Cap a peus set618

any XXXV I agost - setembre 2016 I 618

Jugar al carrer

com han canviat els hĂ bits 7Set618.indd 1

31/08/2016 18:50:08

7Set618.indd 2

31/08/2016 18:50:09

EDITORIAL

La reforma del Mercat de Sant Andreu, més enllà de les obres JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

F

a uns pocs anys que tothom en parla, es reforma el Mercat de Sant Andreu de Palomar, un dels més antics i petits de la ciutat comtal i gairebé l’últim que quedava per reformar a tota la ciutat.

Els primers moviments van començar el mandat passat amb el concurs arquitectònic, i en aquest els paradistes han acordat per un 75% dels vots que sí, que és reforma. Esperem que el projecte inclogui tot allò que s’hauria de preservar a nivell arquitectònic i tot el que cal per poder gaudir d’unes instal·lacions eficients i actualitzades. Però en la nostra opinió no és només una qüestió d’obres, sinó que amb el nou mercat també s’haurà de renovar la manera d’arribar als clients per poder captar tots aquells que encara no han apostat per anar al mercat com la manera més eficient de comprar. Segur que l’ Associació de

Comerciants del Mercat trobarà la forma d’atreure la clientela, una atenció personalitzada i ràpida, adaptada als horaris de la classe treballadora.

De moment esperem que el projecte i els diners no es demorin més, i a finals d’aquest any puguem veure el projecte de la carpa que allotjarà el mercat de forma provisional. Carpa que se situarà al carrer Sant Adrià entre els carrers Gran i Otger i, que haurà d’estar instal·lada a primers del 2017 a fi de traslladar les parades, les quals s’hi estaran entre 18 i 24 mesos, el temps que duri la reforma. Recordar només als nostres lectors que els 2 milions d’euros, que costarà aquesta carpa, estan inclosos en la modificació dels pressupostos de l’Ajuntament d’enguany, per tant, s’ha de fer aquest any sense excuses.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: TRES NENS INTENTEN MIRAR PER UNA FINESTRA D’UNA CASA A MITJAN ANYS 50. IMATGE ORIGINAL: AUTOR DESCONEGUT. FONS FAMÍLIA CODINACHS BADOSA. @RESANTANDREU COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID GARCÍA MATEU DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCÍA MATEU EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, JJ AYMERICH, PAU VINYES, MONTSE TARRÉ, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI URTASUN, JAUME GIL, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, CRISTINA MARTÍN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA, ALBA CABRERA, NATÀLIA QUERALT, JÚLIA CLAVERO I CLÀUDIA SACREST, FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE, JAUME GIL I JÚLIA CLAVERO CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

7Set618.indd 3

31/08/2016 18:50:10

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

7Set618.indd 4

31/08/2016 18:50:11

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT

ATENEU

DREUENC. CAN GUARDIOLA, DILL

L’HARMONIA,

GRUPINTOSDE-

SANTANDREU.BLOGSPOT.COM.

T’ESPE-

REM. GAUDEIX L’ART ENTRE ARTISTES.

SARDANISTA

AN-

7 ......

Reforma carrer Gran

8 ......

Exel·lència educativa

11 .......

Obres a la Rambla

DE 19 A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSEN-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

YEM A BALLAR, COMPTAR I REPAR-

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

T I R!W W W.F O M E N T S A R D A N I S TA.

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

ENTITATSBCN.NET

Les obres podrien iniciar-se al gener Els millors de la selectivitat

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM GRANS PER-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

SONES PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

Els restauradors aproven els canvis

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Espais d’oci infantil

La transformació urbanística

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

24 ....... L’aigua andreuenca a Rio

Presència veïnal als Jocs Olímpics

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN-

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>ATENEU L’HARMONIA - CASAL DE

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

FEDERACIÓ D’ENTI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

TATS DE SANT ANDREU DE PALO-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

MAR. C/ SANT ADRIÀ, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

639010087 I 605383212.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

22H. ESCACS, PINTURA, ACTIVITATS

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CULTURALS, TENNIS TAULA, ETC.

JURÍDICA.

7Set618.indd 5

31/08/2016 18:50:12

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número ( Es lloga plaça de pàrquing.

Fabra i Puig amb Neopàtria. Àngela ( S’ofereix senyora per hores, per Cusó: 93 346 83 72 // 607 21 12 17 cuidar persones grans, acompanyar-les al metge, etc. 9 euros l’hora. ( Es lloga plaça de pàrquing al carrer Santa Coloma nº 86-90, 637360460 Angeles.

T.932741871. ( Estudiant de Fisioteràpia dóna ( Es lloga plaça de pàrquing per classes de totes les matèries (matemàtiuqes, física, química, anglés i moto de fàcil accés única planta per 35 euros 617187995 llengües) a nois i noies de primària i secundària. Ha sigut premiat per ( Es lloga plaça de pàrquing per la Generalitat pel seu Treball de cotxe gran al C/ Dublín. Maria SoRecerca. Preguntar per Sergio al pena tel: 676218414 / 655116316.

93/3112807 o al mòbil 626312762.

85 euros.

FEINA

IMMOBILIARI ( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35 euros. Plaça a nivell de carrer. C\Joan Torres 617 187 995 ( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic. T. 649 166 725

( Es lloga plaça de pàrquing CN Sant Andreu ,C/ Camil Fabra-Dublín- 2ª Planta. Bon preu, Telf: 639772398 - 669756222.

C.N. SANT ANDREU ( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62

preguntar per Lluís Borraz. ( Es venen 2 títols CN SAnt Andreu per 1100 euros. 93 346 71 54 Pilar. ( Es venen 2 títols del Club Sant Andreu per 600 euros cadascún preguntar per Nuria .654237468

DIVERSOS ( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep ( Es ven cadira de rodes inclinable nova a estrenar, pregunteu per Angelines 637360460. ( Es ven mecedora prenatal per donar el pit, semi-nova de color marfil, contactar: Sra. Luz 630136181

( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer ( Es ven títol de CN Sant Andreu, preu 800 euros. 93 311 19 15, Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55.

6

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

7Set618.indd 6

31/08/2016 18:50:12

En marxa la pacificació del carrer Gran de forma oficial L’Ajuntament obre el concurs públic per redactar l’avantprojecte i el projecte executiu de l’obra i prioritza el tram de la Rambla Fabra i Puig al carrer Joan Torras

L

es reivindicacions veïnals es comencen a fer realitat sobre els documents oficials. Després d’anys de recollida de signatures i de pressió a l’administració local per una reforma real del carrer Gran, finalment l’Ajuntament, a través de l’empresa pública BIMSA, ha obert el concurs públic per encarregar la redacció de l’avantprojecte i el projecte executiu de les obres. Si bé la idea del consistori és pacificar la via des de la Plaça Mossèn Clapés fins a la Rambla de Fabra i Puig, la prioritat inicial es centraria en el primer tram que va des de la Rambla fins al carrer Joan Torras.

La redacció de l’avantprojecte compta amb un pressupost d’uns 50.000 euros.

