Capapeus abr 592

capapeus-abr592_Maquetaci贸n 1 11/04/14 01:08 P谩gina 1

Especulaci贸 d'Alta Velocitat

L'esclat de la bombolla immboiliaria descarrila el projecte Sant Andreu - La Sagrera

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 2

Apunta’t als cursets de l’AVV!

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 3

E DI TORI A L

Sense l'estació de la Sagrera al 2014, seguirem sense dir res?

P

juntA dE L’ASSociAció dE VEïnS

osar la vista enrere. Adonar-se que el temps passa sense avisar. I un que va fer de voluntari olímpic amb disset anyets, avui és pare de 3 criatures. Just abans dels jocs olímpics del 92, quan per equilibrar aquella Espanya, es dissenyava una Expo a Sevilla. Que no fos dit que els diners a Espanya no es repartien a tot arreu per igual. Aquella Expo es va inaugurar amb el primer AVE de l’estat, i alguns van pensar, ingènuament, que els jocs de BCN es tancarien amb el compromís que el segon AVE ens portaria cap a Europa, passant per Barcelona. I anar passant els anys i anar fent projectes i anar rebent visites de ministres de foment. Ministres de tots els colors. Ministres tan recordats com Álvarez Cascos, o Magdalena Álvarez. Ministres que han fet promeses d’aquelles que es fan en campanya electoral: “... us podem garantir que l’estació de l’alta velocitat de la Sagrera estarà acabada abans de que canti el gall dos cops ...”. I avui tenim aquells ministres esperant còmodament que dels judicis que tenen pendents per corrupció caiguin en l’oblit del sistema judicial espanyol. I les promeses fetes se les endur el vent. Falta l’estació intermodal

edita: ASSOCIACIó dE VEïNS

dE SANt ANdrEU dE PAlOMAr president: SANtI SErrA

vicepresidenta: gEMMA ArMENgOl I rOSSEll

president d’honor: FrANCESC POrrEt dipòsit legal: b-31 608-80

issn (versió paper): 2013-2832

issn (versió digital): 2013-2840

lA rEVIStA I l’AVV QUE l’EdItA NO ES FAN

rESPONSABlES dEl CONtINgUt dElS ArtIClES I lES

NOtES SIgNAdES PEr PArtICUlArS I COl·lECtIUS.

8

de la Sagrera, una estació de tren de rodalies, de tren d’alta velocitat, de metro i d’autobusos. Falta la cobertura de les vies, falta construir un gran parc, urbanitzar grans sectors de ciutat. Amb els equipaments que fan falta, i que estan previstos de fa molt temps. Un CAP, una biblioteca, un centre cívic, una llar d’avis, una escola, ... una escola.

Posar la vista enrere. Adonar-se que el temps passa i que els tres fills del voluntari olímpic van a una escola de barracons.

Una escola que fa anys que espera ser construïda. I que ara es veu obligada a ser traslladada, pel creixement d’un centre comercial.

Posar la vista endavant i preguntar-nos: els polítics que tenim avui, seran capaços de fer millor les coses? O continuaran fent promeses impossibles? “ us puc prometre que l’estació de la Sagrera s’acabarà al 2019...”. I aquests polítics seguiran gestionant el dia a dia amb la mateixa mediocritat? Cedint als interessos dels poderosos. I nosaltres, seguirem sense dir res?

www. AVVSANtANdrEU.CAt - rEVIStACAPAPEUS@gMAIl.COM INFO@AVVSANtANdrEU.CAt

*

C/ BAlArI I JOVANy, 14 - 08030 BArCElONA dE dIllUNS A dIVENdrES dE 18 A 20 h

)

93 345 96 98

portada: david royo

coordinació de redacció: AlAIN gArrIdO

disseny i maquetació: ElMA VIlA I CrIStINA gArdE

equip de redacció: xAVIEr OlIVErES, JOrdI rABASSA, PAU VINyES, gEOrgINA rIFé,PErE MASSANA, ANdrEU gIrAlt, gENíS PASCUAl, dAVId rOyO, NAtàlIA rIVErO, IrENE CAIxàS, JOANA ArIEt, MONtSE tArré, JOrdI UrtàSUN, SErgI COrrAl, SErgI CABEzA, PAU MAdUEll, gEMMA ArMENgOl, JJ. AyMErICh, óSCAr MAlO, rOSA

PUrSAlS, AlAIN gArrIdO, IrENE gONzÁlEz, AdrIANA VAlErO, EdU SOlEr, OrIOl AgUlló, dANI gOMEz, EdgAr CrIStòBAl, xAVIEr ArAgAll, JAUME PrAtS, MErItxEll rIBAS, IrENE EzQUErrO, AdrIANA VAlErO, JUdIt CAMArgO, JAUME gIl, CrIStINA MArtíN, dANI góMEz, ISrAEl PArAdA, dAVId gArCIA I EStEr BUENO. fotografia: xAVIEr dE lA CrUz, MANUEl A. rAIgAdA, JOSé NAVArrEtE, VíCtOr zAPAtA, ANdrEU CArrASCAl, dAVId rOyO. correcció: IrENE CAIxàS, xAVIEr OlIVErES, rICArd rIPOll, AlAIN gArrIdO, EVA CABrErA, ANNA MOyà, JOrdI BAlArt. publicitat: VEróNICA gONzàlEz (93.3450576)

impressió: grÁFICAS CAMPÁS S.A

periodicitat: MENSUAl, dE SEtEMBrE A JUlIOl (11EdICIONS l’ANy)

distribució: A dOMICIlI PEr AlS SOCIS dE l’ASSOCIACIó dE VEïNS I VEïNES, AlS COMErçOS ANUNCIANtS I A lES ENtItAtS dE SANt ANdrEU dE PAlOMAr

capapeus-abr592_Maquetaci贸n 1 11/04/14 01:08 P谩gina 4

Segueix-nos a twitter i Facebook!

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 5

ENTITATS >grup de pintors de sant andreu onze de setembre. MOStrA dE PIN-

tUrA dE 10 A 13.30h. CAdA PrIMEr dIS-

SABtE dE MES NO FEStIU.

>amics de la fabra i coats C/ SANt AdrIà, 20. lOCAl 12

tEl. 609 88 57 53. hOrArI d'AtENCIó: dI-

JOUS, dE 17 A 19 h

CAN gAltA CrEMAt, dC dE 19 A 20.30 h

CUrSEtS grAtUïtS dE SArdANES. t'ENSENyEM A BAllAr, COMPtAr I rEPAr-

tIr!www.FOMENtSArdANIStA.ENtItAtS

BCN.NEt

>grup teatral antifaz. lOCAl dE

SANt PACIà. 932744501 (JESúS). dE 22.00

A 22.30h, dll I dC.

www.gtANtIFAz.Orgt. ANtIFAz@hOt-

>ateneu obrer de sant andreu. ABAt

MAIl.COM

dJ. www.AtENEUSANtANdrEU.Org

>esbart mare nostrum. lOCAl dE

>orfeó l’eco de catalunya. ABAt

tENS ENtrE 6 I 13 ANyS I VOlS APrEN-

Odó, 71. 933112343 . dE 17 A 20h dE dll A

Odó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS dll

I dJ dE 21 A 22.30h. CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS dJ dE 17.30 A 19h.

13 .......

>associació de dones pal·las-ate-

gUIN ACONSEgUIr UNA SOCIEtAt MéS

CUltUrA POPUlAr dE SANt ANdrEU

C/ ArQUíMEdES, 30 609 41 68 65. dIME-

CrES, dE 17 A 19 h

>coral sant andreu. lOCAl dE SANt PACIà. 933525313. ADULTS: dJ dE 21.45 A

23.15h. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

dJ dE 18.15 A 19.15h (PEtItS) I dE 19.15 A

20.30h (MItJANS I grANS).

933111038. A tOtES lES dONES QUE VUl-

JUStA. tOtS ElS dIJOUS A lES 19h.

>cordada, associació excursionista i ecologista. CUBA 2. CAN gUArdIOlA.

935019801. VISItES CONCErtAdES dE

19.30. SENdErISME I ACtIVItAtS dE MUN-

tANyA gUIAdES. trUCA’NS I t’INFOrMA-

rEM. SECrEtArIA@COrdAdA.Org,

28 .......

Descarrila el projecte de l’AVE

Franchu, il·lustrador i humorista Com se celebra la festa a Sant Andreu El club afronta problemes econòmics

>agrupació excursionista munta-

nya. MONtSEC, 9. 933469604. dM I dJ dE

20 A 22h. ACtIVItAtS dE MUNtANyA, SOr-

20 A 21h O 21-22h I dMC dE 19-20h O 20-

PElEOlOgIA. www.AEMUNtANyA.CAt

>coral capella gramalla. PArrò-

26 .......

www.COrdAdA.Org.

tIdES INFANtIlS, SENdErISME, Bt,

21h.

23 .......

dll. A dJ.dE 10 A 14 h., dll. I dC. dE 16 A

>country sant pacià-amics del co-

untry-line dance. 696 58 36 74. dM dE

Entre 6 mesos i 3 anys d’espera

drE A BAllAr dANSA CAtAlANA, VINE!

>centre d’estudis ignasi iglésias. Ig-

>associació de puntaires. CENtrE dE

11 .......

L’opinió del president de l’AVV

MONOGRÀFIC

nea. CUBA, 2. CAN gUArdIOlA.

20h.

10 .......

Entrevista amb la directora del centre

SANt PACIà. dV. dE 17.30 A 19.15h. SI

GRUP CULTURAL.

NASI IglESIAS, 33. 933463990. dM dE 17 A

SUMARI 8 .......

ESQUí, AltA MUNtANyA, FOtOgrAFIA, ES-

>associació per la defensa de la

gent gran (addeg). centre cÍvic de

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota:

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa.

QUIA dE SANt ANdrEU. ASSAJOS dM

sant andreu. grAN dE SANt ANdrEU,

SI t’AgrAdA CANtAr, t’ESPErEM.

MEMòrIA.

>casal d’avis bascònia. BASCòNIA, 42.

>ateneu harmonia-federació d’enti-

SEtS PEr gENt grAN.

andreu de palomar. www.AtENEUhAr-

amb visita concertada.

21 A 23h OrFEOlAlIrA@lyCOS.ES. BUS-

>casal catòlic sant andreu. PONS I

txi, ioga, dansa del ventre, labors i manualitats, ball mo-

COrdES.

dIVENdrES dE 17 A 22hrS. ACtIVItAtS:

>casa asil de sant andreu de palo-

(ACtIVItAtS CUltUrAlS), tENNIS tAUlA,

21.30h. SOM UNA COrAl dE gENt JOVE.

