Abril625pdfdef

625 ABRIL 2017.indd 1

27/03/2017 23:39:53

625 ABRIL 2017.indd 2

27/03/2017 23:39:59

EDITORIAL

Participació o Dilació?

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

D

es de la junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar volem informar tots els socis i sòcies, i veïnat en general, del tracte decebedor que rebem des dels governs del districte de Sant Andreu i de l’Ajuntament de Barcelona per no atendre les demandes que els hem adreçat.

Decebedor per què? Per la dificultat que ens trobem per reunir-nos amb la regidora del districte o amb una persona amb capacitat de decidir, especialment des que hi ha la nova regidora. Per la dificultat de trobar-nos amb algú que no ens respongui sempre amb “ja ho consultarem a la casa gran”, o “això no depèn de nosaltres”, o “dependrà que s’inclogui als pressupostos”. És veritat que nosaltres només som els representants democràticament escollits d’una entitat representativa de Sant Andreu de Palomar. Però alhora som una de les entitats veïnals amb més socis i sòcies de Barcelona i amb més de 45 anys d’història. Sant Andreu de Palomar és el segon barri amb més població de Barcelona, i n’hi ha 73. Representa gairebé el 65% de la població del districte. No ens mereixem aquest tracte i no esperàvem haver hagut de recórrer tant a la síndica de greuges com estem fent ara, i per coses senzilles com que ens donin informació o ens responguin les peticions i queixes que els adrecem.

Decebuts també perquè la majoria de les reivindicacions que hem fet i fem des de la nostra entitat, recollint el sentiment del veïnat de Sant Andreu, estan incloses als programes electorals de molts grups municipals, fins i tot els del govern. Però sembla que només hagin servit per omplir pàgines. Volem que els executin. No hi ha excusa ara que hi ha superàvit pressupostari d’uns 100 milions d’euros. Ara per ara no ens han ensenyat el Pla d’Inversions previst per aquest mandat i, per tant, no hem pogut ni participar en les prioritats per Sant Andreu ni decidir-les.

Decebuts amb la utilització que fan de la participació. Aturen els projectes i els dilaten fent un mal ús de la participació. Allargant discussions fins a l’esgotament, repetint estudis que ja coneixem de mandats anteriors en la tàctica dilatòria del qui dia passa any empeny. Enfrontant interessos sense prendre partit. Quan es governa s’han d’executar projectes, més si ho has posat al programa electoral. Parlem dels equipaments i habitatges de Casernes, de les expropiacions i jardins del nucli antic, del projecte del Pla Especial de Regulació Interior de Lanzarote i Residència, de la pacificació i remodelació del carrer Gran de Sant Andreu, de la remodelació del Mercat de Sant Andreu, de la unió de les rambles Onze de Setembre i Prim, de la pacificació del trànsit a l’avinguda Meridiana, etc.

Decebuts perquè no esperàvem que a hores d’ara s’estigués fent tant poc a Sant Andreu de Palomar.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: NÚRIA BOTÉ, JÚLIA CLAVERO, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, JOAN TRIAS, SILVIA VELASCO, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JORDI URTASUN, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL , ALBA CABRERA I DANI GÓMEZ (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL , LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

625 ABRIL 2017.indd 3

27/03/2017 23:39:59

625 ABRIL 2017.indd 4

27/03/2017 23:40:02

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H.

SARDANISTA ANDREUENC.

TURA DE 10 A 13.30H PLAÇA COMERÇ

CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H

QUART DISSABTE DE MES

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES.

8........... EL PERFIL

Centre Maçó

W W W. F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I >AMICS DE LA FABRA I COATS

TATSBCN.NET

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12 TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

>GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE

10 ....... ENTREVISTA

Pilar Mañarikua

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI>ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

ORG

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI

12 ...... LA RAMBLA

Remodelació

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT ODÓ,

71.

933112343.

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL

>ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE

NEA.

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

933111038. A TOTES LES DONES QUE

CUBA,

2.

CAN

GUARDIOLA.

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

>CORDADA, ASSOCIACIÓ

EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65.

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

DIMECRES, DE 17 A 19 H >AGRUPACIÓ

EXCURSIONISTA

MUN-

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA,

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA. CAT

>COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

14 ....... ZONES VERDES

Noves perspectives

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A 20H.

monogràfic

DEL

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

GENT GRAN (ADDEG). CENTRE CÍVIC DE

O 20-21H.

SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20. ACTIVI-

20 ....... SANT JORDI ‘17

Llibres andreuencs

24 ....... ESPORTS Futbol

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

TATS, TALLERS, REFORÇ DE MEMÒRIA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES >CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>CASAL SANT ANDREU. GESTIONAT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

PER: L’HARMONIA, FEDERACIÓ D’ENTI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20.

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

WWW.CASALSANTANDREU.CAT

5

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I >CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS,

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

CURSETS PER GENT GRAN.

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NIS TAULA, > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. >ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

>LA LIRICA DE SANT ANDREU

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

639010087 I 605383212.

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES.

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

>ATENEU HARMONIA

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ D’ENTI-

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20

JURÍDICA.

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

(F&C) WWW. ATENEUHARMONIA.CAT

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

625 ABRIL 2017.indd 5

27/03/2017 23:40:02

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece señora por horas, para cuidado de personas mayores para acompañar al médico, hacer recados. 9euros/hora. 610057773, Lina Estudiante de Fisioterapeuta da clases de todas las materias, (Matemáticas,Física, Química,Inglés y lenguas) tanto a chicos-as de primaria como de secundaria. Ha sido Premiado por la Generalitat por su Treball de Recerca. Preguntar por Sergio 933112807 / 626312762.

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09 Estudiante universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria. Móvil 626312762/ 648794344. También hace de canguro, de Lunes a Domingo.

Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Es necesita Sra per cuidar persona gran, amb referencies ... preguntar per Margarita. Telf: 617187995

625 ABRIL 2017.indd 6

Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

IMMOBILIARI

Es lloga plaça de parquing per cotxe gran al C/ Dublin (parquing Fabra) Maria Sopena tel: 9376218414 / 655116316.

85euros.

Es ven titol CN Sant Andreu per 749 euros, Angel 646309557 Vendo título del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762 Es venen dos títols CN Sant Andreu per 1200 euros. Un de sol per 650euros. Nuria: 93/345.16.28.

Es regala TV amb TDT inclós.

Gran, antiga pero en funcionament.

Angela, telf: 639183354

Es ven titol Club Natació Sant Andreu, per 650. Marta: 656601968-661311185.

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 933460337 Josep

Es ven Titol CN Sant Andreu, Telf: 93.346.47.25 Josep o Anna

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran + moto o dos cotxes petits). 120 Euros Telf: 637224107 Es lloga plaça de Parking per moto, C/ Joan Torras, 35Euros única planta. Telf. 617.187.995.

Es ven embarcació en bon estat amb complemens extras. Marca Zodiac marck11 Compac 3,80 x 1,67. Caracteristiques: motor fora bordaYamaha 8cv. Contacte: 609294141 Sr Juan. (Bon Preu).

C.N. SANT ANDREU Es ven titol CN Sant Andreu per 700 euros. Josep: 93.346.4725 680.139.015 Es ven Titol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848 Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807

DIVERSOS

Es ven moble auxiliar, per tele etc .amb dos calaixos en perfecte estat, mides 1,40cmsX53cms.

