Huygens-79

Page 1

Guia

HUYGENS Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor AÑO IVX

Julio - Agosto 2009

Número 79 (Bimestral)

Manhatanhenge

Anillos de Júpiter AJUNTAMENT

DE GANDIA


JUNTA DIRECTIVA A.A.S.

A.A.S.

Presidente Honorífico: Presidente: Vicepresidente: Secretario: Tesorero: Bibliotecario: Distribución:

Agrupación Astronómica de la Safor Fundada en 1994

Sede Social Casa de la Natura Parc de l'Est 46700 Gandía (Valencia)

COORDINADORES DE LAS SECCIONES DE TRABAJO

Correspondencia Apartado de Correos 300 46700 Gandía (Valencia)

José Lull García Marcelino Alvarez Enric Marco Maximiliano Doncel Juan García Maximiliano Doncel Juan Malonda

Asteroides:Josep Juliá Gómez (astsafor@arrakis.es) Planetaria:Angel Ferrer (palan100@hotmail.com) Arqueoastronomía:José Lull García (jose.lull@gmail.com) Cielo Profundo:Miguel Guerrero (guerrero_fran@ono.com ) Efemérides:Francisco Escrihuela (pacoses@ole.com) Heliofísica: Joan Manuel Bullón i Lahuerta

Tel. 609-179-991 WEB: http://www.astrosafor.net e-mail:cosmos@astrosafor.net Depósito Legal: V-3365-1999 Inscrita en el Registro de Sociedades de la Generalitat Valenciana con el nº 7434 y en el Registro Municipal de Asociaciones de Gandía con el num. 134

EDITA Agrupación Astronómica de la Safor CIF.- G96479340

COMITE DE PUBLICACIONES

Formado por los coordinadores de sección y el editor, el comité se reserva el derecho a publicar los artículos que considere oportunos.

EQUIPO DE REDACCIÓN Diseño y maquetación: Marcelino Alvarez Villarroya Colaboran en este número: Francisco M. Escrihuela,, Jesús Salvador, Marcelino Alvarez, Francisco Pavía, Laura Alvarez, Joanma Bullón, Josep Julià Gómez,

CUOTA Y MATRÍCULA

Socios : Socios Benefactores: Matrícula de inscripción única :

40 € 100 € 6€

IMPRIME DIAZOTEC, S.A. C/. Conde de Altea, 4 - Telf: 96 395 39 00 46005 - Valencia

• Las cuotas serán satisfechas por domiciliación bancaria y se pasarán al cobro en el mes de enero. • Los socios que se den de alta después de junio abonarán 20 € por el año corriente.

Depósito Legal: V-3365-1999 ISSN 1577-3450

SOCIOS BENEFACTORES

RESPONSABILIDADES Y COPIAS La A.A.S. no comparte necesariamente el contenido de los artículos publicados. Todos los trabajos publicados en este Boletín podrán ser reproducidos en cualquier medio de comunicación previa autorización por escrito de la dirección e indicando su procedencia y autor. DISTRIBUCIÓN El Boletín HUYGENS es distribuido gratuitamente entre los socios de la A.A.S., entidades públicas y centros de enseñanaza de la comarca además de Universidades, Observatorios, centros de investigación y otras agrupaciones astronómicas.

Socios que hacen una aportación voluntaria de 100 € Socio nº 1 Javier Peña Lligoña Socio nº 2 José Lull García Socio nº 3 Marcelino Alvarez Villarroya Socio nº 10 Ángel Requena Villar Socio nº 12 Ángel Ferrer Rodríguez Socio nº 15 Francisco Pavía Alemany Socio nº 40 Juan Carlos Nácher Ortiz Socio nº 49 Mª Fuensanta López Amengual Socio nº 51 Amparo Lozano Mayor Socio nº 58 David Serquera Peyró

Tanto la Sede Social, como la Biblioteca y el servicio de secretaría, permanecerán abiertas todos los viernes de cada semana, excepto festivos, de 21:00 a 23 horas.

Huygens nº79

Julio - Agosto - 2009

Página

2


Huygens 79 Julio - Agosto - 2009

5 Noticiaas

por Marcelino Alvarez

Noticias y actividades de la propia A.A.S. , para estar el día

7 Manhattanhenge

por Laura Alvarez Fdez.

Siempre decimos (sobre todo hablando de cine) que todas las cosas pasan en la ciudad de Nueva York… pero es que… casi siempre es verdad.

8 Anillos planetarios (I): Júpiter

por

Jesús Salvador Giner

La exploración espacial ha permitido añadir al acervo científico gran cantidad de revelaciones que de otro modo hubiesen permanecido en el desconocimiento durante largo tiempo. Que Júpiter tiene un tenue sistema de anillos de polvo rodeándole es una de esas revelaciones alcanzadas gracias a la técnica y pericia humanas. Éste es el primero de una serie de cuatro artículos dedicados a los anillos planetarios del Sistema Solar.

14 Per què la primogènita estrela local de Gandia fou transfigurada a caudata?

por Josep Emili Que poques figures heràldiques criden tant l’atenció com l’enigmàtica i singular estrela caudata que presideix l’escut de la nostra ciutat. Però, també, la que més trencacaps a donat a historiadors i heraldistes. Una embullada i enrevessada qüestió del perquè l’antiga estrela heràldica local evolucionà cap una enigmàtica estrela caudata

20 Fichas de Objetos interesantes: Her Leo

por Joanma Bullon

Fichas de objetos interesantes en diversas constelaciones. Encuadernables, mediante la separación de las páginas centrales

35 2009: Año Astronómico Internacional

por Nodo nacional

Revisión de alguna de las muchas actividades celebradas hasta ahora para conmemorar este año astronómico. 36 Heliofísica

por Joanma Bullón

38 Actividades sociales

por Marcelino Alvarez

38 Rastrillo

por Marcelino Alvarez

39

por www.heavens-above.com

El cielo que veremos

40 Efemérides

por Francisco M. Escrihuela

Los sucesos mas destacables y la situación de los planetas en el bimestre

42

Asteroides

por Josep Julià

Camisetas Camisetas Camisetas

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 3


CHINA Por fin ha llegado el momento de llevar a la práctica el ansiado viaje para ver el eclipse mas largo del siglo, aunque haya que viajar “a la China” para conseguirlo.

Largamente preparado, (en la práctica

desde que acabó el eclipse de Turquía) con muchos cambios y añadidos desde el proyecto inicial, ha llegado el momento de asistir a uno de los fenómenos naturales mas interesantes y extraños de la naturaleza. Si hacemos caso al “Principio copernicano”, por el que somos un planeta medio, orbitando alrededor de una estrella media, en una zona cualquiera de una galaxia de lo mas normal, resulta que observar un eclipse de Sol, no cumple ese principio, ya que a pesar de todas las “mediocridades”, resulta muy especial que estemos viendo un fenómeno que para que ocurra tiene que combinar unos tamaños específicos, con distancias idóneas, y juntar esas dos variables, con unos seres inteligentes, que pudieran estudiar y comprender lo que está pasando. Es algo extraño que se hayan dado todas esas variables juntas, y tan bien armonizadas. ¿Habrá alguna ley general que relacione los eclipses, con el ajuste fino de las variables del Universo actual? Porque todos sabemos que un ligero cambio en un orden de magnitud de 10-13 en las condiciones iniciales, hubiera dado lugar a un Universo totalmente distinto del que conocemos. Quizás esta pregunta sea producto de un caluroso día veraniego del 2009, pero mientras se descubre o no se descubre, vamos a disfrutar del espectáculo

Boletín de afiliación a la Agrupación Astronómica de la Safor. DESEO DOMICILIAR LOS PAGOS EN BANCO O CAJA DE AHORROS BANCO O CAJA DE AHORROS.................................................................................................................................. Cuenta corriente o Libreta nº ........... ............ ........ ....................................... Entidad Oficina D.C. nº cuenta Domicilio de la sucursal.................................................................................................................................................. Población.................................................................................. C.P. .............................. Provincia ................................ Titular de la cuenta ....................................................................................................................................................... Ruego a ustedes se sirvan tomar nota de que hasta nuevo aviso, deberán adeudar en mi cuenta con esta entidad los recibos que a mi nombre le sean presentados para su cobro por "Agrupación Astronómica de la Safor" Les saluda atentamente

(Firma)

D/Dña ............................................................................. ................................................. Domicilio .......................................................................................................................... D.N.I. ......................... Población ................................................................ C.P. ............................. Provincia ......................................... Teléfono:........................................... ...................... e-mail:........................................................ Cuota:

Huygens nº 79

Inscripción: socio: socio benefactor:

6€ 40 € al año. 100 € al año

Julio - Agosto - 2009

Página 4


Colegio Felix Olmos de Favara El día 15 de mayo, teníamos una cita con los alumnos del colegio Félix Olmos de Favara, para una sesión de observación en el patio. Llegada la hora convenida, que eran las 20:830, montamos

celebró durante la semana del 15 al 21 de junio, su semana de la astronomía, a la que nos invitaron amablemente, para que diésemos la conferencia inaugural. Así pues, a las 8 de la tarde del lunes, con un salón de actos lleno de autoridades municipales, y padres de alumnos, Marcelino dio una conferencia sobre el tema “Un universo para compartir”, en la que durante media hora, disertó sobre la importancia que la Astronomía ha tenido en el desarrollo del resto de las ciencias, y de la propia humanidad. Posteriormente al acto, se tenía previsto la observación de Saturno, pero las nubes lo impidieron. XXIII trobada de escoles en Valencià. En Daimus, se celebraba este año una fiesta de todas las escuelas que imparten sus enseñanzas en valenciano, y por ser el año Internacional de la

dos telescopios y los prismáticos gigantes. Fue una bonita noche de observación y explicación de fenómenos que suceden en el cielo, ya que teníamos previsto que pasaran dos satélites Iridium mientras estuvieramos nosotros alli. Efectivamente, a la hora señalada, y con todo el mundo mirando en la dirección que indicábamos, se presentó el Iridium esperado, que brilló fugazmente, rompiendo en aplausos los asistentes. Luego estuvimos disfrutando de Saturno hasta casi las 12 de la noche, momento en que ya los niños y mayores nos retiramos. Colegio CEIP LES FOIES El colegio CEIP Les Foies, del Grao de gandía,

Astronomìa, estábamos convocados a participar en ella, mediante algún taller en el que se pudiera realizar alguna actividad relacionada con nuestra afición. Así, a primera hora de la tarde, montamos una mesa donde se “fabricaron” los sesenta relojes de sol que llevábamos preparados, así como diez planisferios de cartón. Tambien hubo sesión de observación del Sol, con el coronado PST, aunque dificultado por espesas capas de nubes que intermitentemente obligaban a parar la observación. Por la noche, estaba prevista una observación de la Luna y Saturno, pero fue imposible debido a que las nubes cubrieron totalmente el cielo, e incluso hubo alguna pequeña precipitación.

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 5


25 años de la Universidad Popular de Gandía Este año, se cumplen los 25 años desde la fundación de la Universidad Popular de Gandía, y como nosotros también formamos parte de ella, también estábamos invitados a los diversos actos con los

as casa un reloj de sol hecho a base de cartón pluma. Visita al Planetario de Castellón Como una actividad más del Año Internacional de la Astronomía, teníamos programada una visita al Planetario de Castellón, y así, el domingo 24 de

que se iba a celebrar este aniversario. El principal de ellos, fue una exhibición de las actividades que desarrollamos durante el curso. Así, formamos parte del conjunto de talleres que durante la mañana del sábado 12 de junio se llevaron a efecto en la plaza del Loreto. Fue una mañana muy animada, con largas colas de gente para ver el sol a través del coronado, a pesar de que no presentaba manchas ni actividad alguna, y además, poder llevarse

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

mayo nos fuimos en varios coches hacia la capital de la Plana. Asistimos a la sesión de planetario, vimos una preciosa exposición de fotografías astronómicas que estaba abierta, y jugamos con los diversos aparatos que forman parte de la sala de ciencias. Posteriormente, giramos visita al monolito que indica el paso exacto del meridiano de Greenwich, en su cruce con el paralelo 40º. Se sentía una sensación extraña al cambiar rápidamente de hemisferio, pasando del Este al oeste en tan solo un paso

Página 6


Manhattanhenge Por Laura Alvarez Fernández

laura.graphic@gmail.com Siempre decimos (sobre todo hablando de cine) que todas las cosas pasan en la ciudad de Nueva York… pero es que… casi siempre es verdad.

El Manhattanhenge o (Manhattan Solstice) es un fenómeno único en el mundo que consiste en la alineación del sol con las calles de la ciudad de NY. Es único porque solo aquí se alinea en una calle lo suficientemente larga y recta como para que impresione.

bras alargadas creaban extraños dibujos en las aceras mientras los taxis colapsaban la calzada. En unos pocos minutos mas el sol desaparecía dejando un cielo anaranjado tras de si y a nosotros con ganas de más.

