2026_XIV AGO_INFORME GESTIÓ SN

COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ

Introducció

La Comissió de Comunicació és l’encarregada de fer visible l’entitat tant als mitjans convencionals com a les xarxes socials. També fa d’enllaç entre l’Assemblea i els seus socis a través de la comunicació directa d’accions i missatges de l’entitat (per mitjà de correus electrònics, publicacions al web i xarxes socials). Així mateix, també s’encarrega de proporcionar a les assemblees de base (AB) eines comunicatives.

Des de la darrera Assemblea General Ordinària (AGO), s’ha adaptat la comunicació de l’entitat a les circumstàncies del moviment independentista. La intenció és fer arribar el posicionament de l’entitat al màxim públic objectiu possible, i donar a conèixer l’activitat i l’argumentari de l’Assemblea.

Objectius

1. Transmetre els posicionaments polítics de l’Assemblea.

2. Comunicar les diverses campanyes encaminades a aconseguir la independència.

3. Aconseguir un impacte positiu als mitjans i a les XXSS.

4. Acompanyar comunicativament i aconseguir la màxima cobertura mediàtica dels actes i mobilitzacions de l’entitat.

Tasques i projectes desenvolupats

1. Cobertura i comunicació d’actes, accions, mobilitzacions i posicionaments

Des de la passada AGO se n’han fet més d’un centenar. Els trobareu a la cronologia. En destaquem alguns:

y Ens posicionem en contra del Pacte Nacional per la Llengua.

y El president i el coordinador d’estructures de país acompanyen Blanca Serra a declarar contra les tortures franquistes que va patir a la comissaria de Via Laietana.

y Presentem un recurs contra l’amnistia als agents investigats per violència policial del Primer d’Octubre.

y Anunciem que hem recaptat i donarem 26.000 € a La Bressola.

y Es reactiva la Confederació d’Entitats Sobiranistes, amb Decidim i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. En el marc de la reactivació de la Confederació, impulsem la campanya “70.290 km, una sola llengua” i “Països espoliats”.

y Comunicat: Un any de presidència de Salvador Illa, un any d’espanyolització.

y Omplim d’estelades les etapes en terres catalanes de La Vuelta.

y Roda de premsa amb Plataforma per la Llengua per protestar contra la sentència del TSJC imposant el 25% de català a l’escola i fem un comunicat.

y Rebem la columna de la Catalunya Nord a Urquinaona i reivindiquem les protestes postsentència, sis anys després.

y Comunicat denunciant la censura i la desnacionalització de TV3.

y Promocionem i som presents al partit solidari de les seleccions de futbol de Catalunya i Palestina. Hi despleguem tres estelades gegants.

y La directora del CNI, citada a declarar per l’Assemblea, reconeix haver espiat els expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.

y Comunicat de denúncia del Cas DGAIA i les males praxis de les nostres institucions autonòmiques.

y La Confederació d’Entitats Sobiranistes (Assemblea, Decidim i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca) publica un nou informe, amb vídeo infogràfic inclòs, sobre l’enorme desigualtat

en les licitacions públiques estatals.

y Coincidint amb el dia de la Constitució espanyola, l’Assemblea celebra un acte de jurament de les constitucions catalanes, de més de set-cents anys d’història, al fossar de les Moreres.

2. Cobertura d’accions d’internacionalització

Es continua posant èmfasi en la tasca d’internacionalització i de denúncia del conflicte amb l’Estat espanyol i la feina d’informació i paradiplomàcia que es fa des de l’Assemblea i les assemblees exteriors. En aquest sentit, s’han cobert actes de representació de membres de la Comissió d’Incidència Internacional així com viatges de presidència. A XXSS i enviant la informació als socis per correu, compartint la notícia, imatges o vídeos. Aquestes són algunes de les accions en què hi ha participat Comunicació, en col·laboració amb l’Oficina d’Internacional:

• Intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU durant la sessió on es va adoptar l’Examen Periòdic Universal de l’Estat espanyol. Va ser la primera vegada en la història de l’entitat que es va poder intervenir davant del Consell.

• Pel que fa a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE), s’ha participat en dues conferències internacionals per a internacionalitzar el conflicte i denunciar les vulneracions de drets i el lawfare de l’Estat.

• Organització i Celebració del Simposi “l’independentisme català dins el nou ordre internacional”.

• Assistència a la manifestació organitzada per Gure Esku a Bilbao.

3. CAB (Consell d’Assemblees de Base)

Celebrat a Cardedeu el 23 de novembre. Des de Comunicació es va fer el disseny de cartells, lemes, infografies i material divers, així com la gestió de la comunicació de l’acte en si, atenció a mitjans i elaboració de vídeos, etc.

4. Pla de Comunicació

Seguint el fil del mandat anterior, s’ha tornat a disposar del servei d’assessoria de l’agència de brànding OneOff, amb qui s’ha elaborat un pla de comunicació basat en les necessitats comunicatives de l’Assemblea. S’ha fet un pla global seguint el Full de ruta per unificar els missatges i les diferents campanyes de l’entitat, inclosa la campanya de l’11 de Setembre i les campanyes d’argumentari, de notorietat i captació de socis.

5. Campanya “La independència és urgent”

Campanya d’argumentari sorgida del Pla de Comunicació. L’Assemblea sempre ha treballat principalment en dos fronts: Perquè és necessària la independència i com l’aconseguirem.

Aquesta campanya se centra en la primera part, parlant dels greuges de pertànyer a Espanya i com afecten cada ciutadà en el seu dia a dia: a la feina, en el transport, a l’ensenyament, a la salut, en la dificultat per poder parlar la nostra llengua... Vam decidir apostar per una campanya una mica més d’impacte tenint en compte el context actual de desmobilització i poca activació del moviment, buscant una sacsejada.

Vam fer una web, XXSS, díptics i cartells i una petita inversió en publicitat (bàners a digitals). Vàrem explicar i compartir la campanya amb les assemblees de base, i tothom pot trobar a la web tots els materials per descarregar, imprimir i enganxar o repartir. La campanya es va llançar el mes de juny i estava relacionada amb els eixos principals de l’11-S: Espoli, llengua i nació.

6. Acte contra la presència del Borbó el 23 de juny a Montserrat

Al llarg dels últims mesos s’han dissenyat i comunicat diversos materials i actes contra la presència del monarca espanyol. El més significatiu va ser la protesta del dia 23 de juny contra la visita de Felip VI a Montserrat. Vam fer una gran difusió de la convocatòria i en vam fer cobertura amb seguiment a XXSS durant la jornada i una nota i vídeo posterior.

7. 11 de Setembre

Comunicació va ser de nou l’encarregada, dins del grup de treball de l’11 de Setembre, de dissenyar les campanyes publicitàries i les activitats planificades. Va proposar el pla de comunicació i la campanya de publicitat, a més del disseny del cartell i les adaptacions per als diferents canals. Va crear la pàgina web, planificar les rodes de premsa prèvies a la Diada, elaborar les notes de premsa per mitjans, gestionar entrevistes o participació de membres del SN als mitjans de comunicació, etc. També es va encarregar de la relació amb els mitjans aquell dia, les acreditacions, i totes les tasques relacionades comunicativament amb l’acte.

8. Acte tres presidents el 3-O

Vam ajudar a organitzar, fer la difusió i cobrir l’acte que es va fer a l’Auditori de la Fundació Conservatori Liceu de Barcelona amb tres presidents dels Països Catalans per analitzar el present i el futur polític i social dels tres territoris, commemorar la jornada històrica del 3-O de 2017 i renovar el compromís independentista: Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País Valencià (1978-1979); Cristòfol Soler, president del govern de les Illes entre el 1995 i el 1996, i Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020.

9. Xarxes socials

A Twitter es genera contingut per al perfil nacional per dinamitzar la comunitat i informar de les activitats pròpies i dels posicionaments polítics, sempre vinculat amb l’actualitat política del país. Es mantenen els grups de xarxes per tal de comunicar i difondre a les AT (assemblees territorials), de manera directa i ràpida, totes les convocatòries i informacions urgents, amb l’objectiu que se’n faci el màxim ressò. A Facebook s’acompanya el nostre públic més fidel, i a Instagram ens hem adaptat a les noves tendències, amb més stories i reels. Hem reactivat TikTok, la xarxa social que menys s’usava, reforçant el contingut que millor s’hi adapta a l’estil de la plataforma. En el darrer any la publicació de vídeos a Instagram i Tik Tok ha augmentat molt.

10. Comunicació interna

Arran de les peticions de les mateixes AB i de socis, continuem controlant a la baixa l’enviament de correus als membres de ple dret i simpatitzants. Prioritzem el butlletí on s’agrupen totes les informacions més rellevants que no s’han enviat prèviament. També s’ha potenciat l’ús del Telegram per comunicacions internes amb les AB, així agilitzem la comunicació, que sempre és més feixuga amb els correus.

Tasques i projectes en curs

1. Organització i difusió de l’AGO 2026.

2. Campanya per centralitzar denúncies de discriminació lingüística.

3. Campanya de fidelització i captació de socis amb el suport d’una agència creativa externa.

Valoració general

Des de la passada Assemblea General Ordinària de socis, la Comissió de Comunicació ha viscut diversos canvis que esperem que la facin més àgil. L’equip està cohesionat i treballa estretament amb els altres departaments, especialment Mobilització, Accions al Territori i Internacional, a fi de fer arribar qualsevol informació rellevant de l’entitat. L’objectiu continua sent aconseguir una difusió eficient de la tasca de l’Assemblea.

COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA I DISCURS

Sumari

Des de l’anterior AGO fins a l’actual hi ha hagut canvis substancials en la composició del Secretariat Nacional, especialment amb les dimissions de diversos secretaris nacionals, cosa que ha afectat especialment a la CED, ja que es va passar de 33 secretaris a 9, una reducció significativa que ha influït en la dinàmica de treball.

Entre les renúncies cal destacar la del coordinador Josep Piñol per malaltia, tot i que cal assenyalar que ha continuat aportant textos i idees, aspecte que volem agrair. Vista aquesta reducció, hem fet algunes reunions conjuntes amb la Comissió d’Incidència Política per tractar temes específics que, per la seva complexitat, ens ha semblat enriquidor sumar aportacions.

Tasques desenvolupades

Una de les temàtiques que ha ocupat més temps i aportacions ha estat tot el relacionat amb el sorgiment d’una extrema dreta que es considera independentista, tot i que alguns dels seus plantejaments xoquen amb els drets humans, que són un dels eixos bàsics dels estatuts de l’ANC. Hem redactat diversos documents que han estat utilitzats per debats interns, malgrat que la realitat entorn d’aquest espai polític aconsella una reflexió evolutiva i constant per les repercussions i el canvi en els escenaris que vivim.

Hem començat a donar un tractament unitari a les convocatòries entorn de la Diada nacional, l’1 i el 27 d’octubre, amb els corresponents manifestos i posicionaments, en la línia del Full de ruta que tenim aprovat.