Preguntar Pilar. Preu 45euros.

93/1733285—93/8152131.

Disposo habitació per llogar amb dret bany, rentadora, cuina. Planta baixa amb pati petit. Ambient tranquil. 240 euros mensuals.

Es requereixen referencies. Telef 93/274.03.09.

MATERIAL DIDACTICO (flashcards, fichas, libros, etc.) para las CLASES de INGLES (Desde Beginners hasta Proficiency) busca nuevo/a propietario/a.

Contacta con Eva-Maria Sans en suenyoeningles@gmail.com.

Si tú no estás interesado/a, pero sabes de alguien que lo puede estar, por favor, no dudes en ponernos en contacto.

27/03/2017 23:40:03

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Borbons o democràcia

L

a Ley de Sucesión, aprovada per les Corts franquistes el 1947, definia l’Estat espanyol com un regne, confirmava el caràcter vitalici de Franco com a «caudillo de España y generalísimo de los ejércitos» i li conferia l’atribució de nomenar el seu successor, que ho seria a títol de rei.

Però el nomenament del príncep Joan Carles com a rei va haver d’esperar encara al juliol de 1969. Aleshores Franco va triar-lo tot valorant que havia «dado pruebas fehacientes de su acendrado patriotismo y de su total identificación con los Principios del Movimiento y Leyes Fundamentales del Reino». No cal dir que el jove príncep va ratificar en el seu jurament la seva lleialtat al dictador i la fidelitat a l’entramat legal que aquest havia edificat.

El 1975, i el 1979, molts catalans van creure que encara era possible que el Regne d’Espanya esdevingués una democràcia respectuosa amb les llibertats i amb la sobirania del nostre poble.

Ara ja no ho veiem així: la monarquia espanyola no es pot canviar perquè una àmplia majoria del Congrés espanyol no ho vol, ni és previsible que ho vulgui en un futur immediat.

Tal com diu Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona: «allò que comença malament acostuma a acabar malament».

En el referèndum del mes de setembre haurem de triar entre la monarquia espanyola o la República catalana, entre els Borbons o la democràcia.

Joan Andreu Blanchart i Toldrà

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

cap a peus | abril

La monarquia iniciada el 1975 manté, doncs, una certa continuïtat legal del règim feixista i n’ha conservat reductes antidemocràtics en el nucli dur de l’Estat espanyol. També continua la dinastia dels Borbons iniciada amb el rei Felip V, el rei que va abolir les constitucions de Catalunya i dels altres

regnes de la Corona d’Aragó, que «por justo derecho de conquista» van ser sotmesos a unes condicions legals i fiscals molt més dures, pròpies de països vençuts. A tall d’exemple, a Catalunya la pressió fiscal directa es va multiplicar per vuit: era l’inici de l’anomenat «espoli fiscal».

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

625 ABRIL 2017.indd 7

27/03/2017 23:40:03

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) / ANDREU CARRASCAL

El perfil de l’entitat...

S

ota el nom de la Fundació Eugen Bleuler s’aplega el nou local de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola al carrer Vallès, número 87, del nostre poble. La fundació rep el nom d’un psiquiatre suís que va encunyar termes mèdics com l’«esquizofrènia», entre d’altres. Beuler era maçó.

La maçoneria va néixer durant l’edat mitjana quan picapedrers, fusters i mestres d’obra s’organitzaven en gremis, els quals anomenaven «lògia» el lloc per guardar-hi els estris.

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola es defineix a la web de la pròpia entitat com una institució que «treballa per la millora material i moral de la humanitat». Els seus principis es basen en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Dins la maçoneria existeixen tres graus diferents: els aprenents, els companys i, en última instància, els mestres.

8

El local es va inaugurar l’1 d’octubre de l’any passat amb una jornada de portes obertes. I és que una de les raons de la nova etapa que volen iniciar és obrir-se a les entitats i a la societat, i deixar l’estigma de ser una societat secreta.

Des del Cap a peus vam tenir l’oportunitat de visitar-ne les instal•lacions, un espai de més de 1100 metres quadrats distribuïts en dues plantes.

A l’entrada del recinte trobem una zona de descans amb una barra de bar privada i més endavant, en un altre espai, hi tenim un panell amb figures rellevants tant de la història internacional com catalana, com per exemple el president Lluís Companys i Andreu Nin, antic dirigent revolucionari del POUM durant la Guerra Civil.

A més, també hi ha unes vitrines que contenen diferents objectes amb decoracions simbòliques maçòniques com l’escaire i el compàs.

625 ABRIL 2017.indd 8

El Centre Maçó de Sant Andreu Un dels quatre temples maçònics que hi ha al recinte és exactament el mateix que hi havia a l’antiga seu del carrer Avinyò de Barcelona, que ha estat traslladat peça per peça seguint els rituals maçònics.

D’altra banda, un dels altres temples té capacitat per a un centenar de persones i segueix la simbologia maçònica; darrere de la taula principal, situada a la paret d’orient, trobem tres vitralls, cadascun amb dibuixos diferents: la lluna, el delta maçònic (triangle amb l’ull que ho veu tot) i el sol.

El terra està enrajolat amb quadrants de color blanc i negre (com si fos un taulell d’escacs), també trobem tres columnes d’estil grec (jònic, dòric i corinti) i una pedra bruta, que simbolitza la recerca de la perfecció de l’home, el seu desenvolupament espiritual.

Tot el temple està recobert d’un cel nocturn estrellat.

Finalment ens diuen que una part del local s’obrirà com a botiga per comprar-hi objectes i llibres de l’àmbit de la maçoneria i s’hi faran cursos i conferències.

La fundació rep el nom d’un psiquiatre suís que va encunyar termes mèdics com l’«esquizofrènia»

Si voleu més informació, només cal que entreu a la seva web www.glse.org.

David Royo

27/03/2017 23:40:08

cap a peus | abril

PLAID ELABORAT PER LES SENYORES DEL TALLER DE PACHTWORK DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

9

LA RECOLECTA SERÀ DONADA AL BANC DELS ALIMENTS EL SORTEIG SERÀ EL DIA 8 DE JUNY DE 2017 (ONCE)

625 ABRIL 2017.indd 9

27/03/2017 23:40:15

l’entrevista | Pilar Mañarikua | PROPIETARIA DE LA BOTIGA ANDREUENCA ERETRON

“Encara que sigui complicat, les entitats s’haurien d’esforçar perquè el comerç andreuenc no mori”

E

retron portava en mans de la Pilar des de 1953 fins al 2017, quan l’ha hagut de tancar per problemes de salut.

El seu nom ve d’una variant de elektron -electricitat en eusquera- que li va posar el seu pare, un refugiat basc de la Guerra Civil que va venir a Sant Andreu a viure amb la seva dona del Maresme. La Pilar explica que el seu marit Carles i la seva filla van ajudar molt però no davant el taulell sinó que es va implicar amb la seva feina també. Tots tenien un paper important en la botiga que era la seva llar.

10

Quina és la història de Eretron?

