Capapeus feb 590

capapeus-feb590_Maquetaci贸n 1 20/02/14 00:30 P谩gina 1

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 2

Apunta’t als cursets de l’AVV!

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 3

E DI TORI A L

Alerta! La majoria de desnonaments es fan a persones llogateres

U

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

n 80% dels 3.000 desnonaments que es van produir l'any 2013 són per impagaments de contractes de lloguer, i alguns d'aquests, a habitatges en règim de protecció oficial. Aquestes dades són a les que han tingut accés els membres del Consell de l'Habitatge Social de Barcelona aquest febrer.

Al mateix temps la Síndica de Greuges de Barcelona ha presentat l'Informe anual del 2013. La majoria de les queixes són sobre temes relacionats amb l'habitatge. Entre aquestes queixes, hi ha la dels llogaters dels pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona (PMHB) que, per causes sobrevingudes, no han pogut fer front als pagaments del lloguer. Les AAVV i la Síndica han demanat al govern i al PMHB que no deixi ningú al carrer. L'Ajuntament s'hi ha compromès i de moment estan aturats els processos judicials contra algunes famílies, algunes d'elles veïnes de Sant Andreu. edita: ASSoCIACIó dE VEïNS

dE SANt ANdREU dE PALoMAR president: SANtI SERRA

vicepresidenta: GEMMA ARMENGoL I RoSSELL

president d’honor: FRANCESC PoRREt dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

LA REVIStA I L’AVV qUE L’EdItA No ES FAN

RESPoNSABLES dEL CoNtINGUt dELS ARtICLES I LES

NotES SIGNAdES PER PARtICULARS I CoL·LECtIUS.

8

Un altre aspecte relacionat amb l'habitatge són les queixes de persones que estan pendents de reallotjament per afectació urbanística. “L’escassa capacitat econòmica dels seus habitants, el temor a no poder assumir les condicions econòmiques dels pisos nous que se’ls ofereixen, la por a ser desarrelats pel trasllat de barri, i la manca de manteniment de les cases on encara viuen, són els problemes més greus. Es tracta de situacions que afecten físicament, psíquicament i econòmicament els veïns pels llargs terminis de les operacions urbanístiques.” diu la Síndica. A Sant Andreu, tot i haver resolt moltes de les afectacions urbanístiques del Nucli Antic de Sant Andreu, encara en queden sobretot a la zona Nord de Sant Andreu. Pendents de reallotjament estan alguns dels veïns i veïnes del carrer Palomar pendents que el Consorci de la Zona Franca els construeixi els nous habitatges als terrenys de les antigues Casernes, o l'efecte que produeixen la situació de deixadesa dels solars buits del PERI Lanzarote-Residència, pendent que es facin els equipaments i habitatges previstos.

www. AVVSANtANdREU.CAt - REVIStACAPAPEUS@GMAIL.CoM INFo@AVVSANtANdREU.CAt

*

C/ BALARI I joVANy, 14 - 08030 BARCELoNA dE dILLUNS A dIVENdRES dE 18 A 20 H

)

93 345 96 98

portada: david garcia

coordinació de redacció: ALAIN GARRIdo I joANA ARIEt PoRtA disseny i maquetació: ELMA VILA I CRIStINA GARdE

equip de redacció: xAVIER oLIVERES, joRdI RABASSA, PAU VINyES, GEoRGINA RIFé,PERE MASSANA, ANdREU GIRALt, GENíS PASCUAL, dAVId Royo, NAtàLIA RIVERo, IRENE CAIxàS, joANA ARIEt, MoNtSE tARRé, joRdI URtàSUN, SERGI CoRRAL, SERGI CABEZA, PAU MAdUELL, GEMMA ARMENGoL, jj. AyMERICH, óSCAR MALo, RoSA

PURSALS, ALAIN GARRIdo, IRENE GoNZáLEZ, AdRIANA VALERo, EdU SoLER, oRIoL AGULLó, dANI GoMEZ, EdGAR CRIStòBAL, xAVIER ARAGALL, jAUME PRAtS, MERItxELL RIBAS, IRENE EZqUERRo, AdRIANA VALERo, jUdIt CAMARGo, jAUME GIL, CRIStINA MARtíN, dANI GóMEZ, ISRAEL PARAdA, dAVId GARCIA I EStER BUENo. fotografia: xAVIER dE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGAdA, joSé NAVARREtE, VíCtoR ZAPAtA, ANdREU CARRASCAL, dAVId Royo. correcció: IRENE CAIxàS, xAVIER oLIVERES, RICARd RIPoLL, ALAIN GARRIdo, EVA CABRERA, ANNA Moyà, joRdI BALARt. publicitat: VERóNICA GoNZàLEZ (93.3450576)

impressió: GRáFICAS CAMPáS S.A

periodicitat: MENSUAL, dE SEtEMBRE A jULIoL (11EdICIoNS L’ANy)

distribució: A doMICILI PER ALS SoCIS dE L’ASSoCIACIó dE VEïNS I VEïNES, ALS CoMERçoS ANUNCIANtS I A LES ENtItAtS dE SANt ANdREU dE PALoMAR

capapeus-feb590_Maquetaci贸n 1 20/02/14 00:30 P谩gina 4

Segueix-nos a Twitter i Facebook!

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MoStRA dE PIN-

tURA dE 10 A 13.30H. CAdA PRIMER dIS-

SABtE dE MES No FEStIU.

>amics de la fabra i coats C/ SANt AdRIà, 20. LoCAL 12

tEL. 609 88 57 53. HoRARI d'AtENCIó: dI-

joUS, dE 17 A 19 H

CAN GALtA CREMAt, dC dE 19 A 20.30 H

CURSEtS GRAtUïtS dE SARdANES. t'ENSENyEM A BALLAR, CoMPtAR I REPAR-

tIR!www.FoMENtSARdANIStA.ENtItAtS

BCN.NEt

>grup teatral antifaz. LoCAL dE

SANt PACIà. 932744501 (jESúS). dE 22.00

A 22.30H, dLL I dC.

www.GtANtIFAZ.oRGt. ANtIFAZ@Hot-

>ateneu obrer de sant andreu. ABAt

MAIL.CoM

dj. www.AtENEUSANtANdREU.oRG

>esbart mare nostrum. LoCAL dE

>orfeó l’eco de catalunya. ABAt

tENS ENtRE 6 I 13 ANyS I VoLS APREN-

odó, 71. 933112343 . dE 17 A 20H dE dLL A

odó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjoS dLL

I dj dE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAjoS dj dE 17.30 A 19H.

13 .......

>associació de dones pal·las-ate-

GUIN ACoNSEGUIR UNA SoCIEtAt MéS

CULtURA PoPULAR dE SANt ANdREU

C/ ARqUíMEdES, 30 609 41 68 65. dIME-

CRES, dE 17 A 19 H

>coral sant andreu. LoCAL dE SANt PACIà. 933525313. ADULTS: dj dE 21.45 A

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

dj dE 18.15 A 19.15H (PEtItS) I dE 19.15 A

20.30H (MItjANS I GRANS).

933111038. A totES LES doNES qUE VUL-

jUStA. totS ELS dIjoUS A LES 19H.

>cordada, associació excursionista i ecologista. CUBA 2. CAN GUARdIoLA.

935019801. VISItES CoNCERtAdES dE

19.30. SENdERISME I ACtIVItAtS dE MUN-

tANyA GUIAdES. tRUCA’NS I t’INFoRMA-

REM. SECREtARIA@CoRdAdA.oRG,

27 .......

PAH i consistori busquen pisos buits

Joana Albes, botiguera de Queviures Irene Caixàs fa un repàs a les estrenes Canvi d’entrenador al UESA

>agrupació excursionista munta-

nya. MoNtSEC, 9. 933469604. dM I dj dE

20 A 22H. ACtIVItAtS dE MUNtANyA, SoR-

20 A 21H o 21-22H I dMC dE 19-20H o 20-

PELEoLoGIA. www.AEMUNtANyA.CAt

>coral capella gramalla. PARRò-

24 .......

www.CoRdAdA.oRG.

tIdES INFANtILS, SENdERISME, Bt,

21H.

23 .......

dLL. A dj.dE 10 A 14 H., dLL. I dC. dE 16 A

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. dM dE

La casa okupa perilla

dRE A BALLAR dANSA CAtALANA, VINE!

>centre d’estudis ignasi iglésias. IG-

>associació de puntaires. CENtRE dE

11 .......

El 15 de març reinicien les obres

MONOGRÀFIC

nea. CUBA, 2. CAN GUARdIoLA.

20H.

9 .......

Acabar amb l’aïllament de la gent gran

SANt PACIà. dV. dE 17.30 A 19.15H. SI

GRUP CULTURAL.

NASI IGLESIAS, 33. 933463990. dM dE 17 A

SUMARI 8 .......

ESqUí, ALtA MUNtANyA, FotoGRAFIA, ES-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

qUIA dE SANt ANdREU. ASSAjoS dM

sant andreu. GRAN dE SANt ANdREU,

SI t’AGRAdA CANtAR, t’ESPEREM.

MEMòRIA.

>casal d’avis bascònia. BASCòNIA, 42.

>ateneu harmonia-federació d’enti-

SEtS PER GENt GRAN.

andreu de palomar. www.AtENEUHAR-

amb visita concertada.

21 A 23H oRFEoLALIRA@LyCoS.ES. BUS-

>casal catòlic sant andreu. PoNS I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

CoRdES.

dIVENdRES dE 17 A 22HRS. ACtIVItAtS:

>casa asil de sant andreu de palo-

(ACtIVItAtS CULtURALS), tENNIS tAULA,

21.30H. SoM UNA CoRAL dE GENt joVE.

