1revistamarç624def

Revisiรณ de la sanitat Andreuenca 624 MARร 2017.indd 1

27/02/2017 0:32:12

Vine als 10 punts

d’assessorament energètic de la ciutat A Sant Andreu ens trobaràs a l’Oficina de l’Habitatge Carrer de Joan Torras, 49

De Cap a Peu_270x210.indd 1 624 MARÇ 2017.indd 2

22/2/17 0:32:25 13:27 27/02/2017

7 13:27

EDITORIAL Volem acollir JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

U

n refugiat és qui per persecució, guerra o violència es veu obligat a deixar el seu país d’origen. La majoria dels refugiats que volen entrar a Europa vénen de Síria, Afganistan i Iraq, països on la violència ha arribat a nivells extrems. Ara bé, al nostre país el principal flux és de països africans per la frontera sud d’Espanya, on la vulneració dels Drets Humans és flagrant. Per les notícies hem pogut seguir la duresa del seu viatge de fugida i hem vist com molts han perdut la vida intentant arribar a Europa.

La violència de la qual fugen és causada per uns conflictes alimentats per la lucrativa indústria de la guerra i pels interessos de les grans potències. Val a dir que Espanya és el setè país del món que més armes exporta i moltes de les armes que exporta a Aràbia Saudita acaben a les guerres de Síria i el Iemen.

Els governants espanyols, i els d’altres països europeus, estan incomplint els protocols legals vigents sobre refugiats i lleis vinculants que han promès defensar. En el cas espanyol s’estan saltant la Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció de Ginebra, el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, la Constitució Espanyola i la llei d’Estrangeria. Concretament Espanya ha acceptat només 1100 refugiats del 17000 que va dir que acolliria. Una actitud intolerable. El passat 18 de Febrer els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van omplir la Via Laietana per dir VOLEM ACOLLIR. Va ser la primera gran manifestació d’Europa pel dret al refugi. Ara és hora que les institucions, tant espanyoles com catalanes, moguin fitxa.

No volem més excuses, volem acollir.

A Sant Andreu un grup de persones molt sensibilitzades amb aquest tema formen part de la plataforma STOP MARE MORTUM. L’Associació de Veïns i Veïnes col•labora i els hi dóna suport. Han fet campanyes de sensibilització pels carrers de Sant Andreu i també una campanya antirumors, sobretot a partir de l’arribada de refugiats a la Casa Bloc. Si voleu col·laborar, us acolliran amb els braços oberts, mai més ben dit!

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

www. avvsantandreu.cat

8

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: NÚRIA BOTÉ, JÚLIA CLAVERO, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, JOAN TRIAS, SILVIA VELASCO, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JORDI URTASUN, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL , ALBA CABRERA I DANI GÓMEZ (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL , LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

624 MARÇ 2017.indd 3

27/02/2017 0:32:29

624 MARÇ 2017.indd 4

27/02/2017 0:32:33

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H.

SARDANISTA ANDREUENC.

TURA DE 10 A 13.30H PLAÇA COMERÇ

CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H

QUART DISSABTE DE MES

CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES.

8........... EL PERFIL

Dolors López Cuscó

W W W. F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I >AMICS DE LA FABRA I COATS

TATSBCN.NET

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12 TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

>GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE

10 ....... ENTREVISTA

Daniel Gasparín

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI>ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

ORG

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI

12 ...... ARTICLE HISTÒRIC El rellotger de la FiC

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT ODÓ,

71.

933112343.

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL

>ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE

NEA.

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

933111038. A TOTES LES DONES QUE

CUBA,

2.

CAN

GUARDIOLA.

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

>CORDADA, ASSOCIACIÓ

EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT >ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65.

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

DIMECRES, DE 17 A 19 H >AGRUPACIÓ

EXCURSIONISTA

MUN-

>CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA,

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA. CAT

>COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

14 ....... REVISIÓ SANITÀRIA Salut Andreuenca

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A 20H.

monogràfic

DEL

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

GENT GRAN (ADDEG). CENTRE CÍVIC DE

O 20-21H.

SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20. ACTIVI-

20 ....... REFUGIATS

No només són sirians

24 ....... ESPORTS

Waterpolo

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

TATS, TALLERS, REFORÇ DE MEMÒRIA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES >CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

>CASAL SANT ANDREU. GESTIONAT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

PER: L’HARMONIA, FEDERACIÓ D’ENTI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20.

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

WWW.CASALSANTANDREU.CAT

5

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I >CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS,

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

CURSETS PER GENT GRAN.

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

NIS TAULA, > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. >ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

>LA LIRICA DE SANT ANDREU

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

639010087 I 605383212.

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES.

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

>ATENEU HARMONIA

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ D’ENTI-

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20

JURÍDICA.

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

(F&C) WWW. ATENEUHARMONIA.CAT

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

624 MARÇ 2017.indd 5

27/02/2017 0:32:33

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Se ofrece señora por horas, para cuidado de personas mayores para acompañar al médico, hacer recados. 9euros/hora. 610057773, Lina Estudiante de Fisioterapeuta da clases de todas las materias, (Matemáticas,Física, Química,Inglés y lenguas) tanto a chicos-as de primaria como de secundaria. Ha sido Premiado por la Generalitat por su Treball de Recerca. Preguntar por Sergio 933112807 / 626312762.

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09 Estudiante universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria. Móvil 626312762/ 648794344. También hace de canguro, de Lunes a Domingo.

Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Vols una plaça de parquing a un bon preu? Jo en tinc una per llogar.

624 MARÇ 2017.indd 6

Gran de Sant Andreu,178. Situat al costat de Miró, interesats truqueu al 629992828 Isabel

IMMOBILIARI

Es lloga plaça de parquing per cotxe gran al C/ Dublin (parquing Fabra) Maria Sopena tel: 9376218414 / 655116316.

85euros.

Es regala TV amb TDT inclós.

Gran, antiga pero en funcionament.

Angela, telf: 639183354 Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 933460337 Josep Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran + moto o dos cotxes petits). 120 Euros Telf: 637224107 Es ven pis al carrer del Llenguadoc, entre les Monges i d’Irlanda. 3 habitacions, menjador, cuina, bany i rebedor. Exterior.

Sense ascensor (possibilitats de posar-ne en un futur). Ben comunicat amb el metro i l’autobús (Fabra i Puig) i amb la RENFE (Sant Andreu Arenal). Carrer tranquil i semi-peatonal. De particular a particular. Abstenirse immobiliàries. Preu 178.000€ Interessats/es truqueu al 609422089.

C.N. SANT ANDREU Es ven títol CN Sant Andreu. 700 euros. Josep 933464725/680139015 Es ven títol CN Sant Andreu, 900 Euros Telef. 678100848

Vendo Titulo del CN Sant Andreu.

Tef: 626312762/933112807 Es ven títol CN Sant Andreu, 749 euros, Angel 646309557 Es ven títol CN Sant Andreu, 650 euros. Marta: 656601968661311185.

Es ven títol CN Sant Andreu,Telf: 933464725 Josep o Anna

DIVERSOS

Es ven moble auxiliar, per tele etc .amb dos calaixos en perfecte estat, mides 1,40cmsX53cms.

Preguntar Pilar. Preu 45euros.

93/1733285—93/8152131.

Disposo habitació per llogar amb dret bany, rentadora, cuina. Planta baixa amb pati petit. Ambient tranquil. 240 euros mensuals.

Es requereixen referencies. Telef 93/274.03.09.

MATERIAL DIDACTICO (flashcards, fichas, libros, etc.) para las CLASES de INGLES (Desde Beginners hasta Proficiency) busca nuevo/a propietario/a.