Manhattan es una isla situada en el estado de Nueva York, ciudad moderna, como todas las estadounidenses, creada a partir de una estructura cuadriculada. Esta retícula no coincide exactamente con la dirección Norte-Sur, se va 28,9º hacia el oeste, lo que no permite que este fenómeno se vea los días exactos del solsticio de verano, pero aun así se puede disfrutar dos veces al año. El nombre lo toma del conocido Stonhenge (U.K.) y lo acuñó Neil deGrasse Tyson, astrofísico del American Museum of Natural History, y que en 2002 publicó un artículo en la Natural History magazine sobre el tema. El 30 de mayo, sobre las 7 de la tarde parecía que el sol nunca iba a llegar a la 14, pero poco a poco la luz se iba haciendo más anaranjada y se empezaba a reflejar en los cristales de los edificios. De repente, sobre las 20h empezó a aparecer por la izquierda y a tomar posiciones. En un momento estaba en el centro de la calle iluminándolo todo. La gente se paraba a fotografiar el fenómeno, sin saber a lo que estaban asistiendo. A las 20,16, hora prevista, el sol estaba en el centro de la calle. Las somHuygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 7


Anillos planetarios (I): Júpiter Jesús Salvador Giner jsginer@gmail.com

La exploración espacial ha permitido añadir al acervo científico gran cantidad de revelaciones que de otro modo hubiesen permanecido en el desconocimiento durante largo tiempo. Que Júpiter tiene un tenue sistema de anillos de polvo rodeándole es una de esas revelaciones alcanzadas gracias a la técnica y pericia humanas. Éste es el primero de una serie de cuatro artículos dedicados a los anillos planetarios del Sistema Solar. En 1974 la sonda espacial Pioneer 10

pequeños eclipses de luz tras el paso de una

pasó cerca de Júpiter, en la que era la pri-

estrella por las cercanías de Urano, la posi-

mera misión de larga distancia que llegaba

ble existencia de anillos planetarios volvió

hasta el planeta gigante. Con antelación se

a debatirse. En el caso de Urano ya esta-

habían puesto en marcha otras misiones con

ba clara su presencia, pero ¿y en Júpiter?

destino a Marte o a Venus (algunas de ellas

¿Serían los indicios de la Pioneer la señal

habían llegado a aterrizar en la superficie,

de que, en efecto, el mayor de los mundos

como la Venera 8 en 1972), pero ningu-

del Sistema Solar también poseía sus anillos

na tenía el carácter transplanetario de la

o eran, por el contrario, sólo una variación

Pioneer 10.

estadística de la materia que le circundaba?

En el transcurso de su trayectoria, la

La década de los setenta del siglo pasado

Pioneer encontró una anómala distribución

ha sido quizá la más prolífica en cuanto al

de las partículas ionizadas (que han perdido

envío de sondas para el estudio de los plane-

uno o más electrones) en la magnetosfera

tas que cualquier otra desde los inicios de la

del planeta. En concreto, se detectó una

era espacial. Desde Mercurio hasta Saturno,

disminución bastante brusca de la densidad

en un espacio de ocho años cinco planetas

a una distancia de entre 50.000 y 55.000

fueron observados, fotografiados y analiza-

kilómetros. Se pensó que quizá era debida a

dos por las cámaras e instrumentos para

la presencia de un anillo de polvo en torno

un total de casi una docena de misiones.

al planeta, pero en 1974 sólo eran conocidos

Júpiter recibió en 1979 la visita de dos son-

los anillos majestuosos de Saturno, y real-

das gemelas, las Voyager 1 y 2, mucho más

mente se consideraban más una rareza que

avanzadas que la Pioneer pese a separarles

algo habitual en los planetas gigantes. Las

sólo cinco años desde su lanzamiento. Con

observaciones de Urano y Neptuno tampoco

ellas definitivamente se pudo comprobar la

habían evidenciado signo alguno de anillos,

existencia del anillo del planeta (figura 1).

de modo que la cuestión

permaneció a la

Había, ciertamente, un anillo, pero era tan tenue que había pasado inadvertido a los

espera de mejores datos. Cuando sólo tres años después, en marzo

ojos de los telescopios terrestres. De hecho,

de 1977, astrónomos de la Universidad

sólo usando técnicas fotográficas especiales

de Cornell (EE.UU.) consiguieron observar

pudo la Voyager 2 destacar el menguado

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 8


Figura 1: la primera evidencia fotográfica del anillo de Júpiter es esta confusa imagen tomada el 4 de marzo de 1979, con el anillo atravesando el cuerpo oscuro del planeta. La exposición, de algo más de once minutos, revela los trazos de las estrellas mientras la Voyager 2 se movía por el espacio interplanetario. (NASA-JPL)

brillo del anillo; en condiciones normales, habría permanecido en la oscuridad hasta la llegada de la sonda Galileo, que entró en órbita a finales de 1995. La Voyager 2 mostró un anillo distinto

Figura 2: el anillo de Júpiter visto por las cámaras de la Voyager 2, mientras la sonda se encontraba dos grados por debajo del plano del anillo y a casi 1,5 millones de kilómetros del planeta. (NASA-JPL)

kilómetros de espesor, era más luminosa que el resto (figura 3), el conjunto el anillo no conseguía ni siquiera reflejar el 0,001% de la débil luz solar que le alcanza, por lo cual era apenas perceptible por las cámaras fotográficas.

de los otros dos sistemas conocidos; en Saturno la densidad de anillos y su disposición, siempre dentro de alguno de los cinco principales, era de una enorme extensión y de gran luminosidad; en Urano sucedía lo contrario: finos anillos muy oscuros y apenas distinguibles. En Júpiter, por su parte, nos encontrábamos ante un sistema de anillos peculiar: en realidad, sólo había un anillo, o eso era al menos lo que se pensaba entonces (figura 2). El anillo estaba formado, no obstante, por tres componentes diferentes. En la parte más externa del sistema se encontraba un anillo ‘brillante’, el que ha había sido fotografiado por la Voyager, de casi 7.000 kilómetros de longitud. Su límite exterior marcaba el término del anillo con el espacio interplanetario, era relativamente fácil de distinguir, y se localizaba a unos 58.000 kilómetros de la atmósfera joviana. Pese a que una parte del anillo, de cerca de 600 Huygens nº 79

Figura 3: el anillo ‘brillante’ de Júpiter, en una de las mejores imágenes de la Voyager 2, tomada el 10 de julio de 1979. Se percibe una región más brillante que el resto, casi en la zona central del anillo, así como su atenuación gradual a medida que se acerca a la atmósfera del planeta (parte inferior), y la distribución radial del mismo. (NASA-JPL)

El segundo de los componentes es el disco, que ocupa toda la región interna desde el propio anillo hasta prácticamente los límites superiores de la atmósfera joviana. El disco no presenta un borde neto,

Julio - Agosto - 2009

Página 9


ya que pierde gradualmente su densidad

Por primera vez fue posible obtener una

a medida que se aproxima al planeta. Su

panorámica global del planeta con su anillo

espesor medio no supera en ningún momen-

(la Voyager consiguió tomas parciales) (figu-

to los 30 kilómetros.

ra 4), la visión directa del halo de polvo que

Por último, el halo es una tenue envoltura

lo rodea (figura 5) y, sobretodo, los detalles

de polvo que rodea tanto al anillo principal

del anillo principal con una resolución sin

como al disco. De unos 20.000 kilómetros

precedentes.

de espesor, las partículas que lo forman son posiblemente las más pequeñas de todo el conjunto. Era curioso que el anillo principal estuviese confinado entre la posición de los satélites Metis y Adrastea; sin embargo, la implicación de este hecho sólo se sabría con seguridad mucho más tarde Las partículas que formaban el anillo principal eran, según la conclusión a la que se llegaba tras estudiar la forma en que el anillo difundía la luz solar, de unos pocos micró-

Figura 4: silueta de Júpiter con el sistema de anillos en torno suyo. El Sol se encuentra oculto por el disco del planeta, y gracias a la luz difusa es posible apreciar tan bien el contorno de los anillos. La fotografía fue tomada en 1997 por la sonda espacial Galileo.(JPL)

metros de diámetro (es decir, del orden de milésimas de milímetro). Asimismo, parecían ser oscuras y rojizas, típicas de ciertos asteroides y lunas del Sistema Solar más lejano. Esto tendría una importancia capital para conocer su trascendencia en el mantenimiento del anillo, pero era algo que sólo se

Figura 5: el extenso halo de polvo que rodea el sistema de anillos de Júpiter, en una fotografía en colores falsos tomada por la Galileo en 1997. (JPL)

confirmaría más de quince años después. Éstos eran los conocimientos derivados de la visita de las sondas Voyager en Júpiter a finales de los años setenta y principios de los ochenta. Debido a la extrema debilidad del anillo, absolutamente invisibles desde la

La Galileo nos reveló que el anillo principal de Júpiter no era un solo anillo extenso, sino una amalgama de distintos anillos menores dispuestos radialmente (figura 6), al igual

Tierra con los telescopios convencionales, hubo que esperar a la puesta en marcha de una sonda que viajara directamente hacia Júpiter y entrara en órbita en torno al planeta. Lanzada en 1989, la Galileo alcanzó su

respecta al propio planeta y sus lunas como

Figura 6: la elevada resolución de las cámaras fotográficas de la Galileo ha permitido descifrar la estructura del anillo principal de Júpiter, el cual se nos ha revelado como un continuo fluir de anillos desde el límite externo hasta la frontera interna. Esta estructura es similar, aunque a menor escala, a la de Saturno. (JPL)

por las nuevas evidencias que aportó para

que sucedió durante el encuentro de las

dilucidar la estructura y el origen verdade-

Voyager con Saturno, las cuales enseñaron

ro del anillo del mayor mundo de nuestro

que el los anillos más sustanciales estaban

Sistema Solar.

formados por miles de otros minúsculos ani-

objetivo en diciembre de 1995; sus detalladas observaciones cambiaron la idea que se tenía del sistema de Júpiter, tanto por lo que

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 10


llos. Este descubrimiento, motivado por las

En 1979 ya hubo quien aventuró que

imágenes de detalle del anillo, han permitido

Metis y Adrastea, los dos satélites que

delimitar el panorama del sistema de anillos

orbitaban muy cerca del anillo principal,

joviano con algunas de sus características

jugaban un papel vital en la aportación de

básicas (tabla 1).

material al anillo. Según ellos, dado que las Anillos de Júpiter

Nombre

Límites (km)

Espesor (km)

Notas

Interior

Exterior 123,000

~ 10,000

Anillo Principal

123,000

128,940

≤ 100

Metis y Adrastea orbitan cerca del límite exterior.

Anillo Amaltea

128,940

181,350

2600

Componente interno del Anillo Gossamer, lindando con la órbita de Amaltea.

Anillo Tebe

128,940

221,900

8800

Componente externo del Anillo Gossamer, lindando con la órbita de Tebe.

Extensión Tebe

221,900

280,000

8800

Halo

89,400

Extensión muy tenue del Anillo Tebe.

Tabla 1: algunas características físicas del sistema de anillos de Júpiter. Estos nuevos estudios han mostrado un

partículas que formaban el anillo eran polvo

sistema de anillos más complejo de lo que

de roca (y no material puro helado, como en

se sabía por las Voyager; ahora, además del

Saturno) constituidas por minerales ricos en

anillo principal y del halo, hay dos anillos más

carbono, y las superficies de Metis y Adrastea

externos. Globalmente, el sistema joviano

presentaban una baja reflectividad, algo

de anillos se reparte de la siguiente manera:

muy habitual en superficies compuestas por

un halo interno, próximo a Júpiter y muy

minerales carbonáceos, entonces era lógico

difuso; un anillo interno y principal, cuyos

concluir que las partículas que formaban

centinelas son las diminutas lunas Adrastea

los anillos de Júpiter tenían su origen en

y Metis; el anillo Gossamer (telaraña, debido

estas dos pequeñas lunas. Posiblemente,

a su escaso brillo), interno, que disfruta del

debido al intenso campo gravitatorio de

control gravitatorio de Amaltea, satélite de

Júpiter, un gran número de meteoritos

relativamente grandes dimensiones; y el

está siendo continuamente atraído hacia las

anillo Gossamer externo, confinado gracias

proximidades del planeta; algunos de ellos

a Tebe, otra pequeña luna cercana a Júpiter.

impactarán contra Metis y Adrastea, con lo

Resulta bastante notable encontrar cuatro

cual expulsarán materia de estas lunas que se

satélites situados exactamente en la región

añadirán al anillo principal. El tiempo de vida

de Júpiter donde hallamos anillos; esto es

medio de una partícula en el anillo joviano

de por sí un claro indicio de que hay alguna

es, en la escala astronómica, muy breve; del

relación entre unos y otros. Lo mismo sucede

orden de 250.000 años. Las interacciones

en el caso de Saturno, como veremos en un

con la radiación a la que están sujetas

próximo artículo, de modo que la pregunta

estas partículas determina seguramente que

inmediata que necesitamos hacernos es

describan una trayectoria en espiral hasta

¿de qué manera los satélites influyen en la

alcanzar la atmósfera superior del planeta.

existencia de los anillos?

