Capapeus des 599

capapeus-des599b_Maquetaci贸n 1 16/12/14 09:34 P谩gina 1

100 anys de Mercat

S'enfronta a una remodelaci贸 amb disparitat d'opinions

capapeus-des599b_Maquetaci贸n 1 16/12/14 09:34 P谩gina 2

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 3

E DI TORI A L

Consulta, Participació, Referèndum....ELECCIONS

D

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

esprés d'un mes especialment festiu pels andreuencs i andreuenques, aprofitem la ressaca per fer balanç d'allò que hem viscut plegats aquests últims 4 anys. Vam començar el mandat celebrant els 40 anys de la nostra entitat, una de les Associacions de Veïns i Veïnes més antigues de Catalunya. També vam començar amb una lluita intensa per aconseguir que es protegís el Nucli Antic de Sant Andreu. Al mateix temps el veïnat reivindicava el “Sant Andreu Decideix” l'abril de 2011, i un mes més tard esclatava la indignació per les retallades i la vulneració dels drets de ciutadania. Moviments com el de la Plataforma d'Afectats per a Hipoteca vivia un dels seus primers capítols exitosos gràcies a la solidaritat andreuenca amb en Matias, i el Rebost de Càritas Arxiprestal de Sant Andreu aconseguia al maig de 2013 que entre tots om-

edita: ASSoCiACió De VeïNS

De SANT ANDReu De PAloMAR president: SANTi SeRRA

vicepresidenta: geMMA ARMeNgol i RoSSell

president d’honor: FRANCeSC PoRReT

plíssim el rebost amb un acte multitudinari.

Aprofitem aquestes festes de Nadal per reflexionar de tot el que hem aconseguit junts i proposem-nos noves fites.

Constatem que a Sant Andreu hi ha tradició solidària i reivindicativa, hem anomenat uns pocs exemples recents del que podem aconseguir plegats. Tot i que fem les coses perquè volem, en el nostre temps lliure i moltes vegades posant diners, hi ha coses que no haurien de dependre de la solidaritat i la bona voluntat del veïnat. Hi ha coses, com la participació efectiva en les decisions polítiques, el dret a l'alimentació o disposar d'un habitatge que haurien d'estar garantides. Proposem-nos doncs, de cara l'any 2015, exigir-ho cada dia als qui deleguem el nostre vot.

Bones Festes!

8

dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

lA ReViSTA i l’AVV que l’eDiTA No eS FAN

ReSPoNSABleS Del CoNTiNguT DelS ARTiCleS i leS

NoTeS SigNADeS PeR PARTiCulARS i Col·leCTiuS.

www. AVVSANTANDReu.CAT - ReViSTACAPAPeuS@gMAil.CoM iNFo@AVVSANTANDReu.CAT

*

C/ BAlARi i JoVANy, 14 - 08030 BARCeloNA De DilluNS A DiVeNDReS De 18 A 20 H

)

93 345 96 98

portada: a. carrascal

coordinació de redacció: AlAiN gARRiDo i DAViD gARCiA disseny i maquetació: elMA VilA i CRiSTiNA gARDe

equip de redacció: SeRgi CoRRAl, DANi góMez, eDgAR CRiSTóBAl, ADRiANA VAleRo, NúRiA BoTé, JJ AyMeRiCH, PAu ViNyeS, eSTeR BueNo, BeNJAMí AguilAR,

XAVieR ARgAll, ANDReu giRAlT, iReNe CAiXàS, TANiT De PouPlANA, JoRDi RABASSA, iReNe goNzàlez, JoRDi uRTASuN, DAViD Royo, JAuMe gil, DAViD BeRNAl, Nil ViA, DAViD gARCíA, AlAiN gARRiDo, JuDiT CAMARgo, CRiSTiNA MARTíN, MARTA iBARRA.

fotografia: MANuel A. RAigADA, ANDReu CARRASCAl, MARTA iBARRA correcció: RiCARD RiPoll, AlAiN gARRiDo, MeRiTXell RiBAS publicitat: VeRóNiCA goNzàlez (93.3450576)

impressió: gRáFiCAS CAMPáS S.A

periodicitat: MeNSuAl, De SeTeMBRe A Juliol (11eDiCioNS l’ANy)

distribució: A DoMiCili PeR AlS SoCiS De l’ASSoCiACió De VeïNS i VeïNeS, AlS CoMeRçoS ANuNCiANTS i A leS eNTiTATS De SANT ANDReu De PAloMAR

capapeus-des599b_Maquetaci贸n 1 16/12/14 09:34 P谩gina 4

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MoSTRA De PiN-

TuRA De 10 A 13.30H. CADA PRiMeR DiS-

SABTe De MeS No FeSTiu.

>amics de la fabra i coats C/ SANT ADRià, 20. loCAl 12

Tel. 609 88 57 53. HoRARi D'ATeNCió: Di-

JouS, De 17 A 19 H

>ateneu obrer de sant andreu. ABAT

TiR!www.FoMeNTSARDANiSTA.eNTiTATSBCN.NeT

>grup teatral antifaz. loCAl De

SANT PACià. 932744501 (JeSúS). De 22.00

A 22.30H, Dll i DC.

www.gTANTiFAz.oRgT. ANTiFAz@HoT-

MAil.CoM

>esbart mare nostrum. loCAl De TeNS eNTRe 6 i 13 ANyS i VolS APReN-

>orfeó l’eco de catalunya. ABAT

>associació de dones pal·las-ate-

DRe A BAllAR DANSA CATAlANA, ViNe!

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJoS Dll

nea. CuBA, 2. CAN guARDiolA.

FANTIL): ASSAJoS DJ De 17.30 A 19H.

guiN ACoNSeguiR uNA SoCieTAT MéS

>centre d’estudis ignasi iglésias. ig-

>cordada, associació excursionista

>associació de puntaires. CeNTRe De

Dll. A DJ.De 10 A 14 H., Dll. i DC. De 16 A

i DJ De 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS (INGRUP CULTURAL.

NASi igleSiAS, 33. 933463990. DM, 17 A 20H.

CulTuRA PoPulAR De SANT ANDReu

C/ ARquíMeDeS, 30 609 41 68 65. DiMe-

CReS, De 17 A 19 H

>coral sant andreu. loCAl De SANT PACià. 933525313. ADULTS: DJ De 21.45 A

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

DJ De 18.15 A 19.15H (PeTiTS) i De 19.15 A

933111038. A ToTeS leS DoNeS que Vul-

i ecologista. CuBA 2. CAN guARDiolA.

935019801. ViSiTeS CoNCeRTADeS De

19.30. SeNDeRiSMe i ACTiViTATS De MuN-

TANyA guiADeS. TRuCA’NS i T’iNFoRMA-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

sant andreu. CARReR gRAN, 111. ACTiVi-

>ateneu harmonia-federació d’enti-

>casal d’avis bascònia. BASCòNiA, 42.

andreu de palomar. www.ATeNeuHAR-

23H oRFeolAliRA@lyCoS.eS. BuSqueM

CANTAiReS PeR ReFoRçAR leS 4 CoRDeS.

tats cultural i de lleure de sant MoNiA.BlogSPoT.CoM

>casal sant andreu. geSTioNAT PeR: l'HARMoNiA, FeDeRACió D'eNTiTATS De

SANT ANDReu. SANT ADRià, 20www.CASAlSANTANDReu.CAT

>casa asil de sant andreu de palo-

>casal catòlic sant andreu. PoNS i gA-

PeRSoNeS DiSPoSADeS A ReAliTzAR Di-

VeNDReS De 17 A 22HRS. eSCACS, TACA

mar. 93 345 35 29 (SuSANNA). BuSqueM

FeReNTS TASqueS De VoluNTARiAT.

>foment sardanista andreuenc. CAN

llARzA, 58. 93 345 30 01. De DiMARTS A Di-

(PiNTuRA), BeNAViNguTS (ACTiViTATS Cul-

TuRAlS), TeNNiS TAulA, eSBART MARAgAll.

guARDiolA, Dill De 19 A 20.30 H

>la lirica de sant andreu

CuRSeTS gRATuïTS De SARDANeS. T'eN-

lAliRiCADeSANTANDReu@gMAil.CoM

CAN gAlTA CReMAT, DC De 19 A 20.30 H SeNyeM A BAllAR, CoMPTAR i RePAR-

27 .......

Què s’hi cou artísticament a la Coats?

El club de Tennis, nou pla de comunicació

eSquí, AlTA MuNTANyA, FoTogRAFiA, eS-

Si T’AgRADA CANTAR, T’eSPeReM.

>orfeó la lira. CoRoleu, 15. DMC, 21 A

26 .......

Enfronta una remodelació de la plaça

20 A 22H. ACTiViTATS De MuNTANyA, SoR-

TATS, TAlleRS, ReFoRç De lA MeMòRiA.

933459495. ACTiViTATS, TAlleRS i CuR-

14 .......

>agrupació excursionista munta-

quiA De SANT ANDReu. ASSAJoS DM

SeTS PeR geNT gRAN.

Sant Andreu, districte més perjudicat

nya. MoNTSeC, 9. 933469604. DM i DJ De

PeleologiA. www.AeMuNTANyA.CAT

21.30H. SoM uNA CoRAl De geNT JoVe.

L’AVV reclama una reforma urgent

www.CoRDADA.oRg.

>country sant pacià-amics del coun-

>coral capella gramalla. PARRò-

Gegants, cercaviles i diables

MONOGRÀFIC

ReM. SeCReTARiA@CoRDADA.oRg,

TiDeS iNFANTilS, SeNDeRiSMe, BT,

21H o 21-22H i DMC De 19-20H o 20-21H.