“Encara que la botiga sempre s’ha dit de la mateixa manera, abans tothom li deia La Quimeta per la meva mare. I crec que som el que som per tot aquest inici. Tot va començar amb un taller petitet que portava el meu pare i la meva mare venia al aparador del local tota mena de bombetes o làmpades. Quan sonava la sirena de Can Fabra, la meva mare obria la persiana i les dones passaven per demanar el que necessitaven abans d’anar a treballar per apuntar en una llista el que volien i tenir-ho preparat quan sortissin. A partir d’aquí, ens vam anar fent més grans amb el temps. . A mesura que el taller es va anar fent més gran, la botiga es va transformar, va anant canviant d’aspecte”.

Quins són els teus primers records de la botiga?

“En arribar a casa, l’ambient era sempre el de la botiga.

La planta de sota era la botiga i la planta de dalt era la casa però hi passàvem més hores a la botiga. Arribava de l’escola i ja em quedava a la botiga; deixava la cartera en un racó i em posava a ajudar amb molta naturalitat. La família i els amics sempre hi voltaven per allà. Els diumenges tampoc era dia festiu perquè la gent que necessitava alguna cosa picava a la porta i ho demanava. Era una botiga que pretenia fer un servei total al veïnat i això va fer que s’establissin vincles molt ferms entre els veïns i la botiga. Ens ajudaven els uns als altres. Ho he viscut a flor de pell des de petita i ho he intentat mantenir sempre. No hi ha res millor que poder-me comunicar amb els veïns i viure històries tots plegats. Més que un negoci lucratiu, ha estat una manera de guanyar-me la vida dignament amb el record d’haver tingut el recolzament de persones que et feien el camí més planer i viceversa. I ara encara que fa 30 anys que va morir la meva mare, la gent encara la recorda sovint amb bones paraules.

Això és el que em va donar força”.

Què et va fer prendre la decisió de fer-te càrrec de la botiga?

“El meu pare es va posar malalt i cada any que passava

625 ABRIL 2017.indd 10

teníem més extensió de botiga al local i menys taller. Jo tenia 18 anys i volia començar una carrera. Però havia de decidir entre seguir estudiant o posar-me a treballar per ajudar a la mare mentre ella cuidava del pare. I així va ser com vaig decidir ferme càrrec de la botiga. Vaig pensar que ja tindria temps per estudiar en un futur. No vaig anar a la universitat finalment. El meu germà havia obert un altre taller a Sant Andreu per posar amb ell els treballadors que teníem a la botiga i jo em vaig quedar amb tot el local. En posar-me davant de la botiga vaig canviar la decoració afegint més làmpades, després mobles i coses de regals”.

Com era el dia a dia al teu Eretron?

“Quan vaig agafar jo la botiga, vaig decidir donar-li un toc més sofisticat quant a la decoració però l’esperit seguia essent el mateix que m’havia inculcat la meva mare. Ella finalment també es va posar malalta, però sempre va voler seguir a la botiga en una cadireta asseguda, com si fos la nostra cosa. De fet, quan dèiem anem a casa, volíem dir que anàvem a la botiga”.

Per què la vostra botiga ha estat un punt de reunió dels veïns i veïnes andreuenques?

“Ràpidament, els meus pares es van integrar al poble perquè mantenien la manera de fer de les seves arrels, l’estil de poble.

Amb els veïns del costat tenim una relació quasi familiar i a poc a poc, s’anava ampliant el cercle. Els dies especials de l’any com el dia de reis celebràvem a la botiga amb amics i veïns el tortell. Fèiem el mateix també per Sant Antoni i seguíem la resta de tradicions festives per compartir-les amb els amics de Eretron. Alguns amics bromegen i m’han dit que ara que tanco hauria de convertir la botiga en un centre de reunions” Quina relació tenia la vostra botiga amb el comerç local i la resta de comerços del voltant?

“Perfecta. Mai hem tingut cap por que obrissin una nova botiga andreuenca, al contrari. Nosaltres creiem que com més botigues obertes, millor. Nosaltres vam ser també un dels fundadors de l’Associació de Comerciants de Sant Andreu Nord. Sempre hem impulsat la idea de com més siguem millor. No he tingut cap problema amb cap comerç veí. El que buscava era que ens ajudéssim entre tots per poder continuar existint perquè cada vegada en som menys”.

Com pot sobreviure actualment el comerç local? “És difícil mantenir-se, molt difícil. Ningú ens va ajudar més que

27/03/2017 23:40:15

Mosaic de fotografies de la botiga durant el Nadal i Els Tres Tombs / CARLES VINYALS

Eretron ha sabut cuidar dels seus clients.

“El que fa desarrelar-se algú d’un lloc és la falta d’afecte i proximitat. Quan tu vas a La Maquinista, els venedors estan allà per fer la seva feina i el que a tu et passi o el que t’emportis els importa poc. Penso que les botigues de Sant Andreu són les que fan el poble. Un carrer sense botigues locals és mort perquè no té llums i no hi ha una referència pels veïns de prop ni tampoc un lloc a on acudir, sobretot per nens o gent gran, que se senten més sols. La gent et veuen al carrer i et saluden amb petons i per a mi, no hi ha millor recompensa que això. Jo no tenia cap vocació de botiguera i és la millor decisió que he pres en la meva vida perquè t’enriqueix per dins de manera brutal. En un principi era un sacrifici per amor als meus pares i després es va convertir en una feina meravellosa. Les diferents generacions de famílies de clients passen per la botiga

625 ABRIL 2017.indd 11

i tu passes a ocupar una petita part de la seva història”.

Què fan ara les dues antigues empleades?

“Les dues noies han cobrat una indemnització en tancar. Actualment, una ja està treballant i l’altre ja està a punt de treballar.

Eren dues noies que valien molt i ens vam fer un bon equip.

Treballàvem amb il•lusió i alegria”.

I què serà de l’Eretron?

“D’alguna manera, però no de qualsevol, llogarem el local. La meva idea és llogar-li a algú que vulgui continuar amb un comerç local. També la meva filla està estudiant música i també m’ha dit que potser li agradaria muntar alguna cosa a casa dels avis per poder tornar-hi sempre quan acabi d’estudiar. Però clar, la vida canvia en cada moment i realment no se sap. El tarannà del comerç ha canviat moltíssim. Ja no hi ha aquesta proximitat humana. Tot funciona per interessos propis. I aquesta és la tendència que seguirà perquè l’ajuntament tampoc dóna l’ajuda que necessitaria aquest tipus de comerç, encara que sigui complicat, les entitats s’haurien d’esforçar perquè el comerç andreuenc no mori i el poble continuï viu i sense empobrir-se. Intentar reconvertir el comerç local, potenciar aquesta manera de fer.

Però En Comú i la resta d’administració no ha valorat gaire al comerciant. I aquest problema necessita solucions a llarg termini que encara ningú ha proposat. Potser amb la Independència ho veiem més clar i recuperem l’esperit català de petit comerciant.

Però, per això també penso que per aquesta part de l’essència que s’està perdent és un bon moment per acabar i quedar-me amb el record del què per a mi és el comerç local real”.

Alba Cabrera

cap a peus | abril

nosaltres mateixos i entre els mateixos comerciants. Ens vam unir per fer una mica més de força. Tot i que al principi era molt precari organitzant rues de carnestoltes, ara ja està tot més engranat. Ho vam fer perquè volíem seguir oferint un servei al poble, no com una empresa sinó com un ajut.

