Page 1


+

INFORMACIÓ ADDICIONAL

GEOLOCALITZACIONS

BIBLIOGRAFIA

GALERIES D’IMATGES

ÍNDEX DEL CAPÍTOL

S'hi pot accedir des de qualsevol punt del llibre pessigant el centre de la pantalla

PASSAR CAPÍTOL O PÀGINA

PÀGINES CAPÍTOLS


INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE PATRIMONI CULTURAL

Si fem un recorregut al llarg del temps, veurem com la idea de patrimoni cultural ha anat evolucionant junt amb la dinàmica social. Amb la revolució industrial l'interès per al patrimoni cultural va prenent cos, d'alguna manera com a reacció davant els efectes sobre el llegat produïts pels forts canvis socioeconòmics. El concepte de patrimoni s'entendrà però lligat únicament a la singularitat del monument en qüestió, com un bé que s’ha de conservar i protegir pels seus valors històrics i artístics davant de la transformació. En el segle XIX, les iniciatives que es duen a terme, al mateix temps que preserven el bé patrimonial, l'aïllen i el descontextualitzen, ja que tan sols es valora la peça i no es té en compte el seu entorn. Un primer pas cap a una visió més àmplia del patrimoni,

serà la Carta

d'Atenes de 1931. A casa nostra en tenim un magnífic exemple d'aquest moment, quan l'any 1931, el govern de la II República va declarar el monestir de Sant Llorenç del Munt monument nacional, atesos els seus valors arquitectònics, i en el Regional planing elaborat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí el 1932, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, es preveia ja la creació del Parc de Sant Llorenç (LÓPEZ/SUAU 2004).

3


Hem de tenir en compte que en el conjunt de l'estat i en el

redacten, que serveixen per evitar la desaparició de les

mateix acte administratiu es van declarar 731 monuments,

peces incloses però que no inclouen plans d’actuació ni

mai a la història d'aquest país s'havia endegat un

polítiques de gestió.

reconeixement similar i mai més s'ha tornat a dur a terme una operació d'aquestes dimensions.

La Carta Internacional per a la Gestió del Patrimoni Arqueològic (ICOMOS, 1990) reconeix que el patrimoni

Amb la carta de Venècia de 1962, i sobretot en la 17a

arqueològic és una riquesa cultural fràgil, no renovable, i la

Conferència General de la UNESCO celebrada a París

seva protecció ha d'incorporar-se a les polítiques de

l'octubre de 1972, es reconeix l'obligació per part de

planificació. Per una banda s’ha ampliat el concepte, fins a

l'administració d'identificar, protegir, conservar, rehabilitar i

ser considerat patrimoni arqueològic tot allò que és

transmetre a les generacions futures el patrimoni cultural i

susceptible d’ésser estudiat amb aquesta metodologia. Per

natural situat en la seva demarcació. S'avança cap a una

altra banda també s’amplien les àrees de valor arqueològic

visió més complexa, en què la integració de la peça

a catalogar. Així, es prenen en consideració les zones on hi

patrimonial en el seu territori es comença a tenir en compte.

ha expectativa de troballes, sigui per indicis superficials o

Neix d'alguna manera la necessitat d'incorporar la protecció

per la configuració geològica del terreny. A més,

del patrimoni en la planificació urbana.

l’arqueologia com a mètode d’anàlisi s’aplica a l’arquitectura

L'efervescència social dels anys setanta fa que a molts municipis catalans es produeixin moviments ciutadans per a

de totes les èpoques i es converteix en suport imprescindible de l’anàlisi patrimonial.

la reivindicació i defensa del patrimoni. Es pretén en molts

Una fita important pel nostre país és l'aprovació l'any 1993

casos la salvaguarda d’edificis concrets amenaçats

de la Llei del Patrimoni Cultural Català.

d’enderroc. A principis dels anys vuitanta, es fan els primers catàlegs i es redacten Plans Especials de Protecció de Patrimoni. Són plans defensius fruit del moment en què es

Avui considerem patrimoni nombroses expressions que s'emmarquen en l'acció cultural, des de l'arquitectura 4


industrial, els conjunts arquitectònics, les peces menors de l’arquitectura rural, el patrimoni arqueològic, el patrimoni documental, i moltes altres. Per concloure podem dir que l'evolució del concepte de patrimoni ens ha portat més enllà de la salvaguarda d’edificis concrets, fins a una visió més integral, on es parla de paisatge i de qualitat de vida. El patrimoni és en l'actualitat un factor de dinamització social i econòmica reconegut per bona part de la societat. L'any 2013 el centre català de la UNESCO considera el patrimoni cultural, material i inmaterial, l'expressió de la diversitat cultural que alhora proporciona sentit i continuïtat en relació amb les generacions precedents. Però el patrimoni és vulnerable, per això cal vetllar pel seu estudi, per la seva protecció i per la seva difusió.