12 .......

JuSTA. ToTS elS DiJouS A leS 19H.

20.30H (MiTJANS i gRANS).

try-line dance. 696 58 36 74. DM De 20 A

10 .......

SANT PACià. DV. De 17.30 A 19.15H. Si

oDó, 71. 933112343 . De 17 A 20H De Dll A

DJ. www.ATeNeuSANTANDReu.oRg

SUMARI 8 .......

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa. > t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

amb visita concertada.

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 i 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.lAliRiCADeSANTANDReu.CAT

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de gener

FEINA

(M’ofereixo per acompanyar de passeig o al metge a persones de la tercera edat. També m’ofereixo per ajudar-los a fer la compra. Angelina.

Tel. 637 36 04 60 / 93 360 06 48.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. galdric. Tel. 686 17 97 01.

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43. Cristina.

6

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores).

Maria del Mar. (Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

(Senyora de Sant Andreu s’ofereix per feines de la llar. Nuria 93 346 73 28

IMMOBILIARI

(es lloga plaça de pàrquing al car-

rer Segarra, per a cotxe mitjà. Tel. 93 345 86 61.

king comoda y accesible (60 euros).

93 345 56 41

(es ven plaça de pàrquing al carrer lanzarote amb guardiola i Feliu.

Preu: 18.000€. Tel. 93 345 56 41.

(Venta o lloguer de plaça de parking, gRAN, al carrer lanzarote amb guardiola i Feliu. Xavier: 629 20 46 55

(es lloga plaça de pàrquing al carrer lanzarote amb guardiola i Feliu.

Plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar. Preu: 60€. Tel. 93 345 56 41.

C . N SANT ANDREU

(Venc títol del CN Sant Andreu per 750€. ignasi. Tel. 607 90 95 94.

(es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer grau. Preu econòmic. Tel. 649 16 67 25.

(Venc 2 títols del CN Sant Andreu. el preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. Tel. 650 80 38 08.

(es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. es pot pagar la meitat a plaços. Tel. 93 1138247

(Venc títol de CN Sant Andreu. interessats trucar al 626 977 651

(es lloga o es ven plaça de pàrking al carrer otger 28-30. Tel. 630 135 375 i 93 312 07 23 (es lloga plaça de parking per a moto al carrer emili Roca amb Fabra i Puig. Preu económic.

679167128/ 639411896 (es lloga parking a la plaça Maria Brosa per cotxe mitjà (primera planta).

676 218 414 (Se alquila o se vende plaça de par-

(Venc un títol de sòcia del CN Sant Andreu. isabel. 620 91 95 08 (Venc títol de soci CN Sant Andreu, preu 800€. Canvi nom a carrec de la persona interesada. 630 086 397 Pere.

(Vendo acción club natación Sant Andreu. 600 euros. T.608 35 00 62

DIVERSOS

(Se vende chaquetón de zorro canadiense, talla 42 y abrigo de astracán color negro, talla 42. Preguntar por María. Teléfono 667834393

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de gener

Humanitzar la nostra ciutat de Barcelona No fa pas gaires anys, quan sortia a passejar pel carrer gran de Sant Andreu, no parava de saludar gent coneguda, i actualment hi ha dies que a penes trobo cap conegut.

què ha passat, a Sant Andreu? Senzillament que ha crescut molt i hi ha vingut a viure molta gent que no conec. També haig de tenir en compte que m’he fet gran i molta gent del meu temps ja no hi és. el poble de Sant Andreu, en què molta gent es coneixia, ja no existeix. en general, la ciutat que creix ràpidament i on viu molta gent provinent de diferents llocs del món és caòtica, anònima i deshumanitzada. què podem fer

per humanitzar-la? Per on hauríem de començar? la nostra ciutat de Barcelona es compon de deu districtes i cada un té unes característiques diferents, i aquests districtes tenen els corresponents barris, també diferents entre ells. és el barri, el nucli més petit de la ciutat, justament per on crec que es pot començar a treballar per la humanització de la ciutat.

Sant Andreu ja va fer un treball de barri en el Primer Congrés de la gent de Sant Andreu, que va tenir lloc del 1989 al 1992, amb l’objectiu de “definir què és i què volem que sigui Sant Andreu, descobrir factors que hi incideixin negativament i establir els canvis positius que caldria fer”. Hi van participar dues-centes sis persones i, en acabar-lo, es va editar un “llibre blanc” amb les conclusions. Tot el material del congrés, al final, es va dipositar al Centre d’estudis ignasi iglésias de Sant Andreu.

He esmentat aquest treball de barri no pas perquè ara calgui fer necessàriament el mateix, sinó perquè és una eina per intentar conèixer-nos més la gent que hi vivim i fer uns passos cap a la humanització de la nostra ciutat de Barcelona.

Francesc Porret i Gay

cap a peus | desembre

Però, com? en primer lloc crec que les associacions de veïns, coneixedores dels problemes dels ciutadans i molt acostumades a reivindicar solucions, hi tenen un paper molt important; i després les entitats i altres associacions que tenim, que en el nostre barri algunes són centenàries.

També s’haurien d’aprofitar per a aquesta finalitat el Consell d’entitats, on n’hi hagi, el Consell de Barri, que va funcionant, i persones a títol individual. l’Ajuntament és clar que s’hi ha d’involucrar, però sense treure protagonisme a les entitats i associacions ni als ciutadans que hi vulguin participar a títol personal.

7

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 8

Visca la Festa Major!

Malgrat que les festes a Sant Andreu han estat una mica passades per aigua, la celebració no s’ha aturat!

MANuel A. RAigADA

/ DAViD Royo

Programació del #CasalSantAndreu DESEMbrE 2014

8,5€ (DEPEnEnT DEL TiPuS D’inSCriPCió)

open de tennis taula audiovisuals d’alta muntanya: “la A càrrec del Club Social Arep maurienne: senderisme pels alps DiSSAbTE 20 A LES 11h amb els cinc sentits!”

A càrrec de l’Associació excursionista i cura i transplantament d’orquídies A càrrec de l’Associació Catalana dels ecologista Cordada Amics de les orquídies DijouS 18 A LES 20h

8

DiVEnDrES 19 A LES 19.30h

cinefòrum: “a la dreta i més enllà” Amb la presència dels ponents convidats Montse Armengou i Felipe l. Aranguren.

A càrrec del Col·lectiu Cultural de Cinema Popular CCCP i l’Assemblea Antifeixista de Sant Andreu DiSSAbTE 20 A LES 10.30 A 14h, DES DE 5,5 A

un dels ingredients i una tupper per endur-te a casa el que hem cuinat entre tots i totes.

GEnEr 2015 DijouS 8 A LES 20h

Jam session de flamenc amb el taller de músics DiVEnDrES 9 A LES 22h.

DiSSAbTE 20 A LES 20h

tarda de clown: “filosofía amena” A càrrec de “Colectivo Ameno” ToTS ELS DiVEnDrES DE 11.30 A 13.30h

concert de flamenc amb calamento DiLLunS 15 A LES 20h.

nits literaries. poesia i pintura amb manel oriol i eudald serrasolses

tallers de cuina participativa A càrrec de l’Associació Cultural urbana DijouS 15 A LES 18h.

Consulta quina recepta hem escollit, porta inauguració de l'exposició d'automoció

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 9

L’

onada, una de les entitats integrants del projecte RADARS, ofereix serveis a la tercera edat des de fa vint anys. l’emplaçament de la seva primera residència està ubicat al municipi de Sant Carles de la Ràpita a la província de Tarragona. Al llarg dels anys han anat creixent fins arribar a oferir serveis per diferents poblacions de Tarragona i Barcelona i és l’any 2011 en què l’onada aconsegueix la gestió del Centre de Dia i Residencial de la Sagrera.

Aquest centre de l’iCASS gestionat per l’onada està composat per noranta sis places de residència i trenta places de centre de dia totalment públiques. ubicat al carrer de Berenguer de Palou, el centre de la Sagrera es troba situat al límit

entre dos barris de Barcelona. Per una banda aquell que li dóna nom i per l’altra el barri de Sant Andreu. Són molts els usuaris del nostre centre que han viscut al barri de Sant Andreu o que hi tenen familiars que hi viuen. essen un barri on l’envelliment de la població és tant important volem apropar el nostre centre a la comunitat. l’any 2013 l’onada inicia un projecte en el marc del qual es desenvolupa la construcció i confecció de tot un seguit de serveis dirigits no només a la població usuària dels nostres centres sinó també orientat a les persones externes que es troben en situació de dependència en el seu domicili. les llargues llistes d’espera i la quantitat de persones en situació de dependència al barri

de Sant Andreu, ens han mogut a presentarvos en aquest espai un dels serveis més importants de la cartera, el curs de formació per a cuidadors no professionals. orientat a facilitar la cura del malalt al domicili i donar les eines necessàries per ajudar al cuidador en la seva tasca, els professionals que formen l’equip de la Sagrera desenvolupen tasques com la cura de la persona dependent en el seu habitatge, el control de la medicació, la prevenció de nafres, la higiene o, fins i tot, tècniques per poder treballar les capacitats cognitives.

Mariona hernández és treballadora social de L’onada

cap a peus | desembre

L'Onada, amb cura de la Gent Gran SANITAT

9

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 10

Ni la Guàrdia Urbana, ni la pressió veïnal

E

una immobiliària resol el conflicte de la prostitució a la Plaça d’orfila ls veïns de la plaça orfila ja descansen “més tranquils”, després d'un mesos de neguit, com a conseqüència de l'activitat d'una casa de barrets.