933459495. ACtIVItAtS, tAllErS I CUr-

>orfeó la lira. COrOlEU, 15. dMC dE

QUEM CANtAIrES PEr rEFOrçAr lES 4

111. ACtIVItAtS, tAllErS, rEFOrç dE lA

tats cultural i de lleure de sant MONIA.BlOgSPOt.COM

gAllArzA, 58. 93 345 30 01. dE dIMArtS A ESCACS, tACA (PINtUrA), BENAVINgUtS

mar. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

ESBArt MArAgAll.

FErENtS tASQUES dE VOlUNtArIAt.

>la lirica de sant andreu

>foment sardanista andreuenc. CAN

lAlIrICAdESANtANdrEU@gMAIl.COM

PErSONES dISPOSAdES A rEAlItzAr dI-

gUArdIOlA, dIll dE 19 A 20.30 h

> t’oferim l’assessorament de les advocades lourdes

romeo, anna rafart i José antonio melero lópez. demana la

visita concertada a la secretaria de l’avv.

> et facilitem l’aJuda de l’arquitecta anna Jiménez també

> tindràs descomptes en cursets organitzats per l’avv: tai-

dern i Jazz i dansa del ventre nadons.

> et proporcionem la mútua d’enterraments sinera. és una

mutualitat de previsió social, sense ànim de lucre, que co-

breix les despeses de l’enterrament dels memembres de la

unitat familiar.

639010087 I 605383212.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

www.lAlIrICAdESANtANdrEU.CAt

> a més, l’avv és membre de l’assistència mutual JurÍdica.

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’abril.

FEINA

(M’ofereixo per acompanyar de passeig o al metge a persones de la tercera edat. també m’ofereixo per ajudar-los a fer la compra. Angelina. tel. 637 36 04 60 / 93 360 06 48.

(M’ofereixo per a fer manicures i pedicures a domicili. Carme. tel. 677 19 54 34.

(M’ofereixo per a cuidar persones grans en horari de matins o tardes. rosa. tel. 93 311 21 43 / 619 48 03 11.

(M’ofereixo per a feines de geriatria, infermeria i per a cuidar persones grans. Amb titulació. Sana. tel. 655 40 15 08.

(Me ofrezco para trabajar de atención directa con el público o para cuidar a personas en hospitales. Soy responsable, seria y bien organizada. Esther. tel. 660 66 10 88.

(S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. galdric. tel. 686 17 97 01.

6

(M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. tel. 93 311 58 43. Cristina.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores).

Maria del Mar. (Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens. tel.

93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus.

IMMOBILIARI

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer Segarra, per a cotxe mitjà. tel. 93 345 86 61.

(Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta. Preu a convenir. tel. 636 44 25 65.

(Es ven plaça de pàrquing al carrer lanzarote amb guardiola i Feliu. Preu: 18.000€. tel. 93 345 56 41.

(Es lloga aparcament a Fabra i Puig, 63 per 90€. tel. 660 30 76 78.

(Es ven plaça d’aparcament al CN Sant Andreu. Planta 3. Preu: 22.000€. tel. 660 30 76 78.

(Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe gran a la plaça Orfila. tel. 676 21 84 14.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer lanzarote amb guardiola i Feliu. Plaça espaiosa i molt fàcil d’aparcar. Preu: 60€. tel. 93 345 56 41.

(Es lloga plaça de pàrquing per a moto, al carrer Joan torras. únic nivell i molt accessible. tel. 617 187 995 (Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer grau. Preu econòmic. tel. 649 16 67 25.

(Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Malats. Preu econòmic. tel. 630 13 61 81.

C . N SANT ANDREU

(Venc 2 títols del CN Sant Andreu. El preu d’un és 900€ i d’ambdós és 1700€. tel. 93 311 92 95.

(Venc títol del CN Sant Andreu. Preu: 800€. tel. 687 62 12 61.

(Venc títol del CN Sant Andreu. Preu: 600€. tel. 680 57 09 15.

(Venc títol CN Sant Andreu (tennis, piscines cobertes / descobertes, squash, sala gimnàs, activitats esportives, jardí i restaurant). tel. 676 33 19 22.

(Venc títol del CN Sant Andreu per 700€. Sílvia. tel. 677 66 98 74.

(Es venen dos títols del CN Sant Andreu. 600€ per unitat. Manel. tel. 609 88 54 25.

(Es ven títol del CN Sant Andreu per 700€. tel. 639 92 65 85.

(Venc títol del CN Sant Andreu per 725€. donem possibilitat de comprar un segon títol. Jordi. tel. 616 00 90 12.

(Venc títol del CN Sant Andreu per 750€. Ignasi. tel. 607 90 95 94.

(Es ven bicicleta de passeig per adult, en bon estat. Preu a convenir. tel. 93 274 01 02.

DIVERSOS

(Venc balancí gairebé nou. tel. 630 13 61 81.

(Es ven catifa de 230x170 cm juntament amb màquina d’afaitar Philips 3000 doble Action. Preu: 30€ ambdues coses. ramon. tel. 627 89 53 42.

(Es ven cinta caminadora més reproductor mp3 de 255 mw per 40€. ramon. tel. 627 89 53 42.

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 7

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’abril.

Aparador amb regust fotogràfic

Si passegeu per la rambla de Sant Andreu de Palomar no dubteu ni un moment en visitar l’aparador de la botiga Foto 10 –la trobareu just al número 10 d’aquest emblemàtic passeig- i podreu gaudir de valent tot admirant el material fotogràfic del desaparegut fotògraf andreuenc tomàs Fàbregas i Caterineu, el qual la seva filla, Margarita Fàbregas, ha cedit gentilment a l’esmentat negoci. tomàs Fàbregas va ésser un reconegut fotògraf de Sant Andreu, ex-treballador de la Fabra i Coats- que al llarg de la seva vida va captar instantànies de la vida social i cultural i esportiva del seu poble nadiu. gràcies aquest fet avui en dia podem disposar d’un fabulós arxiu fotogràfic, el qual està dipositat en la seva major part a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. la gran qualitat fotogràfica de la seva obra així com l’encert de datar totes les fotografies que realitzava fan d’en tomàs Fàbregas un important prohom de la memòria històrica gràfica andreuenca.

Galdric de Rocabruna

Fotografiant el vostre barri

Sóc una veïna de la Sagrera i avui he fet unes quantes fotografies en aquest barri de Barcelona, el vostre. he aprofitat que éreu dinant per fer la fotografia a l'edifici de l'AVV. Podeu veure que de tot el carrer és la casa més referencial i inclús diria de tota la resta de fotografies que he fet sobre la biodiversitat del vostre barri.

Un pulmó és tot verd o com a mínim la seva silueta, que és possible sí a cada deu passes hi posem una llavor.

Magalí Planas

cap a peus | abril

No tenim un arbrat sostenible, ni plantes, ni bancs a l'ombra, ni estàtues, ni obres d'art, però sí que sé del cert que amb persones com vosaltres i en una prosperitat, no sé si ho podré fotografiar, però sí que serà biosostenible per a la prosperitat, o si més no, així és el meu desig.

7

Apunta’t als cursets de l’AVV! diverses càmeres i objectes fotogràfics utilitzats pel fotògraf andreuenc tomàs fàbregas. / FONS tOMàS FàBrEgAS I CAtErINEU

(pots consultar-los a la contraportada d’aquesta revista o a la nostra pàgina web)

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 8

150 anys de les dominiques

L’

dAVId rOyO

El 1863 es va inaugurar una de les escoles concertades amb més tradició any 2013 es va escaure el 150è aniversari de l’escola de la congregació de germanes dominiques de l'Anunciata de Sant Andreu. Conegudes popularment com les dominiques. és a dir, l’actual escola del carrer ramon Batlle va iniciar les seves activitats en el llunyà any de 1863

8

Avui és un dels 16 centres concertats d’educació infantil, primària i secundària que hi ha a Sant Andreu, però amb una història que es remunta segle i mig enrere. 150 anys, són diverses generacions d’andreuencs, alumnes i mestres, que converteixen l’escola en un actiu destacat de la història del barri. des del mes de març fins al juny d’aquest any s’han planificat diversos actes al voltant d’aquesta commemoració entre les quals destaquen trobades d’antics alumnes, professors i pares, així com una exposició sobre els 150 anys a la mateixa escola.

A meitat del segle xIx, impulsades pel missioner Francesc Coll les dominiques es dedicaven sobretot als nens i joves més necessitats sobretot en diverses àrees de

la Catalunya rural. Ja en el darrers anys del segle es van anar fundant col·legis privats al voltant de les fàbriques tèxtils. No és estrany doncs que en el Sant Andreu de 1863 obrissin establiment, en ser un poble destacat per l'activitat de les fàbriques tèxtils. Actualment, hi ha més d’una vintena d’escoles de dominiques repartides per tot Catalunya, i a Barcelona, n'hi ha dos més: a horta i a Vilapiscina. tal i com explica el web del 150è aniversari, en el seus inicis van ser una escola molt pobre, i depenia en gran part de donacions i petits favors que rebia de part de la gent de Sant Andreu. Inicialment s’instal·là al carrer rubèn dario, i dos anys més tard, es traslladaven a l’actual emplaçament del carrer ramon Batlle. l’escola serà testimoni dels esdeveniments del segle xx, i en marcarà alguns dels moments més destacats. Concretament la setmana tràgica el 1909, tal i com surt documentat en la història del barri , esdevingué allotjament de soldats, la qual cosa evità que fos cremada, com passà amb les altres escoles de congregacions

religioses del barri. també per la web del 150è aniversari sabem que durant gran part de la guerra civil l’escola restà tancada. també durant els primers tres anys del franquisme. Més endavant ja a la dècada dels seixanta es va aixecar la nau del carrer Peronella.

Amb la introducció de l’Educació general Bàsica ( la coneguda EgB, avui substituïda pe l’Educació Primària i l’ESO) l’escola modernitza les seves aules, i ja entrats els vuitanta deixa de ser una escola únicament de noies, per esdevenir una escola mixta i també es modernitzen les instal·lacions. Finalment, el curs 2009, s’inaugura el nou parvulari situat al mateix carrer ramon Batlle.

Xavier Aragall Per més detalls: RABASSA, Jordi; DE LA CRUZ, Xavier. Els fets de juliol de 1909 a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar dins de La Setmana Tràgica: Motius i fets, Institut ramon Muntaner 2011.

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 9

l’entrevista | Imma Domènech i Núria Almansa | dirEctorA dE LES doMiniquES i dirEctorA dE SEcundàriA

“Els alumnes integren completament els valors que els ensenyem”

des de quan és la directora de l’escola?

Imma domènech. és una direcció col·legiada, els professors també participen en la presa de decisions. Però, tot i això hi ha la figura de directora del centre. Aquest és el primer any en el que no és una monja. El procés perquè això s’hagi produït es va iniciar fa 17 anys, quan les germanes van començar a delegar funcions de l’equip directiu a les que no ho eren.