5


ELS PRIMERS POBLADORS 7


< Fotografia: Xavier Font, 2004

Abans de Matadepera Els primers pobladors

8


Fotografia: Xavier Font, 2005 >

No tenim dades suficients per afirmar que les comunitats paleolítiques, eminentment caçadores recol·lectores, habitessin aquesta zona, és a partir del Neolític que es fa palesa la presència d'assentaments humans +. Serà durant el Neolític quan apareixen les primeres construccions a l’aire lliure. En tenim però únicament testimoni arqueològic en les coves i abrics de Sant Llorenç del Munt: Cova del Frare, Cova de les Ànimes, on també s’hi documenten troballes del període del Bronze, junt amb la Cova Negra + i la Cova dels Ossos +. Els avenços de l'Edat del Ferro, donaran pas a una eclosió en les estructures econòmiques i d'organització social, produint-se un primer desenvolupament protourbà al país. A Matadepera, fins al moment, s’han identificat troballes esporàdiques de material ceràmic corresponent a la fase final d’aquest període, tant al cim del Turó de Sant Joan + com al de La Mola +. La darrera etapa del món ibèric es tanca amb la romanització, un procés que en els espais rurals significarà l’establiment de centres de producció agrària, villae, com la del Serrat del Perrotet, probablement també a la Barata + i la vil·la de Can Solà del Racó, que perdura fins al Baix 9


Fotografia: Xavier Font, 2005 >

Imperi.

S'incrementa l’explotació sistemàtica dels recursos

naturals, afavorint un major intercanvi comercial que es traduirà en el desenvolupament de formes socials més complexes. L’inici del procés de feudalització representà d'alguna manera l’adaptació de les estructures existents del món romà tardà a un nou sistema productiu i sobretot de relació de la propietat. Podríem parlar, en aquest sentit, d’una certa pervivència d’aquells establiments rurals fins ben entrada l’Alta Edat Mitjana, testimoniats en les necròpolis dels Òbits + , Can Robert +, i del mateix Can Solà del Racó. El factor de creixement i consolidació del feudalisme, més significatiu a partir d’aquest moment, serà la donació al monestir de Sant Llorenç del Munt dels diferents alous de Matadepera, iniciat l’any 1013 pel comte de Barcelona, Ramon Borrell I. 10


COVA DE LES ÀNIMES 11


Fotografia: Núria Juan-Muns, 2005

Abans de Matadepera Cova de les Ànimes Datació: Neolític

12


Cavitat situada en ple Parc Natural de Sant Llorenç del

La presència de remocions de la sedimentació fruit de

Munt, a l'est de la Mola, entre el camí de la font del Saüc i el

treballs de furtius, va desaconsellar l’anàlisi polínica i de

de la font Soleia. Presenta un recorregut de 140 metres i

C14. En l'actualitat els materials arqueològics de la Cova de

diverses entrades. La cova de les Ànimes és documentada

les Ànimes són dipositats en el Museu d'Arqueologia de

des de finals del segle XIX, a partir de les referències de

Catalunya i en el Museu d'Història de Sabadell.

Palet i Barba. La campanya d'excavació realitzada l'any 1971 va aportar material arqueològic format quasi exclusivament per les 4106 contes de penjoll per a ornamentació personal, rodelles de cardium (petxines) de diferents tipologies, dipositades a l'inici de l'estrat inferior. Es localitzaren 19 contes de tipus inèdit fins al moment, que passaren a denominar-se Ànimes. Els fragments de ceràmica cardial -decorada amb impressions realitzades també amb les vores de les petxines- no són molt nombrosos, però juntament amb restes de fauna, el conjunt del material arqueològic és datat per tipologia en el Neolític Antic. Les troballes ens indiquen una activitat d'intercanvi prou significativa entre els diferents assentaments de la costa i de l'interior.