933459495. ACtIVItAtS, tALLERS I CUR-

>orfeó la lira. CoRoLEU, 15. dMC dE

qUEM CANtAIRES PER REFoRçAR LES 4

111. ACtIVItAtS, tALLERS, REFoRç dE LA

tats cultural i de lleure de sant MoNIA.BLoGSPot.CoM

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. dE dIMARtS A ESCACS, tACA (PINtURA), BENAVINGUtS

mar. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSqUEM

ESBARt MARAGALL.

FERENtS tASqUES dE VoLUNtARIAt.

>la lirica de sant andreu

>foment sardanista andreuenc. CAN

LALIRICAdESANtANdREU@GMAIL.CoM

PERSoNES dISPoSAdES A REALItZAR dI-

GUARdIoLA, dILL dE 19 A 20.30 H

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.LALIRICAdESANtANdREU.CAt

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de febrer.

FEINA

(Me ofrezco para trabajar de atención directa con el público o para cuidar a personas en hospitales. Soy responsable, seria y bien organizada.

Esther. Tel. 660 66 10 88.

(M’ofereixo per a cuidar persones grans. Títol de treballadora familiar.

María. Tel. 93 466 29 65 / 655 80 87 42.

(M’ofereixo per a tasques de neteja i per a cuidar persones grans. Ana María. Tel. 93 359 91 70.

(S’ofereix senyor per a reformes de la llar. Obra, fontaneria i pintura.

Seve. Tel. 664 70 60 39.

(M’ofereixo per a donar classes particulars de repàs d’informàtica. Tots els nivells i edats, tant particulars com en hores convingudes laborals.

Preu assequible. Tel. 93 408 33 45.

Daniel.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01.

6

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar. (Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar perso-

nes grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

moto al carrer Malats. Preu econòmic. Tel. 630 13 61 81.

C . N SANT ANDREU

IMMOBILIARI

(Es lloga aparcament a Fabra i Puig, 63 per 90€. Tel. 660 30 76 78.

(Venc títol del CN Sant Andreu per 725€. Donem possibilitat de comprar un segon títol. Jordi. Tel. 616 00 90 12.

(Es ven plaça d’aparcament al CN Sant Andreu. Planta 3. Preu: 22.000€. Tel. 660 30 76 78.

(Venc 2 títols del CN Sant Andreu per 650€ cadascun (junts o per separat). Tel. 93 311 41 86 (trucar de 8 a 9 del vespre).

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran a la plaça Orfila. Tel. 676 21 84 14.

(Venc títol CN Sant Andreu. Preu: 900€. Opció de dos títols per 1400€.

Borja. Tel. 695 54 22 56.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb Guardiola i Feliu.

Plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar.

Preu: 75€. Tel. 93 345 56 41.

(Venc 2 títols del CN Sant Andreu.

Tel. 659 20 63 23.

(Es lloga plaça de pàrquing per a moto, al carrer Joan Torras. Únic nivell i molt accessible. Tel. 617 187 995

(Venc títol del CN Sant Andreu per 750€. Ignasi. Tel. 607 90 95 94.

(Venc 2 títols del CN Sant Andreu.

800€ cadascun. Tel. 609 88 54 25.

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer Grau. Preu econòmic.

Tel. 649 16 67 25.

(Venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13 61 81.

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran al carrer Servet. Tel. 676 21 84 14.

(Senyora busca senyor d’uns 68 anys i sense compromís per a ballar i passejar. Amistat. Tel. 93 345 22 86.

(Llogo plaça de pàrquing al carrer Recesvint, 14, a peu de carrer. Tel. 93 345 73 62.

(Es ven catifa de 230x170 cm juntament amb màquina d’afaitar Philips 3000 Doble Action. Preu: 50€ ambdues coses. Ramon. Tel. 627 89 53 42.

(Venc plaça de pàrquing àmplia al carrer Neopàtria amb Fabra i Puig.

Tel. 93 311 19 15.

(Es lloga plaça de pàrquing per a

DIVERSOS

(Es ven cinta caminadora més reproductor mp3 de 255 mw per 60€.

Ramon. Tel. 627 89 53 42.

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de febrer.

Pau interior, relax i imaginació

Dansa del ventre, tai-txi, ioga, patchwork, pilates i manualitats és l’oferta de cursets de l’AVV per al proper trimestre

A les classes de ioga es respira una tranquil·litat poques vegades vista en el dia a dia dels nostres veïns atrafegats per la rutina. La professora Anna trasllada una concentració innata als alumnes i els submergeix en un univers de silenci i pau interior mitjançant aquests exercicis de tradició mil·lenària. després de la sessió, tots surten molt calmats i plens d'energia per emprendre una altra setmana.

A la classe de dansa del ventre, un grup d'alumnes són, en boca de la seva professora, la Kalima, "una família". tenen ganes d'ampliar el grup i poder anar junts a fer exhibicions a finals de curs, com la que varen fer l'any passat a l'Escola In-

Redacció

Ens ha deixat Antoni Coll i Llonch, pare del gerent del Districte

El proppassat dimecres dia 22 de gener ens va deixar l’Antoni Coll i Llonch, pare del gerent del districte de Sant Andreu, en Salvador Coll i Artés. Nascut al carrer Virgili de Sant Andreu de Palomar l’any 1925. Vinculat laboralment a l’empresa Macosa, fàbrica dedicada a l’enginyeria i orientada principalment a la indústria metal·lúrgica, la qual el 1989 es fusiona amb la Maquinista terrestre i Marítima. En l’àmbit educatiu en els darrers anys de la seva vida professional els dedica a l’ensenyament, concretament en el camp de la formació professional. Vinculat a la vida associativa de Sant Andreu de Palomar des de ben jove. des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar i el Sant Andreu de Cap a Peus volem expressar el nostre més sentit condol a familiars i amics per tan sensible pèrdua.

Redacció

cap a peus | febrer

descansar després d'una jornada laboral, evadir-se dels exàmens i treballs, ocupar el temps lliure després de jubilar-se o simplement practicar el hobby favorit. L'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu ofereix cada any una sèrie de cursets per poder gaudir en grup d'una bona estona i descobrir noves formes de diversió. El local de l'AVV acull classes de dansa del ventre, ioga, manualitats, tai-txi, patchwork i pilates. Les inscripcions per als propers cursets -d'abril a juny- comencen el proper 17 de març.

dustrial d'El Clot. Aquí no hi ha tanta clama, més viat, brega i bellugadissa. Però se surt igual de radiant i feliç que amb la relaxació del ioga o pilates. La proposta és ben variada i, per aquells que no vulgueu moure el cos, podeu elegir entre el patchwork -retallar i cosir peces de roba diversa- o manualitats i fer aflorar la vostra imaginació. La pau interior, el relax i la imaginació us esperen a l'AVV.

7

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 8

El DHUB organitza dos itineraris guiats per Sant Andreu CULTURA

El Museu del disseny de Barcelona planteja dos itineraris guiats, Sant Andreu, de l'agricultura i la indústria a l'alta velocitat i Passat i present urbà del disseny Hub Barcelona.

Els dos itineraris proposen explicar la història, l'evolució i la transformació d'aquests dos barris des del segle xIx fins a l'actualitat mentre es descobreixen alguns dels edificis més singulars de cada època. A través d'alguns edificis representatius —com ara la Casa Bloc— i els plans urbanístics, es pot explicar l'evolució de Sant Andreu des del final del segle xix, en què era un municipi dedicat a l'agricultura i a la indústria, fins a l'actualitat, moment de plena transformació per la reconversió dels terrenys de les antigues casernes militars, l'arribada del tGV, la construcció de les noves estacions de Sant Andreu i Sagrera, i la futura obertura del Parc Lineal. L’activitat s’organitza els dies 26 de gener, 23 de febrer, 23 de març, 27 d'abril, 25 de maig, 15 de juny i té una durada de tres hores i un preu, per persona, de 8,5 euros. / Redacció

Recull de fotografies sobre el Rec Comtal 8

El Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, amb la col·laboració de l’Associació de Puntaires, exposa fotografies cedides per Eduard Molins que mostren la influència del Rec Comtal en el Sant Andreu del segle passat. / Redacció

PhotoSagrera exposa a la Fàbrica de Creació

El grup fotogràfic PhotoSagrera ofereix un recorregut visual a través del món escènic del jazz a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. / Redacció

El projecte Radars vol acabar amb l’aïllament social de la gent gran

Des de novembre, serveis socials, entitats i casals es reuneixen per tirar endavant la iniciativa

E

l projecte Radars és una iniciativa que va néixer l’any 2008 al barri del Camp d’en Grassot, al districte de Gràcia, amb la intenció d’ajudar a les persones més grans de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys, per tal de garantir el seu benestar social i la complicitat del seu entorn. El projecte gira entorn una figura fonamental: els “radars”, persones del barri compromeses a estar atentes a la dinàmica diària de la gent gran que coneixen i que, en cas de notar canvis, es posen en contacte amb els responsables del projecte.

Al 2012 el projecte Radars esdevenia una Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, desplegant-se pels barris de la ciutat comtal sota la direcció de l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Així, un cop la iniciativa va consolidar-se al barri de Gràcia, es va anar implementant als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí, Horta-Guinardó, Les Corts, Ciutat Vella, l’Eixample, Nou Barris i, finalment, Sant Andreu. Avui dia, el projecte compta amb la col·laboració d’un total de 164 entitats ciutadanes i 711 veïns i comerciants que hi participen amb la finalitat de reduir el risc d'aïllament de la gent gran del seu barri.

Fina Pidelaserra, directora territorial dels Serveis Socials de Sant Andreu, explica que des del novembre ja s’han realitzat dues reunions per crear la taula d’entitats i serveis que formaran part de l’extensió del projecte al barri. Avui dia, els adherits al desplegament del Radar a Sant Andreu ja són 12. tanmateix, es preveu que la posada en marxa de la iniciativa pel que fa a la prospecció de persones grans amb risc d’exclusió social s’iniciï en un període aproximat de 5 ó 6 mesos.

