La Veu de Bufalà, núm. 23. Març 2019.

LA VEU DE BUFALÀ Març 2019 | Núm. 23

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

3

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta de l’Associació Alba À. Holgado Eneko Pascual Lidia Solé Maria Navarro Miquel Soria Sigfrido Ramos Organització de la revista Alba À. Holgado Alicia Jiménez Pérez C. J. David Porcuna Miquel Soria Correccions Alicia Jiménez Pérez Muntsa Holgado (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de les correctores de la revista.)

Il·lustracions Adrià Garriga Bassas Eros Marcos Kirligoart Oleopetroleo Vido Vicedo Maquetació David Porcuna Publicitat Trinitat Gutiérrez - Tel. 654 368 974 trinitat@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. 2.500 exemplars.

Dipòsit legal: B 6947-2014

A vegades espanta quan penses en el temps i la rapidesa amb què pot arribar a passar. Ja fa més de cinc anys que l’Alba i jo vam entrar a formar part de la Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri (cinc i set anys, respectivament) i esgarrifa pensar en el temps que ha passat i, sobretot, en totes les coses que hi hem viscut.

Aquest recorregut ens ha permès conèixer gent única, aprendre de vivències de veïns, veïnes, polítics, activistes i una extensa llista que no seríem mai capaços d’acabar. Hem conegut persones els exemples de les quals han estat un referent vital, a vegades per una experiència concreta, a vegades per tota una vida d’admiració.

El camí durant aquests anys també ha estat fosc i decebedor. Comportaments que ens han semblat en el millor dels casos qüestionables i accions que ens han ensenyat a diferenciar quan condemnar i quan ser comprensius. Però de les foscors de les que més hem après ha estat de les nostres. Hem tingut moltes paraules i formes d’actuar qüestionables. Actes mal fets, passivitat en moments en els quals s’ha necessitat de les nostres mans o de la nostra veu. Mirant enrere, no hem estat sempre on calia o on se’ns esperava, i d’aquestes vergonyes també aprenem.

Amb el pas dels anys t’adones que no sempre pots recórrer el mateix camí de forma indefinida, no només per la manca d’energia, sinó també perquè no és just. Ser present en un òrgan de decisió o de poder és quelcom que cal viure intensament i deixar abans no cremi per permetre a altres persones d’agafar el relleu. Ara ha arribat aquest moment, potser més tard del que hauria d’haver arribat, però l’important és que hi és.

Si hi ha dues coses que ens queden molt clares després de tot aquest increïble recorregut dins la Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà són, per una banda, que no pensem abandonar l’activisme, ja que hem après que les mans no sobren mai i que llocs i fronts on posar-les sempre hi haurà al barri i, per l’altra banda, que en preguntar-nos si recomanaríem a algú formar part d’aquesta experiència i sumar-se a la Junta, la resposta és un rotund sí.

Les males experiències no eclipsen tota la resta i queda molt clar que els nostres anys com a membres de la Junta han ajudat a forjar el caràcter actual i les persones que som ara, i són motiu d’orgull totes dues coses, igual que haver format part de tots aquests grups.

Ara ens toca recórrer un altre camí, aprendre del nostre orgull per ser millors i seguir els nostres propis passos per seguir sumant, per seguir aportant, però, sobretot, per seguir criticant i enfrontant, cap enfora i cap endins. Sempre construint, sempre combatent.

Mai no dubteu a aportar les vostres mans pel vostre barri, per petites que cregueu que les teniu, sempre se us necessitarà.

Miquel Soria Exmembre de la Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de Bufalà

4

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Muchas de las rutas que incluiremos en esta sección no las habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido.

4. Coll d’Estenalles - Montcau - La Mola La ruta que hoy proponemos es una de las clásicas del senderismo catalán.

Es fácil pero siempre se requiere un mínimo de preparación física.

La Mola está situada entre las comarcas barcelonesas del Vallès Oriental y del Bages, forma parte de la cordillera prelitoral y, con sus 1.104 m de altitud, es la montaña más alta del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En su cima se halla el monasterio románico con el mismo nombre, hoy convertido en restaurante.

bastante cortas. Una vez que hayamos llegado a la cima de la Mola nos encontraremos con el monasterio románico de Sant Llorenç de Munt, el cual da nombre al parque por el que estamos caminando.

También dispone de bar-restaurante y un pequeño museo con datos sobre el parque. Por sus alrededores casi siempre podemos encontrar burros pastando.

La bajada la haremos por el mismo camino hasta los pies del Montcau y continuaremos por un sendero que se alza hasta la cima, desde donde tendremos una panorámica de 360 grados: podremos ver el Pirineo, el Montseny, Montserrat y la Cinglera d’Aiats, por ejemplo. Más cerca, al sur, veremos la Mola, desde donde habremos venido, y después de disfrutar de las estupendas vistas podremos bajar por la otra cara, que nos dejará ya a pocos metros de donde tenemos el coche aparcado.

Y así habremos disfrutado de una mañana estupenda en plena naturaleza y con unas vistas espectaculares. Es una ruta muy popular entre los senderistas y bastante concurrida en días festivos.

Espero que os animéis; os encantará.

Llegaremos al Coll d’Estenalles desde Matadepera por la carretera BV-1221, donde aparcaremos el coche delante del Centre d’Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Comenzaremos a ascender por un camino que sale a la izquierda del Centre d’Interpretació, donde os podéis informar sobre las diferentes rutas por la zona (esta en concreto está muy bien señalizada). Al principio es todo subida, pero una vez que se acaba el asfalto ya comienza a ser un camino más plano.

Pasaremos por debajo del Montcau (1.056 m), la segunda cima más alta de Sant Llorenç de Munt, y continuaremos andando.

A la vuelta subiremos a su cima. Pasaremos por el Coll d’Eras y por el camino iremos encontrando señales de algunos puntos de interés que para poder ver hay que desviarse un poco del camino y volver a retomarlo. Es difícil perderse, ya que se van encontrando palos indicativos y los senderos están muy bien trazados. Entre el Montcau y la cima de la Mola encontraremos dos bajadas pedregosas que pueden resultar algo incómodas de bajar, pero son

Imagen: Montserrat G. F.

Distancia recorrida: unos 12,5 km Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podréis encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

Montserrat G. F.

ENTRE DAUS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

DAUS INCONTROLABLES El món del rol ha estat sempre virant, d’una banda, entre la marginació i les llegendes negres de la ignorància i, d’altra banda, entre l’exclusivitat excèntrica i, com qui té un tresor amagat a casa sota els llençols, l’hermetisme; tot plegat ha contribuït a alimentar aquestes llegendes, sovint per conveniència.

Però jugar a rol no atempta contra la nostra salut, no hi ha cap contraindicació, cap prospecte. Deixar volar la imaginació i viure històries és, al contrari, positiu cognitivament, perquè ens fa més àgils mentalment. També emocionalment, ens fa ressorgir l’empatia, ens fa resoldre conflictes, ens fa viure situacions –sovint difícils– que d’altra manera no podríem, segurament, experimentar. En resum, el rol ens fa posar-nos en el lloc de l’altre.