Fotografia: Núria Juan-Muns, 2005

13


COVA DEL FRARE 14


Fotografia: Xavier Font, 1997

Abans de Matadepera Cova del Frare Dataci贸: Neol铆tic - Bronze

15


La Cova del Frare està situada sobre Can Pobla, a 960

Dels treballs efectuats en destaca la datació de C14, les

metres d'altura, en el parc natural de Sant Llorenç del Munt.

anàlisis antropològiques, antracològiques, palinològiques i

La cavitat va ser formada per processos càrstics en els

granulomètriques dels sediments, que han aportat dades

conglomerats terciaris. Presenta tres boques d'accés i un

des de la visió multidisciplinar de la recerca científica

recorregut de 70 metres, vestíbul i corredor.

sistemàtica.

La primera prospecció arqueològica coneguda la va realitzar

GALERIA

Palet i Barba l'any 1896. Martí Jusmet amb col·laboració amb el Museu d’Història de Sabadell va dirigir un sondeig l'any 1970. Les campanyes d'excavació sistemàtica dutes a terme per Araceli Martín, de 1977 a 1986, hi diferencien cinc nivells estratigràfics. El més antic correspon a la utilització com habitació del Neolític Antic, Epicardial i Cardial. El quart nivell correspon a una utilització sepulcral secundària i col·lectiva del Neolític Final, on hi destaca la documentació de pràctiques rituals detectades en peces dentàries. El tercer nivell presenta restes de l'horitzó Calcolític que correspon a una ocupació habitacional esporàdica. El segon nivell equival a un moment residual d'utilització datat en l'Edat del Bronze. El primer nivell, superficial, mostra un contingut

Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, 1982. AMMAT, R231, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

remogut i aporta des de testimonis actuals fins a ceràmica ibèrica i romana. 16


CAN SOLÀ DEL RACÓ 17


Fotografia: Xavier Font, 2004

Abans de Matadepera Can Solà del Racó (Vil·la Romana) Datació: Romanització

https://www.google.es/maps/ms? msid=209985350141411035887.0

18


Al sud de la masia de Can Solà del Racó, al peu del turó del

Les diferents excavacions arqueològiques efectuades en el

Pujol, s’hi localitzà material arqueològic romà el qual va

jaciment romà daten la necròpolis com a baix imperial, si bé

permetre identificar el jaciment (Font/Juan-Muns, 1981,

la cronologia del conjunt podria tenir un origen anterior alt

1988).

imperial, que no s'ha confirmat per ara, arribant fins a un

Les excavacions

arqueològiques posteriors, realitzades a

partir de 1991 fins a 2006, documenten tres punts d’interès (Barrasetas/García, 1997): l’àrea d’una primera necròpolis, amb tombes orientades est-oest, una segona necròpolis formada per enterraments amb lloses, tegulae i àmfores (Dressel 27 A/ Key XXV B). L'estudi antropològic de les tombes excavades ha aportat interessants dades sobre les característiques de la població, sexe, edat, i el ritus funerari entre d'altres (Alesan et al. 1998). La tercera zona d’habitació presenta estructures amb una

moment de l'alta edat mitjana. Aquest jaciment aporta nombroses dades d’interès històric com a model d’assentament agrari, en unes condicions poc freqüents en el món romà. El coneixement del procés de romanització d’aquest extrem nord del Vallès Occidental, facilita la comprensió de la pervivència de certs models en els posteriors assentaments medievals, moderns i contemporanis. El jaciment de la vil·la romana és declarat espai de protecció arqueològica (EPA- R 9/11/1994).

extensió de 800 m2, pendent de completar-ne l'excavació, amb restes de possibles termes i altres elements que l'envolten com forns, forns ceràmics, lacus (dipòsits), conduccions subterrànies d'aigua, estructures relacionades amb la producció vitícola i sitges, elements tots ells en estudi.

19


LA

VIL路LA ROMANA DEL SERRAT D'EN PERROTET 20


Fotografia: Xavier Font, 2005

Abans de Matadepera La vil路la romana del Serrat d'en Perrotet Dataci贸: Romanitzaci贸

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358

21


El jaciment romà es localitza en la plana de la vessant meridional del Turó de Can Candi, molt proper a la carretera de Terrassa a Talamanca i en el límit sud-oest de Matadepera. En aquests camps, encara de conreu en l'actualitat, s'hi detectà en la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, nombrosos fragments de material ceràmic i de construcció. Aquesta concentració de restes és molt propera a les ruïnes d'una estructura de planta rectangular i de les feixes i marges de pedra seca que formen un interessant conjunt. El material documentat en el jaciment romà, correspon a nombrosos fragments d'àmfora Dressel 2-4, relacionada amb la producció i transport de vi, fragments de dolia, i un pondus o pesa de teler. Els materials de construcció són maons, tegulae (teules) i restes de paviment d'opus signinum. Destaca la quantitat de material amb excés de cocció i deformat, pel qual es planteja la hipòtesi de l'existència d'un forn de producció ceràmica. Una primera aproximació cronològica a les troballes les podrien situar en algun moment de l’Alt Imperial Romà, segles I i II dC. Una part del material arqueològic va ser a l'exposició “La història a recer del rocam”, a la sala del Parc Natural de Sant Llorenç en el Casal de Cultura de Matadepera. Actualment part d'aquests materials són al Museu d’Història de Terrassa. 22