El primer pas del projecte, conegut com el “porta a porta”, el realitzaran voluntaris formats i coordinats que informaran habitatge per habitatge amb un doble objectiu. En el cas que qui els atengui sigui una persona adulta, es demanarà si està interessada en col·laborar amb el projecte i es facilitarà un número de telèfon del Centre de Serveis Socials del barri. Si qui respon a la porta és una persona de més

El primer pas del projecte, conegut com el “porta a porta”, el realitzaran voluntaris de 75 anys, els treballadors realitzaran, amb el consentiment d’aquesta, una entrevista per detectar si gaudeix o no de l’ajuda que requereix. En cas que l’entrevistador cregui que aquesta persona es troba en risc d’aïllament, derivarà el cas a l’equip de Serveis Socials d’Atenció Primària del barri, que s’encarregarà de valorar el tipus d’intervenció que requereix la persona entrevistada.

Pidelaserra destaca la “col·laboració total” que ha trobat en Sant Andreu “tant per part dels serveis, com dels casals, dels veïns i la gent gran”. Per la seva banda, Celia Guaita, treballadora social del Centre de Serveis Socials de Sant Andreu, afegeix que aquesta experiència els ha servit per comprovar que “la gent té moltes ganes d’opinar sobre el tema” i destaca el sorprenent entusiasme amb què els veïns s’han involucrat en el projecte.

Adriana Valero Dengra

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 9

protesta veïnal al pont del treball per explicar als veïns el projecte de tgv. / ARxIU AVV

L'alcalde Xavier Trias posa data a l'Estació de la Sagrera

E

Les obres es reprenen el 15 de març i acabaran, segons el consistori, el 2019

La seva resposta es va desglossar en cinc grans eixos. Primer, les obres de l'estació de la Sagrera es reprenen el proper 15 de març. Segon, l’estació de la Sagrera estarà acabada l'any 2019. tercer, l'estació de la Sagrera costarà 600 milions d'euros. Aquests diners han de venir de dos llocs: el Ministeri de Foment té a la seva caixa 255 mi-

lions d'euros destinats a la Sagrera i l'alcalde espera que en breu comencin a arribar. Els altres 350 milions han de venir d'inversors privats (a canvi de l’ús de les zones comercials de l'estació durant 60 anys).

A finals d’any s’iniciarien de nou els treballs a l’estació de Sant Andreu Comtal L'alcalde ha parlat amb diferents inversors estrangers, els quals estaran interessats en el projecte quan comencin les obres. quart, sembla que, si tot va bé, a finals d'any es podrien reprendre els treballs a l'estació de rodalies de Sant Andreu Comtal. I, cinquè i últim, l'Alcalde està estudiant la possibilitat de tornar a posar una passarel·la entre St Andreu i Bon Pastor. Es veu que l'alcalde té mig

milió d'euros que vol destinar a aquesta passarel·la. "No es segur que la posem", ens va dir, "però farem tot el possible". A veure si és veritat. I sinó, ens tindran al darrera per recordar-los que quan es vol... res és impossible.

Així doncs quedem amb sensacions positives, però a l'expectativa que tot el que es va anunciar es vagi fent-se realitat.

Per altra banda segueixen quedant incògnites: No sabem res del Parc Lineal: en quin estat es troba el projecte? què passa amb tots els equipaments i el miler de pisos que s'han de fer? Com està el planejament del sector Renfe-tallers? què passarà amb les restes arqueològiques del rec comtal i de l'aqüeducte romà? Ens queden anys d'anar seguin des de molt a prop tot aquest monstruós projecte. No dubteu que nosaltres hi serem.

Pau Maduell

cap a peus | febrer

l passat dijous dia 6 de febrer de 2014, xavier trias, l'alcalde de Barcelona, es va reunir amb representants de set AAVV (St Andreu de Palomar, St Andreu Sud, St Andreu Nord tramuntana, Bon Pastor, la Maquinista, la Sagrera, i Verneda Alta) a més de la FAVB. L'objectiu de la reunió era molt clar: demanar a l'alcalde explicacions sobre el projecte de l'Alta Velocitat als nostres barris. Les obres estan aturades des de fa més d'un any, a més sembla que el motiu és que no arriben diners de Madrid. què ens en pot dir l'alcalde de tot això?

9

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 10

La construcció de l'Escola i l'Institut Martí i Pous de la Fabra i Coats es retarda

L

El projecte està pendent de licitació des de fa mes de dos anys es obres de construcció de l'Escola i l'Institut Martí i Pous de la Fabra i Coats no són menys a l'hora de patir retards, com tantes d'altres, a causa de les retallades i la falta de fons. Pel que fa a l'Escola, tot sembla estar més encaminat, però les de l'Institut estan molt més a l'aire. A l'última reunió de la comissió de seguiment de la Fabra i Coats (desembre de 2013) es va elaborar un calendari per a l'escola en el qual s'especificava que les obres començarien al juny-setembre d'aquest mateix any. Però, si ens posem a analitzar com està la situació actual de l'Insititut veurem que, a Sant Andreu, actualment, només n'hi ha un (el dr. Puigverd) i, molt a prop, ja al barri de la Sagrera, el Príncep de Viana. Aquests dos centres han hagut d'augmentar una línia de 1r d'ESo aquest curs davant la gran quantitat de demandes per obtenir una plaça.

Una de les preocupacions més grans és que al curs 2016-2017 arribaran a 1r d'ESo dues línies més de les que ara surten cada any, procedents de l'Escola Eulàlia Bota i la Sant Pere Nolasc. A més, al 2018-2019 encara n'hi arribaran tres més.

10

els espais de la fabra i coats. / ARxIU AVV

El projecte està pendent de licitació per part de la Generalitat des de fa mes de dos anys. Se suposa que les obres trigaran quinze mesos -tal i com han calculat-, però de moment no hi ha cap data prevista de licitació ni execució. desde l'AVV reclamem des de fa anys que l'Institut Martí i Pous és necessari perquè a Sant Andreu manquen places de secundària públiques i que les obres del centre són "molt i molt urgents".

S

La comunitat educativa de Sant Andreu està aplegant les Ampes de les escoles del districte, les associacions de veïns i alguns mestres per reclamar activament la construcció d'aquest Institut. Actualment, tenen previstes reunions amb el districte i el Consorci d'Educació per fer palès el seu malestar i les seves reivindicacions.

Núria Bote

Puntual a la cita, la 8a calçotada L’Harmonia ENTITATS

erà el dissabte 8 de març allà on sempre, als jardinets de Can Fabra, amb un programa ben variat per a tots els públics que anirà des de les 11 del matí fins a les 6 de la tarda. Una jornada per a compartir amb veïnes, amics, conegudes, familiars, gent gran, canalla i d’altres espècies humanes i animals. A més, amb la (esperem) imminent adjudicació de la gestió del Casal de Barri, la

diada adquireix un caràcter especial.

Els tiquets seran disponibles a partir del proper dilluns 17 de febrer a sis punts de venda ben coneguts de Sant Andreu. Recordeu que per motius operatius ens veiem obligades a limitar els tiquets a un màxim de 450 persones. Per això us aconsellem que us espavileu per a no quedar-vos sense!

Carles Caballé Llufriu

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 11

una pancarta de la jornada reivindicativa proclama a favor de la lluita okupa. / j. GIL

Incertesa a la Gordíssima

L’amenaça d’un nou desallotjament aplega diferents col·lectius al local ocupat

E

L’edifici fou abandonat a finals del segle passat pel seu propietari, Victoriano Pages Alemany que es traslladà a Madrid. Això va portar a un col·lectiu de dones feministes a ocupar-lo l’any 2005.

Acció per la qual el seu propietari, que té diverses propietats al nostre barri, va interpel·lar una demanda per desallotjarles. La qual es va materialitzar el juliol de

2008. Aquell mateix any es va tornar a ocupar el local per un seguit d’organitzacions, formant així un Centre Social ocupat (CSo). Aquests esdeveniments van contribuir a aturar el procés. Amb la mort d’Alemany, la seva dona ha passat a ser la propietària dels immobles. El seu interès sobre el seu edifici, tot i viure a Madrid, ha portat a reactivar el plet paralitzat.

Els col·lectius que estan adherits a la Gordíssima, han vist l’espai com un lloc on desenvolupar les seves activitats: tallers de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades, debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, assessorament laboral i d’habitatge... I sempre han intentat respectar el benestar del barri, evitant al màxim els sorolls i la brutícia. tot i la demanda històrica de les diverses associacions del barri d’un local, l’Ajuntament ha apostat per unes polítiques de les quals s’han beneficiat constructores i diversos interessos associats.

S’han desallotjat diversos locals ocupats: El Palomar, enderrocat per deixar pas a pisos de luxe; La Gàlia, desallotjat per dur a terme una reconversió de l’illa en pisos de disseny; onze de Setembre,

L’ocupació de cases abandonades, de moment, és l’única forma de poder autogestionar projectes fora del marc establert pels òrgans dirigents. L’Ajuntament està allargant el procés de concedir diversos espais a l’Harmonia, conjunt d’organitzacions de Sant Andreu que s’han unit per reivindicar la necessitat d’espais propis. Aquests es podrien ubicar a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, gairebé buida.

La jornada que es va viure a la Gordíssima el passat 7 de febrer posa de manifest tota aquesta problemàtica. El centre social ha estat en perill diverses vegades des de la seva ocupació, però l’absència d’una alternativa on desenvolupar les activitats ha portat a una forta defensa del local. tot i l’èxit de la jornada, el CSo té un futur incert, com: el CSoA La Carboneria (Sant Antoni), el CSA Can Vies (Sants), El Banc Expropiat (Gràcia), Ateneu Popular de l’Eixample o l’Ateneu La Flor de Maig (Poblenou).

