Abril603 cap a peus

abril 2015 I 603

Escoltisme andreuenc Promesa de futur

EDITORIAL Un poble lluitador, un poble en lluita JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

N

o és d’estranyar que a Sant Andreu es busquin i capturin persones disposades a lluitar per les llibertats de la gent, com ha passat aquestes darreres setmanes. Lluitadors com el “Noi Baliarda” al segle XIX són un exemple. El 1897 vam ser annexionats a la ciutat de Barcelona; contra llei i a contra cor. La Guerra Civil va viure episodis de lluita antifeixista per tot el poble. Les cassernes en podrien ser un bon testimoni. Durant la dictadura, Sant Andreu parlava català i nombrosos espais del poble eren punts de trobades secretes i clandestines, per tal de maquinar un canvi polític.

S’han complert 11 anys demanant els equipaments de casernes. Aviat es compliran 4 anys de l’inici de la lluita que clamava “Salvem el Casc Antic”, i podem dir amb orgull que tot el poble va fer possible que el projecte es fes enrere. Ara, amb l’ampliació del centre comercial “La Maquinista”, els únics beneficiaris reals són els secrets, desconeguts i poderosos multimilionaris accionistes de l’empresa propietària. Mentrestant, molts dels nens de l’escola que es construirà al costat del recinte hauran acabat el

cicle formatiu el dia de la inauguració. Calculem que, com aviat, trigarà tres anys en ser una realitat. Un equipament que s’aixecarà amb els diners sorgits de les plusvàlues urbanístiques que recapti l’Ajuntament de Barcelona, en comptes de ser costejada amb els fons de la Generalitat. De fet, l’administració local ha sigut la que ha donat llum verda al futur bloqueig circulatori, l’augment en un 50% del centre comercial, i l’edificació de les cinc torres de pisos entre 20 i 24 plantes, encara per concretar.

Lamentar a la vegada que la “Espe” ha marxat. Que ens ha deixat, aquest 31 de març, sense poder veure fora del nostre poble un grup de nostàlgics, presumptament feixistes, als quals el Consorci de la Zona Franca els ha cedit de manera gratuïta i a temps indeterminat, un immens terreny a casernes. Pocs metres més enllà d’una escola. L’activitat que realitzen? Desfilades amb evidents connotacions militars; uniformats i mostrant armes que molt probablement, algunes d’elles es va construir per disparar munició real.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: ANNA - FLICKR COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCIA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCIA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, ESTER BUENO, BENJAMÍ AGUILAR, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, IRENE GONZÀLEZ, JORDI URTASUN, DAVID ROYO, JAUME GIL, DAVID BERNAL, NIL VIA, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, JUDIT CAMARGO, CRISTINA MARTÍN, MARTA IBARRA, ANNA PORTELLA, LAIA LUJÁN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA, MARTÍ ROMA FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Busquem redactors i redactores que vulguin adquirir experiència Si t’interessa el periodisme de proximitat, vine a fer pràctiques a la publicació local més antiga de Barcelona Mail: revistacapapeus@gmail.com Facebook: Sant Andreu de Cap a Peus Telèfon: 93 345 96 98 (de 6 a 8 de la tarda)

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8 ......

Assistència sanitària

9 ......

La Ciutat Oblidada

15 .......

8 de març

La lluita dels avis

Conclusions

JOUS, DE 17 A 19 H >FUNDACIÓ CASA ASIL. 93 345 35 29 >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

(SUSANNA). BUSQUEM PERSONES

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

GRANS PER A PERSONES GRANS.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

T’HI APUNTES? FES-TE VOLUNTARI.

La desigualtat home-dona

ORG >ESBART

MARE

NOSTRUM.

LO-

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

CATALANA, VINE!

monogràfic

14 ....... Escoltisme andreuenc

El paper de l’educació de lleure

GRUP CULTURAL. >ASSOCIACIÓ

DE

DONES

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

20H.

LES DONES QUE VULGUIN ACON-

24 ....... Mujeres al rojo vivo Escenari femení

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA. >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

DIJOUS A LES 19H.

DE CULTURA POPULAR DE SANT ANDREU

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

CRES, DE 17 A 19 H

SANT ANDREU, CARRER DE SANT

26 ....... Sense marge d’error L’UESA, a un pas de tercera

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

COLA DE MUNTANYA

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A

>AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21H.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA, 42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

>CASAL SANT ANDREU. GESTIO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

CURSETS PER GENT GRAN.

NAT PER: L’HARMONIA, FEDERA-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

CIÓ D’ENTITATS DE SANT ANDREU. >ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

SANT ADRIÀ, 20WWW.CASALSAN-

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

TANDREU.CAT

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES 4 CORDES.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>LA LÍRICA.

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

639010087 I 605383212.

22HRS. ESCACS, PINTURA, ACTIVI-

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

TATS CULTURALS, TENNIS TAULA, I

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

MOLTES MÉS!

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA ( Sra. Responsable de 60 anys, s’ofereix per fer companyia, anar a comprar, de passeig, per a persones grans. També de cangur a les nits.

Preu econòmic: 8 euros l’hora. Lina.

Tel. 603668133 ( S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01. ( M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43.

Cristina. ( Senyora de Sant Andreu s’ofereix per feines de la llar. Nuria 93 346 73 28. ( S’ofereix senyora per cuidar persones grans i neteja de la llar.

Telèfon de contacte: 696 53 33 06 (Ana). ( M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar.

6

( S’ofereix dona de la neteja i per cuidar persones grans. 93 359 91 70. ( Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus. ( Estudiant universitari, s’ofereix per donar classes particulars de totes les matèries, tant de primària

com de secundària. Ha sigut premiat per la Generalitat pel seu treball de recerca. 626 312 762 / 648 794344 ( Estudiant universitari s’ofereix per donar classes particulars i per fer de cangur a nens petits. Ha treballat en diferents escoles bressol.

626312762 / 639471556

IMMOBILIARI

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a plaços. Tel. 93 1138247 ( Pàrquing en lloguer al C/Malats, cotxe petit (3,65 metres de llarg).

Fàcil d’aparcar. Tel. 93 345 03 21 ( Es lloga pis. Plaça Mercadal.

Moblat, menjador, cuina. Una habitació, bany, calefacció, terrassa gran. 45m2. Roser 695535841 ( Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer Grau. Preu econòmic. Tel. 649 16 67 25. ( Es lloga plaça de pàrquing per moto 35 €. Plaça a nivell de carrer.

617 187 995 ( Es lloga plaça de pàrquing per 60€. Es ven per 11.000 €. Carrer Guardiola i Feliu, esq Joan Torres.

93 345 56 41 ( Es lloga plaça de pàrquing al carrer Torres i Bages 68. Plaça cotxe. 93 346 03 37 ( Venc dos títols del CNSA a 800€ cada un. Isabel 620919508

C.N. SANT ANDREU ( Venc títol CN Sant Andreu per 800€ 933467886 / 645185497 ( Venc 3 títols del CN Sant Andreu.

Preu a convenir. 93 346 47 25 ( Venc 2 títols del CN Sant Andreu.

El preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. Tel. 650 80 38 08. ( Venc títol CN Sant Andreu per 600€. 93 311 35 23 ( Es venen 2 títols del CN Sant Andreu a 650 euros cadascún. Els dos per 1200 euros. Begoña 646546001.

Millor tardes o nits. ( Venc títol del CN Sant Andreu per 750€. Ignasi. Tel. 607 90 95 94 ( Venc títol del CN Sant Andreu.

Preu: 800€. 626 31 27 62 ( Venc títols CN Sant Andreu. 1 x 600€ o 2 x 1100. Despeses de gestió a càrrec del comprador. 675 61 72 69

DIVERSOS

( Senyora de 60 anys interessada en fer amistat amb un senyor de entre 60 i 70 anys d’aspecte juvenil. Cristina. 689 248 924 ( ACUPUNTORA: Tractament de diversos dolors, digestius, depressions, etc. Naturista. Preus molt econòmics.

Tel. 93 274 03 09.

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

La Favb aprova el pla de treball dreu, un treball de recerca sobre la història del moviment veïnal i de la pròpia Favb, editat per L’Avenç. per al 2015 amb crítiques a la La Favb va celebrar Marc Andreu va poder procés electoral a la “llei mordassa” amb el resultat de presentar al públic el junta, la incorporació de cinc persones a la Durant el matí del passat dissabte 28 de març la Federaseu llibre “Barris, veïns i noves mateixa: Jordi Clausell, ció d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona va ced’Hostafrancs; Jaume lebrar la seva 43 assemblea, durant la qual els delegats i democràcia”

Rabell va posar l’accent en la necessitat d’enfortir el moviment veïnal en plena crisi

Matas, de la Sagrera; Segi López, de la Dreta de l’Eixample, Maria Teresa Martínez, d’Horta i Marta Carrera, de Sagrada Família. L’assemblea va reconèixer la important labor realitzada a la junta per Mercedes Vidal, fins ara vicepresidenta de l’entitat, que va dimitir del càrrec per començar una nova etapa incorporant-se a una candidatura per a les eleccions municipals.

Es van incorporar a la Favb dos associacions veïnals: La Cadena de Estrelles Altes, de Sants, i l’AVV amb afectacions urbanístiques de les Planes, de Sarrià Sant Gervasi.

FAVB

Zones habilitades per als animals de companyia Com a soci d’aquesta publicació i veí de Sant Andreu, desitjo expressar la meva opinió sobre la nova normativa del Sr. alcalde Trias , que va promulgar en el seu moment, penalitzant el gaudi de l’existència de les nostres mascotes, passant a ser delinqüents per portar solt el gos o deixar-ho córrer en llocs determinats. No sé quines estadístiques hi havia abans d’aplicar la norma. En tot cas, el responsable sempre és l’amo. En aquesta nova normativa se’ns va dir que crearien zones de 500 metres quadrats per a què els animals poguessin córrer una mica, cosa que encara estem esperant. Sr Trias, si no hi ha espais verds per a nosaltres, com els va haver-hi per als animals? Per què promet alguna cosa que no pot ser. A Sant Andreu comptem amb el parc de la Pegaso i algun punt verd aïllat, tenint una deficiència més que notable. Seria molt profitós que en les actuacions futures, com per exemple el soterrament de les vies del tren, s’enllacessin els barris de Sant Andreu, Sant Adrià i Santa Coloma amb un gran parc. Això sí, amb terra i arbres, i fins i tot amb males herbes, no com aquests parcs que es dissenyen actualment on tot és formigó, pedres i algun parterre...

