Capapeus des 588

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:51 Página 1

any XXXIIIV | des. | 588

Tots junts contra l’aïllament de la Gent Gran

capapeus-des588_Maquetaci贸n 1 16/12/13 23:51 P谩gina 2

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:51 Página 3

E DI TORI A L

La pobresa que pateix la gent gran

E

junTa dE L’associació dE vEïns

n els darrers temps podem veure en el nostre entorn més inmediat els estralls que provoca la crisi que estem vivint des de fa més de 5 anys, si és que no els estem patint en primera persona. Tanmateix, hi ha col·lectius més vulnerables que altres a aquestes situacions, com els situats en les franges d'edat més altes i més baixes de la nostra societat: la mainada i la gent gran. Darrerament hem llegit a la premsa generalista que una de cada tres persones desnonades és de la tercera edat i que les retallades en serveis socials i sanitat estan afectant directament la seva qualitat de vida, així com que les persones més grans estan més exposades que la resta a una nova mena de pobresa que està sortint a la llum: la pobresa energètica. No podem oblidar les darreres reformes de la llei de pensions, un autèntic atac contra les seves condicions de vida i contra l'estat que va sorgir de les lluites de la transició.

Els nostres avis i les nostres àvies, a més a més, són cada cop més actives en l'àmbit familiar, donat que han d'assumir

edita: ASSoCIACIó DE vEïNS

DE SANT ANDrEu DE PALoMAr president: SANTI SErrA

vicepresidenta: gEMMA ArMENgoL I roSSELL

president d’honor: FrANCESC PorrET dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

LA rEvISTA I L’Avv quE L’EDITA No ES FAN

rESPoNSAbLES DEL CoNTINguT DELS ArTICLES I LES

NoTES SIgNADES PEr PArTICuLArS I CoL·LECTIuS.

8

tasques de cura amb els néts quan els pares no poden fer front a les despeses que suposa haver de pagar professionals perquè se'n cuidin o participin en activitats extraescolars. Al mateix temps, també són més actius en l'activisme social que ha despertat en els darrers anys. La punta de llança d'aquest activisme són els "Iaioflautes", molt populars i mediàtics, i que sorgiren a l'escalf del 15M. Però no només. També són a moltes associacions de veïns, en els moviments d'afectats per les preferents i de les hipoteques (les PAH), entre d'altres.

En aquest número del Sant Andreu de Cap a Peus hem volgut dedicar el monogràfic a la gent gran, donat que la seva incidència és cada cop més forta i són un exemple de lleialtat, dignitat i perserverànça.

Tampoc no ens oblidem, evidentment, de la passada Festa Major, de l'edifici del Titànic, la situació de la sanitat al poble i de la cessió de terrenys als legionarios. Si molts dels nostres avis i àvies aixequessin el cap…

www. AvvSANTANDrEu.CAT - rEvISTACAPAPEuS@gMAIL.CoM

*

C/ bALArI I jovANy, 14 - 08030 bArCELoNA

)

93 345 96 98

portada: víctor zapata

coordinació de redacció: ALAIN gArrIDo I joANA ArIET PorTA disseny i maquetació: ELMA vILA I CrISTINA gArDE

equip de redacció: MArTA roIg, xAvIEr oLIvErES, jorDI rAbASSA, PAu vINyES, gEorgINA rIFé,PErE MASSANA, ANDrEu gIrALT, gENíS PASCuAL, DAvID royo,

NATàLIA rIvEro, IrENE CAIxàS, borjA MAríA, joANA ArIET, MoNTSE TArré, jorDI urTàSuN, SErgI CorrAL, SErgI CAbEzA, PAu MADuELL, gEMMA ArMENgoL, jj.

AyMErICH, óSCAr MALo, roSA PurSALS, ALAIN gArrIDo, IrENE goNzáLEz, ADrIANA vALEro, EDu SoLEr, orIoL AguLLó, DANI goMEz, EDgAr CrISTòbAL, xAvIEr ArAgALL, jAuME PrATS, ANDrEA ForCADA, CArLoS FANECA, MErITxELL rIbAS, IrENE EzquErro, DANI góMEz, ISrAEL PArADA, DAvID gArCIA I ESTEr buENo. fotografia: xAvIEr DE LA Cruz, MANuEL A. rAIgADA, joSé NAvArrETE, víCTor zAPATA, ANDrEu CArrASCAL, DAvID royo. correcció: IrENE CAIxàS, xAvIEr oLIvErES, rICArD rIPoLL, EvA CAbrErA, ANNA Moyà, jorDI bALArT. publicitat: vEróNICA goNzàLEz (93.3450576)

impressió: gráFICAS CAMPáS S.A

periodicitat: MENSuAL, DE SETEMbrE A juLIoL (11EDICIoNS L’ANy)

distribució: A DoMICILI PEr ALS SoCIS DE L’ASSoCIACIó DE vEïNS I vEïNES, ALS CoMErçoS ANuNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDrEu DE PALoMAr

capapeus-des588_Maquetaci贸n 1 16/12/13 23:51 P谩gina 4

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:51 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MoSTrA DE PIN-

TurA DE 10 A 13.30H. CADA PrIMEr DIS-

SAbTE DE MES No FESTIu.

>amics de la fabra i coats C/ SANT ADrIà, 20. LoCAL 12

TEL. 609 88 57 53. HorArI D'ATENCIó: DI-

jouS, DE 17 A 19 H

CAN gALTA CrEMAT, DC DE 19 A 20.30 H

CurSETS grATuïTS DE SArDANES. T'ENSENyEM A bALLAr, CoMPTAr I rEPAr-

TIr!www.FoMENTSArDANISTA.ENTITATS

bCN.NET

>grup teatral antifaz. LoCAL DE

SANT PACIà. 932744501 (jESúS). DE 22.00

A 22.30H, DLL I DC.

www.gTANTIFAz.orgT. ANTIFAz@HoT-

>ateneu obrer de sant andreu. AbAT

MAIL.CoM

Dj. www.ATENEuSANTANDrEu.org

>esbart mare nostrum. LoCAL DE

>orfeó l’eco de catalunya. AbAT

TENS ENTrE 6 I 13 ANyS I voLS APrEN-

oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE DLL A

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjoS DLL

I Dj DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAjoS Dj DE 17.30 A 19H.

13 .......

>associació de dones pal·las-ate-

guIN ACoNSEguIr uNA SoCIETAT MéS

CuLTurA PoPuLAr DE SANT ANDrEu

C/ ArquíMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

CrES, DE 17 A 19 H

>coral sant andreu. LoCAL DE SANT PACIà. 933525313. ADULTS: Dj DE 21.45 A

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

Dj DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

20.30H (MITjANS I grANS).

933111038. A ToTES LES DoNES quE vuL-

juSTA. ToTS ELS DIjouS A LES 19H.

>cordada, associació excursionista i ecologista. CubA 2. CAN guArDIoLA.

935019801. vISITES CoNCErTADES DE

19.30. SENDErISME I ACTIvITATS DE MuN-

TANyA guIADES. TruCA’NS I T’INForMA-

rEM. SECrETArIA@CorDADA.org,

29 .......

Lluitar contra l’aillament dels ancians

Un espai dedicat als bars i restaurants 20 anys fent teatre Noves cares al waterpolo femení

>agrupació excursionista munta-

nya. MoNTSEC, 9. 933469604. DM I Dj DE

20 A 22H. ACTIvITATS DE MuNTANyA, Sor-

20 A 21H o 21-22H I DMC DE 19-20H o 20-

PELEoLogIA. www.AEMuNTANyA.CAT

>coral capella gramalla. PArrò-

24 .......

www.CorDADA.org.

TIDES INFANTILS, SENDErISME, bT,

21H.

22 .......

DLL. A Dj.DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16 A

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. DM DE

El lloguer social és desorbitat

DrE A bALLAr DANSA CATALANA, vINE!

>centre d’estudis ignasi iglésias. Ig-

>associació de puntaires. CENTrE DE

11 .......

Se celebra el sorteig de SOGEUR

MONOGRÀFIC

nea. CubA, 2. CAN guArDIoLA.

20H.

10 .......

Quin són els objectius pel proper any?

SANT PACIà. Dv. DE 17.30 A 19.15H. SI

GRUP CULTURAL.

NASI IgLESIAS, 33. 933463990. DM DE 17 A

SUMARI 8 .......

ESquí, ALTA MuNTANyA, FoTogrAFIA, ES-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cívic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

quIA DE SANT ANDrEu. ASSAjoS DM

sant andreu. grAN DE SANT ANDrEu,

SI T’AgrADA CANTAr, T’ESPErEM.

MEMòrIA.

>casal d’avis bascònia. bASCòNIA, 42.

>ateneu harmonia-federació d’enti-

SETS PEr gENT grAN.

andreu de palomar. www.ATENEuHAr-

amb visita concertada.

21 A 23H orFEoLALIrA@LyCoS.ES. buS-

>casal catòlic sant andreu. PoNS I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

CorDES.