Jaume Gil

cap a peus | febrer

l passat 7 de febrer el Centre Social ocupat (CSo) la Gordíssima va tornar a perillar. Arran del possible desallotjament del CSo es va produir una jornada lúdico-reivindicativa. A fora i dins de la Gordíssima, a prop del mític Versalles, des de les 8:30 del mati fins les 12 de la nit es van organitzar diverses activitats: des d’un esmorzar popular, per començar el dia, passant per diversos tallers i xerrades, per amenitzar-lo, fins al final de la jornada amb música i bon ambient. Activitats que van comptar amb una bona afluència de participants, motivada per la simpatia de molts col·lectius cap al CSo. La concentració, a les 19 hores, davant de la seu del districte de Sant Andreu va aplegar una trentena de persones, seguint amb la bona dinàmica del dia. tot i l’amenaça de desallotjament, en cap moment van aparèixer furgons policials per materialitzar-lo.

enderrocat amb tot el material dels col·lectius a dintre, i molts d’altres com Kan Llimona o el CSo Anarkopunk.

Aquests centres permetien l’autogestió i la realització lliure d’activitats d’oci, polítiques, socials... activitats que no comportaven una distorsió en la vida del veïnat. Les organitzacions que realitzaven les activitats, a la vegada mantenien l’edifici abandonat, tot i no ser elles les propietàries.

11

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 12

La seguretat ciutadana no es troba en perill Els carrers del barri estan plens de cartells que proclamen “cada nit, un establiment és robat”

C

artells que proclamen que “Cada nit, un establiment és robat” es poden veure pels carrers de Sant Andreu. Creix la sensació d'inseguretat ciutadana, especialment entre els comerciants, malgrat que les xifres oficials confirmin precisament tot el contrari, és a dir, un declivi en l'activitat criminal. Segons el departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, durant el 2013 els fets delictius van disminuir un 5,12% a la ciutat de Barcelona. Pel que fa als robatoris violents a establiments comercials, en la via pública i en domicilis tots tres presenten una tendència decreixent, un 17,7%, un 10% i un 25,8% menys respectivament. d'aquesta manera es confirma que any rere any Barcelona i, per tant, Sant Andreu són una ciutat i un districte segurs. totes les mesures de seguretat ajuden a l'hora d'evitar possibles robatoris. En els establiments comercials s'han de mantenir una sèrie de precaucions, especialment cal extremar-les en aquelles

èpoques de l'any en què hi ha una afluència major de clients, com succeeix durant les rebaixes. és recomanable no acumular grans quantitats de diners en efectiu al comerç i realitzar diversos ingressos durant el dia a les

entitats bancàries. Es pot instal·lar una càmera de seguretat o introduir xips en els productes, com també limitar les entrades i sortides de l'establiment per així poder facilitar el control i dificultar la fugida si es comet un robatori. Ara bé, el que és imprescindible és la col·laboració ciutadana a l'hora de fer conèixer tots els delictes que s'han produït i, així, poder prevenir-ne els posteriors.

Afers Domèstics... Sant Pacià s’omple de colors el dissabte a la tarda

Cristina martín

B. Aguilar

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 13

després de donar-li un toc mes modern i remodelar l’estètica del local, la xurreria ja porta més de dos mesos en marxa. / EdGAR CRIStoBAL

La xurreria xocolateria Sant Andreu puja la persiana

L’

L’espera ha estat llarga però ja se serveixen xurros a l’antiga Marisa espera ha estat llarga però la xocolata desfeta i els xurros tornen a servir-se a l’antic local on s’ubicava la xurreria xocolateria Marisa. La jubilació de la Marisa al mes de juny va descol·locar a molts veïns i veïnes del barri. Al passejar pel Carrer Gran i veure la persiana abaixada, senties que s’havia perdut alguna cosa important de Sant Andreu.

Per aquest motiu, quan es va tornar a veure moviment al local, el run run del poble va tornar a sonar. què faran?

Serà una botiga? Serà un bar? Final-

ment el 30 de novembre es va descobrir el misteri i, amb una festa com marca la ocasió, baixant la persiana a les dues de la matinada, es va inaugurar la nova xurreria xocolateria Sant Andreu amb en Pelaio al capdavant del negoci.

En Pelaio fa una pila d’anys que coneix a la Marisa i fins i tot havien treballat junts fa 30 anys a Mataró quan començaven a conèixer el mon de la xocolata desfeta i els xurros. Precisament, quan la Marisa es va plantejar la possibilitat de jubilar-se, es va posar en contacte amb ell per si li interes-

sava seguir amb el negoci i així va començar aquest historia. després de donar-li un toc mes modern i remodelar l’estètica del local, la xurreria xocolateria Sant Andreu ja porta més de dos mesos en marxa i en Pelaio destaca la gran fidelitat de la clientela de Sant Andreu. Han canviat els amos i l’estètica del local, però el que no ha canviat es la increïble xocolata desfeta que segueix fent feliços a grans i petits.

Edgar Cristóbal i Mestres

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 14

Es busca, propietat de la banca

L'Ajuntament, la PAH i les entitats veïnals inicien una campanya per detectar els pisos buits

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 15

solar de les casernes amb carrer gran de sant andreu. / ANdREU CARRASCAL

“L

David Garcia Mateu @davidgmateu

a casa ha de ser l'estoig de la vida, la màquina de la felicitat”. El punt de vista de Le Corbusier sembla que avui s'ha difuminat com el carbonet alhora d'elaborar un esbós. Per a milers de famílies el domicili no és cap màquina, sinó més aviat un fre a les seves aspiracions. Un fre que paralitza als inquilins dels habitatges a brindar-se del confort que els hauria d'aportar la seva casa. Els problemes i els maldecaps per pagar les factures i les hipoteques o lloguers són el pa de cada dia. Potser pa demà encara en tindrem a les nostres mans. El pis? déu no vulgui que ens el prengui el banc.

SANCIONS ALS PISOS BUITS

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat al ple municipal una moció per poder sancionar als bancs amb pisos buits com ja fan altres ciutats. Aquesta mesura, presentada per la PAH al gabinet de Govern de l'alcalde de Barcelona, xavier trias, ha comptat amb el suport de CiU, PSC, ICV i Unitat per Barcelona. Ara el que cal saber és com funcionarà aquesta nova legislació. tal i com ha declarat el regidor del districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, la mesura és “un punt a favor de la justícia social”. davant el rescat bancari valorat en 220.000 milions d'euros (dels quals 40.000 milions d'euros són pràcticament irrecuperables, o

cap a peus | febrer

A Catalunya es calcula que hi poden haver 450.000 cases buides. Ara bé, aquesta xifra es tracta d'una aproximació estudiada per alguns sectors immobiliaris. Amb l'arribada de CiU al poder, el grup polític va iniciar una particular contrareforma amb la llei òmnibus, rebaixant la Llei de l'Habitatge aprovada pel tripartit i que mai arribaria a executar l'expropiació forçosa dels habitatges buits. La nova normativa convergent suprimiria les inspeccions per conèixer el nombre d'habitatges desocupats i així no forçar el seu lloguer. Ara l'Ajuntament de Barcelona, empès pel clam popular que lidera la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), s'ha compromès a multar als bancs amb pisos buits. Sense el recompte es pot fer difícil localitzar-los...

15

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 16

l’edifici titànic i l’edifici militar. / A.

CARRASCAL

el que és el mateix, 850 euros per habitant espanyol), i la demanda creixent d'habitatge protegit, Blasi argumenta que l'Ajuntament pretén buscar “la vena social i la co-responsabilització de les caixes” amb les necessitats actuals.

16

Ara bé, la PAH ja ha anunciat que no vol que aquesta mesura quedi en una simple aprovació al plenari, aplaudiments i crits de “si se puede”. Volen resultats i ràpids. Per aquest motiu ja han engegat una campanya conjunta amb les entitats veïnals per detectar els pisos buits. A partir d'aquí la vocal d'habitatge de l'AVV de Sant Andreu de Palomar, Montse tarré, demana a tots els veïns del poble que “recopilin els pisos buits dels seus voltants i entreguin les dades a l'associació de veïns o a la seu de la PAH més propera ”. de totes maneres, les organitzacions veïnals apunten a què serà una tasca difícil: “el procés d'entregar aquests pisos buits a gent amb dificultats es podria complicar”. A més, cal sumar un nou factor. No només hi ha excés de mercat privat. també hi ha habitatges de protecció oficial tancats amb pany i clau.

LA CINQUANTENA DE REGESA

des de fa pràcticament tres anys que als edificis blancs construïts a les Casernes s'acumulen 50 pisos de protecció oficial

buits. tancats. Fins ara Regesa buscava un comprador per a aquests immobles, però el pas del temps ha demostrat que no ha pogut col·locar-los. Vista la situació, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit adquirir 41 propietats per 4.442.600 € (IVA inclòs) de la promoció del Passeig torras i Bages, 137. és a dir, el consistori municipal va comprar a Regesa, la promotora del Consell Comarcal del Barcelonès, com si fos un adjudicatari. o dit a l'estil tarré, “entre administracions públiques es compren i es venen immobles com si fossin empreses”.

L'aposta de l'Ajuntament ha sigut comprar aquests pisos per poder treure'ls a lloguer. Segons el regidor, “l'òptim serà utilitzar-los com a habitatge social”. tal com ha declarat Blasi, “ara per ara només s'ha fet la compra”, i augura que “serà un procés que portarà el seu temps fins que s'arribin a entregar als adjudicataris”. Una feina que correspondrà realitzar al Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona (PMHB).

