactament un any més tard, també en la representació dels pastorets, en bartomeu es va tornar a interessar per aquesta idea. I quan li van explicar que la iniciativa no s’havia tirat endavant es va dir “i si ho provés jo, de traduir la sarsuela al català?”. a base de llevar-se cada dia a les 4 de la matinada, va aconseguir estrenar la sarsuela el 1988. “al costat de l’ordinador tinc penjat un cartell de l’estrena de l’època i un dia vaig adonar-me que aviat faria 25 anys d’aquell dia. I vaig pensar que estaria bé fer alguna cosa”. això explica perquè aquesta Mercè, 25 anys més tard i després d’un intens any de feina, penjava el cartell d’entrades exhaurides al saT en la reestrena de els bohemis.

També col·lecciona títols de sardanes, les classifica segons el tiratge i l’autor. I amb poc més de 20 anys ja n’ha recollit prop de 34.000. això vol dir que cada any arxiva al voltant de 1.700 sardanes. O el que és el mateix, des de fa 20 anys, cada dia recull entre 4 i 5 títols de sardanes. No és estrany l’amor per aquesta música i per la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, ja que el seu pare va ser un gran compositor de sardanes. ara només va a plaça a escoltar-se, tot i que de vegades no es pot estar de “ballar-ne alguna per matar el cuquet”. a més a més de les sardanes i les sarsueles, juga a ping-pong, fins fa poc també a tennis, porta la comptabilitat amb l’ordinador i escriu versets o “pinzellades de la vida de la gent”, com li diu ell. però no només dibuixa pinzellades del altres, quan pot també es dedica unes pàgines a ell mateix. escriu les seves vivències en word i assegura que quan les fulleja, s’adona que realment ha tingut una vida plena i sempre sentint-se partícip de tot allò que el fa feliç.

La seva dona de tant en tant l’aconsella que afluixi el ritme, però en bartomeu és una persona activa que seguirà dansant al so de la música de les sarsueles, de les sardanes i de la que faci falta.

Joana Ariet Porta

cap a peus | gener

La seva vida professional –actualment ja jubilat-, primer en merceries i després a la coats com a “cronometrador”, poc va tenir a veure amb les seves aficions que encara li omplen hores i hores.

L’hemisferi dret del seu cervell, aquell que considerem responsable del pensament creatiu, la imaginació o el sentit musical sempre l’ha tingut ben entrenat i actiu. és justament aquesta art, la música, la que li ha robat dolçament moltes hores de son. el seu currículum en el terreny musical comença quan tot just caminava. amb 7 anys ja va entrar a l’orfeó de sant andreu, on feia de tenor i on s’hi va estar 20 anys i també on va conèixer la seva dona.

D’aquí va passar a la companyia de sarsueles dels catalanistes i, uns anys més tard, al casal catòlic.

jOaNa aRIeT

23

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 24

cultura | Patrimoni

“el món ha de canviar. Hem convertit les ciutats en ciutats de cartró pedra”

entReviSta a núRia GiSPeRt, MeDaLLa D’HonoR DeL PaRLaMent De CataLunya i SòCia FunDaDoRa De L'avv

L’ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona assegura que sense el suport de la seva família mai hagués pogut dedicar-se tant a l’activisme social "per una trajectòria vital marcada pel compromís social, que l'ha portat a participar en la política municipal, l'activisme veïnal i cívic". amb aquestes paraules presentaren a Núria Gispert a l'acte d'entrega de la Medalla d'honor del parlament de catalunya el passat 10 de setembre. un guardó del qual en desconeixia la seva existència fins que la seva homònima, Nuria de Gispert - presidenta actual de la cambra catalana-, va telefonar-la per comunicar-li la bona nova.

“Vam arribar a comprar molts terrenys i vam poder fer obres per a equipaments com el parc del Clot o l’Escola d’Adults"

24

Gispert és una andreuenca il·lustre que no dubta en repartir els mèrits de la Medalla: "Li vaig dir a la presidenta que altra gent havia fet coses molt més importants. a la meva vida he fet granets de sorra i sempre en equip". amb 40 entrades per assistir a l'entrega del premi, les va repartir entre representants de totes les entitats on ha treballat i defensat la justícia social -"alguns no els veia des de feia 10 anys"- i la seva família, a qui agraeix el suport durant tot aquest anys: "és per fer un monument a la meva família", assegura.