Crec que aquesta és la manera de subsistir perquè no podem lluitar contra La Maquinista o l’Hipercor. Hem de diferenciar-nos pel nostre tracte, fer el que els grans centres comercials no poden fer. És la manera de fer que la gent torni, buscar el que manca i donar-lo com a resposta. I ara quan he tancat m’he adonat que conec mil històries de molta gent i que quan em trobo amb algú, recorden el que he fet per ells i són fidels fins que marxes i quan ho fas, els hi dóna pena perquè uns ens preocupem pels altres.

11

27/03/2017 23:40:17

URBANISME ANDREUENC

Remodelant La Rambla

P

assejant avui Rambla amunt, o avall, costa creure que ja hagin passat més de 22 anys de la seva reobertura. Per a molts passejants (sobretot els més joves), la Rambla sempre ha estat allà. Però abans d’abordar la notícia de l’actual remodelació, és obligat recordar que la Rambla originària, urbanitzada el 1869, va ser reconvertida en una via ràpida de més de quatre carrils l’any 1969. Eren temps de dictadura, i les persones, la història i, en general, els drets de la ciutadania eren trepitjats sense miraments a l’hora de planificar l’urbanisme.

Restablerta la democràcia, la recuperació d’aquest element central de Sant Andreu va ser una de les reivindicacions veïnals més destacades dels anys vuitanta, ja que durant gairebé 10 anys es va lluitar per poder restablir allò que mai s’hauria d’haver tret. Avui, passades dues dècades de passejades, era ja necessari arreglar-ne el paviment. Les lloses del terra s’estaven esquerdant i suposaven un risc cada cop més evident.

Amb el primer tram enllestit es pot observar que es canvien les lloses per un paviment d’asfalt. És una opció que permet una intervenció poc costosa i n’abarateix el manteniment. Seguint la reordenació que es va acordar, el terra tindrà una part llisa, pensada per a la ubicació de les terrasses, i una part rugosa, que serà l’espai destinat a passejar. En aquest primer tram les obres s’han allargat força, sobretot pel fet que inicialment es va pintar el terra amb un gris clar que va haver de ser substituït per un color més fosc. Esperem que amb l’experiència adquirida la remodelació dels trams següents sigui més ràpida.

La remodelació es farà amb quatre trams diferenciats, i seria bo donar prioritat i planificar amb molta cura els trams centrals, els que van del carrer Gran fins al carrer de les Monges, i de Monges fins a Concepción Arenal. Són molts els comerços

que se’n poden ressentir i moltes les molèsties que poden provocar als veïns. Ja hem iniciat la primavera i seria força molest que les obres es prolonguessin indegudament si no volem recordar l’estiu del 2017 com l’estiu sense Rambla.

La remodelació no ens ha de fer oblidar que segueix ben present una reivindicació que ve de lluny: la unificació de les rambles, és a dir, unificar la rambla de Prim amb Onze de Setembre, unir Sant Andreu i Sant Martí tot creant una llarga via que permetria passejar fins al mar. Avui, les obres de l’alta velocitat fan que hi hagi un retard preocupant. Per unir les rambles cal primer poder construir un dipòsit d’aigües per sota d’on es faria la unió.

Però per fer el dipòsit, cal fer primer el col•lector d’aigües de Prim que ha de fer ADIF. Aquestes obres, que ja haurien d’estar fetes fa uns anys, han estat tot just ara autoritzades pel Ministeri de Foment. Un cop fet el col•lector, l’Ajuntament podrà iniciar la construcció del dipòsit d’aigües, i a partir d’aquí es podria fer la unió de les rambles. L’Ajuntament mirarà la viabilitat de fer les obres de manera simultània. Esperem que sigui així, perquè si no, es pot donar el cas que quan s’uneixin les rambles haurà passat tant de temps que potser caldrà remodelar-ne el paviment altre cop!

Les terrasses L’Associació de Veïns de Sant Andreu s’ha adherit al manifest per la regulació de les terrasses promogut per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) el qual ens posa en alerta sobre l’excés d’ocupació de voreres i places, i que cal tenir present que la defensa i preservació de l’espai públic com a dret col•lectiu està per sobre dels interessos privats.

Per bé que per al cas de la Rambla la presència de terrasses es dona per descomptat i, de fet, configura una part del caràcter del passeig, cal tenir present que cal preservar una ordenació equilibrada dels usos de l’espai públic.

Xavier Aragall

12

Aspecte actual de la part final de La Rambla després de la remodelació / CRISTINA PLA

625 ABRIL 2017.indd 12

27/03/2017 23:40:29

625 ABRIL 2017.indd 13

27/03/2017 23:40:32

625 ABRIL 2017.indd 14

27/03/2017 23:40:36

Parc de Can Fabra / LAURA NIUBÓ

Xavier Aragall Nous parcs i nous jardins permetran redibuixar la presència del verd a Sant Andreu

S

embla que s’han posat en marxa dos projectes importants: d’una banda, pròximament s’iniciarà la urbanització del parc Antonio Santiburcio als terrenys de les Casernes i d’altra banda, el projecte d’urbanització de l’entorn dels carrers Lanzarote i Residència. Pensant més a llarg termini, hi ha el projecte del Parc Lineal de l’Alta Velocitat que rebrà el nom del Parc del Camí Comtal. Un projecte ambiciós que en el tram corresponent a Sant Andreu comportaria un nou parc urbà que avui es troba completament aturat.

cap a peus | abril

Avui dia podem dir que prop de casa tenim diversos jardins però no podem parlar encara d’un parc urbà com cal. Per bé que als límits de Sant Andreu hi trobem dos parcs importants com el de la Pegaso i el de la Maquinista i una mica més enllà el parc de la Trinitat ofereix un ampli espai verd, aquests queden una mica lluny.

15

Així mateix, hi ha també previstes la construcció d’altres àrees verdes que cal tenir presents en la reivindicació veïnal per tal que arribin a bon port. Es tracta de tres zones: l’àrea verda que es faria a la cruïlla de Pare Manyanet amb Can Portabella, avui urbanitzada de forma provisional, de l’espai que hi ha a l’avinguda Meridiana, Gran de Sant Andreu i Passeig Santa Coloma a l’alçada de la benzinera i finalment la de les cases del Carrer Virgili, projecte reivindicat darrerament per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

625 ABRIL 2017.indd 15

27/03/2017 23:40:38

Abre florit a Can Fabra / LAURA NIUBÓ

Un dèficit que ve de lluny La manca d’espais verds a Sant Andreu en particular i a la ciutat de Barcelona en general va ser una més de les herències del l’administració franquista. Durant el gran desenvolupament urbanístic que hi hagué als anys 60 i 70 es va duplicar la superfície construïda, mentre que només es van crear sis parcs, tres dels quals a Montjuïc! Es va créixer desordenadament i girant l’esquena al verd.

No és estrany que amb l’arribada de la democràcia molts moviments veïnals lluitessin per aconseguir zones verdes en aquells espais que encara estaven lliures de construcció o bé que po-

625 ABRIL 2017.indd 16

guessin ser aprofitats per a nous usos públics. Va ser el cas a Sant Andreu amb la llarga lluita per la recuperació de Can Fabra per a fer-ne zona verda i equipaments.

La conversió en parc d’antigues estructures industrials que havien quedat sense ús va ser una característica d’aquells anys, el Parc de la Pegaso a la Sagrera o el Parc del Clot (al barri del Clot) en són exemples.