Aquests diners aniran destinats a fer el primer esbós de la imatge tècnica que adquirirà el nou carrer Gran de Sant Andreu, des de la plaça Mossèn Clapés fins a la Rambla de Fabra i Puig. Després, la lici-

tació compta amb una partida de 70.000 euros afegits per la redacció del projecte executiu del primer tram (Rambla – Joan Torras). En total, uns 125.000 euros si sumem altres punts a desenvolupar, com les memòries ambientals o les de seguretat i salut.

En el cas que l’empresa adjudicatària

A principis del 2017 ja hauria d’estar tota la documentació presentada per començar a treballar també vulgui encarregar-se de la redacció del segon tram (Joan Torras – Mossèn Clapés), se li dotarà d’uns 50.000 euros més. Ara bé, la presentació d’aquest segon tram no és obligatòria. Per tant, és fàcil llegir entre línies que l’Ajuntament prio-

ritza inicialment la urbanització del carrer Gran en la seva zona més conflictiva de vianants i vehicles (el tram 1).

Per no retardar gaire les obres, un cop adjudicada la redacció de l’avantprojecte, aquest s’haurà de presentar 8 setmanes després d’haver-se encarregat a l’empresa guanyadora. En el cas de la redacció del projecte executiu, l’empresa haurà d’entregar el dossier tres mesos després d’haver signat el contracte. El temps de redacció de tots dos documents no és acumulable, pel que a principis del 2017 ja hauria d’estar tota la documentació presentada i avalada per l’administració amb la idea de posar la maquinària a treballar.

La data límit que tenen les empreses per presentar les seves corresponents candidatures al concurs públic és el 15 de setembre.

David García Mateu cap a peus I agost - setembre

7

Un grup d’amigues passegen pel carrer Gran de Sant Andreu per la diada de Corpus del 1948. / autor foto reporte piqueras maynou. fons fills mañá. @refotografia

7Set618.indd 7

31/08/2016 18:50:20

De l’excel·lència en la Selectivitat, a futures promeses universitàries L’Alba Guzmán, el Narcís Rodas, la Cristina Doncel i la Paula Núñez han sigut els estudiants amb les notes més altes a les PAU dels seus respectius instituts

U

8

n any més però pot ser un dels últims, els estudiants de segon de Batxillerat de tota Catalunya s’han presentat a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Unes proves que, tot i ser molt esperades i desitjades, sempre generen controvèrsia. Són tres els centres que ofereixen aquest cicle d’educació superiora Sant Andreu: l’Institut Jesús, Maria i Josep, el Jesús-Maria, l’escola Sagrada Família i INS Doctor Puigvert.

Els estudiants inverteixen dos cursos acadèmics sencers en desenvolupar un nivell adequat per poder presentar-se a aquests exàmens i poder accedir a la universitat, però aconseguir el resultat esperat no és fàcil. Aquest anterior curs 2015-2016, els estudiants que han obtingut millors resultats a les proves de cada un dels centres andreuencs ens ha explicat la seva vivència de preparació per la qual, potser, serà l’etapa acadèmica de les seves vides on més creixeran com a persones: la universitat.

A l’Alba Guzmán, que ha estat alumna de l’IES Doctor Puigvert i que viu a Sant Andreu des de fa dos anys, des de ben petita que compagina els seus estudis amb la seva afició pel ball. Del seu centre destaca que “la majoria de professors eren molt comprensius i t’ajudaven en el que calgués, tant en temes acadèmics com personals”, tot i que senyala que pot ser les seves instal·lacions necessitarien alguna reforma puntual. Per a ella, Sant Andreu és “un bon lloc per viure” i no l’importaria seguir vivint-hi, ja que creu que la zona compagina un ambient de tranquil·litat amb l’oferta d’activitats i projectes destinats als joves que “són molt interessants i enriquidores”. Després d’haver viscut un curs molt intens sota molta pressió, l’Alba ha aconseguit entrar al grau de Psicologia que oferta l’UAB en la primera assignació i se sent molt satisfeta de poder preparar-se per una professió que desperta la seva curiositat i que li

7Set618.indd 8

agradaria poder derivar en psicologia per tractar la criminalitat.

En Narcís Rodas, alumne del Jesús, Maria i Josep, des de petit que viu a La Sagrera i se sent molt content d’haver estudiat a la seva escola, on també juga a hockey-patins. Li agrada tocar el piano i jugar als videojocs, una última afició que ha motivat el camí dels seus estudis. En Narcís emfatitza que la seva escola,

tot i ser religiosa, “ningú té l’obligació de ser creient; hi ha un ambient de molta tolerància i respecte”, i que la relació amb els professors és bona encara que el preu de la matrícula és força elevat. A la seva escola també s’organitzen activitats de voluntariat i de solidaritat, però eren totalment voluntàries i ell no n’ha estat partícip. En Narcís cursarà el grau d’Informàtica a la UPC i li agradaria fer un intercanvi universitari

Tots ells tenen molt clar que han d’ampliar els seus coneixements més enllà de les actuals fronteres

31/08/2016 18:50:24

sonal amb pacients. Tot i l’esforç, considera que estudiar en el seu institut ha estat profitós perquè ha aconseguit el que volia: poder començar a cursar aquest setembre el grau de Medicina a la UB. La Cristina vol treure’s el carnet de conduir, viatjar, millorar el seu nivell d’anglès i anar a viure a la platja, però sense distanciar-se de Barcelona perquè vol treballar a Vall d’Hebron o a Sant Joan de Déu.

I per últim, La Paula Núñez, ja exalumna del centre Sagrada Família des de l’etapa inicial d’escolaritat. És veïna de Sant Andreu de tota la vida, tot i que la seva família és gallega. Toca el violoncel i el piano i diu emportar-se molt bons records de la seva escola. Remarca que la seva relació amb el professorat ha estat molt bona perquè “la majoria que he tingut són joves i quan surto per Sant Andreu me’ls trobo pel carrer i fins i tot podem anar a prendre alguna cosa”, encara que li hagués agradat que els horaris de classes fossin limitats només als matins. Amb la seva escola ha fet un voluntariat al casal dels avis del centre i també va participar en la cavalL’Alba Guzmán, el Narcís Rodas, la Cristina Doncel i la Paula Núñez cada dels reis i a la recollida d’aliments de Nadal. La Paula estudiarà Ciències Biomèdiques a la UAB perquè li agradaria en començar l’educació superior va decidir deixar de dedicar-se “estudiar les malalties des de la perspectiva de la investigació”. professionalment en la natació i el patinatge per centrar-se toA més, vol poder viatjar per agafar experiència laboral al seu talment en els seus estudis, però els dos esports continuen sent camp i millorar el seu nivell d’alemany, però també li agradaria les seves aficions preferides. Ella viu al passeig Valldaura, però tenir l’oportunitat de continuar a Sant Andreu perquè “és un pova venir a Sant Andreu per donar continuació als seus estudis ble ben connectat a Barcelona i amb bons serveis”. durant el Batxillerat, ja que la seva anterior escola és de la maEls quatre estudiants són conscients que quan es tanca una teixa congregació. La Cristina explica que el seu centre prepara porta, s’obre una de nova i que la Universitat serà una gran amb rigor als alumnes per a la selectivitat, però també ha sentit experiència per a ells. Per madurar tant professionalment com que “ens pressionaven molt per obtenir bons resultats i ens tracpersonalment, encara que sempre valoraran la petjada que els taven com adults perquè ens espaviléssim; de fet sovint era una han deixat els seus respectius centres educatius. mica estressant”. Amb l’escola ha fet uns mesos de voluntariat // Alba Cabrera al CAP del Parc Central com a aprenentatge per al tracte perper poder estudiar a altres països i aprendre diferents maneres d’entendre la informàtica i millorar el seu nivell d’anglès. Ara està aplicat en el carnet de conduir de moto i de cotxe alhora i per a ell “estaria bé viure a Sant Andreu però, si tinc cap oportunitat bona a l’estranger, no m’importaria gens marxar”.

