2cap a peus abr614

any XXXV I abril 2016 I 614

Lauren Casino Royale

EDITORIAL L’ocupació dels cinemes Lauren junta de l’associació de veïns i veïnes

S

etmanes enrere, els antics cinemes Lauren de Sant Andreu de la Rambla de Fabra i Puig van ser ocupats per diversos col·lectius relacionats amb els moviments llibertaris i les seves variants. Aquesta ocupació, però, no es tracta de la primera que es produeix a les instal·lacions cinematogràfiques.

Al llarg dels darrers anys, l’interior de l’edifici havia sigut objecte d’actes vandàlics i per aquest motiu l’Ajuntament de Barcelona va decidir tapiar alguns dels seus accessos. Tot i així, la mesura dissuasiva de l’administració local només va servir per evidenciar que l’espai restaria tancat sense activitat in aeternum.

La recent ocupació de l’espai ha posat de relleu la crònica inacció política en la matèria dels Lauren. De fet, no es tracta només d’una ocupació, si no d’una denúncia pública d’un espai cultural tancat des de fa anys. Una persiana abaixada que no és conseqüència única d’un concurs de creditors a l’empresa Lauren. Si no que és la conseqüència d’una sèrie d’actuacions polítiques reprovables, que van permetre hipotecar el dret de

superfície públic a una empresa privada, tal com es desengrana al monogràfic d’aquest mes. Una sèrie de decisions polítiques que han bloquejat durant tres legislatures, i fins a dia d’avui, l’ús de la instal·lació “alliberada” Ara l’Ajuntament ha d’aprofitar aquest toc d’atenció per reprendre la qüestió sense mirar cap a un altre costat. Arguments de baix nivell atorgant responsabilitats a altres institucions, com l’Institut Català de Finances (ICF), ja no són vàlids. L’administració local ha de fer un exercici de responsabilitat i retornar les instal·lacions cinematogràfiques al veïnat.

Un cop això succeeixi, serà imprescindible la col·laboració dels actuals ocupants. Des de l’AVV podem entendre que es vulgui tirar endavant un projecte cinematogràfic alternatiu, en un espai municipal en desús, però creiem que és de sentit comú que els ocupants abandonin les instal·lacions tan bon punt es pugui desenvolupar un projecte cultural de forma oficial.

edita: associació de veïns de sant andreu de palomar president: santi serra i cullell vicepresidenta: gemma armengol i rossell president d’honor: francesc porret

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

dipòsit legal: b-31 608-80 issn (versió paper): 2013-2832 issn (versió digital): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

la revista i l’avv que l’edita no es fan responsables del contingut dels articles i les notes signades per particulars i col·lectius.

)

93 345 96 98

portada: JAUME GIL coordinació de redacció: david garcía disseny i maquetació: david garcía equip de redacció: Sergi Corral, Dani Gómez, Adriana Valero, Núria Boté, JJ Aymerich, Pau Vinyes, montse tarré, Xavier Argall, Andreu Giralt, Irene Caixàs, Tanit de Pouplana, Jordi Rabassa, Jordi Urtasun, Jaume Gil, David Bernal, David García, Alain Garrido, Cristina Martín, mariona pujol, júlia perera, martí roma, alba cabrera, natàlia queralt, júlia clavero i clàudia sacrest, fotografia: Manuel A. Raigada, Andreu Carrascal, Marta Ibarra, cristina pla, josé navarrete, JAUME GIL i júlia clavero correcció: Ricard Ripoll, Alain Garrido, Meritxell Ribas publicitat: verónica gonzàlez (93.3450576 - 605 366 472) impressió: gráficas campás s.a periodicitat: mensual, de setembre a juliol (11edicions l’any) distribució: a domicili per als socis de l’associació de veïns i veïnes, als comerços anunciants i a les entitats de sant andreu de palomar

En cas d’urgència, truca al 67 023 52 35

Vols publicitar-te al “De Cap a Peus”?

Truca ara al 605 366 472 o envia un mail a: vgllaveria@gmail.com

ENTITATS

SUMARI

>Grup de Pintors de Sant Andreu

>Foment Sardanista Andreu-

Ateneu l’harmonia, grupintosdes-

enc. Can Guardiola, dill de 19

antandreu.blogspot.com.

a 20.30 h. Can Galta Cremat, dc

t’espe-

rem. gaudeix l’art entre artistes.

de 19 a 20.30 h Cursets gratuïts

>Amics de la Fabra i Coats

llar, comptar i repartir!www.

C/ Sant Adrià, 20. Local 12

f o me n tsarda n ista . e n ti -

Tel. 609 88 57 53. Horari d’atenció: di-

tatsbcn.net

de sardanes. T’ensenyem a ba-

8 ......

Les cases del C/ del Pont

10 ......

Arriba el turisme

13 .......

Àfrica Zamrano

Disjuntiva històrica

Els veïns denuncien l’incivisme

jous, de 17 a 19 h >fundació casa asil. 93 345 35 29 >Ateneu Obrer de Sant Andreu.

(susanna). Busquem grans per-

abat odó, 71. 933112343 . de 17 a 20h de

sones per a persones grans.

dll a dj. www.ateneusantandreu.

T’hi apuntes? fes-te voluntari.

De Sant Andreu als Jocs de Rio

org >Esbart

Mare

Nostrum.

Lo-

>Orfeó L’ECO de Catalunya. abat

cal de Sant Pacià. dv. de 17.30 a

odó, 71. 933112343. orfeó: assajos dll

19.15h. si tens entre 6 i 13 anys i

i dj de 21 a 22.30h. coral plançons

vols aprendre a ballar dansa

(infantil): assajos dj de 17.30 a 19h.

catalana, vine!

monogràfic

14 ....... Cinemes Lauren

Burocràcia, banca i ocupació

grup cultural. >Associació

de

dones

>Centre d’estudis Ignasi Iglésias.

Pal·las-Atenea. cuba, 2. can

ignasi iglesias, 33. 933463990. dm, 17 a

guardiola. 933111038. a totes

20h.

les dones que vulguin acon-

21 ....... Terratrèmol a l’UESA

Mitja directiva abandona el club

seguir una societat més justa. >Associació de puntaires. Centre

dijous a les 19h.

de Cultura Popular de Sant Andreu

>Cordada, Associació Excur-

C/ Arquímedes, 30 609 41 68 65. dime-

sionista i Ecologista. casal de

cres, de 17 a 19 h

sant andreu, carrer de sant

>Coral Sant Andreu. Local de Sant

dres de 10 a 14h i de 18 a 20h. es-

Pacià. 933525313. adults: dj de 21.45 a

cola de muntanya

23 ....... Subcampions de Copa El CNSA, a punt de fer història

adrià, 20. de dilluns a diven-

23.15h. secció infantil (de 4 a 16 anys): dj de 18.15 a 19.15h (petits) i de 19.15 a

>AGRUPACIÓ

20.30h (mitjans i grans).

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604.

EXCURSIONISTA

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE >country

sant

pacià-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. Dm

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

de 20 a 21h o 21-22h i dmc de 19-20h o

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

20-21h.

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

>cORAL CAPELLA GRAMALLA. Parrò-

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

quia de Sant Andreu. assajos dm

LA GENT GRAN (addeg). cENTRE

21.30h. som una coral de gent jove.

cÍVIC DE SANT ANDREU. carrer

> et facilitem l’ajuda DE L’arquitectA ANNA JIMÉNEZ

si t’agrada cantar, t’esperem.

gran, 111. ACTIVITATS, TALLERS,

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

> et portem el sant andreu de cap a peus a casa. > t’oferim l’assessorament dE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART i José Antonio Melero López.

DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

REFORÇ DE MEMÒRIA. > tindràs descomptes en cursets organitzats per

>Casal d’avis Bascònia. bascònia, 42. 933459495. activitats, tallers i

>ATENEU L’Harmonia - CASAL DE

l’AVV: tAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

cursets per gent gran.

BARRI DE SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NAT PER LA

Federació d’Enti> et proporcionem La mútua d’enterraments SINERA.

>Orfeó la Lira. coroleu, 15. dmc, 21

tats de Sant Andreu DE PALO-

a 23h orfeolalira@lycos.es. bus-

MAR. C/ Sant Adrià, 20 (FABRA I

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

quem cantaires per reforçar les

COATS

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 cordes. >Casal Catòlic Sant Andreu.

> podràs consultar el nostre arxiu documental.

>la lírica.

Pons i Gallarza, 58. 93 345 30 01.

639010087 i 605383212.

de dimarts a divendres de 17 a

laliricadesantandreu@gmail.com

22h. Escacs, pintura, activitats

> a més, l’AVV és membre de l’Assistència Mutual

www.laliricadesantandreu.cat

Culturals, Tennis taula, ETC.

Jurídica.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA

( S’ofereix senyora per la neteja domèstica. 93 359 91 70 Ana Maria. ( S’ofereix senyora per la neteja, cura i acompanyament de persones grans. 93 360 06 48. Ángela.

IMMOBILIARI

( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a terminis. Tel. 93 1138247 ( Es lloga plaça de pàrquing per moto per 35 euros. Plaça a nivell de carrer. C\Joan Torres 617 187 995 ( Es lloga plaça de pàrquing per a moto al carrer Grau. Econòmic. T. 649 166 725

( Es lloga plaça de pàrquing.

Fabra i Puig amb Neopàtria. Àngela Cusó: 93 346 83 72 // 607 21 12 17 ( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55. ( Es lloga una plaça de pàrking al carrer Malats. 85 €. 93 345 03 21

C.N. SANT ANDREU ( Venc títol CN Sant Andreu per 900 € 626 31 27 62 ( Venda de Títol Club Natació Sant Andreu. Preu 600 €- Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Es ven títol de CN Sant Andreu, preu 800 euros. 93 311 19 15, preguntar per Lluís Borraz.

DIVERSOS

( Venc una butaca Ikea POÄNG (pvp 119€), per 60€ i un gronxador Ikea POÄNG (pvp 193€), per 100€. estan a Sant Andreu, vine a veure’ls sense compromís tel 649335922 Josep ( Venda PEUGEOT 307 HDi Diesel 110CV, 5 portes. 114.mmm km. Sempre en pàrquing. En perfecte estat de motor i frens, rodes noves (Acaba de passar ITV). Preu 3.000. Quim. 629 73 46 32 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2009. Preu 400 €. Contacte Jordi. 93 345 66 15 ( Venda de bicicleta TRANCE X5 (Sense estrenar) model 2011. Preu 500 €. Contacte Jordi.

( Es venen 2 títols CN SAnt ( Es lloga plaça de pàrquing. Carrer Andreu per 1100 euros. 93 346 71 54 Pilar.

Lanzarote. Xavier. 629 20 46 55.

6

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a continuar reivindicant els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu.

Fes-te soci de l’AVV i rep la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

Sóc un radical?

Alberto Aquilué

Malgrat el final del Grup Taca, Sant Andreu encara té pintors associats. Respecte a l’article del Cap a Peus 612 del febrer de 2016, sobre el tancament del Grup Taca, voldria fer uns aclariments sobre la situació de la pintura a Sant Andreu per evitar malentesos. És cert que el Grup Taca ha posat punt i final a 37 anys de vida, i és una llàstima que plegui. La feina d’un grup com aquest, amb una visió àmplia de moviment artístic-cultural, no pot passar desaparcebuda. Abastava des d’artistes professionals com aficionats, infants i adults. Jo mateix, com altres pintors, sense ser-ne soci, vaig col·laborar en iniciatives d’aquest grup. Per tant, gràcies Taca per la feina feta.

Ara bé, l’article pot portar a pensar que la pintura a Sant Andreu com a col·lectiu s’ha acabat i no és així. Fa 15 anys que es va fundar el Grup Pintors de Sant Andreu que, sense tanta envergadura, està fent una tasca artística amb molta empenta. Pintors de Sant Andreu vam col·laborar diverses vegades amb el Taca, sense entrar mai en rivalitats, sinó que sempre que hem pogut hem treballat junts. És per això que voldria deixar clar que el Grup Pintors de Sant Andreu continua. Estem afincats a l’Ateneu Harmonia, on ens reunim i tenim estudi per pintar. Tenim pintors professionals i aficionats, sense discriminar ningú, i tothom que vulgui se’n pot fer soci. Actualment som 70 socis.

Sortim cada 4t dissabte de mes a exposar a la plaça del Comerç. Fem exposicions temàtiques en diverses sales. Cada any fem la Mostra de Pintura als aparadors. Cada Festa Major fem un concurs de pintura infantil. Cada mes organitzem conferències i cinefòrums.

Ens sap molt de greu el tancament del Taca, però el Grup Pintors de Sant Andreu està en marxa i onvidem a tots els pintors i pintores que vulguin a fer-se socis.

Els acollirem amb entusiasme, ja que volem que el Grup creixi, Sant Andreu s’ho mereix.

Podeu contactar amb nosaltres cada primer dilluns de mes a les 19h a l’Harmonia o al correu: gruppintorsdesantandreu@gmail.com.

Francesc Porret i Gay

cap a peus I abril

- 500.000 ciutadans/es de Barcelona s’adrecen a parròquies, casernes de bombers i gimnasos d’escoles per a donar mantes velles (que en la majoria dels casos fan nosa a casa). Recordatori: la solidaritat és compartir allò que tenim, no donar allò que ens sobra - 50.000 ciutadans/es de Barcelona signen una petició on-line de suport a les persones refugiades de Síria, Iraq, Afganistan i d’altres països immersos en conflictes bèl·lics - 5.000 ciutadans/es de Barcelona surten als carrers a concentracions, manifestacions o cassolades per protestar contra les guerres que provoquen l’allau de persones refugiades cap a Europa - 500 ciutadans/es de Barcelona practiquen algun tipus de boicot a productes i/o marques comercials que provoquen o perpetuen aquestes situacions d’injustícia - 50 ciutadans/es de Barcelona retiren els diners de les seves entitats bancàries habituals en assabentar-se que aquestes s’enriqueixen amb el tràfic d’armes (armes que són al darrere de les guerres que provoquen l’allau de refugiades cap a Europa) i se’ls emporten a banques ètiques i cooperatives - Aquestes últimes 50 persones són/som unes radicals?

Com deia l’activista afroamericana Angela Davis en una frase que trobarem ben aviat pels carrers (doncs ha estat escollida com “slogan” per la propera edició de la fira d’idees i llibres radicals “Literal”): “Radical vol dir simplement anar a l’arrel de les coses”. Radical, de “radix”, arrel en llatí.

Així que… si tinc els meus diners en la banca ètica cooperativa en lloc de tenir-los allà a on em donin més interessos sense més premisses, sóc un radical? Si utilitzo el servei de bici compartida en lloc de comprar-me una bici “últim model”, sóc un radical? Si compro al mercat o al petit comerç de proximitat en lloc d’anar amb el cotxe al centre comercial, sóc un radical? Si vaig a la feina en transport públic en lloc de fer-ho amb transport públic, sóc un radical? Si compro les verdures i fruites ecològiques, de temporada i provinents de la pagesia de proximitat, sóc un radical? Si imprimeixo els fulls a doble cara i a més en paper reciclat i lliure de clor, sóc un radical? Si tinc el servei de la llum contractat a través d’una empresa cooperativa que només produeix energia “neta”, sóc un radical?

