La Veu de Bufalà, núm. 24. Juny 2019

LA VEU DE BUFALÀ Juny 2019 | Núm. 24

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

3

Imaagen gen: David P.

@AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta de l’Associació Lidia Solé Eneko Pascual Maria Navarro Sigfrido Ramos Organització de la revista Alícia Jiménez Pérez C. J. David Porcuna Eneko Pascual Lidia Solé Correccions Alícia Jiménez Pérez (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de la correctora de la revista.)

Il·lustracions Oleopetroleo Adrià Garriga Bassas Kirligo Maquetació David Porcuna Publicitat Trinitat Gutiérrez - Tel. 654 368 974 trinitat@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars.

Dipòsit legal: B 6947-2014

¡Hola, vecino/a! Mientras se suceden las diferentes elecciones, la vida social continúa y los problemas, con ella. Como ya sabrás, nuestro barrio viene sufriendo una falta de inversiones que ya se hacen sentir en la vía pública y las infraestructuras, algo que sufren más las personas mayores; en la falta de espacios socioculturales, sin alternativas para la juventud, o en la cada vez mayor dificultad de acceso a la vivienda, cuestiones sobre las que trabajamos durante todo el año y sobre las que te animamos a colaborar, ayudándonos.

Gobierne quien gobierne seguimos diciendo que Bufalà necesita inversiones para garantizar una vida activa a las personas mayores y un entorno verde y limpio, así como para ser un barrio acogedor para la juventud. Y es por eso por lo que hemos emprendido una campaña (llamada muy modernamente «ERROR 404: #BufalàNotFound», en referencia a un típico error informático) mediante la cual vamos a ir denunciando las carencias que sufre nuestro vecindario, porque mientras que la economía y la política nos prometen progreso y modernidad, se va abandonando lo más básico.

Queremos continuar fortaleciendo el trabajo en red entre diferentes entidades con una visión comunitaria, incluyendo a aquellas personas que más sufren las inclemencias de la vida o las injusticias, también con las personas jóvenes que buscan una vida mejor y son acogidas en nuestro barrio. Esta asociación nunca defenderá a quienes envenenan con odio los barrios, seremos fieles a nuestros orígenes defendiendo una ciudad inclusiva, igualitaria y que cuide a las personas.

Nuestra asociación de vecinos y vecinas hace poco emprendió el camino de buscar un nuevo modelo de junta más participativa, que incluyera a más personas con ganas de aportar a la gestión y dinamización de esta organización y a la defensa de los intereses comunes del barrio.

Lo haremos, como siempre, con el espíritu que los miembros de esta junta han intentado imprimir a todo aquello que han hecho, aunque seguro que nos hemos equivocado muchas veces. El trabajo voluntario sin afán de protagonismo, la búsqueda de la mayor autogestión posible, la construcción de una comunidad vecinal de ayuda mutua. No siempre es fácil el trabajo colectivo, superar los egos y las visiones preconcebidas de la otra persona, o crear un clima de trabajo que no esté fundamentado en la crítica y la vigilancia constante… en definitiva, entregarse y confiar en quienes desinteresadamente también intentan compaginar trabajo, familia, estudios y... participación en la AVV. Esta revista es resultado de parte de ese esfuerzo de un gran equipo, y ya en este número que tienes en las manos incluirá nuevas secciones y nuevas miradas sobre la realidad de Bufalà. Queremos que La Veu de Bufalà sea cada vez más una voz participativa y útil para todas las personas que convivimos en este barrio.

Junta de la Asociación de Vecinos y Vecinas de Bufalà y grupo editor de esta revista

4

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

CARRILS COMPARTITS La millora de la nostra qualitat de vida depèn dels polítics, tant dels que governen com dels que no, però exigir millores tan bàsiques com una mobilitat eficient i econòmica és cosa de tots.

Es tracta de les nostres famílies, del nostre dia a dia, de la nostra salut, del nostre barri.

La xarxa de carrils bici és deficitària en tota la ciutat, els pocs carrils que hi ha no estan connectats, comencen i terminen sense cap tipus de sentit, no tenen destí; estan ubicats en voreres compartides amb vianants, amb les seves corresponents molèsties; tenen poca amplada, de fet per als mateixos ciclistes són incòmodes, però tampoc no donen seguretat als usuaris amb qui comparteixen la via. Realment es tracta d’una infraestructura creada «per omplir expedient» en una ciutat de 235.000 persones.