DIvENDrES DE 17 A 22HrS. ACTIvITATS:

>casa asil de sant andreu de palo-

(ACTIvITATS CuLTurALS), TENNIS TAuLA,

21.30H. SoM uNA CorAL DE gENT jovE.

933459495. ACTIvITATS, TALLErS I Cur-

>orfeó la lira. CoroLEu, 15. DMC DE

quEM CANTAIrES PEr rEForçAr LES 4

111. ACTIvITATS, TALLErS, rEForç DE LA

tats cultural i de lleure de sant MoNIA.bLogSPoT.CoM

gALLArzA, 58. 93 345 30 01. DE DIMArTS A ESCACS, TACA (PINTurA), bENAvINguTS

mar. 93 345 35 29 (SuSANNA). buSquEM

ESbArT MArAgALL.

FErENTS TASquES DE voLuNTArIAT.

>la lirica de sant andreu

>foment sardanista andreuenc. CAN

LALIrICADESANTANDrEu@gMAIL.CoM

PErSoNES DISPoSADES A rEALITzAr DI-

guArDIoLA, DILL DE 19 A 20.30 H

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.LALIrICADESANTANDrEu.CAT

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual Jurídica.

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:51 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 de desembre.

(Senyora catalana i del barri s’ofereix per tenir cura de persones grans i per a tasques de neteja. Carme. Tel. 93 345 86 13 / 675 38 46 71.

i per a fer de cangur. 693 80 99 49.

Senyora catalana s’ofereix per a cuidar persones grans. Amb experiència. rosa. Tel. 93 311 21 43 / 619 48 03 11.

(M’ofereixo per a tasques de neteja i per a cuidar persones grans. Ana María. Tel. 93 359 91 70.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. galdric. Tel. 686 17 97 01.

(S’ofereix senyor per a reformes de la llar. obra, fontaneria i pintura.

Seve. Tel. 664 70 60 39.

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. 93 311 58 43. Cristina.

FEINA

(M’ofereixo per a donar classes particulars de repàs d’informàtica.

Tots els nivells i edats, tant particulars com en hores convingudes laborals. Preu assequible. Tel. 93 408 33 45. Daniel.

(S’ofereix senyora per a fer feines de la llar. 93 346 73 28 / 648 08 12 51.

(S’ofereix senyora catalana per acompanyar els avis a passejar, a comprar,... Tel. 627 85 36 36.

(M’ofereixo per a treballs d’atenció directa amb el públic. Sóc responsable, seriosa i ben organitzada. Esther. Tel. 660 66 10 88.

6

(M’ofereixo per a feines d’administrativa. àngels. Tel. 662 00 82 67.

(S’ofereix professora particular de català i anglès. Tots els nivells. Núria.

Tel. 656 38 25 55. Correu electrònic: npeidrob@gmail.com.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar.

cotxe gran al carrer otger. Tel. 93 312 07 23 (trucar a les nits).

(Es lloga plaça de pàrquing per a moto, al carrer joan Torras. únic nivell i molt accessible. Tel. 617 187 995 (Es lloga plaça de pàrquing al carrer Lanzarote amb guardiola i Feliu.

Plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar.

Preu: 75€. Tel. 93 345 56 41. (venc plaça de pàrquing àmplia al carrer Neopàtria amb Fabra i Puig.

Tel. 93 311 19 15.

(Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Malats. Preu econòmic. Tel. 630 13 61 81.

(Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens i nenes. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

(venc títol CN Sant Andreu. Preu: 900€. opció de dos títols per 1400€. borja. Tel. 695 54 22 56.

IMMOBILIARI

(venc 2 títols del CN Sant Andreu.

Tel. 659 20 63 23.

(Es ven plaça de pàrquing àmplia a Fabra i Puig amb carrer Neopàtria.

Tel. 93 311 19 15.

C . N SANT ANDREU

(venc títol del CN Sant Andreu per 750€. Ignasi. Tel. 607 90 95 94.

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran al carrer Servet. Tel. 676 21 84 14.

(venc 2 títols del CN Sant Andreu. 800€ cadascun. Tel. 609 88 54 25.

(Llogo plaça de pàrquing al carrer recesvint, 14, a peu de carrer. Tel. 93 345 73 62.

(venc títol del CN Sant Andreu.

Preu: 750€. Tel. 93 274 22 86.

(Professora s’ofereix per a donar classes de repàs i d’anglès. qualsevol nivell. Tel. 600 39 37 15.

(Es lloga plaça de pàrquing i traster al carrer recesvint, 14. Tel. 650 03 95 50 (Mila) / 637 56 40 21.

(venc 3 títols del CN Sant Andreu. Preu junt: 2700€. Preu per separat: 3000€. Esther. Tel. 610 80 24 24.

(M’ofereixo per a tasques de neteja

(Es lloga plaça de pàrquing per a

(venc plaça d’aparcament al CN

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 de desembre.

sobre el monogràfic dedicat a la Pacificació del carrer Gran

benvolguts andreuencs, El número de la revista de CAPAPEus 586, ha estat un monogràfic dedicat a la pacificació del carrer gran. Hem pogut llegir els punts de vista tant diferents com són el del representant de la AAvv josep Castell com el del representant del president de l’Eix Comercial Pròsper Puig. Igualment unes gotes d’història, per conèixer com s’ha anat configurant aquest carrer, de la mà d’en jordi rabassa i Pau vinyes.

La reivindicació de la AAvv no s’ha convertit amb una batalla amb els representants dels comerciants, en base que dona per segur que quan estiguin acabades les obres de la nova estació de la Sagrera, serà el moment de fer la pressió.

Sant Andreu. 3a planta. Preu: 24.000€. Tel. 660 30 76 78. (venc 3 títols del CN Sant Andreu.

Tel. 657 57 02 91. (venc títol del CN Sant Andreu.

Preu a convenir. Tel. 680 57 09 15. (venc 2 títols del CN Sant Andreu.

Ambdós junts costen 1750€ i per separat 1000€.

Maribel. muntane1801@hotmail.es.

Maria Àngels Garcia i Esteve Cabré, socis de la AAVV

us felicitem pel naixement d’aday!

Felicitem al xavi i a l'úrsula, directors de viatges Pons, perquè el 29 de novembre va néixer el seu fill Aday.

DIVERSOS

(venc mobles clàssics de menjador gairebé nous (vitrina, buffet, taula i 4 cadires). Es poden veure. 500€ a convenir. àngels. Tel. 93 360 06 48 / 637 36 04 60 (venc balancí gairebé nou. Tel. 630 13 61 81. (venc sofà-llit bEDDINgE Murbo de Ikea (encara està sense desem-

balar). Color blanc-crema. Té 2 coixins de la mateixa tela que el sofà (cotó 100%). 170€. Isabel. Tel. 620919508 (matins).

(Senyora busca ballador d’uns 68 anys net, polit i no fumador. que sàpiga ballar. No sexe! Tel. 93 311 84 72 / 676 42 08 23.

(Senyora busca senyor d’uns 68 anys i sense compromís per a ballar i passejar. Amistat. Tel. 93 345 22 86.

cap a peus | desembre

M’ha mancat veure quin és el punt de vista de l’Ajuntament, és a dir, com està aprovant les diferents figures de planejament, en referència al tema del carrer gran. Doncs bé, el que ja està aprovat en data abril de 2013 per l’Ajuntament és la Modificació del Pla general a l’àrea del Nucli Antic del barri de Sant Andreu. En aquest document, s’analitza i concreta el futur de la mobilitat del carrer gran. En concret, en el plànol “Mobilitat, Proposta de jerarquització de les vies”, es contempla que sigui per a vianants el tram del carrer gran, entre els carrers Malats i ramón batlle. En el plànol “Mobilitat xarxa de vials cívics proposada”, ens mostra els eixos comercials amb preferència per a vianants, i en concret el carrer gran queda delimitat l’eix entre els carrers Campeny i Sagrera-Pare Manyanet.

Crec que les realitats estant superant els desitjos d’uns (AAvv), d’altres (Comerciants), i del propi Ajuntament, i es per això, que proposaria el començar per pacificar el tram del carrer gran entre Malats i rubén Dario, tal com ja es fa el dissabtes per la tarda, però ampliada a cada dia de la setmana, entre les cinc i les vuit de la tarda, en que la mobilitat de vianants supera el físic de les aceres, permetent el pas dels veïns dels guals i emergències. Aquesta mesura, hauria d’anar acompanyada d’un seguiment d’aquesta nova situació, tant de la satisfacció dels vianants, com de l’evolució del comerç, i de l’encert de la proposta que fa l’Ajuntament. Aquesta mesura permetria anticiparnos i adaptar-nos a les necessitats reals d’aquesta nova realitat. uns veïns que s’estimen el seu poble,

7

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 8

sanitat: la lluita continua

La Vocalia de Sanitat de l’AVV fa balanç i assenyala els objectius per l’any que ve: fer un seguiment de les retallades i protestar per disminuir-ne l’impacte

L

a vocalia de Sanitat de l’Avv fa balanç de les activitats dutes a terme aquest any i es marca uns objectius per l’any que ve: fer un seguiment de la privatització encoberta de la sanitat catalana i de la retallada dels serveis d'atenció primaria a sant andreu; i convocar les accions reivindicatives que calgui per aconseguir disminuir l'impacte en els veïns i veïnes de Sant Andreu, així com plantar cara a un govern que està convertint el bé comú i el dret universal de la sanitat en una altra font d'especulació, lucre i mercadeig. Aquest any, l'activitat de la vocalia, juntament amb altres entitats, s'ha centrat en analitzar l'impacte de les retallades, tant a l'hospital de referència de Sant Andreu (Hospital de la vall d'Hebron) com al CAP de Sant Andreu i al nou CuAP de Casernes.