Així mateix, hem elaborat diversos posicionaments per cadascun dels incidents i problemàtiques que van sorgint, tant en la línia de bastir estructures de país com per exemple amb les col·laboracions amb la pagesia com amb les problemàtiques socials com els creixents problemes amb l’habitatge, o les visites del cap d’estat o la necessària regeneració democràtica com el cas DGAIA o l’espanyolització de TV3 o de nou el finançament “singular”...

Pla de treball per als mesos vinents

Vist el context actual, hem plantejat la necessitat de repensar l’independentisme i les actuacions de l’ANC:

• Cal executar el mandat de l’1 d’Octubre: L’autonomisme ens bloqueja i cal anar directament i unilateralment cap a la posada en marxa de la República Catalana, recuperant una majoria veritablement independentista (eleccions plebiscitàries), que aixequi la DUI i posi en marxa les estructures pròpies de país. Cal combinar flexibilitat i estar pendents dels canvis, especialment en el context crític espanyol.

• Per fer possible això, cal una veritable regeneració democràtica amb una renovació dels lideratges i dels partits o bé la societat catalana haurà d’organitzar altres formes de representació.

• Noves formes de lluita. Estem en inèrcia: Cal un salt en el model d’activisme i trencar la dinàmica per no agonitzar. Recollint diverses iniciatives, per aquests mesos de 2026 cal centrar esforços en la defensa de la llengua, en col·laboració amb el conjunt d’entitats.

• Dins l’ANC, cal crear prou empatia interna amb l’objectiu independència per generar esperit unitari i transversal per damunt de les diferències ideològiques. La unitat d’actuació i la disciplina interna és fonamental per avançar i reduir el desassossec.

• El secretariat nacional ha de ser una pinya al voltant del projecte independència, impulsant i

difonen els missatges que s’acordin en els òrgans de l’ANC. Cal debat, però és indispensable la lleialtat interna en la difusió i defensa dels missatges i posicionaments que s’acordin. Cal un gran treball intern entre el SN i l’estructura territorial per comarques com a catalitzador d’una actuació conjunta i exitosa. Cal crear coordinadors comarcals i així cobrir tot el país.

• Cal adaptar l’estructura interna a noves formes de lluita sense apriorismes ni herències inamovibles: flexibilitat en l’aplicació del Full de ruta adaptant-lo a les circumstàncies canviants, grups de treball per a objectius concrets que moguin sentiments com la defensa del català o les seleccions esportives nacionals, introduir la desobediència civil, assemblea de joves, etc.

• La unitat estratègica amb les altres entitats sobiranistes tant del Principat amb la Taula d’entitats per la Independència, com del conjunt dels Països Catalans amb la Confederació d’entitats sobiranistes, és clau. Evitar superposicions entre uns i altres, distribuint i especialitzant les funcions. Cal estudiar la fusió d’entitats com l’ANC i el Consell de la República per aprofitar millor les economies d’escala en temps de reducció de recursos.

COMISSIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA

1. Introducció i objectius estratègics

Durant aquest període, la CGEA ha centrat els seus esforços en la sostenibilitat a llarg termini de l’entitat. Més enllà de la gestió ordinària, el focus principal s’ha desplaçat cap a la planificació estratègica mitjançant el disseny d’un Pla de Viabilitat Econòmica, la reorganització territorial i la preparació dels processos electorals.

2. Pla de viabilitat econòmica i captació

Davant el desequilibri estructural detectat, la Comissió, treballant estretament amb la Gerència i l’equip tècnic de comptabilitat i gestió, ha prioritzat la viabilitat de l’entitat:

• Estratègia de Quotes: S’ha definit una proposta d’increment lineal de les quotes per garantir la solvència de l’organització de cara als exercicis 2026 i 2027. Aquesta proposta ja ha estat aprovada pel Secretariat Nacional i serà sotmesa a la votació definitiva dels socis durant l’AGO 2026.

• Campanya de Fidelització: Disseny i execució d’una campanya específica de recaptació de socis amb un pressupost de 24.000 €, enfocada a frenar la pèrdua de membres i incentivar noves altes.

• Recuperació de Socis: S’ha continuat consolidant l’equip de voluntaris dedicat a la realització de trucades directes per a la recuperació de socis amb quotes pendents.

3. Gestió de Marxandatge i context

• Campanya de l’11-S: La gestió s’ha centrat en un control estricte de costos i riscos. No obstant això, cal destacar que la conjuntura actual del moviment independentista ha provocat que la davallada en la venda de samarretes continuï, situant-se aproximadament un 25% per sota del previst.

• Optimització: Tot i aquesta disminució d’ingressos, s’ha treballat a fons en la reducció i el control de costos de producció per minimitzar l’impacte econòmic negatiu.

4. Gestió Territorial i Administrativa

• Seguiment i Dinamització: S’ha acomplert una tasca de control i suport a les assemblees territorials, analitzant les seves peticions econòmiques sota criteris d’equitat i rigor tècnic. Alhora, s’ha treballat per reactivar aquelles territorials inactives, buscant mediacions per mantenir la presència de l’entitat a tot el país.

• Suport Tècnic: Cal posar en relleu la gran tasca de l’equip tècnic, que ha treballat intensament per redreçar i professionalitzar tota l’estructura operativa, adaptant-la a les noves necessitats del Pla de Viabilitat.

5. Organització d’Esdeveniments i Eleccions

• Assemblees: Gestió i logística del CAB 2025 i de l’AGO 2026, assegurant el correcte funcionament dels mecanismes participatius de l’entitat.

• Processos Electorals: En tractar-se d’un any electoral, la CGEA ha iniciat la planificació i organització de les eleccions per al proper mandat, garantint la transparència i l’eficiència administrativa en el relleu del Secretariat Nacional.

6. Valoració final

L’etapa 2025-2026 s’ha caracteritzat per una gestió de resistència i reorganització. S’ha constatat que la conjuntura social desfavorable que travessa el moviment independentista ha impactat directament en el múscul econòmic de l’entitat, traduint-se tant en una disminució de la venda de samarretes com, de manera més crítica, en una pèrdua sostinguda de socis, que representa el pilar fonamental de la nostra viabilitat.

No obstant això, cal subratllar que l’ANC manté una posició de tresoreria sòlida i amb una caixa suficient per garantir la solvència temporal. Aquesta fortalesa, sumada a l’impuls del Pla de Viabilitat i la professionalització de l’estructura tècnica, ens permet encarar el proper mandat amb una base més ferma i un camí clar cap a la recuperació i l’estabilitat econòmica definitiva.

COMISSIÓ DE GESTIÓ JURÍDICA I SEGURETAT

S’ha assessorat el Comitè Permanent i a territorials que demanen consultes.

S’assessora el Comitè Permanent amb relació als actes preparatoris de la Manifestació de l’11 de Setembre, participant en les reunions amb l’Ajuntament per mantenir l’itinerari inicialment previst i que l’Ajuntament volia canviar. Finalment, s’ha aconseguit, després d’impugnar una resolució denegatòria de l’espai públic per voler situar l’escenari al cap de la Rambla.

S’ha assessorat amb relació als inconvenients que des de Mossos de trànsit es posava a la columna de tractors que va venir des del Maresme.

Es fa assessorament que diverses persones associades de l’Assemblea han rebut per dur el CAT a la matrícula. Se’ls fa els escrits d’al·legacions a la proposta de sanció que han rebut.

Sobre la concentració de Montserrat per protestar per la vinguda del rei, s’assessora l’Albert Forcades que va ser detingut i que, amb posterioritat, ha rebut una citació judicial. Se l’ajuda a recollir vídeos que serveixin per a la seva defensa i en cercar un advocat que el defensi.

Es planteja als advocats de la Sectorial de juristes que s’estudiï la viabilitat d’emprendre accions contra les anomenades Brigadas que requisen estelades i pancartes i després pengen els vídeos de les accions a les xarxes i se’n vanten.

L’Assemblea és compareguda en el recurs contenciós sobre la llengua a l’escola que s’encarrega l’advocat Pere Grau que ara està recorregut al Tribunal Suprem en un recurs de cassació.

Es fan les al·legacions de l’expedient sancionador que va rebre una associada per la concentració de Montserrat de 601 €. També es van les al·legacions de l’expedient sancionador pel mateix acte que ha rebut l’Assemblea per 400 €.

COMISSIÓ D’INCIDÈNCIA INTERNACIONAL

Introducció

La CII dirigeix i planifica tota acció del front internacional de l’assemblea amb el suport de les assemblees exteriors i de l’Oficina Internacional. Aquest front és cabdal per a la difusió de la nostra causa i per aconseguir suports internacionals en tots els àmbits socials i polítics.

Objectius

Fomentar les condicions polítiques necessàries per al reconeixement internacional de la República Catalana roman l’objectiu principal de la Comissió d’Incidència Internacional, a través de la tasca de denúncia i desgast de la imatge internacional del règim espanyol, presentantlo a la comunitat internacional i l’opinió pública internacional com un règim cada cop més autoritari i antidemocràtic pel que fa a les nacions sense estat, entre d’altres. Alhora, a través de l’establiment i la consolidació d’aliances i vincles a l’exterior amb altres organitzacions de nacions sense estat, i de partits i sectors socials i polítics disposats a donar suport a Catalunya en la seva lluita per esdevenir un estat independent.

Els objectius i les actuacions de la Comissió es basen en els següents punts:

1. Incrementar la incidència internacional, les accions de denúncia, i de reivindicació del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya a l’exterior.

2. Apoderament i suport a les assemblees exteriors.

3. Difusió interna i en àmbit nacional de l’activitat internacional de l’Assemblea.

4. Tasques pendent de realització.

Incrementar la incidència internacional, les accions de denúncia i de reivindicació del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya a l’exterior.

Per part de la Comissió d’Incidència Internacional (CII) i de l’oficina internacional (OI) des de l’anterior AGO, juny 2025 i fins a 31 de desembre de 2025 s’han portat a terme diversos projectes, iniciatives i accions comunicatives sobre la causa independentista i de denúncia de la repressió de l’Estat, o bé orientades al públic internacional, o bé amb un contingut o component internacional.

L’activitat de la CII és indissociable de l’OI que és la responsable de la logística i del seguiment de les tasques dutes a terme per la CII.

Tasques i projectes desenvolupats

Campanyes i accions comunicatives i de conscienciació

Cal destacar:

• Entrevistes de periodistes estrangers a membres de la CII: Biafra TV (setembre 2025); Telesur Argentina al SN Josep Cruanyes (juliol 2025), el diari Gara, el diari eslovè Primorski i el magazine radiofònic basc Pasealeku al president de l’Assemblea (setembre 2025); el diari radiofònic quebequès al president de l’Assemblea (24.10.2025); el diari gallec Nos al president (13.11.2025).

• La intervenció d’un membre de la CII davant la Comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre el l’espionatge amb Pegasus i infiltracions policials. (8.07.2025).