No és el primer cop, històricament parlant, que un grup de veïns de Sant Andreu s'ha queixat de tenir a prop un prostíbul encobert. els crits, el xivarri, les obscenitats públiques i les constants mogudes policials acostumen a privar als veïns del son, el descans i el benestar local. en aquest cas més recent, tant veïns com comerços locals han protestat con-

tra una casa de plaça orfila, que portava oberta des del setembre de 2013. les protestes, que han anat progressivament en augment, però sempre de manera espontània (fins i tot esporàdica), anaven dirigides a la guàrdia urbana, que s'esforçava en resoldre aquest conflicte únicament quan les peticions sovintejaven massa. la resolució final ha estat innegablement curiosa, inusual si més no. No ha estat l'Ajuntament, ni la policia, ni la pressió ciutadana. Sinó que ha sigut el propietari de l'edifici qui va decidir vendre'l, i la im-

mobiliària que l'ha adquirit, amb la intenció de fer-ne un edifici de vivendes, ha fet, literalment, neteja i, tractant amb l'organització, els ha facilitat un altre pis, fora de Sant Andreu, més discret i de manera que afecti a un menor número de gent.

Ara, després d'uns mesos intranquils, les males condicions de vida, els xivarris, el moviment policial nocturn, els crits de matinada i l'escàndol ja són problema d'uns altres (evidentment això no podia desaparèixer tan fàcilment).

David bernal

apunt | “història prostitució a Sant Andreu | JORDI PETIT

D

10

els andreuencs de tota la vida és conegut l’existència de diverses cases de prostitució a Sant Andreu de Palomar sobretot durant el segle XX. De fet, alguns d’aquests prostíbuls com “l’edifici de la Manguera” del carrer Bascònia eren molt populars i fins a dia d'avui ens ha arribat alguna nova “casa de barrets” amagada sota una sala de massatges xinesa, tal com ja hem comentat en l'article anterior. la primera documentació que fa una minsa referència a la prostitució al nostre poble data de 1808 quan el Baró de Maldà, fugint de l’ocupació francesa de Barcelona durant la guerra del Francès (1808-1814) va passar per aquí de camí a Vic. el Baró comentava: “…estan nosaltres parats, veyent-nos a totes aquelles heretges caras, bàrbaras amb dissolutas paraulas, y amb algunas mozas de carrer amb que se divertían [els soldats], no tenint cap paraula bona, o juguetejant amb las escopetas que ni ells, ni ellas nos feyan gens de goig.”

Però el tema central que tractarem serà l'article datat de 1917, on el veí M. Moreno oliván es queixava al diari andreuenc “el Popular” de la situació que veia prop de les cotxeres del tramvia del nostre poble i on acusava al Tinent Alcalde de Sant Andreu Josep Cararach i Mauri de no posar-hi remei. el que avui és el Centre Cívic, era antigament l’entrada a les cotxeres des del carrer gran de Sant Andreu, i al costat, hi havia un bar que arribava fins al carrer Neopàtria on anaven molts cotxers, degut a tot això que tractem: per la prostitució que hi havia a la zona. l’escrit deia el següent: “¡Burdeles, no! Hoy que esas diversiones se han hecho más extensas y más escandalosas, mi humildísima

pluma escribe: que si el Sr. Teniente Alcalde quisiera, con su respetable autoridad y su elevada influencia, podría si no acabar con esa porquería infecciosa, por lo menos sanearla un poco. Pues señores, hay que ver hasta que punto hemos llegado; en plena vía pública y en pleno día apoderarse de un hombre y arrastras llevárselo a su serrallo. ¿y pues lo que sucede en una taberna situada al lado del Apeadero Central de Tranvías? Pues que se contemplan unos espectáculos la mar de diversos, sobre todo para los jovenzuelos que la plétora de la vida o edad les anuncia su pubertad. el otro día pasando por allí oí estas palabras de labios de dos niñas de unos doce años de edad, que se hallaban contemplando el cuadro seguramente en acción, en el mismo umbral de dicho establecimiento: Tú, mira la aquella dòna com llépa els morros de aquell cotxero del tranvia, la bacona! –que no- contestó la otra –que’ls hi mossega!esto es tan verídico como aquello parecía un burdel. eso a las tres de la tarde y a la vista de todo el mundo; ¡hasta de la infancia! ¿y por la noche en la parte posterior de este establecimiento o sea en la calle Neopatria desde la de llengua d’oc hasta la Rambla de Santa eulalia? Ni hablar se puede. [...] Vaya, que no hay derecho y digan lo que digan esos que dicen que San Andrés (no el Santo, el pueblo) progresa. esos señores ni son moralistas ni son decentes, ni lo será el Sr. Teniente de Alcalde si con su autoridad, su influencia con las demás autoridades y sobre todo con su abnegación demostrada para el bien de este distrito, no trabaja pero de veras para enviar esa inmundicia a los burdeles de la gran metropoli.”

jordi Petit és historiador Article extret de www.santandreudepalomar.wordpress.com

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 11

Meridiana, assignatura pendent l’avinguda meridiana a l’alçada de fabra i puig. / SeRgi CoRRAl

M

L’AVV reclama una reforma per a l’Avinguda, que rep diàriament 130.000 vehicles

la Meridiana sempre ha suposat una divisió física entre l’eixample i Sant Martí i també entre Nou Barris i Sant Andreu. Aquesta di-

visió és un entrebanc per a la comunicació de les persones entre aquests barris, tant propers geogràficament parlant. Creuar la Meridiana és un suplici per a molta gent gran, gent amb cotxets, carregada amb el carretó de la compra o encara més dificultós, per persones amb discapacitat física. la remodelació que es va fer l’any 1998 va millorar molt les voreres i part de l’entorn, però encara queden trams on hi ha molt per millorar, per exemple tot el que comprèn Sant Andreu, entre Fabra i Puig i la Trinitat, on l’Avinguda Meridiana encara és un mur arquitectònic força infranquejable. la mobilitat i l’accessibilitat són dos dels grans punts a millorar, però també ho és la contaminació que provoca el gran volum de trànsit. Contaminació de l’aire i contaminació acústica, la qual es fa ben palesa en tot l’entorn d’aquest eix viari. Per estudiar la contaminació de l’aire a la ciutat, va néixer el JoRDi eSPlugAS

projecte Citi-Sense (http://barcelona.citisense.eu/es-es/inicio.aspx) , que s’encarrega de controlar, mesurar i conscienciar sobre la qualitat de l’aire de la ciutat i vetllar per millorar-la. un dels nous projectes que duen a terme és la instal·lació voluntària d’uns sensors que mesuren els nivells de contaminants a les principals vies de comunicació de la ciutat. Aquests sensors se situen a les plantes baixes, entresols o primers pisos dels edificis i cases, a banda i banda d’aquests carrers i avingudes. la Meridiana és un cas d’estudi, i actualment busquen voluntaris per la instal·lació d’aquests sensors. en aquesta adreça de correu electrònic en podeu demanar més informació i podeu fer-vos voluntaris: citisense@creal.cat és l’hora de reclamar una Meridiana més neta, més accessible i més pacificada.

Sergi Corral buela

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias rep el Premi Sant Andreu PATRIMONI

en el marc de la Festa Major, el 28 de novembre, el Centre d’estudis ignasi iglésias va rebre el Premi Sant Andreu 2014. el Ceii vol agrair a les entitats proposants Agrupament Ferroviari de Barcelona, el Foment Sardanista Andreuenc, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, Tot Història Associació Cultural, l’orfeó l’eco de Catalunya i els membres del Jurat.

cap a peus | desembre

entre hi ha en curs la reforma de la Diagonal i també la reforma de la Plaça de les glòries, altres avingudes de la Ciutat Comtal queden en l’oblit. l’Avinguda Meridiana, un eix viari de set quilòmetres de longitud, entre la Ciutadella i la Trinitat, demana a crits una reforma a fons.

Per la Meridiana passen al dia uns 130.000 vehicles (segons dades de l'any 2009), un volum de trànsit semblant al de l’Avinguda Diagonal, per tant ho podem considerar una xifra molt elevada, de les més altes de la ciutat. la raó principal és que la Meridiana se situa com a punt d’entrada i sortida de la ciutat pel seu vessant nord-oriental. Comunica amb el Vallès, les Rondes i les grans vies de comunicació amb sentit girona, França i Vic.

11

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 12

Gràcies, Trias; gràcies, Blasi

Els pressupostos que presenta a l’Ajuntament el Govern de Ciu deixen a Sant Andreu com el districte on menys s’inverteix per habitant

12

S

egons els pressupostos del 2015 que provarà d'aprovar el govern de Trias al plenari de l'Ajuntament el pròxim 19 de desembre, per cada andreuenc s'invertiran 86,74 €. és a dir, la inversió per habitant més baixa en relació a la resta de districtes de Barcelona, tal com es mostra a la gràfica.

Ara bé, si ens centrem a analitzar aquestes partides pressupostàries en matèria d'inversions per districte, observem que Sant Andreu és el segon territori on menys diners destinarà l'Ajuntament: 2.737.474,82 €. una xifra que només supera a la inversió projectada per al districte de les Corts, però amb

un factor a destacar. Si bé la renda familiar mitjana de les Corts és de pràcticament de 160 punts (tenint en compte que la mitjana de Barcelona és 100), la renda mitjana del nostre districte és de 67 punts. és a dir, la renda mitjana d'una família de les Corts és dues vegades i mitja superior a la d'una família andreuenca. Per tant, que la inversió sigui menor en el mencionat districte no és una dada que faci millorar la perspectiva d'inversió a Sant Andreu.