El hecho de que el límite interno del anillo de

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 11


Júpiter sea difuso es, tal vez, un indicio de

gravitatorio, que atrapa a casi cualquier

que este planteamiento es el correcto.

partícula que se le aproxima, así que todo

Pero esto era una hipótesis, nada más.

lo que abandone las superficies de estas

Las Voyager, que pasaron de largo ante la

pequeñas lunas tiene muchas posibilidades

mirada de Júpiter, no permitieron esclarecer

de acabar formando parte del anillo de

realmente

partículas

Júpiter, ya sea en el anillo Gossamer si las

del anillo joviano; fue la sonda Galileo

partículas provienen de Amaltea o de Tebe,

quien aportó las evidencias definitivas al

o en el anillo principal si proceden de Metis

respecto. En una serie de datos e imágenes

y Adrastea.

el

origen

de

las

extraordinarios los científicos han podido

Hay

también

quien

ha

propuesto

un

establecer, prácticamente sin ningún género

mecanismo alternativo, según el cual el

de dudas, que el material del que está

material que forma los anillos de Júpiter se

constituido el anillo Gossamer proviene

remonta hasta Ío. Debido a la naturaleza

tanto de Amaltea como de Tebe. Del mismo

volcánica de esta luna, muy similar a la

modo, y tal como se sospechaba, Adrastea

nuestra en cuanto a tamaño, el material

y Metis son las encargadas de nutrir al

expulsado por los penachos volcánicos escapa

anillo principal. El proceso por el cual

de su superficie y atraviesan el espacio

esto es posible es aproximadamente el

hacia Júpiter; en el camino, impactan con

siguiente: al tener próximo un planeta tan

las lunas Adrastea y Metis, y los residuos

gigantesco, que posee una enorme atracción

resultantes de ese impacto constituyen la

gravitatoria, los meteoritos que viajan desde

materia que alimentará el anillo o parte de

el cinturón de asteroides y de los límites

él. Esta es otra posibilidad acerca del origen

externos del Sistema Solar impactan contra

de las partículas que forman los anillos

las pequeñas lunas de Júpiter a una gran

jovianos, pero incluso podría hablarse de

velocidad, levantando polvo de su superficie.

una cierta complementación entre una y

A mayor velocidad, mayor cantidad de polvo

otra: el material que impacta en las lunas

levantado, y la mayor velocidad se consigue

menores e internas de Júpiter procede de

impactando cuerpos más pequeños, que

meteoritos externos y, también de Ío, el

son precisamente los más numerosos. El

cual levantan polvo y pequeñas partículas

polvo que así se eleva es inmediatamente

rocosas de las superficies de esas lunas

depositado de nuevo sobre la superficie

que son transferidas al sistema de anillos

de la luna si ésta es grande; pero Metis

de Júpiter. De modo que es factible suponer

y Adrastea, así como Tebe y, en menor

un origen variado y heterogéneo para la

medida

composición de las partículas que forman los

Amaltea,

son

lunas

pequeñas,

insignificantes (por ejemplo, Adrastea tiene

anillos jovianos.

tan sólo ocho kilómetros de diámetro, es

Por lo tanto es el polvo de los satélites y las

decir, cuatrocientas veces menor que la

partículas procedentes de la emisión volcánica

Luna), y en sus superficies la fuerza de la

de Ío los que suministran continuamente el

gravedad es muy débil. La consecuencia

material que permite la existencia del anillo

es que si sufren un impacto meteorítico,

de Júpiter. En el caso de que cesaran la

el polvo que se alza sobre la superficie se

actividad en Ío o que penetrasen un número

escapará irremediablemente, perdiéndose

menor de proyectiles meteoríticos, es muy

en el espacio vacío durante breve tiempo. Sin

posible que el anillo perdiera intensidad en

embargo, Júpiter tiene un estupendo campo

un plazo de algunos centenares de miles

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 12


de los numerosos meteoritos que, atraídos por la gravedad del gigantesco mundo, han impactado a lo largo de los eones en las frías y oscuras superficies de lunas apenas visibles. Es totalmente natural que un mundo como Júpiter, el mayor planeta del Sistema Solar (figura 7), disponga de un sistema de anillos denso y espectacular, pero la cuestión es que hoy en día, sin embargo, no los posee. Resulta extraño que esto sea así, y aún es más extraño si pensamos que Saturno, otro gigante gaseoso situado al doble de distancia del Sol que Júpiter, sí los tiene. ¿Cuál es el motivo de ello? ¿Por qué Saturno, que en principio es menos prometedor que Júpiter Figura 7: Júpiter, a través de las cámaras de la Voyager desde una distancia de casi 40 millones de kilómetros. El planeta más grande del sistema solar posee, no obstante, posiblemente el sistema de anillos más exiguo de todos, sólo visible en condiciones muy concretas de iluminación. (NASA-JPL)

dado que es menos masivo (por tanto, con

de años, hasta incluso llegar a desaparecer

los demás planetas del Sistema Solar? ¿Por

parcialmente. Casos así los tenemos en Neptuno, como veremos próximamente. Pero si el anillo de Júpiter puede llegar a desaparecer, también es admisible pensar en otras épocas del pasado, o del futuro, en las que una mayor actividad volcánica de Ío o un aporte de material más intenso por parte de las lunas internas puede haber otorgado al anillo una configuración más espectacular que la que vemos hoy. Tal vez, hace unos cuantos millones de años Júpiter poseía un sistema de anillos tan antológicos como los de Saturno; la masa total calculada para en anillo actual de Júpiter es la correspondiente a un cuerpo de tan sólo unas decenas de metros de diámetro. Resulta fácil suponer que en algún momento del pasado, con Ío arrojando enormes cantidades de materiales sólidos, el anillo joviano pudiera ser tan esplendoroso que el existente hoy no sea más que un triste recuerdo de la magnificencia de antaño. Puede que Júpiter haya poseído en el pasado un sistema de anillos de considerables

menor gravedad) y carece de lunas activas como Ío, dispone a su alrededor de un sistema de anillos que es la envidia de todos qué Saturno se engalana en maravillosos y fascinantes anillos de hielo y, en cambio, Júpiter no tiene más que un par de ridículas alianzas en comparación? La respuesta del por qué de este singular enigma planetario la sabremos en un próximo artículo. - Bibliografía y enlaces: - Explicado el origen de los anillos de Júpiter, J. Sánchez Portero, UNIVERSO, nº 43, noviembre de 1998, págs. 14-15. - Los anillos de Júpiter, polvo de cometas y asteroides, Redacción, Tribuna de Astronomía, nº 156, noviembre de 1998, págs. 10-11. - La revolución de los anillos, G. Castilla, Astronomía, nº 41, noviembre de 2002, págs. 42-43. http://ringmaster.arc.nasa.gov/jupiter/ http://www.inaoep.mx/~rincon/anillos.html http://www.inaoep.mx/~rincon/anijup.html www.windows.ucar.edu/tour/link=/jupiter/ rings.sp.html

dimensiones gracias a la aportación de Ío y Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 13


Per què la primogènita estrela local de Gandia fou transfigurada a caudata?

(nova aportació documental) per Josep Emili Arias cel_ras@hotmail.com Que poques figures heràldiques criden tant l’atenció com l’enigmàtica i singular estrela caudata que presideix l’escut de la nostra ciutat. Però, també, la que més trencacaps a donat a historiadors i heraldistes. Una embullada i enrevessada qüestió del perquè l’antiga estrela heràldica local evolucionà cap una enigmàtica estrela caudata Dient-ho d’altra manera; Per què es volgué que l’escut canonitzà al IV duc, Francesc de Borja i Aragó. de Gandia bescanviara el seu principal motiu heràldic?. D’entrada, tan pel que fa la primogènita estrela de sis

-El fet que el 22 de març de 1673 el Consell General

puntes com la figura d’estrela caudata introduïda amb

del consistori gandià aprovà i ratificà per unanimitat

posterioritat en l’escut local, no s’ha trobat cap docu-

l’adopció del sant-duc Francesc de Borja com a sant-

mentació consistorial que descriguin el motiu o/i iden-

patró local, «... es determine i decrete sia cascún any,

titat de cadascuna de les dues estreles. No obstant, sí es

et in perpetuum, lo dia de dit señor». (AMG Manual de

pot afermar que la seua transfiguració en -caudata-, com

Consells, AB/25, i al Llegat d’Antoni Martí, 1932, p.

anòmala i irregular intrusió armorial, fou realitzada amb

42-43, Arxiu Abacial de Gandia).

sigil i d’esquenes al poble. Una intervenció heràldica que, d’inici, no tingué ni el coneixement ni el recolza-

-El que a l’any 1702 tingué lloc la primera publicació

ment popular. D’aquí que la singularitat d’aquesta estre-

d’una obra biogràfica post la canonització del sant-duc

la caudata acabà arrastrant un component enigmàtic i

Borja i on al capítol primer del Libro Septimo1, el seu

criptogràfic dins del nostre escut local.

autor i biògraf Álvaro Cienfuegos Villazón S. J. (1657-

De fet, aquesta embullada i enrevessada qüestió de

1739), narrà la mítica llegenda celest al naixement

perquè l’ancestral estrela heràldica local, de manera

del IV duc borgià. Aquesta mítica llegenda celest de

irregular, evolucionà cap una estrela caudata, suposà tot

Cienfuegos comporta molta similitud amb l’estrela

un enigma i un sempitern trencacaps per a historiadors

messiànica de la nativitat de Jesucrist a Betlem. Aquesta

i heraldistes.

obra biogràfica sobre el sant-duc fou la de major nombre d’edicions impreses.

Quan sorgí l’estrela caudata a l’escut local? Aquesta irregular transfiguració a caudata patida sobre

-I el fet que a l’abril de 1707 (guerra de Successió),

la primogènita estrela local de sis puntes, respon tot a

després de la victòria borbònica a la batalla d’Almansa,

la conjuntura temporal de quatre fets importants ocorre-

bàndol amb el que militava el X duc borgià i confrontat

guts durant la regència ducal del X duc borgià, Pasqual

a la causa austríaca amb la que lluitava el poble. Tal cosa

Francesc de Borja i Ponce de León (1653-1716), amb

dugué al X duc, Pasqual Francesc de Borja, a adquirir

qui recau com el més possible inductor d’aquesta irre-

molta influència dins del Consell del consistori gandià

gular intervenció en la primogènita estrela local:

designant a dit a regidors i acaparant tota la disposició del llistat d’insaculats per l’habilitació de càrrecs edils

-El fet que el 12 d’abril de 1671 el papa Clement X Huygens nº 79

dins del consistori2.

Julio - Agosto - 2009

Página 14


Aquesta era la millor conjuntura política per a inter-

Doncs, ja és molt obvi, que la primera manifestació

vindre i manejar les armes de l’escut local i bescanviar

testimonial d’aquest manejat escut, amb la nova arma

el motiu d’identitat de la primogènita estrela local en

de l’estrela caudata, fou exhibida dins d’un floró al fris

favor del sant-duc Borja, qui, aleshores, ja era sant-patró

del 3er Saló de la Galeria Daurada (Palau Ducal), Saló

de la ciutat.

dedicat a l’apoteosi de la Canonització del IV duc. Tota aquesta luxosa construcció d’exuberant ornamentació

Tot fa dir que aquests quatre fets sociopolítics afavo-

barroca de l’Obra Nova fou projectada i alçada pel X

riren el que al final de la 1ª dècada del s. XVIII el desè

duc per commemorar la canonització del sant i IV duc

duc, Pasqual Francesc de Borja, volgués deixar immor-

F. de Borja, sent acabada el 13 de gener de 1713, abans

talitzat dins del blasó local la memòria del seu ben esti-

de començar-la a daurar. (Imatge 1a)

mat avi 5è, el sant i IV duc Francesc de Borja.

Per al desè duc, Pasqual Francesc de Borja, era incon-

Recentment, al s. XXI, en setembre de 2007, s’institu-

dicional que si el sant-duc –com el major prohom que

cionalitzà el renom de “Kiko” per a batejar el pictograma

havia donat Gandia- fou adoptat al 1673, unànimement,

representatiu del proper V Centenari del naixement del

com a sant-patró local, ara, també mereixia tindre dedi-

sant-duc (1510-2010), per a universalitzar i popularitzar

cat el motiu heràldic de l’escut local. Aleshores, havent

el que ja era el símbol més emblemàtic de la ciutat de

rebut algun tipus d’assessorament heràldic, s’introduí

Gandia. Parlem de l’estrela caudata local com la figura

un nou motiu heràldic al blasó local fent que la original i

heràldica per excel·lència que identifica i immortalitza

primogènita estrela local de sis puntes es transfigurara a

la persona del seu sant-duc i major prohom de Gandia,

caudata i pujant-la a presidir el quarter superior en xefe.

el IV duc sant Francesc de Borja.

Allí, l’estrela adquiria tota la personificació del sant-duc i que junt a l’adient recurs heràldic de la deformitat caudata també quedava immortalitzat , a l’escut, la estel·lar llegenda de Cienfuegos.

Les figures naturals o armes de -cometa-, i -d’estrela caudata-. En la figura de -cometa-, una de les normes més consolidades als compendis heràldics a l’hora de descriure

Ço és, per al X duc semblava ser imperatiu que la

la figura natural de -cometa-, tan pel que fa l’heràldica

memòria històrica del sant-duc, junt a la seua llegen-

civil com pel que fa a les armes nobiliàries, és la d’il-

da estel·lar natalícia, havien de quedar-se perpetuades

lustrar una estrela de cinc, de sis o, també, de huit pun-

(de forma criptogràfica) dins l’escut, emprant l’adient

tes, i que de la part inferior de l’estel eix una llarga cua

recurs d’estrela caudata.

serpentejada i inclinada en direcció a la punta de l’escut,

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 15


però mai ha de caure aplomada ni amb verticalitat. Ço

mada. Mentre que la qüestió del nombre de puntes no

és, la cua d’un cometa no deu blasonar-se amb verticali-

resulta determinant, doncs no està subjecta a cap regla.

tat. Tota la figura és esmalta d’argent (plata). Un exem-

(Imatge 2)

ple ens cau molt de prop, al mateix pendó genealògic corresponent als quarters que podien blasonar-se el ducs

Un dels significats i motius que atorga la figura d’es-

borgians fins al 1711 i que podem veure pintat al llenç

trela caudata, en l’heràldica nobiliària (cognom dels

del sostre del Saló Heràldic de la Galeria Daurada (Palau

llinatges), és el de marcar la condició i distinció del

Ducal). Aquest blasó borgià du un cometa esmaltat tot

tercer fill.

d’argent (plata) sobre fons d’atzur i inserit als quarters central, descrit com element figuratiu o quarter-moble nº 9 . Aquest atribut heràldic de -cometa- prové de l’ar3

El motiu d’estreles posades al xefe d’un escut local

ma nobiliària pel cognom del llinatge dels Castro-Pinós.

Les estreles situades al quarter superior en xefe identi-

Doncs, el III duc borgià, Juan de Borja i Enriquez, es

fiquen la condició de grandesa (terrena i/o divina), d’una

maridà per segona vegada amb Francesca de Castro-

heroïcitat individual, col·lectiva, o com distinció a una

Pinós i de la que tingué descendència. A l’heràldica

valorada institució local. Com també respon a identifi-

nobiliària aquest element figuratiu de -cometa- atorga

car criteris històrics, de victòries militars, de l’expandi-

caràcter de coratge valerós i que fa espantar a l’enemic.

ment del domini, ço és, una estrela com a nova annexió

Aquí, la figura de cometa no comporta cap nexe amb el

jurisdiccional. D’igual manera, com més endavant ho

pas astronòmic de cometes. Imatge 1b)

veurem, moltes d’aquestes estreles identifiquen l’advocació al seu sant-patró local, també a divinitats marianes, sants, apòstols i als ancestrals cultes de divinitats astrals com la deessa Venus, venerada pels Tartessos, i tan identificada en les figures d’estreles i luceros (de huit puntes) als escuts locals del sud d’Andalusia. Com, no cal dir, el perpetuar la memòria de prohoms i persones molt il·lustres de la història local. Ço és, aquestes estreles en xefe comporten un marcat caràcter in memoriam, personificacions per a ser recordades a la posterioritat. Quin motiu amaguen les estreles caudates en l’heràldica cívica?