Antoni Pérez

cap a peus I abril

delegades veïnals van aprovar la gestió anual de l’entitat i el pla de treball per al 2015.

El president de la Favb Lluís Rabell, que va agrair la presència a la taula de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i de la consellera de Benestar i Família Neus Munté, així com de diferents representats d’entitats ciutadanes i grups polítics com Jaume Collboni (PSC), Ada Colau i Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú), Alfred Bosch (ERC) i Janet Sanz (ICV), va resumir les prioritats actuals de la Favb posant l’accent en la necessitat d’enfortir el moviment veïnal en un context de crisi econòmica i política, la crida contra la corrupció i la crítica a la repressió contra les llibertats ciutadanes que suposa l’aprovació del nou codi penal i la “llei mordassa”. Va instar l’Ajuntament i la Generalitat a mediar o retirar denúncies en casos com els de l’Isma i Dani, denunciats per participar en la vaga general, o com el dels encausats del Parlament, així com posar el serveis jurídics de l’Ajuntament a treballar per esclarir el cas de l’hotel del Palau de la Música.

Els eixos sobre els quals treballarà el moviment veïnal s’han sintetitzat en 5 prioritats: Combatre la pobresa i conquerir drets per a tothom; Sargir la ciutat i fer-la sostenible; Demanda de llibertats, igualtat i participació ciutadana; Diversificació, industrialització, economia verda i solidària; i Reactivació, autonomia i unitat del moviment veïnal.

Es van aprovar per unanimitat diferents resolucions sobre la gestió del turisme; sobre un llibre blanc de la prostitució a Barcelona; sobre la definició del moviment veïnal com democràtic, plural, crític i independent; i sobre la democràcia interna a les associacions veïnals.

L’assemblea va acollir la presentació del llibre Barris, veïns i democràcia, del periodista i historiador Marc An-

7

Assistència sanitària, la gent gran es mobilitza

El deteriorament del servei sanitari parteix d’una reducció d’un 20% del pressupost en aquests darrers 4 anys

El col·lectiu dels Iia@flautas en una de les seves accions contra la precarització dels serveis públics / fotomovimiento

8

Un dels col·lectius que està fent mobilitzar l’actual crisi econòmica és el de la gent gran. Ara fa gairebé dos anys es constituïa la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya amb la voluntat d’aglutinar el màxim d’associacions per tal de coordinar les actuacions en defensa dels drets de la gent gran de Catalunya.

A Sant Andreu, com a la resta Barcelona i de Catalunya la gent de més de 65 anys, representa un 20% de la població. El mateix percentatge que les persones de 0 a 24 anys. Un número que anirà creixent, ja que està arribant a aquesta franja d’edat una població molt nombrosa i que han estat ( i són) protagonistes de la història recent, de la transició cap aquí.

Són precisament les retallades en el nostre jove Estat del Benestar, el que ha fet activar aquest col·lectiu, i concretament la disminució del pressupost del departament de salut de la Generalitat del 2010 a 2014 el que duu a aquesta plataforma a mobilitzar-se. En el seu manifest de febrer de 2015, es poden trobar els principals punts pels quals mostren preocupació i descontent, alhora que s’exposen un seguit de reivindicacions que es dirigeixen al Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz.

El deteriorament del servei sanitari parteix d’una reducció del 20% del pressupost en aquests darrers 4 anys, i s’indica que la retallada no ha estat homogènia entre el sector públic (centres d’Atenció Primària i hospitals de gestió pública o concertada sense ànim de lucre) i el privat (concertats d’utilitat pública amb ànim de lucre), la qual cosa ha fet que el sector privat no patís el deteriorament que es denuncia.

La generació que va lluitar per uns serveis públics de qualitat es torna a mobilitzar contra la precarització També es constata la reducció de llits hospitalaris disponibles, que en períodes estivals s’accentuen, i que incideixen en sobrecarregar els serveis d’urgències.

També es fa esment amb dades sobre l’increment de llistes d’espera. Una comparativa amb les dades de 2008 fa veure com tant el nombre de persones en llista d’espera com la duració en temps de l’espera a augmentat considerablement.

A aquests fets cal sumar-hi l’increment de

la precarietat laboral dels treballadors del sistema sanitari, en haver-se produït una reducció de salaris alhora que les càrregues de treball augmentaven.

El manifest exposa doncs tota una bateria de propostes: recuperació del pressupost en sanitat per tal de poder reduir les llistes i temps d’espera, recuperar el nombre de llits hospitalaris, no traspassar pacients dels hospitals i centres públics a centres privats, millora de les condicions laborals, etc.

Tot plegat, fa que sigui necessari un redreçament de la situació actual i capgirar totes aquestes retallades. De no canviar aquesta dinàmica hi ha el risc segur de perdre qualitat de vida; risc d’incidir en les desigualtats socials, sobretot per la necessitat d’una òptima cobertura sanitària de la gent gran, i a la llarga podria fer que el sistema sanitari perdés el seu caràcter públic i universal. És doncs una conseqüència de la crisi que ens ha de posar a tots en alerta, ja que una generació que va lluitar precisament per poder tenir uns serveis públics de qualitat, veu com aquests retrocedeixen als nivells de dècades enrere, i, per tant, posant en risc tots aquells guanys socials assolits en les darreres dècades.

Xavier Argall

La Ciutat Oblidada

Les conclusions

De l’Avinguda Meridiana al riu Besòs

E

l passat 14 de març les AAVV del districte i la FAVB es van trobar amb veïns i amb tècnics urbanistes, arquitectes i fins i tot algun polític.

El motiu? La “Ciutat Oblidada”, una jornada que tenia com a objectiu dialogar sobre els diferents problemes urbanístics que afecten els barris de la zona nord-est de Barcelona. La trobada va ser un èxit, i hi van assistir unes 100 veïnes i veïns, amb les que es van treure unes conclusions molt interessants. Us en fem un resum:

1) Posar de manifest que avui a Barcelona no existeix un projecte global de ciutat; que el que existeix avui dia és fruit d’un model esgotat. Constatar que al nostre territori, fins ara, s’ha construït una ciutat amb plans parcials, i que en línies generals, la zona nordest de la ciutat ha estat Oblidada pels governs de la ciutat.

4) Cal fomentar eixos cívics i comercials, com a lloc de trobada entre veïns, donant-los prioritat enfront dels grans centres comercials. S’ha d’apostar pel comerç de proximitat amb models com el del carrer Gran. Avui s’ha de repensar la mobilitat d’aquests eixos i plantejar seriosament la seva pacificació.

5) S’ha d’apostar per mantenir el sòl industrial que hi ha als barris. Aquest ha de ser tractat com una sola unitat, no es pot fragmentar més. No es pot requalificar ni un metre quadrat més de sòl industrial. I en aquests espais, d’alt valor afegit, és necessària una indústria del s XXI, sostenible i amb llocs de treball estables; on es pugui complementar amb la recerca i el desenvolupament. Una línia a seguir, en paral·lel a la creació d’espais d’educació professional lligats a la indústria del territori local.

6) Cal redissenyar les grans zones verdes dels nostres barris. Cal obrirles i portar-hi els veïns. S’ha de buscar una solució efectiva pel nus de la Trinitat, cal portar els veïns al parc de la Pegaso, cal que Sant Andreu pugui accedir fàcilment al parc de Can Dragó, cal que el parc de Sant Martí torni a ser de i per als veïns.

7) S’ha de promoure la construcció d’equipaments de ciutat i de país als barris; equipaments que posin el districte de Sant Andreu al mapa, preservant les identitats pròpies del territori. També s’ha d’avançar en la construcció dels equipaments d’àmbit local pendents, des d’una perspectiva global i racional; s’ha de ser seriós i entomar aquest problema d’una vegada per totes. Hi ha massa promeses incomplertes durant massa anys.

8) Cal pensar en un model de ciutat, i tenir idees generals sobre quina ciutat vol aquest costat de Barcelona.

S’haurà de dissenyar una estratègia per planificar com ha de ser la ciutat els propers 15-25 anys, tenint molt present l’opinió dels veïns i de les entitats que els representen.

2) Barcelona conviu amb uns barris fracturats per raons urbanístiques, però també socials. Hi ha un aïllament dels barris entre ells i vers la ciutat. Cal pensar en projectes que trenquin barreres i lliguin la ciutat entre els barris.

La Meridiana s’ha d’humanitzar, cal facilitar l’accés al riu Besòs i a Santa Coloma, cal cosir la trinxera de vies del tren, s’ha de connectar el Bon Pastor amb la Verneda i Sant Andreu amb la Trinitat.

9

3) El projecte de l’estació del tren d’alta velocitat de la Sagrera i tot el que l’acompanya, ha de cosir la gran fractura que hi ha entre els barris. S’ha

cap a peus I abril

A Barcelona no existeix un projecte global de ciutat; el que existeix és un model esgotat

d’exigir que es doni una empenta seriosa a aquest projecte, que es doni prioritat a espais més locals per començar a cicatritzar avui aquesta ferida. Ara el territori està pitjor que abans de les obres, i això s’ha de resoldre.

Les obres del projecte del TAV - Parc Lineal, vistes des del pont de Calatrava / david garcía

BARCELONA BEER FESTIVAL

Sant Andreu, capital cervesera El belga i mestre cerveser, Andy Préaris, va presentar la seva nova cervesa artesana al celler Flor de Llúpol

El cerveser artesà Andy Préaris (al centre), envoltat de l’equip del celler andreuenc Flor de Llúpol / martí roma

D 10

e Bèlgica a Sant Andreu de Palomar. Concretament, a les entranyes del poble històric. El celler de cervesa artesana Flor de Llúpol, situat al carrer Mateu Ferran, va anticipar-se al Barcelona Beer Festival (celebrat del 13 al 15 de març) i va presentar, el dijous 12 de març, en primícia, els cinc tipus de cervesa que fabrica el belga Andy Préaris.