La pregunta que em faig és: per què l’Ajuntament no planifica un carril bici eficient?

VIDA O ASFALTO Sobren turismes privats o falten aparcaments municipals a preus assequibles? Falta una planificació urbanística real i eficaç? De moment no veig els nostres polítics gaire preocupats pels estacionaments, pels carrils bici o per regular els patinets elèctrics, però és un fet que la bicicleta o el patinet elèctric són transports que, per a distàncies relativament curtes, poden suplantar els turismes convencionals i evitar embussos. Qui va en bici no gasta benzina i és un turisme menys que circula, un turisme menys que contamina. Amb un bon carril bici es reduiria el volum de vehicles a la ciutat i això seria una gran millora per a la qualitat de vida dels ciutadans de Badalona.

Una de les actuacions més urgents seria l’arribada del metro a barris com Bufalà, Sant Crist o Montigalà.

L’Independent de Badalona, 05/04/2019, article «Cap a on va la mobilitat a Badalona?»

Imatge: Fernando García

Segurament hi deu haver més raons, però el primer motiu que se m’acudeix és que abans de realitzar el carril bici, l’Ajuntament hauria de portar a terme un projecte que donés solució a la manca d’estacionament públic. A més, tenint en compte que, durant la nit, les voreres de la ciutat acullen milers de vehicles que no tenen espai per estacionar correctament, si desapareixen quilòmetres d’estacionament públic per donar cabuda a línies de carrils bici, hi haurà voreres suficients per a aquest excedent de vehicles sense aparcament?

Suposo que molta gent celebraria l’arribada del metro al barri com un element positiu. Molts bufalencs deixarien el seu vehicle estacionat i es mourien per la zona metropolitana en transport públic. Cert, però també és veritat que hem de valorar el fenomen globalitzador amb tots els efectes negatius que comportaria, incloent-hi la pèrdua d’identitat del barri. Hem de saber que el preu de la construcció d’un quilòmetre de metro és de 55.000.000 €,* sense comptar les despeses de manteniment. És un preu que paguem tots els ciutadans, quan un quilòmetre de carril bici de qualitat val 300.000 € i un quilòmetre de servei d’autobús de trànsit ràpid, 5.000.000 €. Quants carrils bici i de bus ràpid es podrien construir només amb la diferència de preu?

Quantes millores socials, quants aparcaments soterranis assequibles es podrien construir amb 49.700.000 € per quilòmetre? En uns barris que disposen de servei de metro a cinc minuts amb un transport públic eficient, qui està més interessat en l’arribada del metro, els ciutadans o les grans superfícies comercials? * Preus extrets de l’article «¿Cuánto cuesta construir un km de metro, bus o carril bici?» publicat el 21 de setembre de 2016 a la revista amb seu a Madrid d Ballena Blanca.

C. J. Twitter: @cjvoa

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza

Volveremos al sendero por el que

Muchas de las rutas que incluiremos en esta sección no las

1083, aunque el aspecto actual

habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos

corresponde a los siglos

los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología

ruta continúa, ya que es circular, y

nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy

seguiremos encontrando más puntos

importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto

de interés, como la bassa de l’Aranyal,

al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido.

los plataneros de l’Aranyal (conjunto Fotografía: M. G. de 26 plataneros monumentales alineados), restos del acueducto

La vall d’Olzinelles

íbamos caminando y llegaremos a La Font del Rector (un bonito rincón) y, poco después, a la Iglesia de Sant Esteve d’Olzinelles, datada del año XVI-XVII.

La

que llevaba el agua hasta la balsa y la fuente de l’Aranyal (preciosa).

La ruta que hoy proponemos es una ruta sencilla, se puede hacer

Y así, poco a

en familia y pasar una agradable mañana paseando por un bonito

poco, caminando

bosque del Parque del Montnegre y Corredor.

y disfrutando de todo el entorno

Tenemos que ir en coche hasta Sant Celoni (Montseny) y desde

y de sus puntos

aquí nos dirigiremos hacia el valle de Olzinelles (encontraremos

de

indicación). Tenemos que llegar a Can Draper, una masía de 1860, donde aparcaremos el coche y encontraremos un plafón que indica

durante el recorrido de puntos de especial interés.