Així, coneixem les nostres emocions i capacitats, perquè diferenciem allò que faríem nosaltres en la vida real i allò que faria l’altre, el personatge que duem a taula i que viurà, amb nosaltres, les aventures que vulguem.

El rol, precisament per tot això, no s’iguala a cap altre joc. Un cop hi juguem no n’hi ha cap altre que li faci ombra, perquè en cap altre pots participar tan activament. En comparació, els videojocs, els jocs de taula, etc., amb la nostra posició passiva com a jugadors i jugadores, esdevenen avorrits o, si més no, no tan emocionants com ho eren.

I és també per això que el rol ha cridat l’atenció dels poders fàctics. Per una banda, aquells que no volen que la llibertat, la capacitat crítica i l’aprenentatge que aquests jocs aporten es facin extensius a tota la població. Per l’altra, els qui veuen profit econòmic en aquesta afició o estil de vida. I és que el capitalisme sempre s’ha mogut entre aquestes aigües: intentant dilapidar les iniciatives, les alternatives, que suposarien una amenaça en contra del sistema que tenen construït –l’educació sempre ha estat una amenaça quan esdevé incontrolable–, i també volent treure’n profit econòmic. Sovint les dues van lligades, però no sempre.

Elevar el rol a una afició excèntrica en la qual hagis de consumir per a arribar a aconseguir-ho tot (figures, manuals, daus, marxandatge, etc.) és una manera d’alienació, d’extreure’n les potencialitats crítiques, constructives i transformadores que tenen aquests jocs. Passen de ser una afició, una potencialitat de lluita social, a ser un mode de consum més.

5

Ara bé, aquí, a Bufalà (i en altres llocs, evidentment, no hem inventat res), ens movem en altres llindars. No entenem el rol com a mode de consum, perquè acompanyem les partides que fem amb tallers formatius i perquè l’espai de taula –en som plenament conscients– és un espai d’esvaïment per a aquells, petits i grans, als qui la vida i el sistema econòmic que estreny no els deixa viure. No som en la roda editorial i quan comprem un manual, el socialitzem (o el donem a la biblioteca de l’AVV), compartint-lo amb qui vulgui jugar o narrar.

No som conqueribles pel sistema ni per ningú. Som alternatius i no tenim ambicions econòmiques. Però ningú no pot escapar de l’ego, la individualitat i el protagonisme de crear i participar de les històries a taula. En petita mesura, l’ego no és nociu, però si creix pot posar en perill projectes, iniciatives socials i la cooperació dels grups. El rol ajuda que això no passi, però no és la panacea. Hem de ser nosaltres mateixos els que posem límit a això. Que l’ego només serveixi a taula per a ser millors narradores i jugadores, només en benefici de la taula, dels grups i del motiu social i educatiu que tenim entre mans.

Alba À. Holgado Blog: https://albaiuntross.wordpress.com

6

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

PALMINO IEDA para que los jóvenes se emancipen, tampoco hay una metrópolis importante cerca como Barcelona, por lo que la mayoría se van al norte a vivir, pasa como en Sicilia. Yo fui uno de esos jóvenes que se fue al norte en busca de trabajo dejando a mi familia allí. ¿Qué me puedes contar de tu infancia?

Palmino Ieda

He quedado a las diez de la mañana en La Bella Venezia. Cualquiera podría pensar que es una hora tranquila en un restaurante, pero la entrevista se llevó a cabo en medio de mucha actividad. Las carretillas de mercancía iban pasando, un técnico instalaba una nueva hervidora de pasta y los trabajadores ponían a punto el local. Antonio me trajo un café solo y, mientras yo lo saboreaba, Palmino controlaba lo que pasaba en la cocina y atendía las llamadas de teléfono. Entre tanto, Pedro preparaba las mesas y Wilson encendía el horno a la vez que animaba el ambiente con una canción salsera de Andy Montañez.

Nunca dejará de sorprenderme la capacidad que tienen algunas personas para sonreír y mantener el buen humor a la vez que trabajan duro cualquier día de la semana y a cualquier hora.

Supongo que un buen clima de trabajo es una de las consecuencias de tener un buen equipo.

Naciste en Italia, concretamente?

pero

¿dónde

Soy de Crotone, un pueblo de Calabria a orillas del mar Jónico que tiene 60.000 habitantes. Es una tierra bellísima, antiguamente fue parte de la Magna Grecia, fue también la tierra de Pitágoras. Allí se vive mucho más tranquilo que aquí, yo lo asemejo al ritmo de vida de Andalucía, allí se trabaja para vivir; no se vive para trabajar. Hasta las playas andaluzas me recuerdan a Crotone. ¿Hay turismo en Crotone?

Hace años sí que iban muchos turistas.

Ya solo por las costas merece la pena visitarlo, pero los políticos italianos no han sabido preservar un turismo de calidad. Hoy en día hay poco trabajo, los trabajos son temporales y no hay estabilidad laboral suficiente como

Somos siete hermanos y, aunque solo hay dos de ellos que viven allí, todos nos hemos criado aprendiendo a trabajar duro con mi padre. Él era agricultor, tenía tierras y vendía sus propios productos sin intermediarios.

Cuando pienso en mi infancia me vienen a la cabeza los olores de la tierra, recuerdo el azul intenso del mar Jónico. La verdad es que, de una manera o de otra, el mar siempre ha estado muy presente en mi vida. Me gustaba mucho bucear, aun siendo muy pequeño me adentraba nadando unos quinientos metros, me gustaba coger mejillones y pulpos.

También recuerdo las largas tardes de verano jugando al fútbol con los amigos.

¿Por qué viniste a Barcelona?

Vine por amor. A mediados de 2005 estaba trabajando en un restaurante de comida italiana en Venecia y conocí a una chica que estaba pasando las vacaciones allí. Empezamos a salir y para el 2007 me vine con ella a España.

Al principio pasamos un tiempo en Tenerife, donde trabajé en una cadena de restaurantes muy importante a nivel mundial (Little Italy). Luego vinimos a vivir a Badalona, trabajé en diferentes restaurantes hasta que

ENTREVISTA

salió la oportunidad de abrir La Bella Venezia. Con ella tuve una hija, pero nos separamos. He tenido dos hijas más con mi actual mujer y hay un pequeño que está en camino. ¿Cómo te gustaría verte dentro de diez años? ¿Dentro de diez años? (Risas) Con el pelo blanco ¿no? Pues mira, Carlos, soy un hombre que valora mucho la familia, la familia es alegría. Piensa que para que un negocio funcione debes trabajar muchas horas, fines de semana, festivos… Hay mucho sacrificio detrás de un empresario.