és un fet que les creences han patit un descrèdit en aquests últims anys, el que comporta una falta de valors de les noves generacions. com es fa perquè els alumnes els aprenguin?

I.d. i N.A.: Vivint-los. Impulsant projectes pedagògics des de les tutories i de l’assig-

natura de competència social, assignatura dedicada a aquesta tasca. A més a més, aquests projectes també integren les diferents matèries. Un exemple molt clar: el projecte de recollida d’aliments pel Banc d’Aliments. El projecte el van portar a terme els nens de 4rt de primària, els que es van encarregar de recollir els aliments i portarlos al Banc dels Aliments i veure com el seu treball havia tingut el seu fruit. A més a més, els va ensenyar a ser responsables dels seus actes, a ser solidaris i implicar-se en els afers que afecten a la societat. Van veure que els canvis són possibles. creieu que la majoria dels nens retenen aquests valors? en què ho noteu?

I.d. i N.A.: Integren completament els valors que els ensenyem. Creiem que els fan seus. Amb un exemple ho podràs veure fàcilment: arran de la catàstrofe que va causar el tifó haiyan a les Filipines els alumnes de 1r d’ESO van mostrar la seva voluntat d’ajudar a la població filipina. Van proposar utilitzar les assignatures de tutoria i competència social per poder organitzar una fira amb la qual aconseguir diners. El que va comportar un canvi de la programació dels professors. A més a més, els alumnes

també van anar a l’escola fora del seu horari escolar per poder organitzar millor la fira, sempre amb la supervisió d’algun mestre. Cal dir que el projecte va ser un èxit i va mostrar que la nostra feina té fruïts. Vam veure la gran consciència social i la solidaritat que tenen els nostres alumnes. Un altre exemple pot ser el projecte que s’ha impulsat perquè els joves de 4t d’ESO ensenyin a llegir als de P5. per últim, sent una responsabilitat especial sent directora d’una escola amb tants anys d’història?

I.d. i N.A.: Sí, sempre en qualsevol escola comporta molta responsabilitat pertànyer a l’equip directiu, i en especial a la direcció del centre. Però, dirigir una escola amb tants anys d’història i amb una trajectòria social tan important és un plus afegit. Ens prenem el nostre càrrec com un repte, el repte de seguir innovant, renovant-nos i formant gent compromesa. No em d’aturar-nos, hem de continuar la trajectòria que ens han portat les germanes. El fet de ser la primera directora que no sóc germana és un repte afegit, hem de vetllar perquè això continuï.

Jaume Gil

cap a peus | abril

quina mena d’actes s’estan portant a terme en commemoració del 150 anys de l’escola?

I.d. i Núria Alamansa. El 27 d’octubre vam encetar els esdeveniments amb una eucaristia acompanyada d’animació i un aperitiu per a tothom. durant el mes de novembre vam organitzar una cursa popular, en la que van participar alumnes, professors i pares, pels carrers de Sant Andreu. la distància que corrien els participants anava en relació la seva edat (10 metres per any). Aquest mateix mes l’associació d’ex-alumnes va organitzar un berenar. també vam celebrar un col·loqui amb la reconeguda periodista glòria Serra, que va ser alumna nostra i amb altres exalumnes, ara ja grans. també vam celebrar una exposició a l’escola per àmbits (rutines, directora...) des d’una visió històrica a la qual van assistir 600 persones.

Els últims actes que queden són més petits ja que es gairebé cada any, que amb la celebració dels 150 aniversari tindran una connotació especial. la festa de Cloenda és el 18 de maig, tot i que l’acte final serà un sopar el dia 14 de juny, coincidint amb la fi del curs.

J. gIl

9

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 10

L’estat de les obres de La Sagrera centra l’Assemblea anual de l’AVV Els socis van aprovar l’estat dels comptes i posar-se al dia de les reivindicacions

c

ita anual per a totes les associacions.

Protocol·lària, rutinària i informativa. I no per això menys important. El quasi miler de socis de l'Associació estaven convocats el passat 18 de març a l'Assemblea general de socis. hi van assistir prop de mig centenar per escoltar i aprovar primer de tot la pertinent ordre del dia i l'acta de l'assemblea del any anterior.

Seguidament, la Junta de l'AVV va presentar l'estat de comptes de l'entitat detallant el resultat econòmic del 2013 -afortunadament, en temps de crisis, amb números verds- i la previsió dels pressupostos d'enguany. Per poder mantenir aquest bon estat de salut, es va fer una crida a promocionar l'associació i fer front a la "preocupant" davallada de socis dels últims anys.

Per evidenciar la importància de l'AVV, diversos membres de la Junta van exposar els progressos i els entrebancs en els temes més calents i prioritaris. Primer de tot, una àmplia explicació de l'estat de les obres de l'estació d'AVE de la Sagrera i la remodelació de la de rodalies de Sant Andreu Comtal. Així com també un repàs a totes les zones d'aquest projecte de ciutat que comprèn 4 km² i afecta a dos districtes (Sant Andreu i Sant Martí). A continuació, la vocalia de Sanitat va aclarir les funcions del CUAP de Casernes i va anunciar com seria l'imminent CAP de Casernes. tant de Sanitat com de Urbanisme, es van relatar totes les mobilitzacions que s'han dut a terme per protestar contra la privatització del sistema sanitari i en favor de la pacifica-

opinió | La marea pensionista | SAnti SErrA la Marea Pensionista s’organitza sobre la base

d’assemblees i comissions per localitats i barris, que coordi-nen un espai de trobada per com-

partir i impulsar iniciatives, mobilitzacions i ac-

cions en defensa dels actu-als i futurs

pensionistes. la nostra Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar en formem

part de forma molt activa. Necessitem unir for-

bril de 2013 regulava que el nou sistema seria

avaluat el 2027 per analitzar si era sostenible,

però el govern del PP s’avança i encarrega

una comissió de 14 experts, 10 d’ells representants de la patronal bancària i de les asse-

guradores. Com era d’esperar, l’informe

Alain Garrido

ha ofès la intel·ligència dels jubilats/des i pen-

sionistes amb el to que fa servir i els enganys

que utilitza.

la Marea Pensionista crida a la mobilització

contra el robatori de les pensions actuals i del

futur dels nos-tres fills i néts. retallar les pen-

sions és una qüestió política. Es vol imposar un

ces i construir la suficient massa crítica per atu-

concloïa que calien més retallades.

càlcul de la pensió com si fos una assegurança

assegurar unes pensions dignes a tota la ciu-

Contra aquestes retallades, la Marea Pensio-

contractar un pla de pensions privats, i al reduir

rar les agressions contra la gent

gran i

tadania d’ara i del futur.

10

l’índex de preus al consum.

la darrera reforma de les pensions del 15 d’a-

ció del Carrer gran. Aquesta última és una de les reivindicacions més punyents dels dos darrers anys. Finalment, es va procedir a l'aprovació de les Normes de règim intern, un mandat de l'Assemblea del 2013. Sobretot es va posar especial èmfasi a l'article 11, el que fa referència al règim d'incompatibilitats que resa així: "No poden ser membres de la Junta directiva ni de les comissions de treball de l'AVV: persones que ostentin un càrrec polític, sigui orgànic o institucional. En cas de ser elegit qualsevol membre de la Jd per algun dels càrrecs haurà de dimitir del seu càrrec en aquesta Junta. En cap acte electoral els membres de la Jd no podran fer constar el càrrec que ostenten a l'AVV". El document fou aprovat per unanimitat.

nista ha mobilitzat els i les pensionistes a una

privada, forçant a la població treballadora a

la contribució dels empresaris a la seguretat so-

lluita amb con-centracions al carrer, com el pas-

cial. Es pretén que el treball sigui més barat, així

posada insostenibilitat del sistema públic de

per la carta rebuda de la Ministra de treball, Fá-

rics i pobres s’accentuarà de forma més acce-

han dut a terme tres grans reformes de la se-

lats que aquest any 2014 entra en vigor la nova

oficials:

pujaran tots els anys un 0,25% i que mai po-

En els darrers sis anys amb l’excusa d’una su-

pensions, els go-verns d’en zapatero i en rajoy

guretat social que han suposat segons dades -reduir les noves prestacions entre un 20% i

un 30% per els nous pensionistes.

sat dia 12 de març davant l’INSS. Una protesta

tima Báñez, comunicant als pensionistes i jubi-

reforma, que garanteix que les pensions s’a-

dran ser congelades. la protesta va consistir a

cremar la carta (amb el foc de la crema es

varen escalivar uns xori-ços), simbolisme dirigit

-Congelar les pensions ja aprovades du-

als polítics que ens governen. A l'acte, també

poder adquisitiu de les persones pen-

com a resposta a la rebuda, en la qual se li ex-

rant el 2001, 2012 i 2013, reduint el

sionistes a través d’augments inferiors a

es va fer l'enviament d’una carta a la Ministra

posava el rebuig a la reforma , fent-li saber que

doncs, com a conseqüència la distància entre

lerada. hi haurà un empobriment progressiu

entre la gent gran i les famílies que depenen de

les seves pensions.

Contra les retallades els i les pensionistes ac-

tuals i futures només ens resta mobilitzar-nos i

aturar d’una vegada per totes aquestes agres-

sions als drets laborals i social.

Santi Serra i Cullell és President de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 11

o va Ei, n ió! c Se c

L

Signatures contra les llistes d'espera

Entre sis mesos i tres anys és l’espera de 200.000 pacients catalans

a Plataforma pel dret a la Salut, juntament amb la SICOM i les associacions de veïns del SAP Muntanya, van decidir posar en marxa a principis d'aquest any una campanya de recollida de signatures i d'informació als usuaris de l'hospital de la Vall d'hebron amb l'objectiu de destapar l'augment de les llistes d'espera a la sanitat catalana, fruit de les retallades continues que ha estat efectuant el govern de la generalitat. les dades, segons la Plataforma pel dret a la Salut són aclaparadores, un augment de més del 60% del temps d'espera respecte l'any 2011 en algunes de les 14 operacions amb garantia de 6 mesos. Actualment, a Catalunya hi ha més de 200.000 persones malaltes esperant a ser intervingudes per la sanitat pública, amb la conseqüent angoixa, dolor i pèrdua de qualitat de vida. les esperes poden anar des de sis mesos fins a tres anys per les intervencions considerades menys urgents.

Ambdues pràctiques han estat denunciades per la Plataforma pel dret a la Salut. és per això que s'ha decidit passar de la protesta “prou a les retallades” a l'acció. l'objectiu és detectar els problemes de pacients amb tot tipus de llistes d'espera, reclamar als centres sanitaris solucions i acompanyar als afectats en aquest procés i denunciar les pràctiques irregulars.

CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ A LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITARIA

Art. 8. drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària

8.1. dret d’accés als serveis sanitaris públics En el marc de l’assegurament públic, el ciutadà té dret a accedir a una atenció

cient pugui ser atès al més aviat possible, i d’acord amb criteris d’equitat, adequació

i disponibilitat de recursos, tipus de pato-

logia, prioritat d’urgència, temps d’espera

raonable i prèviament establert i amb què es garanteixi la continuïtat assistencial.

9.2. dret a rebre informació general i

sanitària de qualitat en el seu lloc de re-

sobre les prestacions i els serveis

grada de serveis de referència.

serveis i els requisits per a la seva utilit-

sidència i comptar amb una oferta inte8.4. dret a ser atès, dins d’un temps

adequat a la condició patològica i d’acord a criteris d’equitat

Els serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de la manera més eficient possible, per tal que el pa-

Si aquestes denuncies i reclamacions no es resolen es portaran per via judicial, emparats en la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l'atenció sanitària de març del 2002, del departament de Sanitat i Seguretat Social, que garanteix els drets relacionats amb l'accés a l'atenció sanitària.

Per donar difusió a la campanya s'han convocat diverses rodes de premsa, en una de les quals responsables de la sèrie

l’usuari té dret que se l’informi sobre els zació, les normes de funcionament del

centre, els procediments d’accés i la in-

formació útil, com també la informació assistencial comparada sobre la tecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entre d’altres.

documental de tV3 30 minuts van demanar d'enregistrar les accions reivindicatives a l'hospital de la Vall d'hebron. Aquestes imatges s'inclouran en un reportatge sobre l'actualitat de la sanitat catalana.

Així doncs, la lluita per la defensa del model de salut que volem, un sistema sanitari català social de qualitat, és ben viva i esperem que aquestes noves accions convocades donin els seus fruits.

Judit Camargo

cap a peus | abril

En alguns casos, aquestes situacions han preparat el terreny perquè professionals amb manca d'ètica cobrin factures exorbitants per fer les mateixes operacions que farien sense cost al sistema públic, fent servir en alguns casos les mateixes instal·lacions dels hospitals. En d'altres és la mateixa sanitat pública la que, per manca de recursos, deriva els pacients a centres privats perquè se'ls hi faci la intervenció. Aquestes operacions les paga l'Institut Català de la Salut (ICS), directament a les clíniques privades.

JUdIt CAMArgO

11

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 12

Bloquegen les llicencies d’obres i activitats d’alguns comerços

Amb aquesta suspensió, l’Ajuntament es dona temps suficient per redactar un nou regim jurídic, anomenat Pla de Protecció de Comerços Emblemàtics.

L’

Ajuntament de Barcelona ha aprovat la suspensió, durant tot un any, de les llicencies d’obres i d’activitats sobre un total de 389 comerços emblemàtics de la ciutat, 36 dels quals ubicats a Sant Andreu de Palomar. dins d’aquest llistat, podem trobar comerços emblemàtics del poble com son la Pastisseria ribalta, el Bar Colòmbia, la Cistelleria

L’oficina del centre cultural can Fabra canvia d'ubicació ATENCIÓ CIUTADANA

Mica en mica, els equipaments culturals de la Fabra i Coats es posen en marxa. l'última novetat és la inauguració de la oficina de la Coordinació Municipal de la Fabra i Coats. la seu està situada dins el recinte, concretament, al nou edifici del Casal de Barri de Sant Andreu. Els telèfons d'atenció al públic són: 93 256 61 45 / 93 256 61 46.

Estrada, la Impremta Baltassar 1861, el Bar Can roca, la Formatgeria Subirana, la Merceria Perelló, el Bar restaurant Versalles, la Farmàcia Franquesa i així fins arribar als 36 comerços afectats.

Amb aquesta suspensió, l’Ajuntament es dóna temps suficient per redactar un nou règim jurídic, anomenat Pla de Protecció de Comerços Emblemàtics, que blindi tant els immobles com l’activitat que si desenvolupa en els mateixos. Segons l’Ajuntament, d’aquesta manera es podrà assegurar que aquests comerços, que representen el comerç de proximitat de la ciutat, mantinguin l’essència i segueixin formant part del patrimoni de la ciutat de Barcelona.

Un cop mes, l’Ajuntament de Barcelona ha fet les coses tard i malament. En comptes de vetllar pel patrimoni que conformen els comerços emblemàtics de la ciutat quan tocava, ha calgut arribar al tancament d’alguns d’ells per que actuïn i, com sempre en aquests casos, han tirat pel broc gros.

Un cop aprovada aquesta suspensió, l’Ajuntament farà un comunicat individualitzat per a cada comerç afectat detallant la mesura, així com facilitarà els canals adequats de comunicació per resoldre els dubtes que puguin sorgir. Sembla inversemblant que ara, desprès de tants anys de lluita per salvar el Casc Antic de Sant Andreu, se’ls hi hagi encès la llumeta.

Edgar Cristóbal i Mestres

L’Espai Bota acull l'exposició Fabra i coats: construint la col·lecció

A partir del 6 de maig es podrà visitar a l'Espai Josep Bota una retrospectiva sobre els objectes, les fotografies i els documents de l'antiga fàbrica andreuenca, organitzada pel MUhBA (Museu d'història de Barcelona) amb la col·laboració dels Amics de la Fabra i Coats. la peça amb més valor de la exposició seran les calderes de la Fabra i Coats, la preservació de la qual fou possible amb les reivindicacions d'Els amics de la Fabra i Coats i el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias. Fabra i Coats: construint la col·lecció romandrà oberta fins a finals de setembre, tot i que el mes d'agost tancarà per vacances.

E.C.M

CULTURA

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 13

El carrer Gran pels vianants, inclòs al Pla d’Actuació

L’

dAVId rOyO

L’Associació ha aconseguit que el Districte realitzi un estudi entre el veïnat Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar va aconseguir incloure al Pla d’Actuació del districte 2013-2015 que es fes un estudi per valorar la idoneïtat de convertir el carrer gran de Sant Andreu en un veritable eix comercial i de vianants. Aquest estudi s’està fent i té tres fases. la primera fase és de reconeixement de l’estat actual. les dades s’han presentat a les associacions veïnals i de comerciants i al consell de barri de finals de febrer.

Us presentem algunes dades de l’estat actual d’ús del carrer gran de Sant Andreu a les quals hem tingut accés. Al llarg del carrer circulen uns 6.000 cotxes diaris, dels quals un 55% ho fan fins arribar a la rambla Fabra i Puig per sortir a buscar l’avin-

guda Meridiana. Un 25% de la mobilitat rodada correspon a vehicles lligats al comerç. Sembla insuficient l’espai destinat a la càrrega i descàrrega ja que el 53% dels vehicles que l’utilitzen s’hi queden més de 10 minuts. l’activitat comercial al llarg del carrer gran és important, hi ha 345 establiments en planta baixa dels quals 30 són locals tancats. El 88% dels usuaris d’aquest comerç són andreuencs i andreuenques que arriben a peu. Un 40% d’aquest usuaris compren amb una freqüència de més de 4 dies per setmana.

Fa temps de l’AVV de Sant Andreu de Palomar reivindica la necessitat de pacificar el trànsit de vehicles del carrer gran de Sant Andreu. durant la campanya “Salvem el Casc Antic” vam aconseguir entre tots que es desafectessin molts edificis i, entre

B. Aguilar

aquests, molts edificis del carrer gran que havien de recular les façanes i desdibuixar la via principal del nostre poble. El Pla que finalment es va aprovar la primavera passada salvava molts d’aquest edificis d’haver de recular, molts d’ells fins i tot formen part del catàleg de patrimoni de la ciutat. El Pla aprovat també defineix el carrer gran com a principal via cívica i aposta per la pacificació.

Si l’amplada del carrer és estreta no faran recular els edificis, caldrà acordar entre els usuaris com organitzem la circulació de vianants i vehicles, prioritzant la seguretat i l’accessibilitat. No diem que es derivi la circulació de vehicles per altres carrers, diem que es fomenti l’ús racional del vehicles privat i s’incentivi l’ús del transport públic.

Montse Tarré

cap a peus | abril

la segona fase oberta a tot el veïnat començarà en breu, així que veïnes i veïns estigueu atents. S’organitzarà en sessions de tallers i debats per definir els criteris bàsics d’actuació sobre la mobilitat, l’aparcament i l’espai públic del carrer gran de Sant Andreu. també s’explicaran casos semblants al nostre i, en els que la pacificació del trànsit i adequació del vial en plataforma única els ha rellançat com a via comercial i de vianants, com són el carrer Major de Sarrià o el carrer del Clot. la previsió és que aquesta fase finalitzi a finals del mes d’abril. la tercera i última fase és doncs la presentació de les solucions proposades i els compromisos d’execució que es derivin. la data per conèixer les propostes serà a finals de juny.

Afers domèstics... La rambla

13

capapeus-abr592_Maquetaci贸n 1 11/04/14 01:08 P谩gina 14

Especulaci贸 d'Alta Velocitat

L'esclat de la bombolla immboiliaria descarrila el projecte Sant Andreu - La Sagrera

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 15

dAVId rOyO

david Garcia Mateu @davidgmateu

l'especulació és només una paraula que reprodueix la fabricació de diners mitjançant la manipulació dels preus, en lloc de subministrar béns i serveis". Aquesta és la referència que feia henry Ford, un dels impulsors del capitalisme i del lliure mercat, sobre el concepte d'especulació. Un model de negoci que provoca el creixement d'una bombolla fins a esclatar. tal com hem pogut comprovar a l'Estat espanyol, aquesta bombolla especulativa ha repercutit directament sobre la construcció: el sector que aixopluga el projecte del Parc de l'AVE situat entre Sant Andreu i la Sagrera. I es a partir d'aquest fil especulatiu que endreçarem els motius pels quals les obres es troben aturades i amb un futur incert.

EL PROJECTE DEL TREN D ALTA VELOCITAT

El projecte finalment se'l va encarregar la mateixa administració pública i els promotors de la inventiva van ser desvinculats del treball. de totes maneres, el soterrament de la xarxa ferroviària i la creació de la gran zona verda, d'uns 3,7 quilòmetres de llargària amb una mida de 40 hectàrees (equivalents a camps de futbol), continuava sent l'objectiu principal. A la vegada, caldria construir tots els entorns del Parc i de la prometedora estació de la Sagrera per poder donar-li viabilitat. I és

cap a peus | abril

la idea de portar l'AVE a Barcelona ja es va començar a previsualitzar durant la Barcelona preolímpica. Els primers esbossos per dissenyar l'arribada del tren d'Alta Velocitat a la Sagrera van sorgir de la mà de l'arquitecte xavier Bassiana, qui més tard s'aliaria amb el prestigiós arquitecte Norman Foster per aportar un major valor afegit a tot el projecte. la iniciativa principalment pretenia cobrir la gran cicatriu que provocaven (i provoquen) les vies del tren a la seva entrada a Barcelona per la zona de Sant Andreu. Un projecte que a la vegada sostenia la construcció d'un gran Parc lineal com a eix vertebrador i punt de connexió entre els barris fins aleshores dividits.