Poco después de empezar a caminar encontraremos un desvío a la derecha para poder ver el pozo de hielo que servía para almacenar y conservar bloques de hielo durante el invierno que después se comercializaban. Seguiremos caminando al lado de la riera de Olzinelles y llegaremos al Pont de Can Plana. Merece la pena

y

mación que vamos

el inicio del itinerario. La ruta está muy bien señalizada con marcas verde/blanco SL-C 79, y también encontraremos información

interés

leyendo la inforencontrando a lo Fotografía: M. G.

largo del camino,

acabamos nuestra ruta de hoy por el Parque Natural del Montnegre y Corredor.

Como he dicho antes, el recorrido está bien señalizado y se puede hacer con niños, ya que no tiene ninguna dificultad técnica y apenas tiene desnivel. ¡Espero que la disfrutéis!

hacer un descanso para disfrutar del entorno y del paisaje; seguro

Distancia recorrida: 10 km

que os encantará. Al retomar la ruta encontraremos más puntos de

Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podrás encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

interés con su correspondiente información, como el conjunto de interés de la Pega: font, bassa, gran alzina y forns de Pega de Can Valls (es interesante informarse de cómo y para qué se utilizaban).

Montserrat G. F.

6

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ENRIC SANMARTÍN

Enric, tens alguna anècdota de la teva infantesa que ajudi a entendre qui ets ara?

Jo soc de Barcelona, del Poble-sec, i em vaig criar a Sant Martí. Entre els dotze i els quinze anys vaig entrar al món de la música, vaig conèixer molta gent... i als quinze anys em va atropellar un cotxe, va ser un accident molt greu. Em van deixar al carrer tirat amb un edema cerebral i se’m va esborrar la infantesa, se’m va esborrar la memòria. Al cap d’un any, vaig començar a buscar altres coses, vaig deixar els meus amics, vaig deixar tothom, vaig deixar la música i vaig enfocar la meva vida al karate.

M’han anat venint records a través de fotos o de llocs, però la veritat és que m’ha costat bastant recordar la infantesa, tot i que recordo bé la meva joventut a partir dels tretze anys.

Quins records tens del món de la música?

Enric Sanmartín - Foto cedida per C. J.

«Després de l’accident em vaig adonar de com d’important és la vida, vaig veure la mort i la vaig sentir, i això em va fer canviar de manera inevitable.

A partir d’aquí vaig buscar la vida per tot arreu: a l’art, a l’alimentació, al naturisme...»

Crec que aquestes paraules d’Enric Sanmartín fan emmudir qualsevol presentació. Avui entrevistem un home amb ànima inquieta i tenaç que és, sobretot, honest amb si mateix i que regenta el Sutra Yoga Center.

A finals dels setanta i principis dels vuitanta vaig estar tocant en grupets, érem rockers i jo tocava la guitarra i cantava. Anàvem amb tupé, jaquetes de pell, botes per fora amb punteres i talons, pantalons de pitillo… i en ocasions ens ficàvem en baralles. És curiós perquè ara encara em veig amb molta gent de l’època. Amb Los Rebeldes, per exemple, sobretot el bateria sempre ha estat amic meu. Quan vaig conèixer el Moisés era el discjòquei del bar de les Rambles AbraCadabra i començava a tocar la bateria.

Ells ja tocaven, de mica en mica la seva popularitat va anar pujant i la nostra relació es va anar distanciant, però ara,

després de trenta anys, ens hem retrobat.

També vaig ser amic del Loquillo, els anys ens han separat bastant en molts aspectes però sí que, en el seu moment, anàvem junts a les Glòries a comprar i érem del barri.

Parla’m de les arts marcials.

Als setze anys vaig començar amb el karate, vaig descobrir el kungfu i vaig practicar taitxí. El kungfu el vaig deixar i el taitxí també, però el karate l’he continuat fent tota la vida. Va ser una època en què em vaig bolcar en això: aixecarme d’hora, anar a la platja, entrenar... disciplina. Passat un temps em vaig començar a ficar en el món de la salut.

Als vint-i-picu anys em van trobar un problema discal (a l’accident se m’havia desplaçat una vèrtebra). A partir d’això vaig conèixer qui després seria el meu mestre de ioga, Gurudas, que també era quiropràctic. Vaig introduir-me al hatha ioga i ho vaig combinar amb el karate.

En veure que la meva hèrnia discal aguantava bé vaig decidir estudiar amb ell quiropràxia, quiromassatge i medicina natural, i amb els anys em vaig fer professor de ioga i de karate.

Sempre has estat professor de ioga i de karate?