En relació amb aquesta temàtica, la vocal d'Habitatge insta a l'administració pública a agilitzar la qüestió. “ja han passat gairebé dos mesos i no sembla que s'avanci en l'adjudicació dels pisos buits”, lamenta tarré. En opinió de l'AVV, la forma d'adjudicació dels domicilis hauria d'aplicar el mateix sistema que

capapeus-feb590_Maquetaci贸n 1 20/02/14 00:30 P谩gina 17

apunt t猫cnic | Les claus per comprendre la situaci贸 del Titanic | DAVID GARCIA

cap a peus | febrer

17

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 18

l’edifici titànic des de passeig de santa coloma, a prop de la comissaria. / ANdREU

a torre Baró. Un model que incorporaria la quota territorial per atorgar preferència als veïns de Sant Andreu.

18

L’EDIFICI MILITAR

“L'Ajuntament no es farà càrrec del reallotjament dels veïns de l'edifici militar del carrer Palomar, ja que és una qüestió que ocupa al Consorci”. d'aquesta manera tan explícita fa referència el regidor del districte al reallotjament que hauran de viure el centenar de veïns del bloc situat abans d'arribar al Pont del Palomar. tal i com apunta el projecte de les casernes, els veïns hauran de traslladar-se a viure a un nou edifici encara per construir pel Consorci de la Zona Franca. destaca el fet que l'organisme encara no hagi col·locat ni un maó als solars durant set anys.

TITÀNIC

En el número 55 del Passeig Santa Coloma s'aixeca l'edifici

CARRASCAL

del titànic. Una construcció batejada amb aquest nom per les seves grans dimensions i els desperfectes de la seva infraestructura. des de la seva inauguració, l'any 1999, el bloc de pisos no ha deixat de causar problemes als seus inquilins.

Aquest edifici es tracta d'una promoció d'habitatges de protecció oficial feta pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Amb 208 pisos de lloguer social, repartits en 8 escales diferents (A – H), s'han arribat a comptar fins a 36 apartaments buits. Si bé alguns pisos socials ja estan preparats per acollir a una nova família, d'altres passen el temps tancats amb portes de ferro gris al més pur estil Guantànamo.

Encara què pugui sonar a incongruència, en aquests pisos socials s'ha amenaçat de desnonar famílies. Els motius que al·lega el Gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona, xavier Gonzàlez, a l'hora d'aprovar els desallotjaments d'aquests domicilis són els impagaments voluntaris i sense jus-

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 19

apunt històric | Casernes, el desert de Sant Andreu | DAVID GARCIA MATEU

L'any 1927 va ser una data important per al desenvolupament de les casernes militars d'Espanya. La fi de la guerra del Marroc, el 1926, va permetre al Ministeri de defensa centrar-se en les instal·lacions de la Península. La creació de la “junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento de Barcelona” al 1927 donaria els seus primers fruits en poc temps.

A Sant Andreu de Palomar el Ministeri va comprar per un milió i mig de pessetes els 100.000 m2 de la banda nord del poble on més tard es van construir les casernes de Bailén. Aquest complex militar quedaria dividit en dos blocs que trigarien fins a 5 anys en aixecar-se completament amb un cost de 7 milions de pessetes (1929 – 1934). des de llavors, l'activitat militar no va cessar fins 64 anys després. La professionalització de l'Exèrcit provocaria la disfunció de les casernes.

Per no permetre la degradació de l'espai, el Ministeri de defensa va desenvolupar un dispositiu de vigilància per controlar la zona. tres anys després, el servei se suprimiria i no trigarien a arribar els primers 36 okupes. El pas del temps va atraure a noves persones en situació irregular, i al 2004 es comptabilitzarien fins a un miler d'ocupants. L'enderroc del

de totes maneres, els veïns denuncien que els lloguers que se'ls hi apliquen “són excessivament alts” en referència a les seves circumstàncies. Contra aquest argument, xavier González afirma que el titànic està registrat com un dels edificis “amb el rang de lloguer social més baix”. Si fem la comparació entre el valor del metre quadrat social vs privat podrem observar que el preu del sòl del titànic està a uns 6,4 € el metre quadrat (gràcies a les lluites veïnals), tot i que encara caldria sumar la repercussió de l'IBI i les despeses de la comunitat. En

9 anys i mig han passat des de llavors. Si ens passegem pels 100.000 m2 tampoc sembla que hagi canviat gaire la cosa.

Continua sent el mateix desert, tot i que amb uns equipaments que es poden comptar amb els dits d'una sola mà. L'any 2004, després de la compra dels solars entre el Consorci de la Zona Franca (CZF) i l'Ajuntament de Barcelona, es van escoltar declaracions com les de l'aleshores delegat de l'Estat i president executiu del Consorci, Enric Lacalle en referència al futur de l'espai de les casernes: “serà una urbanització emblemàtica, exemplar i un orgull per als barcelonins”.

L'aleshores regidor de Sant Andreu, jordi Hereu, tampoc es quedaria curt i defensaria el lligam entre consistori i CZF amb el següent escrit a El País: “El fet d'haver buscat un soci, el Consorci, [...] respon a la voluntat d'accelerar el procés de poder construir els equipaments i els serveis que necessita Sant Andreu amb més rapidesa”. L'article finalitzaria amb el següent esment: “les casernes de Sant Andreu són una gran oportunitat per a Barcelona per construir un barri atractiu, de qualitat”. Chapeau.

canvi, els preus de la propietat privada ronden els 9,4 €/m2 amb tot inclòs (dades del portal immobiliari Habitaclia a Sant Andreu). destaca el fet que aquestes dades no eren ben bé així fins fa uns mesos. L'any passat el preu del “lloguer social” del titànic s'arribava a enfilar fins als gairebé 700€. Una diferència de 170€ respecte als 530€ actuals (dades aproximades). de totes maneres, els inquilins ja han anunciat que continuaran la lluita per a què els rebaixin o eliminin la quota complementària afegida, amb valor variable de 60 a 70 € mensuals. Aquesta quota provaria de cobrir les despeses de la finca i pagar les empreses de manteniment que contracta el Patronat.

Amb sostre, però amb dubtes, els inquilins del titànic afronten el dia a dia amb desnonaments aturats en els jutjats i una naixent organització veïnal. El seu crit de lluita és unànime: “Sí se puede”.

cap a peus | febrer

tificar: “hi ha gent que no vol pagar”. davant d'aquests arguments, els veïns de la finca defensen que els impagaments estan justificats amb els seus baixos ingressos. Per contrapartida, l'administració local els ofereix pisos d'emergència social si no poden fer front a aquests tipus de lloguer. tal com anota Blasi, “l'Ajuntament de Barcelona mai ha deixat sense sostre a una persona o a una família”.

complex militar serviria per escriure una nova pàgina de la història de Sant Andreu encara per acabar.

19

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 20

l’entrevista | Mercè Pidemont | MEMBRE DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA (PAH)

“L’Ajuntament s’ha rendit davant l’evidència. Hi ha milers de pisos buits que s’han d’oferir a la ciutadania” David Garcia Mateu

20

Un dels èxits més grans de la PAH ha sigut demostrar que el sistema hipotecari d'aquest país és injust. això ho podem considerar un èxit?

Abans teníem una idea preconcebuda equivocada. Creiem que havíem de jugar a partir del sistema hipotecari establert. i quan s'han adonat que era un joc “trampós”?

Amb l'estafa dels rescats bancaris.

Els ciutadans tenim la capacitat de regirar la situació. Podem canviar la realitat amb petits gestos. de mica en mica...

El que abans semblava impossible ara és una realitat. Hem aconseguit canviar la legislació.La ciutadania organitzada ha tingut l'oportunitat d'intervenir en política. Això no havia passat mai com està passant ara. deu deixar un bon sabor de boca ajudar a la resta. quan aconsegueixes aturar un desallotjament et queda una sensació especial. trenques una barrera del teu interior. és un pas endavant personal.

Si bé individualment no aporta cap benefici material, la gratitud que et queda al teu interior després d'haver ajudat a aturar un desnonament, a lluitar per la casa d'algú altre, és inigualable. Amb voluntat, esforç i compromís podem canviar les regles. Hem de trencar amb l'individualisme. El futur és l'organització i l'empatia. les vostres demandes tenen una gran acceptació entre la ciutadania.

Entre el 80% i el 90% de la població està amb nosaltres. Les nostres reivindicacions les comparteix gran part del poble. i el 10-20% restant? o bé no ens coneix, o potser defensen uns altres interessos. els escarnis (escraches) no poden haver fet mal a la imatge de la pah?

Hem de tenir en compte que els escarnis eren protestes pacífiques i legals. Mai vam agredir a ningú. el tribunal superior de Justícia us ha donat la raó.

I aquesta decisió judicial ens ha reforçat. Només ens concentravem davant de les cases dels polítics per explicar-lis les nostres demandes. Ha sigut l'últim recurs que ens ha quedat per fer-nos escoltar.

la iniciativa legislativa popular que van impulsar tampoc va ser escoltada. dació en pagament retroactiva, paralització dels desnonaments, la possibilitat del lloguer social...

Aquesta ILP tenia el suport d'1.402.854 persones. de totes maneres, el Govern del Partit Popular es va tancar en banda i va avançar el seu “no” quan encara no havien ni llegit la nostra proposta. tot i això, d’aquí poc ja no podran fer més escarnis amb la nova legislació de seguretat ciutadana...

Els molestem en la via pública i amb les nostres demandes. Aquesta llei ens criminalitza. també alguns polítics els van adjectivar de nazis.

L'agressiva campanya que va engegar el Govern espanyol contra nosaltres no té precedents. Han volgut perseguir-nos. però representen als ciutadans que els han escollit, no?