Contraria resulta la descripció de l’element de figura

A l’heràldica civil, a tota Europa, tan sols hi han cata-

-d’estrela caudata- que, per a tot l’ús universal heràldic,

logades unes sis estreles caudates als armorials munici-

és condició sine qua non que la punta més allargada

pals (que no recurs de -cometa-).

(ja sigui de cua serpentejada o de punta erecta) sempre

La qüestió de l’ús heràldic local d’aquestes rares y

té que abaixar amb total verticalitat, ço és, caure aplo-

singularíssimes estreles caudates respon a la descripció

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 16


LULL (ed.), Trabajos de arqueoastronomía, (2006) Gandía, pp. 2224. Una

hipòtesi

per

resoldre l’enrevessada història de l’estrela caudata Els dos treballs d’investigació

publicats

a l’any 2006 de,

JOSEP

EMILI ARIAS MIÑANA,

«La

deformidad caudata de la estrella heráldica de d’una estrela que du cua (lat. cauda). La qual és una prolongació de la punta més inferior que cau totalment vertical (aplomada). A l’heràldica francesa respon com é(s)toile caudé; a l’heràldica anglosaxona mullet elongated; a l’italiana stella caudata. Terminologia heràldica de -caudata- que ja ho deixà aclarit l’heraldista i cronista oficial de Gandia, Felipe Perles Martí (19311994): «..., y en jefe, un cometa o estrella caudata (es decir, con cola, como la de Belén, pero en posición vertical la cola)» (Perles, F., Vall de Bayrén, 1990)4. La mateixa deformitat caudata és un recurs heràldic que pretén immortalitzar i identificar (de forma criptogràfica) una excepcional manifestació al cel o llegenda d’origen celest. Tanmateix, l’identificar un esdeveniment astronòmic real. Per a la ciència de l’heràldica cívica aquestes estreles caudates responen sempre a identificar i perpetuar una rellevant manifestació celest, una senyal extraordinària succeïda al cel o, inclús, el fer al·lusió a una imaginària llegenda celest.

estreles caudates locals associades amb llegendes celests o/i esdeveniments astronòmics reals, ja ho vaig deixar demostrat mitjançant els escuts de la ciutat de Lima (Perú), de Puntallana (La Palma, Canàries), de Gandia, i de la Creu apuntada (patada) d’Iñigo Arista com arma ARIAS MIÑANA,

JOSEP-EMILI

«La deformidad caudata de la estrella

heràldica de Gandía identifica la nova 1572», en Huygens nº 79

nova 1572», en

JOSÉ

LULL (ed.), Trabajos de arqueoas-

tronomía, Gandía, 2006; junt a un altre treball de, J. E. ARIAS MIÑANA,

“Al ducat de Joan II de Navarra, l’estrela

local de Gandia ja eixia per dalt del llenç de muralla”, en Huygens (2006), vol. 63, pp 18-24 (Link d’Internet)*; m’han dut a resoldre aquesta irregular transfiguració a caudata patida sobre la primogènita estrela en l’antic blasó local, sostenint com la hipòtesi més formal, la següent : Sembla ser que arranca tot després de la publicació, al 1702, de l’obra biogràfica del sant i IV duc, Francesc de Borja i Aragó, La heroyca vida, virtudes, y milagros del grande San Francisco de Borja de la Compañia de Jesús, escrita pel jesuïta cardenal Álvaro Cienfuegos Villazón (1657-1739) al temps que duia la càtedra de teologia en la Universitat de Salamanca al període 16961702. Aquesta obra biogràfica sobre el sant-duc fou la que major difusió tingué per la seua gran tirada d’edicions, i on a l’inici del capítol primer del Libro Séptimo

Recordar que aquest vincle de les singularíssimes

emblemàtica d’Aragó, dins del treball de,

Gandía identifica la

JOSÉ

s’inclou la tan pretensiosa llegenda estel·lar idealitzada per A. Cienfuegos i que expressà, així: “Dexase ver en el Cielo, al salir à luz en Gandìa, un nuevo hermoso Planèta, que alumbrava à la Santidad futura de aquel Niño”; i més endavant: “..., y la estrella: se dexò ver à la misma hora correspondiente al Palacio de Gandìa un hermoso desconocido Planèta, que embiò el Cielo, porque alumbrasse al nacimiento de Borja”. ...../ ..../.... . “Dexòse al fin ver en el nacimiento de Francisco un luciente Plàneta entre (....) la Constelacion

Julio - Agosto - 2009

Página 17


de Cassiopea, que se llama Cátedra, ò Silla”. (pp. 557-558). Tota aquesta excepcional conjuntura postmorten del IV duc, la de la seua canonització el 12 d’abril del 1671, l’adopció com a santpatró local en 1673 i la seua primera publicació biogràfica1, al 1702, (post canonització) dugué que al final de la 1ª dècada del s. XVIII, aleshores, regint el desè duc Pasqual Francesc de Borja qui, havent rebut assessorament heràldic, induí al consistori gandià per a que fora transfigurada la primogènita estrela de sis puntes en un nou recurs heràldic d’estrela caudata, i que sent pujada a presidir el quarter superior en xefe del blasó local és, en aquest lloc, on aquesta nova figura d’estrela adquiria tota la seua càrrega tan personificada en la figura del sant-duc borgià. El desè duc, Pasqual Francesc, aprofità el termini de l’Obra Nova de la Galeria Daurada per, allí, institucionalitzar aquest nou escut amb l’estrela caudata posant-lo dins d’un floró al sostre de la Sala de la Canonització. Tant és la personificació que agafà l’estrela caudata amb la persona del sant-duc que, a meitat del s. XIX, cronistes i erudits historiadors i biògrafs, com l’arqueòleg i historiador Basilio Sebastián Castellanos, recolliren i deixaren constància escrita del popular sobrenom, tan adient, que rebia el sant-duc i patró de la ciutat, emprant la figura metonímica de: «... gratitud que se debe al Lucero de Gandía», «... del glorioso San Francisco de Borja, lucero celeste de su huerta [de Gandia]», «... modelo de virtud y de santidad en el Lucero de Gandía

succés astronòmic de la stella Nova 1572 (supernova)

San Francisco de Borja,», «... y del decoro que se debe

-sorgida a la constel·lació de Cassiopea 35 dies després

al Santo Lucero de Gandía, a cuya familia se debe la

de la mort del IV duc a Roma, el 30/Set/1572- i, així,

colegial, ...»5. Aquí, Lucero, fa inequívoca identitat a qui

situar-ho al seu natalici (28/Oct/1510) per a recrear amb

al·ludeix l’estrela caudata al xefe de l’escut local.

molta similitud la messiànica estrela de Betlem, tan mitificada per l’evangelista Mateu.

La deformitat caudata fou emprada, de manera molt

Per tant, el desè duc Pasqual Francesc de Borja, rebent

encertada, com recurs heràldic per immortalitzar la

assessorament heràldic, manejà la primogènita estrela

idealitzada llegenda celest al bressol borgià, narrada pel

local de sis puntes, afegint-li la deformitat caudata i des-

seu biògraf Álvaro Cienfuegos. Però, amb molta intenci-

lligant-la de la figura de llenç de muralla i pujant-la al

onalitat, Cienfuegos tergiversà la data de l’extraordinari

quarter superior en xefe de l’escut. Tot amb l’únic motiu

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 18


de perpetuar la memòria del seu estimat avi 5è, el sant-

trastà ni verificà aquesta excepcional data astronòmica?.

duc Francesc de Borja i qui, des de 1673, ja era el sant-

No se n’adonà d’aquest imperdonable anacronisme on

patró local. Doncs, ara, bé podem afermar la següent

aquesta efemèride astronòmica fou transposada al nai-

locució: -Borgia caudatum est-.(Imatge 3)

xement?. O, bé, fou premedità per ell mateix?. La contestació no pareix altra que la pròpia tossudesa

Fou sabedor Cienfuegos que la sorgida del nou astre era, realment, la stella nova de 1572?

i l’afany de l’autor per voler recrear en aquest bressol borgià de Gandia la mateixa nativitat messiànica de

El que resulta molt sospitós és que el jesuïta Álvaro

l’evangelista Mateu.

Cienfuegos, al període 1696-1702, ocupà la càtedra

Tant és així, que al final de la fulla 558 (Libro

de teologia a la Universitat de Salamanca, al temps

Séptimo, cap. I) Cienfuegos narrà (recreà) la seua pròpia

que escrivia la biografia del sant-duc Borja. Doncs,

al·legoria del Reis Mags per al recent nascut Francesc

en aquesta Universitat de Salamanca, però a l’any

de Borja.

1574, el catedràtic de matemàtiques i llatí, Bartolomé

Indubtablement aquesta llegenda celest confabulada

Barrientos, deixà publicat el seu llibre, Cometarum

per Cienfuegos mostra un evident i intencionat anacro-

explicatio atque praedictio, liberarium artium Magistro

nisme. Sembla tot que Cienfuegos tergiversà premedi-

authore, Salamanca (1574), un tractat sobre el sorpre-

tadament la data real de la stella nova sorgida el 6 de

nent esdeveniment astronòmic d’aquesta lluentíssima

novembre de 1572, -a tan sols 35 dies després de la mort

stella nova que va començar a mostrar-li-se el 9 de

del IV duc a Roma-, avançant aquesta efemèride astro-

novembre de 1572 dins la constel·lació de Cassiopea,

nòmica fins al mateix naixement del IV duc, a Gandia.

fet que Barrientos avaluà i registrà com d’atípic com-

La lluentor d’aquesta espectacular supernova aplegà a

portament d’un suposat cometa que romania quiet dins

superar la màxima magnitud lumínica de Venus (4m,6),

de Cassiopea.

aplegant a veure’s de ple dia durant unes setmanes.

Doncs, aleshores, per què Cienfuegos no confrontà la

Però, també, si valorem l’única font d’informació

seua font d’informació de la data astronòmica amb els

astronòmica que agafà Cienfuegos i que ve subscrita

arxius de la mateixa Universitat?. És a dir, si sabia que

pel jesuïta Juan Bautista Masculo (poeta líric i prosista

aquest excepcional esdeveniment astronòmic, que ell

místic que visqué entre els ss. XVI-XVII) expressada

ho titula com “nuevo hermoso Planèta” ó “hermoso i

amb llatí a l’acotació lateral de la mateixa fulla 558,

desconocido Planèta”, havia sorgit a la constel·lació de

«“Nato Borgia, apparuit notum sydus in Casiopea, ...”»

Cassiopea al passat segle XVI; llavors, per què no con-

(“Nascut Borgia, sorgí una destacadíssima estrela a la Cassiopea, ...”), veiem, inqüestionablement, que s’està identificant a l’excepcional esdeveniment de la stella nova de 1572 en la constel·lació de Cassiopea. És important ressaltar que dins del 2º mil·lenni tan sols s’han donat sis supernoves dins la nostra galàxia (lluentes explosions del nucli de les estreles), a l’any 1006, 1054, 1181, 1572, 1604 i 1660. La supernova de 1572, aleshores, fou també molt estudiada per l’astrònom valencià Jeroni Muñoz (1522-1591) a la Universitat de València, i que a petició del rei Felip II, escrigué el llibre que tanta repercussió va tindre a Europa, Libro del nuevo Cometa y del lugar donde se haze ..., València (1573). Un treball molt aplaudit i reconegut pel seu coetani i gran astrònom danès Ticho Brahe, continúa a la página 25)

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 19


FICHAS DE OBSERVACIÓN DE CIELO PROFUNDO Joan Manuel Bullon Joanma_bullon@yahoo.es

Iniciamos a partir de este número de HUYGENS, la entrega de una serie de fichas de observación. Estas fichas, pretenden llegar a ser una “Guía de Observación de Cielo Profundo”. Se han estructurado a través de las 88 constelaciones oficiales de la bóveda celeste, de manera que podamos saber lo mejor para observar en cada una de las constelaciones del firmamento identificadas por su número y siglas. Todo ello mediante fotos obtenidas con telescopios al alcance del observador medio y dando una valoración de cómo se puede ver cada objeto según la abertura utilizada entre los 75 y los 300 mm. Y por supuesto dependiendo de la época del año y la hora. Se ha estructurado una ficha por cada objeto, agrupadas en series de cuatro fichas en una sola, resaltando por la CONSTELACIÓN, debiendo extraer las fichas de las páginas centrales de HUYGENS, y coleccionándolas según el número de orden de la parte superior izquierda y de la derecha junto a la abreviación de la constelación en vertical, pues cada hoja contiene dos fichas con ocho objetos con un número de orden dentro de cada constelación respectiva. El contenido de las fichas individuales es muy escueto: a la mitad izquierda la foto del campo de observación celeste obtenida al foco directo del telescopio utilizado con cámara digital, con pies de fotos que hacen referencia al telescopio u objetivo empleado y el lugar con la fecha de obtención de las fotos. Al medio tenemos la identificación del OBJETO, tomando como base de datos el popular N.G.C. (siglas del “New General Catalogue” en Inglés) y anotaciones del catálogo Messier y Caldwell. Se hace destaHuygens nº 79

car su vista en detalle (invertido y ampliado) para resaltar cómo lo dibujaríamos y en el tercio de la derecha sus características como la magnitud y el tamaño (aspectos estos muy importantes para hacernos una idea de cómo se puede apreciar visualmente), además se dan las coordenadas de ubicación en la bóveda celeste mediante su ASCENSIÓN RECTA y DECLINACIÓN, aunque hoy en día, con los telescopios equipados de sistema de localización automática, sólo es necesario saber el número de identificación del objeto en alguno de los catálogos más usuales: NGC, Messier, Caldwell, IC, etc. Finalizan las fichas con una somera descripción en el apartado TIPO y por último la valoración de su visión en VISIBILIDAD TELESCOPIOS según abertura y suponiendo que estemos bajo un cielo sin polución lumínica con una magnitud límite estelar (MALE) próxima a la 6ª, como en las zonas alejadas de los cascos urbanos. Siendo esta valoración en orden inverso, es decir 1= MUY BUENA y 5= INVISIBLE. Para aquellos objetos de visión excepcional y que ya son fácilmente observables con pequeñas ópticas (prismáticos, catalejos, etc.), se les ha otorgado la distinción de E= EXCELENTE, aspecto este muy provechoso de cara a saber que objetos mostrar con mayor facilidad. Finalizar deseando que os animéis a observar y disfrutar del cielo profundo, que estas fichas poco a poco y a medida que aumenten, constituyan una herramienta inseparable del telescopio que os permitirán descubrir las maravillas del Universo. ¡Suerte!