ÚLTIMES ACCIONS

Les últimes accions acordades per l'Avv amb la FAvb són: > fer la difusió d'un tríptic en el que s'indica la situació real de les llistes d'espera i s'anima als ciutadans a presentar reclamacions en el cas que s’hagin sentit mal atesos; o hagin estat desviats a centres privats concertats que els queden lluny de casa; o que hagin patit llargues esperes per ser atesos d'intervencions.

8

> les aavv s'ofereixen per recollir i

consolidar aquestes reclamacions presentar-les conjuntament.

i

HOSPITAL VALL D’HEBRON

S'ha aconseguit el compromís del gerent de mantenir les reunions periòdiques de cara al 2014 amb l'objectiu de fer un seguiment del centre. Aquest any, s’ha assolit el següent: 1 - llistes d'espera. S'ha demanat que es proporcioni informació veraç sobre l'allargament de les llistes d'espera per tot tipus de procediments quirúrgics , per visita als especialistes i per proves diagnòstiques.

Com sigui que tenim la percepció de manca de transparència o simplement desinformació sobre aquest tema 2 - pressupostos. S'ha manifestat la preocupació per la retallada successiva del pressupost destinat a l'Hospital de la vall d'Hebron, que ha estat d'un 12% respecte l'any 2012 i s'ha demanat com afectarà això al servei donat als pacients.

3 - urgències. S’ha reivindicat una millora en l'atenció d'urgències: que es redueixin els temps d'espera dels pacients a ser diagnosticats i tractats, ara d'una mitjana de 6 hores; i que es millori el tipus d'atenció durant l'espera.

4 - altes avançades. S’ha fet notar que les altes es donen abans de temps, que sovint degut a la saturació de quiròfans i equips de diagnòstic s’envia la gent gran a casa a esperar tres o quatre dies abans d'intervenirlos o fer-los les proves, amb el trasvals que això pot suposar. També s'ha observat una reducció del temps de convalescència en els post-operatoris.

5 - serveis de menjador i neteja. S'ha fet notar la preocupació de que la qualitat empitjori donades les retallades.

CAP SANT ANDREU

Durant tot el 2013 s'ha anat fent un seguiment dels serveis que s'han anat retallant.

CUAP CASERNES

Actualment estan funcionant el centre de salut mental, el centre de dia i el centre d'urgències. Les últimes dades són que s’atén un promig de 65-66 pacients durant els dies laborables i una mitjana de 110120 pacients en festius i caps de setmana.

S’estan enviant els equipaments de la unitat d’Atenció primària, que estarà en funcionament a l’abril. El centre sociosanitari, destinat a estades de mitjana i llarga durada per malalts aguts i subaguts no funcionarà fins la tardor del proper any.

Judit Camargo

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 9

esperit tradicional i de proximitat.

Aquests últims mesos han obert quatre comerços especialitzats que donen un aire romàntic al barri.

Al carrer vintro ja fa un temps que funciona el vinet, on pots anar a fer una copa de vi i fer un tastet i al Carrer gran de Sant Andreu pots trobar La graneria de San Andreu, on pots comprar tot tipus de llegums i especies a pes o vi a granel.

la plaça del mercat plena de veïns. / E. CrISTóbAL

El comerç i el cistell de vímet

Comerços que, amb aire romàntic, conserven un ambient tradicional adaptat al segle XXI

T

emps era temps, quan a Sant Andreu de Palomar tothom es coneixia i a l’hora d’anar a comprar s’utilitzava el cistell de vímet, l’hora de comprar es transformava en una visita variada a diferents comerços, cadascun d’ells especialitzat en algun gremi.

Per aquest motiu, quan obren nous comerços a Sant Andreu es una gran noticia, sobretot quan son comerços amb

Mor Benito de la cruz, andreuenc de soca-rel

E

l passat dia 27 de novembre ens deixà benito de la Cruz i Camacho.

Nascut un 21 de setembre de 1927, benito havia començat a treballar als Tallers de la renfe del Poblenou de ben jove. Anys després es va instal·lar amb un company en un petit taller del carrer Abat d’odó. Des d’aquest taller es van dedicar a la reparació de cotxes. A la dècada dels cinquanta del segle passat treballà a Talleres valentín, situat al carrer de Coroleu. Finalment, a mitjans dels

Aquests comerços tenen aquell aire especial que et transporta al Sant Andreu mes romàntic i conserven aquell ambient tradicional adaptat al segle xxI. Avui en dia a Sant Andreu, tot i la crisi que travessa el país, tenim la sort de poder gaudir d’un gran ventall de comerços petits i especialitzats, molts d’ells amb una pila d’anys en funcionament, que continuen mantenint aquell esperit de poble que tant ens agrada als Sant Andreuencs.

Edgar Cristóbal i Mestres

seixanta entrarà a formar part de la plantilla de l’empresa Condiesel, on es va jubilar. Autodidacte i encoratjat en la ciència de la mecànica de l’automoció, se’l solia veure en totes les inauguracions i esdeveniments que es realitzaven a Sant Andreu de Palomar acompanyat de la seva estimadíssima dona, la Montserrat Sala, ex-treballadora de la Fabra i Coats.

graf andreuenc i col·laborador del Sant Andreu de Cap a Peus xavier de la Cruz així com del promotor de les trobades de cotxes clàssics de Sant Andreu Cèsar de la Cruz. Precisament la propera edició de la trobada de cotxes clàssics portarà el nom de Memorial benito de la Cruz. Des de l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar i el Sant Andreu de Cap a Peus volem expressar el nostre més profund condol a familiars i amics per tan preuada pèrdua.

En benito era pare del reconegut fotò-

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | desembre

Fent un vol pels carrers del casc antic, podíem trobar la carnisseria, la merceria, les parades del mercat, el colmado, la fleca, la pastisseria, la cansaladeria,

la bacallaneria o la formatgeria i el tracte que es dispensava per part d’aquests comerciants era proper i personalitzat.

Però un bon dia van aterrar les grans superfícies i aquest fet va canviar el concepte de consum i en conseqüència va debilitar el comerç de proximitat i sobretot de barri.

També desprès de l’estiu van obrir dos comerços, el Flor de Llupol i el Can Tianet. El Flor de Llupol esta situat al carrer Mateu Ferran i estan especialitzats en cerveses artesanes, tant pel que fa a la venda o al tast, i a la Plaça Mercadal esta el Can Tianet, que estan especialitzats en conserves selectes.

9

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 10

41 pisos, 41 afortunitats

E

Han guanyat un pis a les Casernes de la promoció gestionada per SOGEUR ls andreuencs estan de sort. 41 d’ells acaben de guanyar un pis de la promoció barcelona-Casernes de Sant Andreu gestionada per SogEur. S.A, una companyia dedicada a gestionar cooperatives de pisos.

Aquesta promoció inclou un edifici plurifamiliar, amb 41 pisos de protecció oficial, situat al carrer Fèlix Amat. Cada habitatge té, aproximadament, un 65m2, tres habitacions, dos banys i una plaça d’aparcament. El preu, 140.000 euros.

Totes les persones interessades es van apuntar a la promoció, en total 141 inscrits. D’aquests, només 41 podien gaudir d’un dels habitatges. El passat 22 de novembre es va celebrar el sorteig públic a la casa Asil del barri de Sant Andreu per conèixer els 41 afortunats. Tots i cada un d’ells havien de ser majors d’edat; residents de qualsevol indret de l’Estat amb una antiguitat mínima de 2 anys. A més, no podien ser titulats de ple domini o d’un dret real d’us o gaudi sobre algun altre habitatge i el nivell màxim d’ingressos de la unitat familiar havia de ser, com a mínim, de 5,14 vegades l’IrSC (Indicador de renda de Suficiència de Catalunya).

10

el sorteig que es va celebrar el 22 de novembre a la casa asil. / SogEur

Aquests eren els requisits per optar a un dels pisos de protecció oficial.

El planning de la promoció serà el següent: el contracte de reserva s’efectuarà aquest mes, el d’adjudicació dels habitatges al mes de juny de l’any vinent. Al juny mateix començaran les obres de la promoció i, finalment, el 4rt trimestre de 2015 es lliuraran les claus. Les persones que no han estat premiades estan en una llista d’espera per casos de renúncia.