No defensen al poble, defensen els interessos de la banca. són vostès un perill per a les polítiques actuals?

Nosaltres volem dialogar. tenim unes demandes de mínims que són les que volem traslladar a tots els consistoris. com ja han aconseguit amb l'ajuntament de barcelona.

S'han rendit davant l'evidència. A la ciutat tenim milers de pisos buits i milers de persones amb necessitats d'habitatge social. la fórmula l'heu resolt amb la pressió sancionadora als bancs.

Nosaltres no volem que se'ls arribi a multar per tenir cases buides. Volem que aquests pisos els cedeixin a l'administració pública per oferir-los com a habitatge social. com es detectaran aquestes cases?

L'administració haurà d'encarregar-se de fer un rastreig minuciós. de totes maneres, tenim bancs que ja han entregat el seu registre d'actius immobiliaris. i els pisos que costi més de localitzar? també comptem amb la participació ciutadana. Volem que la gent s'involucri en el projecte i denunciï a la PAH o a la seva AVV els pisos buits de la seva escala. Hem guanyat sensibilitat i empatia com a societat. Abans actuàvem sols.

La responsabilitat de la situació no és nostra com ens han volgut fer creure.

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 21

cap a tu | Com reflotar l'edifici del Titànic? | PER DAVID GARCIA MATEU Sílvia Giménez, 44 anys, Atur

Yolanda García, 46 anys, Atur

L'única manera d'arreglar el titànic

Fa 14 anys que visc aquí i sempre

l'organització veïnal. Hi ha gent que

maneres, continuem provant de

és mitjançant la lluita, la unió i

va a les taules socials per demanar un pis; els hi diuen que no en tenen i els deixen al carrer. Aquí tenim un

munt de pisos tancats amb portes de ferro.

Marcos Alfonso, 44 anys, Atur El comportament del Patronat amb

hem tingut problemes. de totes millorar la nostra situació. Hi ha

molta gent sene feina. Estem pagant uns lloguers abusius al

Patronat. Per aquest motiu, no deixarem de lluitar.

Joaquim Vallés, 66 anys, Jubilat El Patronat és una casa de bojos.

nosaltres és patètic. Una veritable

No ens donen ni explicacions ni

enganyant. A més, crec que

nistració pública. No saben quina

vergonya. Sabem que ens estan

menyspreen les nostres capacitats.

L'única via que ens queda és la

pressió ciutadana. Si no, ens veurem als tribunals.

Omar Elboumtiri, 40 anys, Atur

Porto dos anys i ja estic cansat i fart

es comporten com una admi-

és la situació real de la gent

d'aquest bloc... La solució és la

força ciutadana. Mentrestant,

l'Ajuntament no en vol saber res.

Fidel Raúl Manzanedo, 52 anys, Atur

Em sento enganyat pel Patronat.

de la situació. Cada mes pago un

quan vaig arribar em van oferir

quota fixa. juguen amb nosaltres

ser unes altres. Se'm va aixecar

no variïn el lloguer. Si ens ajuntem

paret que quasi enxampa al meu

objectius.

cau al titànic.

lloguer diferent i vull pagar una

com ells volen. Només demano que

el terra del pis, es va caure una

fill. No és la primera paret que

cap a peus | febrer

tots, podrem aconseguir els nostres

unes condicions que després van

21

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 22

o va Ei, n ió! c Se c

T

La Grangeta, tapes, rostits i una paella per tastar CAP A TAULA

al i com vam explicar al nostre article de presentació, un dels objectius d´aquesta secció és potenciar i donar a conèixer l'oferta gastronòmica del barri, visitant els locals i acostant-vos la seva essència i història. En aquesta primera visita, ens hem anat a La Grangeta, bar restaurant situat a la plaça de les Palmeres i amb més de 40 anys d'història i històries a les seves esquenes. La Grangeta és un d'aquells locals del barri de tota la vida. El seu propietari, en Carles Micolau, va recollir al 2005 el testimoni que li van deixar els seus pares de la Grangeta original (al petit local del carrer Coroleu cantonada amb Castellvell) i que van regentar durant 30 anys. Precisament ara, el proper 1 de març, es compleixen 9 anys de la seva reobertura i estan preparant sorpreses per commemorar-ho.

22

El seu horari (obren tots els dies de 07.00 a 00.00); la seva amplia oferta (amb menú diari de dilluns a dissabte per 10,60€ i diumenges per 13,50€, torrades, tapes i entrepans, tot casolà) junt amb la seva ubicació en ple centre de Sant Andreu i un tracte proper i familiar fan, d'aquest local, un espai idoni tant per celebracions com per dinar o fer unes tapes un dia qualsevol. I si és una celebració el que voleu, tenen una sala amb capacitat per més de 40 comensals i un retroprojector amb el que podreu passar fotografies, vídeos...I si és per dinar, us recomano anar dijous o diumenge i així podreu tastar la seva paella, boníssima!!

Les galtes de porc rostides o la torrada d'escalivada feta a la brasa amb all-i-ol igratinat són altres de les seves especialitats.

M'explica en Carles que durant aquests nou anys han passat moltes coses i sobretot moltes persones: guarden grans re-

la paella de la grangeta, a la plaça de les palmeres, és un imprescindible del menú. /

cords de clients i amics que ja no hi són i especialment de l´ enyorat josep Maria Vidal. durant aquest temps han sabut entendre i mantenir l'essència d'un barri amb una personalitat molt marcada i uns andreuencs molt orgullosos de ser-ho.

Com a restaurant han aconseguit el reconeixement tant de clients com d'alguns mitjans de comunicació que s'han interessat per la seva oferta gastronòmica, com el què Fem?, BtV, tV3...gràcies a la bona feina de l'àngels, mare del Carles i que segons ens diu el seu orgullós fill és “la millor cuinera del món”.

Però no tot han estat alegries en aquest anys; també han tingut disgustos i enfrontaments per defendre la seva idea de negoci i de barri. Especialment dur va ser l'enfrontament que van tenir amb alguns indesitjables que durant un temps van ocupar la plaça i que van arribar fins i tot a amenaçar-los de mort en veure que algú

IRENE GoNZáLEZ

els plantava cara. Avui dia és una de les places més boniques i històriques del barri i s'hi pot anar tranquil·lament a qualsevol hora del dia, i és, en gran part, gràcies a aquesta valentia i fermesa del Carles a l'hora de defendre el seu local i el seu barri.

Afortunadament, desprès de nou anys, són més les alegries que no pas els disgustos i continuen lluitant en aquests temps tan durs fent que tot aquest esforç valgui la pena. és a tots aquest clients i amics que han estat al seu costat durant aquests anys als que volen donar les gràcies per tot el suport i per haver-los fet sempre costat.

Mentre ens acomiadem ens convida a tots a la celebració del proper 1 de març (a la que ens diu hi haurà sorpreses!) i ens demana un reconeixement especial per l'Antonio Micolau, el seu pare i autèntica alma màter de tot plegat. Amb ell li dediquem aquest article.

Irene González

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 23

El perfil de...

Joana Albes

“La dona ha treballat sempre”

L

La propietària de la botiga de Queviures del carrer de l’Ajuntament reivindica el negoci tradicional

tot i que avui dia es coneix amb el nom de queviures, com la van anomenar la joana i el seu marit Eugenio, el nom original era La Monumental, en homenatge al seu espai: era el doble de gran de com la coneixem actualment. Avui, l’únic moviment permès a la botiga és un gir de 360 graus sobre el propi eix i amb el dit assenyalar què vols i quina quantitat, és dels pocs llocs on una balança presideix el taulell i on les paperines i bosses encara s’omplen a granel. I això, realment, és un privilegi: entrar en una botiga, que t’atenguin i que et serveixin el què vols abans i tot que hagis demanat res no és el més comú.

A la joana, la propietària, el temps li ha permès conèixer perfectament els vicis i capricis de tots els seus clients.

La joana va créixer amb la botiga, els seus pares la van comprar un any abans que nasqués ella, el 1928 –el mateix any que el Versalles obria les seves portes- i fins avui encara s’hi pot anar a comprar cada dia de 10h a 14h, menys els diumenges, dia de festa. Va sobreviure als anys de guerra, quan la botiga va ser arrasada durant els primers dies de revolta i va restar buida durant anys. El colmado va aguantar estoicament i va suportar les males passades d’aquella guerra “dolenta”, com diu la joana, quan “la gent no feia dieta ni anava als gimnasos perquè llavors no calia”.

Recorda la seva infància al costat de la seva germana molt feliç, quan les torres de llaunes de llet condensada i formatge que hi havia a l’entrada de la botiga els semblaven les muralles d’un alt castell. de vegades ja es col·locava darrere el taulell, però també va estudiar molt, fet que li va permetre treballar com a infermera en diversos centres sanitaris: primer a Poble Nou, després a Sant Andreu i la Vall d’Hebron fins arribar a la Llagosta, on anava i venia cada dia amb el seu propi cotxe: es va treure el carnet de conduir i com remarca ella “a la primera!”.

Per això reivindica que “la dona ha treballat sempre” i recorda el passat de la Coats, que no hauria estat el mateix sense les seves treballadores. Fins i tot ara, “conscient de les limitacions de l’edat”, fa “el que pot”. Empenta mai no li ha faltat, sempre ha lluitat pel que ha volgut i mostra d’això, és la seva cita diària amb tots els veïns.

Joana Ariet Porta

cap a peus | febrer

a botiga de queviures, al carrer de l’Ajuntament, és petita, amb personalitat, com poques en queden. Els fruits secs, les patates i altres aliments apareixen cada dia, rutinàriament i puntual, a les 10 del matí, quan la botiga obre les seves portes i estén els seus productes al sol tot esperant una nova jornada. La queviures és un testimoni amb una vista privilegiada de la col·lecció de canvis que ha patit el barri. Estar en aquesta botiga és com viatjar en el temps i traslladarse en aquella època en què Sant Andreu del Palomar encara era un poble. L’edifici que alberga la botiga de queviures, va ser dels primers que s’hi van instal·lar i, en entra-hi, tens la sensació d’estar en un lloc autèntic; fa olor a ceba, a patata, però de les de veritat.