La reivindicació del parc a l’espai de les casernes, enllaça amb aquesta tradició de lluita veïnal en tant que es vol una zona verda, i també equipaments, en espais que han quedat lliures de construcció.

27/03/2017 23:40:45

Les àrees verdes van canviant Una dimensió diferent i més estratègica es dóna en el cas del Parc del Camí Comtal que és el nom que es donà al projecte del Parc Lineal que ha de vestir l’àrea del tren d’alta velocitat. Avui completament aturat, entronca amb una planificació d’urbanisme sostenible que projecta vies verdes que enllacen diferents espais verds entre si mateixos, fins a arribar a àrees forestals o a les lleres dels rius. En aquest cas aquest parc oferiria un espai verd continu des del parc del Clot fins a les recuperades lleres del Besòs, alhora que per sota passarien mitjans de transport estratègics com els trens de Rodalies i d’alta velocitat.

La importància de les zones verdes Dins dels entramats urbans les zones verdes aporten sobretot dos elements clau. D’una banda es pot dir que tenen un important impacte social, ja que com a espai públic, actuen com a element de millora de la qualitat de vida i benestar de la població dins de la ciutat. És un espai de trobada, d’esbarjo i joc pels petits, de passeig, lleure i descans per als més grans.

Al número del passat juliol del De Cap a Peus nº618 parlàvem de com el carrer ha perdut el paper que tenia abans i apuntàvem que la motorització ha esdevingut central en l’organització de les ciutats i per tant ha determinat molt l’espai públic.

Avui només es pot jugar en espais allunyats dels carrers transitats. Per aquest motiu als carrers no s’hi juga i és als parcs, jardins i places on es concentra avui en dia el joc al carrer. Avui doncs és als parcs i jardins on es comparteix el joc i moltes experiències quotidianes, pensem només amb el dinamisme que tenen els jardins de Can Fabra.

D’altra banda, en l’àmbit mediambiental, els espais verds són clau perquè regulen la temperatura i la humitat. Produeixen oxigen i filtren la radiació i a més absorbeixen els contaminants i esmorteeixen els sorolls.

No es tracta d’un aspecte menor, ja que avui tot plantejament urbanístic ha de tenir present la reducció de la contaminació de l’aire, que com vam veure en el De Cap a Peus nº623 és un dels principals reptes de futur per al benestar i la salut dels habitants de les àrees urbanes.

cap a peus | abril

Però les velocitats en la planificació i execució urbanística poden arribar a ser molt lentes. No deixa de ser sorprenent que a Sant Andreu estiguem reivindicant de manera simultània zones verdes que segueixen el patró dels anys vuitanta de recuperació d’espais no edificats o alliberats (com és el cas de les casernes) davant d’un dèficit de zones verdes, alhora que ens hem de posicionar i incidir en el disseny d’un parc que s’ha planificat des de la perspectiva de l’urbanisme del segle XXI. En aquest marc no hem de perdre de vista un nou element que s’ha detectat recentment en relació als parcs urbans i que ens informa d’un efecte no desitjat respecte a les àrees verdes. Amb un nom ben complicat com és el de “gentrificació verda” s’ha detectat una substitució de població arran de la creació parcs urbans, cinturons verds o corredors ecològics, que atrauen nous habitants amb més poder adquisitiu, provocant un augment del preu de l’habitatge i que té com a resultat el desplaçament de la població original. És un fenomen que es dóna arreu d’Europa i a Barcelona el nou Parc del Poblenou ha generat aquest efecte inesperat en les àrees que hi ha al voltant del parc. No és desgavellat preveure que el dia que el parc lineal del Camí Comtal

estigui fet, pugui produir aquests efectes, caldrà aprendre de casos com el del Poblenou per no repetir errors.

17

Espai on anirà la zona verda dels carrers Lanzarote i Residència / LAURA NIUBÓ

625 ABRIL 2017.indd 17

27/03/2017 23:40:52

En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un mínim entre 10 i 15 metres quadrats d’àrea verda per habitant. Avui, en l’àmbit del districte a Sant Andreu ens corresponen 3,9 metres quadrats de verd urbà per habitant, lluny de les recomanacions de l’OMS i gairebé la meitat de la mitjana de la ciutat de Barcelona. Només en zones densament poblades com l’Eixample i Gràcia tenen menys espai verd per habitant que Sant Andreu.

Així mateix, la gran majoria d’aquest verd urbà, tres quartes parts, correspon a jardins i arbrat, mentre que només un quart correspon a parcs urbans. Lluny de la mitjana de la ciutat on l’espai verd està repartit gairebé al 50% entre parcs urbans i resta de verd urbà. Només a l’Eixample aquest percentatge és similar, mentre que a la resta de districtes veïns com ara Sant Martí o Nou Barris, l’espai de verd destinat a parcs urbans dobla el de Sant Andreu.

Projecte d’urbanització de l’entorn dels carrers Lanzarote i Residència Aquesta actuació transformarà en àrees enjardinades els actuals solars que hi ha en aquesta zona. Es preveu fer-hi àrees de joc infantil així com zones d’exercici per a la gent gran. Aquesta nova àrea verda serà limítrof amb els Jardins de la Casa Bloc, donant pas a un entramat de zones enjardinades que de ben segur suposarà una transformació significativa d’aquesta part de Sant Andreu.

Descripció dels parcs previstos Les noves perspectives que tenim de cara a les zones verdes giren al voltant dels nous projectes aprovats recentment i que permeten pensar en la possibilitat de tenir pròximament un nou parc i nous espais verds que serviran per pal•liar el dèficit verd que abans esmentàvem.

El parc de les Casernes Amb el nom d’Antonio Santiburcio, que fou tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona pel districte de Sant Andreu l’any 1987, s’iniciarà aquests mesos vinents la primera fase d’aquest parc, pel qual s’han previst que tingui jardineres aromàtiques, zones per passejar i una font. Per aquesta primera fase, les obres duraran uns 10 mesos. La resta de parc s’urbanitzarà més endavant i preveu tenir una zona de joc infantil i més zones enjardinades.

18

Imatge del projecte de la primera fase del parc de les Casernes / AJUNTAMENT DE BARCELONA

625 ABRIL 2017.indd 18

Plànol i fotografia aèria de la zona verda prevista en l’espai comprès pels carrers de Lanzarote, Residència, Gran de Sant Andreu, Eiximenis, Valentí Iglesias i el passeig de Torras i Bages / AJUNTAMENT DE BARCELONA

27/03/2017 23:40:55

apunt tècnic | A llarg termini el Parc del Camí Comtal | XAVIER ARAGALL Si bé totes les obres relacionades amb el Tren d’Alta Velocitat (TAV) són d’importància estratègica per la ciutat i el país, el parc que es farà sobre les infraestructures ferroviàries està cridat a tenir un impacte de gran transcendència per Sant Andreu.

El projecte guanyador el 2011 mostrava un projecte ambiciós i ben elaborat. Un projecte que vol teixir complicitats per allà on passa, el seu nom evoca al recorregut del Rec Comtal i preveu un disseny de jardins atractiu i innovador.

Cinc grans trams configuren un parc lineal que va des del pont de Calatrava (Bac de Roda) al Clot fins a la zona de Baró de Viver.