Sant Andreu es va convertir així en el primer epicentre cerveser de la ciutat comtal durant aquest el Barcelona Beer Festival, un important esdeveniment que intenta posar la capital catalana al nivell de les grans trobades cerveseres que es fan arreu d’Europa. Al celler Flor de Llúpol celebraven aquesta presentació de cervesa internacional amb especial il·lusió. “Arreu d’Europa ens porten un avantatge brutal pel que fa a la cervesa artesana”, explica la copropietària del local, Lorena Bazán, que afegeix que “aquí hi ha un gran mercat cerveser artesà que encara és desconegut a ulls internacionals”. Tanmateix, Bazán lamenta que el sistema tributari espanyol no faciliti les exportacions i que, per tant, costi situar Catalunya al mapa cerveser europeu.

Tanmateix, “per a Espanya, Barcelona ja és una capital cervesera”, així ho creu el mestre cerveser belga Andy Préaris, que, a més, considera que “en els últims dos anys, la ciutat ha crescut

molt a nivell internacional, no només per a la gent estrangera, sinó també per als d’aquí”, afegeix. El Barcelona Beer Festival, segons Préaris, és una “gran oportunitat” per als catalans per poder descobrir noves marques locals i de molt bona qualitat, més enllà de les cerveses comercialitzades massivament a les que ja estem acostumats. Per a Préaris, “podem afirmar amb total seguretat que les cerveses artesanes catalanes aconseguiran, a poc a poc, un lloc al mercat internacional, tot i que encara hi ha molta feina a fer”.

La línia cervesera d’Andy Préaris, que van poder provar els andreuencs en primícia, té un perfil de cervesa belga: està per sobre dels 6 graus (entre 6 i 10) i té presència dolça. Normalment a Bèlgica es treballa amb llúpols nobles, poc consistents i poc àcids. Préaris es desmarca d’això i treballa amb llúpols americans, que són més potents.

La cultura cervesera, doncs, creix cada cop més a Sant Andreu.

Flor de Llúpol forma part d’aquesta onada de nous locals que pretenen recuperar el comerç tradicional del poble històric i té una meta clara: que algun dia vinguin turistes a Sant Andreu a beure cervesa artesana catalana.

Martí Roma

Un calvari immerescut

La veïna del carrer Rubén Darío, Leonor Serra, ja no pot viure en la seva llar per culpa dels desperfectes. Ara, l’Ajuntament s’haurà de fer càrrec Ets de Sant Andreu? Si és així, potser hi passes cada dia pel davant o simplement saps on està el carrer Rubén Darío. El que ja no és tan segur és que t’hagis fixat en la façana esquerdada, ni coneguis el cas de la Leonor Serra.

Leonor Serra hauria de viure al segon pis d’una casa al carrer Rubén Darío, però el mal estat de l’immoble fa impossible que qualsevol persona hi pugui viure. El pis no compta amb lavabos i té nombrosos desperfectes interiors i exteriors. Diversos informes elaborats pels bombers no recomanen passejar per algunes parts

de la casa. Davant d’aquesta situació no ha tingut més remei que anar a viure a Viladecavalls. Serra és una dona de certa edat que té a càrrec un marit amb problemes de mobilitat. Per tant, a més a més dels costos mèdics ha de pagar uns costos elevats de transport. Ella és la responsable de la seva situació?

L’any 2006 Serra era l’arrendatària del segon pis de la casa, i la propietària de l’immoble va iniciar unes obres de reparació. Uns problemes amb l’industrial que havia de fer-ho van parar-ho tot. Llavors va començar el calvari de la senyora Se-

rra. La propietària va vendre la totalitat de l’immoble a Eduard Ferre Oliveres i altres, que tampoc no van solucionar els desperfectes, tot i les demandes de l’Ajuntament.

Un pla urbanístic afectava l’edifici i se’ls va expropiar la propietat. Actualment l’Ajuntament n’és el propietari. Tot i haver-se compromès amb la senyora Serra i la seva advocada, segueixen sense tenir una solució. No se’ls concedeix un pis semblant al mateix preu, ni s’arreglen els desperfectes.

Jaume Gil

Història local, ben present

S

Però, qui fa aquesta recerca? El segon àmbit, va parlar sobre les persones, aquelles que gasten hores i hores de la seva vida en una passió, que gairebé sempre dóna satisfacció espiritual, i gairebé mai omple la cartera. Per tant, la dificultat de professionalitzar la feina, i de guanyar-se la vida amb aquesta vocació.

Què se’n fa d’aquesta recerca? El tercer, i últim, àmbit va indagar en la difusió i per tant en la cara visible de tota la feina que fan entitats, institucions i mitjans de comunicació. Es va parlar sobre nombroses maneres de mostrar la feina, però l’essència va ser la mateixa en tots els casos. La història local humanitza, fa que la història tingui sentiments. Per això és més senzill que tingui èxit un producte audiovisual, una passejada pel barri o una exposició fotogràfica, que tinguin com a vèrtebres experiències personals dels nostres avis, pares, veïns o familiars.

Finalment, diumenge al matí vam poder veure en viu i en directe una de les formes més atractives de difusió del coneixement.

Una sèrie de visites guiades, van portar a la realitat més tangible tot allò que s’havia explicat durant el dia anterior. Antics treballadors de la Fabra i Coats van ensenyar de forma didàctica l’antiga fàbrica. D’altra banda, l’historiador Pau Vinyes va realitzar l’itinerari dedicat al mossèn Clapés. En la seva casa pairal, es va descobrir la placa commemorativa dels 75 anys de la mort de Joan Clapés i Corbera, el primer historiador a preocupar-se pel passat de Sant Andreu de Palomar. Enllaçant així present i passat de la recerca i la difusió dels nostres orígens.

Jaume Gil

cap a peus I abril

ant Andreu va acollir entre els seus carrers, places i edificis a curiosos, historiadors i divulgadors, gràcies, una vegada més, al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. L’últim cap de setmana de març, es va celebrar el Congrés: “Història local, l’estat de la qüestió”, emmarcat dintre dels actes de l’Any Clapés.

L’objectiu va ser analitzar i reconèixer la tasca de totes aquelles persones que treballen per posar noms i cognoms als grans fets històrics.

Sempre s’ha de tenir en compte d’on vens, per poder avançar.

Potser per això el congrés es va iniciar amb un homenatge a totes aquelles historiadores i historiadors del poble de Sant Andreu. Però no va ser fins a l’endemà que es va inaugurar de forma oficial. L’acte senzill, però solemne, va comptar amb la presència del president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Jaume Seda, el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Josep Santesmases, i alguns representants de l’Ajuntament. Tot i així, fins dissabte no van començar les ponències dels diferents experts en la matèria.

Tres àmbits, tres grans temes i dotze especialistes van formar tàndem a l’Auditori de Can Fabra. Van pedalar tot el dia sobre el complicat, emocionant i gratificant camí de la història local. El dia es va estructurar en tres parts, separades per una estona per fer un cafè i el dinar. Fent valer el nom del congrés, en el primer àmbit es va parlar de la salut de la història local. Després de dues hores, que es van fer curtes, es va poder observar la bona salut que gaudeix actualment la recerca i la difusió dels estudis en els diferents barris i municipis.

11

l’entrevista | Pamboli | COMPNYIA ANDREUENCA GUANYADORA DEL CONCURS TEATRAL “ESTRENA’T”

“És d’aquestes obres que rius molt, però que surts pensant, déu ni do”

El grup Pamboli en la representació de “Princeses”

Anna Portella

12

Després de l’èxit rotund de les Pamboli al concurs teatral Estrena’t, la companyia andreuenca ha debutat a la Nau Ivanow amb l’obra Princeses. L’espectacle no ha deixat indiferent a cap dels assistents que van poder gaudir d’una història carregada d’humor negre, ironia, amors i desamors.

L’ Alba Millaruelo, la Marina Casadellà, la Neus Muñoz i la Sara Pérez són les Pamboli i esperen representar Princeses a molts regnes de Catalunya.

D’on surt el nom de Pamboli?

Tot bé d’una broma que teníem entre les amigues i d’aquí va sortir Pamboli. A més era català, sonava bé i vam visualitzar un logotip ràpidament.

Com va néixer la companyia Pamboli? Érem quatre amigues que fèiem teatre juntes des de feia molts anys i aleshores per circumstàncies havíem deixat de coincidir a sobre l’escenari. Un dia vam començar a parlar en un bar sobre seguir formant part d’alguna companyia, o de fer alguna cosa juntes i de creació prò-

pia. Llavors vam fer un grup de Whatsapp però no va ser fins al cap d’un any que vam decidir que havíem de posar-nos a treballar seriosament. El concurs Estrena’t, que se celebra al centre cívic de Casa Groga, ens va servir per donar-nos la empenta necessària per crear una obra, ja que teníem una data fixada per entregar-ho.

“Princeses són les històries Disney, però portades en el context en el que no existeix ni màgia ni prínceps blaus” Una definció ràpida de la companyia seria...

Amateur, jove, enèrgica, amb ganes, passional, il·lusionada i motivades. Com que és un projecte nostre, la primera vegada

que vam actuar com a Pamboli amb l’obra Princeses a la Casa Groga, ens sentíem com si estiguéssim donant a llum.

Però, quin ha estat el procés de creació de Princeses?

Al principi va ser complicat ja que les nostres vides son molt diferents i coincidir totes va ser difícil. Primer vam decidir quina princesa volíem ser cadascuna i a partir d’aquí vam recordar la història de cada personatge a través de la pel·lícula i vam modificar les històries. Assajàvem els dilluns per la nit, però cadascuna es preparava el seu paper pel seu compte, ja que l’espectacle està plantejat perquè siguin quatre monòlegs. D’aquesta manera cadascuna podia assajar el seu paper sense la necessitat dels altres personatges. Arrel de guanyar el concurs, Estrena’t, la Mariana Cabot se’ns va oferir per dirigir l’obra i acabar-la de perfeccionar. I a partir d’aquí hem seguit una estructura més ferma.