ELS INICIS DE MATADEPERA 24


El naixement de Matadepera Els inicis de Matadepera

25


Amb la fi de l’Imperi Romà, i l’arribada de l’Alta Edat Mitjana,

projecció futura per dos motius: en primer lloc, per tractar-

s’entra en un període poc conegut del qual hi haurà

se d’una estructura de poder que, mitjançant contractes

evidències documentals a partir de les compres i dotacions

emfitèutics, promocionarà l’establiment de pagesos; en

de terres per part de diversos actors, en gran mesura

segon lloc, però no menys important, per la producció

adreçades a fundar un monestir al cim de La Mola.

documental del propi monestir, que permet recuperar el

Documents com els que formen el Diplomatari de Sant

coneixement històric d’un llarg període, fins al segle XVII,

Llorenç del Munt, conservat, en part i a causa de la seva

avui dia encara poc estudiat.

dispersió, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

A més de l’església de Sant Joan, i la petita comunitat de

En primer lloc, cal destacar un pergamí amb data de 13 de

clergues o ermitans situada al cim de La Mola, no s’ha

maig de l’any 960 i que significa el primer document on

d’oblidar l’església de Sant Esteve de la Vall (també

trobem el nom de Matadepera. L’any 981, en un altre

coneguda com Gavallan o Vilanova de Sant Esteve), a

document, apareix Matadepera com a vila, o lloc, potser

l’actual Can Pobla. Trobem referències d’aquesta en

situat al voltant de l’església de Sant Joan. L’any 1087 es

l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç, document del segle

tracta Matadepera com a part del terme de Terrassa i,

X, i posteriorment al document del 10 d’agost del 1013. En

finalment, l’any 1124 ja es pot parlar d’una parròquia, la de

l’actualitat, sembla que es podria trobar sota la nova capella

Sant Joan, on se situarà la universitat (terme similar a

que el comte de Sant Llorenç va fer construir.

l’actual ajuntament). L’any 1013, els comtes de Barcelona, i el canonge Langobard, doten al futur monestir de Sant Llorenç del Munt de l’alou de Matadepera, a més d’altres terres. Aquest fet, el motiu del qual seria fundar el monestir (consagrat l’any 1064), té una importància cabdal per Matadepera i la seva 26


Els Òbits

St. Llorenç del Munt

Can Bofí Can Pèlacs

La Barata Can Garrigosa

Can Pobla

Can Robert

Can Torres Can Ferreres de Dalt i de Baix Mas Cellers

Can Solà de Pla Can Solà del Racó

Can Roure, La Mateta, St. Joan Can Torrella de Baix

Can Gorina

Can Vinyers

27


EL MONESTIR DE SANT LLORENÇ DEL MUNT 28


ohDigital, 2013

El naixement de Matadepera El Monestir de Sant Lloren莽 del Munt Dataci贸: Segle XI

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5937b8281b3bee

29


Gràcies a les campanyes arqueològiques encetades els

Amb dos documents (973 i 985), els comtes de Barcelona,

anys 1988, 1990 i 1997, s’han pogut constatar vestigis de

Ramon Borrell i Ermessenda, es desprenen d’un seguit de

l’ocupació ibèrica de La Mola durant els segles II i I aC.

terres a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, i les

Entre les restes d'aquesta època destaquen una

edificacions eclesiàstiques situades al cim de La Mola

canalització, on es van trobar fragments de ceràmica

passen a mans d’aquest monestir. Però Sant Cugat mai

ibèrica; un fragment de ceràmica campaniana A; i també les

arriba a fundar monestir a Sant Llorenç del Munt. Així

restes d’un mur d’aquesta mateixa fase. Igualment, consten

doncs, la coneguda llegenda dels monjos de Sant Cugat

testimonis de l’època romana del segle I dC, com un

del Vallès que pujaren fins a La Mola sense creuar cap riu o

fragment de ceràmica terra sigil·lada hispànica, tegulae

riera, per tal de fundar el monestir, no deixa de ser una

(teules). La fase romana perduraria com a mínim fins ben

llegenda (tot i que dóna nom al conegut Camí dels Monjos).

entrat el segle III, tal com testimonia la troballa d'una moneda de l'emperador Gal·liè (253-268). Els arqueòlegs Albert López i Laura Suau, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, plantegen que, hipotèticament, hauria pogut existir a La Mola un lloc de guaita, o un edifici religiós, seguint la hipòtesi iniciada per Miquel Tarradell.