Contacta con Eva-Maria Sans en suenyoeningles@gmail.com. Y, si tú no estás interesado/a, pero sabes de alguien que lo puede estar, por favor, no dudes en ponernos en contacto.

Se necesita habitación de alquiler para una persona con referencias.

Fines de semana y festivos.

Margarita 617187995.

27/02/2017 0:32:33

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Progrés i benestar

S

ovint parlem de l’estat del benestar. Un terme abstracte i molt generalista, però... què volem dir amb “estat del benestar”?

El sistema de pensions, la cobertura de l’atur, l’educació i la sanitat pública, han estat els fonaments d’aquest estat del benestar. Avui en perill a causa, o com a excusa, de la gran crisi mundial que ha dictat importants mesures d’austeritat que, en bona part, l’han començat a desmantellar.

La Catalunya del futur, no només ha de recuperar els nivells de benestar que hagi pogut perdre, sinó que els ha d’augmentar i millorar. Necessitem un nou model d’estat del benestar en què puguem incorporar prestacions bàsiques com les ajudes a la maternitat i la dependència i una política d’habitatge social com la que existeix en alguns països europeus. Caldrà disposar, també, de lleis que evitin els desnonaments i els talls de subministraments de serveis públics bàsics com l’aigua, el gas o l’electricitat.

Des de fa deu anys, aquest país té plantejat un gran objectiu: oferir un futur de progrés a les noves generacions.

Per aconseguir-ho només hi ha un camí: el de disposar de les millors eines polítiques i econòmiques que ens permetin garantir el progrés i el benestar de tots els ciutadans.

Hèctor Figueras Carod

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

cap a peus | març

Catalunya és pionera en molts camps en què, però, caldrà aprofundir i avançar molt més. Per exemple, en la igualtat de gènere, on encara hi ha molt camí a fer. La cultura de la

pau, en la qual ens vam situar capdavanters amb la lluita contra les guerres i una llarga trajectòria de lluita que inclou l’objecció de consciència i els moviments pacifistes. També som particularment sensibles en els temes de solidaritat i cooperació amb la xarxa d’ONG, les famílies d’acolliment o la Marató de TV3.

El nou país que volem construir, la Catalunya del futur haurà d’assegurar, amb l’aplicació d’aquest nou model d’estat del benestar, que els drets socials més bàsics, com l’educació, la salut, l’habitatge el dret al treball, les pensions... arribin a tothom. El nou país, però, haurà de ser capaç d’anar molt més enllà, amb l’establiment d’una renda bàsica garantida per a tothom.

7

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

624 MARÇ 2017.indd 7

27/02/2017 0:32:34

El perfil de...

Dolors López Cuscó Helena Domingo López ens ha enviat aquest mes una carta per a la seva mare Dolors, la Lolita de Cal Gas, per a que el seu record es mantingui sempre viu en la memòria de tots nosaltres.

D 8

olors López i Cuscó, veïna de Sant Andreu de Palomar que vivia al carrer Sòcrates, era més coneguda per la Lolita de Cal Gas. Un mot que li venia del seu pare Josep López i Tarrés, que era qui subministrava el gas en tot el poble de Sant Andreu. Per aquest motiu ella era molt coneguda per tothom.

També perquè va treballar molts anys a l’empresa tèxtil de Fabra i Coats. En aquests últims mesos que va estar a casa amb mi, m’explicava moltes anècdotes que li succeïen allà.

Quant es va casar amb el meu pare, només van tenir una filla, a la que li van donar molt d’amor. Jo em vaig sentir molt estimada sempre. El meu pare va morir en l’any 1988. Ell també era molt conegut pel poble andruenc, ja que va ser el comptable en una empresa constructora molt coneguda amb el nom de Cañardo i Tomàs.

L’1 de maig de l’any passat, la mare va decidir venir a viure amb mi i la meva família. Crec que ja no es trobava bé, doncs ella mai volia sortir del seu estimat Sant Andreu de Palomar.

Suposem que, amb els seus 93 anys, ella ja albirava el final del

624 MARÇ 2017.indd 8

túnel de la vida, així que amb la companyia de la seva única filla, cada dia m’explicava coses i més anècdotes de la seva vida.

Coses que no sabia i que mai oblidaré. Anècdotes i secrets que ella n’estava tan orgullosa de poder explicar. En parlava de les seves amigues com la Quimeta, la Júlia, l’Alba i moltes més de les que ja no recordo els noms. Era molt activa, per això era tan coneguda i estimada, també anava sempre a passejar per la rambla, com ella ben deia rambla amunt, rambla avall i parlant amb tothom.

Jo em quedo amb un bon record de la meva mare. Gràcies a ella, tinc uns valors pels quals sempre li estaré agraïda, pel que em va arribar a transmetre i de pas, poder-ho fer també als seus dos néts, la Samantha i l’Edgar, a més de gaudir de la seva besnéta Aina.

Amb 94 anys complerts el 16 de juny, ella ens va deixar el 13 de novembre de l’any passat 2016. Va fer-ho sabent que amb ella se n’anava a viure una vida millor, ho va fer agafada a les meves mans mentre el seu cor s’anava apagant per sempre, jo li deia que podia marxar ben tranquil•la, que havia sigut una excel•lent mare.

Tot seguit un buit molt difícil d’explicar em va venir al meu cos, era com si una part de mi marxés amb ella. Gràcies mare per tot el que en vas ensenyar, gràcies per la teva estima de mare i gràcies per tot el teu legat, que ens has deixat a mi i a la meva família.

La foto que adjunto porta una de les seves frases: “no espero ser eterna, espero ser inoblidable”. És la del seu últim aniversari, vull donar les gràcies a tots aquells veïns i veïnes que tant la van estimar.

27/02/2017 0:32:35

Preparant l’exposició sobre el Rec Comtal

cap a peus | març

A finals d’aquest any i/o primers del proper, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésies durà a terme una exposició sobre el Rec Comtal. Aquesta vol ser una exposició global que comporti la més extensa divulgació sobre el Rec Comtal que ens sigui possible a tots els nivells.

Un dels apartats que considerem com a important és la de la participació de tots els veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar, que ells mateixos -per edat- o bé per referents familiars a tots nivells (orals, fotogràfics inèdits, escrits, documentació que puguin tenir en el seu poder...), vulguin col•laborar en la mencionada exposició.

Tota aquesta informació que ens pugueu fer arribar serà molt benvinguda i valorada per la seva incorporació a l’exposició.

Evidentment la documentació gràfica (fotografies, escrits, documents...), seran tornats en finalitzar l’exposició.

Per tant podeu enviar i/o comentar al correu electrònic següent: sesatjcab@gmail.com o bé per telèfon al mòbil 649.166.725 i preguntar per Josep Castells.

9

FE D’ERRADES ARTICLE ELS TRES TOMBS: El passat número del De Cap a Peus Sant Andreu va publicar un article sobre la tradicional festa andreuenca de Els Tres Tombs. Voliem corregir que Els Tres Tombs Infernals no els organitzen els Diables de Sant Andreu sinó la Satànica andreuenca. Disculpeu les molèsties.

624 MARÇ 2017.indd 9

27/02/2017 0:32:38

l’entrevista | Daniel Gasparín | PRESIDENT DEL CENTRE POPULAR CATALANISTA SANT ANDREU

“Vam decidir reformular el projecte treballant de manera constant per aixecar l’entitat”

En Daniel Gasparín al despatx del local dels catalanistes / CATALANISTES

“E 10

Què destacaries de la vostra entitat? l més rellevant de la nostra entitat és que ha perdurat durant 150 anys, perquè dubto que d’aquí a 150 anys seguim encara aquí. No es repetirà això.