Julio - Agosto - 2009

Página 20


Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 21


Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 22


Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 23


Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 24


on els càlculs d’astrometria li mostraven l’absència total de paral·laxi (moviment propi de l’astre). Molt acertadament, J. Muñoz acabà afermant al seu llibre que es

Abans del s. XVIII l’estrela de l’armorial local no era caudata

tractava d’un fenomen més estel·lar que cometari: «...,

Són moltes les evidències documentals que mostren

y que tiene naturaleza y parentesco con las estrellas

que abans de l’entrada de la Casa borgiana al ducat de

fijas». (Imatge 4).

Gandia (03/Dec/1485) la nostra vila ja tenia constituït el seu propi armorial amb una estrela de sis puntes, no

La llegenda de Cienfuegos mai parla de cap -come-

caudata. (Imatge 5)

ta-, sinó de la sorgida d’un “nuevo hermoso planeta” o de “la estrella” D’aquí, és possible que el mateix cronista local, Felipe Perles, mai aplegara a llegir el capítol 1er del Libro Séptimo on té lloc la narració de la confabulada llegenda celest de Cienfuegos. Tot fa que aquest vocable de -cometa-, de manera inexplicable, ja l’agafà l’advocat i cronista oficial de Gandia, Jesús María de Arias, al 1877, per a justificar el motiu de l’estrela caudata a l’escut local, quan redactà el Requeriment de normalització heràldica local i conegut com, Memorial 1877, expedient requerit acomplint una ordre ministerial de 1877 per normalitzar l’heràldica dels escuts municipal. Doncs, així, és com s’expressa dins l’Informe del CTHVLGV/1995, punt 5, f. 2: «Sembla no obstant, i seguint altres autors com el del Memorial de 1877, que l’estrela té la seua base en el cometa aparegut al cel quan va nàixer sant Francesc (4)». «(4) Pren de la llegenda de l’obra d’Álvaro Cienfuegos». No obstant, la qüestió cometària ja quedà resolta al llibre, Trabajos de arqueoastronomía [ARIAS, J.E. (2006),

El que és més, aquesta manifestació heràldica d’estre-

en LULL, J. (ed.), f. 25]. Doncs, no es trobà cap correlació

la caudata de cap manera podem remuntar-la abans de

entre la data de la llegenda celest de Cienfuegos (data

l’any 1702, moment que Cienfuegos publica la seua obra

naixement, 28/Oct/1510) amb el pas d’un cometa. És

biografia sobre el sant duc borgià. Doncs, estaríem vio-

més, vaig agafar totes les dates dels fets més significa-

lant la premissa fonamental, si bé, l’única raó d’ésser de

tius i rellevants al transcurs de tota la vida del sant-duc

la deformitat caudata és l’identificar aquesta miraculosa

borgià junt, també, amb les dates d’esdeveniments locals

llegenda estel·lar al naixement del sant-duc a Gandia,

(exemple, 06/Abr/1631, Gandia rep el Títol de ciutat de

narrada (i confabulada) pel biògraf Cienfuegos.

mà de Felip IV), i totes aquestes dates les vaig creuar

Dit d’altra manera, abans del s. XVIII el nostre armo-

amb els catàlegs més complets de registres astro-come-

rial local no mantenia cap vincle amb la figura de sant-

taris, com el compilat per Gary Kronk , on figuren els

duc Francesc de Borja i Aragó.

6

més antics registres d’observatoris europeus i xinesos. El resultat fou molt concloent: Totes aquestes dates no

Hi han dues proves irrefutables que mostren i ratifiquen que abans del s. XVIII, a l’armorial local,

obtingueren cap correlació amb el pas de cometes. Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 25


no hi havia cap estrela caudata sinó que el que figu-

es descriu: «... , y en jefe una estrella, ó lucero despi-

rava era una estrela de sis puntes iguals i sobremuntada

diendo rayos». -Francesc Piferrer, al seu «Nobiliario

(sumada) al llenç de muralla. La prova més concloent

de los reinos y señorios de España ....» (1860) Madrid,

ens la mostra el document gràfic al llibre del P. Antonio

vol. VI, descriu: «... . En cap una estrela de sis puntes

de León (Guia del Palacio Ducal y de otros ...., 1926)7,

[esmaltada] de gules, amb aureola d’or.».

foto on es mostra el primer armorial local de la vila de

Sarthou Carreres, a l’enciclopèdia, Geografia del Reino

Gandia junt a l’armorial nobiliari del, aleshores, duc

de Valencia, Provincia de Valencia (1923?), ed. Alberto

regent. Ambdós escuts (caironats) tallats al tambor del

Martín, Barcelona. Tom II, al peu de fulla 401, posa:

capitell de l’antiga Creu de terme emplaçada al vell

«..., y una estrella ó lucero que le alumbra». -Bernardo

Camí Reial de València (conegut també Camí Fondal).

Espinalt García, a la seua obra l’Atlante Español (1786)

Creu-capitell gòtic que aconseguí datar al període 1425-

Madrid, vol. IX, en mostra l’escut local de Gandia bla-

1439 regint el ducat, en caràcter d’apanatge, l’infant

sonat amb l’estrela de sis puntes (no caudata) il·lustrat

reial d’Aragó, Joan II, i rei consort de Navarra, germà

davall la Estampa nº 10, titulada: “Vista meridional de

d’Alfons V, el Magnànim, [ARIAS, J.E., en

(ed.)

la Ciudad de Gandía” (imatge 5), sent un gravat de

2006], i també en [ARIAS, J.E., Huygens (2006) vol. 63].

Palomino de 1784, i que al capítol referent a la ciutat

Totes les següents copies restituïdes, in situ, d’aquesta

de Gandia, fulla 198, Bernardo Espinalt agafà les refe-

Creu-capitell (peiró que no duia cap funcionalitat de

rències de l’heraldista Antonio de Moya, descrivint-ho

demarcació de fita de terme o molló) foren esculpides

com: «..., y en xefe una estrella, o lucero despidiendo

amb l’estrela de sis puntes, que no caudata. Doncs, tan

rayos».

LULL J.

-Carlos

la nova restitució de la Creu-capitell del 4 de maig de

Assenyalem que la terminologia heràldica de -lucero-

19138 (vore la portada Huygens) com a l’actual restitució

es emprada i il·lustrada com figura d’estrela que emet

de 1974 esculpida als tallers de l‘escultor llirià Silvestre

raigs de llum o luminescència.

d’Edeta (sent l’alcalde D. Miguel Pérez Valdéz), sem-

Però el que és més greu, hui, al s. XXI, el dos sof-

pre es va mantenir l’inqüestionable caràcter original de

tware’s més potents d’heràldica cívica al ciberespai

l’antiga estrela local de sis puntes (que no caudata) junt

d’Internet: /International Civic Heraldry/ i el /Heraldry

al blasó nobiliari del duc, Joan II de Navarra, mostrant-

Civic of the World/ (de Ralf Hartemink), encara blaso-

se un escut quarterat amb dues armes nobiliàries molt

nen el nostre escut local mostrant la seua configuració

errades. Armes nobiliàries que ja venien espifiades i

d’armes més ancestral, és a dir, amb una estrela no

errades des de l’anterior restitució de 1913. (Imatge 6)

caudata i sobremuntada (o sumada) al llenç de muralla, encara que està disbarat el nombre de

L’altra prova la veiem constatada en

puntes (vore imatge 11). Blasó sostret

totes les compilacions dels subsegüents

de la compilació d’heràldica cívica

glossaris i compendis heràldics confecci-

de Rafael Portell (1996), www.ngw.

onats als ss. XVIII, XIX i, fins i tot, del

nl/int/spa/g/gandia.htm.

s. XXI, els quals continuaren blasonant i descrivint l’estrela local amb la seua

L’estrela caudata patí de nul·la

ancestral estrela de sis puntes (iguals).

oficialitat heràldica i governamen-

Ço és, sense donar cap descripció d’es-

tal

trela caudata ni de cometa. Com, així,

Pel que fa a tota heràldica cívica

han vingut descrivint-ho i blasonant-ho

i local, una vegada constituïdes les

totes les compilacions d’heràldica civil

armes, figures i mobles dins dels

i municipal: -A l’obra d’Antonio de

quarters de l’escut, o camp intern de

Moya, «Rasgo heróyco, declaración de

l’armorial, aquestes ja no les podem

las empresas, armas y blasones que se

bescanviar, ni intervindre, ni alterar.

ilustran ....» (1756) Madrid, fol. 133,

Ço és, les figures i mobles heràldics

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 26


introduïts dins de l’escut són inviolables i inamovibles.

capítol aquesta proclama llatina.

En paraules del propi heraldista Felipe Perles: <«Son elementos inamovibles del escudo de Gandía, el mal

A l’any 1877 el Ministeri de la Governació, a Madrid,

llamado lucero, el mal llamado castillo, y las ondas de

executà un decret governamental per a regular i norma-

agua». Nada más. Sí se puede prescindir (a voluntad)

litzar l’ús del blasonat als escuts i segells municipals

de carteles, lambrequines, ramas de laurel y olivo,

en tot l’Estat espanyol. És, aquí, on trobem documentat

incluso de la leyenda o mote, y de la corona>, (Perles,

el primer intent administratiu del consistori gandià

F., Levante, 1991) .

per deixar normalitzades i oficialitzades les armes i

9

Per tant, el parlar de la irregular transfiguració a cau-

elements heràldics que, abans, havien segut alterats al

data patida en la figura de la primogènita estrela ens

blasó local. Com abans s’ha dit, el aleshores advocat i

obliga a parlar de la nul·la oficialitat rebuda, tan per

cronista oficial de Gandia, Jesús Mª de Arias (qui entre

part de l’estament heràldic com del governamental. Tant

1883 i 1885 seria l’alcalde), ja agafà la llegenda celest

és així (més avant ho veurem), que la introducció de

de Cienfuegos per justificar el motiu de la deformitat

la sobrevinguda -estrela caudata- mai rebrà la correcta

caudata de l’estrela local quan redactà el Requeriment

normalització i oficialitat heràldica, com a tal. És més,

heràldic o expedient conegut com Memorial 1877, amb

tampoc des de la pròpia administració local s’afavorí

el propòsit d’oficialitzar aquesta sobrevinguda i tan

la correcta i adient descripció terminològica de -cau-

irregular transfiguració a caudata de l’ancestral estrela

data-, sempre es mantingué una sempiterna indefinició

local. Així com també s’afegí dins d’aquest expedient

a l’hora de descriure aquesta singular figura heràldica.

la descripció de la recent incorporació del filacteri

Ço és, sempre descrivint-la amb molta ambigüitat i

de llegenda llatina que envoltava l’escut. Per tant,

incorrecció, unes vegades com a -cometa-, i altres com

aquest expedient heràldic, requerit pel Ministeri de la

a simple -estrela-.

Governació, era per a que es justificaren les alteracions i greus irregularitats heràldiques que sabien comès al

Qui millor expressà aquesta indefinició i la carència

transcórrer del temps en la figura de la primogènita

total d’oficialitat heràldica en l’escut local, fou l’he-

estrela local, com també de l’afegit, més recent, de la

raldista i cronista oficial de Gandia, Felipe Perles, que

filactèria llatina o crit de guerra. Però aquest expedient

deixà escrit: «Sin que nos conste que se haya realizado

heràldic -Memorial 1877-, enviat per l’Ajuntament, mai

nunca un expediente de legalización, (ni falta que hace,

va rebre el vist-i-plau del Ministeri de la Governació ni

pues está consagrado por el ‘uso consuetudinario’)»,

cap altre reconeixement oficial. Totes les referències del

(Perles, F., Vall de Bayrén, 1990) . El que ens diu F.

Memorial 1877 al·ludides, aquí, són tretes de l’Informe

Perles és que l’absència de legalitat heràldica i gover-

del CTHVL-GV/1995 11.

10

namental no invalidava l’ús continuat del blasó dins l’administratiu local, com senya i rubrica consistorial.

A l’any 1964, l’excel·lentíssim Ajuntament de Gandia inicià un nou expedient per tal que l’autoritat heràldica,

Aquesta afirmació de F. Perles, en 1990, responia a

adjunta al Ministeri de la Governació, ratificara i nor-

que elements heràldics constituïts dins del primer armo-

malitzara el seu armorial local. Aquest nou expedient

rial local (d’inicis del s. XV) havien segut manejats i

heràldic que redactà el consistori ja vingué assessorat

alterats segles endarrere. De fet la seua arma matriu

i avalat per la Reial Acadèmia de la Historia (Madrid).

d’estrela de sis puntes havia segut alterada (s’havia

Així i tot, aquesta proposta d’expedient heràldic sembla

transfigurat) en figura d’estrela caudata. Si bé, també,

que no tingué cap acceptació ni resposta del Ministeri

unes tres dècades abans de 1877 s’incorporaren a l’es-

de la Governació. Ressenyem, aquí, la proposta del

cut altres variants, entre elles, la filactèria de llegenda

consistori gandià de 1964, expressada dins l’Informe

llatina que envoltava l’escut amb un crit de guerra que

del CTHVL-GV/1995 punt, 5-, f. 3:

pretenia desitjar-li a la Ciutat el millor esdevenidor: «“Sic luceant opera tua”». Més endavant dedico un Huygens nº 79

«L’any 1964 l’excel·lentíssim Ajuntament de Gandia

Julio - Agosto - 2009

Página 27


inicia un expedient per tal de demanar un informe a

Per tant, foren retirats tots els adornaments externs a

la Reial Acadèmia de la Història, per a que l’escut

l’escut com la filactèria llatina, lambrequines, laureles

municipal s’aprovara per part del Ministeri de la

i banderolas.