Potser sí, sí que ho sóc, sóc un radical…

La pintura a Sant Andreu segueix malgrat el final del Grup Taca

7

PATRIMONI

El Govern del Districte, a mitges amb la preservació de les cases del Carrer del Pont

El prec de la CUP no va prosperar al plenari i, de moment, només les cases dels números 2 i 4 es preservaran Les cases del carrer del Pont, del número 2 al 12, són un dels punts calents del patrimoni del barri. El Govern del Districte no ha acceptat el prec presentat per la CUP a la darrera sessió del plenari. Així doncs, de moment, el consistori només es compromet a preservar les cases dels números 2 i 4, aquesta última la coneguda com a Casa de l’Oficial. La resta de cases podrien mantenir només la façana i reconstruir l’espai en una àmplia zona verda.

Ivan Altimira, regidor del districte de la CUP, assegura que el conjunt de cases “tenen un fort valor arqueològic cultural i sentimental”. Per això, i en consonància amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias,

vertir la resta (les naus dels voltants) en una zona verda.

El Govern del Districte ha anunciat una mesa de treball amb els Departaments d’Arqueologia i Patrimoni de l’Ajuntament per estudiar el cas. Un estudi que espera l’AVV de Sant Andreu de Palomar per poder posicionar-se sobre la qüestió, tot i

que el seu president, Santi Serra, reclama que, simultàniament, “s’acceleri el procés per aconseguir la zona verda”. En paral·lel, Altimira denuncia que “des de Barcelona no donen importància a cases del segle XVII i XVIII dins de les troballes de la ciutat, però per Sant Andreu són molt importants”. // Alain Garrido

L’AVV reclama que s’acceleri la zona verda, a l’espera de l’estudi de Patrimoni de l’Ajuntament

8

presenten una estratègia similar que inclou el manteniment de totes les cases en la seva totalitat. Per un costat, la dels números 2 i 4 es mantindrien tal i com estan i acollirien un centre d’interpretació del bressol de Sant Andreu: història i naixement del poble, evolució agrícola, industrial, fins a l’actualitat.

Per un altre costat, la casa del número 6, molt deteriorada, requeriria una acció immediata per evitar una major degradació.

Se’n salvaguardaria l’estructura interna i es reconvertiria en ruïna arqueològica.

Per últim, el complex 8-12 s’hauria de rehabilitar i museïtzar-la per recuperar l’inventari de l’època (segles XVII i XVIII). El projecte del CEII i la CUP també passa per mantenir l’arbrat del voltant i recon-

La paret de la casa núm. 2 ens mostra la fisonomia de la llar abans de ser restaurada / google street view

El perfil de... l’Àfrica Zamorano Andreuenca amb el bitllet per les piscines olímpiques de Rio 2016

E

“Sé que la natació és la meva vida. Tot l’esforç que faig em compensa”

nat pels 400 estils”. L’Àfrica guanya la final de 200m d’esquena amb una inesperada marca de 2.09, la mínima era 2.10. La jove nedadora explica, emocionada, que els 16 anys, va participar en la segona edició dels jocs olímpics de la joventut a la Xina, un esdeveniment esportiu on participen esportistes d’arreu del món d’entre 14 i 18 anys. “Per primera vegada vaig viatjar amb tota la delegació espanyola de diferents disciplines esportives. Mai havia estat en un esdeveniment tan gran, em va impactar molt”.

Reconeix que va ser una gran experiència però el que l’espera aquest estiu encara ho serà més. De moment no està nerviosa.

La nedadora està enamorada del seu club. “M’hi sento com a casa, l’ambient del club és genial. Aquí al barri ho tinc tot, l’esport, la família, els amics.” Entrena amb un grup d’uns vint nedadors, de diferents edats i objectius. Hi ha nedadors que volen classificar-se pel campionat d’Espanya, n’hi ha d’altres que apunten més alt i es preparen per als jocs olímpics. Ella ha rebut diverses ofertes per marxar a entrenar al CAR de Sant Cugat però les ha rebutjat. No li agrada la pressió i la competitivitat que allà es respira i reconeix que també li agrada poder dormir a casa i tenir els amics de l’escola. “Si no al final només et mous en un ambient”. Sovint però ha de sacrificar la seva vida social per l’entrenament. Recorda, amb certa ràbia, la primera vegada que les seves amigues sortien de festa. Ella no va poder anar perquè l’endemà entrenava. Una vida d’esforç i sacrifici.

Com tot esportista, alguna vegada s’ha plantejat deixar la natació però ràpidament recapacita. “A vegades et desanimes i penses i si això que estic fent no serveix per a res? Però sé que natació és la meva vida i tot l’esforç que faig, a mi, em compensa”. L’Àfrica transmet innocència, alegria i optimisme. Li agrada escoltar música, estar amb les amigues i la família. La xocolata la torna boja. Em confessa que, quan pot, endolça les seves tardes a la creperia Santa Pau de Fabra i Puig. // Tanit de Pouplana

cap a peus I abril

n un quart pis de la plaça de Garrigó, a Sant Andreu, sona una alarma. Són les cinc del matí i una noia morena de cabells ondulats es lleva per anar a entrenar. La seva mare li ha preparat un suc de taronja i un entrepà de xocolata. Esmorza, es vesteix i surt, apressadament, cap al Club Natació Sant Andreu, la seva segona casa. A les sis del matí comença l’entrenament, breu escalfament i cap a l’aigua, 7000 metres de bon matí. Així comença el dia per l’Àfrica Zamorano, la jove andreuenca que s’ha classificat pels jocs olímpics de Rio de Janeiro amb 200m esquena. Una gran fita per una noia tan jove.

Tot comença als tres anys, quan els seus pares l’apunten al club. Pas a pas va millorant i pujant de categoria. Era la típica nena amb l’agenda plena d’extraescolars: natació, hípica, ballet i cant. Finalment, però, es queda amb la natació, l’activitat que més li agradava i on més destaca.

Des d’aleshores la natació s’ha convertit en la seva vida. Cinc hores diàries d’entrenament que ha de conciliar amb els estudis.” Quan torno a classe, després d’estar fora competint, vaig súper perduda, es complicat compaginar les dues coses”. Ara mateix, l’Àfrica està a segon de batxillerat. Estudia als vespres si no es queda adormida entre apunts. M’explica que, de gran, vol ser llevadora.

La gran sorpresa arriba al Campionat d’Espanya. Allà té l’oportunitat d’aconseguir la marca per l’Europeu de Londres o, directament, la classificació per les olimpíades. Una oportunitat que l’Àfrica va afrontar sense pressió. Competia amb la idea de donar el millor de si mateixa però no contemplava uns jocs olímpics. De fet, ella s’estava preparant per als jocs de Tòquio. “Jo vaig anar al campionat d’Espanya per aconseguir la meva millor marca i quan vaig veure que l’havia baixat tant em vaig sorprendre molt. 200 esquena no era la meva prova forta, jo havia entre-

9

Sant Andreu pateix els rebomboris dels pisos turístics La comunitat de veïns del carrer Castellbell denúncia a Tribusa Resort

B

arcelona cada any rep un munt de turistes que són allotjats en espais destinats a aquest negoci, com els hotels, els hostals, els albergs i els Habitatges d’ús turístic (HUT). Quan pensem en turistes i en Barcelona ens venen al cap les zones més cèntriques i visitades de la ciutat, com el passeig de gràcia o la Plaça Catalunya, però, altres barris cada cop reben més i més turistes, fet que ha provocat, que en alguna zona, els veïns hagin anat abandonant els seus habitatges pels problemes de convivència que tenien amb els enrenous que causaven els clients d’aquests serveis. Barris com la Barceloneta han estat el motor de queixes i manifestacions contínues en contra de l’explotació de les vivendes, la concessió

Tribusa va fer fallida i va néixer Tribusa Resort que va absorbir 6 dels 10 pisos que no tenien propietari. La nova empresa va emprendre el projecte de donar una nova vida als pisos, oferint un servei als turistes que venien de fora i buscaven un lloc on allotjar-se. Per tal de donar aquest servei i d’adquirir la llicència s’han de complir una sèrie de requisits com el fet de tenir servei de seguretat i vigilància durant les 24 hores del dia. La comunitat de veïns es queixa de la situació, mencionant que els turistes, en alguns casos, arriben a altes hores de la matinada, fan soroll sense tenir respecte pel descans

dels veïns, baixen a fumar i a beure a la porteria, i que el servei de 24 hores que ofereix l’empresa és “nul”, ja que, majoritàriament no han actuat quan se’ls ha trucat perquè hi havia problemes.