15

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 16

estació actual de sant andreu comtal. / ArxIU AVV

que en si mateixa, la inversió del projecte no depenia directament de les inversions de les administracions públiques, sinó de diferents partides dels pressupostos a estudiar.

PRESSUPOSTOS

16

després de diferents projectes i pressupostos, finalment la Ministra de Foment, Ana Pastor (PP), el Conseller de territori i Sostenibilitat, Santi Vila (CiU) i l'alcalde de Barcelona, xavier trias, entre d'altres, van signar el que sembla l'últim acord sobre les obres de la Sagrera durant el passat estiu. l'acord, sobrevingut per la incapacitat d'Adif de sostienir les seves aportacions, recalculava els costos de la nova estació de 800 milions d'euros a 650 milions. Un desglossament pressupostari en el qual Adif aportaria 161 milions, una clàusula de l'Estatut garantiria 255 milions, 28 milions provindrien de les plusvàlues urbanístiques i entre 300 i 350 milions arribarien del concurs que convocarà Adif per a la gestió a 60 anys dels 6.000 metres quadrats de la gestió comercial de l'estació.

PLUSVÀLUES

Si bé aquestes dades les hem de contextualitzar a partir de les dificultats econòmiques que viuen les administracions públiques, també hem de considerar que part del cost del Parc lineal i de l'estació de la Sagrera es costejava a través de les

famílies nouvingudes a la zona. Segons explica el Vocal d'Urbanisme de l'AVV de Sant Andreu de Palomar, Pau Maduell, "el model econòmic de gestió del projecte està molt viciat. és un model que carrega sobre les famílies que compraran els pisos el cost de tot el que no són els pisos: parc, equipaments, cobertura de vies... i això és intolerable". l'anterior sistema de recaptació de les plusvàlues, plantejat des del 1997 fins a l'esclat de la crisi, l'any 2008, funcionava a partir d'una primera construcció d'habitatges, i amb les plusvàlues recaptades amb les vendes de pisos, finançar la construcció del projecte. Però el nou panorama econòmic ha provocat que els promotors no s'atreveixin a construir sense saber com evolucionarà el projecte. Per aquest motiu, l'administració ha decidit avançar la construcció de l'estació amb una inversió pública prèvia i després motivar als constructors per a poder recaptar les plusvàlues. Un sistema de recaptació que no acaba de convèncer al membre de l'AVV Sant Andreu Nord – tramuntana, Joaquim Soler, ja que en la seva opinió "no s'atreveixen a dir que el projecte està mort" i que en realitat "no han canviat el plantejament" fonamental. "Creuen que així animaran a la gent a construir, però les promotores només construeixen si hi ha negoci, i només hi ha negoci si hi ha demanda,

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 17

apunt històric | Pròxima No-parada, AVE | PAu VinyES realitzar, en part, arran de l’onada immigratòria abans esmentada; fet que va comportar la creació de nous habitatges per als treballadors de l’empresa ferroviària. Entre els treballadors hi trobem el pare del poeta i dramaturg Ignasi Iglésias. l’any 1877 un nou mitjà de transport s’afegia als ja existents: el tramvia de foc. El tramvia de vapor enllaçava el carrer trafalgar (Arc de triomf) amb Sant Andreu de Palomar, tot passant per Sant Martí de Provençals.

Fou una opció no exempta de polèmica per l’oposició del gremi de carreters per la competència i per part del veïnat per les molèsties que ocasionava. El 1902 fou substituït per la línia de tramvies elèctrics i a inicis dels anys quaranta del segle passat pel troleibús fins la seva total substitució per la flota d’autobusos.

El 15 maig de 1955 arribava el metro a Sant Andreu de Palomar, a través de l’estació de Fabra i Puig, i el 14 març de de 1968 ho feia al cor del nucli antic i de torras i Bages arrossegant esquerdes i esfondrament d’edificis i la mort d’onze persones en les obres de prolongació de la línia 1.

Finalment a inicis de l’actual segle la línia 9 i 10 feien parada a Onze de Setembre.

El 27 de novembre de 1862 s’inaugurava la línia de dalt, la qual en el seus orígens enllaçava Bar- estació de sant andreu comtal amb la parròquia al fons. tOMàS celona amb Manresa, lleida i Sa- FàBrEgAS. FONS tOMàS FàBrEgAS I CAtErINEU. Amb alts i baixos, els andreuencs i ragossa. Posteriorment s’allargaria les andreuenques han estat confins a l’hospitalet de llobregat i Vilafranca del Penedès pel nectats amb la ciutat de Barcelona i amb altres indrets del país sud i pel nord arribaria fins a Puigcerdà i Sant Joan de les Abaa través de la xarxa de transports públics que s’han utilitzat en desses –aquesta darrera línia desapareguda. la construcció el context històric de cada moment. l’AVE, el tren d’alta velodel ferrocarril del Nord comporta riquesa i creixement democitat espanyola, passarà de llarg sense fer parada a Sant Angràfic i urbanístic per a Sant Andreu de Palomar. Els tallers dreu Palomar. tanmateix, haurà deixat un munt d’interrogants del Nord, situats entre el cementiri andreuenc i la carretera de en la seva construcció així com haurà esborrat de la memòria dalt –avui carrer de Concepción Arenal- significaren una històrica les restes arqueològiques trobades, les quals no cononada immigratòria sense precedents. En aquest dipòsits es venien a preservar pel fet de fer nosa i ser un obstacle entre el construïren les noves locomotores i els nous vagons de la malentès progrés i la salvaguarda del patrimoni.

Companyia de Ferrocarriles del Norte de España. la urbanitPau Vinyes i Roig és historiador zació dels carrers Abat Odó, d’Ignasi Iglésias i Coroleu es va

cap a peus | abril

l’any 1854 s’inaugurava el tram de Barcelona a granollers, que més tard arribaria fins a la frontera amb l’estat Francès (Portbou-Cervera de la Marenda). Era el primer cop que el tren arribava a Sant Andreu de Palomar. Fins aleshores els andreuencs i les andreuenques per a desplaçar-se a Barcelona i al rere país ho havien de fer a peu o en tartana. tanmateix, l’elevat cost inicial del bitllet de tren va fer desistir a molts ciutadans de la seva utilització i seguiren utilitzant els mitjans tradicionals per als seus desplaçaments. No serà fins ben entrat el segle xx que el tren esdevindrà un mitjà de transport a l’abast de tothom. la nova estació, anomenada de Sant Andreu Comtal per ésser a toca del rec Comtal, fou construïda en l’actual desplaçament per la Companyia Ferroviaria Madrid, zaragoza y Alicante (MzA). l’estació coneguda popularment pels veïns i veïnes com la de baix és en l’actualitat l’edifici ferroviari més antic de la ciutat i el seu futur com a tal té els dies comptats, ja que les obres del tren d’alta velocitat obligaran a construir-ne una de nova a tocar de l’actual. Pel que sembla l’antic edifici serà preservat com equipament públic.

17

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 18

apunt tècnic | Les obres del Parc del Camí Comtal | dAVid GArciA MAtEu 14. parc de la pegaso 2. sector entorn sagrera Aquest sector, que engloba les zones de Can Portabella i el Camp del Ferro, compta amb només 501 habitatges construïts dels 2.595 projectats (19 %). A més, destaca el fet que encara no s'hagi posat a la venda cap vivenda protegida.

1. pont de calatrava / bac de roda

3. estació barcelona – la sagrera Si bé l'administració espera tenir-la acabada pel 2019, les entitats veïnals discrepen de les dates de finalització. A més, les contínues reduccions de pressupost estan provocant constants revisions en el projecte. l'últim dossier inclou la construcció d'una gran zona comercial per poder sufragar entre 300 i 350 milions d'euros de l'obra, calculada en 650 M€ totals (de la resta, 255 M€ els posa l'Estat espanyol i es calcula que uns altres 28 M€ sortiran de les plusvàlues urbanístiques).

18 5. parc de sant martí

el mateix projecte engloba el parc del camí comtal, un gran pulmó verd per la ciutat, amb una superfície de 40 camps de futbol.

4. parc lineal sobre llosa

6. sector prim la zona actualment es troba totalment desèrtica. No s'ha construït cap dels 3.510 pisos projectats. Aquest sector també compta amb 30.000 m2 de superfície comercial.

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 19

13. fabra i coats

9. sector colorantes – renfe la zona presenta 1.220 pisos construïts dels 2.237 projectats (54,5%). Si bé les xifres poden semblar positives, cal esmentar que la resta de construccions estan paralitzades per la crisi.

12. plaça orfila 11. sector casernes 7 anys després, la zona de les Casernes de Sant Andreu continua desèrtica. Només s'han edificat 221 pisos dels 1.632 projectats i uns pocs equipaments: la caserna dels Mossos d'Esquadra, el CAP i l'escola.

el pla sant andreu – sagrera té una extensió de 3,7 quilòmetres de llargària i ocupa unes 164 hectàrees en total.

7. triangle ferroviari A destacar per la seva centralitat, aquest sector en principi havia de constituir l'Sky-line de la Sagrera, però el projecte de "l'edifici de la núvia" de gehry finalment no es construirà. la zona, per tant, està pendent d'un nou projecte a definir.

cap a peus | abril

8. nova estació de sant andreu comtal Construida en un 80%, però totalment paralitzada a dia d'avui. de totes maneres, Adif ja ha anunciat que les obres es reprendran a l'octubre. Aquesta estació és la prioritat nº1 per als veïns.

19 10. sector maquinista la zona de la Maquinista és la que acull actualment el nombre més gran d'incerteses. l'últim projecte estableix la construcció de cinc torres de 20 i 24 plantes que acolliren 600 noves famílies, l'ampliació del centre comercial en un 40% i la construcció final de l'escola. de totes maneres, el sector destaca per la greu manca d'equipaments i la seva dependència del centre comercial.

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 20

l’entrevista | Xavier Basiana | ArquitEctE

“Sempre he pensat que aquest el projecte de l’AVE a La Sagrera ha sigut un projecte maleït” d. G. M

20

vostè va ser el visionari de l'arribada del tren d'alta velocitat a la sagrera (tav). d'alguna manera sí. El projecte va néixer al meu estudi d'arquitectura. Feia poc que havíem sortit de la facultat i amb el meu equip miràvem de buscar-nos la vida com arquitectes. el context constructiu de la barcelona preolímpica els va ajudar.