En el cas de la Cristina Doncel, que ha estudiat al Jesús Maria,

cap a peus I agost - setembre

7Set618.indd 9

9

31/08/2016 18:50:30

Continúa amb bones sensacions el projecte RADARS adreçat a les persones grans al barri” que faciliti la integració i participació de les persones al territori, ja sigui a través de les entitats i serveis, o bé a través d’alguna activitat promoguda per l’equip Radars, com per exemple “la taula de difusió per Sant Jordi”.

Qui vulgui actuar com a ‘radar’ només s’ha d’adreçar a les taules que prepara l’organització

E

l projecte Radars al barri de Sant Andreu s´està implementant i consolidant com una xarxa de prevenció i atenció a les persones grans en situació de solitud no volguda Des de novembre del 2013 s´està treballant per crear i mantenir aquesta xarxa “invisible” de prevenció, suport, atenció i vinculació de les persones grans al barri, i amb aquest objectiu durant aquest any, s’ha creat i posat en marxa la Plataforma de Seguiment Telefònic (PST) així com la dinamització de l’espai del Tramat de vida de la parròquia de Sant Andreu

10

arxiu cap a peus

fessionals dels serveis socials i de salut.

Per ser usuari de la Plataforma de Seguiment Telefònic, s´ha treballat de manera molt estreta i coordinada entre els equips de Salut( CAP´s Sant Andreu i Casernes) i Serveis Socials per tal de detectar i derivar les persones susceptibles de rebre aquest suport ,creant i dissenyant un circuit i protocol de derivació.

L’objectiu de la Plataforma és fer una trucada i seguiment “amic i obrir una finestra

Les taules de difusió tenen per objectiu facilitar informació del projecte, captar “radars”, col·laboradors i també utilitzem aquest espai per treballar a priori uns tallers que facilitin la participació dels usuaris i voluntaris en una tasca comuna.

Per últim, volem destacar que la incorporació d’usuaris a la plataforma de seguiment telefònic creix de manera ràpida, actualment estem atenent a 47 persones.

Per acabar, volem donar les gràcies a totes les persones, entitats, serveis, equipaments i professionals que formen part del projecte, pel suport incondicional, per les ganes i l’excel·lent acollida al territori.

Entitats del Projecte RADARS

Tothom que col·labora amb el projecte ho fa d’una forma altruista i amb una bona predisposició social La Plataforma està integrada per veïns / veïnes i representants d’algunes entitats i serveis del barri (Comissió de participació dels habitatges amb serveis Joan Torras, Centre Culturals Els Catalanistes) que col·laboren en el projecte d´una manera totalment altruista amb el suport dels pro-

7Set618.indd 10

arxiu cap a peus

31/08/2016 18:50:39

Ordre contra el caos La Rambla de Fabra i Puig es reformarà el proper mes d’octubre

S

i sou de Sant Andreu de ben segur que heu passejat per la Rambla de Fabra i Puig/Onze de Setembre.

Aquesta rambla és un dels llocs on hi ha més vida del barri, la gent passeja, pren el vermut en algun bar, fa petar la xerrada amb els amics... Un lloc ple de vida, comporta un gran nombre de persones i el desgast del paviment. Això

L’Ajuntament posarà en marxa la reforma de la transitada via i posarà ordre a les terrasses

La inexistència de carrils bici i la circulació dels cotxes per les dues bandes provoca molèsties peu, monopatins... tots intenten conviure en el mateix espai, però no ho han aconseguit.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament ha mogut fitxa, i ha presentat un projecte per tal de solucionar la majoria de conflictes que genera el carrer. Per una banda, s’ha decidit que la pavimentació de tota la rambla es canviï, fet que comportarà l’aixecament de la vorera. La nova pavimentació serà similar a la de la Plaça de l’Estació. A la vegada que es fa aquesta reforma, es reordenaran les terrasses. Segons la proposta de l’Ajuntament, totes les terrasses estaran situades al costat esquerre (quan pugem). Amb aquesta remodelació es

pretén organitzar el trànsit de vianant i fer-lo més amè.

Les crítiques al projecte se centren sobretot a remarcar que el conflicte amb els ciclistes segueix existint i no sembla que es faci cap moviment per solucionar-lo. Des de l’Associació de Veïns han proposat que la rambla sigui d’una mateixa altura, per reduir el trànsit de cotxes, i facilitar així el desplaçament amb la bicicleta. L’Ajuntament, però, ja ha dit que no estan disposats a realitzar una despesa econòmica tan elevada.

Tot i així, l’AVV vol posar-hi solució ara, ja que un cop acabades les obres serà molt difícil tornar a modificar la rambla.

La postura dels serveis de restauració

Els restauradors veuen amb bons ulls el canvi i demanen que comencin les obres al minvar l’activitat és positiva a la reforma, tot i que han demanat que les obres comencin a l’octubre, quan la vida a les terrasses comença a minvar. De fet, són pocs bars els que resultaran afectats. // Jaume Gil

cap a peus I agost - setembre

pot crear un ambient caòtic molt poètic per un llibre, però els veïns prefereixen l’ordre. Per aquest motiu l’Ajuntament, pressionat per l’Associació de Veïns, tirarà endavant la remodelació completa del carrer.

La Rambla de Fabra i Puig/Onze de Setembre actualment presenta un gran deteriorament del seu paviment, fet que comporta caigudes i grans basals quan plou. A la vegada, la distribució de les terrasses no segueix cap patró urbanístic, simplement es col·loquen el més a

prop del bar corresponent. Aquests dos factors, sumat a què no hi ha cap carril bici, i que els cotxes circulen per totes dues bandes de la rambla, provoca incomoditat als veïns. Ciclistes, gent a

11

Terrasses de la Rambla Fabra i Puig / arxiu cap a peus

7Set618.indd 11

31/08/2016 18:50:46

CiU tempteja la confrontació política arran de l’acte commemoratiu del 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil

A l’esdeveniment van participar, en qualitat d’actors, tres consellers d’esquerres vinculats amb el món de la dramatúrgia

L’

acte commemoratiu al Parc de la Pegaso sobre la sublevació militar feixista del passat 18 de juliol continua cuejant (políticament). El grup municipal de CiU a Sant Andreu ha denunciat que el Govern del Districte va actuar amb una “actitud sectària” al no convidar el seu partit a l’acte commemoratiu del 80è esclat de la Guerra Civil. Des de la formació política comenten que es

CiU denuncia que el Govern va actuar amb una “actitud sectària”al no convidar-los a l’acte van sentir “exclosos” de l’acte, i apunten que el Govern del Districte ha volgut “apropiar-se d’una lluita que és de tots”.