Quina ha estat la clau de l’èxit de Prin-

focs, la Sara, té una obsessió per la neteja. Des de petita l’han obligada a netejar i ara l’únic que desitja és que tot estigui perfecte. A més a més, està frustrada perquè vol tornar a estar en el status en el que ella va néixer i fa tot el possible per ascendir socialment. La Blancaneus, la Neus, simbolitza el desig sexual. La poma ha simbolitzat des dels inicis de la humanitat el desig i nosaltres l’hem escenificat com una addicta al sexe que s’intoxica amb una poma. Finalment la Sireneta, la Marina, renuncia a un dels seus somnis de convertir-se en actriu de musical per acompanyar a la seva parella

en un viatge. Les quatre noies acaben depenent del príncep, aleshores ens hauríem de plantejar si realment volem dependre d’una persona?

Dependre de prínceps blaus... però, ara de què depén el futur de Pamboli?

Hem de partir de la base que Pamboli viu molt el dia a dia. Vam crear l’espectacle i la companyia per tenir alguna cosa nostra i per diversió, però no preteníem aconseguir el renom i els guanys que hem obtingut. Tenim ganes de seguir treballant i de fer les coses bé. Estem pensant en fer una segona part però aquest cop fer de les dolentes de Disney.

Avis i nens, units per la música La Coral del Casal d’Avis ha dut a terme un intercanvi amb nens txecs i han realitzat tres concerts plegats La música com a element vehiculador de germanor. Així ha estat pels membres de la Coral del Casal d’Avis de Sant Andreu i un grup d’alumnes de l’Escola de Primària Brána de Nova Páka, una localitat del nord de Txèquia. Aquests últims dies els avis han acollit els nens a les seves cases durant una setmana dins un programa d’intercanvi intergeneracional i internacional entre l’entitat i el centre educatiu. L’acte més especial ha estat el concert dut a terme a la Capella del Santíssim de la parròquia del barri: “un espai amb una sonoritat immillorable i ple de gom a gom”, descriu Teresa Llobet, directora de la coral andreuenca.

“Ha estat una experiència intergenera-

“Ha estat una experiència intergeneracional molt enriquidora”, segons la directora de la coral cional molt enriquidora”, afegeix. Aquests darrers dies després de la trobada entre els dos grups alguns avis s’han cartejat amb alguns nens tot i parlar llengües diferents. Una demostració de les relacions

que empeny la música grupal. De fet, el pla és repetir i completar l’intercanvi; al juny, la coral d’avis andreuenca viatjarà a la República Txeca per fer-hi una estada d’uns dies i realitzar uns quants concerts conjuntament amb els mateixos alumnes a la localitat de Nova Páka i a la capital, Praga. “Ha estat una experiència molt maca fins ara i ho serà més enllà”, defineix Teresa Llobet.

Durant l’intercanvi a Barcelona, els dos grups varen dur a terme dos concerts més: un a l’emblemàtica Sagrada Família i un altre al Centre Cívic Pere Pruna.

En aquest segon els alumnes txecs van ballar una sardana i tot i els avis andreuencs van cantar una cançó popular txeca en txec. L’intercanvi s’ha fet amb aquesta escola de Nova Páka perquè donen gran importància a la música a l’ensenyament primari, tant al cant com a l’aprenentatge de dominar algun instrument (piano, violí, flauta...).

La Coral d’Avis de Sant Andreu porta dues dècades en actiu, renovant-se amb nous jubilats i programant concerts durant tota la temporada. Ara per primavera en tenen diversos de pactats, inclosos per la diada de Sant Jordi.

Alain Garrido

cap a peus I abril

ceses?

Segurament, que és una comèdia.

Aquest gènere arriba més fàcilment als espectadors que no pas el drama. I a més a més que té un humor molt negre.

El fet que siguin històries de princeses Disney que tothom coneix però portades a l’extrem fan que el públic es quedi en xoc. La gent es pot sentir identificada amb la història perquè tothom coneix els personatges i al traslladar-ho en un context del segle XXI, fa que tothom se senti interpel·lat. En definitiva, és portar-ho al extrem. De tan extrem, tan surrealista i amb el trencament de tabús fan que el públic s’enganxi.

Cap de les històries acaba amb un final feliç. Per què no mostrar a l’espectador un raig d’esperança?

L’esperança es troba en el fet de reflexionar sobre els finals feliços de Disney. És com donar-li la volta a la truita, mirem una realitat diferent i mirem el per què aquesta persona acaba així, per tal d’entendre les reaccions dels personatges i les seves accions. Princeses son històries Disney com les coneixem però portades en el context real. El nostre context sabem que és el context Disney, no existeixen ni la màgia ni els prínceps blaus. Si visquéssim aquestes històries en un context que toca de peus a terra, segurament els finals no serien tan feliços. Però ho plantegem des d’un punt de vista còmic.

La majoria de l’obra transcorre en una consulta del ginecòleg, aquest espai ja trenca amb els estereotips d’una princesa...

Sí, això té a veure en part amb la trama, amb l’explicació de la vida de les princeses i en part també perquè és un punt on que coincideixen dones. L’únic aspecte que tenen en comú les protagonistes és que són dones. I necessitàvem un espai que poguessin coincidir aquests quatre perfils tan diferents.

Quin és el backgorund que hi ha darrere dels personatges?

La Bella Dorment, l’Alba, quan es punxa amb una espina s’adorm. En el nostre context és una drogoaddicta que agafa sobredosi i té al·lucinacions. La Venta-

13

En record de l’Esperanza Anticapitalista i lluitadora incansable

14

Era de viatge quan em vaig assabentar de la mort de l’Esperanza Durán, gràcies a l’avís del meu amic Jordi Rabassa. Em vaig quedar de pedra, ja que no m’ho podia acabar de creure. Tot just feia uns dies que l’Esperanza m’havia trucat per a comunicar-me la inoportuna i maleïda malaltia que patia. Semblava que era ella la que em donava ànims tot dient-me “tranquil tot anirà bé, només volia que ho sabessis per mi...”. La confiança dipositada en un servidor amb aquelles paraules em van fer sentir una petitesa enfront d’aquell maligne destí. Encara, a dia d’avui, no em puc creure que l’Esperanza hagi marxat de vacances per sempre, com l’Ovidi Montllor.

Vaig conèixer a l’Esperanza fa més de 25 anys, just quan acaba d’aterrar a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Present en totes les mogudes culturals i reivindicatives a nivell andreuenc i com no als saraus festius, era una dona bellugadissa. Recordo celebrar el seu aniversari amb molta il·lusió i engrescament –feia els anys per Sant Joan. També, recordo la seva dèria pels gats i mussols. Recordo les estones viscudes amb gent de la colla d’aquella època: l’Àlex, en José Maria, la Montse, en Joe,... i tants altres que vam conviure moments intensos amb l’Esperanza. Tanmateix, el record més viu que en aquests moments em ve al cap és la seva dignitat i fermesa davant les dificultats i l’encoratjament per superar-ho. Mai tenia un

Allà on siguis, segur que seguiràs lluitant pels valors republicans, socials i democràtics

no com a resposta. Sempre et donava tot allò que tenia sense demanar-te res a canvi. Era pura alegria i senzillesa. Els anys ens van anar distanciant. Cadascú va fer el seu camí. Tot i això, quan ens retrobàvem ens posàvem al dia en un tres i no res.

La seva implicació amb el benestar dels veïns i veïnes del seu poble així com la seva participació en la dignitat en la salvaguarda del patrimoni històric i arquitectònic de Sant Andreu de Palomar anava lligat amb el seu compromís per una societat més justa i igualitària. I d’admirar la seva determinació de millorar el seu català, tot realitzant cursos de llengua catalana i aprovant el nivell C. Nascuda a Extremadura de ben joveneta va venir a viure a Catalunya. El seu arrelament amb el país que la va acollir va ser, des de bon principi, un lligam d’enamorament i lleialtat entesa com una acció de compromís. L’Esperanza formava part de la Catalunya que no té vergonya dels seus orígens però al mateix temps estima la terra que l’acull.

Com he esmentat més amunt l’Esperanza a marxat de vacances. Unes vacances que són per sempre. Allà on siguis Esperanza segur que seguiràs lluitant pels valors republicans, socials i democràtics, no en tinc cap dubte. A la terra estant seguirem difonent la teva llavor i pujarem tots els esgraons que facin falta de l’escala per aconseguir un món més just i lliure.

Una forta abraçada a la família i a en Felipe.

Esperanza t’estimem, i no t’oblidarem.

Fins sempre.