A l’antic edifici de la nostra associació es va rodar la pel•lícula Victòria, una pel•lícula històrica i durant la Guerra Civil l’edifici va ser tancat i expropiat de la junta pels franquistes. Els propietaris van passar a ser llogaters durant molts anys fins fa poc que hem aconseguit tornar a ser propietaris dels locals de la planta baixa de l’edifici perquè la resta s’ha utilitzat per edificar i actualment funcionem també d’una altra manera”.

tellera d’espectacles setmanals. Estem en un moment en què les companyies de teatre ens demanen dates d’un any per l’altre per poder actuar aquí. Hem estat al peu del canó des del primer moment i ens sentim satisfets amb el resultat”.

Quan de temps fa que ets un Catalanista?

“Fa més de 40 anys que formo part de la Junta dels Catalanistes. M’hi vaig adherir quan encara era president en Pere Vintró, pare de l’Eulàlia Vintró, fins que vaig arribar a ser vocal de la secció de submarinisme. Finalment, després d’haver estat vicepresident del meu antecessor, em vaig presentar fa quatre anys amb un nou grup de junta per no deixar morir l’entitat i vaig ser elegit president. En agafar el càrrec, vam decidir reformular el projecte treballant de manera constant per aixecar l’entitat fins ara, que estem sanejats econòmicament i podem oferir una car-

I per formar-ne part?

“Qui vulgui participar de les activitats que oferim s’ha de fer soci de la nostra entitat i agrupar-se en un dels tres grans grups i vocació cultural o esportiva.

Aquesta és una de les tres maneres que tenim per finançar-nos, la més simbòlica de totes.

Les altres dues són el lloguer del bar-restaurant i després del que recaptem de les actuacions que fem.No rebem cap mena d’ajut de cap entitat de moment, per tant, tot l’esforç és de les persones que formem l’entitat”.

624 MARÇ 2017.indd 10

Quantes persones sou a la junta directiva?

“Actualment, la junta està formada per 12 persones. Estem dividits en tres vocalies: la lírica –composta per les activitats de zarzuela, opera i teatre-, l’esbart i el club submarinista de Barcelona. Dins d’aquestes tres vocalies hi ha formades subseccions que donen suport a les accions d’aquestes tres parts principals”.

27/02/2017 0:32:39

Quines activitats realitzeu?

“Constantment organitzem moltes activitats i l’any passat, coincidint amb el 150 aniversari, encara se’n van organitzar més i molts d’ells de manera gratuïta pels socis que encara perduren.

Hem fet un llibre per recollir la història centenària de l’associació, tot i que no tenim documentat cada un dels 150 anys perquè durant el franquisme es van eliminar molts registres. Però tenim la sort que Sant Andreu és terra d’historiadors i en Joan Pallarés amb alguns altres ens han ajudat a buscar en hemeroteques part de la informació que ens mancava. Llavors, perquè això no torni a passar, la nova junta estem deixant documentació tant escrita com gràfica de tot el que estem fent per a que els catalanistes que hagin de fer un segon llibre ho tinguin més fàcil que nosaltres. També vam treure un cava en commemoració a la data personalitzat amb la xapa de l’entitat i de les tres vocalies i vam pujar a Montserrat per deixar-hi una placa. Enguany, tenim ja fins al mes de juliol tot ple d’activitats per fer cada dissabte o diumenge, segons el que es vulgui fer”.

Per què el submarinisme com a esport de l’entitat?

“Que l’esport de la nostra entitat sigui el submarinista no és una casualitat. Fa més de 40 anys, a La Sagrera es va construir la Pegaso. La fàbrica tenia un grup submarinista on es podien apuntar tant treballadors com persones externes a l’empresa.

Llavors jo vaig entrar en aquell grup per fer un curs i les reunions eren a l’edifici dels Catalanistes. Em va agradar i em vaig quedar fins que va arribar un moment que el grup estava format per més gent de fora la fàbrica que de dins de la fàbrica i els empresaris van decidir que no era rendible fer-se càrrec de tantes persones alienes. Ens vam separar i vam fundar el Club Submarinista de Barcelona del que jo vaig ser el primer president cinc anys. El club ha anat funcionant amb el pas dels anys i ha estat un dels pioners quant al submarinisme en l’àmbit català i espanyol: té una de les millors escoles de tota Catalunya i d’Espanya; cada any des de 1074 el club fa un pessebre submarí, una activitat única al món; ha estat campió de Catalunya, Espanya i Europa de Hockey submarí i fins i tot ha tingut una revista que es deia Immersió, l’única del seu gènere a Catalunya.

Alba Cabrera

cap a peus | març

Quina és la funció dels ateneus?

“El paper dels ateneus als pobles i barris és molt important perquè donen continuïtat a les tradicions autòctones de cada lloc.

Nosaltres formem part de la Federació d’Ateneus de Catalunya i els ateneus existeixen per ajudar a preservar costums històriques que d’una altra manera desapareixerien. Arribar a la gent jove és molt difícil perquè avui dia el jovent està interessat en altres maneres d’expressió cultural o esportiva més atractives per ells. Aquesta és la llàstima, perquè molts ateneus estan formats per gent gran que de mica en mica van desapareixent i amb ells, tota una tradició històrica. Les persones joves que tenim a la nostra associació són joves contats de la trentena d’edat i participen de la secció de teatre. L’excepció d’ateneus andreuencs és l’Ateneu Harmonia.

Ho és perquè està format per gent adulta però jove. Això es deu al fet que ells tenen una manera de fer i pensar totalment diferent de la resta. Mentre nosaltres seguim una línia més clàssica, ells segueixen una línia més juvenil i oberta a activitats més lúdiques potser com els correfocs. Però aquestes activitats no estan dins les nostres metes, nosaltres oferim i fem quelcom simplement diferent, ni millor ni pitjor. Cada entitat té la seva pròpia personalitat i la seva manera de fer.

De fet, tenim bona relació amb totes les entitats andreuenques.

Recentment als premis Sant Andreu, tothom va recolzar-nos.

Tenim una relació cordial amb tothom perquè no fem distincions entre cap a una d’elles”.

11

Vitrina del local on es poden veure alguns dels documents històrics de l’entitat / CATALANISTES

624 MARÇ 2017.indd 11

27/02/2017 0:32:40

El rellotger de la Fabra i Coats

A

la revista Sant Andreu de Cap a Peus del proppassat mes de desembre hem pogut llegir un article força interessant dels periodistes Xavier Aragall i Alba Cabrera sobre els 150 anys del naixement de Ferran Fabra i Puig, codirector de la Fabra i Coats i exalcalde de Barcelona. En l’esmentat article es parla de les sirenes de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats -més coneguda com a Ca l’Alzina o Can Mamella, les quals esdevenien per moments en l’hora oficial de Sant Andreu de Palomar. En una època on l’avenç tecnològic actual ni el somniaven els nostres avantpassats les sirenes de les fàbriques, les campanes de les esglésies i els xiulets dels trens i tramvies oficialitzaven la vida quotidiana dels pobles i viles.

Sant Andreu, avui malauradament desapareguda i en el seu lloc s’hi va construir un bloc d’habitatges.