Des de l’Ajuntament, el nou conseller tècnic, Ivan Marza, assegura que “no hi ha hagut cap mala intenció de res” i que “únicament es van buscar ràpidament tres persones vinculades al món del teatre” per interpretar els corresponents textos commemoratius. Marza fins i tot comenta que del seu partit, el PSC, tampoc hi havia ningú convidat, “així com

12

El Govern del Districte defensa que “no hi ha hagut cap mala intenció de res” en l’organització tampoc de Ciutadans o del PP”, i “no s’han queixat ni ho han tingut en compte” assenyala.

L’acte commemoratiu de l’inici de la Guerra Civil va comptar amb la participació, en qualitat d’actors, de diferents consellers municipals d’esquerres. “En

7Set618.indd 12

aquell moment se’ns van acudir com a participants l’Ivan Altimira (CUP) que està molt lligat al món del teatre amb la ‘Fura dels Baus’, en Quim Pañart (ERC) qui també fa teatre i la Teresa Giro que desenvolupa la tasca de Secretaria de Regidoria del Districte en paral·lel a la seva dedicació al món interpretatiu” comenten les fonts municipals.

L’acte també va comptar amb la participació de Felipe López-Aranguren, qui més enllà de ser conseller de Barcelona en Comú actualment, també ha dedicat part de la seva vida a la poesia i al teatre.

Una activitat interpretativa realitzada en

paral·lel a les seves respectives obligacions polítiques, però que a CiU li resulta una “coincidència massa evident”.

CiU ja ha enviat una carta a la presidenta del Consell del Districte, Montse Benedí, per expressar el seu “malestar” en el que consideren “una manca de respecte a la pluralitat del Districte”. Alhora, demanen que els tinguin presents com a formació en els següents actes commemoratius que es puguin organitzar. Per la seva part, Marza treu ferro a l’assumpte i comenta que CiU “va fent notes de premsa per una cosa que no deixa de ser una tontería”. // D. G. Mateu

L’escultor andreuenc Joan Mora, “satisfet” per mantenir la seva peça olímpica al vestíbul de l’Ajuntament El Gover es retracta després de mostrar-se favorable a la petició de la CUP que demanava retirar-la “Ha acabat bé la cosa” explica alleugerit l’escultor andreuenc Joan Mora, després que el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, anunciés que la seva escultura olímpica situada al vestíbul de la Casa Gran es quedava al mateix lloc. La controvèrsia va sorgir quan la CUP va demanar la seva retirada en relacionar-la amb la figura del “franquista” Juan Antonio Samaranch, nom que consta a la placa de l’obra.

Mora critica la “desinformació total” que hi ha hagut entorn al debat, ja que la seva peça “no té res a veure amb el Samaranch”. “A mi la peça me la va encarregar el Comitè Olímpic Internacional [com a institució], encara que ell fos el president”, explica l’escultor. “A més, han venut la peça com un bust, quan en

realitat es tracta d’una bossa olímpica amb una torxa” concreta qui ara es mostra encara més “content” al saber que la seva peça s’ha tornat més famosa pel rebombori que ha generat.

Per la seva banda, Gerardo Pisarello ha anunciat que han trobat “una solució millor a retirar l’escultura”.

“Retirarem la llegenda que esmenta a Samaranch, però mantindrem l’obra de l’escultor barceloní com a homenatge als i les voluntàries de la Barcelona olímpica”. Mora es mostra satisfet amb la decisió presa, però no vol deixar de donar un toc d’atenció als representants polítics que “van votar a favor de treure-la, sense saber què votaven realment”.

D. García Mateu

31/08/2016 18:50:46

7Set618.indd 13

31/08/2016 18:51:00

Jugar al carrer com han canviat els hĂ bits

7Set618.indd 14

31/08/2016 18:51:05

Quatre nens corren pel carrer Virgili a mitjans dels anys 50. imatge original: autor desconegut. fons família codinachs badosa. @resantandreu

o és fàcil fer una mirada que compari com es jugava abans als carrers i com s’hi juga ara, i que vagi més enllà del relat nostàlgic sobre com han canviat les coses. Abans gairebé sense cotxes, els carrers eren un punt de trobada, els nens jugaven lliurement i els pares marcaven uns carrers com a límits a no traspassar i fixaven una hora de tornada.

Però no es pot comparar aquesta imatge amb l’actual sense passar per alt tota una sèrie de canvis urbanístics, econòmics i socials. És a dir, com s’organitzaven les ciutats i els barris, com s’organitzava l’economia (el treball i temps lliure) i com s’organitzava la societat (família, infantesa, escola, hàbits).

Si ens fixem en els canvis urbanístics, és evident que la motorització ha esdevingut central en l’organització de les ciutats i per tant ha determinat molt l’espai públic. Avui només es pot jugar en espais allunyats dels carrers transitats. Per aquest motiu als carrers no s’hi juga i és als parcs, jardins i places on es concentra avui en dia el joc al carrer.

Però el cotxe no només ha envaït i delimitat molt els espais de joc, sinó que van introduir la mobilitat i doncs també han alterat la capacitat de fer coses quan, per exemple, tenim temps lliure.

Ara els caps de setmana (sobretot d’estiu) són un anar i venir.

El model de la segona residència dels anys 60 i 70 del segle passat, va traslladar moltes colles d’amics i els jocs fora del

7Set618.indd 15

cap a peus I agost - setembre

N

Xavier Argall Flaqué

15

31/08/2016 18:51:08

barri d’una ciutat que llavors presentava la seva pitjor versió: una ciutat que es pot dir que havia girat l’esquena als qui hi vivien, hi predominava un urbanisme lleig i gris on els vehicles tenien la prioritat. És el concepte de ciutat que entén que calia eliminar la rambla de Sant Andreu per fer una via ràpida.

Avui molt espai públic ha estat recuperat; parcs, zones verdes i espais convertits en zona de vianants, però el model social ja és un altre. En les societats postindustrials l’espai públic perd centralitat, hi ha més individualisme, el concepte de perill i protecció d’aquest, condiciona constantment la quotidianitat i finalment per als nens, el temps reglat (el temps d’escola i activitats formatives) esdevé majoritari, mentre que el temps lliure (el joc) esdevé secundari i individualitzat (essent la televisió i els jocs d’ordinador un gran responsable d’aquest fet).