De fet, les desigualtats a Barcelona no han fet més que crèixer amb la crisi. Segons el president de la FAVB, lluís Rabell, “existeix un paral·leisme entre la

degradació de la renda i les inversions municipals”. Amb els nous pressupostos de l'equip de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i del regidor de Sant Andreu, Raimond Blasi, sembla que aquesta desigulatat no farà més que augmentar.

DESGLoSSAT

A Sant Andreu de Palomar la proporció de persones aturades que busquen feina des de fa més d'un any és el més alt de tota Barcelona: el 49,4%. o el que és el mateix, de cada dos aturats, un d'ells busca feina sense èxit des de fa més d'un any.

David García Mateu @davidgmateu

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 13

El Versalles celebra 100 anys OCI I VIDA SOCIAL

el primer cap de setmana de la Festa Major, el mític Bar Versalles va celebrar un segle d'història. Si bé sempre s'ha cregut que la seva data de fundació va ser el 1928, el descobriment d'un programa de Festa Major de l'any 1914, amb un anunci de le Petit Versailles, ha servit per comprovar que la seva apertura va ser anterior a l'esmentada.

el centre comercial. / SiTioSDeBARCeloNA.NeT

L’ampliació de L’Heron City, en suspens El centre comercial pretenia triplicar la seva superfície fins els 6.000m2

L’

al·legant la falta d'un informe sobre l'impacte comercial. Tot i així, s'ha de tenir en compte que l'ampliació comercial ja comptava amb un informe favorable de la generalitat. Per tant, el projecte no queda descartat, sinó que es perllonga fins que l'empresa propietària presenti l'informe sol·licitat.

l'ampliació del centre comercial suposaria la conversió de sòl actualment dedicat a oficines i hotels (1.000 i 5.000

el projecte en total suposarà una inversió de 3 milions d'euros i les obres es preveu que finalitzin cap a l'any 2018. el complex d'oci justifica la necessitat d'aquest projecte en la seva actual insostenibilitat econòmica provocada per la caiguda progressiva de l'activitat comercial i que posa en perill el seu funcionament. Amb l'ampliació, Heron City vol combatre la pèrdua de visitants que pateix.

La inversió suposarà 3 milions d’euros i és justificada per la crisi

metres quadrats respectivament). De fet, la majoria d'aquestes superfícies estaven destinades fins fa poc als locals d'oci nocturn i a les discoteques.

Tal com publicava la Vanguardia, la comissió d'urbanisme de l'Ajuntament va suspendre el pla de millora presentat pels promotors del centre comercial,

Mentrestant, altres centres comercials com la Maquinista i glòries també preveuen ampliacions del seu espai. A Barcelona, pren força el desenvolupament d'un model comercial basat en grans superfícies en detriment del petit comerç.

redacció

...Casi 600 Cap a Peus...

EFEMÈRIDE

el Sant Andreu de Cap a Peus celebrarà el mes de gener la seva edició número 600. Per aquesta fita tan significativa el nostre equip de redactors ja ha començat a preparar un monogràfic especial rememorant les claus de l'èxit del Cap a Peus al llarg dels seus 34 anys d'història. un número on recuperarem el que fa gran a la revista periòdica més antiga de Barcelona.

Neix un nou diari digital PUBLICACIONS

el passat 30 de novembre s'estrenava a la xarxa el portal de notícies andreuenc.cat, una nova plataforma d'informació d'actualitat sobre Sant Andreu.

Darrere de la idea es troba un grup d'emprenedors locals que actualitzaran dia a dia la web amb els aspectes socials, polítics, comercials, culturals i esportius del nostre territori.

cap a peus | desembre

Ajuntament de Barcelona ha paralitzat l'ampliació de l'Heron City. una suspensió que atura, per ara, el projecte que volia dur a terme el centre comercial: augmentar la seva superfície comercial en 6.000 metres quadrats i, així, triplicar la superfície comercial de què disposa.

13

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 14

El perfil de...

Jaume Seda

Divulgador, historiador i filòsof

E

n Jaume Seda, nascut i resident a Sant Andreu, va estudiar Filosofia i lletres i es va especialitzar en història general. Des de ben jove ha estat vinculat a entitats locals i l’any 1982, forma part del grup de creadors de l’arxiu històric de Sant Andreu de Palomar. Tal com relata, es tractava d’un projecte que s’erigia per lluitar contra “l’obscurantisme cultural” que havia imperat durant el franquisme, una època en què “moltes activitats havien de fer-se d’amagat, clandestinament”. en Jaume explica que durant aquells anys “no havíem pogut treballar per conèixer a fons la història de Sant Andreu de Palomar” i per aquest motiu estaven fermament convençuts que “calia recuperar-la”.

14

l’any 1987, aquest arxiu històric passaria a ser el Centre d’estudis ignasi iglesias (Ceii), traslladant la seva seu a la casa on va viure l’escriptor andreuenc. el nom de l’entitat no només fa honor a “aquest personatge tan il·lustre”, sinó que també obeeix la voluntat de no crear confusió amb l’arxiu històric del districte de Sant Andreu que naixia en aquell mateix moment. el 1997, amb la mort de Martí Pous, en Jaume passa a dirigir el Ceii, entinat de la qual n’és president fins avui dia.

“La defensa del patrimoni, la divulgació, la investigació, la col·laboració amb altres entitats i la consulta”

Recentment, el Ceii ha estat guardonat amb el Premi Sant Andreu 2014, que en Jaume valora com el reconeixement a la feina de “tot el col·lectiu: un premi per l’equip de persones molt ben avingut, no per cap en concret”. en aquest sentit, explica

que en el moment en què va rebre la notícia va pensar “en tots aquells que ja no hi són i que han lluitat tant i en els que han hagut de deixar el centre per altres motius”. Tot i així, en Jaume recorda que l’entitat mai ha lluitat “per aconseguir medalles” i que “no se’ls pujaran els fums al cap”, el que volen, confessa “és estar al servei de la gent de Sant Andreu i de la seva història”. Per aquest motiu, reben el premi com una empenta que els ha d’ajudar “a seguir treballant en la mateixa línia. en Jaume remarca que la finalitat del centre que presideix és clara: “la defensa del patrimoni, la divulgació, la investigació, la col·laboració amb altres entitats i associacions i la consulta (tant la que en fem nosaltres com que la que ens poden fer)”.

Considera que fan una feina molt ambiciosa, tot i que els hi agradaria poder comptar amb “més gent i més sectors que ens ajudin”, perquè, tal com descriu “aquí es treballa molt i de voluntariat: amb les quotes dels socis i les subvencions fem mans i mànigues” Tal com apunta en Jaume, sovint té la sensació que hi ha gent que s’imagina el Ceii com “una cosa de gent intel·lectual” i ressalta que “per res ho és, molts dels articles que publiquem són excepcionals i no necessàriament estan escrits per professionals, és gent que es mou en altres àmbits però té molt coneixement de la història de Sant Andreu”. en aquest aspecte, destaca que des del Ceii també han participat en reivindicacions veïnals com la de la protecció del casc antic, que ha compartit amb l’Associació de Veïns i Veïnes. “ells s’encarreguen de la lluita per la vessant més social i humana i nosaltres per la protecció patrimonial, però tot dos apostem conjuntament per la necessitat de la seva preservació”, conclou.

Adriana Valero

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 15

L’etern retorn per David bernal POESIA

“en el mundo del eterno retorno descansa sobre cada gesto el peso de una insoportable responsabilidad” Milan Kundera en el món proposat pel poeta alemany, el pes dels actes recau en la seva eternitat.

Supèrflues són les accions destinades a l'oblit.

Sempre pesaran poc, si sabem que no s'han de repetir. “usted lee: quiero hacerle una pregunta”. un home gran, m'interromp la lectura.

D'ulls vermells, pell arrugada i bruna; la mirada un xic perduda i el gest tremolós,

l'homenet inquireix la meva atenció. “¿Por dónde se empieza a leer un libro?” i abans que jo sàpiga què dir, l'homenet ja ha afegit: “¡De final hacia 'lante!

Así cuando uno lleva tres tercios, sabe'l principio del libro; de otro modo, cuando uno llevara tres tercios... ¡sabría el final!” i somriu orgullós.

Per últim diu, tot nerviós: “Me lo'nseñaron los frailes, cuando era chiquitín... allí'n león”. i marxa, comença a pidolar, dins el metro i jo el saludo, ens donem la mà i el món veu dos llunàtics somrient.

Si aquest fet s'hagués esdevingut

un sol cop, aïlladament, molt probablement, ja l'hagués oblidat, perquè si només passa un cop, és com si mai hagués passat -einmal ist keinmal-.

Però aquest matí, com si ell em perseguís, en el vagó del metro m'ha formulat la mateixa qüestió. la repetició del gest li ha negat una possible banalitat. la nietzschiana repetició ha regalat al fet en qüestió, el pes necessari que demana tota acció per a la memòria i la comprensió.

cap a peus | desembre

15

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 16

100 anys de Mercat

L'històric centre gastronòmic de Sant Andreu s'enfronta a una remodelació amb disparitat d'opinions

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 17

les mítiques arcades que envolten el mercat, amb els seus fanals típics. / ANDReu CARRASCAl

D

David Garcia Mateu @davidgmateu

ues escarxofes, un quilo de pastanagues i un altre de patates; dos pollastres i una tirada de cap-i-pota. Aquesta llista de la compra podria reproduir-se simultàniament a centenars d'indrets diferents, però en pocs llocs des de fa tant de temps com al ja centenari Mercat de Sant Andreu.