Si todas las mañanas me levanto con energía e ilusión es para poder ver, el día de mañana, como mis hijos tienen la fuerza suficiente para hacer lo que se propongan en la vida, que puedan llevar su propio camino y que sea un camino correcto.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Tu restaurante, La Bella Venezia, está en Bufalà, pero ¿tú dónde vives?

Yo también vivo en Bufalà, muy cerca del restaurante. ¿Qué opinas del barrio?

Estoy contento con el barrio de Bufalà, me ha dado la oportunidad de sacar adelante un negocio y de formar una familia. Hay un buen nivel de vecinos, la gente es muy respetuosa y nunca he tenido problemas con nadie.

Pienso que al barrio le falta aparcamiento, la gente se busca la vida, pero a veces hay que dar muchas vueltas antes de encontrar uno, otras veces te ves obligado a aparcar lejos.

La facilidad a la hora de aparcar incentiva las relaciones familiares: si vas a visitar a un familiar sabiendo que te va a costar aparcar, te lo piensas dos veces antes de coger el coche.

7

Otro problema que tiene Bufalà, y es un problema grave, son los robos. En el bloque de pisos donde vive mi exmujer, en avenida Bufalà, han entrado a robar a dos domicilios en un mes y en el bloque de mi cuñado Pietro también han entrado a robar. Es algo que me preocupa porque entran en tu propia casa, en tu intimidad, te la destrozan y te dejan con un gran sentimiento de impotencia. Espero que la cosa mejore, porque no creo que sea algo propio del barrio en el que vivimos.

Cuando uno rememora su pasado, también rememora la historia de la tierra que le vio nacer. Uno lo lleva implícito en los rasgos, en el idioma, en los gestos; en este caso se trata de gente viajera y valiente, de carácter abierto y origen aqueo que en 2007 se afincó en Badalona y que forman parte de la historia de nuestro barrio.

C. J.

8

CUINANT CULTURES

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

QUARESMA: TEMPS DE BUNYOLS Parlar de Quaresma és parlar de bunyols.

Després de la golafreria carnavalesca, els bunyols ens fan més fàcil la moderació (teòrica) de la Quaresma. Bunyols de vent, de l’Empordà, de bacallà, de poma, de carbassa, de cigrons, de carbassó..., la gamma és infinita i la trobem per tota la Mediterrània, com els bimuelos sefardites, els lukumes grecs, les chebbàkies marroquines,

Bunyols de ven

els cannoli sicilians, els beignets francesos, les almoixàvenes o «taronges de Xàtiva», nom amb el qual el cuiner de la cort reial de Nàpols al segle XV, Mestre Robert, designa uns saborosos bunyols farcits amb mató. Els antics grecs ja en feien uns de semblants, però van ser els àrabs els qui en van perfeccionar la tècnica. Rodons o aixafats, amb forat o no, però, això sí, sempre fregits. Bon profit!

t

s 40 bunyols)

Ingredients (per a un 250 ml d’aigua 1 pessic de sal

a

ona o 1 pal de canyell

1 tros de pela de llim 40 g de sucre

Elaboració

rd

80 g de mantega o lla 125 g de farina 4 ous

fregir o bé de gira-sol Oli d’oliva suau per r Sucre per arrebossa ional) Canyella en pols (opc

En un cassó, posem l’aigua, la mantega o el llard, el pessic de sal, el su cre pal de canyella al fo i la pela de la llimona o el c.

Quan arrenqui el bu ll, l’apartem del foc i hi afegim la farina de cop.

Remenem bé amb un a cullera de fusta fin massa faci una bola s que la i se separi bé de les parets.

Incorporem els ous d’un en un i remen em bé per lligar-los del tot.

Ens ha de quedar una massa homog ènia i una mica líquida.

Amb l’ajuda de du es culleres o bé d’un a màniga pastissera anem fre gint-los en un cassó alt en l’oli calent.

Els posem damun t d’un paper abs orbent per treure’n l’excés d’ol i.

Empolvorem amb su cre i/o canyella.

Muntsa Holgado / cuinantcultures.cat

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

9

PASAJE DEL RIF Hoy tengo entre mis manos un manuscrito, un pequeño trozo de historia escrita por un joven de veinte años que, en 1921, participó en la Guerra del Rif. Este relato está inspirado en ese diario, no es directamente historia de este barrio pero sí es parte de la historia de nuestros bisabuelos.

El día 18, sobre las siete y media de la tarde, llegaron órdenes de abandonar Buhapras para el 19. Aquella noche gasté unas cuantas pesetas con unos paisanos del pueblo de Alburquerque, me puse un poco alegre y, después de alguna riña, nos acostamos un poco tarde.

PASAJE DEL RIF (Avance hacia Dar Drius)

A las tres de la mañana nos despertó el toque de diana. Empezamos a marchar a las seis y media y, al poco, el contingente se dividió en dos. Nosotros cogimos el arroyo de la izquierda. El camino subió mucho y se convirtió en una estrecha faja, casi intransitable.

El suelo de piedra resbalaba y de vez en cuando se despeñaba algún mulo. De repente, nos detuvimos. Fue entonces cuando se escucharon los primeros disparos de la Cábila de Jamido. Aquellos perros salvajes, escondidos entre las montañas, nos sorprendieron con el sol de cara, no fallaban el tiro y nos iban acribillando uno por uno. Allí, en aquel camino estrecho, nos tiramos al suelo y fuimos avanzando poco a poco arrastrándonos sobre cadáveres y compañeros heridos. Notaba como si el corazón se me saliera del pecho, las piernas me temblaban y me costaba empuñar el arma. A pesar de que al principio no sabíamos muy bien dónde estaba el enemigo, algunos de nosotros pudimos alcanzar un llano en el que refugiarnos y hacernos fuertes. El combate duró gran parte de la mañana, y fue aún más duro para la avanzadilla, donde perdimos bastantes hombres, pero finalmente nos hicimos con la posición poniendo en fuga a los enemigos y acercándonos un poco más a la Cábila de Jamido.

Desde Melilla, en noviembre de 1921, se inició una dura contraofensiva que permitió recuperar parte del territorio perdido hasta entonces en la Guerra del Rif. El 11 de enero de 1922 se recuperó la línea de Dar Drius sobre el río Kert. Nador, Zeluán y Monte Arruït fueron reconquistados y los soldados españoles pudieron contemplar, horrorizados, los cadáveres insepultos de las víctimas del desastre de Anuar y del Monte Arruït. Mi bisabuelo José Cardenal Campos fue uno de ellos y participó en este pasaje histórico.

«El viento de levante arremetió muy fuerte aquella noche, arrasó todas las tiendas obligándonos a pasar la noche a la intemperie.

Intentamos desesperadamente cubrirnos con las lonas ajadas pero fue imposible alejar ese frío húmedo.