Els veïns de l’escala es queixen que la vigilància 24h que hauria de tenir l’edifici turístic és “nul” Els propietaris asseguren la seva insistència a l’Ajuntament i al Síndic de

Multiples vegades, el perfil dels ocupants dels pisos turístics són joves amb ànises de festa a Barcelona

10

de llicències per tirar endavant aquests serveis i el mal ús que en feien els clients, que en la majoria de casos eren joves estrangers amb ànsies de festa Aquesta situació s’ha donat a altres barris com el Poble Sec, en canvi a l’Eixample, tot i ser un lloc cèntric i turístic, la situació no ha estat tan crítica. Tribusa, una empresa immobiliària que té pisos arreu de Barcelona, assegura que a l’únic lloc on els veïns han tingut queixes és als pisos que hi té al barri de Sant Andreu.

L’edifici està a tocar de la Plaça de les Palmeres, concretament al carrer Castellbell. Al febrer de l’any 2011 els veïns es van instal·lar en només la meitat dels pisos que Tribusa tenia. L’empresa va decidir que amb els pisos que no havia venut, en llogaria uns i en els altres hi faria Habitatges d’ús turístic, un fet que, quan va ser comunicat a la comunitat de veïns entre el 2012 i el 2013,no va generar cap mena de discrepància.

Una de les entrades de turistes als apartaments del carrer Castellbell. Els veïns es queixen de les molèsties que

oca

Resort va reclamar 30.000 euros a la comunitat pel fet de restringir-hi l’accés.

El judici es va celebrar a finals de gener, i cap a finals de març el tribunal va dictar la a sentència favor de la comunitat de veïns.

El tribunal de justícia va dictaminar favorablement als veïns, però Tribusa ja ha recorregut la sentència Els principals motius pels quals la sentència els va ser favorable són; la demostra-

ció de totes les molèsties causades als propietaris i el canvi d’ús de la propietat.

Quan Tribusa va fer els estatuts de la comunitat, en aquests s’hi prohibia l’activitat hotelera, i el seu negoci ho estava sent.

Segons David Francesch, propietari de Tribusa i Tribusa Resort, han acabat en un judici absurd, i l’empresa no ha dubtat en recórrer la sentència. Francesch reconeix que és possible que tot i que un dels seus requisits a l’hora d’acceptar clients sigui la majoria de 25 anys, pot haver-se donat el cas que n’hi hagi hagut algun de menor, però que de manera habitual els seus clients són famílies. // Mariona Pujol

cap a peus I abril

que

Greuges on no se’ls va fer massa cas.

La comunitat de veïns davant la situació descontrolada va decidir, per unanimitat, denunciar l’activitat de Tribusa Resort i l’empresa va contra-denunciar al·legant que s’havia negat l’accés a la piscina.

L’empresa va deixar de pagar les despeses de la comunitat i ara els veïns expliquen que tenen un forat de 8.000€ Els propietaris, expliquen a Cap a Peus que, aquesta mesura la van prendre davant el descontrol que es generava a la zona de la piscina; els turistes s’hi banyaven quan volien i sense banyador, menjaven dins l’aigua, bevien i fumaven. Tribusa

11

ocasionen, com sorolls, fumadors a la porteria, consumició de begudes alcohòliques a l’edifici o la brossa que de vegades deixen a les portes / comunitat de veïns

La reforma de Ca l’Estruch i la construcció de nous habitatges no afectarà el patrimoni històric protegit Gràcies al llibre “Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques” sabem que hi havia hagut fins a 160 masies a Sant Andreu, de les quals en resten encara 20.

Ca l’Estruch és una d’elles, i en podem apreciar la façana si passegem pel carrer Pons i Gallarza (veure foto). Avui en desús, era des dels anys 50 del segle passat propietat de la Congregació de les Germanes de l’Assumpció, que van transformar la casa pairal en convent de monges i novícies. Ara hi ha un projecte de reforma per construir-hi habitatges particulars. Com que l’edifici està catalogat com a BIU (Bé d’Interès Urbanístic) corresponent al nivell de protecció C del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, no pot ser enderrocat. Per tant, el projecte s’ha dut a terme tot recuperant i rehabilitant l’edifici per tal que tingui l’aspecte de finals del segle XIX, abans no s’hi afegissin parts noves que trencaven l’edificació original.

La proposta de rehabilitació de la masia contempla el “Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la ciutat de Barcelona del districte de Sant Andreu i Catàleg del Districte de Sant Andreu” i per tant respectarà i conservarà tot un seguit d’elements per tal de seguir els paràmetres de la Modificació del Pla General Metropolità a l’Àrea del Nucli Antic del Barri de Sant Andreu.

Sempre es bo que el patrimoni arquitectònic del barri que està catalogat, sigui objecte d’especial protecció, i que d’aquesta manera, quan donin nous usos a aquests edificis, contràriament al que passava en anteriors etapes històriques, ara es pugui conservar elements d’arquitectura que permetin mantenir viva la personalitat del barri.

Xavier Argall

Maqueta del projecte d’habitatge al complex de Ca l’Estruch / arxiu

Associació Comerciants Onze de Setembre

2016

12

DÓNA-LI UNA AL TEU COMERÇ

VOLTA

4a

edició

OBERT AL FUTUR PROGRAMA DE FORMACIÓ DE SUPORT AL COMERÇ DE SANT ANDREU Obre les portes del teu comerç o servei de proximitat a noves oportunitats: 45 càpsules i tallers formatius gratuïts, de 3 hores de durada, adaptats al teu horari laboral i impartits en equipaments del districte.

Apunta-t’hi:

93 291 77 77 barcelona.cat/obertalfutur /barcelonactiva Llegeix el codi i accedeix a tota la informació

Pag180x100-Sant Andreu de cap a peus.indd 1

01/04/16 10:11

Lauren Casino Royal

La banca aguanta, el poble reclama i l’Ajuntament mira cap a una altra banda

jaume gil

es cartes estan posades sobre la taula. En joc: els cines Lauren de la Rambla Fabra i Puig. Diversos actors asseguts.

Alguns, però, ja han marxat després de destapar-se el seu farol: no tindrien capacitat per reinaugurar-los. Altres han agafat les seves cadires. En comptes de mirar les seves cartes, miren a la resta de jugadors. Sembla que no els hi agrada com ha quedat la instal·lació. A l’altra banda de la taula, la banca. Ja els hi havia guanyat la mateixa partida anys enrere als “nouvinguts”.

Part del veïnat, en canvi, ha marxat fa dies. Tot just unes setmanes enrere van anunciar que s’havien apoderat dels cinemes.

Alguna cosa deien d’alliberar-lo del capital. Però cap actor de la taula de pòquer ha fet cap moviment.