La Fabra i Coats, com segurament moltes indústries catalanes, tenia encarregat a un rellotger el manteniment de tots els rellotges de paret de la fàbrica. El rellotger rebia l’encàrrec d’assenyalar l’hora oficial. El rellotge principal de Ca l’Alzina estava situat a la porteria de l’entrada que donava al carrer Gran de

El rellotger responsable de posar en solfa els rellotges de la Fabra durant dècades fou en Felip Cusó i Pujol, avi de Pere Domènech -president de la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar als anys seixanta del segle passat. L’any 1894 Felip Cusó i Pujol va obrir la segona rellotgeria del poble de Sant Andreu de Palomar, ubicada al número 156 del carrer Gran de Sant Andreu. Molts dels rellotges duien gravat a l’esfera el seu nom. Mossèn Joan Clapés a Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1931) esmenta les rellotgeries andreuenques d’abans dels anys trenta: «Noranta anys enrere posava rellotgeria un tal Jeroni rellotger, que fou la primera. Dintre el segle XIXè, s’establí la dels germans Cussó (sic), al carrer de Sant Andreu. La del Senyor Josep Ximeno, que es plegà al morir el seu propietari, la de J. Puigferrat que li passà el mateix i ara la de J. Carreres establerta a la plaça del Comerç». La rellotgeria Carreres va subsistir fins a principis del segle XXI i arran d’una greu malaltia es veié obligat a traspassar el negoci. L’actual gelateria ha tingut l’encertada pensada de respectar esfera de l’emblemàtic rellotge de la plaça del Comerç, restaurat gràcies a les aportacions econòmiques de veïns i veïnes de la població Pere Domènech i Pau Vinyes i Roig

El rellotger de la Fabra i Coats, en Felip Cusó i Pujol. Autor desconegut / Fonts: Pere Domènech.

Rellotge de paret amb l’esfera signada per Felip Cusó i Pujol. Fotografia de Pere Domènech.

El control periòdic de l’hora oficial pel que fa a Barcelona es feia un cop al mes i el supervisava la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, situada a la Rambla dels Estudis de la ciutat Comtal. El rellotge encara ben visible el podem albirar al capdamunt del teatre Poliorama.

12

624 MARÇ 2017.indd 12

27/02/2017 0:32:53

s

L’Harmonia s’omple de fotografies amb Inshallah Retrats humanistes de la Marta Dalmau

E

l passat 17 de febrer i durant tota la posterior setmana l’Harmonia es va omplir de les vides anònimament humanes. Vides que han quedat captades als retrats fotogràfics de la Marta Dalmau.

La Marta és fotògrafa humanista andreuenca que es va formar a aquest ateneu i ara ha decidit tornar-hi a mostrar els seus fruits.

(A l’esquerra, un collage de l’acte inaugural de l’exposició fet amb fotografies pròpies).

Les disset fotografies formen part d’un llarg recull que en va fer la fotògrafa durant el seu viatge a Marràqueix. Històries de camins aliens i alhora paral•lels amb els recorreguts diaris de cadascun de nosaltres.

Obres d’una mostra que presenta finestres plenes de llum sobre una altra realitat més enllà de la mirada occidental. Mirades d’un altre món que és més proper del que sembla.

Des de la nostra revista volem donar suport a la Marta en la seva lluita personal que enfronta actualment i agrair-li tant a ella com a la seva parella, en Sergi Blanch, la visibilitat que exposen al poble sobre les seves obres d’implicació social i cultural.

Alba Cabrera

sant andreu és

624 MARÇ 2017.indd 13

27/02/2017 0:32:53

EXPOSICIÓ DISTRICTE CIUTAT VELLA Centre Cívic Pati Llimona Regomir, 3

Del 4 al 27 d’abril TAULES RODONES Centre Cívic Pati Llimona

CINEFÒRUMS Centre Cívic Pati Llimona

Regomir, 3

Regomir, 3

12 d’abril a les 19.30h

5 d’abril a les 19.30 h

Pago justo

El dret a viure sense por

Nigel Cole, 2010. 113’

Mercè Claramunt, Beatriu Macià Modera: Leonor Cantera 26 d’abril a les 19.30h.

Allò que és personal és polític Laura Tremosa, María Morón Modera: Maria Rodó de Zárate

19 abril a les 19.30 h.

Barraques.

La ciutat oblidada

Alonso Carnicer, Sara Grimal, 2009. 75’

barcelona.cat/donesenmoviment

624 MARÇ 2017.indd 14

27/02/2017 0:32:54

624 MARÇ 2017.indd 15

27/02/2017 0:32:56

Realització: LAURA NIUBÓ; Fotografia: ANDREU CARRASCAL I VILLE LAHDENVUO

Xavier Aragall Situació actual dels equipaments i les principals reivindicacions pendents Ara fa una mica més de dos anys que es posava en marxa, després de gairebé 5 anys de retards, el Centre de Salut Isabel Roig Casernes que donava resposta a la necessitat que hi havia a Sant Andreu d’ampliar la cobertura sanitària.

Així mateix, des de fa gairebé set anys s’arrosseguen les conseqüències de les retallades en els pressupostos de sanitat. Amb aquest monogràfic fem un repàs a la situació actual del sector a Sant Andreu per detectar quines són les principals mancances i elements de millora.

624 MARÇ 2017.indd 16

27/02/2017 0:32:57

En l’àmbit de Sant Andreu, el 66% de la població té una cobertura sanitària pública, mentre que el 33.5% té una cobertura doble (Seguretat Social i una mútua d’afiliació voluntària) situant-se en la mitjana de la Regió Sanitària de Barcelona, i bastant per sobre de la mitjana catalana que és del 20%.

El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona gestiona el pressupost que el Servei Català de la Salut destina a l’assignació de serveis sanitaris a la ciutat de Barcelona. Aquests s’organitzen a partir dels serveis d’atenció primària (SAP) que coordinen i donen suport als centres d’atenció primària (CAP). Sant Andreu s’inclou dins del SAP Muntanya que agrupa els serveis d’atenció primària dels districtes nord i que tenen l’Hospital de la Vall d’Hebron com a centre de referència.

A Sant Andreu tenim dos equipaments d’atenció primària, el CAP Sant Andreu, conegut com l’ambulatori de la Meridiana, i des del 2014 el CAP de Casernes que de fet és un centre que reuneix diversos equipaments sanitaris. Fora del sistema públic hi ha des de fa més de 80 anys la Clínica Sant Jordi, que és una de les poques clíniques que no està integrada en grans grups de sanitat privada. És important tenir present que hi ha entitats i associacions que fan un constant seguiment del funcionament d’aquests serveis

i també es manté viva la mobilització per reivindicar tot un seguit d’aspectes que cal millorar. Per al primer cas hi ha el Consell de Salut del Districte, que és l’òrgan de participació ciutadana, compost per tècnics professionals i representants d’entitats veïnals (com ara l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar). D’altra banda, les reivindicacions s’han aglutinat entorn de la Coordinadora d’entitats SAP Muntanya que uneix entitats dels diferents districtes que tenen com a prioritat la de defensar l’Hospital de Vall d’Hebron com a centre de referència per a més de 400.000 usuaris.

Avui la característica de les principals reivindicacions fetes en l’àmbit de Sant Andreu estan integrades en plataformes que unifiquen reivindicacions més amplies com ara la Marea Blanca que se centra sobretot en la recuperació dels pressupostos retallats, la qualitat de l’atenció, el col•lapse dels serveis d’urgències i les condicions laborals dels professionals de la salut.