Cuando amaneció, el paisaje fue desolador; me recordaba a los meses que pasé en Melilla. Por fin, a las cuatro de la tarde el viento nos dio una tregua y se pudieron montar las pocas tiendas que no se habían roto.

El día 12 la tropa estaba inquieta, mientras desayunábamos empezaron a correr rumores de nuevas operaciones. Los rumores se confirmaron poco después con la llegada de grandes convoyes con munición, pero por si a alguien le quedaba alguna duda, al final del día también llegó el alto comisario, el general Berenguer.

Estaba claro que pronto terminarían esos meses de otoño en los que habíamos disfrutado de relativa calma.

Ahora, con el campamento en silencio, se me eriza la piel al recordar el zumbido de las balas susurrándome constantemente la palabra muerte. Hoy he tenido más fortuna que muchos de mis compañeros, pero necesitaré la misma suerte cada uno de los cuarenta y cuatro días que me quedan para licenciarme.»

Fotografía: Agencia EFE publicada por Diario ABC en 1921

10

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

La primavera en Arroyomolinos de la Vera ¡Cómo te recuerdo! Te veo tan bello, te veo tan cerca estando tan lejos...

Desde la atalaya contemplo las montañas; el valle se ha vuelto alfombras de flores silvestres y margaritas blancas y de mil colores se ven las vaguadas.

Las montañas huelen a romero, a orégano, a la escobera amarilla y blanca.

Impregna de olores toda la comarca.

La garganta que por las cascadas va bajando el agua, limpia y cristalina, nos sirve de espejo y te ves la cara reflejada en ella limpia como una muñeca.

Seas fea o seas guapa, el agua no engaña.

Madre, qué gozada, los cerezos preñados van a reventar en cualquier momento.

Bellezas del cuerpo que disfruta el alma, y hasta el horizonte se le ve tan bello...

La puesta de sol es de mil colores, parece un farol. Cuando está nublado los rayos del sol se ven sus reflejos y no se ve el sol, se ha puesto en barrazo, pronto va a llover, eso repetía la gente mayor.

Diviso la torre, donde las campanas revolucionan mi sangre y mi cuerpo, vuelan mariposas en mi pobre alma.

Y salgo corriendo, que Jesús me llama, que está en el sagrario solo y sin compaña, y le digo: «hola, llego sin aliento a darte las gracias, a pedirte tanto que traigo una lista aquí en mis entrañas, tan larga, tan larga...

Prepárate, amigo, ay, Dios de mi alma, pero te la digo en pocas palabras: es que nos ayudes a arreglar el mundo.

Lleno está de vicios, también de patrañas.

Ven, Señor Jesús, que yo te lo pido, porque los cerebros los tienen podridos.

Es como en el mar, que los peces grandes se tragan los chicos».

Poema: Emilia Martín Rodríguez Ilustración: Oleopetroleo

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

Les dones no som lliures, encara.

Ni tan sols les activistes, ni tan sols les feministes, no som lliures.

No som lliures de la por, no som lliures de la foscor de la nit.

No som lliures del racó estret i íntim que ofega el nostre crit.

Però som lliures d’escollir què en fem, de les nostres cendres.

Les amagarem i les carregarem, feixugues, per sempre?

O les farem ressorgir?

Les vindicarem i, amb elles, farem renéixer el camí de la llibertat, la nostra, un camí ple de crits i de por, de nit i de foscor; però un camí que serà nostre.

Poema: Alba À. Holgado Bloc: http://albaiuntross.wordpress.com/ Il·lustració: Amorao

12

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

I JORNADES PER LA IGUALTAT A BUFALÀ L’Associació de Veïns de Bufalà, per commemorar el Dia Internacional de la Dona, va decidir organitzar unes jornades per la igualtat al llarg de tot un mes i oferint un programa d’activitats molt diverses, on tothom tingués cabuda i promovent la participació dels homes en l’equitat de gènere. El programa es trobava emmarcat en el projecte de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany, ubicada al local de l’associació.

Vam inaugurar-les el dissabte 16 de febrer, amb un taller d’iniciació de defensa personal femenina, a càrrec de Francisco Aguilar, instructor de defensa personal. Durant la sessió es van treballar tècniques i tàctiques urbanes per a la defensa de la dona. L’activitat es va dur a terme al Gimnàs Fighter Gym de Bufalà. Va ser un matí molt enriquidor, però ens va saber a poc i, després de dues hores, en vam sortir amb ganes d’aprendre’n més.

A la tarda, el Gimnàs Badalona Fitness de Bufalà va ser l’encarregat d’acollir a qui es va apuntar al taller teòric i pràctic per enfortir el sòl pelvià. La Neddy, masterfit, va ser qui va dirigir l’activitat.

Hi van participar unes 27 dones. Va ser molt interessant i a totes les assistents ens va ajudar molt conèixer tècniques que ens poden ser d’utilitat en algun moment de les nostres vides.

Vam continuar amb la programació i va arribar un cap de setmana ple d’emocions, de compartir i de conèixer dones amb coratge. El divendres 22 de febrer vam poder gaudir d’un cinefòrum al local de l’Associació de Veïns de Bufalà. A la nostra associació ja comptem amb un club de cine i li vam demanar al responsable de l’activitat si volia dirigir el cinefòrum

de les jornades per la igualtat.

Així doncs, es va projectar la pel·lícula Sufragistas, que va donar lloc a un debat obert amb en David com a dinamitzador.

Una nit on no van faltar ni les crispetes ni els mocadors.

Al dia següent, el dissabte 23 de febrer, teníem preparada una taula rodona sobre violència de gènere. Dues noies molt valentes, la Laia i la Yoli, ens van explicar la seva experiència personal després d’haver patit violència, tant física com psicològica, dins la parella.

A la trobada ens van acompanyar la Núria, que és psicòloga del SIAD de Badalona i ens va proporcionar eines per detectar conductes que poden derivar en maltractament; la Sara, que és activista del Bloc Violeta i ens va donar a conèixer la xarxa d’autodefensa, una xarxa autoorganitzada de dones que té per funció fer front a les violències masclistes (realitzen tasques de prevenció i de resposta ràpida en moments d’urgències i d’acompanyament posterior), i ens va parlar d’un grup de WhatsApp que s’ha creat a Badalona per a alertes, per utilitzar-lo només en casos d’emergència, i, per últim, la Neddy, masterfit que va intervenir per parlar dels beneficis de fer esport habitualment per sentir-te bé amb tu mateixa i va fer èmfasi en com l’esport ha ajudat dones que han patit algun tipus de violència a sortir-se’n.

El dimarts 26 de febrer la Sònia, la nostra contacontes de la biblioteca, va explicar un conte sobre la igualtat als més menuts de la casa. El conte escollit va ser «Al país de les marietes ... arriba el circ». Anaven arribant els nens i, per tota l’entrada, hi havia disfresses que la canalla podia anar posant-se. Van anar passant i la Sònia va començar. Un

cop acabat, vam fer una activitat per veure quina era la reacció dels infants i, després, vam continuar fent una manualitat. Cadascun d’ells va marxar cap a casa amb una marieta a les mans.