Governació, fet que mai es dugué a terme. L’informe

Però, per què no s’aprovà com terminologia de -

realitzat descriu aquest mateix escut, proposant uns

estrela caudata-?. És obvi, que els tècnics heràldics del

colors i metalls, més amb criteris estètics que pròpia-

CTHVL-GV havien reconegut la consolidada -estrela

ment històrics. Havien desaparegut totalment les ones

caudata- al xefe de l’escut, així i tot, els resultava pro-

[d’aigua] d’argent i atzur: “el campo o área del escudo

hibitiu el poder oficialitzar la figura, com a tal, amb

tiene color azul. Puerta en la muralla que une dos torre-

la correcta nomenclatura de -caudata-, doncs, eren

ones con almenas, muro mazonado de color piedra y la

sabedors que el blasonat de l’estrela caudata (mal dit,

puerta color verde. En jefe, cometa o estrella de cinco

cometa) era una irregular figura sobrevinguda, manipu-

puntas y cola de plata. Bordura de plata con una leyen-

lada a posteriori, sobre l’ancestral i original estrela de

da: SIC LUCEANT OPERA TUA GANDIA. Timbrado

sis puntes. Per tant, el Consell Tècnic no volgué xafar-se

con corona ducal” » [tancada].

els dits i optaren per continuar descrivint l’estrela local d’una manera molt indefinida i ambigua: «una estrella

Aquesta proposta de descripció de l’escut local comportava una greu irregularitat. Doncs, s’havia eliminat

o cometa de sis puntes». Malgrat tot, una descripció incorrecta.

de l’armorial un element figuratiu, abans ja constituït dins l’escut, com és el cas de les ones d’aigua, -d’argent

A l’any següent, febrer de 1996, després d’acatar les

i atzur-, i que tan identifiquen el recurs natural del riu

recomanacions de l’Informe del CTHVL-GV/1995,

Serpis (d’Alcoi) banyant les muralles. Les -ones d’ai-

el ple de l’Ajuntament aprovà el tràmit d’una nova

gua- són un element inamovible dins l’escut. Aquesta

proposta d’escut local basada en un logotip de disseny

intervenció suposava un atrevit i irregular intrusisme

modernista de l’artífex Paco Català (creat al 1991) amb

heràldic.

el propòsit que l’escut de Gandia rebera la tan sol·lícita oficialitat i normalització heràldica per part del Consell

Més recentment, el 23 de març de 1995, l’Ajuntament

de la Generalitat Valenciana.

rebé l’esmentat Informe heràldic del CTHVL-GV/1995 amb els criteris heràldics que devia complimentar i

Per fi, aquell mateix any de 1996, l’escut de la ciutat

obeir el blasonat de l’escut local de Gandia. Aquest

de Gandia obtingué l’anhelat expedient d’oficialitat

informe del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia

i normalització aprovat i ratificat pel Consell de la

Local de la Generalitat Valenciana (CTHVL-GV/1995)

Generalitat Valenciana (competència autonòmica ja

dictaminà que foren retirats tots els element afegits amb posterioritat, com eren el filacteri de llegenda llatina (crit de guerra) i els rams de llorer i, a la vegada, restituir el timbre de corona reial oberta. La resolució de l’Informe del CTHVL-GV/1995, f. 4, certificat i signat el 23 de març de 1995, dictaminà el blasonat amb aquesta descripció: «Escut quadrangular de punta redona. En camp d’atzur i sobre ones d’argent i atzur, un llenç de muralla d’argent, amb dues torres als extrems , maçonat i aclarit de sable. En cap una estrella o cometa de sis puntes d’argent. Al timbre una corona reial oberta». Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 28


“Així lluïsquen -, sens cap dubte respon a l’estrela (o

transferida).

lucero), i, - les teues obres”, és per desitjar-li el millor Cal dir, que una conseqüència ruïnosa que comportà

esdevenidor i el bon fer a la nostra ciutat. Tal vegada és

la no normalització i l’absència d’oficialitat heràldica

provable que el consistori gandià, als temps d’escollir

en l’estrela caudata, junt a la pròpia deixadesa de l’ad-

aquesta proclama o crit de guerra, no tenien molt clar

ministració local, arrastrà a l’estrela caudata a l’abandó

que l’estrela caudata identificava de ple al sant-duc i

del fantasiós imaginari popular. Doncs, a meitat del s.

patró local.

XIX, aplegaren a sorgir des del propi consistori tota una pseudosimbologia d’estrafolàries i coentes estreles

No obstant, si fem cas al llibre, Gandía 1881-1980,

pseudo-caudates que estaven fora de tota legitimitat

de J. M. Borja i Ignasi Mora (1981), a la mateixa por-

heràldica oficial.(Imatge 8)

tada del llibre es mostra un escut de Gandia envoltat per aquest filacteri de llegenda, que posa: «“Sic luceant

Al s. XX, Martín Coronas encara ens ho posà més enrevessat

opera tua Gandia”», i darrere la coberta de la portada es fa menció d’aquest escut, dient: «Portada: Escudo de la

Per a rematar la indefinició heràldica i el sempitern

ciudad realizado en el año 1846»12. Per tant, la llegenda

descrèdit patit a la nostra estrela local, a inicis del s.

llatina s’incorporà prou dècades abans de 1877. Doncs,

XX, el Hno. jesuïta Martín Coronas pintà el tapís (nº

era molt evident l’accentuat context antisenyorial que

1) -El bateig del Sant-duc a l’església Col·legial- (Sala

es vivia a Gandia, quan a l’agost de 1844 s’aprovava al

de Corones, Palau Ducal). En aquesta escenificació pic-

Consistori l’ordenança municipal de retirar els escuts

tòrica estan pintats dos estendards heràldics locals i on

d’armes dels ducs borgians dels bancs oficials al presbi-

l’artífex Coronas optà per retirar-los l’estrela caudata,

teri de la seu Col·legiata (AMG, Llibre d’Acords, núm.

deixant tot sol al llenç de muralla. Però aquesta mali-

AB/60).

feta no segué cap oblit de l’artista, sinó que Coronas

També expresso l’opinió del cronista local Felipe

era ben sabedor que l’estrela caudata immortalitzava i

Perles, pel que fa aquest motiu de la filactèria lla-

identificava de ple a la persona històrica del sant i IV duc, Francesc de Borja. Per tant, per a Coronas, dins la escenificació del bateig del IV duc resultava un fet molt contradictori que, abans de nàixer el IV duc i futur sant, aquest ja romania immortalitzat en l’estrela caudata del blasó local. Encara, que és obvi, que Coronas sabia que abans d’entrar la Casa borgiana al ducat, la vila de Gandia ja tenia constituït l’escut local i no sols amb la figura de llenç de muralla sinó, també, amb una estrela sumada. El controvertit crit de guerra, “Sic luceant opera tua” “Així lluïsquen les teues obres”. Aquest crit de guerra és una incorporació heràldica tardana. Però, a què identifica el pron. possessiu, -les teues- (tua)?, es fa referència al sant-duc Borja, o bé, a la ciutat de Gandia?. (Imatge 9). El motiu d’aquest filacteri, com crit de guerra, de llegenda llatina sembla respondre a un exaltat romanticisme liberal de la 1ª República (1873-1874). Ço és, el Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 29


tina, en un article a la revista Tots d’octubre de 1981:

reial d’Aragó, futur Joan II, i rei consort de Navarra,

“La leyenda en latín es un permanente desafio, «ASI

prengué possessió (amb caràcter d’apanatge) del ducat

LUZCAN TUS OBRAS»”.

de Gandia, títol atorgat pel seu germà el rei Alfons V, el Magnànim. Doncs, així, dona testimoni la troballa

Ressenyar també el que es digué a l’Informe CTHVL-

del primer armorial local de la vila de Gandia mostrat

GV/1995, punt 5-., f. 3, dins d’un paràgraf on s’al·ludeix

junt al blasó d’armes nobiliàries del duc i infant reial

al requeriment heràldic del Memorial 1877:

d’Aragó, Joan II de Navarra. Ambdós escuts, caironats,

«Però s’havia afegit des de la dissolució del règim

tallats al tambor del ruïnós capitell de la Creu de terme

senyorial una corona reial tancada i una filactèria amb

(peiró) i que ben il·lustrats es mostren al document grà-

la llegenda: SIC LUCEANT OPERA TUA».

fic del llibre del P. Antonio de León (1926) p. 8. [ARIAS, J.E.,

Però com filactèria llatina més anecdòtica és la que

(2006) dins

LULL, JOSÉ

(ed.) pp. 27-32] i [ARIAS, J.E.

(2006) Huygens, vol. 63, 20-21].

trobem a la epigrafia inscrita davall l’escut en la campana major nº 5 (la grossa), batejada com María de la

La configuració d’armes a l’heràldica civil del medi-

Asunción-Francisco de Borja (fosa al 1923 per Roses

evo està caracteritzada per la simplicitat i l’austeritat

Hermanos, a València) i penjada a la Seu Col·legiata

d’elements (figures i mobles) com, també, prioritza la

de Gandia, on s’inscriu: «SIC LUCEANT OPERA TUA

composició en equilibri, que tant es reflecteix al nostre

AYUNTº ». La fosa de la campana degué costejar-la el

primer i original escut local:

consistori.

“Sobre ones d’aigua un llenç de muralla maçonada i, sobremuntada, entre dues torres, una estrela”, (de sis

En resum, aquesta filactèria llatina, d’incorporació

puntes).

tardana, sembla que no prové de cap frase feta llatina sinó, més bé, de la pròpia erudició sorgida d’un romàntic i exaltat liberalisme local. Així i tot, aquesta desafi-

Què identificava la primogènita estrela de sis puntes sumada al llenç de muralla sobre ones d’aigua? D’entrà, hem de deixar clar que la figura heràldica que

ant llegenda manté una mica d’indefinició.

es mostra com llenç de muralla (carreuada), sens cap Quan es constituí el primer armorial local de Gandia?

dubte, ens identifica la immemorial vila emmurallada de Gandia, eixa imponent muralla rematada amb merlets

Partint del que expressa l’Informe CTHVL-GV/1995,

d’estil mudèjar militar i acabada al voltant de 1318. Per

punt 5, f. 1: «Per al segle XV, amb Alfons d’Aragó i

tant, aquesta arma o figura heràldica mai deguem identi-

Arenós [el Jove], II duc de Gandia, es conserven també

ficar-ho amb el castell del Bairen. De fet, ja meitat del s.

diverses albarans [edils] amb un escut més complicat

XIV, tots els protocols heràldics per a blasonar armories

corresponent a les armes del nou senyor territorial».

i escuts (civils, militars i d’heràldica nobiliària) ja teni-

És suficient per poder concloure que el Consell de la

en normalitzada i consolidada la descripció de l’arma

vila de Gandia, aleshores, encara no tenia constituïdes

especifica de figura de castell, descrivint-la com: “«...

les seues pròpies armes heràldiques locals. Per tant,

i la part de dalt rematada sempre amb tres torres merle-

tot em fa dir que la constitució del seu primer armorial

tades, amb la del mig més fornida i elevada»”. Açò ho

local tingué lloc al període 1425-1439, quan el ducat

veureu clar mirant la figura de castell als escuts locals

de Gandia ja havia segut revertit a la Corona d’Aragó

d’Alacant, Moixent, Xàtiva, Almansa, Rugat i, més de

desprès de la mort del duc Alfons, el Jove, (1424) sense

prop, en la figura de castell (o arma de Castella) que

fills legítims. Època coneguda com de l’absentisme

porta l’armorial nobiliari de la que fou duquessa regent,

ducal d’Aragó. Sent al novembre de 1425 quan l’infant

María Enriquez de Luna, penjat al pòrtic dels Apòstols

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 30


bo, defensava la vila, on per la part del llevant oferia tot un enclavament i fossat defensiu natural i, a la vegada, aportava el fonamental recurs hídric a les hortes de l’expansiu conreu del canyamel14 d’inicis del s. XV. Aquí les ones d’aigua no expressen cap domini ni jurisdicció marítima sobre la Mediterrània, com sí ho fa a l’escut de la Valldigna. El fet tan peculiar que les dues figures comparteixin el mateix i únic quarter de l’escut, on l’estrella de sis puntes està sobremuntada entre les dues torres, sumada al llenç de muralla, comporta que el significat d’aquestes dues figures es complementen a l’hora de expressar el motiu o significat de l’escut de la vila de Gandia. Després d’haver escorcollat i confrontat infinitat d’escuts locals de molta similitud, sols puc identificar el en la Seu Col·legiata de Gandia.

motiu d’aquesta estrela local sumada al llenç de muralla expressant-ho, des d’una intuïció molt subjectiva, com:

També, l’heraldista i cronista local Felipe Perles,

“A l’endemà de la reconquesta s’alçà una nova vila

digué aquest respecte: «En cuanto al castillo no es tal,

emmurallada”. Com una mena d’interès del propi rei

sino “un lienzo de muralla con su puerta en el centro,

Jaume I (Corona d’Aragó) en que, allí, en l’encreuament

flanqueada por dos cubos o torreones almenados y

del riu d’Alcoi i el Camí reial de València, es constituira

aspillerados”. ... //... . Y ello es así porque tal figura

i es consolidara una vila.

heráldica no se refiere a Bayren (que sí sería figura

Què em du a fer tal afirmació?. Sobretot el treball de

de castillo), sino a la ciudad murada, amurallada.»13

la historiadora local Isabel Canet, coautora del llibre,

(Perles, F., Open, 1991).