Núria Gispert, que aquest any complirà 78 anys, s'ha passat més de mitja vida en diverses entitats: l'associació de Veïns i Veïnes de sant andreu (sòcia fundadora), càritas barcelona (presidenta entre 1998 i 2004), apa del col·legi Nostra senyora dels àngels i jesús, Maria i josep (presidenta i secretària, respectivament), entre moltes d'altres, fins arribar a l'actualitat, membre del patronat de la Fundació Internacional Olof palme i membre del consell assessor de la Fundació pere Tarrés. L'activista social no té cap etapa preferida: "cada època té les seves coses. en una etapa en què pots fer mol-

tes coses, estàs molt contenta de tot el que lluites i aconsegueixes. ara que, amb la meva edat, puc fer menys, també estic molt contenta. penso que estic treballant per totes les generacions."

Tot i això, currículum en mà, la seva trajectòria destaca per la seva tasca en els primers ajuntaments democràtics de barcelona. anys dels quals recorda amb especial atenció la reconstrucció del districte de sant Martí: "Vam arribar a comprar molts terrenys i vam poder fer obres per a equipaments com el parc del clot o l'escola d'adults". Durant tot aquest període dedicat a la política executiva, Gispert va observar que "barcelona té dues cares". segons ells, es mantenen avui dia. De fet, si ara ostentés un càrrec a la ciutat "entraria de ple a ciutat Vella. en tots els temes, sobretot l'urbanístic, amb un pla de xoc dels desnonaments i lloguers socials en pisos buits".

Núria Gispert és una de les sòcies fundadores de la nostra aVV i recorda la lluita per aconseguir la Rambla de Fabra i puig com "la lluita més dura i complicada". Des de fa anys està desvinculada del dia a dia del barri, tot i ser una lectora habitual del cap a peus, però no se n'està de fer una crida davant els problemes més importants que té ara el nostre barri: l'Institut de secundària, activitats de lleure laic i un pla d'habitatge social.

Núria Gispert, sòcia fundadora de l’AVV, recorda la lluita per aconseguir la Rambla de Fabra i Puig com “la lluita més dura i complicada”

"en aquests anys, ens hem dedicat a fer les ciutats fent molta pedra. però em fa por que durant molts anys, ho hem fet bé, però no hem fet humanisme, ni valors. hem convertit les ciu-

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 25

aLaIN GaRRIDO

cap a peus | gener

25

tats en ciutats de cartró pedra", declara amb contundència Gispert. La seva crítica té un missatge positiu cap a les noves generacions: "el món ha de canviar. el canvi ha de venir dels ciutadans. La globalització no es pot parar, hem d'agafar les coses bones que té i que cadascú treballi i lluiti on sigui, però que busquin la justícia social, la solidaritat i que no discriminin per raça ni sexe", assegura amb vehemència.

diverses entitats relacionades amb el marc educatiu sense exercir mai com a professora, tot i llicenciar-se en Magisteri. La seva experiència li permet criticar amb tots els ets i uts l'actual sistema educatiu, el qual troba "inadmissible" per les continues modificacions amb canvis de govern i reclama que l'estat doni eines per "donar a conèixer un model de viure amb unes normes ètiques que els ensenyin a ser persones".

al llarg de tota la seva trajectòria professional ha treballat en

Alain Garrido

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 26

cultura | Festes populars

la colla d’un dels carros, formada per Joan vidal busquets, Josep payes pons i arcadi galbas guixé. /

els tres tombs, més vius que mai

a

FacebOOk TRes TOMbs saNT aNDReu

La tradició té el seu orígen al 1924 i celebra el passat agrícola de Sant Andreu

26

ntigament els Tres Tombs de sant andreu de palomar es celebraven en la diada de sant antoni abat, patró dels animals de companyia i de peu rodó, la qual s’escau el 17 de gener. Tanmateix, la dinàmica dels nous temps en una població plenament urbana va fer que la festivitat es commemorés en dia festiu –el diumenge següent a la Diada de Reis.

La implantació de la indústria així com l’arribada de nova població va comportar el creixement urbà a l’antic terme municipal. aquest fet va suposar la desaparició de més de 100 masies, les quals estaven escampades per tot el territori andreuenc. per tal de preservar el passat agrícola i ramader l’any 1924 es funda la societat per a la Festa de sant antoni abat –amb antecedents esmentats a finals del segle xIx. La citada entitat ha estat des d’aleshores l’organitzadora dels tradicionals Tres Tombs a sant andreu de palomar. Només el parèntesi de la República en guerra va obligar a suspendre la festa.