Fa olor a poble.

joANA ARIEt

23

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 24

cultura | Patrimoni

Quan se’ns posa el fred al cos

‘El Diari d’Anna Frank’, tot i la tragèdia, ens ensenya les ganes de sobreviure, la màgia de les petites coses

P

24

otser començar el 2014 anant a veure El diari d’Anna Frank no és gaire encertat per iniciar l’any amb optimisme. Malauradament, l’espectador ja sap com acabarà la història, però no per això podem deixar d’anar-hi. En el fons, tot i la tragèdia, l’obra també ens ensenya les ganes de sobreviure, la màgia de les petites coses, la companyonia, la persistència... tot i que anar a veure El diari d’Anna Frank no entrava dins dels meus plans, 13 i acció em van fer gaudir de l’obra. I repeteixo el verb gaudir, Núria olivé va dirigir una peça que no es recreava en el patetisme. L’elenc (xavi González, Mireia Sequeira, Marina Casadellà, Mireia Subirats, Sara Pérez, tonet Medina, Cristina Báez, Pol Gibert, Carol Rodríguez, Cristina Garcia i Aitor Cruz) va fer de funàmbul al llarg de tota la peça i es va saber mantenir a l’aire sense cap mena d’excessos.

I seguint a l’Ateneu de Sant Andreu (C. Abat odó, 71) la la

Cia. Forat Sense Fons representarà Donetes del 22 de febrer al 2 de març (dissabte a les 21.30h i diumenge a les 18.30h). L’obra, basada en l’homònima novel·la de Louisa M. Alcott, explica les aventures de les quatre germanes March: Meg, jo, Beth i Amy.

Forat Sense Fons presenta ‘Donetes’, el Grup Antifaz escenifica ‘Catalans a la romana’ i Clip Teatres estrena ‘Truca un inspector’

del 8 al 16 de febrer (dissabte a les 22h i diumenge a les 18.30h) als Locals de Sant Pacià (c. Sòcrates amb Monges) el Grup teatral Antifaz escenificarà Catalans a la romana, una obra de joan Rosquellas amb un regust molt actual. Un català i un madrileny lluiten aferrissadament per esdevenir cònsols de Roma, la capital de l’imperi.

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 25

frank’, de forat sense

fons. a la dreta, cartells de les obres ‘truca un

inspector’ i ‘catalans a

la romana’. /

FoRAt

SENSE FoNS , GRUP ANtIFAZ

I l’altra gran estrena d’aquest hivern serà truca un inspector de j.B. Priestley, del 14 de febrer al 2 de març (divendres i dissabte a les 22h i diumenge a les 18h) al Centre Cívic de Sant Andreu (Carrer Gran, 111). Clip teatres serà l’encarregat d’aquest muntatge que no fa gaire es va representar al teatre Goya amb josep Maria Pou.

és una obra d’intriga i força sorprenent, però amb un rerefons social.

Esperem que gaudiu de delicioses vesprades fredes d’hivern sota l’aixopluc d’algunes de les nostres sales teatrals andreuenques.

Irene Caixàs i Vicens

cap a peus | febrer

emotives escenes de

l’obra ‘el diari d’anna

25

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 26

o va Ei, n ió! c Se c

L

Epidèmia de grip, com prevenir-la?

SALUT

a grip és una malaltia respiratòria vírica que produeix febre elevada, tos, mal de cap i malestar general. En la majoria dels casos les persones es recuperen en una o dues setmanes sense necessitat de rebre tractament amb fàrmacs específics. Els antibiòtics no curen la grip, el més important és seguir unes bones pràctiques d'higiene.

En els infants molt petits, la gent gran, les persones amb malalties greus i les persones amb diverses malalties cròniques pot provocar complicacions greus que requereixen mesures específiques, per això en aquest casos la millor manera de prevenir la grip és amb la vacunació. els malalts de grip s'han de cuidar seguint unes pautes generals: r Beure aigua, sucs i infusions, si no es té gana, no cal ingerir aliments sòlids r No fumar, pot ser és el millor moment per plantejar-se deixar-ho. r descansar i fer repòs r Per la gola prendre caramels sense sucre i tractar de no tossir ni fer gargamelles, perquè això augmenta la irritació de la gola r tapar-se la boca i el nas amb mocadors quan es tus o s'esternuda i llençar-los un cop s'han usat r Rentar-se les mans sovint, sobretot després d'haver tossit o esternudat

26

L'Agència de Salut Pública de Catalunya realitza un seguiment epidemiològic de la grip, seguint les recomanacions de la organització Mundial de la Salut. Aquest seguiment es va iniciar l'any 1988-1989, amb l'objectiu d'avançar-se en el càlcul de les necessitats i recursos que l'epidèmia podés generar.

Els virus gripals que s'estudien són el VGA ( i subtipus) el VGB i VGC. també se segueixen els casos d'altres malalties respiratòries com ara e virus respiratori sincicial (VRS) , virus per a influença tipus I, II, III i IV, adenovirus (AdV), coronavirus, enterovirus, rinovirus, metapneumovirus i bocavirus Segons el full informatiu del Pidirac (Pla d'informació de les malalties infeccioses respiratòries agudes a Catalunya) aquesta temporada s'ha establert el llindar epidèmic per a les malalties respiratòries a 109,6 casos cada 100.000 ha-

bitants. Aquest valor s'ha obtingut en base a les dades d'incidència d'aquestes malalties les 8 temporades anteriors.

El pic epidèmic d'aquest any s'ha situat la setmana 3 amb 450 casos cada 100.000 habitants, a partir d'aquí el virus ha anat de baixa, situant-se la setmana 5, del 27 de gener al 2 de febrer en 310 casos per cada 100.000 habitants. durant l'inici de la setmana 6 el nombre de visites a domicili ha presentat un descens del 51% respecte al nombre de visites dels mateixos dies la setmana anterior, així com les visites pel síndrome gripal han mostrat un descens del 28%.

Segons dades del CatSalut, a la setmana del 30 de gener al 5 de febrer s'han atès 26.708 casos al 061, 760.005 visites al CAP, 66.621 d'urgències de les quals 7.103 persones han estat ingressades. No disposem de dades concretes del barri de Sant Andreu, perquè les dades que es publiquen es refereixen a tot Catalunya o bé estan desglossades per províncies.

Els efectes de l'epidemia d'aquest any han agreujat el col·lapse dels serveis d'urgències d'alguns hospitals catalans com ara la Vall d'Hebron a Barcelona o el joan xxIII de tarragona segons ha denunciat la CGt, que ja estaven prou apurats degut a les retallades obligant en alguns casos a obrir llits que havien estat clausurats prèviament, per disminuir el nombre de pacients que estaven als passadissos. Els dies punta, l'espera als passadissos ha pogut ser de més de 9 hores.

Els efectes epidèmics d’enguany han agreujat el col·lapse dels serveis d’urgències

El departament de Salut recomana per evitar aquestes situacions trucar al 061. CatSalut respon adreçar-se als centres d'atenció primària abans d'anar d'urgències als hospitals precisament en èpoques d'epidèmia per evitar el col·lapse.

Segons el conseller de Salut, Boi Ruiz, el problema del col·lapse de les urgències de la Vall d'Hebron és endèmic i es solucionaria canviant la manera de fer les coses, com per exemple millorant la capacitat de diagnosi a atenció primària o utilitzant les noves tecnologies.

Judit Camargo

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 27

esports | Futbol i waterpolo

Martí Cifuentes, nou entrenador de la UE Sant Andreu

Patxi Salinas signa un pacte amb el club per a trencar el contracte que els unia fins a final de temporada. La mala dinàmica de resultats ha forçat el tècnic basc a deixar l’equip

L

a banqueta andreuenca estrena nou entrenador: Martí Cifuentes. El tècnic català prové del primer equip del Rubí, que tot just l’ha deixat a només dos punts del lider de la tercera divisió. El tècnic de Sant Cugat signa contracte fins el 2015. Ha estat entrenador del primer equip del Sabadell i del juvenil del terrassa. també té experiencia en altres lliges europeas. Ha dirigit l’U-19 de l’Ajax a Holanda i l’U-19 del Millwall a Anglaterra.

A part del canvi d’entrenador, hi ha hagut dos darrers moviments abans de tancar el mercat d’hivern. Per una banda, Francis Ferrón, màxim golejador de l’equip amb 7 gols marxa traspassat a la Hoya Lorca. El cos tècnic s’ha mostrat contrari a la seva sortida del club, però la voluntat del jugador i la situació econòmica van fer que el davanter andalús començi una nova etapa a Murcia. d’altra banda, l’altre moviment ha estat l’arribada d’Aarón Bueno. El jugador atacant té 30 anys i acumula una gran experiència a la Segona divisió A i B. A la

divisió de plata va jugar 30 partits amb el Sabadell. després de passar per la Gramenet, on va coincidir amb Patxi Salinas, el Levante B, l’Atlético Baleares, el Ceuta, el Cádiz, el Sabadell i el Nàstic, Aarón Bueno arriba ara al Narcís Sala per complementar l’atac quadribarrat.

CENTENARI QUIM ARAUJO

El davanter badaloní ja ha arribat a disputar 100 partits de lliga com a jugador de la UE Sant Andreu. En la tercera temporada al Narcís Sala, l’ex del Muntanyesa ja és el segon de la pantilla que més vegades ha vestit la quadribarrada. El supera el capità de l’equip i el més veterà, josé Miguel Morales, que enguany arriba als 200 partits. Per darrere del mago es troba Rubén Canelada, que ja ha arribat als 90. quim Araujo només s’ha perdut 2 partits de lliga en els tres anys que porta en aquesta casa. La temporada passada va jugar els 40 partits de lliga.