Aquesta promoció s’emmarca dins del pacte que van fer l’ajuntament i les associacions de veïns de Sant Andreu per fer equipament i pisos. un pacte que inclou la construcció de 1.200 pisos i set equipaments com: un Centre d’Ensenyament Infantil i Primària, una escola bressol, apartaments de lloguer per a joves i grans, la comissaria dels Mossos d’Esquadra o un centre cívic , entre d’altres.

Tanit de Pouplana

opinió | Data i pregunta | PErE roca

Poc abans de tancar-se l’edició d’aquest Cap a Peus, s’ha difós la notícia de l’acord sobre la data i la pregunta del referèndum d’independència de Catalunya. Més enllà de les esperances o temors que la consulta provoca als que som partidaris d’un estat independent o als que en són contraris, el més destacable és que per primera vegada un conjunt de forces polítiques d’ampli abast parlamentari s’han posat d’acord per preguntar als ciutadans què pensem.

Som un país, una societat, amb moltes imperfeccions, però ara una majoria de ciutadans i polítics estan disposats a impulsar la democràcia. Hem de sentir-nos orgullosos d’aquest fet, no pot ser d’altra manera, i hem de donar tot el suport necessari per superar els entrebancs que ens posaran.

Si aconseguim votar, sigui quin sigui el resultat, el país ja no serà el que era, serà millor.

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 11

Els veïns del 'Titanic' s'indignen

L'alt preu del lloguer social i els desperfectes de la finca són les principals queixes dels residents

i

naugurat l'any 1999 arran d'una promoció d'habitatges de protecció oficial feta pel Patronat Municipal de l'Habitatge, l'Edifici vores del Cinturó (Passeig Santa Coloma, 55) compta amb 200 pisos de lloguer social. En els últims mesos, els veïns de

Els inquilins pagaven 587 euros al mes.

Ara paguen 700, una xifra superior al preu de pisos comercials l'edifici, rebatejat com a Titànic pels desperfectes de la infraestructura, han intensificat les seves queixes a causa de l'elevat preu de les mensualitats.

Els inquilins tenien una quantitat fixada de 587 euros al mes, però el Patronat Municipal de l'Habitatge ha anat incre-

mentant les quotes a base d'altres imports com complements per metre quadrat sense cap justificació.

Aquesta situació ha encarit els preus del lloguer fins al voltant dels 700 euros. una xifra superior al preu de pisos comercials.

L'actual context de crisi econòmica i l'atur de llarga durada d'alguns veïns de l'immoble ha provocat que cinc famílies estiguin en procés de desnonament. Fins avui s'han pogut paralitzar gràcies a la força veïnal i el suport de la gent del barri.

D'altra banda, la comunitat de veïns del Titànic també denuncia el mal estat dels habitatges: terres que s'aixequen dins les llars, la façana exterior, aigüeres al pàrking. El Patronat ha assegurat que estudiarà l'estat de l'immoble -possiblement pintarà la façana exterior- i rebaixarà el lloguer al voltant dels 400 euros.

Benjamí Aguilar

El passat 28 de novembre el president de l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar, en Santi Serra, va fer donatiu a la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra dels exemplars enquadernats (del num 522 al 584) de la revista Sant Andreu de Cap a Peus. Els exemplars enquadernats també els podran consultar els socis al local de l'Avv. Aquesta revista, portaveu de l’Associació i batec del barri a través de les cròniques, les reividicacions veïnals i els reportatges i entrevistes als andreuencs, està en bona part digitatlitzat i és consultable a la web de l’associació i a la de la biblioteca.

sí a l'escola! no al pelotazo!

EDUCACIÓ

Tres Associacions de veïns, entre elles la nostra, i deu associacions de Comerciants de la zona afectada pel projecte d'ampliació del Centre Comercial La Maquinista i edificació de 600 habitatges, van presentar el passat dia 28 de novembre unes al·legacions conjuntes a l'Ajuntament de barcelona. En el document demanem que es faci urgentment l'escola però sense permetre pelotazos ni especulació, ni perjudicar el comerç de barri (vegeu article del número 587). Podeu llegir-la completa a la web de l'Avv (www.avvsantandreu.cat).

al·legacions a l’ampliació de la clínica sant jordi TERRENY PÚBLIC

L'Avv ha fet al·legacions al projecte d'ampliació de la Clínica Sant jordi, demanant explicacions a les alçades màximes previstes i demanant que es redueixi el màxim admès per a lluernes i sortides d'emergència en l'espai previst per zona verda.

cap a peus | desembre

afers domèstics... Les dues creus de sant andreu

Alain Garrido

‘capapeus’, enquadernats ASSOCIACIONISME

11

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 12

així va ser la Festa Major...

Fotografies de Manuel A. Raigada

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 13

... i així gaudirem del nadal

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 14

Tots junts contra l’aïllament de la Gent Gran

Els serveis socials treballen contracorrent per poder ajudar als avis a reintroduïr-se en la vida social i mantenir el seu benestar

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 15

un grup d’ancians s’aplega, com gairebé cada dia, a prendre el sol a la plaça d’orfila, davant de l’ajuntament. / DAvID gArCIA

“j

david Garcia

amás un hombre es demasiado viejo para recomenzar su vida y no hemos de buscar que lo que fue le impida ser lo que es o lo que será”. D’aquesta manera Miguel de unamuno marcava el camí que devien seguir les persones que es feien grans. L’edat no ha de ser un inconvenient per sentir-se vius, tot i que sigui amb l’ajuda de terceres persones. és temps de compartir experiències i valors. No de quedar-se tancats.

A partir d’aquí, hem de començar a discórrer sobre el problema que s’acosta, i re-endreçar la dinàmica administrativa actual en matèria de gent gran. La solució? Tots coincideixen en reforçar especialment l’Estat del benestar d’aquest col·lectiu. Però les retallades en drets socials i assistència bàsica sembla ser contradictòria. una política que, segons la Directora Territorial dels Serveis Socials de Sant Andreu, Fina Pidelaserra, “està duent als usuaris dels serveis socials a una situació encara més precària”.

Amb l’objectiu de resoldre les dificultats que els hi puguin sorgir a les persones grans, el Centre de Serveis Socials del Districte ha encetat un diagnòstic sobre l’estat de la tercera edat a Sant Andreu. una eina clau per a què el personal social pugui enfocar i preparar les línies d’actuació respecte als problemes d’aquest col·lectiu, en paral·lel a la possibilitat de suscitar noves dinàmiques socialitzadores a l‘entorn dels ancians.

Tal i com apunta el diagnòstic, la gent que viu sola en alguns casos pateix una situació “d’aïllament, solitud i manca de vincles”, ja que

cap a peus | desembre

Actualment a Sant Andreu de Palomar hi ha 11.000 persones amb més de 65 anys (el 20% de la seva població), i d’aquestes fins al 40% viu sola. A més, si afegim l’ingredient de la piràmide demogràfica, podrem pronosticar que la població any rere any envellirà sense cap contenció. Tal i com apunten alguns estudis de l’Institut Nacional de Estadística, la demografia es degradarà des de quatre vessants: el decreixement general de la població, el descens de nens i joves, la important disminució de persones en edat de treballar, i per últim, l’“explosió” del nombre de persones que van arribant de mica en mica a l’edat de jubilació i vellesa.

15

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 16

“la realitat de les persones grans, més enllà de la dependència, també requereix una sèrie de garanties per part de les administracions públiques. i és que entre les queixes dels avis destaquen les relacionades amb l’estat dels carrers. tal i com apunten, la sobreocupació d’algunes vies, com el carrer gran, o la inadaptació d’alguns trams per a les persones amb mobilitat reduïda, els dificulta els passejos diaris amb seguretat”. / DAvID gArCIA I víCTor zAPATA

16

en general són persones que han patit alguna pèrdua afectiva, econòmica, etc. una conjuntura que acostuma a anar lligada amb la dificultat per buscar activitats del seu interès, i que els acaba per dur a un augment del sentiment de solitud.

qüentment, la pèrdua de les condicions òptimes per viure. és a partir d’aquest moment en el que les famílies s’hauran de començar a responsabilitzar dels avis, ja que les diferents dificultats els acabaran per impedir poder valdre’s per si mateixos.

Si bé els podem trobar distribuïts per tot el poble, el focus més important d’individus amb una major propensió a l’aïllament social es concentra principalment a les zones demogràficament més envellides de Sant Andreu, és a dir, al Casc Antic. I és que s’ha de tenir en compte que en el nucli vell de Sant Andreu es troben situades les cases més antigues de la vila, les quals, en la majoria dels casos, es troben mal adaptades a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

Potser fins i tot podríem dir que en alguns casos les famílies són les que prenen la iniciativa a l’hora d’acollir els avis a les seves llars. En el context actual, el suport econòmic que aporta una pensió pot comportar un gran ajut per a la família. Tot i això, amb la reducció i suspensió de la llei de dependència, i la imposició dels copagaments relacionats amb la sanitat, el desgast econòmic i personal que suposa fer-se càrrec d’una persona de la tercera edat s’accentua. La població envelleix i la seva dependència s’agreuja.