Hem vist la importància de l’urbanisme i del model econòmic i social en aquests canvis d’hàbits que allunyen els nens de jugar al carrer. Però hi ha també un tercer element, els canvis de valors. Condicionats pels canvis anteriorment mencionats, han canviat els valors relacionats amb l’ús de l’espai públic, amb la responsabilitat i amb la importància que pren la protecció i seguretat. En aquest marc també és clau el paper que hi juga l’Estat (les administracions) en la regulació de totes ells. És a dir, als parcs on juguen els nens hem donat per descomptat que l’administració els farà segurs (gronxadors de fusta, terres de goma, tancats perquè els nens no fugin) i al seu torn, l’administració sancionarà aquells pares que no siguin responsables de vigilar els seus fills, fent gairebé inaudit que es pugui donar confiança als fills i la seva colla d’amics perquè juguin sols pel barri.

Resumint, podem dir que és un fet constatat que el carrer ha deixat de ser un espai on es compartia el joc i moltes altres experiències quotidianes. Una planificació centrada en els cotxes i sense rostre humà va allunyar el joc del carrer i es van buscar alternatives per al temps lliure. Quan les ciutats han pogut tornar a ser amables, les coses havien canviat massa. Avui tot es vol compartimentat i segur. És a dir, el joc es realitza en espais específics per fer-ho, i els nens han d’estar sempre vigilats o acompanyats. Però també ha canviat el concepte de joc: menys compartit, més individual i centrat en ordinadors i similars, on el joc esdevé virtual i ja no cal l’espai comú per compartir-lo.

Les noves generacions andreuenques han crescut amb el panorama desolador de Casernes

Les noves generacions andreuenques han crescut amb el panorama desolador de Casernes 16

7Set618.indd 16

31/08/2016 18:51:14

El 16 d’octubre de 1969 es tallen els arbres i s’elimina el passeig del mig de la rambla Fabra i Puig per tal de convertir-la en una via ràpida. Fou una decisió de l’alcalde de Barcelona, José María de Porcioles, i del tinent d’alcalde del districte de Sant Andreu, José Antonio Sauqué.

Imatge original: autor desconegut. fons agrupació excursionista muntanya. @resantandreu

7Set618.indd 17

31/08/2016 18:51:23

L’any 1969 es va suprimir La Rambla per convertir-la en una via ràpida. Uns anys més tard, l’octubre del 1984, es va crear una Comissió Pro-Rambla i es va iniciar una campanya per tornar a gaudir del passeig andreuenc. El 20 d’abril del 1985 es va celebrar una festa reivindicativa que va mobilitzar milers de persones. Finalment, el 27 de novembre del 1993, s’inaugurava la recuperada Rambla. La imatge correspon a una de les pancartes que es van penjar per Sant Andreu per demanar la recuperació del passeig. imatge original: xavier gómez ribera @resantandreu

apunt tècnic | La sobreprotecció allunya als nens del carrer | XAVIER ARGALL 18

L

es societats post-industrials, ja no tenen la producció industrial com a motor econòmic, sinó el sector serveis.

En aquesta societat el coneixement esdevé clau, i per tant l’educació per adquirir coneixements esdevindrà central. La integració professional ja no es basa únicament a aprendre unes habilitats i un ofici. Això fa capgirar completament la manera de viure i organitzar-se de les poblacions de passat industrial com és el cas de Sant Andreu.

Com a exemple, allà on abans es fabricava avui és font de coneixement (Biblioteca de Can Fabra) o creació cultural (Fabrica de creació Fabra i Coats) L’escola i la formació esdevé principal, i el temps lliure,

7Set618.indd 18

especialment per als nens, es converteix en un temps molt reduït i sovint organitzat i programat, lluny del carrer.

A més, els valors associats a la societat postindustrials són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscos, i més dependents de la qualitat de vida (salut, seguretat, medi ambient). És a dir, les persones en les societats actuals, esdevenen menys solidàries, més individualistes i molt pendents de la seguretat. Efectivament, en el cas dels nens, allunyar-los els riscos (alimentaris, de salut, a l’escola, etc.) ha dut a un excés de protecció que fa impensable el carrer com a punt de trobada per al joc dels nens, lluny de la vigilància dels adults.

31/08/2016 18:51:30

l’entrevista | Juan Camilo Ramos | VOCAL D’URBANSIME A LA FAVB

“Abans els gossos tenien els seus pipicans, ara els nens petits són a qui engabien i divideixen per edats” David García Mateu, @davidgmateu

“Hi ha manca d’iniciativa ciutadana a l’hora de sortit al carrer. Tot està massa individualitzat” Com podem tornar a humanitzar l’espai públic?

S’ha de tenir en compte que existeixen diferents zones urbanes. No és el mateix Torras i Bages que el Casc Antic.

Però trobo que hi ha manca d’iniciativa ciutadana a l’hora de sortir al carrer. Hi ha llocs que ho permeten, però la gent no surt perquè prefereix quedar-se a casa amb la televisió o amb el telèfon mòbil. Avui en dia tot està massa individualitzat.

El panorama no sembla ser el millor...

Però crec que no és difícil recuperar es-

7Set618.indd 19

pais. És voluntat política. Si al teu carrer poses dues tanques, una al principi i una altra al final, aquesta via l’hauràs recuperat durant l’horari que vulguis, com ja passa amb el carrer Gran. I si talles un altre carrer, els nens no trigaran a anar a jugar a futbol quan surtin de l’escola. De vegades les coses no són tan complicades.

Però ara als nens els prohibeixen fins i tot jugar a pilota.

I després hi ha una altra cosa que a la gent li agrada, però que a mi només em disgusta. Jo ho he batejat com els ‘pipicans per a criatures’. Abans els gossos tenien els seus pipicans, ara els nens petits són a qui engabien i divideixen per edats: zona per 4 anys, zona per 12... (...)

Mentrestant, els pares romanen en un seient que no acostuma a tenir ni ombra. Hi ha un educador italià, Francesco Tonucci, que parla de la Ciutat dels Nens. Explica com es té molt poc en compte les necessitats dels menors a l’hora de dissenyar l’espai públic.

Sembla que ara comença a haver-hi un canvi de mentalitat sobre l’ús i l’espai que ocupa el cotxe privat.

Això és una qüestió cultural de fons. Estem en una societat amb uns valors conservadors molt arrelats sobre la propietat privada, tant en l’habitatge com en el cotxe. Quan vaig venir a Sant Andreu, la primera socialització la fèiem als terrats.

Els veïns pujaven i les primeres trobades entre nens eren allà dalt. Avui dia, la manera de construir sense espais comunitaris condueix cap a l’individu aïllat.

Evidentment cal ser optimista de fons, però la gent prefereix dedicar-se a altres coses i no a aquestes qüestions fonamentals.

Els mòbils i els videojocs ens han acabat per tancar en nosaltres mateixos.

I hem de tenir en compte que encara hi ha noves coses per sortir. He llegit sobre un casc que es podrà comprar a un preu relativament assequible i que permetrà viatjar mitjançant la realitat virtual.

Tot des de casa. Al final veurem la gent amb casc pel carrer.

cap a peus I agost - setembre

Els nens i nenes van deixar de sortir al carrer a partir del moment que el cotxe es va apropiar de l’espai públic.

En algunes zones sí i en altres va ser per la construcció de nous habitatges als solars on es desenvolupava el joc espontani.

Segur que recordes uns quants.