D’altra banda la Coordinadora d’entitats SAP Muntanya (com informàvem al De Cap a Peus número 620 de novembre de 2016) se centra en la defensa de la sanitat pública i de qualitat, i fa un seguiment especial en processos de privatització de la gestió en l’atenció primària i els equipaments sociosanitaris (veure el De Cap a Peus número 621 de desembre de 2016).

apunt tècnic | Els equipaments actuals | XAVIER ARAGALL

Per la seva banda El CUAP de Casernes, és avui l’altre equipament que tenim a Sant Andreu. És un complex sanitari que concentra diferents tipologies de serveis en un sol edifici: atenció primària, atenció urgent, atenció pediàtrica integral, salut mental i hospitalització sociosanitària.

En l’atenció primària dóna cobertura a 23.000 persones i s’hi poden trobar també serveis d’odontologia i un Centre d’Atenció Pediàtrica Integral (CAPI). El Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) que obre 24h/365 dies de l’any, és un centre de referència per a les urgències de l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Nord (Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) i dóna suport als equips d’atenció primària en les demandes urgents i és una alternativa al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Al mateix edifici s’hi pot trobar també el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Sant Andreu que estava abans al recinte de la Fabra i Coats i que dóna cobertura a 24.460 habitants fins als 18 anys. També hi ha el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) Sant Andreu i Centre de dia de salut mental d’adults de Sant Andreu, que anteriorment estava al Parc de la Pegaso i atén una població de referència de 124.587 habitants. Finalment, hi ha el Centre Sociosanitari Isabel Roig, 235 llits d’hospitalització sociosanitària (108 de llarga estada, 111 de convalescència i 16 de cures pal·liatives) distribuïts en 4 plantes.

Aquest hospital sociosanitari és un dispositiu de referència de l’AIS (Àrea Integral de Salut) Barcelona Nord (Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó) i l’AIS Barcelona Litoral-Mar (Ciutat Vella i Sant Martí).

cap a peus | març

El CAP Sant Andreu, que fins a l’any 2014 era l’únic equipament del sistema sanitari públic, dóna cobertura a 31.000 persones.

Des d’aquest equipament es dóna atenció pel que fa al servei de diagnòstic per la imatge, atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), rehabilitació, odontologia i treball social així com especialitats Hospital Vall d’Hebron.

17

Pel que fa als equipaments privats, trobem la Clínica Sant Jordi. La clínica és el lloc de naixement de molts veïns del barri i d’altres de Nou Barris, Sant Martí i Santa Coloma de Gramenet. Essent un establiment històric fundat fa més de 80 anys sota l’impuls del mutualisme, no es pot desvincular de la nissaga dels Cararach, metges andreuencs encara avui al capdavant d’aquest centre.

624 MARÇ 2017.indd 17

27/02/2017 0:32:58

Les reivindicacions És molt important que l’atenció primària estigui ben estructurada, ja que és la porta d’entrada al sistema sanitari a partir del qual els pacients podran accedir a la resta de serveis que ofereix la sanitat pública.

Una bona atenció primària serveix per millorar la salut de les persones, garanteix l’equitat en l’accés a la salut i ha de permetre millorar la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari.

Per aquest motiu és cabdal que participació en òrgans com el Consell de salut del districte que es reuneixen dos cops l’any, s’acostin més als veïns i que augmentin la capacitat de participació real de les entitats i persones que hi participen.

Tal com estan organitzats avui, es fa molt difícil que pugui complir la seva funció.

La Coordinadora d’entitats SAP Muntanya (coneguda com el SAP Muntanya) com ens informa la seva web reuneix un conjunt d’entitats veïnals, que tenen com a objectiu la defensa del sistema sanitari cent per cent públic i de caràcter universal.

El seu àmbit d’actuació és l’Àrea Integral de Salut Barcelona Nord, que atén una població de 560.237 habitants i aplega 5 districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Gracia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

El SAP Muntanya es crea arran de les mobilitzacions ciutadanes del 15-M del 2011 i coincidint amb el primer any de les retallades al sistema sanitari públic, i neix amb la voluntat de defensar la qualitat assistencial de tots els equipaments sanitaris públics, l’Atenció Primària i l’hospital Universitari de la Vall d’Hebron,

centre de referència per més de 400.000 usuaris/es.

El SAP Muntanya, amb l’ajuda de Marea Blanca, va organitzar el maig del 2015 una acció conjunta a dos Centres d’Atenció Primària, un dels quals el CAP de Sant Andreu.

Pretenien posar de manifest com ha afectat la caiguda exponencial del pressupost de sanitat en aquests últims anys. Serveis d’urgències col·lapsats i atenció mèdica insuficient.

Cal destacar que el SAP Muntanya també ha posat sobre la taula el fet que la rehabilitació ambulatòria i la domiciliària la duen a terme empreses privades que han estat contractades (excepte en alguns CAPs de l’ICS) pel Servei Català de la Salut.

Es tracta de prop de 7.000.000 d’euros anuals, diners que van a parar a uns serveis que molts cops són criticats per la seva mala qualitat i a més molts d’ells han estat denunciats per presumpta corrupció o per les males condicions laborals dels seus treballadors.

A escala de Sant Andreu es va fer ressò la gestió privada del Centre sociosanitari Isabel Roig, de la qual, tal com informàvem al De Cap a Peus del desembre passat, nombrosos pacients s’havien queixat del tracte rebut, la mala qualitat del menjar, la falta de recursos higiènics o la manca d’atenció als pacients més necessitats eren les crítiques més recurrents.

BlauClínic és l’ens gestor del centre. Una empresa privada dedicada a oferir atenció sanitària que, arran de les queixes de les quals es va fer ressò el SAP Muntanya, es va comprometre a millorar la qualitat de l’atenció sanitària duta a terme.

18

La situació dels equipaments privats de Sant Andreu és la que menys ha variat en el temps / VILLE LAHDENVUO

624 MARÇ 2017.indd 18

27/02/2017 0:33:06

PER SABER-NE MES... Entrevista amb la Maria Guàrdia, membre de la Comissió de Salut de Sant Andreu Quina és a trajectòria dels darrers anys de la Comissió de Salut?

“Les principals mobilitzacions van sorgir arran del 15M. De totes maneres, previ al 15M, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu juntament amb l’associació de veïns de Sant Andreu Nord-Tramuntana ja havien treballat conjuntament en reivindicacions de problemàtiques com ara la reivindicació del nou CUAP de Casernes demanat pels veïns des del 2003. Finalment, en lloc d’un CAP s’ha acabat fent un equipament sanitari que agrupa diferents serveis d’atenció sanitària. La primera pedra es va posar el maig del 2010 i està funcionant des de finals del 2014, gairebé 11 anys després d’iniciar les reivindicacions”.

També hi ha hagut altres reivindicacions.

“Una d’elles va ser la lluita per evitar el tancament del sociosanitari Coroleu que, a causa d’una mala gestió dels diners públics, va estar en perill de tancament i per tant d’acomiadament dels seus treballadors. Es van fer manifestacions i recollida de signatures, es va parlar amb els diferents partits i es va aconseguir que l’Institut Català de la Salut no els i retirés la concessió.

També ens van venir a demanar ajuda els treballadors del CAP de Meridiana arran de les retallades de personal, trasllats i acomiadaments dels interinatges. Es van fer manifestacions per Sant Andreu i es va fer una recollida de signatures que es van lliurar en el departament de Sanitat de la Generalitat”.

I el funcionament del CUAP? “Creiem que el CUAP no és massa resolutiu. Es va crear per fer baixar les urgències als grans hospitals, però sembla que no acaba de fer bé aquesta funció. A Sant Andreu en les reunions tingudes ens diuen que hi ha hagut un gran increment de pacients des de la seva inauguració. Però sabem que alguns dels pacients són derivats a l’hospital, per manca de recursos, cosa que ocasiona la repetició de proves diagnòstiques quan arriben a l’hospital, duplicant així despesa”.