Pau Vinyes i Roig (L’equip del Sant Andreu de Cap a Peus i la Junta de l’AVV també es volen sumar a les condolences per la marxa de l’Espe)

8 de març: una mirada enrere per seguir avançant La desigualtat entre homes i dones conviu amb la societat dia a dia

S

medul·la, es van reunir per memorar records d’èpoques pasi sortíssim al carrer a preguntar a les dones què opinen sades, de jornades de treball completes, de lluites, de penes i sobre el nivell d’igualtat del dia d’avui, moltes d’elles assetambé d’alegries. Un centenar d’Elionors destrenades, extrebagurarien que ja hem assolit rols equilibrats. Els homes i les dones gaudeixen dels lladores de la Fabra mateixos drets i opor& Coats, van sortir de De la innocència al sacrifici tunitats. En qüestions casa per presenciar laborals no existeixen la descoberta d’una desigualtats remarplaca que guardarà cables. És cert que rere les lletres mil jola lluita feminista per ventuts robades i un la igualtat de gènere bon grapat d’espeja ha arribat al seu firança. Elles van cannal? Ha assolit el seu viar la innocència per objectiu? Quina de tola perseverança i el tes vosaltres no s’ha sacrifici; primer pels sentit cohibida per seus pares, després mirades o comentaris pels seus fills. Van ser al carrer? Quina no l’inici d’aquesta lluita, ha hagut de canviar encara present, encade vorera per evitar ra voraç. I és que el 8 Filadores de la Fabra i Coats entre 1940 i 1950. - autor desconegut. fons jaume passar una mala esde març és, cada any, ribó mañà tona? Quina no s’ha “una diada de reivindivist obligada a adopcació”, però “esperem tar un rol masculí per aconseguir feina o, simplement, respecte? que algun dia passi a ser una diada de celebració”. Així es va I vosaltres, amics, marits, parelles... qui de tots vosaltres no ha dir a la tertúlia organitzada el 15 de març a la Fabra & Coats pel viscut mai en segona Pal·las Atenea, un grup de tertúlia i debat. persona un abús d’un La lluita per la igualtat de sexe és un terreny amateur amb molt home cap a alguna camí per aprendre i formar-se. Tant homes com dones encara companya? Avui en han de teixir molta Història per arribar al primer 8 de març fesdia, en el segle XXI, tiu. Com Maria-Mercè Marçal deia, “a l’atzar agraeixo tres dons: el masclisme ha anat haver nascut dona, de classe obrera i nació oprimida”. Jo sóc minvant molt lentadona, dona tres voltes rebel, i seguiré lluitant per arribar fins a la ment, però el microigualtat. I tu? // Júlia Perera masclisme segueix present en el dia a dia. Amb petites accions de repressió cap a la dona, l’home s’atorga el monopoli de la força i la raó, emmascarant aquesta autoritat imposada amb la quotidianitat. El problema podria ser que la nostra societat està acomodada en un model determinat, que no està disposada a moure’s per canviar-lo i evita evidenciar aquestes accions.

Però com hem evolucionat fins al punt actual? Potser gràcies a la lluita de centenars de dones. Gràcies a les queixes, a les manifestacions, a les persones que no s’han resignat mai a la precarietat social les dones formem part de la societat. Amb aquesta lluita s’ha anat apropant mica en mica la dona i l’home en termes d’igualtat.

@ReSantAndreu

Placa commemorativa El 8 de març un centenar d’Elionors, andreuenques fins a la

Placa commemorativa per les dones treballadores / júlia perera

cap a peus I abril

El micromasclisme segueix present en les petites accions de repressió cap a la dona

15

Escoltisme andreuenc Promesa de futur

L’AE Jaume I en una de les seves sortides a la muntanya - ae jaume i

David García Mateu @davidgmateu

cap a peus I abril

F

rases com “canviar el món”, “transformar la societat” o “avançar cap a una comunitat d’iguals” són lemes fàcils de pronunciar, però difícils de dur a terme. Només la conscienciació social, basada en una educació de valors i principis, pot crear un moviment envers aquestes utopies. Una dinàmica col·lectiva que es troba densament reflectida en centenars d’entitats juvenils. Organitzacions que vetllen per capficar i nodrir als infants i joves de tota una sèrie de principis, lluny de les estructures de l’administració. Tal com va pronunciar el creador del moviment scout, Baden Powell, “no et conformis amb el què, sinó que aconsegueix saber el perquè i el com”. A Sant Andreu aquesta filosofia continua creant il·lusió i compromís entre petits i grans.

Dins del nucli antic del poble podem comptar fins a quatre caus.

Organitzacions com: l’Agrupament Escolta (AE) Jaume I, i els Agrupaments Escoltes i Guies (AEiG) de La Flor de Neu, el Gregal i el Pare Bertran. Però, quina és la diferència entre el AE i els AEiG? Doncs si bé els primers es declaren laics, els segons són una branca de l’església catòlica. Tot i aquesta relació teòrica, la pràctica s’ha de matisar, ja que d’aquests tres caus només el Pare Bertran comparteix l’espai amb el mateix col·legi Jesús, Maria i Josep (Els Padres). Tot i així, avui dia els caus ja fun-

17

cionen d’una manera força autònoma de dictàmens superiors.

A més, tal com entén la cap d’agrupament de l’AEIG Gregal, Diana Díaz, “l’educació cristiana es reflecteix a tot arreu: des

18

de la nostra manera de ser, fins a la nostra cultura, i per tant, el cau no pot ser menys”. Una idea, però, basada en una relació indirecta: “des de Gregal no treballem la fe catòlica en concret”.

L’apunt | Districte IX: Joves, autoorganització i perspectiva crítica | DAVID GARCÍA

D

urant la passada Festa Major, i entre ressaca i ressaca (període costumbrista de les nits joves), es presentava al públic Districte IX. Però... Què presentaven? Districte? Què és Districte IX? Doncs si bé a primer cop de vista pot semblar una burocràtica estructura institucional, darrere del cartell s’amaga tota una plataforma juvenil inèdita al poble.

De fet, si bé Sant Andreu ja compta amb multitud d’entitats on els joves participen, Districte IX té un perfil juvenil molt més marcat. De fet, impregnat en el seu ADN. La idea de la plataforma és una auto-visualització dels joves en l’entorn del poble andreuenc. Crear víncles entre ells i ser, en un futur, l’organització capdavantera d’aquesta franja d’edat (entre els 18 i els 25-30 anys aproximadament). Encara que per ara, només s’hagin fet patxangues de futbol o altres activitats de l’estil, la idea es desenvolupar tot un cos col·lectiu. De fet, s’ha de tenir en compte que actualment el paraigua ja el conformen tota una sèrie de persones que estan actives en altres entitats, però que per aquest aspecte positiu (la trajectòria del personal en organitzacions col·lectives), en conseqüència existeix un punt negatiu: el reduït temps lliure d’aquestes persones per posar en marxa defi-

“On més ens centrem és en la transcendència d’on estem i qui som en el nostre interior”

Bertran, Eli Ferré: “cada branca es marca els seus objectius. Els nens aprenen a revisar-los, i si volen canviar el camí per arribar a complir-los, ho poden fer”. “De fet, els projectes els decidim en consens amb tot el grup, mai fem votacions, sinó que ens posem tots d’acord”, afegeix l’Eli. D’aquesta manera, assegura que així l’educació la poden anar impartint des de sota, amb les activitats i jocs amb els quals es recreen. “En el fons és així com millor absorbeixen les idees”, conclou Ferré.

L’educació de l’interior; ajudar als infants a expressar qui són realment, és una tasca que potser semblar complicada, però que tal com coincideixen tots els caps dels agrupaments andreuencs, la convivència és l’empenta que els porta a obrir-se.

Tal com ho explica la Diana, quan tenia 15 anys li va “costar entrar”, tot i que va ser ella mateixa qui va prendre la iniciativa. “El cau és un lloc d’acollida; la gent troba el seu lloc i acaba per convertir-se en el punt de referència de les relacions socials.

Aquí hi fas molts i grans amics, i de fet els meus amics són els del cau”. Però potser hi ha coses que fins i tot van més enllà de l’amistat. L’Eli comenta que tota la seva família ha anat al cau: “Els meus pares es van conèixer al cau, i els meus oncles també. Això vol dir que fins i tot els meus

“El cau és un lloc d’acollida, i acaba per convertir-se en el punt social de referència”

cap a peus I abril

Aquest punt de vista també el comparteix el secretari de l’AE Jaume I, Guillem Gurrea: “En realitat no existeixen gairebé diferències entre els caus, i alguns d’ells ja no tenen cap relació amb l’església”. A més, creu les mateixes idees de la Diana: “Jo també penso que els valors del cristianisme són els mateixos que els valors humans (la bondat, la solidaritat, la convivència....); fins i tot crec que Jesús va ser el primer comunista” recalca entre riures.

Però, quin és el punt clau de l’educació de lleure? Segons el cap de la Flor de Neu, Pepe Òdena, “en general, on més ens centrem és en la transcendència d’on estem i qui som en el nostre interior”. A més, per tal d’aplicar aquestes idees de la forma més adequada als infants i joves, aquests són dividits per franges d’edats i així treballar d’acord amb les seves capacitats. Com si fos una escola, però sense ser una escola. El Pepe argumenta que és “una educació no formal, on s’han de desenvolupar uns projectes de treball que serveixin per al creixement interior i col·lectiu”, mentre que els centres d’ensenyament convencionals treballen amb un currículum de coneixements a assolir.

Fins i tot als agrupaments escolta són els nens qui decideixen els projectes que volen fer, segons explica la cap de l’AEiG Pare

nitivament Districte IX. Tal com comenta una de les membres de la plataforma, Diana Díaz, “si seguim treballant amb paciència i constància, segurament serà un gran projecte”.

“Sobretot, no ens desmotivem en cap moment”.

A més, l’organització també aposta per a què l’espai serveixi per recollir les reivindicacions dels joves. Però, quina seria la diferència entre Districte IX i un Consell de Joventut promogut per l’Ajuntament de Barcelona? Doncs segons explica Díaz, aquest últim “no és un lloc on anar a reivindicar les nostres necessitats com a joves, mentre que la plataforma té com a objectiu complir aquesta funció”. Un espai seria més institucional i l’altre reivindicaria l’autoorganització juvenil.

Actualment, Districte IX el conformen cinc entitats del districte: l’AEiG Gregal, l’AE Jaume I, Arran Sant Andreu, l’Assemblea de Joves de la Sagrera-Congrés (AJSC) i l’AEiG Flor de Neu. Sobre el factor que l’organització política Arran estigui dins de l’organització, Díaz comenta que “la plataforma juvenil en si, no és una força política, sinó que es tracta d’un punt de trobada entre joves compromesos i crítics per i amb la societat”.

19

Els joves i infants de l’AE Jaume I en una de les seves sortides per fer natura / ae jaume i

20

avis van coincidir a dur aquí als seus fills, i jo he rebut tot això com si es tractés d’una tradició familiar” ens explica.