Diferents col·lectius relacionats amb l’esfera llibertària han ocupat els Lauren de Sant Andreu. Les sales cinematogràfiques acullen ara el projecte autogestionat Cinètika. Un dels seus portaveus, l’Àlvaro, el defineix com un “espai anticapitalista, autònom i feminista a Sant Andreu”. De fet, l’edifici acull activitats tan diverses com un taller de costura o classes d’anglès; el traslladat gimnàs feminista del CODA (Centre Okupat Deportiu Autogestionat) i les clàssiques projeccions, però amb un llenguatge cinematogràfic alternatiu i no tan comercial com abans.

cap a peus I abril

L

David García Mateu @davidgmateu

15

L’interior dels cinemes Lauren, el dia que el van ocupar diferents col·lectius andreuencs. L’estat de les instal·lacions correspon a anys de tancament

16

De fet, els responsables del nou projecte autoadjudicat tenen molt clares tota una sèrie de premisses, entre les quals destaquen dues. La crítica teòrica a les drogues i l’alcoholisme evoluciona cap al camp pràctic: “no es permetrà el seu consum a les instal·lacions”. I la segona: el nul diàleg amb les institucions: “No hi ha cap intenció de negociar res amb l’Ajuntament”, declara el seu portaveu.

El president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra, ja veia a venir una ocupació de l’espai. Fins i tot deixa entreveure que l’entitat “es podria haver plantejat una reivindicació similar”.

Tot i això, Serra també diu “confiar” en què “els actuals ocupants abandonin l’edifici tan bon punt es presenti un projecte cinematogràfic de forma oficial”.

Entendre el motiu pel qual els cinemes estan tancats, no és senzill. No hi ha gaires arguments que defensin el tancament d’una instal·lació municipal durant 5 anys. El motiu ens emplaça a la partida de pòquer. Abans de pensar en abaixar la persiana, l’empresa Lauren Films va demanar un crèdit per poder desen-

volupar nous projectes. Tots ells fora de Sant Andreu. Com què les entitats financeres no veien gaire clar que l’empresa pogués sufragar els pagaments, li van demanar un aval. En aquest moment, Lauren va demanar a l’Ajuntament de Barcelona (entre altres consistoris d’altres municipis), poder oferir els drets de superfície dels cinemes concedits com a element a hipotecar.

Davant d’aquesta sol·licitud, el govern municipal format pel PSC amb ICV-EUiA va acceptar posar com a moneda de canvi el dret d’explotació. Per la part bancària, tot el conglomerat financer (inclòs l’Institut Català de Finances de l’època del tripartit PSC + ERC + ICV-EUiA) també va acceptar la penyora i finalment li van atorgar la hipoteca.

La jugada de cartes, però, no s’hauria acabat aquí. El 20 de gener de 2011, Lauren Films tancava les seves sales a Sant Andreu i es declarava “insolvent”. 13 treballadors perdrien la feina i passarien la nit tancats a les instal·lacions per un acomiadament digne. En aquell moment, els moviments bancaris bloquejarien les sales indefinidament. Com que no podien cobrar el crèdit,

i ac

i activitats vandàliques al seu interior. Els nous ocupants el primer que farien serien les corresponents tasques de neteja per dotar de salubritat a l’espai / jaume gil

les entitats financeres es quedaven amb el dret de superfície.

Ara ja atrapades en el temps, les sales de projecció han anat patint diverses incursions vandàliques. En una ocasió es va cremar algun parell de butaques, i en un altre es van buidar els extintors, omplint tot el terra de pols antiincendis. Tot i això, l’edifici mai va ser donat de baixa del subministrament elèctric.

L’exregidor de Sant Andreu, Raimond Blasi, comenta que, durant el seu mandat, van haver-hi diverses empreses seduïdes per la capacitat que oferien les instal·lacions. “Vam atendre alguna empresa [Bon Preu], que estava interessada a utilitzar els baixos com a supermercat, i alhora ens portava simultàniament un operador de cinemes per les sales”. Tot i analitzar la proposta, al final l’anterior Govern va desestimar l’oferta, ja que “requeria unes modificacions en el plantejament urbanístic que no era viable”, segons explica l’exregidor.

Setmanes després, noves empreses van tornar a picar a la porta del consistori interessant-se per l’explotació de l’edifici. Un dels projectes que es va presentar i que més força va agafar va

ser el tàndem de cinema independent-comercial d’Olwyn Films.

El projecte tenia la intenció de reanimar els espais cinematogràfics, i fins i tot cedir una de les sales al SAT per adaptar-la com a espai d’assaig teatral. Un cop tots els tecnicismes van estar pràcticament tancats, Olwyn Films i el conglomerat dels bancs que estaven en possessió del dret de superfície van iniciar les negociacions. Des del Cap a Peus hem pogut saber que amb algunes entitats sí que es va arribar a algun acord, però l’ICF, qui posseïa el 30% dels drets, es va enrocar en cobrar tot el crèdit que havia perdut en l’operació amb Lauren Films. Raimond Blasi mateix confessa que “cap productor en podia fer front” al que demanava l’ICF; el deute “trencava amb tota viabilitat del projecte”.

El pas del temps va anar enterrant l’operació, i fins i tot el mateix director d’Olwyn Films, Antoni Badimont, tampoc es sorprèn de l’ocupació. Comenta que, fins i tot abans, “quan vaig saber que hi havien entrat a cometre vandalisme, ho vaig avisar de seguida a l’Ajuntament, i només em van dir que en prenien nota”.

cap a peus I abril

ment

17

L’edifici va ser tancat d’un dia per l’altre i encara conservava els cartons i anuncis publicitaris d’anys enrere. Alhora, encara rebia flux elèctric / jaume gil

18

Més enllà d’aquest contacte, Badimont denuncia que només van mantenir una reunió “informativa” amb el nou Ajuntament abans de l’estiu. “Ens van dir que ens dirien quelcom, i no ens han dit res més...” lamenta el productor cinematogràfic. En canvi, des de la Casa Gran, l’actual regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, entra en contradicció amb Badimont i destaca que han parlat “reiteradament”, i que “en tot allò que ha estat a la nostra mà, l’hem acompanyat i ajudat”. En el cas de les negociacions amb l’ICF, Ortíz apunta que “no es tracta de tenir un acord amb les entitats bancàries, sinó que el problema està en què patrimonialment és un procès excessivament llarg”. Una qüestió que allarga la seva ombra fins a la recent ocupació. “Nosaltres [com Ajuntament] no estem en situació ni de negociar [amb els ocupants], perquè ara mateix no és la nostra titularitat; ara està en mans de la Generalitat com un dels principals creditors [a través de l’ICF]; per tant, no podem actuar en aquest sentit” esquiva Ortíz.

Unes afirmacions que l’exregidor considera “enganyoses”. Blasi apunta que la clau per deslligar tot el procés estaria en l’última

decisió que va prendre el seu partit en els últims Consells de Govern. “l’extrem judicialment viable que ens restava per utilitzar, era la recuperació de la concessió [de facto], ja que l’ICF no pagava els cànons a l’Ajuntament i, per tant, estava incomplint una de les parts més importants del conveni”. “Una cosa és un deute, una altra és una concessió” sentència.