Aquestes construccions sovint no poden ser rehabilitades per la manca de recursos econòmics. una falta de manteniment que es pot arribar a traduir en una degradació de l’habitatge, i conse-

Per aquest motiu, l’assistenta social Celia guaita convida a aquelles famílies que no es poden fer càrrec dels seus ancians, durant

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 17

Com a complement a aquests centres públics responsabilitat de les administracions locals i autonòmiques, també es trobaria el servei d’àpats en companyia. una nova ajuda social que s’ofereix al casal d’avis de Mossèn Clapés, i que està pensada per resoldre dues necessitats de la gent gran: aportar una substanciosa alimentació a aquells pensionistes amb pocs recursos, i apropar a les persones més aïllades a la socialització. una idea que també aniria relacionada amb “l’afany de vincular aquestes persones amb les activitats que s’ofereixen des del casal, amb l’objectiu de desenvolupar el seu cercle social”, tal i com argumenta Pidelaserra.

Aquest servei, tramitat des dels serveis socials, actualment es troba amb places vacants. una situació molt diferent a la dels pisos tutelats per a gent gran i les residències d’avis. ja que en aquests centres públics, en comptes d’ ingressar a les poques setmanes, la llista d’espera s’allarga anys. La Directora, en aquest sentit, és contundent: “calen més residències d’una manera immediata i urgent”. Si bé la residència pública de la generalitat més propera de Sant Andreu és a la Sagrera, això no vol dir que les persones que sol·licitin plaça siguin acollides en aquell centre. Això ve donat perquè no existeix cap prioritat per la localització del demandant. és a dir, tan andreuencs com lleidatans s’han d’esperar durant anys en la mateixa llista per assolir una plaça, potser, a Tarragona.

Per tal de solucionar aquest col·lapse, els serveis socials disposen d’una sèrie de treballadors familiars i d’una amplia xarxa de voluntaris que ajuden a fer el dia a dia una mica més fàcil a la gent gran. uns especialistes que, alhora, també proven de donar un cop de mà a les famílies dels avis, ja que conviure amb els pro-

cap a peus | desembre

la jornada laboral, a portar-los als casals d’avis o als centres de dia. “La vellesa no és fàcil, i les famílies han de saber que si el nen ha d’anar a l’escola, l’avi també ha d’anar al centre en comptes de quedar-se sol a casa”.

17

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 18

“l’aproximació al món de la gent gran no ha de tenir altre objectiu que el traspàs inter-generacional dels valors. el que es vol aconseguir és la “socialització de la gent gran”, no el seu aïllament”. / víCTor zAPATA

18

cessos naturals i la realitat de la vellesa pot convertir-se en una gran dificultat per a les persones de l’entorn. “No és fàcil tenir persones grans al teu càrrec les 24h del dia” declara Pidelaserra.

De totes maneres, la realitat de les persones grans, més enllà de la dependència, també requereix una sèrie de garanties per part de les administracions públiques. I és que entre les queixes dels avis destaquen les relacionades amb l’estat dels carrers. Tal i com apunten, la sobreocupació d’algunes vies, com el carrer gran, o la inadaptació d’alguns trams per a les persones amb mobilitat reduïda, els dificulta els passejos diaris amb seguretat.

Però més enllà d’aquesta qüestió, el col·lectiu de gent gran també vol fer especial èmfasi en els problemes que tenen per poder-se dirigir cap als centres de salut. I és que amb la nova xarxa d’au-

tobús s’ha eliminat una de les línies vitals que connectava Sant Andreu amb l’Hospital de Sant Pau. una supressió que en opinió de la gent gran “dificulta l’accés als centres de salut”, ja que els espais especialitzats es troben fora del poble.

Tota una sèrie de raonaments que porten a pensar si la població jove i adulta realment té en compte la situació i la realitat de les persones grans. un escenari que s’observa amb vulnerabilitat per la delicadesa que sempre han representat els clàssics perjudicis sobre els avis, però que des dels serveis socials i les entitats de Sant Andreu es vol començar a trencar. L’aproximació al món de la gent gran no ha de tenir altre objectiu que el traspàs inter-generacional dels valors. El que es vol aconseguir és la “socialització de la gent gran”, no el seu aïllament. Tal i com sintetitzà Pitàgoras: “una bella vellesa és, ordinàriament la recompensa d’una bella vida”.

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 19

apunt històric | La Casa Asil, casi 150 anys de servei | david Garcia víCTor zAPATA

Afortunadament, però, aquestes persones que van quedar desemparades van ser acollides pel rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, Mossèn Pere xercavins, ja que sinó podrien haver caigut en la indigència.

Després de l’episodi de còlera, i per tal d’oferir a aquells vells unes millors condicions de vida, el rector motivaria a la religiosa de la Sagrada Família d’urgell, M. Anna Mª janer, a fundar una de les institucions més antigues que es conserven a Sant Andreu de Palomar. una casa especialitzada en la gent gran, per tal d’oferir-lis cures, socors morals i els mitjans de subsistència que necessitessin.

D’aquesta manera, finalment el dia de Tots Sants de l’any 1865 s’acordà la fundació de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar, i l’1 de gener del 1866, es fundà el Patronat de la Fundació Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. Si bé al llarg

de la història el centre ha patit una sèrie d’incidents, com la temptativa de ser incendiat durant la Setmana Tràgica, o bé el mateix desallotjament només esclatar la guerra Civil, la voluntat sempre ha sigut la de treballar per al servei de les persones grans. una assistència que, apunt de celebrar els 150 anys, el Patronat vol redissenyar interiorment per tal d’avançar en la proximitat i oferir “el millor servei possible” als seus residents. Tal i com argumenten, el nou projecte pretén fer sentir “com a casa” als seus treballadors i professionals. una reorientació en el paradigma interior del centre que enfocarà directament a les persones a l’hora de desenvolupar les seves activitats. “Posar els valors per davant dels serveis”. I és que el nou plantejament permetrà un tracte més individual i proper en les relacions entre cuidadors i atesos, per tal de treballar ho més familiarment possible.

Per aquesta raó, la Casa Asil pretén “obrir-se i oferir-se” també a Sant Andreu i a les seves entitats. una empresa que vol compartir les experiències que es puguin desenvolupar en aquesta matèria amb la resta del poble, i “fomentar el traspàs inter-generacional” dels valors que poden aportar els avis. L’objectiu?

Poder dinamitzar la vida social i interior de les persones grans.

cap a peus | desembre

Tal i com afirmà Carreras Candi al llibre geografia general de Catalunya, va ser “el còlera del 1865, que feu moltes víctimes, [el que] motivà la fundació de la Casa Asil de Sant Andreu”. un tràgic esdeveniment històric que s’emportà molts joves de Sant Andreu, i deixà als seus ancians incapacitats per poder viure autònomament.

19

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 20

l’entrevista | Alfonso Romero | iaioFLauTa @aLFonsoiaio

“Els anys no són cap inconvenient per defensar els nostres drets. La desobediència civil no entén d’edats” david Garcia

20

no és un problema l’edat a l’hora de defensar els drets socials?

Nosaltres ens sentim vius. Són els polítics els que ens volen retirar. però serà pel seu bé, no?

Mes aviat el que vol la política és apartar-nos de la vida social des de ja fa temps. van pensar que la gent gran ja ho sabia tot... que tenia unes referències anteriors... ...sabien com lluitar...

I ens van retirar. Ens van dir que fora de la feina, que ja no servíem per treballar. I que per tant no servíem per pensar. L’Ajuntament ens va muntar uns casalets d’avis on tenir-nos entretinguts. i després va ser la generalitat.

Exacte. I com que la cosa funcionava, doncs també es van apuntar els de La Caixa i companyia amb més centres per a la gent gran. quin paper volen jugar aquí els actors privats?

El seu objectiu sempre ha estat el del poder i el de dominar la societat i l’economia. La majoria de les residències són privades. Ara comencen a privatitzar la resta de serveis. com les jubilacions.

A mi en continuaran pagant. Però a les properes generacions ja no.

Amb això juguen els polítics. volen privatitzar els serveis bàsics de les persones grans.

Ho volen privatitzar tot. El poder està en mans del sistema financer i en volen treure profit. què fan els polítics?

Són uns titelles. A més, tant els d’aquí com els de Madrid són els mateixos. Cal recordar la velocitat amb la que la burgesia catalana de Francesc Cambó i companyia es van alinear amb Franco? els diners són els diners.

Però el problema és el sistema capitalista. El sistema és antinosaltres. El poder està en mans de l’1% de la població que inverteix i especula. i el 99% restant... ...Som nosaltres. Els treballadors. Nosaltres hauríem de tenir el poder en les nostres mans. com ho canviem?

Deixant de creure en presidents, en directors i en amos. però ells són els responsables d’allò que tenen entre mans.

Només els esclaus, els gossos i les coses tenen amo. Les persones saben organitzar-se. iaiofl@futes és fill del 15-m.

I així un munt d’organitzacions que funcionen sense directors. La institucionalització és cosa de vells. cal donar el relleu als joves.

I cal aprendre dels joves. Les seves capacitats són immenses i entre ells ningú mana més que un altre.

tot i això, diu que no gaudiran del sistema públic del benestar.