He treballat en moltes més coses, tota la meva família per part de mare eren llibreters de llibre antic, de fet un dels records que tinc de la infantesa és quan anàvem a la Fira del Llibre, jo era molt petit i, a la tarda, a la paradeta del passeig de Gràcia, feia la migdiada a sobre dels llibres.

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

7

També em vaig interessar pel cinema, vaig començar a treballar

un canvi d’imatge, canvi de nom i una mica més de promoció

com a auxiliar de càmera. Una pel·lícula en què vaig treballar va

per tal de créixer mantenint totalment la mateixa essència. És

ser Los supercamorristas, del Jackie Chan i el Benny Urquidez,

un centre humil i súper familiar, fins i tot jo diria que amorós.

un dels grans kick-boxers que hi ha hagut. La pel·lícula es va

Volem créixer des d’on estem i des del que ja sabem.

fer a Barcelona. Com a actor també vaig treballar, a la película Asalto al banco central, una pel·lícula espanyola amb José Sacristán que es va rodar a Barcelona i on faig d’assassí.

Per finalitzar, què és el que faríeu per tal de millorar el barri?

(Iris) Jo crec que hi hauria d’haver un espai adient per fer tallers, crear o proposar activitats per al barri, ja que no existeix un espai així. (Enric) Doncs és molt important!, perquè jo per exemple vaig començar a fer karate al centre cívic de Sant Martí, que aglutinava molta gent que en sortir de l’institut anava pel carrer i no sabia què fer.

Doncs aquest espai podria ser Ca l’Andal, però el seu futur no és clar...

Enric Sanmartín treballant amb Jackie Chan - Foto cedida per Enric Sanmartín

Avui també tenim l’Iris, filla de l’Enric i professora del centre.

Quan un perd els seus records, la millor manera de retrobar-se és portant a terme els seus propis somnis, sentir-se bé amb allò que un fa i exprimir la vida reinventant-se cada dia. Crec que

Sí, actualment al centre dono classes de ioga compartides amb

aquest és el secret del benestar.

el meu pare però també faig una mica de secretària i organitzo moltes tasques del centre. Ara, per exemple, estic treballant en

C. J.

8

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Final de festes a Bufalà Com des de fa 7 anys venim fent, la comissió de festes del barri ha preparat un ventall molt divers d’activitats per a tots els públics, sempre intentant pensar en tothom. Durant dues setmanes el barri ha lluït de festa.

Estem segurs, que tot i preparar-ho amb molta cura i amb molt de carinyo, hi haurà persones que potser no estaran d’acord en el tipus de programació que hem dut a terme, però la comissió a l’hora de muntar el programa té en compte diversos factors: diversificar les activitats per visibilitzar diferents espais del barri, tenir en compte diferents col·lectius perquè tothom s’hi senti inclòs a les nostres festes i organitzarles, quasi sense pressupost, intentar ser autosuficients aprofitant els recursos i serveis que tenim al barri i a la ciutat.

Divendres 24 de maig es va celebrar el cinquè torneig de dòmino a la Residència Parc Serentill. Va ser un torneig molt interessant i emocionant fins al final. Els usuaris de la Residència s’ho van passar pipa jugant amb els seus companys, no van faltar els riures, el xivarri, la música i els premis. Els guanyadors van ser: Julia Alcazar, Tomasa Tubilla, José Muliterno, Antonio Nieto i Beni Morlana.

Dissabte al matí, vam tenir les jornades esportives a l’ABB amb el torneig del 3x3 de bàsquet, amb un èxit rotund. Vam comptar amb la participació de més de 165 nenes i nens de totes les edats, des de 7 fins a 40 anys, amb un total de 45 equips.

Durant tot el matí, al pavelló de Bufalà es van poder veure més de 120 partits.

Al vespre, al cinema a la fresca que vam fer al pati de l’escola Can Barriga, es va projectar la pel·lícula “Matilda”.

Una cinquantena de persones ens van acompanyar, portant el seu sopar i gaudint Torneig 3x3 de bàsquet de crispetes fetes per l’Ivan i la Núria del Centro Aragonés. Per segon any consecutiu va coincidir amb la final de Champions, però a Bufalà som uns valents i el futbol no ens va aturar.