624 MARÇ 2017.indd 19

La Comissió de salut va fent feina.

“Actualment la Comissió està integrada per les Associacions de veïns de Sant Andreu de Palomar i la de Sant Andreu Nord-Tramuntana, una treballadora del CAP de Meridiana i dos representants de partits polítics, concretament del PSC i d’ICV. Evidentment estem oberts a integrar més. Volem gent que vulgui col•laborar amb la comissió”.

Què són els Consells de Salut?

“Es van crear a escala de districte en el marc dels consells de barri per impulsar la participació ciutadana. Cal dir però que mai ho han estat processos participatius com a tal, ens porten temes i presenten estadístiques formulades per ells. Aquests últims consells des del nou govern hem aconseguit aportar algun tema. Ens queixem del poc temps que tenim per poder donar la nostra opinió. Volem que els consells siguin més participatius; que se’ns faci arribar la informació abans del consell per poder valorar a la reunió; obtenir respostes de les preguntes proposades en l’anterior consell i que tots els veïns i veïnes puguin participar i donar la seva opinió, com en els consells de Barri.

Volem menys PowerPoint i més temps per poder parlar”.

Amb la nova Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya s’ha aglutinat en les principals reivindicacions.

“Després del 15M es van crear les comissions dels indignats, entre les quals una de salut. Al principi, a la Comissió de Salut de Sant Andreu érem molts. Però amb poc temps vam quedar pocs i va ser llavors que amb comissions d’altres barris vam decidir ajuntar-nos, per poder fer més força i lluitar conjuntament per una sanitat 100 x100 pública i vetllar pel nostre hospital de referència que és el de la Vall d’Hebron. D’aquí va sorgir SAP Muntanya. De fet fins al pròxim dia 14 de març es pot visitar a l’Ateneu l’Harmonia l’exposició “5 anys de lluita per la sanitat” sobre la Comissió de Salut de Sant Andreu des del seu inici i de la Coordinadora d’entitats veïnals SAP Muntanya i el reconeixement per part de l’ajuntament de la medalla d’honor de Barcelona que es va atorgar el 22 de novembre passat”.

cap a peus | març

En l’àmbit reivindicatiu, Vall d’Hebron és la clau.

“El SAP Muntanya ha organitzat tres cadenes humanes entorn de l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb gran èxit de gent. Hem fet que obrissin tots els llits l’estiu, han posat més metges de reforç a urgències, i s’ha aconseguit poder tenir reunions periòdiques amb el gerent de l’Hospital.

També s’ha ocupat varies vegades l’entrada de l’hospital per manifestar el nostre descontentament, fent xerrades, llegint manifestos. Des de fa més de tres anys cada dimecres un grup de gent, recull firmes i queixes dels usuaris per posar reclamacions i aconseguir fer avançar les intervencions a persones que porten molt temps esperant”.

Una de les reivindicacions a Vall d’Hebron / SAP MUNTANYA

19

27/02/2017 0:33:07

Refugiats, vinguin d’on vinguin Un any de Casa Bloc com a centre de refugiats

L

20

a paraula refugiat ens transporta a Síria, a les imatges de milers de persones intentant entrar a Europa, a la fotografia del nen mort a la platja de l’illa grega de Kos. Vinculem inconscientment ser un refugiat amb haver patit la guerra de Síria.

Per això cal recordar que al món hi ha aproximadament 40 milions de persones refugiades que no estan vinculades al conflicte sirià. Ucraïna, Veneçuela, Colòmbia, Iraq, Palestina, Pakistan, Congo, Somàlia o Sudan són alguns països on els seus habitants han de fugir a causa de la incapacitat de tenir assegurat el dret a la vida. Fugir a on?

Sant Andreu ha aportat el seu gra de sorra davant d’aquesta problemàtica global. Aquest mes de març farà un any de l’obertura dels pisos de la Casa Bloc dedicats a acollir refugiats.

El pla estatal és gestionat per la Creu Roja, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i ACCEM. Actualment acull a un centenar de refugiats provinents majoritàriament d’Ucraïna i Veneçuela. Hi ha des de nens fins a adults, des de gent sola a famílies senceres. El seu nivell educatiu és divers, hi ha persones analfabetes fins a titulats universitaris.

Per això, des de CEAR, Creu Roja i ACCEM insisteixen en el fet que “no hi ha un patró determinat de refugiat, no és un grup homogeni com molts cops es fa veure des dels mitjans”.

Els exiliats ucraïnesos provenen d’una guerra civil que es va iniciar fa 3 anys. Arran de les protestes contra el govern de Víktor Yanukóvich aliat de Rússia es va desencadenar el conflicte.

El govern prorús va caure i diversos grups a favor de l’annexió a Rússia es van aixecar, provocant l’inici de la guerra civil a l’est

del país.

Tot i no ocupar les portades dels diaris, avui dia la guerra segueix activa, i ha obligat el desplaçament de més d’un milió de persones, la majoria cap a Rússia.

Gran part dels refugiats veneçolans són refugiats polítics que provenen majoritàriament de les classes benestants del país.

Encara que, “tots els que s’acullen al pla és perquè tenen una manca de recursos logístics i econòmics”, tal com indica el responsable d’ACCEM, Àlex Fernández.

El pla estatal és un pla voluntari on els refugiats s’adhereixen perquè volen, i consta de tres fases. En un inici simplement se’ls allotja en un hostal fins que se’ls adjudiqui una plaça, és una situació temporal que no ha de durar més d’un mes.

La primera fase del programa es porta a terme a dispositius com Casa Bloc, on viuran durant sis mesos. Aquesta fase tracta d’integrar les persones nouvingudes al barri. Per exemple, “hi ha uns quants refugiats actuant amb la Colla Jove de Barcelona, que assaja a la Fabra i Coats”, segons el treballador social de CEAR, Ignasi Torrent.

La primera fase del pla proporciona eines perquè aquestes persones refugiades puguin ser independents quan deixin el pla.

Reben assessorament jurídic, ajuda a l’hora de buscar feina, se’ls ensenya castellà o català segons les seves preferències, i obtenen suport quan han de tractar amb l’administració.

“No se’ls hi fa de mainadera, se’ls hi donen les eines perquè ells reconstrueixin la seva vida en un entorn nou”, tal com apunta un dels treballadors de Creu Roja, Martí Rovira.

La guerra pren la vida quotidiana d’Ucraïna. Localitat: Slovyansk / SASHA MAKSYMENKO

624 MARÇ 2017.indd 20

27/02/2017 0:33:11

La Casa Bloc, un espai per tothom / NORTO MÉNDEZ

624 MARÇ 2017.indd 21

cap a peus | març

Cal destacar que aquesta fase dura sobre el paper sis mesos.

Tot i així, si una persona no ha aconseguit trobar feina o allotjament se la segueix ajudant fins que es pot valdre per si sola.

En la segona fase, que també dura sis mesos, els refugiats han de trobar un lloguer, el qual pagarà l’Administració.

Llavors quan passen a la tercera fase ja han de “començar a guanyar-se les garrofes”, tal com apunta irònicament el representant de CEAR. Davant d’aquest pla idíl•lic existeixen falles, una de les més destacades és la rigidesa del pla. No s’adequa a les realitats de cada regió.

Objectivament hi ha regions d’Espanya on és més car viure que d’altres. Per tant, la distribució dels recursos hauria d’anar en relació a les necessitats específiques del lloc.