Però... què passa si la família creu que el nen és massa introvertit com per anar a fer activitats a la muntanya o marxar uns dies fora de campaments? Davant d’aquesta pregunta, el Pepe no té cap dubte en explicar la seva experiència personal: “jo era molt tancat i el cau em va servir per obrir-me. A la vegada, ja com a cap d’agrupament, m’he trobat a nens que semblen molt cohibits o tancats, ja que disposen dels pares, els quals decideixen per ells. Viuen en una bombolla de la qual no surten fins que entren en contacte directe amb la gent de la seva edat, fora de les aules escolars. Nosaltres, aquí a l’agrupament, tots els jocs i activitats estan pensats per a què es puguin relacionar i formin part de la nostra comunitat sense sentir-se en cap moment exclosos”.

Ara bé, si l’escoltisme tracta de fomentar les relacions socials, també acostuma a relacionar-se amb la natura. Cosa difícil tenint en compte l’entorn urbà en el qual ens situem. Tot i així, els caus de Sant Andreu proven de fugir de la rutina almenys una vegada al mes amb excursions a la muntanya, o mitjançant diferents acampades al llarg de l’any. Si no, sempre es poden trobar amb altres entitats andreuenques per realitzar activitats plegades. La idea, però, és senzilla: si cal sortir, que sigui de la manera més econòmica possible. Un alleugeriment per la butxa-

ca d’aquelles famílies que no es poden permetre dur als seus fills a cases de colònies o similars. El motiu? Totes les persones que conformen els caus són completament voluntàries. Per tant, no cobren. L’únic element que els empeny a dur a terme aquesta feina és l’autorealització que experimenten en l’acompanyament als infants i joves en el seu creixement personal. “Veure créixer un nen des que entra fins que es converteix en cap és una experiència brutal” sentència el Pepe.

“Nosaltres treballem per la transformació social” matitsa la Diana. “Potser cadascú des de la seva perspectiva, ja que un mossèn també pot dir que treballa per la transformació social” Però a la vegada assumeix que “dins de les diferències polítiques que té cadascú, nosaltres estem d’acord en què volem un canvi en aquesta societat”. “Potser és molt important que dins dels agrupaments hi hagi formació, encara que no sigui d’idees” esgrimeix la cap de Gregal. “Si bé els nens no veuen els objectius perquè van al cau a passar-s’ho bé, darrere de cada joc que desenvolupem hi ha tota una sèrie de conceptes i idees amb un rerefons”. El motiu? Segons explica la Diana: “Aportar eines, una formació, experiències i formes de ser que els hi puguin ser útils en un futur; tot el que aprenem al cau, ho podem utilitzar a la nostra vida quotidiana. Aquests valors sempre estaran allà”.

Per aquest motiu, la Diana assegura que “de vegades, quan vas als llocs, sense adonar-te, ja demostres que ets de cau”.

Conjunt de mocadors escolta, símbol identitari de cada agrupament / ae jaume i

Casal de Barri | L’Ajuntament obre expedient a l’Harmonia | DAVID GARCÍA informatiu a l’Harmonia. És a dir, una institució co-gestora va expedientar a l’altra entitat co-gestora. Tot per esbrinar alguna falta administrativa en els procediments d’intercanvi de despatxos entre entitats localitzades a l’edifici.

En el cas que l’expedient informatiu acabi resolent que s’ha d’obrir un expedient administratiu a l’Harmonia, desencadenaria un resultat incòmode per la plataforma d’entitats. L’Harmonia ja no podria optar a gestionar cap altre equipament públic. Davant d’aquesta situació, la Federació d’entitats ja ha presentat tot un conjunt d’al·legacions, a les quals el Districte ha de respondre quan consideri convenient. De fet, l’Harmonia encara espera la resposta a les al·legacions presentades al concurs per la gestió del Casal de Barri que va quedar desert ara farà un any.

Si bé l’Harmonia gestiona pràcticament la totalitat de l’equipament públic, també ha de rendir comptes a l’Ajuntament.

Per ara, però, l’AE Jaume I es troba amb part del seu material bloquejat entre despatxos i magatzems a l’espera que

cap a peus I abril

La complicada relació entre l’Ajuntament i la Federació d’entitats de l’Harmonia no va acabar de solucionar-se amb la co-gestió del Casal de Barri. De fet, en el que sembla més aviat un matrimoni de conveniència, ara l’administració local sembla no moure peça per tal de solucionar el que en un principi s’imaginava com un problema menor, apunten des de l’Harmonia.

L’AE Jaume I, entitat que forma part de l’Harmonia des dels seus orígens, va demanar recentment incorporar-se a l’edifici de l’Ateneu a la Fabra i Coats per tal de poder cedir els seus locals públics situats sota la Casa Bloc, a l’AVV Sant Andreu Nord – Tramuntana. El problema va arribar amb la negativa d’una de les entitats a traslladar-se dos despatxos més enllà en el Casal de Barri, tal com li havia demanat la co-gestora Federació per permetre l’arribada de l’agrupament escolta.

Ara bé, l’Ajuntament en comptes de resoldre el conflicte amb l’entitat que havia col·locat prèviament al Casal abans de l’entrada de l’Harmonia, el que va fer és obrir un expedient

21

l’entrevista | Blai Casals | VEGUER DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA AL BARCELONÈS

“Hi ha una cosa fascinant: com dels agrupaments acostumen a sortir moltes altres entitats” DGM L’entorn que ens envolta ens ha canviat molt i això ha fet evolucionar la nostra forma d’educar. Si bé abans potser estàvem més acomodats, ara l’escoltisme s’està implicant més per transformar la societat.

El context de crisi marca els tempos.

Tot i així, sempre hem d’adaptar els temes que tractem a les diferents etapes educatives.

Per tant, els escoltes en què us diferencieu dels minyons?

A nivell educatiu, tant minyons com escoltes treballem pràcticament el mateix. Que vull dir amb això? Que en tots dos agrupaments la dimensió espiritual és una cosa inherent a l’ésser humà i s’ha de treballar.

Tot i això, vosaltres aposteu pel laïcisme Ser laics no vol dir tancar-nos a les religions. El fet que hi hagi gent d’altres religions sempre és beneficiós.

Això vindria a ser una idea pròpia de l’imaginari col·lectiu o teoritzada sobre el paper?

Són idees que anem desenvolupant i que després recollim en documents per tal d’ajudar als agrupaments si ho necessiten.

De fet, però, hi ha escoles que també comencen a apostar pel vostre model.

Tot i així, hi ha una gran diferència. L’escoltisme no pot fer el que fa l’escola i l’escola podria fer el que fa l’escoltisme. L’escola té uns currículums preestablerts amb uns objectius. Uns mínims coneixements a adquirir.

I quin paper desenvolupa aquí l’alumne en contraposició a l’escolta?

A les escoles, potser el creixement personal o en grup, així com les habilitats socials, ja no estan tan definides o potser no se li donen la importància que haurien de tenir. En canvi, nosal22 tres no tenim un currículum de coneixements a adquirir. Els nens vénen a conviure i a viure en comunitat.

Diferents maneres d’ensenyar el món.

A més, diriem que a l’escola l’educació és més unidireccional: els alumnes han d’aprendre el que explica el professor; mentrestant, al cau amb els projectes fem aprenen els infants i el mateix guia. Val a dir que a l’escoltisme ens centrem en el creixement personal, tot i que abans sí que pogués cobrir els coneixements que precisaven els infants, com la llengua catalana durant el franquisme.

Per tant, podríem dir que els caus ofereixen aquella formació que de forma institucional no s’incideix?

D’alguna manera sí, però com a element complementari.

De fet, l’escoltisme té una raó d’existir per si mateix, què és

l’acompanyament en el desenvolupament dels infants i joves. I això és una cosa a banda del govern o la política.

Per tant, l’oferta de tres metodologies escoltes pot aportar major pluralitat d’idees?

Sí que som tres associacions amb matisos diferents, però en realitat els objectius són molt similars.

Per tant, la divisió que existeix respon a unes raons històriques. Potser a rellevància de la divisió en el seu moment tenia molt sentit, però ara ja no.

Aleshores, hi ha alguna mena de tria ideològica per part de les famílies?

Doncs en realitat sembla que no, que la decisió familiar ve pressa per la proximitat o les amistats. No crec que existeixi una inquietud social per buscar una agrupació escolta amb uns valors determinats.

Després aquests infants i joves es faran grans.

I hi ha una cosa que és fascinant: com dels agrupaments acostumen a sortir moltes altres entitats com colles de diables, colles culturals, etc. És un viver d’associacions Encara que no ho sembli, aquest teixit associatiu, tot i dedicar-se després a activitats diferents, estarà molt interconnectat. És tot un èxit.

l’entrevista | Àngels Masqué | RESPONSABLE PEDAGÒGICA EL SECTOR II DELS AEIG A BARCELONA

“La nostra intenció és formar persones que puguin ser crítics i compromesos amb la societat” DGM altres persones i no de forma individual.

Col·lectivament.

Que s’adoni de la importància del que diuen els altres i que treballi amb projectes on tots ens organitzem i interactuem per a què el resultat sigui positiu.

Sempre sota la supervisió del cap.

Els caps no som els guies que portem als nens cap a la veritat. Sinó som les persones que els acompanyem en el procés d’aprenentatge.

Com s’acaba d’entendre això?

Clar que el cap incideix en aquest camí, però sobretot al final és el mateix nen qui decideix el seu camí. De fet, vivim d’una manera, ens relacionem d’unes formes i creiem en unes coses gràcies al que hem viscut a l’agrupament.

Deixa petjada.

La veritat és que marca la nostra manera de fer i de ser en el nostre dia a dia.

cap a peus I abril

Dos anys al càrrec i només et queda un. Ara bé, acumules més de 15 anys a l’escoltisme... És la norma establerta, només tres anys com a responsable pedagògica. Però he de dir que en poques coses estaria tantíssims anys com he estat al cau.

Una cosa porta a l’altre.

De fet, però, he de dir que professionalment no tinc cap relació amb la pedagogia. La vinculació que tinc és l’experiència amb l’agrupament, i el que em va portar van ser les inquietuds pròpies que ja se’m desenvolupaven.