El divendres 8 de març el gimnàs Badalona Fitness va oferir un taller teòric i pràctic que va acabar amb una classe de ball molt especial dirigida a dones, amb el nom «El teu costat femení». Va ser molt engrescadora, gràcies a l’energia i entrega de @ miyoshiyusti i @neddymasterfit.

El dissabte 9 de març novament el gimnàs Badalona Fitness va oferir una activitat, en aquest cas, una classe de ioga per ajudar en la recuperació del càncer de mama.

La Neddy va explicar els beneficis de la pràctica del ioga durant el procés d’un càncer. Després d’una estona de classe teòrica, ens va ensenyar alguns exercicis per enfortir la musculatura i el sistema cardiovascular, i la importància que té la respiració per tal d’aconseguir alleugerir el malestar i l’ansietat.

El divendres 15 de març vam gaudir de la visita de l’escriptor badaloní Jordi Font-Agustí, que ens va oferir una xerrada literària a la biblioteca Maria Aurèlia Capmany sobre «La dona i el ferrocarril». Després d’una breu introducció per justificar per què el ferrocarril és la consecució de la tecnociència que més afeccions de tota mena ha generat (literatura,

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

maquetisme, col·leccionisme, cinema, etc.), l’escriptor va fer un repàs de la presència de la dona en el món ferroviari des de diferents punts de vista: com a treballadora, com a viatgera i com a escriptora. Per primer cop a la nostra biblioteca, oferíem una xerrada literària i feia goig veure l’interès de la gent per aquest tipus de propostes.

I el punt final va ser el diumenge 17 de març. Després de tot un mes ple d’activitats per a tots els gustos, ens esperava la gran festa de la dona. La plaça Antònia Boada va ser el lloc triat per acollir el veïnat i oferir, sobretot a les dones, tallers i actuacions.

Vam poder gaudir de l’actuació del grup Sweet Bollywood. Com sempre que han visitat Bufalà, van estar meravellosos i amb aquesta energia positiva que desprenen vam omplir la plaça de bon rotllo.

D’altra banda, la Neddy i la Miyoshi, del gimnàs Badalona Fitness, ens van fer suar i gaudir a parts iguals amb

una classe de zumba molt canyera i divertida. Era difícil poder seguir el ritme de les professionals, però les dones de la plaça ho van donar tot i se’n van sortir prou bé!

I durant tot el matí, els més petits van tenir l’oportunitat de fer un taller per ferse el seu propi atrapa-somnis i les dones van confeccionar-se un fermall lila.

13

Fighter Gym, Francisco Aguilar, gimnàs Badalona Fitness, Neddymasterfit, Miyoshiyusti, Laia Benítez, Yoli D., SIAD, Bloc Violeta, Club de Cinema de Bufalà, Jordi Font-Agustí, Sweet Bollywood, Arpilleres de l’Ateneu Sant Roc i les voluntàries de la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany, així com a totes les persones que han assistit a les activitats i que han donat sentit al programa.

Esperem que hagueu gaudit del programa i us convidem a adreçar-vos a avvbufala@gmail.com si voleu contribuir a promoure futures activitats i així poder donar continuïtat a aquest projecte.

Un cop més, volem donar les gràcies a totes les entitats i persones col·laboradores que han fet possible aquest programa d’activitats: gimnàs Lidia Solé

14

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

LA GARGALLO EN LLUITA El passat dimecres 27 de febrer, el claustre de l’EASD Pau Gargallo va ser informat de la decisió presa pel Departament d’Educació de reduir progressivament l’oferta de batxillerat artístic del centre, adduint una falta d’espais i manca d’adequació dels actuals. La decisió ha estat presa de forma unilateral i sense consultar amb l’Escola.

Creiem que el Departament ha actuat amb secretisme i de forma volgudament precipitada, sense deixar-nos marge de maniobra per entomar la seva decisió, pocs dies abans de les preinscripcions. No ens ha convocat en cap moment per mirar de trobar solucions a l’adequació, actualització i manca d’espai que patim des de fa anys.

Ha desoït reiteradament totes i cadascuna de les peticions d’inversió que s’han demanat al llarg de la seva dilatada trajectòria. I no ha fet el manteniment necessari com és la seva obligació.

En aquests moments, el Consorci d’Educació de Barcelona està obrint línies de batxillerat artístic a les escoles d’art de la seva competència.

La Gargallo, en canvi, hauria de quedar-se amb una sola línia segons la delegació territorial a la qual pertanyem. No entenem aquesta diferència de criteri.

Enguany celebrem el 50è aniversari de l’Escola. S’ha de saber que la Pau Gargallo va apostar per la creació dels estudis de batxillerat artístic i va ser pionera en la seva implementació a Catalunya; l’any 1987 va iniciarlos com a escola pilot amb un projecte experimental. Al llarg dels anys, ha consolidat una oferta que és fonamental per al municipi i en el mapa escolar de la zona. Tots els indicadors parlen de la bona salut d’aquests estudis al nostre centre: una demanda molt superior a l’oferta, uns bons resultats a les PAU, etc.

Volem col·laborar amb l’Administració en la resolució de la situació en què ens trobem degut en part a la seva desídia i que es tradueix en la manca flagrant d’inversions en el centre. L’única «solució» proposada per part del Departament és eliminar els estudis de batxillerat, minvant així el nombre d’alumnes.

La inversió en educació no passa només per poder disposar d’una plantilla de professorat més o menys adequada i ajustada, ni pel bon fer d’aquesta plantilla. Abans d’arribar a això cal disposar dels espais i els mitjans necessaris i això vol dir inversió per adequar les instal·lacions a les necessitats. Ens ha tocat viure la crisi i les seves conseqüències i seria fàcil dir que sense aquest mal moment econòmic tot hauria estat

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU diferent. La realitat, però, no és aquesta, ja que la nostra escola no només ha patit una desinversió durant aquest període: la manca d’inversió ha estat una constant des de fa més de tres dècades i ara n’estem pagant les conseqüències injustament.

El fet que el batxillerat artístic es pugui cursar en un espai creat expressament per als estudis artístics suposa una riquesa innegable per a l’alumnat. En primer lloc, perquè fa que disposi d’una oferta d’ensenyament difícil d’aconseguir en un centre no especialitzat.

A més, estudiar batxillerat a l’escola els facilita la transició cap als cicles formatius de grau superior i els estudis superiors de disseny gràfic que oferim. Els nostres alumnes de batxillerat es beneficien de totes les activitats que l’escola programa i això els manté en contacte permanent amb el món viu de les arts. L’oferta educativa de la Pau Gargallo afavoreix sinergies transversals i molt significatives entre diferents nivells d’estudis i branques. Gràcies a això l’alumnat adquireix una visió global molt valuosa del teixit social i cultural del disseny i de les arts al territori.