L’hem de protegir tots junts. Els anys no són cap inconvenient per defensar els nostres drets. La desobediència civil no entén d’edats. Sense violència. Però tampoc ens hem de quedar de braços creuats. l’indigna la passivitat de la gent?

Evidentment. Tot el que havíem construït s’ho estan quedant els grups financers. fins a quin punt hem hagut d’arribar per a que els iai@s hagin de defensar els nostres drets?

La societat en si mateixa té un problema. Té un càncer. qui ha provocat aquesta metàstasi?

La política que s’ha dut a terme durant tants anys. Ens ho hem deixat de creure. sortim al carrer...

No només els joves, sinó tots. Si muntem una manifestació a Madrid de milions de persones arribades de tots els punts de la Península la por canviarà de bàndol. quin esperit combatiu! jo no lluito per mi. jo lluito pels meus fills i pels meus néts.

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 21

apunt tècnic | La lluita de la Marea Pensionista | david Garcia

d

es del 2007 fins l’actualitat, el sistema públic de pensions espanyol ha passat per tres grans reformes de la Seguretat Social que han suposat la reducció d’entre un 20% i un 30% de les prestacions pels nous pensionistes, així com la congelació d’aquelles pensions ja aprovades entre el 2011 i el 2013. Les justificacions del govern a l’hora de retallar en aquest àmbit giren entorn un mateix argument des de fa 20 anys: la insostenibilitat financera del Sistema Públic de Pensions.

L’estratègia dels bancs i les companyies de se- els avis debaten asseguts als bancs de plaça d’orfila. / víCTor zAPATA gurs, compartida pel govern en tant que defensor versos col·lectius catalans per tal de reivindicar els seus dels interessos d’aquestes entitats, es basa en transmetre drets com a jubilats i reclamar un futur digne per aquells que una idea de por als ciutadans, amb l’argument que en uns algun dia també arribaran a la seva situació. Els objectius de anys les pensions públiques no es podran finançar amb el la Marea de Pensionistes cristal·litzen en la demanda per que recapta l’Estat i la Seguretat Social es col·lapsarà. No part dels membres que conformen la plataforma de l’aboobstant, tots els pronòstics del govern i d’institucions com el nament de l’1,9% corresponent a la pujada de l’IPC de 2012 FMI o el banc Mundial -amb coneguts vincles amb les entien concepte de revaloració de les pensions que, per decitats financeres- han errat, ja que són models concebuts per sió del govern espanyol, es van congelar l’any passat. demostrar una falsa insostenibilitat.

Amb el propòsit de lluitar contra aquestes retallades neix la Marea Pensionista, una plataforma que decideix agrupar di-

La petició es duia a terme massivament el dia 2 d’aquest mateix mes a l’Institut Nacional de la Seguretat Social amb l’objectiu de col·lapsar les oficines. No obstant, els membres de la Marea de Pensionistes són conscients que el més probable és que la resposta sigui una resolució denegatòria i conseqüentment planegen recórrer als jutjats de barcelona.

Així mateix, totes aquelles persones que desitgin informarse sobre les properes mobilitzacions per defensar unes pensions dignes es poden dirigir a la seu de l’Avv de Sant Andreu de Palomar.

cap a peus | desembre

L’equilibri entre els ingressos i les despeses del Sistema Públic de Pensions no només s’aconsegueix disminuint la segona part de la balança, és a dir, retallant. I és que actualment les pensions públiques contributives es financen a través de les cotitzacions dels treballadors espanyols, essent aquesta l’única política pública a la que se li exigeix restar finançada per una font d’ingressos concreta. retallar en pensions respon a una voluntat política.

21

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 22

sobre la distribució del ‘capapeus’ AVÍS IMPORTANT!

Els repartidors del CAPAPEuS volem fer saber que ens trobem amb un cert nombre de porteries que no ens permeten l’accés a l’hora de deixar la revista a la bústia dels socis. Si determinat soci no està al seu domicili quan efectuem el repartiment, pitgem altres timbres i els comuniquem que volem deixar una carta a determinada persona. En aquesta situació tenim tres realitats: ens obren i ens deixen passar; ningú respon i no podem entrar; o responen i no obren la porta. En aquests casos, intentem introduir el CAPAPEuS per sota la porta, però quan això tampoc és possible retornem el CAPAPEuS a la secretaria de l'Associació de veïns, on es manté a disposició del soci perquè el passi a recollir en persona.

Hem rebut nombroses queixes de socis, que degut a tots aquests imprevistos o bé a veïns que s’adjudiquen la revista, no els hi arriba el CAPAPEuS. Per això voldríem demanar, primer de tot, comprensió per la problemàtica; en segon terme, que si fos possible parlin amb els seus veïns perquè ens facilitin la feina; i, per últim, que siguin conscients que el CAPAPEuS no és propaganda ni correu comercial, sinó que es tracta d’una carta personal i intransferible que ha d’arribar al seu destinatari.

Atentament, Sergi i Núria.

22

o va Ei, n ió! c se c

E

Homenatge a Taverna roca CAP A TAULA

n primer lloc, volem començar explicant una mica el que serà aquesta secció. Hem volgut crear un petit espai gastronòmic a la revista per tractar d’una banda temes d’actualitat que tenen a veure amb l’alimentació, la cuina i el que mengem; i, d’altra banda, donar suport als restaurants del barri, als que anirem a visitar perquè ens expliquin el que fan, com ho fan i quina és la seva relació amb el barri. També explicarem curiositats culinàries i estarem oberts a respondre aquells dubtes que ens feu arribar a través del nostre correu electrònic.

En aquesta estrena volem retre el nostre petit homenatge al que va ser un gran cuiner, un gran andreuenc (encara que va nèixer a la Segarra) i una persona molt estimada al barri i que fa tot just un any ens va deixar: en josep Maria Solé, alma mater de la Taverna roca.

En josep Maria era d’aquelles persones que no et deixaven mai indiferent quan et rebia a casa seva: un acudit, una anècdota, una frase enginyosa... sempre tenia el comentari encertat. No era nomès el menjar, ja de per sí excel·lent, ell era un autèntic showman, el personatge visible al capdavant del negoci.

Avui dia són els seus fills els que porten el negoci familiar, amb gran esperit i ganes tot i ser molt conscients de que la estrella del local ja no hi és. De la resta no han camviat res: la mateixa cuinera, els mateixos horaris... tot es continua fent igual a la taverna roca. Anar-hi i disfrutar d’un bon plat de cap-i-pota, bacallà amb mongetes o els calamars farcits de botifarró és, sense dubte, la millor manera de recordar-lo. Els que el vam conèixer bé podem dir-ho: és el que més li agradaria al josep Maria.

Descansa en pau, mestre.

Irene Gonzàlez

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 23

El perfil de... ramon Hernández

“a la vida passen coses, però a casa no les veuràs”

L

es seves activitats extraescolars sempre van estar relacionades amb la música, guitarra, piano clàssic, modern…

Des dels 8 anys que té una íntima relació amb la música i, per tant, no és d’estranyar que aquesta sigui una de les coses més importants de la seva vida.

El músic ha participat enguany a la Marató de TV3 amb la cançó ‘No dubtaria’

“A la vida passen coses, però si et quedes a casa, no veuràs res”. Aquest podria ser, perfectament, el seu lema de vida. és una persona inquieta, amb motivacions i, el més important, amb ganes de dur-les a terme. Sense anar més lluny, avui podem dir que és tècnic informàtic gràcies a la seva innata empenta. un bon dia es va presentar en una botiga d’informàtica del barri perquè volia aprendre l’ofici, li agradava “destripar ordinadors”, diu. D’això ja fa uns quants anys i ara ja no hi està aprenent, precisament, sinó treballant. Així que es podria dir que la informàtica li dóna el salari econòmic cada final

de mes i la música el salari de la felicitat cada dia, cada moment que composa una petita peça musical o interpreta quatre compassos.

El seu currículum està ple de dades ben curioses: ha posat veu i guitarra en alguns anuncis publicitaris (i tot perquè una nit a festes de gràcia, fent les proves de so pel concert, algú el va sentir i li va agradar la seva veu); composa les cançons del poc conegut esport olímpic de doma clàssica; treballa per un monstre de la indústria musical com és warner… Però potser, el que més ens eclipsa és que ha participat en el darrer disc de la Marató de Tv3 d’enguany amb la cançó “No dubtaria”, un fet que l’omple de satisfacció perquè “és molt gratificant col·laborar en un acte solidari fent una cosa que tant t’agrada”.

Està molt content del punt en què es troba. “quan tens 20 anys t’imagines que pots arribar a ser bon jovi, però quan et vas fent gran valores les petites passes, no on arribaràs”, per tant, un clar defensor del Carpe diem. El seu últim ‘single’, “Estels caiguts del cel” sona a les emissores més punteres, Los 40, Cadena Dial o Flashback.