L’edició d’ enguany va tornar a reunir a milers de veïns i veïnes per tal de contemplar un any més la desfilada dels cavalls i mules arrossegant carros farcits de llenya, fruita, cerveses, de

bidons de llet...així com carruatges amb polítics de primera i segona fila. aquests polítics de primera i segona fila escenifiquen amb la guerra de caramels una tradició arrelada en plena democràcia (per a molts ens pot semblar una animalada de ca l’ample però en temps de dictadura aquest fet era impensable i a dia d’avui ens demostra que la pluralitat democràtica existeix). els borregos i el vi de dolç ofert als genets i acompanyants –i en algun cas als cavalls i a les mules– van donar dolçor a la festa. per altra banda, el dissabte precedent a la festa es celebrà una nova edició dels Tres Tombs Infernals. aquest cop amb clara referència a l’efemèride de mode, els 300 anys del 1714.

Malgrat que en el mateix moment jugava l’atlético de Madrid contra el barça la plaça de can Fabra era plena de gom a gom. Fet que demostra que l’escenificació dels tres pecats infernals i la fermesa del sant en no caure-hi va in crescendo.

L’organització –magnífica posada en escena– va anar a càrrec dels Diables de la satànica.

Pau Vinyes i Roig

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 27

esports | Futbol i natació

objectiu: ueSa, la permanència

L’equip de Patxi Salinas aspira a augmentar posicions a la classificació del grup tercer de Segona Divisió B per assegurar-se mantenir la categoria jornades irregulars, empats, derrotes, victòries, dubtes... amb aquestes paraules es podria començar a descriure la temporada actual de la ue sant andreu. La falta de seguretat amb la possessió de la pilota provoca inestabilitat a nivell esportiu. partits amb poques arribades juntament amb la falta d’encert genera dubtes sobre el model de joc. Tot i això, l’equip quadribarrat segueix lluitant per a guanyar posicions a la classificació. algunes victòries destacades com el 3-1 contra el badalona, un rival directe, deixen veure que encara hi ha molt futbol per a oferir al Narcís sala.

Ramírez ha estat el que més participació ha tingut de tots tres.

L’altra cara de la monera són els nous fitxatxes: albert Mozó i antonio Matas. a més, Victor alonso, recuperat de la lesió, torna a tenir fitxa amb el primer equip. albert Mozó, central català, arriba per reforçar l’eix de la defensa andreuenca. Té 22 anys i prové del constància, on ha disputat dotze partits de lliga durant la primera volta. el segon reforç d’hivern és antonio Matas. el davanter madrileny prové del prat i és un punta de 187 cm amb bon joc aeri, tècnic i amb molta capacitat per a jugar sense pilota.

al mercat d’hivern hi ha hagut algunes novetats a la banqueta andreuenca. boris, adri Ruiz i aitor no seguiran vestint la samarreta de la senyera. boris fitxa pel prat, adri Ruiz se’n va cedit fins a final de temporada al Vilafranca de Manel Delgado i aitor encara està pendent de trobar equip. cap dels tres davanters ha acabat de fer-se un lloc a l’equip durant aquesta primera volta. amb 267 minuts disputats i un gol a la lliga, aitor

el club andreuenc ja disposa d’una revista oficial, d’edició mensual, on s’hi pot trobar un recull de l’actualitat del club al darrer mes. enguany surt el segon número, disponible gratuïtament a la botiga oficial de la ue sant andreu i a diferents comerços del barri.

REVISTA OFICIAL UE SANT ANDREU

David Garcia

L’

L’equip de natació absolut femení ha guanyat a Castelló equip de natació absolut femení s’ha proclamat campió d’espanya en els campionats estatals d’hivern celebrats recentment a castelló. aquesta competició, que a més de les medalles individuals premia els millors clubs en la classificació per punts, ha elevat les andreuenques al primer lloc del podi per davant del sabadell i del Metropole de Las palmas. el triomf s’ha fonamentat en les quatre medalles d’or, obtingudes per la mundialista jessica Vall en els 100 metres esquena, i els equips de relleus de 4x50 lliures, 4x50 estils i 4x100 estils. en equips també han caigut dues plates, en 4x100 lliures i 4x200 lliures. La resta de podis han estat protagonitzats per l’esmentada jessica Vall, que ha obtingut la plata en els 100 estils i els 200 braça i el bronze en 50 braça; l’altre pal de paller de l’equip ha estat la internacional júnior àfrica zamorano, amb dos bronzes en 50 braça i 100 estils. sense podi però amb brillants actuacions en les finals de les