Sucre & els Borja, La canyamel dels ducs (2000), ed.

Però, si de cas quedava algun dubte, ben clar ho mos-

CEIC Alfons el Vell, amb el seu capítol: -”Fisonomia

tren i ho contrasten les dues armes locals que, des de

d’una vila: L’urbanisme medieval de Gandia”-, i que

1282, té atorgades la noble Xinxilla de Montearagón,

a continuació expose amb síntesi: «A l’any 1244 el

blasonat com:

que hui és el nucli urbà de Gandia, era un llogarret

“Llenç de muralla maçonada duent sobremuntat un castell gòtic” (imatge 10).

musulmà que només posseïa un casal de molí, una torre vigia (possiblement, la torre Baluarte) i cases de moros

També veiem la figura de llenç de muralla als escuts

molt disseminades. El fet que el Llibre del Repartiment

locals de Guadalajara i de Ciutat Reial. I, més de prop,

(1249) de Jaume I no fera cap referència a edificacions

tenim l’escut d’Alcoi que com antiga vila emmurallada,

singulars, com de mesquita o/i alcassaba, avalaria la teo-

ens descriu: “.... , dues torres unides per un llenç de

ria d’un nucli urbà no consolidat. D’acord amb l’estra-

muralla, maçonades /.../ i, sobremuntada, la Creu de

tègia colonitzadora dissenyada pel monarca Jaume I, el

sant Jordi”. Aquí, com en Gandia, el motiu heràldic en

castell musulmà de Bairén y la seua propera alqueria del

xefe de l’escut local també està identificant, clarament,

mateix nom i situada als peus del mateix tossal, no oferi-

al sant-patró de la ciutat.

en les condicions adients per al desenvolupament d’una vila. Aquesta abrupta orografia de turons i d’escarpades

Pel que fa l’element figuratiu de -ones d’aigua-

carenes del pujol de Bairén, com les rodalies de terres de

banyant el llenç de muralla el motiu no pot ser altre que

marjal, impossibilitaven la circulació còmoda i intensa

identificar clarament al riu d’Alcoi (Serpis). Riu que, de

de les mercaderies i enfosquia tot futur expansionista i

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 31


comercial de qualsevol vila amb pretensió de ser el cap

d’advocació mariana, en la titular de la seua parròquia

de districte. Doncs, dins de l’entramat econòmic del

i patrona local, la Mare de Déu de l’Assumpció15. Aquí

nou sistema feudal la ciutat tenia que ser, sobretot, un

no és manté vincle amb la reconquesta. (Imatge 11)

mercat, on s’afavoreixi l’intercanvi mercantil. Així, la

També, a l’escut de Cazorla, amb la seua estrela

Corona d’Aragó, post la reconquesta, situava les noves

sobremuntada a la torre, es pretén identificar la recon-

viles en punts estratègics per a controlar les rutes de

questa, en 1232, de l’Albacara de Cazorla (fortificació

comunicació, tan per motius comercials com militars.

musulmana del s. XI) presa per Ferran III, el Sant. En

Per aquesta raó, Jaume I, a l’endemà mateix de la con-

l’escut de la ciutat de Conca la seua estrela sobremun-

questa, degué projectar l’emplaçament d’un definit nucli

tada al sant Calze (referent directe a l’apòstol Mateu)

urbà (futura Gandia) un poc més en dins, a la planura,

està fent menció inequívoca a la data del 21 de setembre

en el mateix encreuament de camins reials (Almansa-

de 1177, festivitat de sant Mateu, dia en que acabà la

València) amb la confluència del riu d’Alcoi, i on ja

reconquesta d’aquesta ciutat pel rei Alfons VIII. És a

hi havien molts assentaments disseminats de domos

dir, aquestes estreles locals sí mantenen el denominador

(cases), unes alqueries, rafals, un molí i una torre».

comú d’assenyalar fets vinculats a la reconquesta.

Trobem similar motiu heràldic el que descriu l’escut

No obstant, tampoc deguem caure en la especulació

de la ciutat de Terol, on l’estrela sobremuntada a la figu-

de si l’estrela que es mostra als segells que timbrava

ra animal de bou quiet està fent clara al·lusió al lloc de

Jaume II guarda significat amb la nostra primogènita

la fundació i alçada de la nova vila de Terol a l’endemà

estrela local. Doncs, en la matriu d’aquest matasegell es

de ser reconquistades aquestes terres per Alfons II, l’any

mostra al seu titular reial muntat sobre figura eqüestre

1171. Lloc precís i assenyalat on, segons conta la lle-

revestida dels pals d’Aragó i enfront de la seua cara està

genda, el bou escollí per a detindre’s a pasturar i beure,

l’estrela de huit puntes (de vegades sis). Però aquesta

consolidant-se, allí, el nucli urbà de Terol.

figura de l’estrela als segells del rei Jaume II no obeeix a cap símbol emblemàtic propi, com tampoc prové de

Comparatives de motius d’estreles locals

cap arma o figura genealògica-

Com abans s’ha dit, l’estrela del nostre primer armori-

nobiliària pròpia. Simplement respon a la inserció

al comportaria també un significat molt associat a voler

d’una figura sigil·logràfica en l’encunyació de monedes

expressar els moments després de la reconquesta. Exemples en aquest sentit els trobem als escuts locals de Vall d’Ebo, on l’estrela local sobremuntada a la figura de vall muntanyós està fent al·lusió al culte marià de la Mare de Déu del Roser (advocació mariana mallorquina). Doncs, després de la reconquesta aquestes comarques foren repoblades per famílies cristianes vingudes de Mallorca. Semblant motiu heràldic el que ens descriu l’estrela local d’Aielo de Rugat, estrela sobremuntada a una torre (que era jurisdicció del castell de Rugat), on aquesta estrela du el seu motiu i identitat Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 32


i segells. Ben cert és, que Jaume II, el Just, fou el rei que més s’implicà i sufragà el tancament de la imponent muralla de la vila i qui concedí al territori de Gandia el Títol de Senyoriu (06/Jun/1323), però, açò no és raó

Aquest treball heràldic i arqueoastronòmic de nova compilació documental sobre l’emblemàtica i evolutiva estrela local, acabà de redactar-se a l’Alqueria de Martorell, Benipeixcar, un u de maig de l’any de gràcia MMIX.

suficient per a identificar al monarca aragonès amb l’estrela sobremuntada al llenç de muralla del primer armorial local de la vila. Per a trobar-li una millor explicació al símbol sigil-

(Aquella explosió de supernova de 1572 és, avui, romanent de la radiofont Cas B)

logràfic de l’estrela que mostra el matasegell de Jaume II ens tenim que acollir al criteri expressat pel professor

Notes:

de Hª de l’Art i emblemista, Rafael Garcia Mahiques:

Tots el documents i llibres esmentats són a l’Ar-

«Ací la figura sigil·logràfica de l’estrela (que no arma

xiu Municipal de Gandia (AMG). Els bolletins de

nobiliària) sols pretén expressar un reconeixement de

HUYGENS estan a la web de l’Agrupació Astronòmica

distinció, com: “Aquest monarca o emperador és el pos-

de la Safor i a l’AMG. *WWW.astrosafor.net/Huygens/

seïdor d’un vast imperi”. Sent el mateix motiu que l’ex-

Huygens.htm

pressat en l’estrela que porta damunt el bust de Cèsar August en una moneda de dupondi de bronze encunyada durant l’imperi de Tiberi Cèsar (14-19 dC.)».

1

La primera publicació biogràfica post-canonització

és la que escrigué Álvaro Cienfuegos Villazón (S.J.), (1702), La heroyca vida, virtudes, y milagros del gran-

Hi ha altra hipòtesi més senzilla, prescindint de la

de San Francisco de Borja de la Compañia de Jesús, Madrid 1702; Madrid 1717; Bilbao 1726; Madrid 1726;

llegenda Cienfuegos Si acomplim amb el principi metodològic de la Navalla d’Occam que prioritza la claredat, la simplici-

Barcelona 1754 (catàleg BC-1026 a l’Arxiu Municipal de Gandia).

tat i l’economia del raonament, -gens fàcil en aquesta

Així i tot, recordem que el jesuïta Juan Eusebio

enrevessada història sobre la irregular transfiguració a

Nieremberg (1595-1658) ja s’havia avançat en escriure

caudata patida en la primogènita estrela local-, cal dei-

una obra biogràfica del qui, aleshores, encara era beat:

xar plantejada la següent hipòtesi: El desè duc, Pasqual

Vida del santo padre y gran siervo de Dios el Bto.,

Francesc de Borja, fou sabedor del fet real que a uns

Francisco de Borja, tercer general de la Compañia de

dies després de la mort del seu avantpassat sant-duc, a

Jesús...; (1644) Madrid.

Roma (30/Sep/1572), havia sorgit al cel de Cassiopea una lluentíssima nova estrela, la stella nova 1572. Esdeveniment astronòmic que ho degué valorar com de fet miraculós, com una gràcia divina d’assenyalar al cel

2

Morant Deusa, Isabel (1984): El declive del señorio.

Cap. VI, pp. 188-189. Institut Alfons el Magnànim. 3

Cervós S.J., i Solá, S.J. (1904), El Palacio Ducal de

Gandía. Monografía histórico descriptiva, cap. XVII

la seua futura santedat. Però, a la fi, les dues hipòtesis convergeixen amb

p.187. Edició facsímil 2004, Gandia. (Descripció gene-

idèntica resolució: El desè duc Pasqual Francesc de

alògica basada en Béthencourt, Tom IV, 89. Francisco

Borja, havent rebut assessorament heràldic, transfigu-

Fernández de Béthencourt, Historia genealógica y

rà a caudata la primogènita estrela local. Doncs què

heráldica de la monarquía española).

millor referent astronòmic, en la vida del sant-duc, per a deixar-ho immortalitzat en l’estrela local amb l’adient atribut de la deformitat caudata. Una estrela caudata

4

Perles Martí, Felipe: “El escudo municipal de

Gandía”, Vall de Bayrén, (1990) vol. 31 (gener) p. 24

que pujada al quarter xefe de l’escut, allí, tanta identitat donava a qui ja era el sant-patró de la ciutat de Gandia, el sant-duc Francesc de Borja.

5

Arciniega García, Luís (2001): La Memòria del

ducat de Gandia i els seus títols annexos. Redactada per Basilio Sebastián Castellanos per al duc d’Osuna

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 33


(1851-1852). CEIC Alfons el Vell, Gandia. pp. 157,

Generalitat Valenciana (CTHVL-GV), redactat i cer-

172, 175, 198 (respect.).

tificat per Julia Campón Gonzalvo (com a secretària) i rubricat per Rafael García Pertusa Jiménez (com a

Kronk, Gary (1999): Cometography, A catalog of

6

President), com dictamen resolutiu del punt 5, <<5.Informe sobre l’escut municipal de Gandia-, signat i el

comets, Vol. 1. Cambridge University Press.

23 de març de 1995, a València. 7

De León, Antonio (1926): Guia del Palacio Ducal

y de otros insignes recuerdos de los Borjas. Valencia,

Segons resa la crònica redactada al llibre del P.J., DE

LEÓN, ANTONIO

Borja, J. M., i Mora, I.(1981), Gandía 1881-1980,

Paterna (València)

p. 8. 8

12

(1926) f. 7-9, fou al 1912 quan es dugué

13

Perles, Felipe: “El escudo de Gandía y la nueva ima-

gen gràfica de la ciudad”, Open (1991) vol. 17, p. 35.

al Museu Borgià del Palau Ducal aquest antic (i original) capitell gòtic que estava partit i en estat ruïnós (li

14

Pons Moncho, Francisco (1979): Trapig. La produc-

faltava la creu). Allí estigué conservat, almenys fins al

ción de azúcar en la Safor (s. XIV -XVII). Institut Duc

1926, fins a la seua espoliació. Al seu llibre ens diu que,

Reial Alfons el Vell. Gandia

el 4 de maig de 1913 s’inaugurà la restituïda nova Creu (o peiró) del Camí Reial de València per a commemorar

15

Dictamen resolutiu de proposta d’escut d’Aielo

el XVI Centenari Constantinià. Obra escultòrica que fou

de Rugat certificat pel CTHVL/GV i signat el 19/Jul/

costejada per Na Rosa Morant d’Oltra. L’artífex de la

2001

rèplica fou l’escultor Santiago Ferrer qui tallà el capitell de forma idèntica a l’original i la creu la copià d’una de les que s’alçaven a les afores de València, donant-li un marcat estil flamíger. A la base de la mateixa Creu posà rodant l’inscripció de la llegenda llatina de l’emperador Constantí (Batalla de Milvio, 312 d.C.), aquest filacteri resa com: «XVI Centenario Constantiniano: Hoc signum vinces». Segué en aquesta primera restitució de la Creu-capitell de 1913 quan s’introduí, sense cap rigor històric, les greus espifiades heràldiques en l’escut nobiliari del duc i infant reial d’Aragó, futur Joan II, i rei de Navarra, en eixe intent desesperat per reomplir i completar els ruïnosos quarters il·legibles al devastat escut nobiliari ducal. Aquesta rèplica (o restitució) de la Creu-capitell de 1913 es conservava als magatzems del patrimoni històric de Gandia (MAGa). 9

Perles, Felipe: “Fundamentos de un escudo”, Levante,

-comarcal Safor- (1991), 12 de juliol, p.35 10

Perles, Felipe: “El escudo municipal de Gandía”,

Vall de Bayrén, (1990) vol. 31 (gener) p. 24 11

Informe CTHVL-GV/1995. Expedient heràldic del

Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia Local de la Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 34


