CIRERES DE PASTOR “Els grans fem contes per als nens i les nenes” 2011
Aviparc Centre de dia
Aviparc Centre de dia, S.L. · www.aviparc.com · Tel/Fax 93 339 59 08
CIRERES DE PASTOR —Teresa, al nen li fa mal el coll. —Tranquil Joan, ara li preparo una torrada de pa amb vinagre calent i, dins d’una mitja, se la lligues al coll i demà ja estarà millor. Sembla estrany, no? Però heu de saber que les malalties conviuen amb nosaltres des de que el temps és temps. I que no sempre hem tingut a mà els antibiòtics i els antiinflamatoris que ens ajuden a curar-les. Això no vol dir que abans no hi haguessin remeis per tractar diferents problemes de salut. D’aquests remeis casolans és del que us parlaré. Perquè són sans, efectius i també conviuen amb nosaltres i ens ajuden des de la nit dels temps. De petit, a les nits, quan la tos no em deixava dormir, la meva mare anava a la cuina, agafava un ceba, la tallava per la meitat i la posava sota el meu llit. Al cap d’una estona, la ceba humidificava l’ambient i jo podia dormir plàcidament. També recordo els dies de conjuntivitis, amb els ulls tan plens de lleganyes que no els podia ni obrir. Aleshores, els meus pares anaven a comprar flors. Més concretament roses vermelles. No per regalar-me-les. No. Les feien servir per fer aigua de roses amb la que em rentaven els ulls, que milloraven molt ràpid. I pel dolor d’esquena. Pel dolor d’esquena, pomes. Sí, pomes. Mitja poma calenta col·locada sobre la zona adolorida i el dolor s’esfumava. Una mica més gran, vaig començar a patir migranyes, aquells dolors de cap tan forts que no suportes ni el brunzit d’una mosca. La mare li deia al pare, Joan el nen té migranya, portem una patata. Em posava suaument dues rodanxes a les temples i, a les fosques, el dolor passava. Ara que ho penso, un dia vaig tenir alhora, mal de coll, dolor d’esquena i migranya. Imagineu la fila que feia amb tots els remeis a sobre? Una cosa que m’agradava molt fer eren els bafs d’eucaliptus. Quan estàs constipat és el millor que pots fer. Et deixa com nou. Encara ho faig ara que ja sóc gran. Penseu que aquests remeis dels que us estic parlant tenen la seva
arrel a la natura i la natura ens equilibra i, a més, sense efectes secundaris. Jo els recomano. Per malalties lleus, millor que les píndoles químiques que et deixen l’estómac fet una ruïna. El que no m’agradava tant era el tros de carn crua que em posava la mare a sobre quan em donava un cop a la cara. Era millor la moneda de 10 cèntims que feien servir per baixar les inflamacions. Fins i tot recordo que els meus pares feien servir fang per curar. Una vegada, a les vacances, una vespa em va picar i ells van agafar fang de la vora del riu i em van empastifar la picada. Molt efectiu. I gotes d’oli d’oliva tebi pel mal d’orelles, tomacons pels ulls de poll, nous pel cor, per baixar la tensió arterial aigua de julivert, esperit de vi pels polls, escarxofes pel fetge, codony per la descomposició, per les infecciones d’orina suc de nabius, per les boqueres la pròpia saliva en dejú... Ara que ja sóc gran i em costa dormir, prenc valeriana amb llet i m’ajuda. Són tants els remeis que ens ofereix la natura i tantes les coses que els meus pares em van ensenyar, que fins i tot una vegada vaig prendre cireres de pastor, però no recordo per a què. Tindré que buscar un remei per millorar la meva memòria. Si en coneixeu cap, aviseu-me. Estic segur que si pregunteu a casa, els vostres avis i àvies us poden parlar de molts remeis casolans per tractar malalties lleus i si en trobeu un per la memòria, no us oblideu de mi.
Todos los derechos reservados © Pablo Peñarroja Jolonch, 2011, por el texto © Ediciones Aviparc, 2011, por esta edición