Si bé s'estaven urbanitzant les grans zones de la ciutat, com l'anella olímpica o les rondes, nosaltres ens vam fixar en la gran cicatriu que provocaven les vies del tren i la possibilitat de portar l'AVE a la ciutat. Vam començar l'estudi de l'estació de la Sagrera analitzant les possibilitats de la zona. Però clar, la finalitat era que algú ens encarregués el projecte. el promotor de l'hotel arts ho va veure molt clar. de seguida es va interessar pel tema i ens va finançar l'estudi. Un cop acabat, el vam presentar a l'Ajuntament i fins i tot l'alcalde Maragall ens va animar a continuar treballant la idea. quin era el següent pas?

Necessitàvem que la proposta fos més coneguda per a poder convèncer als inversors internacionals. Necessitàvem un líder, un arquitecte de renom. i norman foster es va pujar al vostre tren. la idea aleshores ja es va tornar més ambiciosa. Si bé fins aleshores només volíem reformar la zona de la Sagrera, des del pont de Calatrava fins al triangle ferroviari, amb Foster ens vam adonar que el projecte havia de ser molt més gran. des del nus de la trinitat fins a la plaça de les glòries. la nostra proposta era la del rec Comtal. reconstruir simbòlicament el canal d'aigua que donava vida a la ciutat en el passat i cobrir amb aquesta zona verda les vies del tren. A més agafàvem el valor del Pla Cerdà de l'Eixample. la zona encara estava per edificar i per això vam pensar en un parc envoltat d'edificis iguals i a la mateixa alçada. Comerç a la planta baixa, oficines a la 1a i 2a planta... i en amunt, els habitatges. al cap i a la fi, per a què va servir al final tota aquesta feina? l'Ajuntament va dir que era una passada tot el que estàvem fent, però nosaltres ni érem els propietaris dels solars ni ningú ens l'havia encarregat. Era només una iniciativa pròpia moguda per la inquietud personal. l'administració es va adonar del nostre plantejament i això ha anat evolucionant fins a on estem a dia d'avui. de totes maneres, els tècnics van treure el canal amb aigua i d'altres coses, però la idea i els conceptes que van continuar eren similars. l'Ajuntament no va comptar amb la nostra col·laboració.

Van agafar els seus serveis tècnics i van començar a fer els estudis pel seu compte.

li van agrair la feina feta?

Em van donar la medalla d'honor de la ciutat per crear el centre cultural de la Nau Ivanow, però podem pensar que també me la van concedir per tota la feina feta anteriorment... és una possible lectura.

A l'estació de la Sagrera jo sentimentalment li tinc molta estima perquè em vaig implicar molt en iniciar aquest projecte. Sempre pensava que algun dia em deixarien col·laborar. Els de l'Ajuntament van anar treballant, van fer diferents modificacions i fins avui dia. després de tot, hi ha hagut molts canvis. Ja en fa 24 anys des que el vam idear... ...i tampoc l'han acabat d'engegar.

Sempre he pensat que aquest ha sigut un projecte maleït i crec que diu molt de com som els catalans. Si tots haguéssim anat des del primer moment units faria anys que aquesta estació estaria feta. Ja des del primer moment ens vam trobar amb la merda dels partits polítics, les discussions, els interessos... jo ho he viscut.

Quan vaig anar amb el Norman Foster a ensenyar el projecte al Conseller d'Urbanisme de l'època, el que va dir el senyor Joaquim Molins va ser: “aquest projecte l'hem de guardar en un calaix, perquè això donarà nom i força als socialistes que governen la ciutat”. guerra d'interessos polítics.

Mai van dir que era una cosa molt important per a Catalunya a escala d'inversió... A més, ara qui té l'última paraula està a 600 kilòmetres de distància. adif.

Però més enllà de la Sagrera, hem de tenir clar que la prioritat d'avui en dia és l'estació de Sant Andreu Comtal. S'ha de pensar en les persones. Però és clar, també hem de tenir en compte que aquesta administració no té cap mena de sensibilitat.

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 21

aparcament del triangle ferroviari. / ArxIU AVV

i no hi ha demanda perquè la gent està aturada i per tant no els concediran hipoteques".

"ESPECULACIÓ COMERCIAL"

la construcció d'una gran zona comercial a la nova estació de la Sagrera representa un nou model d'"especulació comercial", critica Soler. "hem canviat una bombolla immobiliària per una de comercial". Més enllà d'aquest futur centre de comerç a l'estació, també s'han advertit paral·lelismes actuals, com és el cas de la Maquinista. En aquesta zona, que també forma part d'un dels sectors del projecte del Parc lineal, el centre comercial es costejarà l'edificació de 5 gratacels de 20 i 24 plantes. Un canvi en el Pla general Metropolità (PgM) de la ciutat que possiblement permetrà que a partir d'una requalficiació de terrenys s'acabi construint una escola a partir

de les plusvàlues, tal com ja vam explicar al número del novembre. Circumstància que segons denuncia Soler, s'evidencia que "les administracions ja no lideren les polítiques de benestar i les deixen en mans dels mercats".

AL SEGÜENT NÚMERO...

la densitat del projecte del Parc lineal entre la Sagrera i Sant Andreu ha provocat que molts altres aspectes que contenen els dossiers del projecte no s'hagin pogut analitzar a fons en aquest monogràfic. Per aquest motiu i un cop contextualitzada la realitat actual, al següent número oferirem un monogràfic dedicat en exclusiva a la situació de l'estació de Sant Andreu Comtal. Per ara, només podem afirmar que el moviment d'obres de l'estació de la Sagrera és una petita taca en tot un projecte faraònic aturat.

cap a peus | abril

21

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 22

L’obra de Verdaguer de la parròquia nominada a “pintura universal a Barcelona”

Les pintures murals andreuenques competeixen amb l’absis de Sant Climent de Taüll o ‘L’Estel matinal’ de Joan Miró

L

es pintures murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar han estat nominades a “Pintura universal a Barcelona”. Arran de la capitalitat de la cultura catalana 2014 s’han seleccionat 10 pintures murals de la ciutat comtal amb la voluntat d’escollir-ne una, la qual serà promocionada a nivell nacional i internacional. Prèviament es van proposar un seguit de propostes que van ésser votades pel públic a través d’internet, essent-ne seleccionades una desena, entre les quals les pintures de la parròquia.

22

taüll (1123), dipositat al MNAC; les pintures murals de Josep Maria Sert al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, l’Estel matinal de Joan Miró (1940) de la Fundació Miró,...

S’entén per “10 pintures universals a Barcelona” aquelles ubicades en el terme municipal de la ciutat de Barcelona. tant les que han estat realitzades a Barcelona com a aquelles altres que, per detall d'una de les pintures murals de Josep verdaguer, on es pot observar un circumstàncies de la història, home amb la bufanda del barça. dESCONEgUt. ArxIU PArtICUlAr. tot i no haver estat pintades a sortir escollits entre les 10 seleccionaBarcelona, estan de manera permanent a des pot ajudar a reivindicar la seva resla ciutat, en museus, edificis oficials o pritauració i dignificació i difusió de l’obra vats, esglésies, entre d'altres. les pintures murals de la parròquia de del pintor andreuenc.

Sant Andreu de Palomar van ésser reSi voleu votar per la candidatura de les pinalitzades pel pintor andreuenc Josep les pintures de la parròquia se les hauran tures murals de la parròquia de Sant AnVerdaguer i Coma (Sant Andreu de Pade veure amb autèntiques meravelles de dreu de Palomar ho podeu fer fins a finals lomar, 1923-2008) durant el període de l’art català a Barcelona. és per aquest del mes d’abril al web www.ccc.cat/10pin1956 a 1960 per encàrrec del mossèn motiu que la lluita entre les 10 seleccionatures.php Us animem a fer-ho i també a fer del temple parroquial. Actualment les des és un frec a frec en el qual totes les extensiu aquesta votació. Sant Andreu de pintures necessiten una urgent restaucandidates hauran de superar molts obsPalomar s’ho mereix i sobretot l’artista, en ració degut a la humitat i a les esquertacles i rebre el màxim suport possible.

Josep Verdaguer. des de les obres del metro de la línia 1.

Entre les seleccionades per aquesta ocaPer Joaquim Serrà, un dels promotors sió ens trobem: l’absis de Sant Climent de Pau Vinyes i Roig de la iniciativa abans citada, el fet de

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 23

El perfil de...

Franchu

“Sant Andreu té molts motius que et poden dur la inspiració” JOANA ArIEt

Es diu Francesc llopis Surrallés, però tothom el coneix com a Franchu. Així és com signa la immensa quantitat de vinyetes que porta il·lustrades. és dibuixant, humorista i blogaire, però li agrada definir-se com a humorista gràfic. Amb els seus dibuixos és capaç de retratar la realitat i arrancar somriures i rialles. Col·labora amb la revista Jueves, ha participat en el llibre humor Indignat i també ha publicat un llibre protagonitzat per les vides d’uns simpàtics cargols.

és fill del veí barri del Congrés. Amb ironia el descriu com el “la zona alta de Sant Andreu” pel sol i únic fet que està situat en un dels extrems del districte. Però tot i haver fet molta vida en aquest barri –a l’Agrupament Escolta Sant Pius xè i a d’altres entitats-, Sant Andreu sempre ha estat un referent per a ell, encara avui, i assegura que en un futur també. No vacil·la en afirmar que, sense cap mena de dubte, el carrer li ha portat les dosis necessàries d’inspiració. és més, quan aquesta inspiració flaqueja, gairebé sempre recorre al recurs infalible. Es posa la jaqueta i ressegueix el mateix circuit de sempre: rambla de Fabra i Puig avall, Carrer de les Monges, Coro-

és un més dels que defineix Sant Andreu com un poble dins de la gran ciutat que és Barcelona, un espai amb calma, un lloc per viure-hi. A més, assegura que és un indret que té molts motius per alimentar la imaginació. la vida al carrer, la gran quantitat d’espais oberts, les diferents arquitectures, la seva atmosfera pobletana tan particular, els aires reivindicatius que s’hi respiren... tot això fa de Sant Andreu l’espai perfecte per cultivar i collir la tan preuada inspiració. “O si més no, per desconnectar del dia a dia”, afegeix en Franchu. tot i això, és del parer que diu que la inspiració és “quelcom que no es pot ni definir, ni buscar, sinó que arriba i mai no saps com, ni quan”. Però allò que és segur és que les idees li plouen a cabassos. Els seus traços tendeixen a reflectir sempre la vida quotidiana, el seu dia a dia. I com no, en aquest dia a dia sempre hi ha unes gotes d’actualitat.