Una altra de les falles, la més mediàtica, és la falta de compromís polític amb els refugiats. De cada 100 refugiats que es va comprometre acollir el govern espanyol, només n’ha acollit a 5.

Si ens fixem en les problemàtiques que travessen dia a dia els refugiats, “la més complicada és la dificultat per aconseguir un pis de lloguer”, segons el responsable de CEAR, Ignasi Torrent.

Molt vinculat amb la dificultat per trobar feina.

L’especulació immobiliària que està vivint Barcelona, així com la debilitat del mercat de treball provoquen la incapacitat d’obtenir un pis de lloguer tot i tenir els diners. “Sense un contracte laboral no hi ha casa”, destaca la treballadora social de l’Ajuntament de Barcelona, Mònica Cano.

Aquesta situació d’incertesa permanent provoca malestar als refugiats. Per això és indispensable la feina dels treballadors socials que els ajuden a reconstruir la seva vida.

Jaume Gil

Un soldat ucraïnès tallant l’autopista / SASHA MAKSYMENKO

27/02/2017 0:33:15

URBANISME ANDREUENC

El Pla per al Dret a l’Habitatge 2016-2025

L

’Ajuntament de Barcelona va aprovar al gener el nou Pla per al Dret a l’Habitatge 2016-2025. Aquest pla aborda des de les necessitats més imminents – com l’emergència residencial o la necessitat de fer aflorar els pisos buits- a reptes a mitjà i llarg termini com: les dificultats per pagar el lloguer, l’envelliment de la població o la possible pèrdua del parc d’habitatge destinat a habitatge habitual. La despesa municipal en matèria d’habitatge s’incrementa amb aquest pla un 77% de mitjana anual pel que fa al període 2008-2015.

assequible i mantenir, rehabilitar i millorar el parc d’habitança.

El pla recull 59 actuacions agrupades en quatre grans eixos: prevenir i atendre l’emergència habitacional, garantir el bon ús de l’habitatge, ampliar el parc assequible i rehabilitar el parc actual. En aquest pla destaca la creació d’un observatori de l’habitatge que fixarà un preu de lloguer recomanat per a cada barri amb l’objectiu d’evitar preus abusius, la concessió d’ajudes per pagar el lloguer i per a la rehabilitació d’habitatges, la mediació en casos d’impagament, així com l’adaptació de l’habitatge a les persones grans.

El gruix del teixit residencial de Sant Andreu es va edificar, en gran manera, entre 1961 i 1980. Això provoca que el 91,9% dels edificis es trobin en bon estat de conservació, segons el cens de l’any 2011, i que el 59,5% dels habitatges siguin accessibles.

Per tant, un dels objectius, a part de la construcció d’habitatges, és l’impuls del Pla de Barris amb actuacions concretes de rehabilitació i millora dins dels habitatges.

Com afectarà els veïns i veïnes de Sant Andreu el nou Pla pel Dret a l’Habitatge?

En el cas de Sant Andreu, les actuacions s’estructuren entorn de quatre eixos. Atendre, revertir i prevenir l’emergència habitacional; Garantir el bon ús de l’habitatge; Ampliar el parc d’habitatge

Sant Andreu és el segon districte que més ha crescut en població durant el període 2006-2015 (només per darrere de Sant Martí), arribant als 147.307 habitants. Una de les causes d’aquest augment de població és que el preu mitjà dels lloguers és més barat que en la resta de la ciutat, la qual cosa provoca que la població d’altres districtes s’hagi desplaçat fins a aquest districte.

Segons el PDH, la construcció d’habitatges a Sant Andreu del Palomar es localitzaran en els solars de les Cassernes i al Carrer Parellada. En el primer cas es volen construir un total de 160 habitatges socials juntament amb altres 207 habitatges que són per reallotjar als familiars dels militars i guàrdies civils de les antigues casernes. Respecte al Carrer Parellada, es volen construir un total de 46 habitatges socials i un espai per la co-

22

Mapa de Google Maps per indicar els solars que s’edificaran: casernes i un dels edificis de la Fabra i Coats / MARC RIUS

624 MARÇ 2017.indd 22

27/02/2017 0:33:16

lla castellera. En aquest darrer cas, conservaran la façana d’un dels edificis de la Fabra i Coats i el rehabilitaran per dins.

Una de les parts negatives d’aquest pla és que aquestes promocions porten recollides dins de plans d’habitatge anteriors on s’hi han incomplert els temps reiteradament. Aquestes promocions haurien d’haver estat finalitzades fa anys i algunes ni han començat. A més, és molt possible que, un cop expiri el mandat de l’actual govern municipal el 2019, no hi hagi cap finalitzada.

A part, dins d’aquest pla es recullen promocions que no aniran destinades a lloguer social, sinó que són construccions on es reallotjaran veïns d’edificis que es derribaran per diferents causes.

Una altra de les característiques de Sant Andreu és que és un dels districtes on s’efectua un major nombre d’ocupacions. Hi ha grups organitzats que gestionen els pisos ocupats. També hi ha un gran nombre de persones que viuen en habitacions realquilades o en cases d’amics i familiars, i en alguns casos les unitats de convivència es distribueixen en habitatges diferents.

El PDHB inclou diferents actuacions per prevenir l’emergència habitacional i atendre les situacions de risc que es deriven. En aquest sentit, es preveu reforçar el paper de les Oficines de l’Habitatge, simplificant els processos de tramitació per facilitar que la població més vulnerable pugui accedir a les ajudes.

Reconstrucció digital edifici de la Fabra i Coats / Ajuntament de Barcelona

624 MARÇ 2017.indd 23

Aquest serà el pati del col·legi / CRISTINA PLA

L

es classes del nou Institut Martí Pous començaran als barracons de l’escola Can Fabra el curs vinent 2017-2018 amb dues línies, i continuaran el curs següent amb tres línies en total. Hi estaran adscrites totes les escoles públiques de Sant Andreu (Ignasi Iglésies, Can Fabra, Mestre Enric Gibert i Camins, Eulàlia Bota, Turó Blau i Sant Pere Nolasc) i també l’escola La Maquinista, segons ens confirmen des de la Conselleria del Districte.

De moment, els escolars hauran de fer les classes als barracons que han deixat lliures els alumnes de l’escola Can Fabra, ja que l’edifici del nou institut està previst que es comenci a construir a principis de l’estiu vinent.

El passat mes de desembre es va tancar el termini de presentació de candidatures per a la construcció de l’Institut Martí Pous, i durant el mes de febrer s’ha de resoldre l’adjudicació de les obres. En el resum del projecte es feia referència a la intenció de rehabilitar l’espai de l’antiga fàbrica Fabra i Coats conservant el patrimoni i la memòria històrica del recinte. Aquesta fita té molta més importància al tractar-se d’un centre escolar, que ha de tenir la intenció de vetllar per conscienciar els alumnes de la importància arquitectònica i històrica de l’antiga fàbrica tèxtil.

El projecte per a la creació del nou Institut Martí Pous es va iniciar l’any 2010, però la data d’inici de la construcció s’ha endarrerit els últims anys. Durant aquest temps, l’Associació de Veïns, juntament amb la Coordinadora d’AMPES i tota la comunitat educativa de Sant Andreu, han reclamat de forma insistent la continuació del projecte fins que finalment ho han aconseguit.

S’habilitarà l’edifici més antic de la Fabra i Coats per integrar les aules, els espais per l’administració, l’AMPA, laboratoris i altres espais d’ús escolar. També està prevista la construcció d’un gimnàs i d’un pati escolar que es comunicarà amb l’edifici a través d’una passarel·la.