Sempre parleu de l’interior individual i l’exterior col·lectiu.

L’escoltisme és un aprenentatge vivencial i, tot i que professionalment no està vinculat a l’educació formal, doncs nosaltres mateixos elaborem els objectius a partir del que viscut i palpat. És com s’aprèn en primera persona.

Ara bé, la meva tasca és la de saber què passa a nivell d’entitats com es treballa la pedagogia, així com donar un cop de mà quan es necessita. Bàsicament fem de pont entre agrupaments i les diferents estructures dels caus.

Unes estructures amb arrels cristianes. És veritat que els escoltes es defineixen com una entitat catòlica, però també és cert que fa anys es va canviar molta de la nomenclatura dels nostres mètodes.

Per exemple?

En comptes de dir “fe” diem “transcendència”, a la vegada que s’ha canviat la forma de treballar la consciència interior de les persones. Anar més enllà del “com som i què volem fer”.

La idea és evolucionar.

El que defineix l’escoltisme és el lema internacional: “Deixem un món millor de com l’hem trobat”. Per tant, veiem l’escoltisme com a millora social.

Ara tothom vol canviar la societat.

La nostra intenció és formar persones que puguin ser crítics i compromesos amb la societat. A la vegada, oferir-los les eines per a què puguin reflexionar de quina manera o altre poden aconseguir el seu objectiu.

Una nova comunitat és possible?

S’ha de creure que sí, i s’ha de començar a construir pel nostre entorn més local. I en aquest paper l’infant pot tenir un paper rellevant.

De cara al futur imagino, oi?

L’infant ha de ser protagonista ja de la seva educació i del seu procés d’aprenentatge. Que es desenvolupi en convivència amb

23

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Amb el 8 de març, les dones encapçalen la cartellera “Mujeres al Rojo vivo” d’Edurne Rodríguez per la Companyia Teatropello

Tres dones, una dona o les dones, de què va l’obra? Pretén fer-nos passar una bona estona i riure a cor que vols i això ho aconsegueix. El que no tinc tan clar és si ens vol fer reflexionar o donar-nos noves propostes, ja que en el fons no són més que tòpics que ja hem sentit una vegada i una altra (tot i que molt ben resolts).

La peça funciona gràcies a les tres actrius que es troben enceses i cremen l’escenari

D

esprés de la gran acollida que van tenir al Llantiol, la Companyia Teatropello s’ha instal·lat al Centre Cívic de Sant Andreu amb Mujeres al rojo vivo d’Edurne Rodríguez del 13 al 30 de març.

A l’escenari de la sala Imma Planas hi regnava la sobrietat, un escenari buit, els minuts passaven i l’obra no començava.

De sobte, enmig del públic apareixien tres dones solitàries que buscaven alguna cosa. Mujeres al rojo vivo parla 24 de sentiments (ràbia, felicitat, frustració,

Mujeres al rojo vivo / clip teatres

confidencialitat, amor, atreviment…), de com podem sentir-nos les dones en certs moments de la vida: de la imatge de la dona en la societat, de la maternitat, de la recerca de feina, de la vida en parella o en solitari, de les confidències entre amigues…

De fet, les tres dones es fonen en una única dona, ja que viuen experiències similars. El color vermell les uneix: el vestit, les sabates, els llavis... fins i tot les calcetes! Però també les separa: el tall del vestit, el taló, el carmí o les blondes...

Però si la peça funciona, és gràcies a les tres actrius que realment estan enceses i cremen l’escenari amb un gran tour de force. Els habituals de Clip Teatres ja coneixíem Marta Genís com a la Inés de Germanes, espectacle que vam veure l’estiu passat (i que encara recordem), i ha continuat amb el llistó ben alt. Agurtzane Zallo i Laia Oms eren les altres “mujeres al rojo vivo” i mantenien el vermell ben roent. La posada en escena tot i que era austera era imaginativa, com el moment en què s’enllacen amb cordills per penjar la roba o quan juguen al joc de les cadires. De vegades amb ben poc, es pot arribar a donar molt. / Irene Caixàs

I al SaT? Aquest març s’ha acabat la mostra Fica’t el SAT! Amb una comèdia de Plaute modernitzada, Menecmes, (grup Somni’TS); 8 femmes de Robert Thomas per Casual Company i Groschen per l’Escola de Dansa El Magatzem.

Del 9 al 12 d’abril s’hi celebrarà l’11 edició del Festival Dansat amb companyies com: Roberto Olivan & Enclave Arts del Moviment (9 d’abril a les 20.30h); CobosMika Company, Increpación Danza, La Veronal, i Thomas Noone Dance (10 i 11 d’abril a les 20.30h); i Kulbik Dance Company (12 d’abril a les 18.30h).

La programació familiar proposa Els Tres Porquets de Dreams Teatre, una versió musical del conte tradicional on també hi apareixeran altres personatges de contes: la Ventafocs, la madrastra de la Blancaneus, el príncep de la Ventafocs. El podreu veure del 18 al 26 d’abril (com sempre, dissabte a les 17.30 h i diumenge a les 12 i a les 17.30h).

I al 14 l’abril el cicle EnciSAT posarà el punt i final d’aquesta temporada amb Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band i l’espectacle Frank Sinatra 100 anys.

/ I. C.

“La calúmnia” de Lilian Hellman per Forat Sense Fons

L’obra va ser estrenada en 1934, quan l’homosexualitat no tenia l’acceptació social actual

I

l’endemà de l’estrena del Centre Cívic, a l’Ateneu de Sant Andreu s’hi estrenava una obra on les dones eren les protagonistes: La calúmnia de Lillian Hellman.

Karen (Gemma Pujol) i Martha (Vanessa Puig) són un parell de mestres que han aconseguit aixecar un internat de noies del nores. Poc a poc se’n van sortint i fins i tot Karen es promet amb el metge de l’escola, Joe (Jordi Gordo). Tot sembla anar vent en popa, però l’acomiadament d’una professora, Lily (Bea Frias), per no compartir els seus mètodes pedagògics i, sobretot, l’arribada d’una nova i problemàtica alumna, Mary (Marina Casadellà), trasbalsa les seves plàcides vides. Aquesta noia amb set de venjança per un càstig que ha rebut reconverteix una conversa que un parell d’alumnes (Gemma Cabasés i Maite Vallés) han sentit darrere la porta en un rumor. La calúmnia: les dues mestres no són només amigues, sinó amants, s’escampa, l’internat es queda sense noies i fins i tot acaben als tribunals.

Tot i que és un drama molt previsible també cal apuntar que és una obra estrenada l’any 1934, quan l’homosexualitat no tenia l’acceptació que té avui en dia. Ara, al text li falta ritme, com per exemple l’escena de les trucades de telèfon, tot i l’esforç titànic de Montse Calix. D’altra banda, eren d’agrair les picades d’ullet

d’Agatha (Mariona Garcia), la criada cega que amenitzava una mica l’obra o les escenes d’assetjament escolar de Mary envers Rosalie (Mireia Subirats). La calúmnia no passarà a la història com la gran obra de Forat Sense Fons, però sí com la peça on els actors van fer un gran treball perquè seguís endavant. Segur que la pròxima estrena, L’hostalera (del 9 al 17 de maig) triomfarà molt més, qui serà la sensacional Mirandolina?

Tampoc hem d’oblidar l’actualització que el grup Entrecaixes va fer del Malalt imaginari de Molière el passat 15 de març. En aquesta versió l’acció se situava a mitjans del segle XX i hi van introduir números musicals.

De cara a l’abril de moment només tenim l’estrena de La Tabernera del Puerto per La Lírica de Sant Andreu, diumenge 26 a les 17.30h. Aquesta sarsuela de Pablo Sorozábal, Federico Romero Sarahaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde es presentarà al Casal Catòlic. Una peça amb regust marítim on s’hi barregen bandolers, droga, una tavernera... però, per sobre de tot, l’amor. Els amants de la sarsuela i els que encara no l’han descoberta no es poden perdre aquesta nova proposta de la Lírica, que com sempre té música en directe.

Irene Caixàs

cap a peus I abril

25

esports | Futbol i Waterpolo

A la corda fluixa

Aquesta temporada ja han passat tres entrenadors per la banqueta andreuenca sense aconseguir capgirar la dinàmica de resultats negatius

L’

afició quadribarrada les ha vist de tots colors. En els darrers anys s’han viscut situacions molt diverses i el Sant Andreu ha anat pujant i baixant posicions a la classificació del Grup Tercer de la Segona Divisió B. En cinc anys, l’equip de la senyera ha passat de quedar-se a un gol de l’ascens a trobar-se actualment a la zona de descens, a cinc punts de la salvació. En aquell moment era el cinquè millor equip de Catalunya, per darrere del FC Barcelona i el RCD Espanyol (1a Divisió) i Girona FC i Gimnàstic de Tarragona (2a Divisió). Ara, en canvi, hi ha 14 equips per sobre de la UE Sant Andreu: Els dos de Primera; a Segona hi ha el Girona FC, UE Llagostera, FC Barcelona B, CE Sabadell FC; i a Segona B (millor classificats que els quadribarrats) el Gimnàstic de Tarragona, Lleida Esportiu TCF, CF Reu Deportiu, CF Badalona, CE L’Hospitalet, RCD Espanyol B, UE Olot i UD Cornellà.

Després de l’ascens del 2008 a Segona B, va trigar només dues temporades en proclamar-se campió, amb 76 punts i una campanya per emmarcar. Fins ara, durant sis temporades només hi ha hagut un equip que hagi superat aquesta puntuació: CE L’Hospitalet, amb 80 punts (2012/13). A partir de l’ascens fallit del Sant Andreu (2009/2010), la marxa dels jugadors més destacats ha provocat una devallada del futbol andreuenc. Passats

cinc anys, la UE Sant Andreu ha passat de la primera posició de la classificació del grup tercer a la penúltima, a la corda fluixa i penjant d’un fil la salvació.