On les Salesianes mateix... Quan el col·legi va recuperar l’espai que abans utilitzava tot el barri per jugar, la zona va quedar tancada només per a l’ús de les noies. O un altre exemple: on ara hi ha els carrers Cinca i Fernando Pessoa abans hi havia una zona de fàbriques desurbanitzada. Allà era on nosaltres anàvem fins que van construir habitatges.

Vida al carrer pura.

Un baixava la pilota al carrer i era allà on passàvem tota la tarda.

19

31/08/2016 18:51:34

El perfil de... l’Albert Miró Responsable del cafè torrat de Fabra i Puig, propietari del Colòmbia

S

20

ona D’ont pull your love de Sam&Dave. La música es mimetitza amb l’ambient bohemi d’un negoci situat a la Rambla de Fabra i Puig amb el Carrer Gran de Sant Andreu. Un local amb forma de triangle isòsceles amb parets acolorides i atapeïdes de reminiscències del passat. Guardonat amb el premi Cent anys de vida, aquest entranyable establiment, regentat per l’Albert Miró, fa 103 anys que dóna guerra.

El Bar Colombia és quasi una peça de museu.

Els avis de l’Albert es van instal·lar al barri on primer van treballar en una granja. Al cap dels anys, van decidir canviar el negoci i regentar el bar que, antigament, era com una mena de quiosc que també venia begudes. El nom originari del Colombia era Kiosko, més tard va passar a anomenar-se Hispano, en honor a la fàbrica d’automoció Hispano-Suiza que hi havia al Parc de la Pegaso i, finalment, cap als anys 50, el bar es rebatejà amb el nom de Colombia, fent referencia al cafè del país.

Dels avis de l’Albert, l’establiment va passar a la mare de l’Albert

El nom originari del Colombia era Kiosko, i més tard va passar a anomenar-se Hispano en honor a la fàbrica

7Set618.indd 20

i al tiet i, ara ja fa més de 50 anys, que el porta l’Albert i la seva filla. Ell va començar a treballar-hi als 18 anys, compaginant la feina amb la carrera d’enginyeria industrial. Aviat però, es va decantar pels cafès i els entrepans. El plat estrella del Colombia és l’entrepà de sobrassada amb formatge i el de frankfurt amb pa rodó. També serveixen vermuts, llimonades i cerveses. “El secret és anar treballant. No pots fer gaires coses, has de fer poc però fer-ho bé”. Treballen de dilluns a diumenge i només tanquen dimecres i diumenge a la tarda.

El Colombia sembla un bar d’estil parisenc, “un bar per tothom i de tota la vida”. Una col·lecció de fotografies en blanc i negre, situades arreu de les parets del bar, recreen l’ambient d’antany: un taulell a peu carrer i quatre portals, el bar era força més gran.

La part posterior guardava una petita botiga de discs. L’Albert Miró treballava en una botiga de vinils al carrer Sant Ildefons.

31/08/2016 18:51:42

El Bar Colòmbia i el Versalles, premiats pels 100 anys

El Districte de Sant Andreu concedeix la distinció “Cent anys de vida” als dos establiments emblemàtics

D

os comerços més de Sant Andreu tenen el premi “Cent anys de vida”, és a dir, poden presumir de un segle d’obertura al públic. En aquest cas es tracta de dos establiments de restauració: el Bar Versalles i el Bar Colòmbia.

El divendres 27 de maig, Laia Ortiz, la regidora del Districte, va lliurar el guardó als responsables de tots dos bars.

El Bar Versalles és un dels locals amb més tradició del barri. Ubicat al bell mig del nucli antic, als baixos de la modernista Casa Vidal, va obrir portes al 1.915. El local ha passat per diverses mans al llarg dels seus anys i, avui en dia, encara conserva un estil modernista a la seva decoració interior.

Per un altre costat, el Bar Colòmbia, inaugurat pels volts de 1.913, continua regentat per la mateixa família fundadora.

Tres generacions que han mantingut l’establiment al peu del canó a una Rambla Frabra i Puig (cantonada amb carrer Gran) que ha patit molts canvis en tots aquests anys.

Sant Andreu ja té 5 establiments amb aquesta distinció. Anteriorment, ja havien

Amb el procés de col·lectivització de la Guerra Civil, el Colombia va passar a mans de l’Estat

7Set618.indd 21

Alain Garrido

El Versalles anys enrere / arxiu cap a peus

El que més li agrada de la seva feina és el tracte amb la gent però reconeix que detesta quan, de tant en tant, es troba amb males cares i exigències d’aquells que porten massa copes al damunt. “Com tot en la vida, hi ha estones bones i moments difícils. Nosaltres però, hem sobreviscut a tot. Vas fent i sense adonar-te passen els anys”. Alguna vegada s’ha plantejat deixat el negoci però sempre acabar desistint i segueix al peu del canó.

El futur és incert.

L’Albert encara no sap que passarà quan ell decideixi jubilar-se. “De moment visc la vida però calculo que al bar no m’hi estaré més de tres o quatre anys més”. La Maria, la seva filla, no sap si quedar-se’l. Fa temps que hi treballa però afirma que regentar un negoci porta molts mals de cap. “A mi m’agradaria que el bar continues donant guerra”, sentencia l’Albert. La crisi econòmica i l’augment de la competència el preocupa però declara, cofoi, que ja han sobreviscut a altres crisis. “La vida d’un negoci és com una muntanya russa, sempre amb pujades i baixades”. // Tanit de Pouplana

“De moment visc la vida, però calculo que al bar no m’hi estaré més de tres o quatre anys més”

cap a peus I agost - setembre

Ell gestionava aquest negoci mentre la seva exdona s’encarregava del Colombia. Però els temps es compliquen i decideixen quedar-se únicament amb el bar. Durant la guerra civil, i en el procés de col·lectivització, el Colombia va passar a mans de l’estat.

Reben clients de tota mena, tot i que l’Albert reconeix que abans la majoria de la clientela eren les escoles de sant Andreu, pares i mares dels Padres i de les Dominiques. Normalment sona música jazz perquè la gent pugui enraonar sense que la melodia els molesti. És un bar tranquil, idoni per filosofar amb un bon amic, deixar-se emportar per l’escriptura o fer unes canyes després de la feina. També és bar de vermut els diumenges. A sobre de la barra hi destaca una petita col·lecció de cartells de les festes majors del barri, alguns d’ells daten del 1913.

A l’Albert li agrada llegir i anar al teatre, ha viscut sempre al barri i el que més li agrada és l’ambient de poble que es respira.

M’explica que, quan té temps, s’escapa alguna cafeteria de la plaça de Catalunya. Tot i que la seva vida és el bar.

rebut el premi Cent Anys de Vida la Farmàcia Guinart, la Fleca Girabal i la Impremta Baltasar. Podeu consultar tots els establiments guardonats a la aplicació per a dispositius mòbils del Districte.