Afecten directament a Sant Andreu uns trams que reconfiguren totalment el tram del carrer Josep Soldevila, davant de les vies, l’estació de Sant Andreu Comtal i tot l’espai de vies que separa el barri de la Maquinista.

Però per poder fer tot aquest parc cal primer construir la llosa que cobrirà tot l’espai de les vies i lamentablement les obres del TAV estan aturades a causa de l’opreació Yogui, una presumpta trama de corrupció que alterava fraudulentament les despeses de les obres.

De moment, fa més de 6 anys que hi ha retard i el desbloqueig de la situació es veu lluny. L’única notícia positiva que ens ha arribat recentment és que s’ha iniciat la licitació d’obres per urbanitzar provisionalment algunes zones al voltant de les obres en l’àmbit de Sagrera.

Així mateix aquest projecte avui aturat afecta també l’àrea verda de Pare Manyanet amb Can Portabella, avui urbanitzat de forma provisional. La zona verda definitiva està vinculada al Parc Lineal. En la mateixa situació es troba l’espai del carrer Josep Soldevila entre Sant Adrià i Parellada.

Finalment també hi ha pendent des de fa molts anys l’espai comprés entre Av. Meridiana, Gran de Sant Andreu i Passeig Santa Coloma. Aquesta zona verda està pendent des de l’any 1983 i és propietat de l’Ajuntament via expropiació. Però de moment encara hi ha una benzinera que ha de marxar i un aparcament precari de camions i furgonetes.

cap a peus | abril

19

Imatge del projecte del Parc Lineal que compren el carrer Josep Soldevila des de Pare Manyanet fins a l’estació de Sant Andreu Comptal / BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT

625 ABRIL 2017.indd 19

27/03/2017 23:40:59

SANT JORDI 2017 AL POBLE

Llibres sobre Sant Andreu

H

a començat el mes d’abril i Sant Andreu ja fa olor de primavera, de roses i…de llibres. Com cada any, per Sant Jordi tots sortirem a passejar per les parades del carrer buscant el nostre llibre somiat, o bé el llibre somiat de la persona estimada. El cas és tornar a casa amb un o diversosvolums sota el braç, i amb el desig de trobar aviat el moment per descobrir què amaguen les seves pàgines.

Un dels llibres que podem trobar aquest any sobre una de les entitats més emblemàtiques de Sant Andreu és Els Catas, segle i mig (1866-2016). Del Casino La Ilustración al Centre Cultural Els Catalanistes, de Joan Pallarès. Un repàs, amb un centenar de fotografies, a la història del Centre Cultural Els Catalanistes, que va néixer com un grup de lectors, va patir els anys de postguerra i dictadura i finalment s’ha consolidat com una entitat que promou la cultura i l’esport a Sant Andreu. Val la pena conèixer-ne la història.

20

Joan Pallarès és escriptor, historiador i periodista. Ha escrit diversos llibres centrats en la història de Sant Andreu i la Sagrera, com ara La Mundeta, la Califòrnia dels estafadors i altres històries de sang i fetge a Sant Andreu i la Sagrera entre 1914 i 1932. El llibre pren el nom d’una dona resident a Sant Andreu, gairebé analfabeta, que va arribar a estafar més de sis milions de pessetes, i recull en 86 pàgines la part menys amable de la història de Sant Andreu. A través de la narració de crims, estafes i altres delictes, també descobrirem els greus problemes socials de l’època: l’analfabetisme, la pobresa, la desesperació, la manca d’assistència sanitària o de serveis socials, etc.

625 ABRIL 2017.indd 20

Seguint el nostre recorregut editorial sobre la història de Sant Andreu, a principis del desembre passat es va presentar a la Biblioteca Ignasi Iglésias el Llibre de Finestrelles 9: Josep Domènech i Estapà. Últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897).

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias publica un volum cada any sobre la història de Sant Andreu i del pla de Barcelona, i en aquesta darrera publicació l’autor, Sergio Fuentes Milà, doctor en Història de l’Art, fa un repàs per la biografia de l’arquitecte Domènech i Estapà, conegut a Sant Andreu per la restauració de la parròquia i de la seva cúpula.

A l’anterior volum de la col•lecció de Finestrelles, Història dels carrers de Sant Andreu de Palomar, els historiadors Jordi Petit i Gil i Jordi Sánchez Ruiz, en col•laboració amb l’arquitecta tècnica Alejandra García Álvarez, i fruit de quatre anys d’investigació i documentació, fan un recull de la història i dels diferents noms que han tingut 135 dels carrers més antics de Sant Andreu de Palomar.

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias publica un volum cada any sobre la història de Sant Andreu

Si busquem una obra amb més contingut gràfic, hem de mencionar Sant Andreu de Palomar desaparegut, de l’historiador Pau Vinyes i Roig. Una joia impresa que recull, a través d’imatges antigues, la història de Sant

27/03/2017 23:41:02

motius emocionals i perquè resisteix en una Barcelona turística”.

Sense dubte, aquest any tenim un gran ventall de llibres sobre Sant Andreu per escollir, per gaudir o per regalar:un motiu més que suficient per sortir al carrer en un dia tan emblemàtic per a les lletres catalanes.

Míriam Pérez cap a peus | abril

Andreu des del segle XIXfins a l’arribada del metro al nucli antic, l’any 1968. Un conjunt de fotografies en blanc i negre, amb text del mateix autor i pròleg de l’historiador andreuenc Jordi Rabassa Massons.

En Pau Vinyes i Roig va néixer a Sant Andreu, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i ha publicat, com a autor o coautor, diversos llibres sobre Sant Andreu de Palomar i sobre la Segona República a Catalunya. A més, col•labora en diferents publicacions locals i recentment ha fundatl’editorial Llop Roig, amb l’objectiu de distribuirllibres d’àmbit local, gràfics i que permetin la interacció entre diverses generacions.

El periodista i dibuixant andreuenc Dani Gómez -que també s’encarrega de la vinyeta de la nostra revista- proposa a A peu per Sant Andreu una visita als llocs que ell considera més emblemàtics a través dels seus dibuixos fets amb aquarel•la. Es tracta d’un itinerari circular que neix a l’estació de Sant Andreu Comtal i recorre els indrets més coneguts que han marcat la infantesa i la joventut de l’autor. Un viatge fascinant que ens permetrà redescobrir la plaça Comerç, les arcades de la plaça Mercadal o la taverna de Can Roca, entre d’altres.

Ja de tornada al present, destaquem la nova novel•la d’en Sergi Pons Codina, Dies de ratafia.Els protagonistes de l’obra són dos joves que viuen a Sant Andreu i es dediquen a destil•lar ratafia cercant les plantes del voltant. Segons les paraules del mateix autor, el fet que els personatges facin ratafia és una manera de resistir-se a la modernitat que ens fa perdre la identitat.

Precisament l’autor va escollir Sant Andreu com a escenari “per

625 ABRIL 2017.indd 21

27/03/2017 23:41:04

La tancada de les dones de la Motor Ibèrica Es compleixen 41 anys d’una de les primeres reivindicacions amb posterior ressò internacional del moviment veïnal de les dones a Catalunya

S

et mesos després de la mort del dictador Francisco Franco el franquisme encara bategava. Però Sant Andreu i la seva gent van ser lluitadors i reals acollidors de la democràcia. L’1 de juny de 1976 més d’un centenar d’esposes de treballadors acomiadats de Motor Ibèrica –fàbrica andreuenca de camions- van iniciar una tancada a la parròquia de Sant Andreu de Palomar per reclamar la readmissió dels seus marits i fills als llocs de treball.