seves proves, també han estat determinants els resultats obtinguts per sandra Gràcia, Marta Gonzàlez i Laura Gàlvez. L’equip masculí ha hagut de conformar-se amb el quart lloc de la classificació final, per darrera del canoe de Madrid, el sabadell i el Metropole. juanmi Rando ha fet dues plates en 50 i 100 esquena, i s’han sumat dos bronzes per equips en 4x50 estils i 4x100 estils.

Tot plegat ha completat un extraordinari final d’any, en el qual jessica Vall ha obtingut un excel.lent sisè lloc en els 200 metres braça en els campionats d’europa en piscina curta, a Dinamarca, on també hi han pres part el nedador Víctor Goicoechea i l’entrenador jordi jou, formant part de l’equip tècnic federatiu.

JJ Aymerich

cap a peus | gener

el Sant andreu, campió d’espanya d’hivern

27

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 28

en Conte Son

C

om que es llevava força abans que el sol sortís, al capvespre s’adormia pels racons. però el seu geni no el deixava doblegar, i estirava i estirava el fil de la vigília fins que no podia més, fins a sentir-se tan exhaust que el cos li fes fer coses que el seu cap potser no hagués volgut.

I tenia males cares i rebots horribles per a tothom. sobretot per als seus. en això, mal ens està dir-ho, era pastat al seu pare, capaç d’enamorar la concurrència més diversa amb la seva gràcia natural i el seu talent d’embaucador i alhora renegar per sota el nas, com li havia ensenyat a fer la seva mare, l’àvia, i llençar improperis feridors als qui intentaven, no sense jugar-s’hi uns quants rebufs, d’encalmar la fera inoportuna sorgida del no-res. el podia despertar qualsevol cosa. avui el so inaudible de la nevera que reposa, avui el brunzit d’algun insecte alat que rondés la mosquitera. I tan era si la nit abans s’havia allitat tard, això no transcendia. el seu cosset de criatura de cinc anys necessitava hores i hores i més hores per viure tot allò que el món li presentava al seu davant. No podia estar-se al

La Méteo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela el desembre fou de clar domini anticiclònic, amb una primera meitat amb un anticicló inamovible, l’ambient assolellat i suau de dia però fred de nit foren els protagonistes. La segona meitat de mes ha estat més dinàmica amb arribada de fronts atlàntics, algunes pluges i ventades, sobretot pels volts de Nadal i sant esteve. La temperatura s’ha quedat en +0,4ºc respecte la mitjana climàtica, però ha plogut molt menys del que tocaria, per tercer desembre consecutiu. a barcelona, mai s’havien enregistrat tres desembres amb tanta poca pluja, 21mm entre 2011, 2012 i 2013.

28

Per Andreu Giralt

llit si hi havia un sol joc encara per imaginar amb els mateixos ninotets de sempre. per què no sortir de puntetes cap al menjador i fer les mil i una proeses, per què no assajar de viure vides fascinants? com quedar-se al llit si tenia a les mans la clau per escriure el món sencer? I omplia fulls i més fulls amb lletres de totes les mides que explicaven sencer el mapa de la seva existència petita i important.

I com, llavors, aquell pare a qui, mal ens està dir-ho, s’assemblava un poquet massa, sortia malhumorat de barallarse amb un telèfon prematurament envellit que li feia de despertador, i mastegava algun dels seus renecs quan el veia a ell, feliç amb la seva solitud, amb la seva vida petita i important, amb els seus jocs i les seves lletres menudes i gegants? Llavors, aquell pare que s’assemblava molt al seu fill, i això potser sí que es podria dir, rectificava una mica tard però encara a temps, per empassar-se el mig renec i regalar un bon dia al seu petit, que en veure’l es llançava als seus braços per menjar-se’l a petons.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

17,7ºC 3,1ºC 10,69ºC 1034,6hPa 991,3hPa 1022,79hPa 15,8mm 8,0mm

4 30 11 25 20

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 29

XaRXa De MotS

no s’embriaga. altre cop, element metàl·lic de nombre atòmic 77.