Per la seva banda, Badmiont assegura que ell ja no té per què posar-se en contacte amb l’Ajuntament, “ara que a sobre està més embolicat”. Tot i així, el productor considera que “si ens tornen a trucar, nosaltres també hi podem tornar a treballar en el tema”. Un projecte, però, que precisaria de nous càlculs pressupostaris, ja que quan es van interessar per l’espai, el van trobar en unes condicions no pas tan deteriorades com les actuals, fruit del vandalisme. I mentre diferents col·lectius andreuencs desenvolupen activitats en el local ocupat, l’Ajuntament mira cap a una altra banda, i les entitats financeres esperen tranquil·lament l’ingrés del deute acumulat d’una empresa que ja no existeix: Lauren Films. Ni la partida ni la pel·licula han acabat.

l’entrevista | Toni Vall | Crític de cinema i professor del depart. de Mitjans de Comunicació i Cultura de l’UAB

“L’autogestió d’espais que queden sense ocupar és interessant i ja funciona culturalment a altres ciutats” David García Mateu

que se’n preocupin. No hi ha un interès real en això.

El cinema alternatiu pot cobrir aquest buit que deixen les sales de barri?

Jo suposo que sí. L’autogestió d’espais que queden sense ocupar és un sistema que podria ser molt interessant i que ja funciona culturalment a altres ciutats. No només en la cultura del cine, sinó també en l’àmbit de la música, de l’art urbà, les fires, els mercats alternatius, la pintura... Em sembla una alternativa ciutadana, cívica i veïnal fantàstica que col·lectius s’organitzin per demanar permisos i poder passar a gestionar els espais que queden en desús.

I quan són col·lectius que no volen mantenir diàleg amb l’administració, com és el cas de Sant Andreu?

No es tracta de ser sectaris en el contacte amb l’administració, si l’administració pot ajudar i pot aconsellar. Seria de ximples no fer-ho, en el sentit que tot pot sumar. El que també és veritat, és que, per norma general, les institucions públiques no són especialment proactives en això.

cap a peus I abril

Cada barri de Barcelona abans tenia unes quatre o cinc sales de cinema escampades entre els seus carrers... ... i quatre o cinc cinemes tirant baix. Hi havia barris que en tenien molts més en segons quines èpoques. Hi havia molts cines de barri. Cines de gran format amb una sola sala immensa.

Però el pas del temps se les ha emportat i casi només en trobem ara a les grans superfícies comercials.

Hi ha diversos factors que es poden resumir en un: el canvi d’hàbits en el consum del cinema. La gent veu cinema d’altres maneres que abans no eren possible. Ara es considera que veure cinema a l’ordinador és el mateix que en el cine, i aquest és un problema gros. És obvi que no és el mateix, però les noves generacions consideren que sí.

Potser per un tema econòmic també.

L’altra qüestió és que veure-ho d’aquesta manera és gratis.

Només cal prémer un botó de descàrrega. Mentre que el cine continua sent de pagament. I si poses la gent de baix poder adquisitiu en la disjuntiva de fer-ho gratis o fer-ho pagant, doncs molta gent decidirà fer-ho gratis.

Sense sortir de casa.

L’altre factor pel meu gust és la pèrdua de valor tangible en el fet d’anar al cine. No se li dóna valor, o molt pocs som els que li donem valor. La gent va al cine, però molt menys. I no es valoritza el valor afegit del que significa anar al cine com a fet cultural. El ritual d’anar al cinema s’està extingint. Potser pantalles no s’han perdut moltes, perquè ens queden els multicinemes que agrupen moltes sales. Però el valor patrimonial de què signifiquen les sales de cinema sí que va a la baixa.

I mica en mica s’esdevenen els tancaments de cinemes clàssics.

No per sempre. Ara fa un any i poc han reobert els cinemes Texas de Gràcia i el cinema Phenomena, que és una grandíssima iniciativa per mirar de revalorar l’acte d’anar al cinema. Es tracta d’inculcar una mica de passió i d’ensenyament de què és el cine als joves. Fins i tot els hi sembla una cosa exòtica i romàntica que no va amb ells.

Vostè també acostuma a apuntar que les administracions no ajuden. Existeix inacció política quan les sales tanquen?

Totalment. Quan tanca un cine es diu: “Ah! Quina pena, ha tancat un cine...” i no fan res. No posen de part seva per intentar reactivar i reconvertir-lo. O fer una nova proposta d’explotació.

L’administració hauria de contribuir amb els coneixements que se suposa que hauria de tenir en l’àmbit de la cultura. Contribuir a què no es perdi no només l’exhibició de cinemes, sinó un patrimoni urbanístic que és tota sala de cinema. D’això no hi ha manera

19

apunt històric I L’Atlàntida, El Recreo i l’Odeón I

E

ls cinemes de Barcelona estan en crisi. En poc temps, moltes sales han tancat. Hi va poca gent. Les entrades són cares, tot i que hi ha cinemes que celebren dia de l’espectador, que solen ser el dimecres, amb uns preus més assequibles. També alguns cinemes ens fan un preu especial als jubilats de dilluns a divendres. Tot i això, els cinemes van de mal borràs.

Què ha passat amb el cinema? Senzillament, que la televisió i internet, a l’abast de tothom, atrapa a la gent a casa per comoditat. Tot i que una pel·lícula visualitzada al cine o a la tele no té comparació. Només cal experimentar les noves sales de projecció, dotades d’una tecnologia molt més avançada d’anys enrere.

A Sant Andreu en el passat havíem tingut tres cinemes: l’Atlàntida, a la plaça del Comerç; El Recreo, al carrer Gran, i L’Odeón, a la Rambla de Fabra i Puig. Aquests cinemes no eren d’estrenes, sinó cines de barri. Normalment s’hi posaven dues pel·lícules, i després de la Guerra Civil s’hi va afegir el NO-DO. El NO-DO era un reportatge propagandístic del règim franquista que es projectava a tots els cines. A la meitat de la sessió encenien els llums, sonava l’Himno Nacional i als assistents ens feien posar drets amb la mà alçada. Quan aca-

FRANCESC PORRET I GAY

bava l’himne, continuava la pel·lícula. De fet, els films que es projectaven eren molt comentats entre familiars i amics, i es coneixien i es valoraven molt els artistes que hi sortien.

Pel que fa a les sales, cada una tenia les seves característiques. L’Atlàntida era la més petita i li deien “Can Cacauets”, perquè la gent en menjava molts, tirava les clofolles a terra i quan caminaves se sentia el soroll en aixafar-les. El Recreo era una mica més gran, i a més de les pel·lícules de tant en tant hi feien varietats. L’Odeón, en canvi, era el més gran i també s’hi feien concerts de la Banda Municipal de Barcelona, sarsueles i, fins i tot, òperes.

Amb el temps va tancar l’Atlàntida i en el Recreo s’hi van fer pisos. Per altra banda, L’Odeón el van enderrocar i van construir el segon mercat de Sant Andreu. Més tard, a la Rambla de Fabra i Puig van construir el cine Victòria, que hi va ser força temps fins que va tancar les portes. No fa gaires anys que es van estrenar els cinemes Lauren, també a Fabra i Puig, que també van plegar. És una llàstima per Sant Andreu que no disposem d’unes sales de cinema, i que si volem anar al cine, hàgim d’anar a l’Heron City o a La Maquinista. Ens van posar la mel als llavis sense poder-ne gaudir prou.

Es tornaran a obrir sales de cinema a Sant Andreu algun dia?