Diumenge, i coincidint amb les jornades electorals, els companys de Junta de l’Associació de veïns van voler donar un color reivindicatiu al programa de festes, improvitzant unes jornades veïnals arran de la campanya ERROR 404 #BUFALA NOT FOUND. S’havia fet una crida al veïnat per arreglar el parc de la Plaça Aragó. Es tracta d’un espai, com n’hi ha d’altres, que l’Ajuntament té abandonat. L’acció es va dur a terme entre les 11 i les 13:30h i vam estar traient males herbes, pintant uns bancs, guarnint i donant color a la plaça. Tot i que l’acció era oberta a la participació dels veïns, en aquest sentit no vam tenir el resultat desitjat. Vam fer la feina però la implicació dels veïns va ser escassa. Esperem que els propers Regidors i Coordinadors del districte, passegin pels barris i que d’aquesta manera siguin conscients de les necessitats i prioritats que n’hi ha. Demanem espais de diàleg reals on se’ns prengui amb seriositat i treballem conjuntament per millorar el barri.

Dimarts 28 a la Plaça Espanya vam oferir un conte molt especial “L’Anastasi i el dimoni”. La Sònia i l’Anna van explicar la història mentre els nens escoltaven molt atents.

Un cop acabat el conte, vam fer jocs i un taller. Va ser una tarda molt divertida i vam oferir una mica de vida a una plaça i a una part del barri que està molt en desús.

Divendres 31 ens esperava una tarda plena d’activitats, al local de l’Associació de veïns.

Per una banda la Mar Moreno, una veïna de barri, ens havia preparat un taller molt especial, al que ella li va dir “Farmaciola de recursos per a la calma”; van participar unes 10 persones i la valoració dels assistents va ser molt positiva.

Un cop acabada la classe, a la biblioteca de l’Associació, vam començar a muntar el torneig de la Playstation.

Es van fer dues lliguetes amb el joc “Gran Turismo” i vam tenir una participació d’uns 12 jugadors. Es van entregar dos premis de 50 € per gastar en aplicacions de la Play, gràcies a “Bufalà Comerç”. Els guanyadors van ser l’Àlex Costa i en Xavier Alonso.

Mentre els nens i joves jugaven a la play, a la sala gran s’estava preparant una de grossa. Vam preparar, conjuntament amb els educadors que hi ha a la casa dels joves no acompanyats (MENAS) vivint a Bufalà, un sopar de Ramadà “Iftar”. Per nosaltres era la primera experiència i, tot i preparar-ho amb pocs dies, es va fer amb molta il·lusió. Es va convidar als veïns que volguessin participar, tothom havia de portar alguna cosa per a compartir.

CENTRALS Els joves s’havien estat preparant una breu presentació i van explicar el que és el Ramadà.

Passades les 21:15h, vam començar a sopar. L’ambient va ser immillorable i vam acabar ballant i prenent té a la menta. Tots els assistents van valorar molt positivament la trobada.

Dissabte 1 de juny al matí vam aprendre a fer una tassa en el taller de ceràmica que havia proposat l’Estefania, al local del Pati de la FANGdanga, que acaba d’aterrar al barri, i a la tarda arribava el moment esperat amb la celebració del Bufalà Talent Show, coincidint amb la botifarrada popular.

A partir de les 17:30h començàvem proves de so amb els participants. Tot estava a punt. La Ludi juntament amb la Lidia, Presidenta de l’Associació de veïns, portaven mesos preparant l’espectacle.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

9

A la parrilla i a la barra podíem trobar al Sigfrido, la Maria i en Tomás de l’Associació de veïns, l’Ivan i la Núria del Centro Aragones, la Loli, una veïna, i uns quants voluntaris ens va estar ajudant.

I un any més, vam comptar amb la col·laboració del grup de ball en línia del Casal de gent gran Antònia Boada. La Margarida i el seu grup de ball van donar-ho tot a l’escenari, oferint 4 balls nous.

Festa infantil a Can Barriga

I ja per acabar, diumenge 2 de juny al matí ens quedava la festa infantil al Parc de Can Barriga. Allà vam oferir tallers i jocs a les famílies que van venir. Com que feia molta calor, els jocs d’aigua que havíem preparat van ser l’estrella del matí, no va quedar nen sense mullar-se.

Les botifarres començaven a preparar-se, l’escenari gràcies al Reyes i la seva dona Cèlia, lluïa amb tot esplendor, els concursants estaven molt nerviosos i la Ludi encara més.

Com sempre, vam comptar amb la col·laboració del Mijac (esplai de la parròquia de Sant Francesc d’Assís), el Centro Aragonés i les voluntàries de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany.