Des de l’Escola pensem que som un actiu important per al barri de Bufalà. Ens agrada ser on som i col·laborar amb les iniciatives que es duguin a terme. De fet, com segurament sabeu, la Gargallo manté bones relacions amb les institucions i associacions badalonines fent determinades activitats a favor de la seva promoció i difusió o bé organitzant exposicions, concursos, etc.

La Gargallo vol continuar sent un punt de referència en el mapa artístic badaloní i per això es fa necessari mantenir i, si convé, fer créixer el nombre d’alumnes. No ens conformem: volem ser la torxa de les arts a Bufalà.

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

15

BUFALÀ, MÉS GALÀCTICA QUE MAI estona de diversió i música en directe a mans del grup d’animació Jaume Ibars, que, amb les seves cançons, ens va fer riure i ballar una bona estona.

Va ser divertit veure que aquest any hi participaven també alguns grups com el del restaurant El Secret de la Lluna, que portava un grup molt gran amb tothom disfressat de lluna.

El Carnestoltes va arribar l’espai va ser l’encarregat barri de planetes, llunes, personatges de La guerra de entre d’altres.

a Bufalà i d’omplir el marcians o las galàxies,

La Comissió de Carnestoltes, formada per les AMPA de les escoles Les Ciències, Bufalà i Planas i Casals i amb la col·laboració de la nostra associació de veïns, any rere any treballa de valent per preparar el programa de Carnestoltes. Enguany, com a novetat, l’Ajuntament de Badalona va apostar perquè la rua de Bufalà fos la rua infantil de la ciutat. Així doncs, aquest any i per primer cop, la nostra rua, juntament amb la de Llefià, van estar presents als cartells que van omplir la ciutat.

El passat diumenge 3 de març arrencava la rua des del Parc de Can Barriga. En companyia de les batucades de Bufons del Toc i Kapaoltis, vam fer un recorregut pel barri fins arribar a l’escola Les Ciències, que va ser l’encarregada d’acollir-nos. Allà ens esperava una

El pati de l’escola lluïa més que mai, ple de detalls espacials i amb una food truck que oferia diversitat de menjar per a qui arribava amb gana, i al gimnàs de l’escola hi havia instal·lat un planetari interactiu. Va ser un encert contractar aquesta activitat, que s’integrava molt bé amb la temàtica d’enguany. Va funcionar per torns i les famílies que van voler s’hi van poder apropar i participar.

I a la setmana següent, el diumenge 10 de març, vam fer la tradicional sortida familiar a la muntanya per enterrar la sardina. Vam tornar a escollir el turó de l’Enric per fer-ho, ja que es tracta d’un espai natural que, tot i el seu valor, contínuament es troba en perill i, un cop més, volíem expressar la importància que té per al nostre barri i per a la nostra ciutat no perdre’l.

Així doncs, vam quedar al Parc de la Bòvila, al costat de la xemeneia, i vam pujar pel torrent de la Font. Un cop vam arribar a dalt del turó, vam avisar

les famílies que esperessin a fer el forat on ens havia suggerit l’AMB per tal de no afectar vegetació d’alt interès botànic. Un cop fet el forat, vam posar les sardines a dins i, mentre tot això passava, vam llegir el testament que ens havia deixat el rei Carnestoltes d’enguany, amb un missatge més reivindicatiu que mai.

En acabar l’activitat, les famílies van baixar un altre cop fins al Parc de la Bòvila, on hi ha instal·lada la jugateca ambiental, que oferia l’oportunitat de guarnir la caseta amb motius primaverals.

Tots els nens que hi van voler participar van poder agafar pintura i pinzell i deixar volar la imaginació.

Volem agrair a la Comissió de Carnestoltes de Bufalà la seva dedicació per oferir, un any més, aquest programa al barri i a la ciutat, i també donem les gràcies als veïns i a les veïnes per participar en les activitats i gaudir-ne.

16

VIDA O ASFALTO

ENTREVISTA A FRANCESC ALFAMBRA Una Badalona sostenible Una societat sostenible és aquella que satisfà les necessitats sense posar en perill la vida de noves generacions. Quines millores es podrien portar a terme a Badalona perquè esdevingués una ciutat més sostenible? Per poder respondre a aquesta pregunta avui he quedat en una cafeteria de Bufalà amb un biòleg, espeleòleg i ecologista badaloní. Membre del Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB), al 1980 va participar a l’expedició que va assolir rècord mundial de profunditat integral arribant als 1.151 m; al desembre passat va publicar la tercera entrega del llibre Les mines d’aigua de la serralada de Marina i, actualment, a Bufalà és un dels actius del moviment «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» i per recuperar la masia de Ca l’Andal. Es tracta de Francesc Alfambra, president de l’Associació Els Verds de Badalona.

Quins problemes greus de sostenibilitat veus a Badalona?

Per esdevenir una ciutat sostenible hem de realitzar millores en diferents sectors: regenerar i preservar espais naturals, emprar fonts d’energia exclusivament renovables, realitzar una gestió efectiva dels residus, apostar per una mobilitat sostenible, fomentar el comerç i el producte locals i planificar una ciutat que es construeixi respectant l’entorn i oferint habitatges dignes als ciutadans.

Quina evolució, quin disseny, hauria de seguir la ciutat com a projecte de ciutat sostenible?

A Badalona hi ha una ocupació intensiva de l’espai públic del vehicle privat a motor, és el primer focus d’emissió d’efecte d’hivernacle i la nostra ciutat està planificada al voltant de les necessitats dels cotxes. Es tracta d’un ús abusiu del transport privat; no hi ha una ciutat amable per caminar amb ombres, fonts i parcs: les persones es veuen relegades a les voreres.

També s’han d’eliminar barreres arquitectòniques com ara la C-31 i la B-20, protegir els nostres espais verds urbans, la serralada de Marina, i controlar l’especulació salvatge a llocs com ara el front marítim de Badalona.

Hem de potenciar un transport públic de qualitat de metro, ferrocarril i autobús que passi per una estació intermodal com hauria ser Pompeu Fabra. Hi ha falta de voluntat política per potenciar la bicicleta, jo implantaria al Barcelonès Nord un sistema d’aparcament segur per a bicicletes privades Bici Box. La nota negativa, per altra banda, és que tenim uns carrils bici subdesenvolupats que estan per cobrir l’expedient i els pocs quilòmetres que hi ha no arriben enlloc.

Actualment, a Badalona es prioritza la creació de nous habitatges en lloc de la rehabilitació dels antics quan tenim entre 8.000 i 10.000 pisos buits. A Catalunya, la major part de la població es concentra a les costes i les poblacions a l’interior estan força despoblades, s’ha de recuperar el món rural. A la ciutat s’han de recuperar els conreus i s’ha d’apostar per productes de proximitat (la sobirania alimentària aporta llocs de treball i augmenta la qualitat dels aliments que mengem).