Amb l'entrada al segle XXi, l'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb l'institut de Mercats, ha encetat tota una sèrie de reformes als mercats municipals per tal adaptar-los als nous temps. la societat canvia i les demandes són unes altres. unes reformes que, amb major o menor èxit, han permès millorar l'aspecte i la dinàmica d'aquests centres gastronòmics.

Tal com apunten els experts, “els establiments tancats poden ser un preludi de la decadència del mercat”. “un mercat re-

cap a peus | desembre

Si som rigorosos, fa més d'un segle que la Plaça del Mercadal, situada al cor del poble de Sant Andreu de Palomar, és també el punt de referència de les famílies andreuenques a l'hora d'anar a comprar. la varietat de l'assortiment i la confiança dels veïns han permès als botiguers passar el relleu de pares a fills en la posició capdavantera de les parades. Però aquesta situació de preponderància alimentaria que va dominar a principis del segle XX va canviar a partir dels anys 60. l'eclosió dels supermercats o les grans superfícies d'alimentació van provocar una readaptació obligada dels serveis que s'hi dispensaven en aquests espais. Calia tornar a omplir el cabàs.

17

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 18

#ReSantAndreu... L’aniversari del Mercat

el mercat de sant andreu de palomar el 18 de juliol de 1951. /

modelat té plena activitat”. en el cas del de Sant Andreu, una de cada quatre parades passa els dies amb la persiana baixada. Sense activitat.

Aquesta situació comença a causar l'alarma entre els veïns i els mateixos comerciants. Tal com comenta l'elvira Caselles, que porta rere l'aparador d'una de les xarcute-

18

Cristina Pla

JoAN FlAqueR

ries pràcticament 25 anys, “el mercat ja no és el que era”. “era un lloc on ens ho passàvem bé i teníem una major unió amb el client”. Segons l'elvira “ara això ha canviat i l'ambient s'ha enrarit”, un fet que vincula amb la circumstància socio-econòmica actual. “la gent ja no compra contenta, potser pensant en els pocs diners que té per gastar, i això ha acabat per perjudicar el mercat”.

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 19

ANDReu CARRASCAl

Davant de totes aquestes circumstàncies estructurals, l'Ajuntament després de tractar una gran part dels mercats de Barcelona, ha volgut començar a posar fil a l'agulla al mercat andreuenc. un procès, però, que es presenta llarg, complex i amb desavinences. i és que alguns botiguers ja s'han mostrat en contra de fer cap mena de reforma, com l'elvira, qui no veu necessària la remodelació, ja que no troba "que els mercats que s'han remodelat els hagin augmentat les vendes". "Ho important és que estigui tot net i oferim productes de qualitat".

De fet, ningú discuteix el nivell de primer ordre de les peces que es venen a les parades dels mercats. els estudis apunten que si bé la gent prefereix comprar els productes envasats als supermercats, la balança en la qüestió del producte fresc es decanta a favor dels mercats tradicionals. Per aquest motiu, les grans cadenes alimentàries es volen integrar a l'espai i així conviure amb les petites parades de mercadal. A més, la seva entrada també serveix per pagar una part important de la reforma. una reestructuració per la qual apostaria l'Angelina

Comas, que fa 43 anys rere el taulell de les carns. Segons l'Angelina, "cal una redistribució de les parades". "Dividir el mercat en dos: una part per a un supermercat a l'interior, i l'altra meitat per als paradistes". Ara bé, aquesta redistribució comporta un problema d'espai amb una solució matemàtica complicada. el Mercat de Sant Andreu no és gaire privilegiat en matèria de superfície. els càlculs en poc menys de 1.700 metres quadrats són limitats. Ara bé, l'aposta per la reforma des de l'Ajuntament és clara, tal com puntualitzem a l'Apunt Tècnic. Sobre la renovació l'Angelina assegura que "s'ha de fer de forma acurada i amb seny. Si no, una reforma massa costosa ens pot acabar enfonsant a nosaltres mateixos".

Però més enllà de les parets del mercat, els botiguers observen amb neguit l'arribada de l'ampliació de la Maquinista. en general, s'ha de dir que la majoria de paradistes no veuen amb preocupació el nou projecte del centre comercial. Tal com recalca l'elvira, "el dia que va obrir la Maquinista sí que l'observàvem com un perill, però finalment no ens va afectar". "la davallada que hem tingut ha sigut un cop ben avançada la crisi". Però tot i això, altres companyes de Mercat com la Sonia apunten que si "ja de per si l'ampliació del centre comercial no era necessària amb la superfície que tenen", el fet de dur a terme l'ampliació "sí que pot fer mal a les botigues de proximitat". un argument que porta a la reflexió de l'Angelina: al cap i a la fi "els pot afectar indirectament". "Si el Carrer gran perd, nosaltres també. qui s'imagina un Carrer gran sense botigues? es perdrà la vida comercial de Sant Andreu. Saben perpassa a la pàgina 20 >

cap a peus | desembre

Però més enllà de la situació social actual, hi ha altres botiguers que veuen com les instal·lacions del mercat poden jugar un paper clau en l'atracció de la clientela. Segons la Sonia Vizcaíno, responsable d'una de les bacallaneries que ha rebut com a herència dels seus avis, "una il·luminació total pot millorar molt l'aspecte de l'interior". Tal com apunta la Sonia, "el mercat actual és massa lúgubre", una situació a la qual se li podria donar la volta "si s'omple de llum la cúpula" que el passat 29 de novembre celebrava el seu 100 aniversari.

19

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 20

apunt tècnic | “renovar-se o morir” | DAVID GARCIA

F

inalment, i a pocs mesos abans de les eleccions, l'Ajuntament de Barcelona ha començat a treballar en la futura reforma del Mercat de Sant Andreu, després d'haver encetat pràcticament una vintena d'actuacions d'aquest tipus arreu de la ciutat. De fet, però, el que s'ha plantejat actualment és el concurs per estudiar els diferents projectes que es poden dur a terme.

Amb tots els treballs que es presentin, el consistori escollirà el que cregui més adient. uns projectes als quals se'ls demana remodelar integralment l'edifici gastronòmic. i això que vol dir? Doncs que per exemple contemplin la construcció d'una zona destinada a les brosses, amb una superfície superior a la del mateix mercat.

Si l'edifici no arriba als 1.300 metres quadrats, l'administració té la intenció de construir un espai logístic de més de 1.500 metres quadrats. una superfície matemàticament impossible si no es contempla la creació de diferents plantes subterrànies, és a dir, perforar tota la plaça del Mercadal per sota. una opció que seria merament especulativa, ja que fins que no es presentin els treballs no podrem saber la solució per la qual optaran els arquitectes.

A més, el nou Mercat de Sant Andreu disposarà d'una nova coberta, el que pot significar l'enderrocament de l'actual sostre de ferro i la seva il·lustre cúpula que evoca a temps anteriors.

Alhora, el nou edifici comptarà amb menys parades que les actuals: aproximadament unes 32 noves botigues. en total, l'empresa que s'adjudiqui la reforma del Mercat s'endurà 58.080 euros només per l'esbós presentat, després tindrà l'oportunitat de dur a terme el projecte bàsic per pràcticament 44.000 euros, i per últim, el projecte executiu amb una gratificació d'aproximadament 85.000 euros.

D'altra banda, en converses d'última hora abans de tancar aquest número del Cap a Peus, la presidenta de l'Associació de Concessionaris del Mercat de Sant Andreu, elisenda Pons, ha declarat que fins ara no tenia cap informació sobre aquest concurs, i que desconeixia les dades a l'espera a una reunió del mes de gener. Tot i això, Pons apunta que “la reforma és necessària” i que “la majoria dels botiguers hi estan d'acord”. Segons la presidenta, al Mercat de Sant Andreu només li queda “renovar-se o morir”.

David Garcia

20 fectament el que passarà i l'Ajuntament ho permet".

Davant de tot aquest nou paradigma, hi ha treballadors que aposten per una renovació transversal. Per començar, el tema dels horaris pot resultar un dels punts més significatius per augmentar o no les vendes. Segons alguns comerciants, els actuals tempos (dilluns de 8 a 13.30h. Dimarts a dijous, de 8 a 14h. Divendres, de 8 a 20h. Dissabtes, de 8 a 14.30h) no els permeten fer totes les vendes que podrien fer. Tal com comenta la Sonia, "no té sentit entrar tan d'hora". "Abans sí perquè les dones anaven a comprar abans de treballar o de dur els nens a l'escola, però ara els temps han canviat; les famílies deixen a les criatures al col·legi, després es prenen el

cafè amb llet i per últim van a comprar directament". unes circumstàncies dels temps moderns on "potser hauríem de dividir els horaris entre matins i tardes". Tot i aquestes idees més flexible, hi ha d'altres paradistes com l'Angelina que creuen que no s'han d'assumir riscos: "potser estaria bé obrir una tarda més, però que tampoc ens hauríem de matar".

Mentrestant, l'elvira es mostra una mica més reticent a aquest canvi horari, ja que no el considera necessari. "la gent no està acostumada a anar a comprar al mercat de tarda. Si arriben tard de la feina el primer que faran és anar al supermercat que tenen al costat de la sortida del metro. i a més, si abans el divendres a les tardes féiem un munt de

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 21

feina, ara no fem pràcticament res" argumenta.

Tot i això, amb el debat, les hores van passant, i així els dies i els mesos. un pas del temps que també acaba portant al relleu generacional de pares a fills, i que no sembla gens clar. Tal com assegura l'elvira, en el seu cas familiar no tindran continuïtat: "Cap dels meus dos fills continuarà, i no serem els únics". "Hi ha moltes famílies que seran la seva última generació al mercat" explica amb melancolia.