Ella va ser l’encarregada de presentar la gala i va conduir tot l’espectacle amb molta cura.

Enguany, ens van acompanyar a la festa la Plataforma Salvem Ca l’Andal amb un taller d’imans i el grup de rol de Bufalà.

Van ser 8 participants i, després que el jurat es retirés a deliberar, finalment el guanyador va ser en Rodolfo Sánchez, en segona posició va quedar la Sandra Tudela, i en tercer lloc la Judith Berlanga.

Volem agrair als Patrocinadors BUFALÀ COMERÇ, RODRIGO PUCHADES i CONDIS la seva implicació un cop més a les festes del barri.

Concurs Bufalà Talent Show

Vam poder comptar amb diferents premis: l’escola d’anglès Mimic de Badalona, va oferir dues entrades per a Port Aventura; el Restaurant Pizzeria Bella Venezia, un sopar per a dos; l’escola d’anglès UP2 Kids de Bufalà, unes entrades de cine i Sol Box un val per un valor de 50€ per gastar en el seu establiment.

També volem agrair a tots els col·laboradors que amb la seva ajuda fan possible les festes a Bufalà: membres de la comissió de festes, voluntàries de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany (Sònia, Anna, Cèlia i Iolanda), companys de l’Associació de veïns de Bufalà (Maria i Tomás), al Casal Antònia Boada, la Plataforma Ca l’Andal i al Grup de Rol de Bufalà .

Per acabar, agrair als veïns la seva assistència. Esperem que us hagin agradat. I, com sempre, fem una crida a que us animeu a col·laborar. Les festes vistes des de fora, només veiem els resultats però comporten molta feina i és necessiten mans. Des d’aquí, us convidem a unir-vos a la comissió de festes de Bufalà.

Fins l’any vinent!

Comissió de Festes

10

ARTE ES (R)EVOLUCIÓN

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

La juventud es una enfermedad que se contagia a través del arte y vivimos en una sociedad que necesita ser contagiada por genios. ¿Cómo cuida la Generalitat las instalaciones educativas que le competen? ¿En qué condiciones hacen clase los alumnos?

En febrero de 2019 recibimos la noticia de que el Departament d’Educació lleva más de quince años asfixiando el presupuesto de nuestra Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo, una escuela con cincuenta años de antigüedad en la que se llevan a cabo gran variedad de estudios y que, lamentablemente, aún conserva las mismas ventanas de su inauguración. La falta de presupuesto ha llevado al cierre de cuatro espacios específicos que se utilizaban como aulas, cosa que ha obligado a que se traslade al IES Eugeni d’Ors

Las escuelas de arte son un proyecto que no tiene cabida dentro de un futuro neoliberal por ser imprevisible, rebelde, incontrolable y molesto para aquellos que lo pretenden dominar todo a base de estadísticas y apariencias.

El arte es bandera de la libertad y amplificador de emociones; influye y crea las tendencias que, a su vez, nos ayudan a evolucionar como sociedad, renueva puntos de vista y restaura los colores de las generaciones en decadencia; es ese compañero inseparable de la historia de la humanidad que expresa sus preocupaciones y vivencias con burla, sarcasmo, ironía, crudeza, surrealismo, cólera o cinismo; el arte es el futuro profesional de cientos de alumnos. No dejemos que le hagan el vacío a la EASD Pau Gargallo, no dejemos que le hagan bullying a la educación.

una línea de bachillerato artístico. Después de más de quince años de abandono institucional económico, la reacción del Departament d’Educació ha sido la de mirar para otro lado y obligar al instituto a adecuar lo que pueda con el dinero que le queda sin dinero extra. No se lo van a poder costear, parece que la intención es dejar que el instituto se caiga a trozos y que se vea obligado a cerrar.

Me surgen dos preguntas: ¿todos los centros educativos de la Generalitat están así de olvidados?, ¿por qué se menosprecia de esta manera al primer instituto de bachillerato artístico de Catalunya?

Imagen editada extraída del video de Pink Floyd “Another brick in the wall”

C. J.

BUZÓN DE SUGERENCIAS

HAY QUE CONTROLAR LA POBLACIÓN DE PALOMAS

La soledad es un mal muy común en las grandes ciudades, muchos se sienten mejor cuando tienen a alguien desamparado a quien proteger. Es el caso de muchos de los vecinos que ofrecen sacos enteros de comida a las palomas, aves asilvestradas a las que no pretenden cuidar ni curar, y les importa un bledo que estas no necesiten de su comida para sobrevivir. Es fácil, sueltan el saco de pan duro y se olvidan de veterinarios.