Francesc Alfambra

L’aigua del nostre subsol està contaminada, un dels motius són els pous negres de residus com el de Canyet, i es poden trobar filtracions a tota la xarxa de clavegueram. Per altra banda, les importacions del Ter sumen aproximadament 1.760.000.000 de litres anuals en pèrdues d’aigua.

17

VIDA O ASFALTO Què s’hauria de canviar respecte a les fonts d’energia que arriben a les nostres llars?

S’ha de passar de l’oligopoli elèctric a renovables 100% descentralitzades, d’autoproducció, cooperatives locals d’energies renovables per aconseguir estalvi i eficiència energètica. A Alemanya el 50% de l’electricitat és d’origen fotovoltaic i, d’aquest tant per cent, el 50% és per autoproducció. A Espanya només el 2% de l’electricitat és d’origen fotovoltaic.

Abans has parlat d’una gestió efectiva dels residus.

Sí, hi ha una gran opacitat en la gestió dels residus dels nostres municipis. L’any 2000 es generaven 3.000.000 de tones de residus al mes. L’aparició de la Llei 11/97, que basava la gestió dels residus en «Reduir/Reutilitzar/Reciclar», va ser molt bona notícia, però les pressions del lobby del plàstic ECOEMBES van canviar les coses i les conseqüències han estat molt nocives per a la nostra societat. ECOEMBES està format per la indústria química del plàstic, per expositors, per grans superfícies comercials i per envasadors com CocaCola, Pepsi o Nestlé. La normativa actual diu que per al 2030 el 70% dels residus han de ser reciclats, però avui només el 30% dels residus es recicla, la resta s’aboca de manera indiscriminada a abocadors i s’incinera i, quan les incineradores no donen l’abast, els residus també es porten a cremar a les cimenteres.

Tot això causa greus problemes de salut a la població, s’han de tancar les incineradores! És una tecnologia bruta, contaminant i lesiva per a la salut pública. A més, la solució durant uns anys s’ha basat a enviar els residus a abocadors de la Xina, però el passat 2018 la Xina va dir prou. Hem de tenir present

que la primera gran despesa de l’Ajuntament de Badalona és la recollida selectiva d’escombraries (10.000.000 €), la neteja dels carrers i el manteniment dels parcs i jardins sumen 13.000.000 €. Curiosament, ambdues en mans de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), la gran empresa privada que s’emporta aquests enormes guanys financers fora de la nostra ciutat, cosa que ens empobreix cada vegada més.

Crec que Badalona sempre ha estat una ciutat subsidiària sotmesa als interessos d’elits econòmiques i polítiques barcelonines. L’any 1970, Josep Pla va definir Badalona com «centre industrial molt important que ja fa anys que supera la quota dels cent mil habitants, però Badalona és tan modesta que s’acontenta d’ésser un suburbi barceloní de tipus industrial».

L’any 1930 Pau Vila ja pensava el mateix. Per capgirar aquestes definicions hem de tenir clar que el futur l’hem d’arreglar nosaltres, hem de treballar amb determinació i autocrítica per poder esdevenir una societat sostenible que garanteixi una bona qualitat de vida per a les generacions futures.

C. J.

Expedició 1980; d’esquerra a dreta: Francesc Pañella, Jaume Mas, Didac Ferrer i Francesc Alfambra.

Foto cedida per Francesc Alfambra

18

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

PARC SERENTILL El passat 15 de febrer, es va presentar el projecte «Parc Serentill cultiva», un hort que neix escoltant les propostes de la Residència Parc Serentill i del projecte «Bufalà i Montigalà cultiven» de la Comissió de Vincles i Xarxa del PDC BufalàMontigalà, i del veïnat dels barris.

Les línies d’actuació de què es parteix passen per potenciar espais de trobada que promoguin i facilitin la convivència i l’establiment de noves relacions, per donar resposta a la constant reivindicació d’espais d’horts al barri de Bufalà i per minimitzar la vulnerabilitat de col·lectius com la gent gran, a través de la creació de nous vincles de solidaritat i nous lligams socials.

La Residència i Centre de Dia Parc Serentill, gestionada per Eulen Serveis Sociosanitaris i amb una capacitat total per a 81 persones, està ubicada al carrer Molí de la Torre del barri de Bufalà. Als voltants hi ha molta zona verda (Parc de Torrent de la Font) i disposa d’uns jardins propis molt espaiosos.

Disposa també d’un espai gran reservat per a arbres fruiters i productes de l’hort que ha estat cuidat sempre per un voluntari extern al centre. A dia d’avui, aquesta persona no pot fer-se’n càrrec i és per això que, des de la Residència, es van començar a explorar alternatives per mantenir-lo i fer-lo més accessible per a les persones usuàries.

Donant resposta a aquestes línies, amb la voluntat d’anar concretant projectes d’actuació sota el paraigua de la Comissió de Vincles i Xarxa, escoltant les propostes de la Residència Parc Serentill i del projecte «Bufalà i Montigalà cultiven», es planteja iniciar aquest projecte pilot a la mateixa residència. De la cura i el manteniment de l’hort s’encarreguen els voluntaris de l’Hort Comunitari de Can Barriga, en marxa des de fa més de cinc anys.

Des de la vessant comunitària es compta amb el suport d’altres serveis i entitats del barri, com per exemple el Punt Òmnia Bufalà.

Per a les persones grans que viuen en una institució, el contacte amb tasques relacionades amb l’agricultura o la jardineria esdevé un element de connexió directa amb la seva identitat i la seva història de vida. Moltes d’elles han estat pageses, han treballat la terra o han tingut un hort a casa que han cultivat i gaudit durant molts anys de la seva vida.

Els beneficis d’aquest projecte, pensat per proporcionar espais per a la socialització i la dinamització comunitària, incidiran directament en la salut física, emocional i social de les persones que hi participin.

Les persones grans treballaran recuperant els seus records, gaudiran dels efectes positius de la llum solar quan facin les activitats relacionades amb l’hort, estimularan els seus sentits en estar en contacte amb la terra, augmentaran el nombre de relacions interpersonals i se sentiran més integrades a la seva comunitat. Emocionalment, s’espera un efecte protector respecte a la percepció de solitud i aïllament en què poden trobar-se persones institucionalitzades, millorarà la seva autoestima i es crearan nous vincles personals entre persones usuàries i voluntariat de diferents generacions.

C. J.

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

19

La línia de text relacionada amb el codi 404 és «No trobat».

Una pàgina d’error 404 indica que el navegador web és capaç de comunicar-se amb el servidor però que aquest o no pot trobar el document sol·licitat o no pot accedir a aquesta petició i no vol donar més informació.

1

Voreres i carrers condicionats i adaptats.