El nou institut portarà el nom de Martí Pous i Serra (Barcelona 1910-1997), historiador nascut a Sant Andreu, que va treballar a la Fabra i Coats fins al dia de la seva jubilació. L’any 1983 es va convertir en un dels fundadors de l’Arxiu Històric de Sant Andreu, que més tard seria el Centre d’Estudis Ignasi Iglésies, i el va presidir fins a la seva mort.

Míriam Pérez

cap a peus | març

Un altre dels objectius del PDHB és ampliar el parc d’habitatge accessible mitjançant la generació de nous solars per a habitatges amb protecció oficial i dotacional, a més de reforçar el sistema d’avals i garanties per a propietaris perquè incloguin els seus pisos en la Borsa d’Habitatge municipal i, així, augmentar l’oferta de lloguer accessible per a la població en situació de precarietat.

Marc Rius

Avanços en la construcció de l’Institut Martí Pous

23

27/02/2017 0:33:19

esports | EL FUTBOL I EL WATERPOLO WATERPOLO

El CNSA juga i cau a les Copes

D

urant les darreres setmanes s’han disputat dos dels compromisos més esperats del waterpolo estatal, les Copes del Rei i de la Reina, campionats que permeten veure el bo i millor de les dues lligues nacionals de Divisió d’Honor en un sol cap de setmana i en una sola piscina.

ment el duel va caure de la banda vallesana (9-5).

A la final ja esperava l’Atlètic-Barceloneta que va derrotar el Barcelona per un contundent 3-12. Finalment el pronòstic es va confirmar i els mariners van reeditar el títol vencent el Sabadell a la final per 10-5.

Del 27 al 29 de gener va tenir lloc la Copa masculina a les instal.lacions de Can Llong de Sabadell. El Sant Andreu hi acudia amb el record històric de la temporada passada, en què l’equip, de la mà del llavors entrenador Xavi Julià, va plantar-se a la final i va quedar molt a prop d’alçar el títol contra l’Atlètic-Barceloneta. Aquest any la fortuna ha estat més esquiva però es pot dir sense risc d’error que els homes de Dani Ballart han complert amb els objectius, sobretot tenint en compte el sorteig de quarts. El rival a batre, el Mediterrani, es presentava a la cita amb una fluixa primera volta de la lliga i havent-se classificat per la Copa en la darrera jornada. Ara bé, el potencial de l’equip se li suposava i tothom tenia clar que seria un duel de màxims.

Així va ser, amb alternances en el marcador en tot moment i amb un empat a 7 final que obligava tots dos equips a jugar-se un lloc a les semifinals en una tanda de penals infartant que va caure de la banda andreuenca. Mentrestant, en la resta de duels, el Barcelona donava la sorpresa eliminant el Terrassa (5-6) mentre que l’Atlètic Barceloneta complia el pronòstic apallissant el Canoe madrileny (2-21) i l’amfitrió Sabadell es desfeia del Mataró (11-5).

Un cop a semifinals, el Sant Andreu tenia el dur i difícil repte d’eliminar els locals del Sabadell, i no va ser possible.

L’equip va plantar cara i va allargar el partit al màxim, però final-

Pocs dies després es va jugar a Terrassa la Copa de la Reina.

El Sant Andreu va tenir pitjor sort en el sorteig i es va haver d’enfrontar a quarts de final contra el totpoderós Sabadell de Nani Guiu, amb qui ja s’havia jugat a la Pere Serrat la setmana anterior en partit de lliga i derrota per 6-10.

En la Copa les coses no van anar millor, i tot i plantar cara fins al final, les noies de Javi Aznar van caure per 13-9 i aquí va concloure la seva participació. En la resta de partits de quarts, el Mataró va eliminar el Madrid-Moscardó (11-7), el Mediterrani va fer el mateix amb el Saragossa (5-17) i el Terrassa va haver de suar una mica més per fer fora el Rubí (10-7). Un cop a semifinals, tot va transcórrer com estava previst: el Mataró va aconseguir el seu lloc a la final en derrotar el Mediterrani (10-8) i el Sabadell va maltractar el Terrassa endossant-li un aclaridor 1-16. La final va ser disputada però el Sabadell va poder recuperar el títol contra el Mataró, guanyador de l’any passat, que aquest any va caure per 14-7.

Capítol a part per la representació andreuenca en els equips arbitrals d’ambdues competicions: Àlex Ortega va xiular a la Copa del Rei i Joaquin Illescas ho va fer a la Copa de la Reina, evidenciant el bon moment de l’arbitratge andreuenc en les màximes lligues.

JJ Aymerich

24

Minuts abans de la celebració del partit de l’equip femeniní / CLUB NATACIÓ SANT ANDREU

624 MARÇ 2017.indd 24

27/02/2017 0:33:20

U.E. SANT ANDREU

Ensurt al Narcís Sala Les fortes ventades del passat diumenge 5 de febrer han provocat la caiguda d’una placa de la coberta de l’estadi andreuenc

L

’equip de Mikel Azparren manté vives les opcions de jugar el play off d’ascens gràcies a la bona dinàmica de resultats positius. En els últims cinc partits, la UE Sant Andreu ha aconseguit repetir el marcador propi, anotant dos gols a cada jornada, tant de local com de visitant. El conjunt quadribarrat contra el Terrassa Olímpica 2010, la UE Castelldefels, l’EC Granollers i el CE Sabadell FC B ha marcat dos gols i ha perdut només un partit; contra el Granollers (3-2). Actualment es troba sisè classificat, amb un partit menys que la resta de competidors, juntament amb el Palamós CF. Es manté a cinc punts del CF Vilafranca (44).

UE Castelldefels 0 - 2 UE Sant Andreu EC Granollers 3 - 2 UE Sant Andreu UE Sant Andreu - Palamós CF - partit suspès CE Sabadell FC B 1 - 2 UE Sant Andreu Jordi Urtasun

cap a peus | març

Tenint en compte que encara pot sumar tres punts més, podria arribar a situar-se a només dos de la promoció per ascendir a Segona B. Els quatre primers classificats segueixen sent els mateixos des de la jornada 16. Han anat intercanviant posicions entre ells, però sempre dins del play off: UE Olot (58), CF Perelada (54), FC Ascó (46) i FC Vilafranda (44). Després es troben el Terrassa Olímpica 2010 (41) i la UE Sant Andreu (39), que són els dos equips que poden lluitar per ocupar una d’aquestes places de promoció.

Cau una placa de la coberta del Narcís Sala El primer cap de setmana de febrer, les fortes ventades van afectar l’Estadi Municipal de la UE Sant Andreu durant el descans del partit entre el Juvenil F i el Ràcing Sarrià. Va caure una placa de la coberta, afectant greument la instal•lació. El partit que s’hi estava jugant, així com tots els de la jornada, van quedar suspesos per motius evidents de seguretat. El partit que havia d’enfrontar el primer equip contra el Palamós CF, previst pel diumenge següent a les 12h va quedar anul•lat. La Federació Catalana de Futbol ha d’arribar ara a un acord amb ambdós clubs per a marcar una data i hora. Aprofitant les tasques de reparació necessàries al camp, aquest any es duran terme obres per a construir nous vestidors i magatzems sota la tribuna i també en el servei de bar.

25

Fotografies de les destrosses que ha provocat el vent a l’estadi / JORDI URTASUN

624 MARÇ 2017.indd 25

27/02/2017 0:33:21

624 MARÇ 2017.indd 26

27/02/2017 0:33:39

A

624 MARÇ 2017.indd 27

27/02/2017 0:33:50

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

624 MARÇ 2017.indd 28

27/02/2017 0:33:59