Tot i així, la Sonia rumia entre incertesa que "si bé es pot pensar que els joves no continuaran", en el cas de la seva filla creu que "sí que hi serà", al que afegeix entre rialles: "potser m'equivoco!".

el que sí que és cert és que els temps han canviat i això ho han viscut els treballadors dels Mercadal des de primera fila. uns canvis, però, que s'enfronten amb auguris de tota mena. Mentre l'elvira apunta que "el mercat té els dies comptats i finalment quedarà obsolet", l'Angelina es mostra optimista i convençuda que "en cinc o 10 anys la cosa donarà la volta i la gent apreciarà tornar a comprar al mercat". Ara per ara, però, les decisions sobre el cor gastronòmic de Sant Andreu comencen a planar per la seva estructura. Tal com va dir l'escriptor francès Anatole France, "tots els canvis, encara els més anelats, porten en si mateixos certa melancolia". n

cap a peus | desembre

ANDReu CARRASCAl

21

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 22

apunt històric | un mercat amb història | PAU VINYES

L’

Ajuntament de Sant Andreu de Palomar encarrega a l’arquitecte Josep Mas i Vila un projecte d’una nova plaça-mercat en un terrenys anomenats l’Hort d’en Boladeras, l’any 1849. el projecte proposava una plaça porxada amb la finalitat d’aixoplugar els venedors i venedores en dies de pluja. en data del 7 de gener de 1851 era notificada l’autorització, amb modificacions, a l’alcalde andreuenc Joan Riera i Castañé. Fins aleshores la venda de queviures es realitzava a la plaça de l’església (actualment d’orfila). A les voltes del nou mercat es venien les verdures, al centre de la plaça –en aquells moments una gran esplanada amb arbrat- era el lloc de venda de les hortalisses, dels conills i de les fruites i de les verdures a l’engròs. la carnisseria i la peixateria eren venudes en un local a part, anomenat la Peixateria Vella -on actualment hi ha el local de vendes –amb entrades i sortides per la plaça del Mercadal i carrer de Rubén Darío. el fet que la carn i el peix compartissin un mateix espai va comportat discrepàncies entre els venedors.

22

foren elegits pels anys 1904-1909) <lograren (sic) també la construcció de la plaça Mercat (Mercadal)2>.

Creiem que la construcció que aconseguiren fou la coberta metàl·lica, sense les parets que envolten tot el clos. No podem dir per falta de proves en quin any es féu aquesta coberta, però si podem afirmar que la gaseta Municipal de Barcelona del dia 14 de maig de 1914 autoritzava el pagament de les obres fetes al mercat de Sant Andreu i, encara, que en la gaseta Municipal del dia 30 de gener de 1915 s’autoritzava una addició a la subhasta per a reforma i ampliació del mercat de Sant Andreu, consignant que en el pressupost extraordinari de 1913 hi constava el preu de les obres a realitzar.

Aquest cost d’obres realitzades pel foment d’obres i Construcció eren de 44.9000,03 ptes. segons deia la gaseta Municipal de 15 de desembre de 1915.”

el 1917 es publicava a l’esmentada gaseta l’adjudicació de 49 llocs de venda. entre aquestes adjudicacions hi trobem botigues en projecte no realitzat de l'arquitecte municipal Josep ple funcionament en l’actuaFinalment l’any 1894, s’en- domènech i estapà de construcció d'una peixateria al centre de l'actual litat. el mercat de Sant Ancarregava un nou projecte de plaça del mercadal. / FoNS ReiAl ACADèMiA De leS BelleS ARTS De SANT JoRDi dreu també ha tingut d’altres peixateria a Josep Domèactivitats no relacionades amb la venda i compra de pronech i estapà, arquitecte municipal de Sant Andreu de Paloductes destinats a l’alimentació. A finals del segle XiX la mar i autor de la nova cúpula, campanar i façana del temple plaça porticada del Mercadal va acollir vàries curses de parroquial. el projecte va patir alts i baixos, i sobretot molts enbraus per la festa major, tal com hem pogut recollir a les darreriments en la seva aprovació, i finalment no es va dur a actes de l’antic municipi andreuenc. Però això ja són figues terme. una de les causes, no l’única però si de les més imd’un altre paner i donarien per un nou article. portants, fou l’annexió de Sant Andreu a Barcelona, el 20 d’abril de 1897. en construir-se la coberta metàl·lica en el centre Pau Vinyes i roig de la plaça es traslladaren les vendes de carn i peix en aquest historiador indret i fent les vendes per separat, és a dir el peix en el cos central i la carn i d’altres productes alimentaris en els laterals. l’antic local fou reconvertit en un espai de venda de produc1 pous i serra, martí. “un projecte de peixateria de l’arquitecte domètes no relacionats amb els aliments. Com teles de teixits i vesnech i estapà per a la plaça-mercat de sant andreu” dins de finestretits i ornaments i complements per a la llar. lles 5. centre d’estudis ignasi iglésias, sant andreu de palomar, 1993 Segons l’historiador andreuenc Martí Pous i serra (19101997) en referència a la construcció de la coberta 2 clapés i corbera, Joan. fulles històriques de sant andreu de palometàl·lica1: “els regidors Pere galí i llorenç Porrera (que mar. volum v, pàg. 77. catalònia, barcelona, 1930-1931.

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 23

l’entrevista | Elisenda Pons | PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE CONCESSIONARIS DEL MERCAT DE SANT ANDREU

"La personalitat i el caliu andreuenc de carrerons i botiguetes està en perill" D. G. M

permercats de barri no tenim cap problema. Del que estem totalment en contra és de les grans superfícies. si bé el mercat està una mica arraconat en el que és la vida comercial de sant andreu, quins pols d'atracció pot crear?

Tots els tastets, degustacions, la fira medieval... són un èxit i la gent ens recolza. Però com fem que la gent vingui a comprar més? Doncs la veritat és que no ho sé. Atraure gent diàriament és molt complicat. les idees s'esgoten.

Tant nosaltres com l'institut de Mercats ens regim per línies molt antigues. Ja no recordo ni de quin any són els estatuts.

Ara mateix si vols demanar una botiga, potser has d'estar esperant dos anys, i a més amb uns preus de cost força elevats. està complicat.

A més, segons les normes, tots els botiguers del mercat hem de donar el vistiplau a obrir una nova parada amb un producte nou. una mica "clan mercantil", no?

Jo no ho trobo bé. Només que alguns pocs diguin "no" s'ensorra el nou projecte. Per això necessitem renovar els estatuts. ens hem d'adaptar als nous temps. al segle xxi. el mercat mai s'ha aturat: ni amb guerra Civil ni amb postguerra. Ara, amb una remodelació i una nova forma de pensar, el nostre mercat pot durar 100 anys més.

cap a peus | desembre

Porto tota la vida al mercat. la meva botiga era dels meus avis. Dels meus avis va passar als meus pares, i dels meus pares a nosaltres. una norantena d'anys en total... i la propera generació prendrà el relleu?

No crec... en la qüestió econòmica el mercat ha fet una baixada i potser la gent jove té altres aspiracions. aleshores com rejovenim el mercat de sant andreu?

Aquest és el problema i encara no li hem trobat la solució.

Per ara apostem pel valor gastronòmic. i les coses especials les trobem a les botigues. el mercat és part del cor comercial del poble. i ara més que mai ens hem d'unir amb la resta de comerciants de Sant Andreu. sorgeix l'enemic comú. l'ampliació de la Maquinista destruirà el poble. A més, també hem de pensar en la pèrdua de qualitat de vida. Allà no trobarem ni els productes de qualitat ni els professionals que hi ha a les nostres botigues. vaig al centre comercial. m'ho provo. compro. marxo cap a casa.

Acabarem perdent la comunicació que crea el comerç de proximitat. la personalitat i el caliu andreuenc de carrerons i botiguetes està en perill. l'ajuntament us va escoltar quan van aprovar l'ampliació? quin suport rebeu des de la casa gran? la veritat, no. i suport cap. ells asseguren que amb més comerç, més ampliarem el barri. que la gent que anirà a la Maquinista també vindrà cap aquí caminant... quan això no serà veritat. De fet, quan cobreixin les vies del tren la distància entre el centre comercial i Sant Andreu serà menor.

Per tant, la gent d'aquí s'anirà cap allà. i per què l'ajuntament nega tot això? ells tenen molts interessos dipositats en tot això. la idea és crear més barris dormitori. el model anglosaxó per sobre del mediterrani.

Però cal dir una cosa. la culpa també la tenim nosaltres mateixos; el públic, les persones... Hem crescut amb una ideologia molt americana: anem al centre comercial, comprem, carreguem, anem al cine... autocrítica. però, i amb mercadonas i caprabos com estan les relacions?

Jo crec que ens podem complementar. Sóc optimista. la competència que ens fan amb els preus, nosaltres la resolem amb la qualitat i el servei de personalitat. Amb els su-

23

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 24

cultura | Teatre

Plouen obres de teatre

E

La cartellera teatral andreuenca tanca novembre i comença desembre atapeïda

24

l tret de sortida el va donar Clip Teatres que va presentar la Reina de Bellesa de leenane al Centre Cívic del 14 al 30 de novembre. Seguidament, del 21 al 23 de novembre la lírica de Sant Andreu, va estrenar Full Monty, el Musical, al Casal Catòlic. Del 22 al 30 de novembre hi va haver doblet: Teatre pels Descosits va presentar les males llengües de Sheridan al Casal de barri de Sant Andreu i la Companyia Forat Sense Fons va representar Mentiders d’Anthony Neilson a l’Ateneu.