I l’humor? l’humor on es troba? Això és innat, es porta a la sang. No s’entrena, no es pot buscar, és com una mena de ciència infusa. Alguns privilegiats neixen amb la sort i privilegi de poder arrancar somriures i riallades. Ell ho fa i ho fa bé, ja sigui amb la seva feina o amb el seu riure encomanadís. Avui dia, en un moment en què potser falten motius per riure, aquestes persones van d’allò més buscades; per això, per contagiar aquesta alegria, en Franchu us recomana que visiteu el seu web www.franchu.com, un espai que reflecteix l’èxit de valors com l’esforç, la perseverança i la il·lusió del dia a dia.

Joana Ariet Porta

cap a peus | abril

En Franchu treballa de dilluns a divendres, però les seves estones lliures sempre les ha omplert amb un llapis i uns quants fulls en blanc.

No recorda ben bé d’on li prové l’afició pel dibuix però pensa, amb un somriure, en com a l’hora de l’esbarjo jugava amb un altre amic a dibuixar cotxes i dinosaures i després s’imaginaven quins eren els més ràpids i els més ferotges. Aleshores era un estudiant de primària, ara ja és una mica més gran i no té esbarjo, però el llapis el segueix acompanyant a la seva butxaca. Justament això és el que necessita: un llapis i un grapat imaginació.

És dibuixant, humorista i blogaire, però li agrada definir-se com a humorista gràfic

leu, gran de Sant Andreu, Plaça Orfila, carrerons del casc antic i volta cap amunt. No dubta quan diu que “Sant Andreu té molts motius que et poden dur la inspiració”.

23

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 24

cultura | Teatre

Passió, mort i resurrecció

AtENEU SANt ANdrEU

S’estrenen amb èxit El Mikado, La Nonna i La Passió de Domènec Puga TOTS DECAPITATS

Que consti que escric aquest article sota pena de ser executada, o almenys això va dir Ko-Ko (un magnífic Marc Calvo que recordava el Ferran rañé de fa gairebé 30 anys) diumenge 30 de març al Casal Catòlic: “els crítics de teatre que no parlin bé de mi, també hauran de ser apuntats... per ser decapitats!”.

24

la lírica de Sant Andreu va estrenar El Mikado (1885). Però d’on surt aquesta opereta d’aire oriental? després de més de set anys de col·laboracions A. Sullivan (música) i w. S. gilbert (llibret) decideixen situar l’acció al Japó. I és que després de l’Exposició Universal de París del 1867 els artistes europeus van començar a descobrir l’art japonès (a Catalunya queda plasmat en el Modernisme). Embolcallats en aquest ambient els autors del Mikado decideixen prendre el llunyà i desconegut Japó Imperial per situar-hi la seva opereta i fer sàtira de les institucions i polítics britànics. En El Mikado tot és comèdia, perquè sinó seria una autèntica tragèdia.

El gran emperador Mikado (toni Calvo) ha prohibit el flirteig, però a la ciutat de titipú frustren el decret nomenant a Ko-Ko

(Marc Calvo), un presoner condemnat a mort per flirteig, al càrrec de Botxí i, per tant, hauria de ser el primer decapitat. PooBah (un còmic tito Calvo), que ostenta tots els càrrecs, i Fun-ya-yao (ramón Pallejà), un cavaller, sempre acompanyen al gran Botxí. Ko-Ko decideix casar-se amb la seva pupil·la yum-yum (una fantàstica Mireia dolç), que sempre va acompanyada per les seves cinc germanes (Andrea Cano, Natàlia dolç, Esther Marqués, Ingrid Motis i Eva Motis). Però abans de començar la cerimònia apareix Nanki-Poo (Jose luís gonzález), un músic enamorat de yum-yum... En realitat, NankiPoo és el fill de l’emperador que ha hagut de fugir de palau perquè Katisha (Montse Miralles), una vella dama de la Cort s’havia enamorat d’ell.

En resum, un gran treball d’elenc, que s’enfortia a les escenes corals (direcció escènica i cor de Montse Miralles) i amb l’orquestra en directe. Esther Marqués va idear i dirigir un producte molt ben acabat, però com ja he lamentat altres vegades, és una pena que se’n faci una única funció. tinc la sensació que la lírica de Sant Andreu fa grans esforços per aconseguir aquests muntatges cuidats fins l’últim detall (només cal que feu un cop d’ull al web) però

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 25

PER SETMANA SANTA... LA PASSIÓ

la de Cervera, la d’Olesa, la de Sant Climent, la d’Esparraguera... i ara també la de Sant Andreu. gràcies a Sant Pacià teatre, el nostre poble recupera la passió de domènec Puga.

Enguany se celebra el centenari del naixement del domingo i “els Puga” han decidit celebrar l’efemèride representant la seva peça més famosa.

Al llarg dels anys ’50 i ’60 es va representar repetidament als lluïsos, i fins i tot del 1992 i al 1999 a Sant Pacià, però al segle xxI encara no s’havia escenificat, i així es farà els dissabtes 5 i 12 d’abril a les 21.30 h i diumenges 6 i 13 d’abril a les 18.30h. Per a aquesta ocasió es presenta una versió reduïda, on es ressalta per sobre de tot el text (escrit en vers). és una Passió en texans, per recordar un poeta i dramaturg del poble.

DEJUNI I ABSTINÈNCIA?

A l’Ateneu de Sant Andreu enguany no fan dejuni perquè la nonna (1977) ho devora tot. la Companyia 13 i Acció escenificarà aquesta peça de l’argentí roberto Cossa del 5 al 13 d’abril (dissabte a les 21.30 h i diumenge a les 18.30 h). la fam d’aquesta àvia arruïnarà tota la família, una gana inspirada en la voracitat del règim militar de Videla i (per què no?) en com el món contemporani ens engoleix sense ni mastegar.

AL MAIG

Pel que fa al mes de maig tindrem tres funcions. Antifaz torna a muntar l'èxit d'aquest febrer, Catalans a la romana de Joan rosquellas, el podreu veure el 10, 11 i 18 de maig a Sant Pacià. Al Centre Cívic podrem veure germanes de Carol lópez de la mà de Clip teatres, del 16 de maig a l'1 de juny. I l'obra escollida a l'Ateneu de Sant Andreu perquè la Cia Forat Sense Fons celebri el seu vintè aniversari ha estat Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring, que es representarà del 17 al 25 de maig.

Irene Caixàs i Vicens

cap a peus | abril

que no poden arribar als andreuencs per culpa del nombre reduït de representacions que se’n fan. I que quedi apuntat! Pròximament, l’11 de maig faran Marina d’Arrieta i Camprodon, una sarsuela ubicada a lloret de Mar que conta els amors i desamors de Marina, Jorge i Pascual.

25

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 26

cultura | Literatura i patrimoni

Sant jordi pels escriptors andreuencs

E

El 23 d abril la plaça Orfila s’omplirà de roses i llibres per celebrar la diada ls escriptors de Sant Andreu tenen l'oportunitat de reunirse amb els seus lectors el proper dia 23 d'abril a la plaça Orfila. Fa dotze anys que la biblioteca de Can Fabra organitza aquesta trobada per la diada de Sant Jordi, amb l'objectiu i la voluntat de donar a conèixer les obres escrites per la gent del barri, especialment la dels autors poc coneguts. El cor de Sant Andreu s'omplirà de llibres, escriptors, lectors i roses per així potenciar la vida de barri i el seu propi caliu, allunyats de les aglomeracions del centre de Barcelona.

Els narradors als quals va dirigida aquesta iniciativa són tots aquells considerats com a locals, és a dir, aquells que hi viuen, han viscut o bé estan vinculats amb el barri, unes fronteres poc estrictes per no tancar la porta a cap llibre. Assistiran autors reconeguts com també aquells que hagin publicat les seves obres en autoedicions o editorials petites. la biblioteca de Can Fabra també ofereix una mostra de llibres d'autors locals del 13 al 27 abril, exposada al vestíbul del recinte. durant el dia de Sant Jordi només es presenten aquells narradors que han publicat recentment i per això la biblioteca recull les últimes obres de cadascun dels autors del barri, un total de setanta-cinc escriptors, amb l'esperit de fomentar l'escriptura andreuenca.

Cristina Martín

26

LLISTA DE SIGNATURES: lluís-anton baulenas 11h-12h

david barbadilla gonzÁlez 17-20,30h

fatima carrasco 18h-20,30h aurora casado 17-19h ramon

gasch 17h-19h

pilar ibern 11-14h

toni lópez 17-20,30h

teresa mangas 11-14h

ramony nuÑez 11-14h Joan pallarès 17h-19h montserrat perales 11-14h

franciso-gonzalo prinetti 17h-20,30 ivan roca 17h-20,30

denis roca 17h-20,30 darel roca 17h-20,30

ricard ripoll i villanueva 11-14h silvia tarragó 11-14h luis vea 17.20h

pau vinyes i roig (masies) 11-14h 17-20,30 Jordi sÁnchez (masies) 17-20,31 laura gómez (masies) 11-14h

alejandra garcÍa (masies) 11-14h

lourdes pinyol (masies) 11-14h Jordi petit (masies) 17-20,30 alexandra capdevila (masies) 17-20,30

centre d'estudis ignasi iglésias 11-14h 17-20,30

associació de veïns de sant andreu de palomar (3 persones) 11-14h 11-14h

Mars del carib a Sant Andreu Sergi Pons Codina presenta la seva primera novel·la mentre combina l’escriptura amb la feina de tatuador Mars del Carib és una novel·la que situa el seu escenari al barri de Sant Andreu de Palomar, concretament en un bar fictici que porta el nom que inspira el títol. l'autor Sergi Pons Codina presenta la seva primera novel·la mentre combina l'escriptura amb els tatuatges com a professions. Nascut l'any 1979, l'autor sent Sant Andreu com casa seva. des dels 17 anys que freqüenta el barri, els seus bars i les seves històries.

Ara, li dedica una narració viva, insolent i còmica.

Protagonitzada per un nihilista alcohòlic al segle xxI, en Blai roca viu a Sant Andreu mentre la joventut s'esvaeix en un submón de drogues, violència i delinqüència. El personatge

s'expressa amb força i de manera contundent sent groller quan ho ha de ser i dient allò que ha de dir quan ho ha de dir, detalls que potencien la coherència del conjunt. tot això emmarcat en un bar, el Mars del Carib, on la brutícia, la solitud i l'amargor del personatge també les té la barra. la novel·la debutant barreja l'humor amb la cervesa i la crítica social amb les drogues en un ambient decadent. tot i que fa vuit anys que l'autor debutant ja no es perd pels bars de Sant Andreu, Sergi Pons ha reproduït històries que ha conegut en les seves tardes al barri amb obrers i okupes en clau d'humor i les debilitats del narrador novell.