VeRTIcaLs. 1. substància que vol fer més amable un medicament. soldat pelat, sense relleu. 2. assaonar perquè que la sal penetri en una vianda. Vibració audible. 3. Filla gran. La mal anomenada alta, per contraposició a la V. 4. escola bressol Municipal, com el palomar o la Filadora. punt de desig extrem. Vocal llarga i prima. Regió muntanyosa de l’àsia central.

5. qui lloga un bé conjuntament amb una altra persona. 6. universidad Tecnológica de Tijuana. esclerosi Lateral amiotròfica. àcid al·lucinogen molt de moda en temps dels beatles. L’obrim amb querosè i la tanquem amb paté. 7. Galleda balear (al revés). Fricativa labiodental sorda. Interjecció que exhorta a fer alguna cosa (al revés). La segona del singular (al revés). 8. jove macarró, que viu a costa d’una prostituta. Resum femení dels fets més rellevants de l’any. 9. Oclusiva alveolar sonora.

Fallada. consonant que acostumem a pronunciar indefectiblement quan tastem un bon bombó. síl·laba repetida fins a dos cops en el nom d’un ball que combina ritmes de rumba i mambo (al revés). 10. Organització no governamental, gràcies a la qual els governants descansen de moltes de les seves obligacions. sigles en anglès de l’associació de Golf dels estats units. Distret i agradable. 11. Deïtat egípcia encarnada en l’estel més proper a la Terra. ancià que viu la seva novena dècada sense haver-la completat. 12. expulsar toxines mentre el cos s’exercita. Molestar algú a cop de tabal.

cap a peus | desembre

hORITzONTaLs. 1. especialistes del pensament filosòfic o de l’enriquiment a través del joc borsari. 2. Remoure amb ganes, un líquid. Vehicle apte per a la travessa oceànica o espacial. 3. especialista en temperatures, pressions i humitats, l’objecte d’estudi del qual fa anys que està canviant. primera vocal, segons l’ordre alfabètic. 4. Institut de premià de Mar. erra. emoció que ens protegeix davant dels perills. Metall preciós del mag Melcior. 5. Dit de la persona d’idees avançades al seu temps. Toc que es fa a una porta per demanar que l’obrin, o per telèfon perquè ens contestin. 6. Institut d’estudis Gironins. esperit escandinau. corda que subjecta la pena de l’antena d’una vela llatina durant les empopades. 7. si existís un cereal anomenat enè, aquest seria el nom de la seva substància addictiva. Llenguatge d’un grup, ple d’expressions incomprensibles pels qui no en formen part. 8. Nord de Dakota del Nord. cinc-cents romans. article formal per a noms propis femenins (al revés). Nom que els otomans donaven a l’amo. 9. Instrument de sotmetiment i tortura emprat segles ha, format per tres pals sobre els quals es lligava el torturat, i el nom del qual és a l’origen de la paraula treball. xai (al revés). 10. cal saber llatí per dir, és clar, en ablatiu, que som a l’estiu (al revés). prefix grec que pot voler dir “contra” o “amunt”. 11. La primera de les roques i l’última del mar. senyora molt important (al revés). Tram d’una carretera o d’una via fèrria que es desvia expressament per anar a un lloc per on no passa el traçat principal. 12. arsènic. Iridi. encarregada del servei, per exemple, al parlament. 13. propietat que posseeix qui

Per Andreu Giralt

29

ria 9. d. error. m. axt 10. ong. usga. ame 11. ra. octogenari 12 suar. atabalar

verticals. 1. excipient. ras 2. salprendre. so 3. primogènita. b 4. ebm. g. pamir 5. coarrendatari 6. utt. ela. lsd. e 7. laop. f. aie. ut 8. arlot anua9. tripalium. eb 10. etatsea. ana 11. r. amad. ramal 12. as. ir. uixera 13. sobrietat. ir

horitzontals. 1. especuladors 2. xarbotar. nau 3. climatòleg. a 4. ipm. r. por. or 5. progre. truc. 6. ieg. elf. osta 7. eneina. argot 8. ndn. d. an. aga

capapeus-gen589_Maquetación 1 26/01/14 15:32 Página 30

verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

Fes-te sòci/a de l’associació!

capapeus-gen589_Maquetaci贸n 1 26/01/14 15:32 P谩gina 31

capapeus-gen589_Maquetaci贸n 1 26/01/14 15:32 P谩gina 32