20

Cinema Victòria el març de 1987 / fons joan antoni audet i rosa maria audet. / chausson bs. / @refotografia Article publicat al “Sant Andreu de Cap a Peus” número 600

esports | Futbol i Waterpolo

Polèmica a la directiva de la UE Sant Andreu Descartades matemàticament les opcions de jugar la promoció d’ascens, el conjunt quadribarrat encara el final de temporada amb un futur incert a la direcció del club

L

a dimissió de vuit directius de la UE Sant Andreu més el secretari tècnic, Ramón Maria Calderé deixa els despatxos del club potes enlaire i amb un futur incert. Les persones que van signar el comunicat presentant la dimissió són: el vicepresident executiu i gerent, Jordi

Fins a vuit directius abandonen els despatxos per discrepàncies amb el president Manuel Camino Royo; el vicepresident esportiu i de màrqueting, José Manuel Pérez; el vicepresident jurídic i econòmic, Joan Manuel Canosa; el director esportiu, Juan Carlos Campos; els coordinadors de l’àrea social, Eva Bergua, Rut Ortiz, Carles Mora i

Jordi Petit i l’encarregat de l’àrea tècnica, Ramón Maria Calderé. Asseguren que “al llarg de la temporada s’han incomplert els compromisos inicials”, amb “preses de decisions de manera unilateral que sovint no han tingut en compte el treball i l’esforç de totes les persones que formen part de l’organigrama”. El comunicat també afirma que “progressivament s’ha anat sobredimensionant el pressupost acordat inicialment, especulant amb ingressos futurs no assegurats”. A més, remarquen que el president “està provocant situacions que, malauradament, ja es van viure en el passat i que posen en perill la viabilitat econòmica del club”. Adverteixen que la situació econòmica “és greu” i que hi ha “una situació patrimonial compromesa”.

Manuel Camino, en resposta a aquestes acusacions assegura que “el club no té

La situació al club queda en un intercanvi de retrets i acusacions entre els dos bàndols ment influenciada per Pérez. Explica que el motiu d’aquesta revenja és perquè no vaig accedir a una “petició inacceptable”.

Indica que l’exvicepresident esportiu i de màrqueting, José Manuel Pérez, “pretenia que li vengués el 45% de les accions per zero euros”. Pérez, en canvi, creu que Camino “atribueix tot a una persona per intentar minimitzar el problema”. Considera que ell ha estat l’acusat directe perquè va ser “el primer a plantar-li cara, ja que pensava que el club no podia continuar així”. L’exdirectiu ha assegurat que al mandatari andreuenc “només li agrada tenir gent al costat que li digui ‘sí’ a tot, però és un covard perquè a la cara mai m’ha dit res”. Per la seva banda, Ramon Maria Calderé ha deixat clar que “no es pot dir que amb 57 anys em deixo mani-

cap a peus I abril

L’ex-responsable tècnic, Ramón Calderé, acusa a Camino de baixar als vestuaris per “recriminar l’actitud dels jugadors” i “decidir” qui havia de/ fons jausson bs. / adrià giménez

cap problema” i ha garantit que “continuarà endavant per molts anys”. Destaca que “l’entrenador demanava reforços, ho parlàvem entre tots i decidíem; jo els vaig consentir i vaig signar”. En relació a la gota que ha fet vessar el got, considera que “al darrere hi ha uns interessos particulars i un ressentiment”. El màxim accionista carrega directament contra Manuel Pérez. “Ha enverinat les penyes contra mi, estava al camp insultant-me i és un autèntic manipulador”, afirma el president. Afegeix que es tracta d’una “venjança personal”. Considera que la marxa dels altres directius ha estat clara-

21

esports | Futbol i Waterpolo

pular”. A més, ha denunciat la intromissió de Camino en l’àmbit esportiu. “Ha volgut passar per sobre meu i jo no l’he deixat.

En un partit va entrar a la mitja part al vestuari per recriminar l’actitud dels jugadors”, destaca Calderé. Afegeix que “li deia a l’entrenador que jugués fulanito o menganito”.

Manuel Camino ha rebutjat l’oferta de compra per part dels dimissionaris de les seves accions. Actualment, per tant, segueix sent el màxim accionista i President de la UE Sant Andreu

Coordinadora Andreuenca

22

Fora dels despatxos i de la gespa, un grup de seguidors ha creat un grup anomenat Coordinadora Andreuenca. Aquesta organització té un clar objectiu: la dimissió de l’actual President de la UESA, Manuel Camino. Per explicar els motius que han mogut aquests seguidors a tirar endavant aquest moviment, els impulsors han repartit i publicat uns cartells amb la següent informació: - Estem farts que el Sant Andreu sigui propietat d’una sola persona. El nostre club ha de tornar a ser de tots i totes! I a més EXIGIM la sortida IMMEDIATA de Manuel Camino del Club!

- Perquè MENYSPREA el futbol base i el femení - Perquè NO ESCOLTA al seguidor del Sant Andreu.

- Perquè NO FA CAS als professionals que l’envolten i, per tant, INCOMPLEIX allò pactat.

- Per una gestió NEFASTA que posa en perill el nostre club.

- Perquè mai ha parat de VENDRE FUM, al fer promeses que no compleix i, per tant, generant falses il·lusions.

- Perquè com s’ha vist aquests dies, MENTEIX a tothom i constantment, EMBRUTANT el nom de la Unió Esportiva Sant Andreu.

L’exentrenador del Juvenil A, Rubén García, en la roda de premsa del seu acomiadament del club / uesa

Per tot això, LLUITEM PER UN NOU CLUB! CAMINO MARXA JA! El portaveu de la Coordinadora Andreuenca, Jorge Pérez, assegura que faran “pressió social amb les xarxes, a l’estadi i també als desplaçaments. Ho farem de forma constant perquè la massa social conegui la realitat del club i estigui informada dels problemes que tenim, que són molt greus i molt nombrosos”.

deixar clar que la meva decisió estava presa abans que sorgissin els problemes institucionals que hi ha hagut els darrers dies i que la meva sortida no ha tingut res a veure amb aquest afer. He considerat que el camí que prenc és un pas endavant en la meva carrera esportiva”, destaca l’exentrenador del conjunt andreuenc.

Rubén García Vilagrasa deixa la UE Sant Andreu

En el terreny esportiu, l’equip quadribarrat ja ha descartat matemàticament les places de play off. Amb 9 punts en joc no podrà retallar els 12 que el separen del 4t classificat, el CF Montañesa. Una temporada molt irregular, amb 14 victòries, 8 empats i 13 derrotes, condemna el Sant Andreu a seguir, com a mínim, un any més a Tercera Divisió. L’objectiu marcat d’aconseguir jugar la promoció d’ascens queda pendent per la pròxima temporada. // Jordi Urtasun Cortés

L’actual entrenador del Juvenil A, Rubén García, abandona el Narcís Sala després d’onze temporades vinculat al club. A part de treballar amb les categories inferiors, Vilagrasa va haver de suplir la plaça d’entrenador del primer equip durant set partits a la Segona B, la temporada passada, substituint a ‘Piti’ Belmonte. “Vull

Un any més a Tercera Divisió

El CN Sant Andreu, subcampió de la Copa del Rei

E

l Club Natació Sant Andreu s’ha proclamat subcampió de la Copa del Rei en l’edició d’aquest any, disputada a Sabadell i que significava el retorn a la competició dels andreuencs després d’un any d’absència. De fet, el darrer cop que el Sant Andreu va jugar la Copa del Rei, ara fa dos anys, ja va jugar la final, tot i que llavors la va perdre contra l’Atlètic Barceloneta de forma clara. Aquella final, però, va obrir la porta a jugar la Supercopa d’Espanya de la temporada passada contra els mariners, que va representar el primer títol estatal de la història per al

El CNSA va plantar cara, tot i que la sensació va ser la de perdre una oportunitat històrica

el marcador va anar donant avantatge a uns i a altres de forma alternativa, però va ser el Barceloneta qui va dur la iniciativa en el darrer quart. A cada gol que marcaven els blancs el Sant Andreu responia empatant, però no es va arribar a temps d’aconseguir una darrera igualada quan el Barceloneta va fer el darrer gol a pocs segons del final i l’opció d’arribar als penals es va esvair amb el 6-7 final.