• Reunions amb delegacions internacionals: amb Dimitri Qenegei, líder kanak del FLNKS (9. 09. 2025); amb Anna Arqué, Phyl Griffiths i Geraint Thomas (Yes Cymru, Gal·les), Bart de Valck (moviment popular flamenc), i l’escocès Chris White (10.09.2025); amb representants de l’entitat Basca Gure Esku (12.09.2025).

• Les visites de grups d’estudiants que s’interessen pel tema de Catalunya. En el període al qual ens referim diversos grups han estat atesos per membres del SN actual o anterior.

• Com també el resum mensual internacional que s’envia als socis de l’exterior amb l’objectiu de mantenir el vincle amb l’oficina internacional i d’informar-los de les accions dutes a terme des d’una perspectiva internacional.

Accions d’incidència i advocacy internacional

Pel que fa a accions d’incidència i advocacy, durant aquest període s’ha reforçat i consolidat la presència de l’Assemblea en trobades i fòrums d’organismes internacionals, per a denunciar la repressió contra l’independentisme català i reivindicar l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Cal destacar la relació privilegiada amb l’Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO) de la qual l’Assemblea en forma part i de la qual l’Elisenda Paluzie (E. P.), representant l’ANC n’és la vicepresidenta des del 13.02.2022 per mandat renovat el 10.02.2024. El seu mandat, però, arriba a terme l’agost de 2026.

Segons el que estableix el conveni signat entre les dues entitats pel 2025, E. P. ha presentat un punt informatiu sobre les activitats de la UNPO un cop per trimestre a les sessions plenàries següents: 30.08.25; 13.12.25.

• Un membre de la CII ha començat una col·laboració puntual a la revista d’UNPO.

• Intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU, durant la sessió on es va adoptar l’Examen Periòdic Universal de l’estat espanyol. Va ser la primera vegada en la història de l’entitat que es va poder intervenir davant del Consell. Tot i que al començament de l’acte es van detallar les normes de la sessió segons les quals no es podia entrar a debatre qüestions territorials, més de 10 estats van fer recomanacions a l’Estat espanyol sobre alguns aspectes que havíem denunciat i que ens afecten als catalans. (Setembre 2025)

• Col·laboració amb altres entitats catalanes per a organitzar una roda de premsa conjunta enumerant els abusos comesos per l’estat, també dins del marc de l’EPU.

• Preparació (informe) i participació en la reunió amb els experts en l’ICCPR (International Covenant on Civil and Political Rights – Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics) que estaven revisant la implementació del pacte per part d’Espanya. (Juny 2025)

• En la mateixa línia, pel que fa a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE), s’ha participat en dues conferències internacionals (juny de 2025 i octubre 2025), per a internacionalitzar el conflicte i denunciar les vulneracions de drets i el lawfare de l’Estat.

• Trobada informal amb alguns representants de moviments i grups internacionals convidats a la Diada (12.09.2025)

• Organització i Celebració del Simposi “l’independentisme català dins el nou ordre internacional” (31.10.25)

• Preparació i participació en el Fòrum sobre les qüestions de minories “UN Forum on Minority issues” (27 i 28.11.2025).

Participació en congressos i altres fòrums. Amb l’objectiu de teixir lligams i contactes amb organitzacions o persones estrangeres.

• Assistència a l’obertura d’una delegació de l’Institut d’Estudis Aranesos a Barcelona.

• Intervenció a l’Acte organitzat pel Moviment Hirak Rif

És important, igualment, esmentar la col·laboració amb:

- La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), concretament en el projecte de la promoció d’una llei electoral. Actualment, la realització d’aquest projecte ha passat les fases següents:

1. Registre de la proposta com a ILP – Llei electoral catalana al Parlament (15. 09)

2. Acceptació a tràmit (28.09). Ara està publicada al BOPC sota la referència núm 341 (4/11)

3. La Comissió de Control s’ha posicionat sobre la recollida “innovadora” (primer cop) de signatures per mitjans electrònics.

- Òmnium Cultural.

- CIEMEN: Assistència a l’acte “50 anys d’ocupació del Sàhara Occidental”

Participació en actes de solidaritat

- Assistència a la manifestació organitzada per Gure Esku a Bilbao (7. 06. 2025)

- Participació d’un membre de la CII a les Jornades de Corti en defensa del dret a l’autodeterminació (2-3. 08. 2025)

- Visita a en Pablo Hasél organitzada per emèrits professors britànics a la qual l’ANC ha donat suport. (20. 09.2025)

- Intervenció a la Festa de la república, moviment independentista sard. (11. 10. 25)

- Assistència a la roda de premsa del nou nou delegat del Front Polisario a Catalunya, Mohamed Salem Laabeid, al Col·legi de periodistes.

Participació en esdeveniments

A la Diada de l’11S més de 60 convidats estrangers van desfilar per mostrar la seva solidaritat amb el poble català. A l’exterior la celebració ha estat fluixa, a excepció de Països Baixos, ANC England i ANC França. A tot arreu s’ha fet a través dels Casals.

Altres

Cursos de formació

- Taller de formació de joves organitzat per UNPO a Barcelona, a la seu de l’ANC (19. 07. 2025).

- La tècnica en cap de la CII ha seguit aquest any acadèmic 2024 – 2025, de fet, fins al juliol 2025, el curs de postgrau en línia de la UOC i UNITAR ‘Multilateral Diplomacy and International Institutions’ pel qual ha obtingut el diploma corresponent.

2. Apoderament i suport a les assemblees exteriors (AE)

• S’ha donat suport als actes organitzats arreu del món en el marc de la Diada de l’11 de setembre i de Sant Jordi.

• Cal esmentar la participació de dos SN (CII i CAP) en la Diada de Londres (setembre 2025); i les Diades organitzades pels Països Baixos i per França (setembre 2025)

• Cal esmentar xerrades organitzades per algunes AEs, en general estan gravades i es poden veure en el canal YT de l’assemblea organitzadora.

• Per la seva banda, les AEs de les Amèriques organitzen xerrades en línia amb l’objectiu de conscienciació, de reflexió i de divulgació de diferents temes polítics. Aquestes xerrades les organitza majoritàriament l’ANC de l’Equador, però també les AEs d’América Llatina en el marc del mes català (octubre 2025), l’ANC Luxemburg i l’ANC Brussel·les. Les xerrades es

graven i es poden veure a: https://www.youtube.com/@casalsenxarxa.

• Un membre de la CII va assistir a la declaració de la Independència del poble Cabil (14. 12. 2025)

• L’OI ha donat assistència i recolzament tècnic, comunicatiu, xarxes socials i logístic a nivell de comptabilitat i accés a les bases de dades de les Assemblees Exteriors.

3. Difusió interna i en àmbit nacional de l’activitat internacional de l’Assemblea

• En aquest àmbit cal destacar els punts informatius que, amb regularitat, la CII presenta a cada plenari amb l’objectiu de donar a conèixer les activitats que es duen a terme.

• Xerrades per membres de la CII sobre les activitats d’internacionalització de l’Assemblea de la comissió a diferents ATs.

• Entrevistes a membres de la CII per part de la Tele de Girona i el diari “el Punt avui” (setembre 2025)

4. Tasques pendents de realització

A la data de tancament del present informe, però pendents de realització abans la data d’aprovació de l’AGO, la CII té previstes les següents accions:

• Study session. Assistència de una tècnica de la Oficina Internacional al curs de formació organitzat conjuntament pel Consell d’Europa i UNPO a Estrasburg del 15 al 21 de febrer.

• Manifestació a Bilbao, organitzada per SARE el 10 de gener

• Entrevista telefònica d’una estudiant d’IB Global Politics

• Campanya en favor del raper Pablo Hasél

• Diada de Sant Jordi de l’Assemblea de l’ANC França, el 9 o 10 d’abril 2026.

• Reunió del nou delegat del Front Polisario a Catalunya, Mohamed Salem Laabeid, amb el president Lluís Llach.

• Projecte de vídeos per a difondre informacions, organitzar debats o discutir temes polítics amb la col·laboració de l’ANC Equador.

• Reactivació d’algunes assemblees exteriors.

• Preparar i convocar eleccions per a escollir el nou representant de l’ANC a UNPO.

Valoració general

Des de la Comissió Internacional valorem positivament tota la tasca realitzada des de la darrera AGO fins avui. Entenem que tot aquest treball no seria possible si no fos per la sinèrgia existent entre les Assemblees Exteriors, l’Oficina Internacional i la pròpia Comissió.

Tot i que la situació política general reflectida en la desmobilització, el desencís i, sobretot, la pèrdua de la majoria parlamentària ha afectat l’Assemblea i, per tant, també la nostra capacitat d’incidència a nivell internacional, la CII pensa que el balanç és positiu. L’any 2025, l’estat espanyol va passar una revisió respecte al seu compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i a la seva protecció dels drets humans. A banda de la contribució de l’ANC en aquestes revisions, hem pogut observar amb satisfacció que les males praxis per part de l’estat espanyol i la discriminació en augment que patim els catalans han quedat paleses en els resultats d’aquestes revisions.

Som conscients que les Assemblees Exteriors podrien posar més en valor el gran potencial que tenen i contribuir amb més dinamisme en l’aplicació del Full de Ruta. Hi estem treballant amb l’objectiu de reactivar-les i de repensar projectes que poden cohesionar-les i estimular-les.

COMISSIÓ D’INCIDÈNCIA POLÍTICA

Introducció

La funció principal de la Comissió d’Incidència Política està centrada en la gestió de les relacions polítiques amb els altres actors amb qui compartim l’espai independentista. Per respondre a aquest encàrrec hem tingut cura i hem mantingut ben actives les vies de contacte i interlocució formal tant amb els partits com amb les grans entitats independentistes. Amb tots aquests agents hem fet les gestions oportunes per incidir políticament d’acord amb les línies que s’han anat aprovant als Plenaris del Secretariat Nacional.

Si bé el nucli fonamental dels contactes amb els agents independentistes és de naturalesa política i estratègica, des d’una gran entitat com l’Assemblea cal atendre sovint aspectes més formals de representació i protocol. Pel que fa als aspectes de representació, des de la comissió CIP coordinem, juntament amb la vicepresidència i amb el suport del personal tècnic, l’agenda d’actes on volem ser presents i definim les línies polítiques de protocol dels nostres propis actes. Com de costum, per tenir cura de les entitats i personalitats que hi convidem, des de la comissió CIP coordinem l’“Equip de Gestió de Convidats”, format per secretaris nacionals i voluntaris amb l’objectiu de responsabilitzar-se d’aquest aspecte.

Durant la confecció del Full de Ruta 2025, la CIP va centrar els seus esforços a aportar i incorporar-hi continguts i estratègies d’incidència política. Una vegada aprovat el FdR2025, la comissió en va fer una lectura analítica per identificar els projectes relacionats directament amb les funcions de la CIP i planificar-ne el desenvolupament. Des de la darrera AGO, hem centrat el nostre treball en la implementació d’aquests projectes.