Per la Festa Major també hi va haver altes actes més puntuals: la representació teatral i recital de poesia i relats de l’ADegg, el cabaret i el taller de teatre de l’oprimit del Casal el Noi Baliarda, el Tribut a Bacus del Casal lluís Companys, esbelta i bonica pel grup Palomar (direcció de Maria Maynou). Per acabar,

una menció especial a l’esperadíssima inauguració de la lira, on es va representar Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare i es va realitzar una lectura escenificada de textos de Joan Termes.

CoMbAT DE rEinES: LA rEinA DE bELLESA DE LEEnAnE

la Reina de Bellesa de leenane s’ambienta a la fangosa irlanda, on viuen Mag i Maureen, mare i filla. A la casa perduda al capdamunt d’un turó, amb les parets d’argila (escenografia de Clip Teatres), hi arriba Ray per portar la invitació d’una festa, de part del seu germà Pat. el foc que uneix Pat i Maureen és la guspira que incendiarà la malaltissa relació entre mare i filla.

Andreu Puga i Carla Vidal van dirigir aquest magnífic muntatge de Martin Mc Donagh que semblava escrit perquè l’interpretessin Mati Fonollar i Myrna

Cambra. les dues reines esgrimeixen un intens duel al llarg de tota l’obra, Mag fa la vida impossible a Maureen perquè no es vol quedar sola. Com a partenaires, Pat i Ray. Pat és l’amant que vol treure Maureen d’aquest clima tan claustrofòbic i Joan Trias sap treure’n tot el suc. Ray, l’encarregat de portar els encàrrecs de Pat, és interpretat in crescendo per Javi Ferreiro, que dóna pinzellades d’humor àcid en aquest text tan trist. un text carregat de violència, més dialèctica que física, i que deixa l’espectador corprès. Després de la Reina de bellesa de leenane mai tornarem a veure irlanda amb els mateixos ulls.

i ho VAn EnSEnyAr ToT: FuLL MonTy, EL MuSiCAL

la lírica de Sant Andreu ho va ensenyar tot a Full Monty: més d’una tren-

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 25

a dalt i a l’esquerra, la reina de bellesa de leenane per clip teatres. a la dreta, a dalt, mentiders per forat sense fons. a sota, assaig de full monty per la lírica teatre. / RiCARD CAMBRA / SeRgi PANizo

‘La reina de la bellesa’ i ‘Full Monty, el musical’ sorprenen el públic andreuenc Sis ex-obrers decideixen muntar un espectacle d’striptease per guanyar diners, cadascú té els seus motius: Micky (Marc Calvo, sensacional, fins i tot va saber improvisar quan es va trencar l’escenografia), vol aconseguir la custòdia del seu fill; Dani (Jordi querol) vol

recuperar la confiança perduda en la seva immensa panxa; Màrius (guillem Talens) no s’accepta tal i com més; Andreu (Toni Calvo) és l’excap que només vol complaure la seva dona; ethan (Tito Calvo) vol triomfar com a ballarí i Cavall (Ramon Pallejà) vol fer honor al seu sobrenom. Acompanyats amb un esplèndid elenc (iol escofet, Montse Pallejà, Mariona Bosch, M. Cinta Vives, AgustíPallejà, Pol Calvo, Montse Riba, Sergi Aleza i encarna godoy) els sis stripers passaran per unes quantes peripècies abans d’aconseguir el seu objectiu.

Com sempre, la lírica manté el llistó ben alt, i Dani Claramunt ha sabut dirigir un muntatge rodó. No em cansaré de lamentar que les seves funcions només durin un cap de setmana.

TorronS i TEATrE

Aquest desembre podrem gaudir del

Conte de Nadal el 20 i 21 de desembre i el 3 i 4 de gener als locals de Sant Pacià. els Pastorets del Casal Catòlic seran el 25 (21 h), 26 (19 h), 27 (18 h) i 28 (18 h) de desembre i el 3 (18 h) i 4 (18 h) de gener.

Al saT! la Cia Festuc Teatre presenta la Sireneta fins al 14 de desembre, el conegut conte que explica com la sireneta ona, meravellada pel món exterior, vol esdevenir humana. el 21 de desembre dansa, música i bombolles es fusionaran a l’espectacle Bombolles de paper de la Cia. Múcab Dans. i res millor que l’obra Nit de Reis de la Roda Produccions per endinsar-nos a la màgia dels Reis Mags, del 27 de desembre al 4 de gener.

Bones festes i fins l’any que ve!

irene Caixàs i Vicens

cap a peus | desembre

tena d’actors, música en directe (direcció musical de Juli Rodríguez), coreografies, decorats andreuencs (la fàbrica tenia un aire de Fabra i Coats), actualitat, humor... i evidentment, un striptease (impressionant el que va fer Juan Manuel quiles al principi de l’espectacle).

25

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 26

cultura | Còmic

La Fabra i Coats i les fàbriques de creació

En l’era postindustrial les fàbriques ja no treuen fum com abans, sinó que fabriquen coneixement i cultura. Ara sí que fora bo que en contaminés el barri

L’

antic recinte de la Fabra i Coats, juntament amb l’Harmonia que feliçment ja ha iniciat les seves activitats com a centre gestionat per entitats del barri, acull la Fabra i Coats–Fàbrica de Creació. l’objectiu d’aquesta “fabrica d’art” és ser un espai on coincideixin diverses disciplines artístiques amb l’objectiu de generar nous continguts. és a dir, un espai de recerca i innovació artística, un punt de trobada d’artistes i creadors d’arreu. A nivell europeu, aquestes fàbriques de creació són actualment el focus més destacat de la creació artística i cultural.

A la nau de creació s’exploren nous llenguatges artístics

26

Doncs, bé, tenim a Sant Andreu un equipament d’innovació artística i d’abast internacional i que seria bo que no passés desapercebut ja que pot donar molt al barri, i alhora el barri també li pot donar molt també. Dit d’una altra manera, no s’entendria que a la Fabra i Coats hi hagués, per exemple, una fabrica de telèfons mòbils d’última generació, i ningú al barri els pogués fer servir per ser massa cars o massa complicats. Ni s’entendria que a la llarga sorgissin petits proveïdors que s’hi instal·lessin a prop.

Per això és interessant saber que a finals d’octubre la Fabra i Coats va acollir una torbada internacional per parlar de les fabriques de Creació europees. Precisament un dels temes que es va tractar va ser el foment de la participació ciuta-

espai destinat a acollir projectes culturals. poden tenir cabuda fins a sis entitats culturals i catorze projectes emergents en format viver. (font: web fabra i coats-fabrica de creació). / XAVieR ARAgAll

dana. és molt interessant saber que els propis responsables d’aquests centres reflexionen sobre com arribar i interactuar amb la ciutadania. No és fàcil, ja que es tracta d’un equipament singular, l’objectiu de qual és ser com un laboratori. el digital cultural Núvol (www.nuvol.com), va publicar un interessant resum d’aquesta trobada. D’entre els elements que destacaria, trobem que es va constatar el fet que les fabriques de creació cultural han de poder aconseguir un canvi social, una transformació de llenguatges culturals que generin canvi social. S’afirmava també que aquests centres no servirien de res si, més enllà de impacte econòmic que tenen, no aconseguissin tenir aquest impacte social.

es tracta doncs d’una interessant reflexió, que ens ha de fer pensar en l’impacte que aquest equipament (tenint en compte la seva singularitat) pot tenir en el seu entorn més immediat, és a dir a Sant Andreu. en tot cas, no seria bo que visquéssim d’esquenes, que ens tinguéssim presents i caldria pensar si a la llarga al barri hi podrem trobar centres innovadors (companyies de teatre, galeries, projectes, locals d’assaig etc.) o col·laboracions amb la pròpia Harmonia o accions puntuals per la Festa Major, i que fossin fruit d’iniciatives sorgides de la fàbrica. en l’era postindustrial, les fàbriques ja no treuen fum, sinó que treuen coneixement i cultura. en aquest cas, si que cal plantejar-se que aquest producte pugui contaminar el barri.

Xavier Aragall

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 27

esports | Futbol, Waterpolo i Tennis

Les peculiaritats de la Segona B

L

La uE Sant Andreu es consolida a la zona mitja a competició de bronze està dividida en quatre grups, determinats per la situació geogràfica dels equips participants. el grup tercer, on juga el Sant Andreu, engloba els equips del territori català, la costa mediterrània i les illes. es caracteritza per ser una

L’equip de Piti belmonte va començar líder del grup tercer amb dues victòries contra el nàstic de Tarragona i el Villareal CF b categoria a cavall entre el futbol professional i l’amateur. és fàcil poder descendir a la Tercera Divisió, però, en canvi, resulta complicat poder arribar a

l’equip de Piti Belmonte va començar líder del grup tercer de la Segona Divisió B, gràcies a les dues primeres victòries, contra el Nàstic de Tarragona (0-1) i el Villarreal CF B (2-0). A partir d’aquí, les derrotes i els empats van protagonitzar la majoria de resultats de l’equip andreuenc. Cal destacar que hi ha hagut moltes novetats al club, des de la presidència fins a la plantilla. Destaca la ràpida cohesió de l’equip, però el procés per consolidar l’estil de joc i la dinàmica comporta un temps de marge.

jordi urtasun Cortés

Les lligues nacionals avancen es lligues nacionals de waterpolo de Divisió d’Honor avancen en aquest primer tram de la temporada. l’equip masculí, dirigit per Xavi Julià, ha disputat ja set jornades del campionat i es mou a la zona tranquil.la de la taula, mirant d’encaixar les peces noves en una lliga on la igualtat és la nota predominant i on l’aspiració se centra, ara per ara, en assegurar una plaça per jugar la Copa del Rei, competició que juguen els vuit primers al final de la primera volta, i que tindrà lloc a primers de març a les instal.lacions del CNBarcelona. Precisament aquest equip va ser el primer rival en la lliga, i es va endur els punts de la Pere Serrat (7-10) davant d’un Sant Andreu encara ressacós per la consecució

de la històrica supercopa. la reacció va ser immediata amb una clara victòria a camp del Concepción de Madrid, màxim aspirant a perdre la categoria (7-13). A partir d’aquí, resultats de tots els tipus: empat a casa contra el Catalunya (8-8); bona victòria a Pamplona contra el Navarra (5-10); derrota a Madrid contra el Canoe amb moltes baixes a l’equip (6-4); nou empat a casa, també a 8, contra el Sabadell en un partit d’infart; i clares derrotes a camp del poderós Terrassa (15-7) i inesperada a casa contra el Poble Nou (5-11) en el que va representar una nova edició del Memorial Marià Cañardo.