Mentre les dones de Motor Ibèrica amb els fills i filles vam romandre tancades durant quasi tot mes d’abril a la parròquia de Sant Andreu de Palomar fins que van ser brutalment desallotjades per les autoritats, els veïns i les veïnes es van solidaritzar aportant aliments, roba i oferint suport logístic a la tancada.

L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar va coordinar l’ajut exterior de les tancades i molts comerciants i individuals van aportar provisions.

Per això el passat 4 de març es va celebrar la inauguració d’una mostra itinerant que ha voltat per Sant Andreu durant els caps de setmana del mes de març. La mostra s’inclou dins del projecte «Lluites compartides» i ha estat organitzada i produïda per Òmnium Cultural de Sant Andreu amb la col•laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. En l’acte inaugural que es va celebrar a la Parròquia i va intentar ser un testimoni en memòria de tots els noms que van participar de la tancada. El va moderar la periodista andreuenca Jordina Tarré i l’historiador Jordi Rabassa va explicar breument el context històric de la tancada, que es pot trobar explicat també al següent enllaç del seu blog: http://perquehovull.blogspot.

22

Placa en memòria al costat de la parròquia de la plaça dones de la Motor Ibèrica / AVV

625 ABRIL 2017.indd 22

com.es/2016/03/la-tancada-de-motor-iberica-des-dels.html Seguidament, l’acte va comptar amb la ponència de Núria Gisbert, una de les dones de la tancada que, tot i que formava part del comitè del PSUC, també tenia la seva vessant cristiana amb Càritas. “A l’entrar a l’Església em queien les llàgrimes al recordar aquesta lluita, una lluita de dones en un moment on el col•lectiu femení depenia molt dels homes i tenia por”. Gisbert destaca que aquesta unió entre associacions civils i la parròquia andreuenca va ser molt important i encara que “no tots els capellans eren de la mateixa ideologia però sí que estaven tots per la democràcia”. L’activista remarca que aquesta reivindicació va ser un model a seguir per a tota Barcelona i un símbol d’aixecament i perseverança per demostrar que es poden aconseguir els propòsits.

Després va intervenir en Francesc Porret, president de l’AVV en aquells moments, per recordar que aquesta tancada “va ser molt complicada perquè l’Església no tenia la capacitat per si sola d’acollir a tantes persones i encara va rebre ajuts per donar suport a unes dones que volien ajudar en la lluita dels homes. Sant Andreu va ajudar-les”. A més, considera aquesta reivindicació com un precedent per altres com les de l’Amnistia, l’Estatut d’Autonomia, les dels ajuntaments democràtics i lluites també obertes per l’AVV en aquell moment que es van enfortir arran de la tancada.

En Jaume Domènech va apuntar que “les generacions reivindicatives més joves estaven bàsicament formades per homes i aquesta tancada va marcar el camí que les lluites havien de ser compartides també amb les dones per ser realment lluites”.

I el fill de l’activista andreuenca Isabel Roig, en Pau Vinyes, va explicar que la seva mare va ajudar amb la logística i a casa dels seus pares venien els nens i nenes a dutxar-se i també va aportar a l’acte un muntatge audiovisual de valor històric que va gravar el seu pare al terrat de casa sobre els dies de la tancada.

Finalment la Maruja Ruíz, una de les impulsores de la tancada va explicar algunes anècdotes i potser la part més humana i vivencial de la tancada: “Quien olvida su historia no rectifica sus errores. Y el problema es que se está olvidando todas estas luchas. Llegamos a hablar con el padre del rey sobre la causa. Fue muy difícil porque la lucha de los trabajadores no se oía... pero las mujeres se quedavan porque la solidaridad que se desprendía no la había en otro sitio. Al salir de la encerrada, se unieron a las associaciones civiles porque la experiencia les abrió los ojos y las hizo menos ignorantes. Mujeres que decidieron por sí mismas quedarse, mujeres que no tenían ni experiencia politica ni laboral y que después de eso decidieron adherirse al movimiento vecinal y a trabajar”.

Alba Cabrera

27/03/2017 23:41:05

Hivern?

L’hivern meteorològic, la sensació que un any més ha passat de llarg

P

L’escola té prevista l’ampliació de les seves instal•lacions per adaptar-se a la implantació d’una nova línia per aconseguir cobrir les necessitats d’equipament

E

l Consorci d’Educació de Barcelona ha decidit ampliar les instal•lacions de l’Escola Ignasi Iglesias, ja que aquest any ha hagut d’ampliar una nova línia. El projecte consistirà en desmuntar l’actual poliesportiu que es troba contigu a l’escola, i ubicar-hi els nous espais. Llavors, l’escola quedaria dividida en dos edificis; en un hi haurien els cursos de primària i en l’altre els cursos d’infantil junt amb la biblioteca i algunes aules complementàries. S’espera que el projecte s’acabi de definir al mes d’abril i està previst que finalitzi abans de l’estiu i es liciti l’obra aquest mateix any.

Per tant, les obres podrien començar al gener del 2018 per tal que en el curs escoles 2019-2020 ja fossin operatives les instal•lacions.

En el mes de febrer de l’any passat, es van reunir els representants de l’AMPA amb els càrrecs del Districte de Sant Andreu per demanar que s’aturés el projecte d’ampliació ja que aquesta diuen “a l’antic edifici de la Masia de Can Carasses no té espai per a tants nens i la solució no son posar barracons”.

Actualment, mes de 650 alumnes fan ús de les instal•lacions; pel mati els estudiants de l’Escola Ignasi Iglesias i l’Escola Bressol El Palomar i per la tarda les fan servir jugadors de bàsquet que entrenen dins la Secció Esportiva de Sant Joan de Mata que es la entitat gestora de l’equipament.

cap a peus | abril

er fer balanç de l’hivern meteorològic hem d’analitzar les dades del desembre, gener i febrer. Aquestes ens diuen que gener ha estat un oasi fresc i mogut en un entrepà d’un desembre i febrer càlids i tranquils. Desembre es va situar en 1,7 ºC per sobre de la mitjana, i febrer en 2,5ºC per sobre, superant fins i tot el febrer de 2016, el qual tenia el registre més elevat des del 2004 al nostre observatori. El punt dissonant el va donar gener amb una temperatura mitjana de -0,7 ºC per sota del que tocaria. El balanç global de l’hivern ens dona una mitjana de 12,7 ºC, que són 2,1 ºC per sobre de la mitjana.

Vam tenir un intent d’entrada freda entre el 17 i el 20 de gener, quan fins i tot vam veure algunes fonts amb una fina capa de glaç. Després d’aquest episodi va arribar un temporal de gregal i llevant, amb pluja, molt de vent i sobretot molta mala mar.

Aquest temporal va suposar un canvi de masses d’aire i va donar pas a una nova massa molt més temperada, podríem dir que vam passar d’una massa polar o polar continental a una massa mediterrània o subtropical.