Tasques desenvolupades

Gestió de les relacions polítiques (entitats i partits)

y Formalització de contactes estables amb els agents independentistes: partits (parlamentaris i extraparlamentaris) i entitats (de manera especial amb les altres “grans” entitats: Òmnium Cultural, Consell de la República i Associació de Municipis per la Independència).

y Interlocució amb partits i entitats amb finalitats d’incidir políticament d’acord amb els posicionaments adoptats pel Secretariat Nacional.

y Relació i interlocució permanent amb l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i amb Decidim del País Valencià, entitats amb les quals conformem la “Confederació d’entitats sobiranistes dels Països Catalans”.

y Roda de contactes amb els tres principals partits independentistes parlamentaris, una vegada celebrats els seus respectius congressos interns, per conèixer quines de línies estratègiques assumides tenen l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya.

y Valoració de propostes presentades a l’Assemblea per part d’altres entitats i, si escau, presentació de propostes de resolució (PdR) al Secretariat Nacional.

Gestió del protocol de l’entitat

y Activació de l’Equip de Gestió de Convidats davant els actes organitzats per l’Assemblea y Coordinació de la representació de l’entitat als actes i esdeveniments polítics i socials on es requereix la seva presència.

Implicació en la dinàmica de l’entitat

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional: “Projecte Lingüístic de País” (abril 2025)

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional: “Impulsar el reconeixement i la projecció de les seleccions esportives catalanes” (maig 2025)

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional: “Donar suport a la reivindicació de la Plataforma ciutadana contra la construcció de l’Audiència Provincial en el Solar Històric de la ciutat de Barcelona” (maig 2025)

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional: “Adhesió a la demanda presentada al TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) a favor del debat lliure en el Parlament de Catalunya sense límits a la llibertat d’expressió” (maig 2025)

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional: “Acte de solidaritat vaga de lloguers (Sindicat de Llogateres)” (juny 2025)

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional per commemorar el 3 d’octubre. “Països Catalans: El compromís independentista de 3 Presidents” (juliol 2025)

y Presentació d’una Proposta de Resolució al Secretariat Nacional: Apel·lació de la Nació Catalana davant l’Organització de les Nacions Unides (“Via Nacions Unides”) (agost 2025)

y Presentació d’un Punt de Debat al Secretariat Nacional: “Posicionament de l’ANC davant una eventual convocatòria d’eleccions generals a Espanya” (octubre 2025)

Gestió de projectes derivats del Full de Ruta 2025

La Comissió va fer una lectura analítica per identificar aquells projectes del FdR2025 que per la seva naturalesa cal que executi, totalment o parcial, el CIP:

y “Taula x la Independència” - Estructura permanent de diàleg i coordinació amb les entitats civils independentistes (evolució operativa del Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència).

y Revitalitzar la “Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans” que compartim amb “Decidim” del País Valencià i amb “ASM” (Assemblea Sobiranista de Mallorca). Aprofitar molt més les possibilitats de coordinació i col·laboració pel que fa a problemàtiques comunes com l’espoli fiscal i la situació de la llengua, així com la denúncia de la colonització.

y Promoure un marc estratègic compartit que compti amb les màximes complicitats possibles. Incidir en els partits independentistes, proposant un programa comú mínim per a l’assoliment de la independència.

y Exercir pressió crítica davant els partits per impulsar els canvis necessaris a favor de la imprescindible regeneració democràtica

y Davant les conteses electorals, proposar compromisos per ser assumits públicament per les formacions independentistes. Fer una valoració pública del seu compromís independentista, d’acord amb els objectius establerts al Full de Ruta per orientar el vot sense pronunciar-se per cap opció concreta.

y Exigir als partits polítics independentistes no facilitar ni compartir compromisos i pactes de govern amb el front del “155”. De manera immediata cal exigir que trenquin els nombrosos pactes amb els socialistes.

Cadascuna d’aquestes sis propostes té els seus “tempos” i unes variables de context que en determinen l’oportunitat i el calendari del seu desplegament. En el període propi d’aquest informe, hem prioritzat els esforços de la comissió en el desplegament de tres d’aquests projectes:

Taula per la independència

Proposta que apunta cap a la constitució d’un marc d’unitat estratègica del moviment civil

independentista. El seu objectiu és construir un espai permanent de diàleg, coordinació i proposta de les entitats de l’independentisme civil implicades en el moviment d’alliberament nacional.

Un espai per y compartir informació, debatre i analitzar temàtiques d’interès comú. y presentar propostes, teixir complicitats i assumir acords. y elaborar posicionaments i construir unitat estratègica. y exercir de grup de pressió a favor de la independència.

En data d’avui, sota el lideratge de l’ANC, les entitats estem celebrant reunions periòdiques que ens han portat a sumar voluntats i a disposar d’un consens fort i sòlid sobre la definició i l’organització d’aquest espai. Aquesta fase prèvia de constitució es troba en una via molt avançada que ens ha de permetre a curt termini iniciar-ne el funcionament operatiu.

Activar la “Confederació d’entitats sobiranistes dels Països Catalans”:

Durant aquest darrer període hem consolidat el projecte “Països Catalans, Països Espoliats: El preu de pertànyer a l’estat Espanyol” que compartim amb l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i amb Decidim del País Valencià.

La darrera píndola informativa d’aquest projecte es va difondre el desembre de 2025 i està centrada en la denúncia de l’escandalosa distribució territorial de les licitacions del sector públic estatal i la utilització del poder polític en favor del poder econòmic establert a Madrid.

Iniciar el debat sobre el futur posicionament de l’ANC davant una eventual convocatòria d’eleccions generals a Espanya

Atenent-nos al context polític actual i davant la possibilitat d’un avançament electoral, hem considerat oportú començar a debatre quines han de ser les bases i el posicionament que, si s’escau, l’ANC ha d’adoptar en coherència amb els seus objectius i amb els plantejaments aprovats en l’actual Full de Ruta de l’entitat.

COMISSIÓ DE MOBILITZACIÓ

Aquest darrer any s’ha acordat que a causa de la constant complicitat que es generava entre la Comissió de Mobilització i la Comissió d’Accions al Territori era més convenient treballar conjuntament. És per això que sovint, en diferents projectes, s’ha optat per fer equips de treball amb SN de les dues comissions i fer la majoria de les reunions de manera conjunta.

En aquest període també es va acordar un relleu en les tasques de coordinació, de tal manera que la primera part d’aquest període la coordinadora de Mobilització ha estat l’Elisenda Romeu i la segona part ha estat el Salvador Garreta.

Accions i campanyes portades a terme fins al moment

Desobeïm els jutges espanyols, Independència: Organització de la manifestació el dia 13 de juliol de 2024, per denunciar el cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia.

11-S 2024: Organització conjunta amb la Comissió d’Accions al Territori i les altres comissions mitjançant el Grup de Treball de la Diada descentralitzada amb la implicació de les territorials de Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida, i amb l’acte central a Barcelona. Malgrat les dificultats en l’organització, en bona part degudes a un mal relleu entre juntes, la valoració de la Diada descentralitzada va ser positiva per la reducció de costos. Això va ser gràcies a una bona complicitat amb les altres entitats coorganitzadores, especialment amb Òmnium, i a la implicació d’institucions dels municipis de les seus on es feien les manifestacions. Pel que fa a les territorials organitzadores de les seus, la valoració també va ser molt positiva i es van mostrar inicialment interessats a repetir l’experiència en els pròxims anys. La participació va ser força bona, molt superior com sempre a les quantitats que estima la Guàrdia Urbana, especialment a Barcelona. El format va ajudar a revitalitzar les territorials dels territoris descentralitzats i també es va valorar molt positivament la participació de gent jove a la Diada.

Concert DANA: El 23 de novembre s’organitza un concert conjuntament amb altres entitats en suport del País Valencià pel desastre de la DANA, i amb la participació de diversos grups musicals del país. Es va portar a terme a l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona, amb una molt bona assistència malgrat la pluja. Els beneficis del concert van anar destinats a entitats sobiranistes del País Valencià que s’encarregaven de distribuir els recursos recollits.

Manifestació de llogateres: el 23 de novembre es fa convocatòria de suport al Sindicat de Llogateres.

25-N: participació en les manifestacions contra la violència masclista a Barcelona i Girona.

Acte de les Constitucions Catalanes: El 6 de desembre es va portar a terme amb caràcter de prova la Celebració de les Constitucions Catalanes. Es va retre homenatge al General Moragues davant del seu monument a la plaça Palau i es van jurar les Constitucions al fossar de les Moreres.

El dia 30 de gener 2025, conjuntament amb la Fundació Randa, es va fer una plantada a la plaça Sant Jaume de Barcelona, recordant la protesta de Xirinacs de fa 50 anys. Es van fer accions al llarg de tota la jornada. Aquesta acció es va repetir en altres poblacions, organitzada per diferents territorials. Destaquem una gran implicació de les assemblees territorials. Campanya infraestructures (Renfe): Campanya reivindicativa per denunciar l’estat precari i el patiment dels usuaris de Renfe. Campanya conjunta amb la Comissió de Mobilització i la Sectorial de Gent Gran, implicant el territori en els llocs on hi ha estacions. Aquesta campanya s’inicia amb un seguit d’accions de baixa intensitat (enganxada d’adhesius, repartiment de

fulletons i còmic. Defensem que l’única fórmula per acabar amb el desgavell de Rodalies i que els usuaris catalans tinguin el servei que es mereixen només passa per la independència. L’acció té un seguiment reeixit comprovant que la mobilització va en augment.

Campanya Llengua:

El 23 d’abril es va organitzar una manifestació a Barcelona per la Llengua, conjuntament amb altres entitats. Durant el primer trimestre de l’any s’han fet diferents propostes per engegar una campanya potent per la llengua que de moment encara no s’han desenvolupat.

Campanya CAT a les matrícules:

Des del mes de març s’està preparant la campanya de l’adhesiu de la matrícula CAT conjuntament amb la Comissió d’Accions al Territori.

Acció “Omplim d’Estelades les Voltes Ciclistes”

S’han fet intervencions als 4 esdeveniments ciclistes que hi ha hagut al nostre país o que hi ha passat. Valorada la seva transcendència mediàtica internacional, es va considerar important la presència d’estelades a aquest esdeveniment en el moment en què el govern de l’estat i el de Catalunya intenten per tots els mitjans invisibilitzar el moviment independentista. Un altre objectiu ha estat la dinamització de les territorials per les quals passaven les Voltes. Hi ha hagut la implicació dels secretaris nacionals i de les territorials que han volgut o pogut, especialment a les quals els corresponien sortides o arribades d’etapa i en diferents punts estratègics de pas (colls, ports especials o metes volants). La presència d’estelades a totes les etapes dels quatre esdeveniments ha tingut una inevitable aparició mediàtica, tot i els reiterats intents dels mitjans per evitar-ho. Destaquem la implicació de territorials i nombrosos voluntaris que feien que el públic assistent acollís de bon grat els materials de paper que s’hi repartia.