C. Martín

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 27

El fruit de l’esforç per a la recuperació de les nostres masies ‘Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques’ ha comptat amb 200 mecenes, entre ells l’Associació

A

rran del llibre l’Abans de Sant Andreu de Palomar. recull gràfic 1880-1976, es va gestar el projecte d’una segona obra en veure la quantitat d’informació recopilada sobre la vida pagesa andreuenca. Així, després d’un gran esforç historiogràfic, neix les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques. Els autors del projecte, els historiadors Pau Vinyes i roig i Jordi Petit i gil i la pedagoga lourdes Pinyol i Selva, amb l'assessorament tècnic de Jordi Batlle i Castillo, es van immergir durant tres anys en el repte de localitzar els masos de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar amb la voluntat de recuperar la memòria històrica d'aquestes cases pairals, així com la dels seus habitants.

masia de les carasses.

Així, la urbanització massiva de la ciutat de Barcelona entre els anys 50, 60 i 70 va portar a destruir antigues masies de gran valor històric, ja que resultava més rendible tombar aquestes cases pairals i construir nous edificis que no pas rehabilitar-les. tal com constata el llibre, dels 159 masos localitzats, avui dia només en queden 12.

Algunes d’aquestes cases de pagès han estat integrades en la trama urbana dels actuals districtes de Sant Andreu i Nou Barris o s’han convertit en instal·lacions públiques amb noves funcions, mentre que d’altres masies encara romanen pendents d’una restauració que de moment sembla no arribar, com és el cas de Can Pere Valent. les 272 pàgines del llibre s’inicien amb un pròleg a càrrec de l’historiador Jordi rabassa Massons, autor de diverses obres que busquen recuperar la memòria històrica de Sant Andreu de Palomar. A continuació, hi trobem un inventari de les 159 cases de pagès de l’antic terme municipal, on cada habitatge va acompanyat d’una fitxa

descriptiva i una imatge, en els casos que hagi estat possible trobarne, o bé un croquis aproximat de com era el mas localitzat. l’obra també ofereix un plànol que permet situar les antigues cases de pagès (trobades i desaparegudes) en l’actual mapa urbanístic i un petit recull d’entrevistes de persones que han viscut en aquestes masies. l’annex del llibre inclou un llistat on apareixen els sobrenoms d’alguns pagesos andreuencs i un cens dels agricultors que treballaven a la zona l’any 1970.

Per últim, el llibre conclou amb els agraïments als 200 mecenes, entre els quals l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, que van participar a la campanya de Verkami amb donacions que han permès el finançament del projecte, superant la xifra que es demanava inicialment per part dels autors. El passat dijous 27 de març més de 200 persones assistien a la presentació del llibre a l’Auditori de Can Fabra, on els mecenes van recollir públicament els seus exemplars de l’obra en mostra de l’agraïment dels autors per haver fet possible el projecte.

Per tots aquells que desitgin comprar el llibre per Sant Jordi, aquest 23 d’abril el podran trobar a l'estand de la Biblioteca Ignasi Iglésias, a la plaça d'Orfila, així com a les llibreries i papereries de Sant Andreu i de Nou Barris durant la resta de dies.

Adriana Valero

cap a peus | abril

l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar es va caracteritzar per la densitat de masies que acollia, ja que els terrenys de la zona gaudien del rec Comtal que passava pel sud del municipi i portava l’aigua des d’un aqüífer proper al riu Besòs. No obstant, amb l'enderrocament de les muralles de Barcelona i l’annexió de Sant Andreu a la ciutat comtal, el creixement demogràfic va fer augmentar la demanda de vivendes que, en molts casos, es van construir sobre aquests terrenys agrícoles.

27

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 28

esports | Futbol i natació

recta final per assolir la permanència

L

El club ha decidit constituir una comissió delegada que s’encarregarà de l’administració i gestió del club i d’intentar salvar la situació econòmica

a UE Sant Andreu fa front als últims partits de la temporada decisius per a mantenir la categoria. les derrotes consecutives contra el Prat, l’Espanyol i el Constància deixen l’equip en una situació perillosa. la mala situació de l’equip no és només en el terreny esportiu. també hi ha moviments i canvis en la gestió administrativa del club i en l’equip directiu. El president Manuel Camino li ha comunicat al vicepresident esportiu Juan Carlos Campos el seu cessament per greus desavinences i pèrdua de confiança. Campos marxa després de dues etapes al Sant Andreu, on hi ha estat un total de dotze temporades com a directiu.

UNA COMISSIÓ DELEGADA GESTIONARÀ EL SANT ANDREU

Amb l'objectiu de recuperar la confiança perduda en els darrers mesos, el club ha decidit constituir una comissió delegada formada per cinc persones: els directius Joan Manel Canosa, José Manuel Pérez i Jordi royo, i els empleats Josema gon-

zález i david Carmona. Aquesta comissió s'encarregarà de l'administració i gestió del dia a dia del club d'ara endavant i d'intentar salvar la situació econòmica. la primera decisió ferma és crear una Fundació Privada, independent de la UE Sant Andreu SAd, per blindar el futbol base. tot i tractar-se d'un nou club en l’àmbit federatiu, la nova Fundació romandrà vinculada a la Unió Esportiva Sant Andreu SAd amb l'objectiu de seguir formant jugadors i poder ser un bon planter pel primer equip. A més, aquesta comissió ja ha anunciat que està treballant per intentar posar al dia les nòmines dels treballadors i també els pagaments als proveïdors del club. tots els canvis que s’estan produint a la UE Sant Andreu han d’ajudar l’equip a fer pinya per no caure en la zona de descens i assegurar a l’afició quadribarrada que la temporada vinent seguirem gaudint del futbol de la Segona divisió B.

Jordi Urtasun Cortés

El Sant Andreu guanya a la copa catalana L’equip absolut de natació es va proclamar el març campió a Terrassa

L' 28

equip absolut de natació del Club Natació Sant Andreu es va proclamar durant el passat mes de març campió de la Copa Catalana absoluta de natació, celebrada a les instal·lacions del Club Natació terrassa.

trofeu del Club Natació Sabadell . Aquesta era la quarta parada del Circuit Català de Natació, una competició que, a dia d' avui, segueix liderada pels andreuencs Juanmi rando i Jèssica Vall.

El combinat dirigit per Jordi Jou i Adolf Ayza ha sumat un total de 1.584 punts, mentre que el segon classificat ha estat el C.N. Mataró amb 1.375 punts i, al tercer calaix del podi, ha pujat el C.E.Mediterrani amb 1.356'5 punts.

d'una banda, rando va marcar la millor marca estatal de la temporada en els 100 esquena amb 55.27, a menys de mig segon de la millor marca europea de l'any. Jèssica Vall, per la seva part, va millorar les seves millors marques de la temporada en les distàncies dels 100 i els 200 braça. A l'hectòmetre Vall va aturar el cronòmetre en 1.08.01, mínima europea i actual novena marca mundial, mentre que als 200 metres braça Vall ho va fer en 2.28.20, sent la quarta vegada consecutiva que baixa la seva marca. tot plegat no és més que la confirmació del bon moment que travessa la natació andreuenca, camí d’un final de temporada marcat per la disputa del Campionat d’Europa.

l’equip va quedar primer classificat en les dues categories: en la masculina amb 774 punts i en la femenina amb 790. El reguitzell de podis i medalles es van anar succeint al llarg del cap de setmana amb tot un seguit de joves nedadors del Sant Andreu alguns dels quals no són massa coneguts però que representen el futur immediat de la secció del club.

Per altra banda, aquest mes de març, prolífic en èxits de la secció de natació andreuenca, també s’ha dut a terme el VIII

JJ Aymerich

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 29

En contE Llum apagada

P

er una mena de prevenció morbosa, havia assajat vegades i vegades el posat, la cara, el gest i la justa mesura de la sal humida als ulls. dins el repertori de males notícies, les que tothom s’imagina algun cop i d’altres més rebuscades.

Ell era rebuscat. Per si de cas, pensava, i s’inseria mentalment en el punt just en què algú altre li donava la nova funesta. Volia trobar-se en condicions per fer front a la més peluda de les realitats quan aquella truqués a la porta. Però ja se sap, la premeditació i la traïdoria són escenaris reservats als espectacles de matriu literària. la vida, despullada d’artifici, la vida mateixa, et fot el pal més gros sense avisar.

Per això va desmuntar-se com un munter d’argila aquella tarda, amb el sopar entre cap i coll i l’atenció posada a mig camí dels dibuixos de la tele i dels mossecs dels seus petits, quan el telèfon va sonar fent el repic que mai hauria volgut sentir per un dels seus. la veu de l’altra banda, ella, trencada com el glaç per un piolet, plorava desconsoladament unes paraules que es-

LA MétEo

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

quinçaven el vespre igual com esquinça la vela una tempesta.

Una llum que s’apagava abans de la seva hora, abans d’haver arribat tan sols. Va començar a proferir renecs i insults, al fat, als déus, per què m’haveu abandonat? I a tot el que pogués haver tingut part de la culpa –o de la responsabilitat– que li acabessin de trucar per dir-li el que li havien dit. Amb l’aparell enganxat a l’orella per una banda i al palmell suat de la mà per l’altra, es refugiava al lavabo. El petit de la casa, que el seguia, s’hi acostà.

Papa, què passa? Papa, què ha passat? Què passa, papa?

Una abraçada que els fonia. I plors. I el petit, papa, ara ja no estàs trist? El gran dels dos germans, més caut, va voler certificar per ell mateix que els seus presagis eren de veritat la causa de tanta paraula gruixuda escopida pel seu pare. I com es mor, algú que no ha nascut? El pap ple de preguntes, de tristesa i d’amargor. I aquella germaneta que havíem de tenir? El pare, jo us estimo, fills. I el gran que se li penja al coll, per no veure’l com plora i per sentir-se més petit. I deixa anar, quina sort, oi pare, que nosaltres som aquí?

Variable meteorològica

Valor observat

Dia

Tª Màxima absoluta Tª Mínima absoluta Tª Mitjana mensual Pressió Màxima Pressió Mínima Mitjana de Pressió Precipitació total Precipitació màxima (24h)

24,4ºC 6,6ºC 13,24ºC 1027,8hPa 995,8hPa 1016,31hPa 14,2mm 8,4mm

17 26 3 3 30

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

cap a peus | abrils

El mes de març no ha estat l’excepció en aquest període càlid des de l'inici d’any. Mitjana de temperatura de 13,24ºC, un grau per sobre del que tocaria. la màxima de 24,4ºC a mitjans de mes se situa a dos dècimes del rècord de l’observatori per a un mes de març. ha estat un mes força anticiclònic i estable, amb poca pluja i concentrada en els darrers dies. han caigut 40mm menys del que tocaria, per tant, un inici de primavera ben sec.

Per Andreu Giralt

29

capapeus-abr592_Maquetación 1 11/04/14 01:08 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘de cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus-abr592_Maquetaci贸n 1 11/04/14 01:08 P谩gina 31

capapeus-abr592_Maquetaci贸n 1 11/04/14 01:08 P谩gina 32