Al final del partit la sensació era d’haver perdut una oportunitat històrica de gravar el nom del club al palmarès de la competició, però amb la satisfacció d’haver fet una copa extraordinària i d’haver plantat cara al màxim favorit un cop més. El porter andreuenc Ramon Santís va ser designat millor porter de la final. Si es compleix el pronòstic i l’Atlètic Barceloneta es proclama campió de lliga el Sant Andreu obtindrà el dret de jugar per tercer cop a la història la Supercopa d’Espanya i qui sap, de tornar a reeditar el títol de fa un any i mig. // JJ. Aymerich cap a peus I abril

club. Amb tot, el referent històric segueix essent la Copa del Rei de l’any 2008, jugada a Saragossa, en què l’equip, dirigit llavors per Manolo Suárez, va jugar per primer cop la final de la competició.

Els homes de Xavi Julià van preparar a consciència el torneig, esperonats pel bon paper a la lliga nacional i amb la possibilitat de fer una estada a terres franceses per entrenar-se amb el Montpellier.

El sorteig havia emparellat el Sant Andreu amb el Barcelona a quarts de final i els antecedents feien preveure un duel d’alt voltatge, ja que a la lliga cada equip s’havia endut un dels dos partits resolts només per un gol de diferència. A l’hora de la veritat, però, no hi va haver color, i els andreuencs van esborrar de l’aigua els portuaris amb un contundent 12-6, en un extraordinari partit on pràcticament tot va sortir bé. Mentrestant, el Canoe madrileny es desfeia del Mataró en un duel apretadíssim (6-7) i passava a ser el rival dels nostres a la semifinal. A l’altra banda

del quadre, l’Atlètic Barceloneta derrotava sense miraments l’amfitrió, el Sabadell (7-13), mentre el Terrassa es mostrava molt superior al Mediterrani (8-15).

Arribats a semifinals, el duel contra el Canoe també es preveia trepidant, i aquest sí, no es va resoldre fins al final. Les alternances en el marcador van existir però els andreuencs van arribar al final del partit amb avantatge i la van saber administrar, per acabar imposant-se per 7-6 i accedint a la final per tercer cop a la història. Allà els esperava l’etern campió de tot, l’Atlètic Barceloneta, que va haver de treballar de valent per desfer-se del Terrassa (9-6). La final va congregar a Can Llong una àmplia representació de l’afició del Sant Andreu, que va poder gaudir i patir amb un espectacular partit on a mesura que passaven els minuts semblava que el miracle era possible. El Sant Andreu es va avançar amb dos gols però els mariners van poder igualar el matx abans de la mitja part. A partir del tercer temps

23

L’equip masculí va fer un bon partit, tot i no poder emportar-se el trofeu al final del match / cnsa

cultura | Teatre, per Irene Caixàs

Justícia versus injustícia Jugant a ser Perry Mason Testimoni de càrrec es va muntar a l’Ateneu de Sant Andreu per Forat Sense Fons del 12 al 20 de març. No és la primera, ni imagino que serà l’ultima, que aquest grup munta una obra d’Agatha Christie. I sempre aconsegueixen peces rodones que ens entretenen una tarda de diumenge.

Es tracta d’una obra ascendent. Comença una mica lenta i cada vegada es va embolicant més fins que té tot el públic enganxat.

Leonard Vole (Sebas Ocaña) és un home acusat de matar una vella a qui visitava tot sovint. Demana ajuda al seu procurador, John Mayhew (Joan Urtasun) i a l’advocat Wilfrid Robarts (Ferran Gibert) perquè l’alliberin d’anar a la presó, tot i que tots els indicis l’acusen. Per acabar-ho d’embolicar, la seva dona Romane (Montse Calix) esdevé un testimoni ambigu a qui Jonathan Mayer (Francesc Garrabella), fiscal, extreu tot el suc. La trama més engrescadora es desenvolupa en un jutjat que recordava al de la sèrie de Perry Mason, on desfilaven tots els personatges secundaris (forenses, inspectors, escrivans, jutgesses...) interpretats per Irene Peso, Sergi Camargo, Albert Montilla, Vanessa Puig, Mariona Garcia, Alba Sastre... i un jurat popular format per actors de les altres companyies de l’Ateneu de Sant Andreu: Adulterats, Rere el Teló i Pla B. Miquel Àngel Mateu va fer un bon càsting d’actors i Sebas Ocaña lluïa en en paper de passerell o Francesc Garrabella en el de fiscal perapunyetes. Així mateix, el canvi d’escenografia era sorprenent, ja que es passava de la saleta de Wildrid Robarts al jutjat

24

De Troia a Síria Just quan acabàvem de saber que la Unió Europea tancava la porta els refugiats sirians i els deportava a Turquia el Grup Teatral Antifaz estrenava Les Troianes. No és una comparació gratuïta, aquesta peça d’Eurípides se situa per la mateixa terra, però hem de retrocedir uns 29 segles per remuntar a la desfeta de la guerra de Troia. Els grecs estan a punt de salpar despès d’haver saquejat la ciutat, però abans sortejaran les troianes.

Hècabe (Marta Genís), la reina de Troia, mostra la desesperació del vençuts i és la veu de les troianes que es pregunten on aniran a parar: la princesa Andròmaca (Natàlia Rivero) i la sacerdotessa Cassandra (Myrna Cambra) esdevindran concubines dels vencedors, Astíanax (Sergi Caseras) serà sacrificat... De fons, un encertat cor de troianes (Eva María Fernández, Raquel

Fernández, Carme Fossas, Meritxell Gallofré, Marta Losanto, Mercè Pagés, Anna Portella, Núria Torrents, Laia Vidal, Elma Vila i Nuria Zorrilla) que es lamenten pel seu destí, se senten humiliades perquè els arrenquen la dignitat. A l’altra banda, els grecs no marxen amb el cap ben alt de vencedors, deambulen amb la confusió de qui ha perdut molt. El rei Menelau (Albert Peñarroya) decideix endur-se Helena (Berta Pujol), la desencadenant de la guerra, per matar-la a Esparta.

Palmira Alguersuari va apostar per una versió acutal de l’obra: amb un vestuari modern (els déus vestits de gala, les troianes esparracades, les reines de vellut, els grecs com a motoristes; una escenografia senzilla on destacaven petits elements mariners o material de construcció (escenografia de Santi Pérez, Pere Santesteban i Jordi Torrents); maquillatge agressiu que fins i tot recordava zombies (Lucía Casares, Eulàlia García), unes

llums pampelluguejant d’alarma o discoteca.... Però malauradament, l’autèntica actualització la va aportar els fets dramàtics del dia, com molt bé va reivindicar David Vidal (Professor de literatura i periodisme de la UAB) que va fer una introducció de l’obra. Els gemecs de les troianes ens recordaven massa els dels refugiats.

Tres propostes per l’abril

reprimida, però que la solitud marca l’última etapa de la seva vida.

Dissabte 9 i diumenge 10 d’abril a les 18h els Catalanistes brillaran de daurat amb De Broadway al Paral·lel una selecció dels millors temes musicals.

A l’Ateneu de Sant Andreu, del 6 al 8 de maig, es representarà Coses que dèiem avui de Neil LaBute, és una combinació de tres peces breus que presenten situacions íntimes, tenses, delicades i, fins i tot, violentes. // Irene Caixàs

Del 8 al 24 d’abril (divendres i dissabte a les 22h i diumenge a les 18h) Clarita y Estela (Matilde Fonollar i Bibiana Bigorra) seran a la Sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu. Pilar Seijo dirigeix aquesta comèdia de dues dones que han tingut vides molt diferents, una més simple i desinhibida, l’altra més estructura i

cap a peus I abril

25

Les Troianes per Antifaz, i Clarita i Estela al Centre Cívic