Dentro del colectivo que alimenta a palomas hay personas que no conocen las consecuencias de su actividad, pero otras muchas sí y, lamentablemente, no son los mismos vecinos altruistas que se acercan a visitar y a dar apoyo a niños enfermos en el hospital, no son los mismos que desempeñan un trabajo desinteresado por sus vecinos, se trata de otro tipo de personas.

Alimentando a las palomas hacen que estas se reproduzcan más veces al año y que se lleguen a formar verdaderas plagas.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

Las palomas corroen cualquier barandilla, pueden transmitir viruela, gripe aviar, fibrosis pulmonar o salmonelosis por el contacto de sus patas o por la exposición a sus heces, y son portadoras de chinches, garrapatas, pulgas, piojos y ácaros que acceden a las viviendas desde los nidos más cercanos a estas, pero todo esto a esos vecinos les da igual, hacen lo que les da la gana y no hay nadie que les diga que se equivocan. ¿Cuántos guardias urbanos han multado por dar de comer a las palomas? Pues yo estoy harto de ver como algunos vecinos egoístas hacen crecer las colonias de palomas en el cruce de Doctor Robert con Independencia y quiero que el Ayuntamiento, que es el organismo competente, lo solucione.

En este punto concreto de la ciudad, el pienso anticonceptivo para palomas podría dar buen resultado. Se le llama anticonceptivo porque no se trata de una castración definitiva sino temporal. Ciudades como Barcelona, Valencia o Sevilla ya lo usan, y a pesar de que es una solución a largo plazo y de que cuesta un dinero, parece eficaz y afectaría solo a las palomas por el tamaño del grano que suministra.

Un vecino indignado

12

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

PETITES GRANS VEUS

QUIN SOMNI! A dormir, Lluna! —deia la mare. Era de nit i havia d’anar a dormir, però no volia. I de cop i volta vaig pensar que potser podia tenir algun somni, i llavors vaig anar directament al llit per veure si tenia un somni. I quan em vaig adormir sí que vaig tenir un somni.

Em dic Lluna i tinc deu anys i aquesta nit m’ha passat una cosa increïble. Aquella nit vaig tenir un somni, però no un somni normal, no, un somni real que va passar real al meu somni però real en el somni. No sé si m’enteneu, per això ara us explicaré el que em va passar.

Quan em vaig adormir vaig aparèixer en mig del mar! No ho entenia! Estava en mig del mar però podia respirar! I llavors me’n vaig anar a veure tot el mar. Ja sé que això era impossible, però era un somni! Vaig veure un munt de criatures increïbles i fascinants! I quan ja feia una estona que estava al mar vaig aparèixer al cel! Envoltada de núvols! I podia volar! Com en el mar, vaig estar molta estona volant per l’aire i observant tot el paisatge, hi havia una muntanya molt gran i tot era de color verd amb molts arbres i tot era molt i molt bonic! Però em va passar un altre cop el mateix i vaig aparèixer en en... EN MIG D’UN VOLCÀ!!! —Aaaaaaahhhhhh!!!!!!! —vaig cridar. És que estava sota de la lava! Això sí que era impossible! Però ja ho he dit que era un somni però com si fos real. Vaig estar nedant per la lava com si fos aigua fins que... Bé, ja sabeu, vaig anar a parar a un prat ben verd, i era com el que havia vist abans volant. Jo estava estirada a sota d’un roure ben gran i de cop i volta em vaig adormir a sota d’aquell roure tan gran, i des que em vaig adormir a sota d’aquell roure vaig dormir fantàsticament.

—Lluna, desperta’t! —va cridar la mare—. Que ja és l’hora!

Però jo no em despertava, estava tan tranquil·la amb aquell somni que vaig tardar quinze minuts a despertar-me. I tot aquell somni que vaig tenir no sé pas per què ni com va ser aquell somni. Per això em vaig posar a investigar. I el meu descobriment va ser que tota l’escola havia somiat el mateix.

Bé, tota l’escola no, la meva amiga Estel. I ara que hi penso... seria pels nostres noms?

Irene Forte Mangas Escola Salvador Espriu, 4t de primària

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

13

14

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