21

31/08/2016 18:51:42

80

cultura | història de Sant Andreu

anys de l’esclat de la

E

22

Guerra Civil

l 16 de febrer de 1936 es van celebrar les terceres eleccions legislatives a Corts de la Segona República. Aquest cop les forces republicanes d’esquerres anaren coaliades i en resultaren vencedores enfront una dreta desunida. A Sant Andreu de Palomar el Front d’Esquerres fou l’opció vencedora (de fet a totes les conteses electorals de la Segona República ERC i els seus aliats foren els vencedors en aquest indret del Pla de Barcelona). Amb el triomf de les esquerres republicanes es decretà una amnistia per a tots els presos polítics derivats del sis d’octubre de 1934.

Entre els presos amnistiats el president de la Generalitat de Catalunya i els seus consellers. Es restabliren els ajuntaments suspesos i l’Estatut d’Autonomia.

Durant els primers dies de la nova legalitat democràtica a Catalunya es visqué una certa normalitat i d’altra banda, el 18 de juliol s’havia de celebrar l’Olimpíada Popular, en resposta als Jocs Olímpics de Berlín, els quals havien rebut el vist-i-plau del Comitè Olímpic Internacional. Aquelles olimpíades significaven la legitimitat del règim nazi de Hitler i per aquest motiu Barcelona, que havia sortit derrotada en l’elecció de ciutat per celebrar els jocs olímpics de 1936, va ésser

7Set618.indd 22

l’escollida per a fer uns jocs paral·lels en què els valors democràtics i republicans excel·lissin enfront de la propaganda del feixisme imperant a mitja Europa.

Però el sollevament del 17 de juliol va estroncar del tot la inauguració i realització de l’Olimpíada Popular de Barcelona.

A Sant Andreu de Palomar ningú s’esperava que un grup de militars i civils es

A Sant Andreu ningú s’esperava que militars i civils es sollevarien contra la República sollevarien en contra del règim legítim de la República. Els ciutadans de peu estaven capficats amb l’onada de calor i els més privilegiats, pocs per cert, amb les vacances d’estiu. Les fàbriques andreuenques com la Maquinista, la Hispano i la Fabra i Coats funcionaven a ple ritme. La quotidianitat andreuenca es va veure alterada pel cop d’estat del 19 de juliol a Barcelona, ja que les casernes d’artilleria andreuenques en foren una de les principals protagonistes.

Segons l’historiador andreuenc Jordi Rabassa:

«La derrota del cop d’estat del 17 de juliol a l’Àfrica i del 19 a Barcelona s’explica, en bona part, amb l’episodi de l’ocupació de les casernes de Sant Andreu, on feia alguns dies que s’hi havien concentrat voluntaris tradicionalistes. Les seccions locals dels sindicats industrials s’organitzaren per assaltar-les després que un parell de columnes avancessin

El passeig de Torras i Bages seria rebatejat amb el nom del jove mort Jaume Oller cap al centre de Barcelona per defensar el cop d’estat, deixant les instal·lacions desguarnides. Hi hagué enfrontaments a trets, i hi morí el jove Jaume Oller (dies després el passeig de Torras i Bages seria rebatejat de nou amb el seu nom). De nit els darrers ocupants fugiren i s’inicià el saqueig de les instal·lacions, on hi havia uns 30.000 fusells que inicialment es repartiren de manera espontània. Més tard, Andreu Capdevila, treballador de la fàbrica Fabra i Coats, i els seus companys de la CNT n’organitzaren el repartiment. Al final del dia s’aturava la rebel·lió.»

Gràcies a l’acció coordinada de la Generalitat de Catalunya, les forces d’ordre públic –Guàrdia d’Assalt, els Mossos d’Esquadra i sobretot per la Guàrdia Civil -, juntament amb l’ajut dels obrers que van sortir al carrer, el cop a Barcelona va fracassar.

Un cop els anarquistes es van fer forts a Sant Andreu de Palomar amb l’assalt a les casernes, es dirigiren cap a la parròquia de Sant Andreu i decidiren calar-hi foc. També sorgí la proposta de fer volar la cúpula però la idea és desestimà per por de malmetre les cases dels voltants.

Ernest Codina Buexeda, funcionari mu-

31/08/2016 18:51:43

nicipal, en el programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l’any 1972 -on li feren una entrevista arran de rebre la distinció de la insígnia d’or per part de la Junta Municipal del districte IX- comentà: “Supe que se pretendia dinamitar la cúpula de la iglésia parroquial de San Andrés. Estaban ya preparados ocho cartuchos de dinamita en cada una de las cuatro columnas bases de sustención.

Empleando todos los medios de persuación a mi alcance, logré hacerles desistir de tal propósito hasta que no viniese autorizado por la autoridad gubernativa de aquel entonces, entre otras consideraciones por el hecho de que de llevar a cabo dicha voladura por medio de personal no especializado, hubiese podido

ocasionar una verdadera catástrofe no sólo por la destrucción del Templo y de una construcción esencialmente característica de San Andrés, sino por el peligro, no sé si verdadero, de repercusión explosiva en sus alrededores.”

Tanmateix, els revoltats incendiaren tot el temple. Un cop desposseït de tot vestigi religiós l’edifici fou reconvertit, primerament, en magatzem de productes del camp dels pagesos de Sant Andreu de Palomar, i després, en dipòsit de benzina. Encara avui es pot albirar les restes, a la dreta de la porta principal de l’església, de la garita del vigilant del dipòsit de benzina. Un cop acabada la guerra el temple fou rehabilitat per encàrrec del Bisbat de Barcelona, reobrint-se al culte anys després.

D’altra banda, persones de tarannà con-

7Set618.indd 23

que rebé l’antic poble de Sant Andreu de Palomar durant la República en guerra- es feren forts i foren els autèntics dirigents de la vida social i econòmica durant els primers mesos de la Guerra Civil. Es col·lectivitzaren les indústries de guerra (Maquinista, Hispano-Suiza i Fabra i Coats) i es construïren refugis antiaeris per fer front als constants bombardeigs de l’aviació feixista italiana (un dels més mortífers fou el de l’11 de gener de 1938 davant dels actuals cinemes Lauren). La població patí por, gana i racionament. La vida a la rereguarda es socialitzà i es crearen cantines escolars i menjadors populars com el Durruti, ubicat a a la parròquia de Sant Pacià -evitant la seva crema.

Foren tres anys d’angoixes, tres anys d’incerteses i de mort. Després, l’exili forçat, de nou la por, la gana i la guerra a Europa. Per a molts andreuencs la derrota del 1939 va ésser el no poder tornar mai més en vida a Sant Andreu.

Exiliats per sempre.

Pau Vinyes, historiador.

Article adaptat, l’original es pot trobar a: opinioandreuenca.blogspot.com

cap a peus I agost - setembre

“Supe que se pretendía dinamitar la cúpula de la iglesia. Había ocho cartuchos de dinamita”

servador i religiós foren assassinades o empresonades. Els més afortunats pogueren fugir i passar cap al bàndol franquista o exiliar-se a França. El cas més emblemàtic del bàndol franquista fou el dels germans Joan i Ramon Riera Bartra, carlins i membres del requetè de Nostra Senyora de Montserrat. Ramon Riera arribaria ser regidor del Districte Novè (actual Districte de Sant Andreu) a la dècada dels seixanta. L’ecònom de la parròquia andreuenca Quintí Mallofré -membre destacat de la ultraconservadora Unión Patriótica- segrestat pels anarquistes de Santa Perpètua de la Moguda, la seva població d’origen, i assassinat pocs dies després del cop d’Estat. Mallofré té un carrer dedicat a Sant Andreu. D’altres, com el rector de Sant Pacià, Alexandre Pech, van poder fugir i s’adheriren al manifest de catalans a favor de Franco promogut per Francesc Cambó.