Pel què fa a les noies, després de cinc jornades l’equip de Javi Aznar es manté en la

L’Associació beach Tennis de Catalunya posa en marxa un nou pla de comunicació

l’ABTCat és la primera entitat que promou el desenvolupament del beach tennis en territori català. els darrers tres anys ha organitzat dos europeus i un Mundial. el 2015, Barcelona torna a ser la seu de la fita mundialista de la Federació internacional de Beach Tennis (iFBT). l’Associació catalana inicia una nova campanya de comunicació per a donar a conèixer aquest esport i fer-lo créixer per totes les platges del país. la darrera activitat va ser a l’antiga Fabra i Coats. el torneig que va enfrontar Catalunya i itàlia va formar part del programa de la Festa Major de Sant Andreu. Podeu seguir l’actualitat a la pàgina web www.abt.cat o a les xarxes socials: Facebook (Abt Cat) i twitter (@ABTCat). l’Associació Beach Tennis de Catalunya ja està preparant l’agenda del 2015 per a poder oferir Beach tennis durant tot l’any.

j. u

zona alta i, ja sap, a més, que será l’amfitrió de la Copa de la Reina, que es jugarà a la Pere Serrat a principis de febrer. l’equip ha començat amb una victòria a casa contra el reforçat Rubí (13-11) i un empat meritori al camp de Moscardó de Madrid (9-9). una nova victòria a casa contra el Terrassa (10-7) va ser l’avantsala de la primera derrota del curs, a camp del Mataró, un equip que ara per ara s’intueix superior (11-6). els primers punts a casa s’han escapat en empatar contra el Mediterrani (88) en un matx que es va decidir en els darrers instants, per acabar fins el moment amb una meritòria i vibrant victoria aconseguida a la piscina del Dos Hermanas andalús (12-13).

jj Aymerich

cap a peus | desembre

L

la lliga Adelante; a un pas de Primera.

Sovint la distància entre els equips és mínima, de mode que dues victòries o dues derrotes consecutives poden fer ballar l’equip de la zona alta a la zona baixa de la classificació.

Beach Tennis tot l’any

27

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 28

EN CONTE Tots els matins del món

T

ots els matins del món el sol sortia de dins del mar per enlairar-se a poc a poc, ben bé com si fes un esforç titànic per desenganxar-se de la son que el lligava a la mare mar. Bé, potser no era exactament així. De fet, la Terra girava i girava al voltant del sol a una velocitat d’espant, encara que no ho semblava; i a més a més també feia tombs sobre sí mateixa, encara que no ho semblés, cosa que feia que, des de la mateixa Terra estant, hi hagués la sensació que era el sol el qui es movia. encara que, a efectes pràctics, i per al dia a dia, tothom seguia dient, tothom seguia pensant, que el sol sortia fregant l’abscissa des d’on naixia el dia, des d’on naixien els matins. Tots els matins del món. Per això, des d’aquella habitació de la dotzena planta, postrat al llit, havia demanat, havia pregat, havia implorat i suplicat a cadascuna de les infermeres –i als pocs infermers– del torn de nit, que la persiana quedés sempre ben oberta. Nit i dia, remarcava. Sil·labejant. Nit-ti-di-a! Per res del món volia perdre’s l’espectacle que el pogués llevar la llum, el raig, el bany solar. Tenia tot el dret, potser ja l’únic dret que li quedava, paralitzat el cos del coll fins als turmells, de veure cada dia

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral buela Per seguir la mateixa tònica que tota la tardor, aquest novembre s’ha mostrar molt càlid. la mitjana de temperatura s’ha situat en 2,6ºC per sobre de la mitjana, arrodonint la tardor més càlida des de que es tenen registres a Barcelona. Malgrat no haguem tingut temperatures desorbitades, tant les màximes com les mínimes han estat sostingudament suaus.

També hem de dir que ha estat un mes plujós, 111mm amb 15 dies de pluja apreciable. Destaca la llevantada de finals de mes, un temporal de primera categoria, amb pluja, vent fort i mala mar, que es va deixar notar arreu de Catalunya

28

inscripcions a partir del 17 de desembre

Per Andreu Giralt

com tornava a néixer el món per enèsima vegada. i pensar que sempre, cada dia, tot pot començar de nou. i somiar que vivia, que vivia potser una miqueta més del que vivia de veritat. D’altres haurien preferit acabar, plegar, marxar a un altre lloc, a un altre món. ell militava en aquesta vida, per molt que li costés. i s’estimava més dormir amb la persiana ben oberta que no fer càbales sobre altres realitats possibles que avui se li negaven. llavors, una matinada, sense avís previ, sense cap més indici que el de dir-se, unes hores abans amb l’auxiliar, bona nit i fins demà si Déu ho vol, el seu cap, el seu cor, la seva ànima va començar a apagar-se. Perquè en tenia prou, perquè n’estava fart, malgrat no reconèixer-ho. Perquè el destí, si és que n’hi ha, no li volia tant de mal ni tanta quietud com ell mateix es resignava a celebrar.

Potser és que Déu no va voler. i amb la persiana ben oberta, les primeres partícules de la llum que tan agraïa, els primers embats de l’onada lluminosa de cada matí, de tots els matins del món, van arribar just a temps per acaronar-li, ja per última vegada, aquella galta, aquell front i aquell coll que s’anaven refredant. una última carícia, un últim bes, l’últim adéu al militant.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

22,3ºC 8ºC 15,7ºC 1023,6hPa 992,7hPa 1009,2hPa 111mm 26,8mm

2 7 1 4 30

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-des599b_Maquetación 1 16/12/14 09:34 Página 29

Per Andreu Giralt

soluicions agost-setembre

XARXA DE MOTS

HoRiTzoNTAlS. 1. Rumor prescindible que fa les delícies dels curiosos.

VeRTiCAlS. 1. Festa del cacau i l’olla grossa. 2. Heretge que s’inscriu dins

revés). Collit de fa poc, sense més procés. 3. obeeixes. Capital volcànica

pes, argument. 3. Federació andorrana d’esquí. ocell corredor de l'ordre

2. Riu de les gavarres que abans picava l’ullet als aiguamolls de Pals (al

on cardar encara està ben vist. 4. Vocals, l’una rodona, l’altra allargada, que demanen confirmació. Poblet asturià, a la porta de Muniellos, que compar-

teix les quatre lletres amb el sostre del Vallès occidental. ensurt vocàlic propi

d’un corrent religiós que nega la divinitat de Jesús de Natzaret. Motiu de dels dinornitiformes que visqué durant el plistocè a Nova zelanda. Abrevia-

tura per “curie”, unitat d’activitat nuclear o radioactiva. 4. Acció de prémer (al

revés). Distància que hi ha entre dues tecles blanques del piano, sempre que

dels fantasmes. 6. Acció comuna dels jueus devots davant del seu mur més

en tinguin una de negra entremig. 5. Ròtica i vibrant exemplar. Preguntes

nitat sota l’observança d’una regla. Argent en llengua química. 7. Artista de

tinent americà. eix cartesià de la tercera dimensió (al revés). Principi comú

jardí i del jardiner. Rosegadors peluts habituals de les clavegueres rossello-

per la independència (al revés). Cinc-cents romans a la recerca d’hidrogen

sagrat. 6. escala de pintors feta vocal. Societat religiosa que viu en comu-

circ habitual dels gronxadors infinits. 8. Aminoàcid abreviat. la primera del neses (al revés). 9. Titulat universitari de rang superior, amb consulta mèdica

o sense. Tret, descàrrega d’un projectil (al revés). 10. Alfa llatina. Sistema el 1972 a Akron, ohio.

al rei i a la república. 7. Pla petit al cim d’una muntanya. Condicional solidari

pesant. 8. en matemàtica és quadrada i en botànica va sota terra. Poblat preromà fortificat. 9. Prefix grec que significa “igual”. es bellugui, canviï de

lloc (al revés). 10. Pujo dalt de l’escenari. ormeig de pesca semblant a l’art de platja, però més petit.

Afers Domèstics... 100 anys de mercat

b. Aguilar

cap a peus | desembre

operatiu dels aparells de la poma mossada. grup de música new wave creat

fetes a peu d’urna. 6. Consonants de l’àrea metropolitana més gran del con-

29

capapeus-des599b_Maquetaci贸n 1 16/12/14 09:34 P谩gina 30

capapeus-des599b_Maquetaci贸n 1 16/12/14 09:34 P谩gina 31

capapeus-des599b_Maquetaci贸n 1 16/12/14 09:34 P谩gina 32