Ha crescut i ha madurat amb la música, ha après que aquesta forma part d’un món fals i ple d’interessos, ha après a distingir les bones persones dels venedors de fums, ha après a no decaure quan es trunca una il·lusió. Són aquestes petites lliçons les quines l’han portat a gaudir cada moment, cada pas, a valorar cada triomf per minúscul que sigui.

Joana Ariet Porta

cap a peus | desembre

El seu cognom és Hernández, però gairebé tothom el coneix per Margarett, ramon Margarett. Aquest no és només el seu nom artístic i també va més enllà del títol del del seu grup de música: és el nom del seu projecte, artístic i vital, que va decidir engendrar pels volts del 2010. El va escollir perquè sempre ha estat fan de Peter Pan i Margaret és la mare de l’autor. Només va caldre afergir una ‘t’ al final per personalitzar una mica el nom.

joANA ArIET

23

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 24

cultura | Teatre i patrimoni

Forat sense fons... 20 anys fent teatre!

El grup juvenil de teatre de l’Ateneu s’ha fet gran i celebren aniversari de la millor manera...damunt de l’escenari

M

entre a l’embalat de la Festa Major de Sant Andreu 2013 sonaven les primeres notes del grup de rock català Laxn’busto, al carrer Abat odó número 71 i de la mà de la Companyia Forat Sense Fons, prenia vida la famosa Pensió Monkswell de la coneguda escriptora Agatha Christie.

24

Degut a una gran nevada, vuit personatges es queden atrapats a la recent estrenada Pensió Monkswell del matrimoni ralston (Mariona garcia i Sebas ocaña). El primer dia d’haver inaugurat la pensió van arribant els seus primers clients començant per Christopher wren (Pol gibert), home jove hiperactiu i una mica infantil, després la Señora boyle (Alba Sastre), dona de mitjana edat molt crítica amb la qualitat del servei de la casa, el Comandante Metcalf (Ferran gibert), un militar de posat autoritari, la Señorita Casewell, (gemma Pujol) dona jove poc femenina i, finalment, el Señor Paravicini (vanessa Puig), home estrany i estranger que arriba in-

La companyia va representar ‘Trampa per a ratolins’, un clàssic dels escenaris britànics

esperadament a la pensió. De cop i volta es veuen involucrats en un crim comès recentment.

L’endemà, arriba a la pensió decidit a aclarir el crim, el Sargento Trotter (Sergi Camargo), però a Monkswell hi haurà un segon assassinat. Tots ells es veuran embolicats en el crim. Estan atrapats sense poder sortir d’aquesta ratera.

Tots són sospitosos, però també poden ser víctimes. Tots desconfien els uns dels altres, però el Sergent Trotter tindrà una idea...

Trampa per a ratolins és un clàssic dels escenaris britànics, porta més de cinquanta anys en cartells i ja ha batut tots els rècords teatrals d’obres en cartell i, si bé, els personal tècnic i artístic ha anat canviant, l’espectacle ha mantingut l’atmosfera de misteri que caracteritza les obres d’Agatha Christie.

AMB CELEBRACIONS PARTICIPATIVES

Forat sense fons, després de Pizza Man, ha seleccionat un gran espectacle per començar la celebració dels 20 anys, ha triat un exemple del gènere Negre. Aquesta ha estat una

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 25

ForAT SENSE FoNS

L’historiador jordi Petit descriu el sant andreu de Palomar de la Guerra del Francès

E

manera de recordar tot el repertori d’assassins misteriosos i d’intrigues enigmàtiques que han pujat al seu escenari durant tots aquests anys. Des de la comèdia Arsènic i Puntes de Coixí, han tocat la intriga a Crim Perfecte, vuit dones, Llum de gas, La Cambra de verònica, Carnaval, Deu negrets, Mort al Nil i ara Trampa per a ratolins.

Properes representacions

Els dies 11, 12, 18 i 19 de gener representaran El diari d’Anna Frank, la història d’una adolescent que ha d’amagarse dels nazis durant la II guerra mundial i el 22, 23 de febrer i 1 i 2 de març portaran a l’escenari Donetes, basada en la novel·la de Louisa May Alcott, un clàssic de la literatura nordamericana que va trencar esquemes sobre el comportament de les noies de l’època, a partir de la vida de cinc germanes ben diferents.

No us diem més...aneu-hi i descobrireu entre quines obres podeu triar!

Ester Bueno (@ester335)

El llibre esdevé un elaborat treball de recerca que fa que la seva lectura sigui planera però presentació del llibre “sant andreu de palomar durant la guerra del francès”, al mateix temps rigo- el proppassat dia 2 de desembre, rosa en el relat científic a l’auditori de can fabra. / jorDI ESPLugAS de la història. A ressaltar l’encert d’incloure en apartats les biografies dels principals protagonistes del conflicte. és d’agrair. L’obra de Petit va ésser presentada en el marc de la passada Festa Major, a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra, amb l’assistència d’un nombrós públic. A més de l’autor, hi van prendre la paraula els presidents del CEII, jaume Seda, i de la coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, josep Santesmases, així com el regidor del Districte de Sant Andreu, raimond blasi.

Interessats en adquirir un exemplar us podeu dirigir a la seu del CEII (carrer d’Ignasi Iglésias, 33), els dimarts de 6 a 8 del vespre.

Pau Vinyes i Roig

cap a peus | desembre

Durant la 20a temporada de Forat sense fons, el mes de maig, la companyia representarà l’obra que surti escollida d’entre una selecció d’obres estrenades en els seus 20 anys d’història. Si voleu participar de la tria no deixeu d’anar a les properes representacions on trobareu una butlleta amb la proposta de cinc produccions per escollir.

l treball d’investigació “Sant Andreu de Palomar durant la guerra del Francès” va ésser finalista del Premi de recerca Històrica Martí Pous i Serra de 2008. Premi convocat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) va acabar esdevenint llibre. L’autor jordi Petit i gil (1978) ens capfica en els fets que van tenir lloc a Sant Andreu de Palomar en el transcurs de la guerra del Francès (1808-1814), un conflicte de caràcter internacional que va estendre pel nostre país les conegudes “guerres napoleòniques” i que va significar l’ocupació de tot l’Estat espanyol per part de l’exèrcit francès. és el primer cop que es fa un estudi profund de d’aquests fets en clau localista i centrat concretament, ja no en el Pla de barcelona, sinó en el poble de Sant Andreu de Palomar. Per l’autor, els andreuencs es van trobar sovint enmig d’un foc creuat del qual era impossible escapar, en referència dels dos bàndols de la contesa.

25

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 26

En conTE Un any de coll

E

stimat, li va dir, et dono un any de coll. Ni un dia més.

Tens tres-cents seixanta-cinc dies, amb totes i cadascuna de les seves hores, minuts i segons, per demostrar-me que m’estimes de veritat. Et penso posar a prova, no t’estalviaré cap patiment, cap disgust, cap amargor. Si passat el termini no m’has convençut, marxaré i no em veuràs mai més. Ell va quedar-se mirant a terra, just al punt on es troben aquelles quatre rajoles mal posades de la cuina. Perquè a la cuina s’hi diuen les coses importants. S’hi cou la vida al mateix temps que el foc tot ho dissipa i tot ho acoloreix amb aquells tons amables. Ella va sortir de casa tancant de cop, sense agafar les claus. No ho feia mai.

Es tractava d’anar entenent que tot estava canviant. o més ben dit, que tot havia canviat ja, de cop i volta, sense avís previ. qualsevol cosa que mirés de fer a partir d’ara, qualsevol gest que es proposés, qualsevol pensament que provés d’articular, seria pensant en aquell punt de la cita, al cap de l’any, i en la decisió que ella havia de prendre.

No t’he estimat prou, es preguntava. N’hi ha un altre de

La MéTEo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Podem partir aquest novembre en dues meitats, del 1 al 15, amb una temperatura clarament superior a la mitjana i temps molt anticiclònic i sec. En canvi el temporal de pluges del 16 al 19 de novembre va canviar el panorama, cap a una segona quinzena amb temperatures d’hivern, amb un mínim, com és habitual, coincidint per Sant Andreu. Aquest temporal de pluges va deixar 89mm repartits en 3 dies, insuficients per eixugar el dèficit de pluja al llarg de l’any.

26

Per Andreu Giralt

més interessant que jo? o n’estàs farta. Però si estàs farta de mi, si no m’aguantes més, marxa ara i deixa’m per sempre, que ens farem un favor. jo t’estimo igual que m’estimo la vida, però com t’ho voldràs creure? La manera com tu entenguis el que sento potser no tindrà res a veure amb el que senti jo de veritat. Els sentiments són intraduïbles, per més que inventem llengües, per més que assagem versos.

Però va tenir-ho clar. va decidir que aquell any seria el més feliç de tots els que havien viscut junts. S’esforçaria a complaure els desitjos d’ella, i a robar temps al temps per regalar carícies i fer l’amor d’aquella manera. I voldria entrar en el món dels seus gustos, i conèixer els detalls dels seus perfums. Pintar-li les ungles, no ho havia fet mai. I riure-li les gràcies que no reia per orgull. Abraçar-la fort. Tastar les menges que ella preparava amb tot l’amor, i preparar-li ell els millors plats que encara no sabia preparar. I preparar-se a acceptar que si, malgrat tot, ella finalment decidia abandonar-lo, res no hauria estat en va.