Pel que fa a pluges, l’hivern ha estat sec amb un registre total de 76,6 mm en els tres mesos, repartits en 20,4 mm al desembre, 30 mm al gener i 26,2 mm al febrer. Per tal que ens en fem una idea, la mitjana dels tres mesos d’hivern en els darrers 13 anys es situa en 97 mm. És veritat que l’hivern es una estació seca dins el nostre clima, només a l’estiu cau menys aigua, però tampoc és normal que s’encadenin mesos en què la dinàmica anticiclònica s’hagi traduït en cap situació de pluges amb cara i ulls.

Els dos temporals o llevants que ens han visitat, un al desembre i l’altre al gener, han afectat especialment el nord i nord-est de Catalunya, i han deixat al tram de costa central entre dues aigües. Amb aquest panorama, i malgrat que la tardor fos més profitosa que les passades, no acabem de trencar la sequera que arrosseguem des del desembre del 2011, però estem segurs que algun dia canviaran les tornes i plourà amb cara i ulls.

Un punt derivat d’aquesta bonança al febrer ha estat l’avanç en la floració d’algunes espècies de plantes. Mentre que l’ametller ha florit quan toca, altres plantes i arbustos s’han avançat ben bé una setmana.

Sergi Corral

L’Escola Ignasi Iglesias ampliarà les seves instal•lacions de cara al proper 2018

23

Està previst que, quan s’estiguin realitzant les obres, es traslladi l’activitat a la pista del carrer Lanzarote.

El pressupost destinat per aquestes obres seria de 4,5 milions d’euros ja que també es farien obres de millora a la masia de Can Carasses.

Sant Andreu i Barcelonès nord des del turó de la Rovira (5-2-2017) / SERGI CORRAL

625 ABRIL 2017.indd 23

Núria Boté

27/03/2017 23:41:08

Esports i més | EL FUTBOL I LA NATACIÓ + CARNESTOLTES 2017 FUTBOL

La UE Sant Andreu, clara candidadata a disputar la promoció d’ascens

L’equip quadribarrat afronta el final de temporada amb l’objectiu de mantenir la bona dinàmica de resultats positius i seguir entre els quatre primers classificats

E

l conjunt de Mikel Azparren arrenca els darrers mesos de temporada amb un objectiu clar: aconseguir jugar el play off i recuperar la Segona B. Dels últims set partits, jugats durant el mes de febrer i març, la UE Sant Andreu només n’ha perdut un; 3-2 contra el EC Granollers. Gràcies a les 14 victòries i els 9 empats ha aconseguit un sumar un total de 51 punts, que el situen a la 4a posició de la classificació del grup cinquè de Tercera Divisió. La UE Olot (67) i el CF Peralada (65) són els dos clars aspirants per aconseguir la 1a i 2a plaça del grup.

El CF Vilafranca és el tercer classificat amb 54 punts, tres més que el conjunt andreuencs.

El Terrassa Olímpica (47) i el FC Ascó (47), cinquè i sisè classificats respectivament, són dos rivals directes que busquen ocupar la desitjada 4a plaça. Pel que fa a la resta d’equips de Barcelona, el CE Europa (37 punts) i el CF Montañesa (36 punts) ocupen la 13a i 15a plaça, respectivament. L’altre equip de la ciutat comtal, el CE Júpiter, amb 27 punts, ocupa la darrera posició de la taula catalana de Tercera Divisió.

Adrià Arjona: “Celebro més donar una assistència que marcar un gol” El jove migcampista de la UESA, format a les categories inferiors del FC Barcelona, va arribar l’estiu passat al Narcís Sala,

cedit pel CF Reus Deportiu. Arjona és un dels jugadors que més minuts ha disputat aquesta temporada i és el màxim assistent del Sant Andreu, amb sis passades de gol. Ha completat grans actuacions, obrint la llauna en partits clau; al Narcís Sala contra l’EC Granollers (2-1), a l’estadi d’Els Canyars de la UE Castelldefels (0-2), o al darrer partit a casa contra l’AEC Manelleu (2-1). Es tracta d’un jugador tècnic i treballador i, malgrat no ser davanter, és el tercer golejador, només superat per Toro i Sekou.

Cromos de la UE Sant Andreu Els jugadors de les diferents categories del club són presents a la col•lecció oficial de cromos, des del futbol base fins al primer equip. L’àlbum es pot aconseguir a les oficines del Narcís Sala i al camp d’entrenament, el Municipal AISS.

UE Sant Andreu 2 - 0 UE La Jonquera CF Peralada 0 - 0 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 1 - 1 CF Vilafranca UE Sant Andreu 1 - 1 Palamós CF UE Olot 2 - 3 UE Sant Andreu UE Sant Andreu 2 - 1 AEC Manlleu Jordi Urtasun

24

Imatges de l’Adrià Arjona celebrant un gol i portant la pilota / JUDIT ANDREU

625 ABRIL 2017.indd 24

27/03/2017 23:41:09

NATACIÓ

La base del CNSA llueix als Campionats d’Espanya

E

Els dos equips de natació junts / CNSA

Recull fotogràfic del Carnestoltes

cap a peus | abril

ls nedadors dels equips júnior i infantil del Club Natació Sant Andreu han realitzat uns excel•lents Campionats d’Espanya de les seves respectives categories a les instal•lacions del CN Santa Olaya, a Gijón, durant el passat mes de març. Els esportistes entrenats per l’Oriol Plans i Juanmi Rando han disputat un total de 19 finals en un campionat on hi ha participat la flor i nata del futur de la natació estatal.

A nivell individual i en cateforia júnior cal destacar el paper de tres nedadors dels quals caldrà començar a recordar els noms: Alba Guillamón, medalla de plata en 100 papallona, Arnau Honrubia, també plata en 200 papallona, i Francho Artal, bronze en 200 estils. Pel que fa als equips de relleus, les noies han brillat amb llum pròpia: en 4×200 lliures van aconseguir la plata, i en 4×100 lliures i 4×100 estils van guanyar la medalla de bronze.

El quadre adjudicatari de les medalles va ser el format per Alba Guillamón, Yanira Serra, Eva Amado, Mireia Paniagua, Clàudia Giralt i Alexandra Santilukka, que van quedar classificades en el segon lloc final en la classificació general final.

Més enllà de les medalles, Clàudia Giralt ha batut un seguit de millors registres personals convertint-se en una nedadora polivalent i molt de futur, de la mateixa manera que la Mireia Paniagua, que s’ha situat entre les millors a les proves de fons. Pel

que fa a la resta, Paula González, Yanira Serra, Eva Amado, Alexandra Santilukka i Xavier Sanz han estat els noms més destacats, aproximant-se a les finals batent millors registres personals i fent un pas endavant en la seva trajectòria.

Pel que fa a la categoria infantil, nedadors com Òscar Pérez, Víctor Burgos, Júlia Olivas i Aitana Roldán s’han pogut situar entre els millors de la seva edat i també s’han classificat per nedar en diverses proves de la categoria júnior gràcies a les seves marques. També en la categoria infantil, en Pol Alcazar, l’Andres Hernandez i la Judith Torres han pogut demostrar una bona progressió que els ha conduït a obtenir resultats excel•lents a la piscina asturiana.

JJ Aymerich

25

625 ABRIL 2017.indd 25

27/03/2017 23:41:10

625 ABRIL 2017.indd 26

27/03/2017 23:41:13

625 ABRIL 2017.indd 27

27/03/2017 23:41:13

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

625 ABRIL 2017.indd 28

27/03/2017 23:41:25