Jordi Urtasun Cortés

D

esprés d’un any d’absència, la Copa del Rei de waterpolo torna a la piscina Pere Serrat, després de jugar-se a la piscina de l’Atlètic Barceloneta en commemoració del centenari dels mariners. La competició tindrà lloc els propers dies 7, 8 i 9 de març, amb la participació dels vuit millors equips de la primera volta de la divisió d’Honor: Atlètic Barceloneta, terrassa, Mataró, Mediterrani, Canoe, Sabadell, Catalunya i Sant Andreu. Els de xavi julià, després d’una tanda de resultats irregulars, han aconseguit classificar-s’hi per mèrits propis, tot i que ja hi tenien una plaça assegurada com a organitzadors. El sorteig, sense caps de sèrie, determinarà les opcions dels andreuencs d’arribar més o menys lluny en la competició. Pel que fa a la Lliga, l’equip ocupa el setè lloc, a la zona tranquil·la de la taula. El Sant Andreu s’ha fet fort a casa, on ha aconseguit cinc de les sis victòries fins el moment, malgrat haver patit tres derrotes contra rivals de la zona alta. Fora de casa només s’ha aconseguit una victòria i un empat, i potser per ara és l’assig-

natura pendent fins al final de la temporada. tot i això, la zona de descens queda lluny, i amb l’objectiu de la Copa complert i amb gran part de la segona volta per davant, les aspiracions, que no obligacions, passen per mirar d’acostar-se al màxim a la zona de play-off i de plaça europea.

Les noies, dirigides per jordi timblau, ocupen ara mateix una excel·lent quarta plaça, havent arribat a ostentar la tercera, just per sota del poderós Sabadell i l’etern aspirant, Mataró, i en un apassionant duel amb el Mediterrani. quan llegiu aquestes línies ja s’haurà disputat, a Sabadell, la Copa de la Reina, en la qual l’equip s’enfrontarà al Moscardó madrileny en quarts de final i té força opcions de classificar-se per la final. Mentrestant, la jugadora de l’equip Helena Lloret ha participat amb la selecció espanyola absoluta en el campionat pre-europeu i en la Lliga mundial.

JJ Aymerich

cap a peus | febrer

La Copa del Rei torna a Sant Andreu

27

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 28

EN CONTE Son

H

Per Andreu Giralt

ermes, un jove fill dels déus i les estrelles, xalava amunt i avall fent de correu. Hermes era mòbil. Un vespre, de petit, havia saltat del bressol on el posava la mare, sense que ella arribés a endevinar mai que el seu menut havia estat rondant pel barri fent de les seves. El pare, que sí que se n’adonà, va entendre que la manera de fer inquieta, curiosa i amb tendències artístiques del seu petit, el faria missatger i espia a la vegada, inventor i lladre, portador d’extravagàncies i de paraules ben endreçades als racons més inhòspits de la galàxia. I per això va pensar regalar-li unes sandàlies alades, perquè pogués dur els seus desitjos més enllà de la matèria terrenal. Aquell pare no anava desencaminat.

No en va, la naturalesa divina tendeix a viure tan a prop de la veritat que, per molt que no la conegui, hi manté una relació de dependència que fa difícil destriar, al cap dels anys de convivència, qui és qui a la llar celestial.

vat d’èxit, a quin dels seus companys de viatge corresponia cada un dels àlies, curiosos o més aviat banals, que desfilaven pel plasma davant dels seus ulls. A grapats, entraven i sortien del vagó adolescents amb calça curta, adoctrinats a les escoles més cares, i a la vegada apareixien i desapareixien, davant del fons d’escriptori, ramats sencers d’epítets difícils de pair. de tant en tant, un grup de manobres o pintors, aparellats amb tot de noms de pila de l’altiplà, o amb algun diminutiu contundent. A voltes, amb el vagó quasi buit, una presència singular entrava a escena, i alhora el seu motiu feia acte de presència al terminal d’Hermes. Fàcil. d’altres vegades, en hores amb més concurrència, la feina es complicava i esdevenia malaltís el desfici per comptar i recomptar qui passava per la porta abans del xiulet d’alerta. En ocasions, malgrat posarhi tota l’astúcia de què era capaç, no aconseguia atribuir a cada un dels mots apareguts a la pantalla la cara d’un dels passavolants que compartien amb ell vagó, sentit i direcció.

“A grapats, entraven i sortien del vagó adolescents amb calça curta, adoctrinats a les escoles més cares, i a la vegada apareixien i desapareixien, davant del fons d’escriptori, ramats sencers d’epítets difícils de pair"

Hermes, que solia moure’s en tren a l’espera de les sandàlies promeses, duia sempre activada al mòbil la connexió sense fils de curt abast, el bluetooth. Es distreia llegint els noms que li anaven apareixent a la pantalla i mirava d’encertar, amb un tant per cent ele-

28

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela durant tot el mes de gener hem seguit amb un règim de circulació atlàntica, de l’oest o zonal. Això ha influït en un gener que ha resultat força més càlid del normal (+1,5ºC) i sense cap irrupció freda destacable, de fet la mínima absoluta s’ha situat en 4,6ºC, es dir, ni gota de fred.

En canvi, aquestes baixes atlàntiques s’han pogut acostar més cap a nosaltres i el panorama meteorològic ha estat força revoltat, amb 11 dies de pluja, 62 mm recollits i fins i tot dos dies de tempesta, un d’ells amb una tamborinada de 31mm en poca estona.

I un dia va entrar ella.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

19,8ºC 4,6ºC 11,54ºC 1024,2hPa 994,2hPa 1011,57hPa 61,8mm 31,4mm

3 21 8 18 19

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 29

XARXA DE MOTS

VERtICALS. 1. Preparació d’un cadàver per evitar-ne la putrefacció abans del sepeli. 2. Bessons units físicament. Pregar. 3.

Vent que porta pluja. Moure els músculs facials i el diafragma per causes agradables. La nostra àlef. 4. Ni tu ni jo ni ella. Ritu que obre les portes d’un grup al nou membre. 5. La forma que fan molts passadissos. Mitja volta que sobresurt de la façana posterior a moltes esglésies. Lletra que no s’ha de confondre amb la beguda anglesa. Sant abreujat. 6. Pronom reflexiu que utilitza quan passa el raspall pels cabells. La Badalona romana (al revés). Propietari. 7. Gallina que encara duu a dins els ous que ha de pondre. Acordar alguna cosa cedint, si cal, per ambdues parts. 8. Relatiu a les pedres i a les seves inscripcions. tinc coneixement. 9. Sentiment de rebuig per algú a qui es vol mal. Mercat on uns pocs controlen els recursos i la producció. 10. quatre pams de barca. Erra. Senyora anglesa. Metge Intern Resident.

11. que no és real, encara que existeixi a dins del cap d’algú.

Esportista olímpic (al revés). 12. Casa de la gent gran. Burla. Associació d’Ajuda als toxicòmans.

cap a peus | febrer

HoRItZoNtALS. 1. Esport fosc en què la granota i el carbur s’avenquen en la mateixa cordada. 2. Menjar per a canaris. Els qui eliminen toxines, aigua i sal. 3. Peça d’una cadena. Indret on se situen els ruscos en una granja d’abelles. 4. Primera del singular del subjuntiu present del verb amar. Samarreta lligada per sota l’entrecuix. Article determinat masculí singular. 5. Entesa en lleis capaç de preparar-ne grapats per tal que s’acompleixin.

6. Policia nazi. Casa de molts ocells. Article andalusí. dues lletres per simbolitzar la lliura. 7. temps verbal grec que remet a un passat inconcret. Lligall fònic dels versos. Vocal que s’obre i es tanca, com la Unió Europea. 8. Sigles ianquis per al Centre d’Intel·ligència del Míssil i de l’Espai. Inscripció mortuòria. 9. La nostra alfa. òrgan de la visió pronunciat a la voltreganesa. Bari simbolitzat. Cable que evita el desplaçament d’un puntal de càrrega. 10. Color dels cops sobre la pell. Al cap del cap i a la cua del ruc. obre el pap i tanca el grup. Vocal útil per demanar explicacions i també per queixar-se. 11. dret i sense corbar-se.

Mesura de capacitat determinada pel que hi cap a les dues mans juntes (al revés). 12. Síl·laba que ens permet seguir cançons de les quals no sabem la lletra. descendent del profeta Ismael. 13. Mul motoritzat que llaura, sembra i recull. Emprenyat com un pecat capital.

Per Andreu Giralt

29

oligopoli 10. goa. r. mrs. mir 11 irreal. atleta 12. asil. befa. aat.

verticals. 1. embalsament 2. siamesos. orar 3. pluig. riure. a 4. ell. iniciàtic 5. l. absís. t. st 6. es. oluteb. amo 7. ouada. pactar 8. lapidari. se 9. odi. ui. ba. osta 10. morat. c. p. e 11. eret. atsomla 12. na. ismaelita 13. tractor. irat

horitzontals. 1. espeleologia 2. mill. suadors. 3. baula. apiari 4. ami. bodi. el 5. legisladora 6. ss. niu. al. lb 7. aorist. rim. e 8. msic. epígraf 9. a.

capapeus-feb590_Maquetación 1 20/02/14 00:30 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

Fes-te sòci/a de l’Associació!

capapeus-feb590_Maquetaci贸n 1 20/02/14 00:30 P谩gina 31

capapeus-feb590_Maquetaci贸n 1 20/02/14 00:30 P谩gina 32