Si per alguns va ésser un martiri l’esclat bèl·lic per a d’altres fou l’inici d’un procés revolucionari que ho havia de capgirar tot. Els milicians de les Milícies Antifeixistes d’Harmonia de Palomar -nom

23

Milicians fent instrucció al camp del C.E. Filatures Fabra i Coats, tardor 1936 / tomàs fàbregas. arxiu ceii

31/08/2016 18:51:45

esports | Jocs Olímpics

Rio i Las Palmas, cites estiuenques L’esdeveniment esportiu més important del món deixa un molt bon sabor de boca a les quatre nedadores del Club Natació Sant Andreu que han participat

E

ls Jocs Olímpics de Rio de Janeiro han estat la gran cita esportiva d’aquest estiu. Un cop més, el Club Natació Sant Andreu hi ha estat representat, aquest cop amb quatre nedadores. La seva participació s’ha tancat sense grans èxits, però amb un bon gust de boca després d’assolir el millor resultat possible en les seves proves respectives. La gran esperança era que

pel tècnic Jordi Jou, van deixar alguns noms propis dignes de ser destacats, pels grans resultats obtinguts i el gran nombre de medalles aconseguides.

En la seva cursa per arribar a punt als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, Jèssica Vall

va ser la gran protagonista en obtenir tres medalles d’or en les seves proves clàssiques: 50, 100 i 200 braça. En aquesta darrera prova una altra andreuenca, Sandra Garcia, va penjar-se la medalla de bronze. Àfrica Zamorano, va fer també tres me-

Les nedadores han assolit el millor resultat possible en les seves respectives proves

24

Jessica Vall pogués classificar-se per alguna de les finals en les dues proves en què participava, però no va poder ser.

Va passar sense problemes les rondes classificatòries però no va poder superar la semifinal, obtenint el setzè lloc en els 100 braça i el desè lloc en els 200 braça.

La jove Àfrica Zamorano va participar en tres proves: 200 esquena, 200 estils, i el relleu de 4x200 lliures, però va quedar fora a les eliminatòries. La rellevista Marta González va participar en la prova dels 4x100 lliures però tampoc va poder superar les primeres rondes. Finalment, la boliviana Karen Tórrez va ser l’única representant de la seva federació i va caure eliminada en la prova dels 50 lliures.

Prèviament als jocs es van celebrar durant el mes de juny els Campionats d’Espanya Absoluts i Júniors d’estiu de natació, a les instal·lacions del Club Natación Metropole de Las Palmas de Gran Canaria. La participació dels esportistes del Club Natació Sant Andreu, dirigits

7Set618.indd 24

31/08/2016 18:51:51

dalles: bronze en els 200 lliures i plata en 200 esquena i els 200 estils. La tercera nedadora olímpica del Sant Andreu, Marta Gonzàlez, va fer-se també amb dues medalles en proves individuals: or en els 50 lliures i plata en els 100 lliures.

L’altre nom propi de la competició va ser el veterà esquenista Juanmi Rando.

Després de molts anys de competir al màxim nivell i de representar el club i la selecció espanyola en les competicions de més renom, Rando ha decidit posar

punt final a la seva trajectòria com a nedador, i no ho podia fer de millor manera: penjant-se dues medalles d’or en les dues proves en què sempre ha brillat: els 50 i els 100 esquena.

Menció especial també per dues joves promeses del club que es van endur dues medalles en categoria júnior: Alba Guillamón va fer-se amb el bronze en els 100 papallona, i Naiara Galea també va quedar tercera en els 200 estils.

La resta de medalles van venir de la mà de les proves de relleus. La més destacada, sense dubte, l’or aconseguit per l’equip femení en els 4x100 estils, ja que va representar un nou rècord d’Espanya de la prova, clavant el crono a 4 minuts 7 segons i 80 centèsimes. L’equip va estar format per Àfrica Zamorano, Jès-

sica Vall, Alba Guillamón i Marta Gonzàlez. En categoria femenina també es va aconseguir l’or en la prova dels 4x100 lliures, amb l’equip format per Karen Tórrez, Marta Gonzàlez, Laura Gàlvez i Àfrica Zamorano.

Els relleus masculins van aportar dues medalles més. L’equip format per Marc Calzada, Marc Ponce, Arnau Rovira i Atlas Guerrero es va penjar el bronze en els 4x200 lliures, mentre que el quartet compost per Atlas Guerrero, Juanmi Rando, Marc Calzada i Arnau Rovira va ser tercer i va obtenir el bronze en la prova dels 4x100 lliures.

Rebuda a l’aeroport del Prat de part de la delegació andreuenca dels Jocs Olímpics / cnsa

7Set618.indd 25

cap a peus I agost - setembre

L’equip femení va aconseguir l’or i rècord en els 4x100 estils en els campionats d’Espanya

25

JJ Aymerich

31/08/2016 18:51:58

Pilates

Tonificació muscular, correcció de pos stures s, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

Labors i manualitats ts Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

Brodar cintes, fer Richelieu, pun nt mal a lo al lorq r uí u, de palestrina i d’ombra, punt de cre eu i pintur ura ur a sobre tela, fusta i vidre Dilluns de 17:30 a 19 h

Ioga

i!

h -t’

a

t un

Ap

Més info:

info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98

Per moure tot el cos, per estar més relaxats, rela lax la xats, per pe alleugerir els dolors i per conce entrarr se mililor rDilluns de 19:15 a 20:45 h Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19.30 h

Dansa del ventre

Dansa plena ple ena de e moviments sensuals, ondulants i rítm mics, icc que ue m mobilitzen tot el cos, potenciant la coor orrdi d nac ció i l’e elasticitat. Enforteix el sòl pèlvic, les abdominals, la columna... i millora la postura i allibera tensions Dimarts (horari a concretar) Dimecres de 20:30 a 22 h Divendres de 18 a 19:30 h

Salsa

Vine e a ballar salsa amb parella o sol/a.

Mou o els malucs al ritme de la música.

Dijous de 18 a 19:30 h

Taller de memoria

Eiine es per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa

Chikung

Exercicis fàcils, suaus i harmoniososs qu que juntament amb la respiració i la men nt attenta a guien l’energia, la concentració, l’equililil b brri físi físi fí sic c i mental.

Dilluns de 18 a 19:30 h

Patchwork

Reta Re tall allan an ant nt i cosint pedaços de colors, podreu diss di sse ss enyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

26

7Set618.indd 26

31/08/2016 18:52:01

7Set618.indd 27

31/08/2016 18:52:04

7Set618.indd 28

31/08/2016 18:52:08