Volta Ciclista a Catalunya Masculina: en aquest primer esdeveniment vam ser presents a les 7 etapes de la Volta entre el 24 i el 30 de març: Sant Feliu-Sant Feliu, Figueres-Banyoles, ViladecansLa Molina, Sant Vicenç de Castellet-Montserrat, Paül-Amposta, Berga-Querat i Barcelona. En diverses etapes s’hi van fer accions especials com el desplegament de grans estelades al Coll de la Creueta o a Montserrat, on també s’hi va implicar la Sectorial d’Artistes. Es van fer accions especials amb estelades gegants en punts estratègics com a l’arribada al Monestir o a diverses agulles del massís. L’etapa de Barcelona, que es feia en un circuit tancat a Montjuïc, en el qual s’hi feien 6 voltes, ens va permetre col·locar diverses estelades estratègicament que van tenir un fort impacte mediàtic.

Vuelta Ciclista a España Femenina: Per territori català hi van passar 2 etapes entre el 4 i 5 de maig, Barcelona-Barcelona i Molins de Rei-Sant Boi de Llobregat.

Volta Ciclista a Catalunya Femenina: Va constar de tres etapes del 6 a 8 de juny, El Perelló-Reus, Bagà-Coll de Pal i Castelldefels-Barcelona.

Vuelta Ciclista a España Masculina: Per territori Català hi van passar 3 etapes entre el 27 i 29 d’agost, Figueres-Figueres, Olot-Pal i Andorra La Vella-Cerler.

Acció Barça-Madrid: L’11 de maig es va portar a terme una acció amb voluntaris de diferents territorials de Barcelona amb l’objectiu de repartir 10.000 estelades de paper per fer un mural a tot el lateral de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. El repartiment va ser molt satisfactori i en destaquem la feinada dels voluntaris, però pensem que l’acció no va reeixir en bona part per l’elevadíssima presència d’estrangers al partit, que va fer que no entenguessin els tempos de l’acció.

Campanya “Preparao”, Catalunya no té Rei: En motiu de les accions de Montserrat es decideix la confecció d’una gran panacarta (7 x 4,5m) del rei der cap per avall, que s’estrena la nit abans

a als actes de la Patum de Berga i que després de Montserrat apareix, a altres actes com el dels premis princesa de Girona al Liceu, apareix amb gran èxit a diferents festes majors del país, per la qual cosa cal fer-ne dues unitats més, així durant tot l’estiu va a: Amer, Tarragona, Igualada, Vilanova, Sitges, Granollers, Figueres, Manresa, Sant Sadurní, Lleida, Tortosa, Premià de Mar, Girona, Molins de Rei, Sant Cugat.

Visita del monarca espanyol a Montserrat: El dia 23 de juny vàrem tenir la desagradable visita del monarca espanyol a Montserrat, tot i el dia que varen triar, flama del Canigó i diada nacional dels PPCC, vàrem fer dues marxes a peu i una tercera amb cremallera per confluir al Monestir i mostrar la nostra protesta per aquesta visita, érem unes tres-centes persones concentrades i vàrem aconseguir que el Monarca hagués d’entrar a Montserrat per la porta del darrera, això ens ensenya que amb perseverança, fermesa i constància, es poden aconseguir grans fites. Aquesta acció de protesta va ser reprimida pels mossos que han imputant alguns manifestants amb agressions i aldarulls, Assemblea estem al costat d’aquests manifestants.

Accions Sixena: En resposta a la maniobra a l’intent d’espoliar les obres de Sixena del MNAC la sectorial de Gent Gran va fer una acció informativa i reivindicativa a la porta del Museu el 10 de juliol. Posteriorment va arribar la noticia de que els tècnics del govern Aragonès venien a inspeccionar les pintures per tal de poder accelerar els seu trasllat i aquesta vegada des de la Comissió de Mobilització es va organitzar una concentració el dia 28 de juliol per intentar evitar l’entrada d’aquests tècnics i mostrar el nostre rebuig a aquesta agressió.

Acció Premis Pincesa de Girona: El 16 de juliol es va fer una acció de rebuig d’un altre acte borbònic a Catalunya, una provocació constant vaja. Es va fer una concentració davant del Liceu en aquesta ocasió ens vam poder apropar fins al Mosaic de Joan Miró a partir d’aquí el tancament era hermètic i desproporcionat. El fet més greu va ser la imatge d’un franctirador que apuntava a la gent amb un fusell des del terrat del Liceu.

11S2025: Organització compartida per diferents Comissions mitjançant el Grup de Treball de la diada 2025 descentralitzada, gran implicació i complicitat amb les territorials de Girona i Terres de l’Ebre. Valoració positiva de la diada unitària amb diferents entitats i agrupacions independentistes. La diada a Barcelona s’ha salvat després d’una pluja constant durant tot el mati que semblava que portaria a la seva suspensió. Gran capacitat d’improvisació i predisposició de tothom per portar a terme la Diada a Barcelona tot i els contratemps que ens hem trobat. El dia anterior a la diada va sortir la sentencia del TSJC amb l’obligatorietat de compliment del 25% de castellà a les aules, es va convocar una manifestació prèvia a l’inici de la manifestació de la diada que va comptar amb mes de 3000 persones. La impressió general es molt positiva, l’assistència es molt superior al que va informar la GU, tot va anar perfectament sincronitzat i sobretot a les seus descentralitzades els missatges eren de fermesa, convicció i contundència, es va valorar l’assistència de joves i també la sensació que aquest format revitalitza les territorials i convida a seguir-se fent d’aquesta manera, de fet sembla que les poblacions de l’Alt Pirineu estarien interessades en organitzar la diada en aquelles terres.

Accions 1-O: Des de Mobilització es va fer una crida a totes les territorials a fer actes de celebració de l’1-O entre el 27 de setembre i el 6 d’octubre i aprofitar si s’esqueia per renovar o tornar a posar si s’havien arrencat les plaques que es van posar als col·legis electoral de l’1-O amb la frase “aquí vam guanyar votar, aquí vam guanyar” de les quals se n’havien fet 300 exemplars. També es va proposar que es tiressin 3 coets a les 8:30 del matí per recordar a la gent que a aquella hora del 2017 estàvem obrint els col·legis. La darrera acció proposada és una encesa de farells a l’estil dels projectes “Via Pirinenca” o “Llum i Llibertat” en col·laboració amb la FEEC i per iniciativa de la Sectorial d’Artistes, aquesta vegada amb el nom de “Fem llum a la Independència” i que consisteix en posar farells el dia 25 d’octubre a muntanyes i turons dels nostres pobles en reivindicació de la proclamació d’independència del 27-10-17.

Manifestació joves Assemblea: el Passat 5 d’octubre vàrem participar i donar suport logístic des de la nostra comissió a la manifestació de joves independentistes.

Campanya d’adhesius «Aquí parlem en Català»: S’ha iniciat una campanya per posar adhesius de la mida dels cartells d’entrada i sortida de les poblacions amb el lema «Aquí parlem en català». S’han distribuït per diferents territorials.

Acció “Fem llum a la Independència”: El 25 d’octubre de la mà de la Sectorial d’Artistes i la participació de diferents territorial de tot Catalunya, la col·laboració de la FEEC i la participació de diferents centres i particulars propietaris dels farells. L’acció d’enguany és va portar a terme com a una prova amb més punts de participació, que ja es va inicial al Maresma l’any passat i que pretén ser repetida el proper any a cims i turons de tot Catalunya. L’objectiu és il·luminar cims i turons del país reivindicant la proclamació de la República Catalana. Enguany van participar al projecte 27 territorials, amb prop de 50 farells encesos. Ha estat una prova interessant per poder fer una proposta pel 2026 a nivell dels anteriors projectes Llum i Llibertat a Montserrat i Via Pirinenca.

Caminada Cat Nord – Parlament: S’ha donat suport a aquesta iniciativa que neix de la Territorial de Catalunya Nord amb altres entitats sobiranistes d’aquell territori. Des de les territorials de l’ANC per on passava la marxa s’ha donat suport logístic, comunicatiu i participatiu. El 26 d’octubre s’organitza un acte de rebuda que va des d’engruixir amb més de 200 participants la marxa al pas del riu Besos i acompanyar-los a l’acte de rebuda a la plaça Urquinaona en reconeixement a la inciativa de Cat Nord i també a tots els joves que varen defensar Urquinaona. L’endemà el dilluns 27 es va fer una concentració davant del parlament on els organitzadors de la marxa van fer el lliurament del manifest al President del Parlament de Catalunya.

Partit Catalunya – Palestina: El 18 de novembre es va portar a terme una acció de suport a la Selecció Catalana, tal com s’ha fet des de fa força anys, amb la voluntat que les estelades i el que representen en relació a la reivindicació d’Una Nació – Una Selecció, fossin protagonistes davant de la voluntat d’instrumentalització per part de les institucions catalanes, molt focalitzades en amagar els símbols de l’independentisme. Amb aquest objectiu reivindicatiu es van repartir a l’entrada de l’Estadi Lluís Companys unes 2.000 estelades de paper i es van desplegar 3 estelades de grans dimensions (7 x 4,5m) a la barana de la segona graderia, que van ser protagonistes durant bona part del partit i especialment en moments claus, aconseguint així juntament amb els nombrosos assistents que van fer cas de la crida que es va fer per xarxes de portar-hi estelades, que la estelada i l’anhel d’independència de Catalunya que representen fossin un any més les protagonistes de l’esdeveniment.

Correllengua: El 2 de desembre, es va participar a la presentació a Barcelona del Correllengua Agermanat 2026, que es portarà a terme del 19 d’abril al 5 de maig del 2026, dividit en disset etapes en les que la Flama recorrerà més de 1.000 quilometres a través de la Catalunya Nord, Catalunya, el País Valencià, les quatre illes Balears i finalment l’Alguer. Comportarà que les AT de la nostra entitat participaran activament en aquest projecte, amb altres entitats del territori, especialment pels municipis i comarques per on passi. Afectarà doncs en bona mesura a les Comissions d’Accions al Territori, Mobilització, Sectorials i també es necessitarà la col·laboració d’altres comissions de la entitat com per exemple Comunicació.

Suport a l’Associació de Joves de Catalunya: Després de l’aparició d’un col·lectiu important de joves a diferents actes de l’ANC especialment a partir de l’11S26, s’ha col·laborat amb ells per trobar-los encaix a la nostra entitat. Els dies 20 i 21 de desembre a Sils, se’ls va donar suport a l’acte de constitució d’aquesta entitat juvenil que permetrà la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’ANC com a pas previ a la seva incorporació plena a l’ANC si així ho decideixen en els propers mesos.

ACCIONS DE PRESENT I FUTUR QUE S’ESTANT DUENT A TERME:

Comunicació entre AT: S’està treballant en millora de la comunicació entre AT i entre les AT i el SN, per tal de compartir millor tot el que es fa a territori per aprofitar idees, coneixements i experiències. Necessitat absolutament prioritària de crear aquesta eina de comunicació efectiva entre les diferents territorials.