2

Rehabilitació de Ca l’Andal per a ús sociocultural.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà hem volgut utilitzar aquest símbol com a metàfora per a denunciar els problemes que afecten el nostre barri i sobre els quals l’Ajuntament de Badalona, tot i tenir-ne coneixement, no ens ha donat cap resposta.

Bufalà fa anys que suporta amb paciència que les intervencions i els pressupostos passin, fonamentalment, de llarg, i ho suporta amb la paciència del veïnat que s’estima aquesta ciutat. Sabem que són molts i profunds els problemes que afecten la resta de barris i els seus veïns i les seves veïnes, i que en molts casos són prioritaris per a la cohesió social, però en altres casos veiem com es malgasta sense sentit i la millora del nostre entorn passa a segon pla.

Bufalà és un barri gran, poblat i amb una gran quantitat de joventut, motiu pel qual és un node de centres educatius, però també sosté una gran població envellida. Necessitem urgentment intervencions que evitin la degradació de les zones urbanitzades i ajudin la gent gran a mantenir la seva qualitat de vida i independència. Voreres, carrers i parcs es degraden sense remissió ni reformes importants, per descomptat, no es realitzen remodelacions que facilitin el trànsit i la funcionalitat dels nostres carrers. Necessitem espais socioculturals que donin suport a la nostra comunitat educativa i que promoguin la creativitat i l’autogestió juvenil, i la masia de Ca l’Andal s’ha de convertir en un equipament sociocultural, no només de barri, sinó de ciutat!

Bufalà és una barriada oberta a la serralada de Marina, que gaudim àmpliament, i volem que la natura no es quedi a l’autopista. Defensem el Turó de l’Enric i el Torrent de la Font com a connector biològic i enllaç amb el barri de la Morera.

Reivindiquem un model de jardineria que connecti amb l’entorn mediambiental, diversa, abundant, amb prominència de flora autòctona, i que no abandonin durant anys escocells buits d’arbrat mort.

Bufalà és un barri de gent treballadora orgullosa del seu barri i ens comprometem amb un model de ciutat igualitària, justa i que tingui cura de les persones. No hi ha qualitat de vida ni urbanisme amable mentre el nostre veïnat pateixi els cops de la pobresa, l’atur o la carestia creixent dels subministraments bàsics i la manca d’accés al dret a un habitatge.

Per tot això hem volgut sintetitzar en 10 punts representatius les nostres reivindicacions dirigides a l’Ajuntament de Badalona.

Governi qui governi, dependrà de la nostra capacitat d’associació i d’actuar col·lectivament que el nostre entorn millori. Vine i ajuda’ns!

3

Remodelació del Parc Torrent i Lladó d’acord amb un disseny d’usos conjunt als de la plaça Antònia Boada.

4

No al tanatori privat al turó de l’Enric!

5

Polítiques municipals d’accés a l’habitatge per al nostre jovent i protecció d’inquilins!

6

Reposició de l’arbrat.

7

Remodelació i pacificació del carrer Dr. Robert.

8

Augment de la neteja dels carrers i promoció de campanyes de conscienciació ciutadana sobre sostenibilitat i recollida de caques a través de les escoles.

9

Manteniment de parcs i adaptació dels espais d’esbarjo per a diferents franges d’edat.

10

Defensa municipal de l’ocupació, les pensions i la lluita contra la carestia de subministraments bàsics.

Tu també pots ajudar!

- Descarrega’t a la pàgina www.avvbufala.org el teu adhesiu i enganxa’l allà on creguis convenient (desperfectes, carrers o mobiliari en mal estat, brutícia...).

- Comparteix a les teves xarxes socials una fotografia i acompanya-la del hashtag #BufalàNotFound.

- Si vols, pots unir-te a l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà i ajudar-nos a lluitar per un barri digne.

Si ens unim, tindrem més força!

20

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

CAU DE DIABLES

Balada trista de barri

CAU DE DIABLES

Gairebé fa una dècada que l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà va patir un canvi revolucionari. La direcció partidista, passiva i corrupta va ser tombada per un nou aire que deixava de banda el partidisme, obria una junta plural i transparent, i el que havia estat la pedra angular durant molts anys, la qüestió econòmica, abandonava un primer pla que era ocupat pels veïns i les veïnes del barri.

No importava qui fossin ni el carnet que guardessin a les seves butxaques. Era quelcom secundari si podien aportar amb temps, diners o de qualsevol altra forma per mantenir aquest tren en marxa. I aquest tren funcionava, i no ho feia per les seves activitats ni per aglutinar socis-clients que pagaven religiosament la seva quota. Tampoc ho feia per tenir el suport de cap partit ni fundació ni formació política, de les que es defugia sempre i contra qui es plantava cara sense importar qui fossin.

Aquesta forma de funcionar i respirar va portar la nostra associació a la boca del moviment associatiu i veïnal de Catalunya, ens va convertir en un referent a tenir en compte per tots aquells col·lectius que buscaven trencar amb les tendències habituals, amb els procediments partidistes i neoliberals on és més important evitar els conflictes abans que lluitar sense treva i garantir la base econòmica abans que arribar a tots els veïns i totes les veïnes, al marge de la seva situació.

Han passat els anys i m’agradaria dir que les coses han continuat igual, però no és així. L’esperit ha canviat de forma tan progressiva i subtil que ni tan sols ens n’hem adonat. L’ànima combativa ha perdut aquella empenta i

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

21

aquella naturalesa integradora i comença a canviar-la per una festa cada cop menys transgressora i més clientelista.

Temes que una associació oberta i veïnal no hauria ni tan sols de plantejar-se comencen a sorgir damunt la taula dels òrgans de govern i directius. La mentalitat clientelista i neoliberal ens cala de tal manera que quan les institucions públiques fallen en el seu compromís deixant-nos de banda si no és per usar-nos com a eina electoral o tallant l’aixeta de les subvencions públiques necessàries per a una associació pobre, sense ànim de lucre i que està encara molt lluny de l’autogestió per tal de sobreviure; en comptes de mossegar la mà que ens deixa de banda, d’atacar les institucions que per enèsima vegada falten a la seva paraula i al seu compromís, en comptes d’això, decideix buscar la millor forma de fer que sigui la nostra base la que cobreixi aquesta falta, arribant a pensar a tancar la porta a aquelles persones que no tinguin la capacitat per assumir aquesta demanda.

Algú a qui solia tenir per un camarada va dir una vegada que si tenim un projecte real, social i obert, la gent no tindrà problemes en aportar el que sigui per tal que funcioni; però si no ho fem, ningú donarà res, per molt que pugui o que demanem. Sento que aquest projecte social pur, lluny del càncer liberal que suposa funcionar com un club i no com un refugi veïnal, queda cada cop més diluït.

Espero estar equivocat i empassar-me aquestes paraules, ho desitjo de tot cor, però a aquestes alçades, hom es pregunta fins a quin punt val la pena formar part d’un òrgan que cada cop s’allunya més de la gent que diu representar.

22

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