Piti Belmonte, Rubén García Vilagrasa i Miguel Alvárez són els tres entrenadors que han passat per la banqueta del Narcís Sala en només vuit mesos. Amb l’arribada de Marcos Martins a la presidència del club es pretenia crear un equip guanyador, capaç de crear jugadors i de consolidar-se com un referent català. Ara, en canvi, cal rebaixar els objectius i centrar-se en la permanència. El balanç del 2014/15 es resumeix amb set victòries, vuit empats i diset derrotes. Encara queden 18 punts en joc per salvar la categoria. D’aquests sis partits, el Sant Andreu es trobarà amb rivals directes amb la lluita per la permanència: Real Zaragoza B, CD Eldense i Elche Ilicitano. Actualment, l’equip quadribarrat es troba com a darrer classificat del grup.

David Bigas, nou jugador de la UE Sant Andreu El lateral esquerre de només 20 anys arriba al Narcís Sala cedit del Girona per a disputar el tram final de temporada. Ha estat jugant amb el primer equip i amb el filial. És conscient de la situació de l’equip, però és optimista: “Cada partit és una final i hem de tractar de guanyar­les totes. Vinc a sumar.”

Jordi Urtasun

Recuperació andreuenca

26

M

olt s’ha parlat en els primers mesos de la temporada de la fluixa campanya que el Sant Andreu estava fent a la Divisió d’Honor masculina.

L’equip de Xavi Julià, afectat per les lesions i amb poc encert davant dels rivals directes, va acabar la primera volta en desena posició, quedant fora de la Copa del Rei malgrat que lluny del descens, donada la pitjor temporada dels dos equips que ocupen les dues darreres places, Navarra i Concepción, molt separats de la resta.

El darrer partit abans de la Copa es va saldar amb una derrota a la piscina Sant Jordi, contra el Catalunya (11-7), i la Copa del Rei vista des de la grada. La segona vol-

ta, però, ha estat protagonitzada per una reacció desitjada tot i que potser no esperada per tothom. La Pere Serrat va ser testimoni de la complicada tot i que inevitable victòria per 13-11 contra el Navarra, autèntic punt d’inflexió que va servir per obtenir dues victòries de mèrit contra dos rivals de la part alta de la taula. Primer va ser el Canoe de Madrid qui va marxar de Sant Andreu tal com havia vingut, amb un clar 10-6 pels locals.

L’èxtasi va venir, però, la següent jornada, en què l’equip va fer un dels millors partits de la temporada i es va endur els tres punts de la piscina del Sabadell (1113) en un partit en què la tripleta eslovaca (Bruder, Balasz i Duric) va ser l’autènti-

ca protagonista. Amb aquesta victòria l’equip es va alçar fins i el sisè lloc i va tenir a continuació contra les cordes el líder, Terrassa, que es va endur els punts de la Pere Serrat en el darrer moment de l’encontre (10-11).

Abans de les vacances de Setmana Santa, el Sant Andreu es va retrobar amb la victòria a la piscina Sant Jordi, derrotant el Poble Nou per un ajustat 10-11 en altre partit trepidant. Així les coses, ningú amaga que l’objectiu del Sant Andreu no és altre que obtenir una plaça per jugar el play-off, per la qual cosa necessitarà quedar entre els vuit primers al final de la fase regular.

JJ Aymerich

cap a peus I abril

27

LA MÉTEO

Dia

Temperatura Màxima Absoluta

22,1 C

2

Temperatura Mínima Absoluta

5,8 oC

17

El mes de Març s’ha comportat plenament primaveral, en un context de temperatura més elevada que la mitjana i de clar domini anticiclònic. Només la llevantada entre el 23 i 26 de Març ha trencat aquesta dinàmica d’altes pressions.

Temperatura Mitjana Mensual

13,2 oC

-

Pressió Màxima

1031,8 hPa

6

Pressió Mínima

999,6 hPa

25

Mitjana de Pressió

1019,06 hPa

-

Precipitació total

51,8 mm

-

Hem tingut 7 dies de pluja i un total de 51,8mm, una quantitat molt propera a la mitjana climàtica, això que la llevantada de finals de més ens va deixar una mica al marge.

Precipitació Màxima (24 h)

18,6 mm

21

L’observatori mteorològic de Sergi Corral Buela

EN CONTE Sol i sal

C 28

Variable meteorològica Valor observat

om tantes tardes, res a fer. La sal de les onades entrant pel finestral i el vent del mar besant-me els llavis. Llegeixo. M’adormo. Poso música i em ben distrec d’escoltar-la. M’emprenyo amb mi mateix. La concentració, sota mínims. Així les coses, potser millor quedar a mercè de les glopades de l’aire salat que ha decidit venir a trobar-me.

Com pot ser que tanta calma pugui dur, només, més calma?

Sol i sal. És primavera, però ja podria ser estiu. El sol escalfa el terra que es perd sota les aigües del meu mar. I lentament, molt lentament el cap em marxa lluny de tot. Aquestes primaveres de fresca, sol i vent; aquests capvespres de llum, de pols de sal i grans de sorra als dits dels peus; aquests dies de matins buits i tardes plenes de no-res em tornen al meu món, al món que hem fet desaparèixer, al lloc del temps d’on no s’hagués hagut de sortir mai. Al punt on no hi ha pressa, on no hi ha temps. Allà on la calma és la manera i els dies no es compten amb hores i minuts, sinó amb conquestes, amb lectures i petons, amb converses i tasses de cafè o amb gots de vi que enceten sempre viatges sensorials per la terra i per la gent que la treballa, amb gotes de felicitat que cau com una pluja fina.

Aquí, a l’embat impúdic dels moments, a l’espera infinita i pacient de tot el que vindrà, no cal sinó deixar passar tot el que

o

*Les mitjanes de Temperatura, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Andreu Giralt arriba. Potser només per veure com, de tant en tant, hi ha alguna cosa que ens queda, que se’ns aferra com la molsa als rocs ombrívols de sota els pins, hi ha algú que no passa de llarg i llavors ja el tenim per sempre. Encara que un dia acabi marxant, l’haurem tingut per sempre. I heus aquí l’eternitat.

Aquesta sensació. L’eternitat petita i distreta, l’eternitat subtil i tímida, eterna.

I per què això no em pot passar una mica sempre? Per què hi ha dies que voldria fondre’m amb el no-res de l’espera inconcreta i en canvi em fuig el temps i corro per trobar-lo, la llengua fora i el cos amarat de suor freda, com el mal atleta que mai podrà guanyar una cursa. No ho sé ni m’atreveixo a preguntar-m’ho.

Avui, la sal als dits, la sorra als ulls que s’entretanquen i el cap en blanc de llum. Demà ja serà un altre dia. Segurament igual que aquest. Però ja vindrà, si vol, demà, o un altre dia.

Avui, que tot està aturat, tranquil, badant, no tinc cap intenció de canviar de configuració. No penso moure un pèl abans que el fred em cali els ossos i m’arrossegui davant la llar de foc. M’està tot bé aquí, així. Amb aquest buit que m’omple, aquesta pau que em torna. I per això els meus dits, les meves mans, no fan sinó entomar les hores, els moments que s’eternitzen i amablement s’enquisten. Fossilitzen. Sol i sal.

XARXA DE MOTS 1

2

3

4

5

6

7

8

9

Per Andreu Giralt

10

1 2 3 4 5 6 SOLUCIONS MARÇ

7 8 9 10

HORITZONATLS: 1. Camí que fa un vaixell de mitjanit a mitjanit. 2. La Isabel

VERTICALS: 1. Qualitat de qui no enganya. 2. Malaltia infecciosa causada

s’escurça el nom i li treu sonoritat. Hèlix (al revés). 3. Apunt que envia la mestra

pel protozou Isospora belli. 3. Sigles internacionals per a l’OTAN. Entre el sol i

a casa de l’alumne enredaire. Tren Articulat Lleuger dissenyat per Goicoechea i

el si. Freqüència modulada. 4. Lletra molt preuada en l’abecedari sexual. Vocal

finançat per Oriol. 4. Centre Social Ocupat, com va ser el Palomar ja fa una colla

primera. Principi compartit per la tauromàquia i la taxidèrmia. Municipi francès

d’anys. Escletxa fonda a la part superior d’una llengua glacial. 5. Interjecció que

del Departament d’Allier, just al sud de Magnet (al revés). 5. Article determinat

crida, atura i se sorprèn. Gran galleda on fermenta el vi. Sorda o sonora, sola o

masculí singular (al revés). Tríada llatina per a les caixes dels morts. Poema del

acompanyada. 6. Paper que algú juga en un grup. Pi petit. 7. Enfadat com un pecat

gènere líric. 6. Capacitat de l’energia radiant d’induir transformacions químiques.

capital. Estrelles televisives de molta anomenada, en anglès. 8. Dos semitons.

7. Carboni preciós, dur i tallant. Article determinat femení singular. 8. Municipi

Primera del plural del verb ser. Suro que evita que vessi l’ampolla (al revés). 9.

veí de Torroella que trobem a la carretera anant cap a Verges. Equip d’Asses-

Nom de diverses plantes de la família de les liliàcies com el cebollí o la porrassa.

sorament i orientació Psicopedagògica. Serp alfabètica. 9. Casats pel civil. 10.

Parella consonàntica monstruosa i tràgica. 10. Partida de cartes on s’hi juguen

Localitat occidental de l’illa de Wallis, entre les Fiji i Samoa. Lamel·libranqui

diners. Planta bulbosa de fulles linears i de flors blanques en forma de campana.

bivalve molt apreciat en gastronomia.

cap a peus I abril

29

Dansa del ventre Pilates Labors i manualitats Tai-txí Patchwork Ioga

Dibuix i pintura Taller de memòria Chi Kung

ACUPUNTORA: Tratamiento diversos dolores, digestivos, nervios, depresiones.

MIEMBRO DE LA ALIANZA PARA LA SALUD NATURAL DR. RATH. MEDICINA NATURAL CELULAR. EFICACIA PROBADA. PRECIOS MUY ECONÓMICOS. Tel. 93 274 03 09 e-mail:Sinergiadenutrientesvitales@yahoo.es