Campanya seguiment de les AT: Continuació de la feina feta fins ara, amb trobades i xerrades en diferents territorials, sobretot les mes inactives per trobar eines de reactivació. Es fan reunions amb diverses territorials per començar a activar a través dels Secretaris Nacionals de territori, properament tindrem un diagnòstic real de la situació de les diferents territorials.

Campanya CAT als vehicles: Membres de les Comissions de Mobilització i Accions al Territori estan preparant des de fa uns mesos una campanya per incentivar i potenciar posar el CAT a les matricules dels vehicles així com una campanya informativa i d’assessorament jurídic per tranquil·litzar i donar resposta quant algun agent de l’autoritat ens les vulguin retirar i o sancionar.

Mani Sant Jordi 2026: S’han començat a fer les reunions amb els col·lectius que proposen la manifestació per la llengua de la Diada de Sant Jordi a partir de la primera experiència de l’any passat, de moment sembla que s’estan corregint errors de l’any passat i per tant es probable que s’hi pugui tornar a participar si així ho considera el Secretariat Nacional quan es tinguin totes les dades de la proposta.

Reactivació de Territorials i Sectorials: El treball conjunt entre CM i CAT és conseqüència de la connexió de les dues comissions, sense territori no i ha accions possibles i si no proposem accions el territori no pot tirar endavant iniciatives coordinades a nivell nacional, el resultat d’aquests darrers mesos de treballa conjunt es consideren positius per part de les dues comissions i ens ha permès portar a terme accions que abans es feien sense coordinació nacional d’una manera més efectiva tot i la precarietat de la xarxa territorial, això s’ha pogut veure en accions com les Voltes Ciclistes i Montserrat per exemple. I sobretot ens està sent molt útil en la reactivació del territori on aquest treball en equip ens ha fet més visibles als ulls de les territorials existents i això ens permet una millor proximitat del secretariat al territori. Implicar a tots els Secretaris Nacionals, especialment als de territori, en aquesta reactivació esperem que ens porti bons resultats en aquesta segona part del mandat. Per nosaltres aquesta reactivació del territori és un objectiu clau pel que queda de mandat, juntament amb la implementació del full de ruta a través de les accions que anirem proposant.

Llengua Finestreta Única: Les Comissions de Sectorials, Estructures de País, Accions al Territori i Mobilització, estem treballant una estratègia d’accions a desenvolupar que tinguin un impacte de visualització de l’Assemblea en relació a la llengua. En aquesta primera fase es treballa amb la sectorial de salut i l’equip de salut d’estructures de país per desenvolupar un projecte de Finestreta Única per canalitzar les queixes relacionades amb la llengua en l’àmbit de salut. Posteriorment aquest mateix projecte es podrà desenvolupar en altres àmbits (comerç, restauració, educació,...)

Acció “Omplim d’Estelades les Voltes Ciclistes”

S’està treballant en la calendarització dels diferents esdeveniment ciclistes de l’any 2026, inicialment la previsió és la següent:

- Volta Ciclista a Catalunya Masculina: serà del 23 al 29 de març:

ET1 - Sant Feliu de Guixols - Sant Feliu de Guixols.

ET2 – Figueres – Banyoles

ET3 – Costa Daurada (Mont-roig del Camp – Vilaseca

ET4 – Mataró – Vallter

ET5 – La Seu d’Urgell – La Molina /Coll de Pal

ET6 – Berga – Queralt

ET7 – Barcelona – Barcelona

- Vuelta Ciclista a España Femenina: Serà del 3 al 10 de maig però encara no se sap si passarà per territori català.

- Volta Ciclista a Catalunya Femenina: Serà el 19, 20 i 21 de juny.

ET1 – Sant Susanna – Santa Susanna

ET2 – Sant Vicenç de Castellet - La Molina

ET3 – Mataró – Barcelona

- El Tour de França: serà del 4 al 26 de juliol, per territori Català hi passaran 3 etapes.

ET 1 – Barcelona – Barcelona (Ds 4 de juliol)

ET 2 – Tarragona – Barcelona (Du 5 de juliol)

ET 3 – Granollers – Les Angles (Dll 6 de juliol)

- Vuelta Ciclista a España Masculina: Per territori Català hi passarà 1 etapa 26 d’agost.

ET5- Falset – Roquetes

Acció “Fem Llum a la Independència 2026”: S’està treballant en la possibilitat d’estendre a tot Catalunya aquest projecte amb la voluntat d’il·luminar cims i muntanyes emblemàtiques de tot el Principat, il·luminar els cims de les muntanyes com a protesta ve de lluny.

COMISSIÓ D’ACCIONS TERRITORIALS

La Comissió d’Accions Territorials (CAT) treballa per garantir la coordinació dins la xarxa d’assemblees territorials, facilitar la relació entre les territorials i el Secretariat Nacional, i fer el seguiment de l’aplicació de les campanyes i accions de l’Assemblea al territori. Treballa de costat amb la Comissió de Mobilització, amb la qual estava fusionada en l’anterior mandat, i sempre hi ha un representant de cada una d’aquestes comissions en les diferents accions i campanyes.

Accions i campanyes dutes a terme fins al moment:

Desobeïm els jutges espanyols: Independència. Organització, conjuntament amb altres comissions, de la manifestació realitzada el dia 13 de juliol de 2024 amb el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència”, per denunciar el cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia.

Reactivem-nos: S’organitzen actes per tot el territori amb el principal objectiu del rellançament de les territorials i l’increment de socis i simpatitzants. En aquests actes hi participa Presidència i comissió d’accions al territori. Vilanova i la Geltrú, Olot, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar, Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Moià, Mollerussa, Gràcia, Tremp, Puigcerdà, Pesillà de la Ribera, Alcanar, Badalona, Santa Coloma de Farners, Sant Cugat del Vallès, Falset, Vilafranca, Igualada, Esquerra Eixample, Bescanó, la Bisbal d’Empordà, Barcelonès Sud, Berga, Vic, Solsona, Palafrugell, Barcelonès, Terrassa, Banyoles, Sant Quirze, Cambrils, Valls, Sant Jaume dels Domenys, Maçanet de la Selva, La Mar d’Amunt, Cubelles, Montblanc, Lliçà de Vall, Assemblees internacionals (telemàtica).

Seguiment de la situació territorial: Es fa el seguiment i l’anàlisi de la situació real de les AT al territori, per tal de conèixer-ne les necessitats, el funcionament, l’estat de les renovacions de junta i l’ús de les eines corporatives (correu, intranet i base de dades). Durant aquest temps s’ha mirat de trobar les millors solucions possibles a cada cas concret, impulsant relleus, reactivacions, renovacions o fusions.

11S2024: Organització conjunta amb la Comissió de Mobilització i tot el nou SN de la Diada descentralitzada, gran implicació i complicitat amb diferents territorials: Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida, conjuntament amb l’acte central a la ciutat de Barcelona. Valoració positiva de la Diada unitària amb diferents entitats i agrupacions independentistes. La impressió general és molt positiva, l’assistència és molt superior al que va informar la GU, tot va anar perfectament sincronitzat i sobretot a les seus descentralitzades els missatges eren de fermesa, convicció i contundència. Es va valorar l’assistència de joves i també la sensació que aquest format revitalitza les territorials i convida a continuar d’aquesta manera, canviant les ciutats acollidores.

Campanya infraestructures (Renfe): Campanya reivindicativa per denunciar l’estat precari i el patiment dels usuaris de Renfe. Es treballa conjuntament amb la Comissió de Mobilització i la Sectorial de Gent Gran, implicant el territori, sobretot en els municipis on hi ha estacions. Aquesta campanya s’inicia amb un seguit d’accions de baixa intensitat per anar augmentant a mesura que la mobilització augmenta. El dia 5 d’abril es fa una acció més contundent a l’estació de Sants sota el lema “Independència! És l’única via” defensant que l’única fórmula per acabar amb el desgavell de Rodalies i que els usuaris catalans tinguin el servei que es mereixen només passa per la independència. L’acció té un seguiment reeixit comprovant que la mobilització va en augment. La campanya té continuïtat amb futures accions.

Xirinacs: El dia 30 de gener, conjuntament amb la Fundació Randa, es va fer una plantada a plaça Sant Jaume recordant la protesta de Xirinacs de fa 50 anys. Es va fer tota la jornada amb

un seguit d’accions, i la mateixa acció es va repetir en altres poblacions organitzada per diferents territorials amb gran implicació d’aquestes.

Acció: Omplim d’estelades la Volta Ciclista a Catalunya masculina i femenina i la Vuelta. Campanya de visibilització d’estelades que es va dur a terme durant la celebració de la Volta ciclista a Catalunya on s’hi han implicat les diferents territorials. Aquesta iniciativa, que surt gràcies a la territorial de Berga, ha aconseguit revitalitzar i il·lusionar moltes territorials i s’ha repetit en altres esdeveniments com la Volta a Catalunya femenina, la Vuelta espanyola masculina i femenina amb diferents graus de contundència segons l’esdeveniment. Cal valorar molt positivament la implicació de les territorials per on es passaven les diferents proves ciclistes i la creació d’un equip de treball per continuar la tasca aquest any 2026.

Comunicació entre AT: Estem treballant per millorar la comunicació entre les AT i entre les AT i el SN, per tal de compartir millor tot el que es fa a territori per aprofitar idees, coneixements i experiències. Necessitat absolutament prioritària de crear aquesta eina de comunicació efectiva entre les diferents territorials.

Campanya “Activats” i seguiment de les AT: Continuació de la feina feta fins ara, amb trobades i xerrades en diferents territorials, sobretot les mes inactives per trobar eines de reactivació. Hem fet reunions amb diverses territorials per començar a activar les propostes sorgides de les respectives xerrades. Ja s’han fet trobades amb, Sant Vicenç dels Horts, Mataró, Salou, Almenar, Bellpuig, Pineda de mar, Llavaneres, Olot, Lleida, Sant Just Desvern, Altafulla, Amer, La Bisbal del Penedès, Bellaterra i properament amb altres territorials com Roses, Saldes... la Comissió s’implica amb diferents membres de la mateixa.

Campanya d’adhesius “Aquí parlem en Català”: S’ha iniciat una campanya per posar adhesius de la mida dels cartells d’entrada i sortida de les poblacions amb el lema «Aquí parlem en català». S’estan distribuint per diferents territorials

Campanya CAT als vehicles: Membres de la comissió i de Mobilització estem preparant campanya per incentivar i potenciar posar el CAT a les matrícules dels vehicles així com una campanya informativa i d’assessorament jurídic per tranquil·litzar i donar resposta quant algun agent de l’autoritat ens les vulguin retirar i o sancionar.