2ª Fiesta de Estrellas (de la página web del Nodo Nacional) Es tal la cantidad de actos que se están celebrando por toda la superficie de España que no es posibole dar una relación de todos ellos, sin caer en la monotonía. Por ello, para este mes, y debido además al reducido espacio de que disponemos, he elegido un artículo sobre los resultados de la “segunda fiesta de las estrellas.” Espero que nos sirva de estímulo para Uno de los objetivos de las “100 Horas de Astronomía” fue que el mayor número de ciudadanos miraran a través de un telescopio, como hizo hace 400 años Galileo Galilei. Con este objetivo en mente, se realizaron 79 Fiestas de estrellas organizadas por 46 Agrupaciones Astronómicas de España, en 60 localidades de un total de 27 provincias en 13 comunidades autónomas. Muchas agrupaciones realizaron más de una Fiesta, convocando varias entre los días 2 y 5 de Abril, incluso en el mismo día en varias localidades. Cabe destacar a la Agrupación Astronómica de la Región de Murcia como la agrupación que más fiestas de estrellas ha realizado en las “100 Horas de Astronomía”, con un total de 10 más 3 observaciones astronómicas guiadas en el Observatorio Municipal de Murcia. Se han observado la Luna, Saturno, Las Pléyades, la nebulosa de Orión, la estrella Sirio, las constelaciones de la Osa Mayor, Leo, Géminis, .... con 422 telescopios que las agrupaciones astronómicas han puesto a disposición de todos para observar las maravillas del Universo... Se estima que el público asistente ha sido de 21.200 personas, cantidad que supone un aumento del 216% con respecto al número de asistentes a la 1ª Fiesta de estrellas, si bien es cierto que en esta ocasión se han realizado durante 4 días. Son de destacar las convocatorias realizadas por la Agrupación Astronómica de Navarra (4.000 personas), la Asociación Valenciana de Astronomía junto con la Agrupación Astronómica de la Safor (2.000 personas) o la Asociación Ilicitana de Astronomía (1.500 personas), Huygens nº 79

así como las más de 3500 personas que han observado con telescopios de mano de la Agrupación Astronómica de la Región de Murcia en sus múltiples convocatorias o las fiestas realizadas por las 8 agrupaciones astronómicas de la provincia Alicante que han convocado a un total de 2.750 personas, destacándose la Comunidad Valenciana como la que más visitantes ha tenido con más de 6.400. De los 556 organizadores, 170 fueron mujeres, lo que representa el 30.6% del total. Este porcentaje supone un aumento del 4.3% con respecto a la participación de mujeres en la organización de las fiestas de estrellas desde las agrupaciones astronómicas en referencia a la primera fiesta de estrellas. Notemos, finalmente, que en esta ocasión por estar la fiesta de estrellas integrada en el programa de actividades de las “100 Horas de Astronomía”, se han realizado por parte de las agrupaciones astronómicas otras actividades paralelas y complementarias a las fiestas de estrellas, como conferencias, exposiciones, talleres para niños y adultos, visitas guiadas a observatorios, etcétera, que suman 63 actividades más. Cabe destacar que ha aumentado el número de colaboraciones entre distintas entidades como museos, planetarios y otras de carácter público o privado.

Julio - Agosto - 2009

Página 35


Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 36


Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 37


Fecha

hora

Actividad

Lugar

02-jul-09

(19:00)

Astronomía Made in Spain

03-jul-09

(21:00)

Sede

Sede

09-jul-09

(04:00)

Salida hacia China

Estación

22-jul-09

(08:00)

Observación Eclipse

Anji

01-ago-09

(21:30)

Subida al Bancal de la Creu

Llocnou

07-ago-09

(31:30)

Observación popular

Playa Daimús

12-ago-09

(21:00)

Observacion Perseidas

Final playa Gandía

14-ago-09

(21:30)

Observación Llacuna

Llacuna

17-ago-09

Star party Astro Bonilla

Cuenca

21-ago-09

RETA 2009

Cazorla

Observacion popular

Playa Bellreguard

28-ago-09

(21:00)

Palau Música (Valencia

Notas importantes: 1. Es posible que se incluyan actos especiales, con colegios, público en general, o conferencias durante este año. Se anunciarán oportunamente, y se comunicarán por medio de la lista de correos. 2. Pueden haber cambios importantes. Confirmar siempre con la página web. 3.- La actividad del día 12 de agosto, “Observación de las Perseidas”, es parte integrante de la fiesta de las estrellas del AIA-IYA2009

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 38


15 -julio- 2009 22:00

Hora Local

15 -agosto - 2009 22:00 Hora local

Huygens nยบ 79

Julio - Agosto - 2009

Pรกgina 39


EFEMÉRIDES Para JULIO & AGOSTO 2009 Por Francisco M. Escrihuela pacoses@hotmail.com

LOS SUCESOS MÁS DESTACABLES DEL BIMESTRE 4 de julio: La Tierra en el afelio a las 02:39. 7 de julio: Eclipse de Luna penumbral a las 11:36. 14 de julio: Mercurio en conjunción superior a las 04:15. 28 de julio: Lluvia de meteoros Delta Acuáridas. 2 de agosto: Mercurio a 0.6ºN de Régulo a las 21:20 en Leo. 6 de agosto: Eclipse de Luna penumbral a las 02:39. 12 de agosto: Lluvia de meteoros Perseidas. 14 de agosto: Júpiter en oposición a las 19:54. 24 de agosto: Máxima elongación vespertina de Mercurio E(27º) a las 18:05. Planetas visibles: Todos.

LOS PLANETAS EN EL CIELO

Mercurio estará localizable a partir de mediados de agosto sobre el horizonte Oeste al anochecer. Venus, pasando a lo largo del bimestre por las constelaciones de Tauro, Géminis y Cáncer, estará localizable antes de amanecer y cada vez más alto sobre el horizonte Este-Noreste. Marte, en su transitar por las constelaciones de Tauro y Géminis, se encontrará localizable sobre el horizonte Este-Noreste al final de la noche a principios de julio y unas cuatro horas antes de amanecer a finales de agosto. Júpiter, en Capricornio, y con su magnitud más alta de todo el año, se verá prácticamente durante toda la noche a lo largo de julio y agosto. Saturno, en Leo, en julio sólo será visible durante la primera mitad de la noche. En agosto apenas lo podremos localizar unos instantes durante el crepúsculo vespertino sobre el horizonte Oeste. Urano, en julio, estará localizable en Piscis en la segunda mitad de la noche. En agosto, con magnitud 5.7, hará su aparición sobre el horizonte este poco después de anochecer y permanecerá visible y localizable durante prácticamente toda la noche. Neptuno, un poco más adelantado que Urano por lo que a la hora de aparición se refiere, también lo tendremos localizable en julio a partir de la medianoche, y en agosto durante toda la noche. Plutón, siempre con una magnitud cercana a la 14, estará localizable durante prácticamente toda la noche en julio, si bien en agosto desaparecerá tras el horizonte Oeste-Suroeste unas dos horas antes de amanecer.

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 40


La tierra El 4 de julio, a las 02:39 hora local, la Tierra se encontrará en el afelio, posición en la cual se encuentra en su máxima separación del Sol (152.091.095 Km.) concretamente 4.995.642 Km. más lejos del astro rey que en su posición de separación mínima en el afelio (en enero). En esta posición, paradójicamente, y como consecuencia de la inclinación del eje terrestre con respecto del plano de la eclíptica, los rayos solares inciden sobre la superficie terrestre (en el hemisferio norte) con la máxima perpendicularidad, siendo entonces cuando atraviesan con menor dificultad la atmósfera terrestre (menor grosor) lo que se traduce en elevadas temperaturas para la zona que habitamos. Desde nuestra posición, podremos observar al Sol (con la debida protección) con un tamaño angular mínimo (31’ 28’’).

DATOS PLANETARIOS DE INTERÉS (El 31 de julio o en el momento de mejor visibilidad para Mercurio y Venus) Magnitud Tamaño angular Iluminación Distancia (ua.) Constelación

Mercurio 0.15 6.4’’ 64% 1.049 Leo

Venus -3.90 15’’ 73% 1.124 Orión

Marte 1.07 5.3’’ 90% 1.767 Tauro

Júpiter Saturno -2.67 0.70 49’’ 16’’ 99% 99% 4.057 10.176 Capric. Leo

Urano 5.77 3.6’’ 99% 19.398

Piscis

Neptuno 7.83 2.4’’ 99% 29.055 Capric.

Plutón 13.98 0.10’’ 99% 30.879

Sagit.

Lluvias de Meteoros

En este bimestre tendremos dos lluvias de meteoros: las lluvias Delta Acuáridas y las Perseidas. Las primeras desarrollarán su actividad entre el 15 de julio y el 19 de agosto, siendo el día de mayor intensidad el 28 de julio. La radiante se situará a 22h 36m de ascensión recta y a -17 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 04:13 TU y a 34º de altitud. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 41 % de su cara visible. Las Perseidas desarrollarán su actividad entre el 23 de julio y el 20 de agosto, siendo el día de mayor intensidad el 12 de agosto. La radiante se situará a 3h 4m de ascensión recta y a +58 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 07:41 TU y a 71º de altitud. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 69 % de su cara visible. Esta lluvia está relacionada con el cometa Swift-Tuttle.

Bibliografía Para la confección de estas efemérides se han utilizado los programas informáticos siguientes: Starry Night Pro y RedShift. Para los sucesos y fases lunares: Un calendario convencional y el programa informático RedShift.

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 41


JULIO & AGOSTO 2009 por Josep Julià

APROXIMACIONES A LA TIERRA

Para estos meses, los asteroides que se acercarán a la Tierra a menos de 0.2 UA son: Objeto

Nombre

Fecha

Dist. UA

2009 LU2 2009 July 3.81 2009 MA 2009 July 6.97 2001 HY7 2009 July 10.81 1999 MN 2009 July 12.18 2008 NP3 2009 July 18.65 2009 HV77 2009 Aug. 3.56 (17274) 2000 LC16 2009 Aug. 17.03 1991 BN 2009 Aug. 17.05 2002 RQ25 2009 Aug. 18.82 2005 CW25 2009 Aug. 20.46 2009 KC3 2009 Aug. 24.54 2002 CY58 2009 Aug. 25.03 1997 GD32 2009 Aug. 25.13 (8566) 1996 EN 2009 Aug. 28.45

0.07770 0.06629 0.09180 0.1036 0.03040 0.07507 0.1943 0.1324 0.07742 0.08652 0.04885 0.09043 0.1058 0.1942

Arco Órbita 1-opposition, arc = 2 days 1-opposition, arc = 7 days 5 oppositions, 2001-2009 3 oppositions, 1999-2005 1-opposition, arc = 2 days 1-opposition, arc = 54 days 3 oppositions, 1955-2000 4 oppositions, 1991-2005 3 oppositions, 2002-2008 4 oppositions, 2005-2009 1-opposition, arc = 44 days 1-opposition, arc = 21 days 1-opposition, arc = 22 days 3 oppositions, 1996-1998

Fuente : MPC Datos actualizados a 29/06/09

La mayoría de éstos asteroides suelen tener pocas observaciones, lo que se traduce en órbitas con un elevado grado de incertidumbre. Por ello, es recomendable obtener las efemérides actualizadas en: http://cfa-www.harvard.edu/iau/MPEph/MPEph.html

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 42


ASTEROIDES BRILLANTES

En las siguientes tablas se detallan las efemérides de los asteroides más brillantes (mag. ≤ 11) obtenidas para el día 15 de cada mes a las 00:00h TU. JULIO NOMBRE (3) (6) (7) (16) (18) (33) (42) (88) (140)

MAG. Juno Hebe Iris Psyche Melpomene Polyhymnia Isis Thisbe Siwa

COORDENADAS

CONST.

9.5 00h02m41.53s +03 56’ 57.6” Psc 10.8 14h32m42.75s +03 01’ 56.8” Vir 9.0 18h40m56.34s -19 14’ 35.2” Sgr 10.0 21h18m29.73s -13 50’ 29.2” Aqr 9.8 00h45m28.54s +02 37’ 05.0” Cet 10.7 20h50m15.31s -21 11’ 41.1” Cap 10.5 23h43m19.13s -14 56’ 13.6” Aqr 10.7 22h25m52.21s -03 54’ 58.8” Aqr 10.9 20h53m37.90s -19 03’ 38.6” Cap AGOSTO

NOMBRE (3) (7) (16) (18) (20) (33) (42) (44) (88) (89) (101) (140)

MAG. Juno Iris Psyche Melpomene Massalia Polyhymnia Isis Nysa Thisbe Julia Helena Siwa

COORDENADAS

CONST.

8.7 00h14m28.13s +02 38’ 49.2” Psc 9.6 18h18m20.35s -19 01’ 07.2” Sgr 9.6 20h55m18.62s -16 04’ 10.7” Cap 9.1 01h25m21.09s +02 03’ 20.9” Cet 10.4 00h29m28.42s +03 50’ 07.6” Psc 10.6 20h26m59.00s -22 19’ 32.7” Cap 9.8 23h52m52.30s -18 15’ 32.8” Aqr 10.8 23h25m18.72s -06 39’ 22.2” Aqr 10.0 22h08m58.32s -03 44’ 35.2” Aqr 10.1 00h56m04.66s +24 56’ 13.3” Psc 10.8 21h49m22.86s -20 22’ 19.4” Cap 10.9 20h30m33.02s -21 34’ 46.2” Cap

SERVICIOS MENSAJERÍA URGENTE LOCAL PROVINCIAL REGIONAL NACIONAL INTERNACIONAL

Huygens nº 79

Julio - Agosto - 2009

Página 43


“Sol de medianoche. cámara Nikon D40 ISO 200 1/800 seg. . foto tomada por John Walter Mulholland

Escorpio y Sagitario desde el CAAT.- Cámara: Canon 500D 10 segundos exposicion ISO 1600. La luz del fondo corresponde a Valencia. Pueden verse los molinos ya instalados, que “de momento” no tienen iluminación. Foto: Marcelino Allvarez


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.