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

24,8ºC 3,4ºC 13,71ºC 1029,5hPa 996,6hPa 1014,19hPa 89,0mm 37,2mm

5 28 28 18 17

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 27

xarxa dE MoTs

vErTICALS 1. Dansa bohèmia que podríem creure que prové del país eslau més català de tots. reproduïts els gestos, els moviments d’algú o d’alguna cosa. 2. Manera de ser, peculiaritat

de cadascú. 3. Afluent del Segre que neix a la Segarra i banya també l’urgell i la Noguera i el nom d’alguns dels municipis del tros. Institut de recerca Catalana, per què no? reunió de repúbliques Sobiranes per la Teatralitat Limitada. 4. Amb aptituds per no ser descobertes, com el rèptil de la llengua llarga. 5. Centre ocular. Sigles holandeses per als holandesos. Sobirà d’un país mahometà. 6. organització de les Nacions unides per l’Alimentació i l’Agricultura. Població de guipúscoa al sud d’orio i a les portes del Parc Natural de Pagoeta. Interjecció que típicament pregunta, però també pot respondre, oi? Consonant present a tots els determinants articles. 7. Primera lletra de molts alfabets. Defenses verdoses. Preparar amb les armes, en forma arcaica i poc contrastada pels diccionaris. 8. Cervesota amb llimonada, o bé amb gasosa. vocal amb punt, si és minúscula. viu al niu. 9. La teva. Costat d’un batalló. Tan per als reis com per als porcs, la casa és la mateixa i té un sol nom. 10. oficina Municipal d’Escolarització. Consonant que dóna nom a molts passadissos. Persones que tenen cura de les coses que fan a l’hora de fer-les. 11. El qui sembla haver comès un delicte. Menciono (al revés). rínxol que fa el cabell o fins i tot segons quin fil quan s’hi teixeixen robes suaus al tacte. 12. Innocent, ella, que bada per desconeixement. Moviment de Defensa de la Terra. Doble cim consonàntic. 13. Tan antic que no gosaríem fixar-ne l’origen, ancestral. guerra santa, com la que s’emprèn per reconquerir un territori, una cultura o una gent.

cap a peus | desembre

HorITzoNTALS 1. Fàbrica controlada de peixos. 2. Farà ús de la fel contra algú. Clam de tristesa. 3. Tumor benigne format per teixit muscular llis. Mestressa equina. 4. Símbol del Cobalt.

Carta sospitosa de viure a les mànigues. Cognom del compositor dels Carmina burana. S’acosta (al revés). 5. Casa dels vells. Ficà por i testosterona al cos de l’altre. 6. Treballador per la pau mundial. Pic, pui. 7. individu censat en un lloc d’on no és originari. Home gran, que pot o no ser també un gran home. 8.

Entrada anglesa o escocesa de molts cognoms. Nasal. La nostra alfa llatina. Agent compostador. Consonant de pronúncies diverses segons la parella de ball. 9. que fa riure de tan poca cosa. Consonant amb so de motor. Tractament que es fa als senyors, a la manera anglesa. 10. Llot que les riuades deixen sobre els camps. grup de fils enllaçats que nuen les sabates.

11. Petita resclosa d’origen àrab feta per aturar l’aigua d’un riu.

Alcohol cíclic hexavalent que hi ha en plantes i animals en forma d'èsters. 12. Narradors d’històries protagonitzades per petits personatges que cal manipular amb destresa. Cinc-cents romans. 13. Condiment que crida el pa a taula. Mamífers de claveguera. quantitat considerable que pren el nom de la terminació àgil de les extremitats superiors.

Per Andreu Giralt

27

ta. flanc. cort 10 ome. l. curoses 11. reu. otic. ris 12. ingènua. mdt. m. 13 atàvic. croada

verticals 1. polca. imitats 2. idiosincràsia 3. sió. irc. rrstl 4. camaleòniques 5. iris. nl. sutla 6. fao. aia. oi. l 7. a. mocs. armiar 8. clarota. i. nia 9.

n. a. cuc. c 9 irrisori. r. mr. 10. tarquim. cordó 11. assut. inosita 12. titellaires. d 13. salsa. rats. ma

solucions.horitzontals 1. piscifactoria 2. odiarà. lament 3. liomioma. euga 4. co. as. orf. ev 5. asil. acolloni 6. irenista. tuc 7. incola. ancia 8. mc.

capapeus-des588_Maquetaci贸n 1 16/12/13 23:52 P谩gina 28

28

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 29

esports | Futbol i waterpolo

La uE sant andreu, l’orgull del poble

d

L’enfrontament contra l’Atlético de Madrid va esdevenir una diada histórica iuen els llibres d’història que, en el marc de la Festa Major, el poble de Sant Andreu va viure un jornada apoteòsica.

Tota una afició es va volcar per poder presenciar l’esdevediment esportiu de l’any. Les grades del Narcís Sala van vestir-se amb el seu millor vesitit de gala, on un espectacular mosaic amb la senyera va tenyir l’estadi, i un gran escut desplegable va vestir un dels gols. El passat 7 de desembre el coliseum de la uE Sant Andreu va viure una diada llegendària.

Amb valentia, coratge i valor, els homes de Patxi Salinas van oferir una classe de valors als seguidors del futbol. Tots els mitjans de comuniació van conicidir: la seriositat i la convicció amb la que va jugar el Sant Andreu eren propis d’un gran equip de professionals. El fet d’encarar-se al terreny de joc amb jugadors que ho han guanyat tot i que han sigut campions del món no els va atemoritzar. Calia gaudir de l’espectacle, i així ho van demostrar.

La visita de l’Atlètico de Madrid a la gespa de l’amfiteatre andreuenc va servir per convertir el partit de setzens de final de la Copa del rei en un espectacle inolbidable. Més de 6.500 incondicionals van poder gaudir del match amb la mateixa fascinació que el nen que va per primera vegada a l’estadi.Tot i la derrota (0 – 4), la ilusió d’haver presenciat l’enforntament entre el conjunt del poble i un dels millors equips de la Champions va treure més d’un somriure tant als seguidors com als jugadors.

Després de la màgia de la Copa del rei, caldrà tornar a tocar amb els peus a terra. La lliga continúa. I si bé la irregularitat de les últimes jornades no està acompanyant en l’escalada de posicions, l’objectiu de l’equip no ve a ser altre que la permanència. Tot i això, si els quatribarrats s’ho proposen, i començen a sumar de tres en tres, poden arribar a acostar-se a la zona de playoff de cara al final de la temporada. Encara queda molta lliga per davant.

David Garcia

L’

S’incorporen dues campiones d’Europa amb el Sabadell, Helena Lloret i Marta Recio equip de waterpolo femení del Club Natació Sant Andreu ja ha començat a rodar. Dirigit un any més per jordi Timblau, el club ha decidit fer una aposta renovadora i incloure novetats en la confecció de la plantilla. Sense dubte, la nota més destacada és la incorporació de les dues campiones d’Europa amb el Sabadell, Helena Lloret i Marta recio. Cercant més protagonisme del què tenien en el club vallesà, però amb un palmarès envejable com a targeta de presentació, arriben a Sant Andreu amb la missió de liderar l’equip des de l’aigua. L’altra gran novetat és l’arribada de la nordamericana Sarah orozco, boia de solvència contrastada que arriba provinent de la universitat d’uCLA i amb la doble nacionalitat estadounidenca i mexicana, amb un bon historial com a internacional amb la selecció tricolor. Completen les incorporacions la portera Elisabet gazulla, que arriba provinent del Sant Feliu amb un bon recorregut per la divisió d’honor, i les joves Carla Castellà, del rubí, i Anna bisbal,

del Manresa. A destacar, especialment, el retorn al Sant Andreu de Laura garcia, jugadora formada a les categories inferiors del club, que va jugar a divisió d’honor amb l’equip fa força temporades, i que arriba després d’uns anys a Madrid, havent jugat a la màxima categoria amb diversos equips de la capital de l’estat. La plantilla es completa amb Aida álvaro, gemma Casasayas, Desirée Fajardo, Marian Díaz, Alba Espinar, Andrea garrido, jennifer Llorente, Laura roca i la veterana capitana Ariadna Espasa, amb un grup de joves promeses que esperen el seu torn.

Pel què fa a la competició, la temporada ha començat amb la disputa de la Copa Catalunya, eliminats pel campió Sabadell a semifinals. En les darreres setmanes ha començat la Lliga nacional de Divisió d’Honor, on després de sis jornades l’equip ocupa la sisena posició.

JJ Aymerich

cap a peus | desembre

cares noves al sant andreu femení

29

capapeus-des588_Maquetación 1 16/12/13 23:52 Página 30

verònica González Publicitat a la revista ‘de cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-des588_Maquetaci贸n 1 16/12/13 23:52 P谩gina 31

capapeus-des588_Maquetaci贸n 1 16/12/13 23:52 P谩gina 32