Visita del monarca espanyol a Montserrat: El dia 23 de juny vàrem tenir la desagradable visita del monarca espanyol a Montserrat, tot i el dia que varen triar, flama del Canigó i diada nacional dels PPCC, vàrem fer dues marxes a peu i una tercera amb cremallera per confluir al Monestir i mostrar la nostra protesta per aquesta visita, érem unes tres-centes persones concentrades i vàrem aconseguir que el Monarca hagués d’entrar a Montserrat per la porta del darrera, això ens ensenya que amb perseverança, fermesa i constància, es poden aconseguir grans fites. Aquesta acció de protesta va ser reprimida pels mossos que han imputant alguns manifestants amb agressions i aldarulls, Assemblea estem al costat d’aquests manifestants.

Vàrem tornar a sortir al carrer per protestar per la presencia dels monarques als premis «Princesa de Girona» a Barcelona i Girona, altre cop la repressió per part dels mossos va ser desproporcionada i fins i tot un franctirador ens tenia amenaçats des del terrat del Liceu. També vàrem participar en una protesta per la presencia del monarca a l’Hospitalet de Llobregat en els actes del centenari de la distinció oficial de Ciutat.

Campanya “Preparao” “No tenim Rei”: A la Patum de Berga es va estrenar l’acció sorpresa d’aparició del monarca cap per avall i es va repetir a Montserrat i al Liceu, actualment volta de gira per diferents concerts i festes majors fent-se present de sobte en llocs emblemàtics dels diferents esdeveniments, i està a disposició de les diferents territorials.

11S2025 : La Comissió ha participat molt activament en la organització de la diada en les diferents demarcacions, Barcelona, Girona i Tortosa colze a colze amb el Grup de Treball de 11S. Hem valorat molt positivament la diada descentralitzada i la participació de molts joves en la jornada reivindicativa. El mateix dia 11 de setembre i una estona abans de la manifestació de la diada, vàrem convocar una protesta davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en protesta per la sentencia en contra del Català.

Primer d’octubre: La Comissió treballa amb les diferents territorials impulsant actes commemoratius del Primer d’octubre activant diferents propostes com la instal·lació de plaques commemoratives del referèndum en seus electorals del territori, amb el lema “Aquí vàrem votar, aquí vàrem guanyar”. S’ha donat molta llibertat de decisió a cadascuna de les territorials.

Farells: La nit del 25 d’octubre es va fer una campanya per encendre Farells en diferents pics i turons del territori reivindicant la llibertat del poble català, va ser reeixit tot i el poc temps en que es va poder treballar.

Caminada Cat Nord – Parlament: Des de les diferents territorials per on ha passat la marxa que han activat els companys de Cat Nord, hem donat suport i suport logístic en les diferents etapes i hem convidat activament a participar-hi. La caminada va arribar el dia 26 d’octubre a Urquinaona, on es va fer un reconeixement a la iniciativa de Cat Nord i a tots els joves que varen defensar Urquinaona. El dia 27 es va acompanyar els organitzadors al lliurament del manifest de la caminada al president del Parlament de Catalunya.

Partit Catalunya Palestina: El 18 de novembre vàrem participar en una acció de visibilització d’estelades gegants en el partit Catalunya-Palestina i vam aconseguir una gran visibilització.

Assemblea de Joves de Catalunya: El passat 5 d’octubre vàrem participar i donar suport logístic des de la nostra comissió a la manifestació de joves independentistes, i els dies 20 i 21 de desembre en la creació i constitució de l’associació Joves de Catalunya a Sils.

Accions de present i futur

Campanya seguiment de les AT: Continuació de la feina feta fins ara, amb trobades i xerrades en diferents territorials, sobretot les més inactives per trobar eines de reactivació. Es fan reunions amb diverses territorials per començar a activar a través dels secretaris nacionals de territori, aviat tindrem un diagnòstic real de la situació de les diferents territorials.

Llengua i Finestreta Única: Les comissions de MOB, CAT i CPAS estem treballant una estratègia d’accions a desenvolupar, sobretot per fer accions que tinguin un impacte de visibilitat d’Assemblea, i treballem amb la Sectorial de Salut i la Comissió d’Estructures d’Estat amb el projecte de Finestreta Única, per canalitzar les queixes relacionades amb la llengua en l’àmbit de salut, la campanya s’iniciarà, en primer lloc, en hospitals públics.

Implicació en la dinàmica d’Assemblea: La Comissió d’Accions al Territori treballa de costat amb la Comissió de Mobilització i fruit d’aquest treball estem gestionant i organitzant formacions necessàries en noviolència en les quals estem implicant les diferents territorials i sectorials. Estem treballant en la creació de grups de resposta immediata i grups d’accions noviolentes, estretament relacionades amb les altres comissions Passar de la revolució dels somriures a la revolució dels indignats.

Conclusió: Totes les tasques que portem a terme a la Comissió CAT les fem conjuntament amb la Comissió MOB i sempre en sintonia i complicitat amb la resta de comissions.

Memòria i valoració del mandat actual: Considerem que és important que el SN vinent estigui informat al màxim de la feina feta i de les tasques que poden haver quedat pendents. Aquesta memòria podria incloure també una valoració interna dels punts forts i febles de la Comissió per a les AT que representem.

COMISSIÓ D’ACCIONS SECTORIALS

Reprodueixo part de la valoració de l’informe anterior a fi i efecte de situar el context. “En el moment d’iniciar l’actual mandat del Secretariat Nacional ens trobem amb el següent balanç: de les 43 sectorials constituïdes, només 7 tenen el mandat de junta vigent (actualitzat). A més, 20 estan donades de baixa.”

Òbviament, hi ha un problema que s’arrossega de fa temps i que cal revertir. El context polític no és el del 2017, certament. Costa renovar juntes i la dispersió de sectorials encara ho complica més. Amb l’estructura de sectorials actual, vist el context, és complicat tenir prou “massa crítica” per a reactivar sectorials (Afiliació i nucli dinamitzador). A més, cal afegir la dispersió territorial dels membres de les sectorials, dispersió sobre dispersió.

Ens trobem també amb diverses tipologies de sectorials.

y Les que estan desaparegudes.

y Les que mantenen una junta prorrogada i una estructura d’afiliació latent/minvant (Administracions Públiques).

y Les que s’activen en moments determinats de “guerra de posicions”, on la posició que no ocupem serà ocupada pel contrari.

y Empresaris – Eleccions a Cambres de Comerç

y Universitats - Òrgans de Govern a les Universitats

y Les que tenen una activitat regular

y Gent Gran - Campanya Rodalia

y Persones Represaliades - Solidaritat, Concentracions a Via Laietana)

y Les que fan de Think Tank o de suport en moments concrets (Economistes, Juristes, Informàtics)

Tot això indica que hi ha molts problemes d’engranatge, manca comunicació i no aprofitem prou les sinergies.

Entenc que l’ANC pateix un problema d’organització que la reforma d’estatuts no ha acabat de resoldre. No és un problema de comunicació, és d’organització: la part burocràtica és excessivament lenta i pesada, tot es fa feixuc i la capacitat de resposta a curt termini és difícil de trobar, la qual cosa tensiona en un context en què les xarxes socials marquen els tempos sovint de manera compulsiva. Val a dir que estratègicament patim de mancances importants, no només imputables a l’ANC. Estem en un ecosistema polític erràtic, que no ha acabat de pair el “postprocés”, mentre es debat entre continuar llepant-se les ferides i l’autonomisme. Tot plegat ho hem assumit amb excessiva dispersió, la naturalesa assembleària que marca l’ADN Assemblea.

S’ha continuat amb la recerca de “massa crítica”, ja que reactivar una sectorial només té sentit si hi ha els elements quantitatius i qualitatius (Prou gent activa o activable a curt termini i un equip de treball solvent) que en garanteixin el funcionament. Cal cobrir també els aspectes “estàtics” (Càrrecs estatutaris, parts formals...) i els aspectes “dinàmics” (funcionament del dia a dia, feina interna i sinergies.

L’ANC ha disposat de fins a 65 sectorials, la majoria constituïdes el 2012. A l’inici del mandat 20 estaven donades de baixa i només 7 tenien els càrrecs al dia. A hores d’ara, 14 han normalitzat la situació, i s’està en procés d’activar-ne quatre més. Tal com s’ha fet amb territorials properes, s’han agrupat sectorials per afinitat, per cercar així una millor acumulació de recursos.

COMISSIÓ ESTRUCTURES DE PAÍS

Introducció

Durant el segon semestre de 2025, la Comissió d’Estructures de País (CEP) ha consolidat la seva transició d’un òrgan de debat a un motor d’acció directa i generació de relat estratègic. Durant aquest període, s’ha posat l’accent en la interconnexió entre la recerca acadèmica, la sobirania lingüística, la sostenibilitat econòmica i la preparació per a un embat basat en la lluita no-violenta i el desbordament institucional.

Objectius assolits en el període

L’activitat s’ha centrat en eixos que redefineixen el paper de l’ANC en la construcció de la sobirania:

1. Operativitat Territorial: Evolució cap a la creació de grups d’intervenció comarcals autònoms que identifiquin problemes i solucions des del territori.

2. Relat d’Embat Final: Superació de les hipòtesis fallides del 2017 per construir un nou relat mobilitzador que assumeixi la confrontació necessària amb l’Estat.

3. Llengua com a Estructura de País: Pas del victimisme a l’ofensiva, tractant la llengua no només com a cultura, sinó com una eina de pressió institucional i cohesió social.

4. Formació en Resistència Civil: Inici del desplegament pràctic de la defensa popular noviolenta.

Activitat dels grups de treball (juny - desembre 2025)

Llengua i Sectorial de Cultura

• Estratègia d’Acció: S’ha aprovat una Proposta de Resolució (PdR) per canviar la mentalitat de les bases cap a la denúncia activa i la confrontació davant les discriminacions.

• Accions Directes: Es proposen campanyes de pressió en establiments (com l’ocupació pacífica de restaurants per reclamar cartes en català) i la reactivació de la sectorial sota el nom “Cultura i Llengua”.

• Conflicte de Sixena: S’ha elaborat un manifest polític sobre el patrimoni espoliat, denunciant la falta de condicions de conservació a Sixena i el valor estratègic d’aquestes peces.

Economia i habitatge

• Nous Paradigmes: Treball en documents sobre decreixement, consum i immigració sota la coordinació d’Antoni Soy.

• Habitatge: S’ha identificat la falta de sobirania com el principal impediment per a l’habitatge públic, acordant xerrades territorials per explicar aquests impactes.

Ensenyament i recerca

• Proposta de Model: Elaboració d’un document que demana elevar la inversió en recerca al 2% del PIB i vincular la investigació als interessos socials catalans.

• Llengua a la Universitat: L’objectiu primordial és garantir el català en la docència i la divulgació científica.

Lluita i autodefensa no-violenta

• Desplegament: Formalització del treball amb Martí Olivella per crear xarxes territorials de formadors en defensa civil no-violenta.

• Alternativa a l’Exèrcit: Debat sobre un futur estat sense exèrcit basat en la defensa popular.

Relat

• Anàlisi Crítica: El grup ha iniciat una revisió profunda de l’1-O, assenyalant la falta de “Pla B”, la dependència excessiva de polítics no independentistes i la necessitat d’una Autoritat Nacional Catalana.

• Coordinació: Amb l’objectiu principal per unificar els “microrelats” en una estratègia de país cohesionada.

Metodologia i evolució

S’han celebrat tres reunions plenàries (19 de juliol, 11 d’octubre i 29 de novembre) a la seu de Marina. La metodologia ha evolucionat cap a la validació de documents per part de les bases i el Secretariat Nacional per a la seva posterior aplicació territorial.

Fases desplegament futures

• Consolidació (gener 2026): Recollida de comentaris dels coordinadors dels grups de treball sobre els documents de recerca i relat per tal d’endreçar-los i decidir els passos a seguir.

• Acció Territorial: Presentació de les Propostes de Resolució (PdR) de llengua i de lluita no-violenta a les assemblees de base per iniciar campanyes d’insubmissió i pressió. L’objectiu és que les assemblees territorials liderin les propostes i ajudin a crear grups d’intervenció comarcals autònoms.

Conclusió

La Comissió d’Estructures de País continua treballant per ser un actor fonamental en la transformació de Catalunya, apostant per una sobirania material arrelada al territori i una capacitat real de resistència civil.

CRONOLOGIA

Maig 2025

01/05/15 Donem suport a la concentració de la sectorial de Treballadors davant de la seu de Foment del Treball.

11/05/25 Rebem amb estelades el Barça Madrid que es juga a l’Estadi Lluís Companys.

12/05/25 La Comissió d’Internacional de l’Assemblea assisteix “Reimaginant l’autodeterminació”, juntament amb desenes de nacions i pobles sense estat.

12/05/25 El president i el coordinador d’estratègia i discurs es reuneixen amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua.

13/05/25 El president i el coordinador d’incidència política es reuneixen amb Lluc Salellas, alcalde de Girona.

14/05/25 Ens posicionem en contra del Pacte Nacional per la Llengua.

17/05/25 El president Lluís Llach assisteix a la presentació del nou govern del Consell de la República.

19/05/25 El president i el coordinador d’estructures de país acompanyen Blanca Serra a declarar contra les tortures franquistes que va patir a la comissaria de Via Laietana.

20/05/25 Ens adherim a la demanda contra Espanya davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a favor del debat lliure.

22/05/25 Presentem un recurs contra l’amnistia als agents investigats per violència policial del Primer d’Octubre.

25/05/25 El president fa una conferència a Sardenya per compartir experiències amb els independentistes sards.

26/05/25 Anunciem que hem recaptat i donarem 26.000 € a La Bressola.

29/05/25 Comunicat en defensa del català a Europa.

Juny 2025

02/06/25 A la reunió de l’OSCE, denunciem la manca de protecció i discriminació lingüística de l’Estat espanyol cap a les minories nacionals.

06/06/25 – 08/06/25 Omplim d’estelades la Volta Femenina a Catalunya.

06/06/25 Critiquem en un comunicat la Conferència de Presidents a Barcelona, “una escenificació de submissió institucional”.

07/06/25 Assistim a Euskal Herria a la manifestació de Gure Esku pel dret a decidir.

11/06/25 Presentem un recurs de cassació contra els policies repressors de l’1-O, a qui se’ls ha atorgat l’amnistia.

13/06/25 Assistim a l’Assemblea General Ordinària de l’AMI.

19/06/25 Debat sobre el canvi d’estatuts de l’AGO.

21/06/25 Es reactiva la Confederació d’Entitats Sobiranistes, amb Decidim i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

21/06/25 En el marc de la reactivació de la Confederació, impulsem la campanya “70.290 km., una sola llengua”

23/06/25 Protestem a Montserrat, tallant la carretera, per intentar impedir l’arribada del rei Felip VI i la trobada amb l’Abat de Montserrat. La concentració és rebuda amb càrregues per part dels Mossos.

23/06/25 Protestem a Badia del Vallès contra l’arribada del rei Felip VI, per celebrar els 50 anys de la creació de la població.

25/06/25 – 30/06/25 – Celebrem la XIII AGO, en format telemàtic.

27/06/25 – Impulsem la campanya “La independència és urgent”.

Juliol 2025

01/07/25 S’aprova el canvi d’Estatuts i RRI amb un suport del 73% i el 75% respectivament.

01/07/25 El president i la coordinadora de comunicació es reuneixen amb Junts, ERC i la CUP al Parlament per denunciar la repressió discriminada a la concentració del 23 de juny a Montserrat.

06/07/25 Acte polític “La independència és urgent” de presentació dels resultats de la XIII AGO.

06/07/25 Presentem la samarreta i el lema de la Diada: “Més motius que mai. Independència”.

17/07/25 Roda de premsa de presentació de la Diada, amb Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, el CIEMEN i la Intersindical.

18/07/25 Reclamem, a partir de la sectorial de Llengua i Cultura i la d’Immigració, la retirada de subvencions públiques a l’obra catalanòfoba “Sin papeles”.

23/07/25 Protesta a Plaça Sant Jaume contra la celebració al Liceu dels premis Princesa de Girona.

28/07/25 Protesta davant del MNAC en defensa de les pintures de Sixena.

Agost 2025

01/08/25 Ponts per la independència, a una desena de ponts de Catalunya.

02/08/25 La SN Conxita Bosch assisteix, en nom de l’Assemblea, a les Jornades Internacionals de Còrsega, trobada de pobles d’arreu del món que lluiten pel dret a l’autodeterminació i independència.

08/08/25 Comunicat: Un any de presidència de Salvador Illa, un any d’espanyolització.

17/08/25 Ens adherim i participem en la convocatòria de 17-A Exigim responsabilitats, per reclamar saber qui hi ha darrere dels atemptats del 17 d’agost de 2017.

27-29/08/25 Omplim d’estelades les etapes en terres catalanes de La Vuelta.

31/08/25 Ponts per la independència, a una desena de ponts de Catalunya.

Setembre

2025

10/09/25 Roda de premsa amb Plataforma per la Llengua per protestar contra la sentència del TSJC imposant el 25% de català a l’escola.

10/09/25 Comunicat davant la sentència del TSJC contra el català, i animant a omplir els carrers aquest 11-S.

11/09/25 Ofrena floral al monument a Rafael Casanova.

11/09/25 Tractorada i motorada independentista cap a Barcelona, per la manifestació de l’11-S.

11/09/25 Columna juvenil fins a la manifestació de Barcelona.

11/09/25 Manifestació de l’11-S unitària a Barcelona, Girona i Tortosa.

23/09/25 Comunicat de suport amb els CDR represaliats pel cas 23-S, sis anys després que la Guàrdia Civil els anés a buscar a casa seva.

25/09/25 L’Assemblea assisteix i intervé al Consell de Drets Humans a l’ONU per denunciar els abusos de drets que pateix el poble català.

Octubre 2025

01/10/25 La vicepresidenta i el coordinador d’incidència política assisteixen a l’acte institucional de l’1-O, organitzat pel Consell de la República.

02/10/25 Ens reunim, juntament amb Òmnium Cultural, el CIEMEN i La Intersindical, amb la Comunitat Palestina de Catalunya, per animar a participar en la manifestació en defensa de Palestina del 4 d’octubre

03/10/25 “El compromís independentista de 3 Presidents”. Quim Torra (Catalunya), Josep Lluís Albinyana (País Valencià) i Cristòfol Soler (Illes Balears) es troben a Barcelona per parlar del present i el futur del nostre país.

04/10/25 Participem en la manifestació en defensa de Palestina

05/10/25 Manifestació juvenil en defensa de l’1-O

09/10/25 L’Assemblea participa en l’OSCE per denunciar les vulneracions de drets fonamentals per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política contra activistes i líders catalans.

11/10/25 Entitats de la Catalunya Nord comencen una marxa a peu fins al Parlament.

13/10/25 El president Lluís Llach participa en la roda de premsa de suport a la lluita de la pagesia contra la urbanització del Pla de Balasc.

15/10/25 Membres del Comitè Permanent fan l’ofrena floral en homenatge al president Lluís Companys, en el 85è aniversari de la seva mort.

20/10/25 L’Assemblea publica un comunicat denunciant la censura i la desnacionalització de TV3.

25/10/25 Fem llum a la independència. Il·luminem les muntanyes i turons dels pobles de Catalunya reivindicant la proclamació de la República Catalana.

26/10/25 En un acte a Urquinaona, rebem la columna de la Catalunya Nord i reivindiquem les protestes postsentència, sis anys després.

29/10/25 L’Assemblea celebra a l’Ateneu Barcelonès el Simposi Internacional “L’independentisme català en el nou context global”, amb ponents de renom de Catalunya i internacionals.

Novembre 2025

31/10/25 i 1/11/25 L’Assemblea és present, en una paradeta i venent estelades, al festival Cabró Rock, de 30.000 assistents.

8/11/25 Membres del Secretariat Nacional assisteixen a Perpinyà a la manifestació per la Diada de la Catalunya Nord.

18/11/25 L’Assemblea promociona i és present al partit solidari de les seleccions de futbol de Catalunya i Palestina. Hi desplega també tres estelades gegants.

23/11/25 L’Assemblea celebra a Cardedeu el Consell d’Assemblees de Base, on les Assemblees Territorials reforcen vincles, debaten estratègies i proposen noves línies de treball.

27/11/25 Una delegació de l’Assemblea participa en el Fòrum de l’ONU sobre Qüestions de les Minories.

Desembre 2025

1/12/25 El CNI reconeix haver espiat els expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.

2/12/25 L’Assemblea assisteix a la presentació a Barcelona del Correllengua Agermanat

3/12/25 L’Assemblea publica un comunicat de denúncia del Cas DGAIA i les males praxis de les

nostres institucions autonòmiques.

4/12/25 La Confederació d’Entitats Sobiranistes (Assemblea, Decidim i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca) publica un nou informe, amb vídeo infogràfic inclòs, sobre l’enorme desigualtat en les licitacions públiques estatals.

6/12/25 Coincidint amb el dia de la Constitució espanyola, l’Assemblea celebra un acte de jurament de les Constitucions Catalanes, de més de set-cents anys d’història, al fossar de les Moreres.

9/12/25 L’Assemblea assisteix a la presentació de la campanya “Municipis per la llengua”, a càrrec de l’AMI.

15/12/25 L’Assemblea organitza una concentració a l’Hospitalet contra la visita del Rei.

20/12/25 Membres del Secretariat Nacional assisteixen a Sils a la presentació de l’Assemblea de Joves de Catalunya.

25/12/25 Membres del Secretariat Nacional fan l’ofrena floral a la tomba del president Macià, noranta-dos anys després de la seva mort.

29/12/25 El president Llach envia una carta als socis de l’Assemblea.

30/12/25 Membres del Comitè Permanent assisteixen a la manifestació per la Diada de Mallorca, en suport a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.