El 18 de maig de l’any 1013, els comtes de Barcelona recuperen les terres de mans del monestir de Sant Cugat del Vallès, amb la intenció de dotar al futur monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt de les possessions necessàries per tal de fundar-se, i perviure. Ramon Borrell, la comtessa Ermessenda i el canonge Langobard (aquest últim com a patrocinador del monestir) signen per el 10

A inicis del segle X ja es documenta presència religiosa al

d’agost de 1013 un document de donació + que atorga

cim de La Mola. Els pergamins del Diplomatari de Sant

independència a la comunitat de religiosos i els dota de

Llorenç del Munt ens parlen d’una domus eclesiàstica

terres. Aquesta data s’ha pres com a motiu del Mil·lenari de

formada per tres ermites o capelles: les de Sant Llorenç,

la població de Matadepera. La consagració del monestir,

Sant Miquel i Santa Maria. Es creu que hi residia una petita

però, serà l’any 1064.

comunitat de monjos o ermitans, que no es pot datar amb seguretat però seria anterior al segle X. 30


Fotògraf: Miquel Ballbé, 1955. AMMAT, R488, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

31


Cronologia del monestir S. VI a VIII 
 Hi residia una petita comunitat que devia seguir alguna regla monàstica d’època visigòtica. S. X 
 Ja existia una església a Sant Llorenç del Munt, a més de la d’Esteve de la Vall a la futura Can Pobla. 958 i 973 
 Donacions de terres per part dels comtes de Barcelona per tal de dotar al futur monestir de possessions. 975 
 Ramon Borrell fa donació d’aquestes terres al monestir de Sant Cugat. 981 
 En aquets moment podem parlar de Matadepea com un petit nucli de població, del qual no se’n tenen, per ara, testimonis arueològigcs. 18/05/1013 


10/08/1013 
 Permuta amb el monestir de Sant Cugat i donació de terres al monestir de Sant Llorenç del Munt, que significa la independència temporal d’aquest monestir benedictí. 1064 
 Es consagra el monestir. 1099 El monestir se supeditarà definitivament a Sant Cugat. S. XV
 Decadència del monestir. 1608 Mor l’últim abat, Francesc Olivó d’Alvèrnia. 1786 Francisco de Zamora, magistrat castellà, documenta els seus viatges i visita el monestir, abandonat i pràcticament en runes.

Ramon Borrell recupera les terres donades a Sant Cugat. 32


Fotògraf: Foto Mas, 1913. AMMAT, R699, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

1804


Al llarg de l’edat mitjana i bona part de l’època moderna, el

S’abandona definitivament. L’últim monjo marxa.

monestir exercirà les funcions de senyor feudal sobre

1868 
 S’inicien treballs de restauració del monestir per part d’Antoni Vergés.

Matadepera, conjuntament amb la casa comtal de Barcelona i posteriors monarques. La parròquia de Sant Joan de Matadepera, i l’ajuntament (el que aleshores es coneixia com a universitat), havien de comptar amb el

24/06/1870 


consentiment de l’abat per a qualsevol actuació que es

Inauguració del nou temple.

considerés de rellevància. Aquest domini senyorial del

1876 
 Acte del Ple Municipal on es demana es faci fora l’eremita Lluis Canals. 1931 
 Declarat Monument Històric Artístic Nacional.

monestir marca gran part d’aquests mil anys d’història de Matadepera, fins que al segle XVII el monestir és abandonat. Del conjunt inicial sols se n'ha conservat l’església, una galilea adossada al mur sud, amb volta de quart de cercle i la torre del campanar inacabada. La resta d’edificacions del complex han desaparegut. L’església és de planta de creu,

1948-50


però hi predomina la impressió basilical amb tres naus en

Restauració per convertir-lo en hostal i refugi.

forma de canó, que arrenquen directament del mur sense

1972
 S’aprova la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. 1986 - 2000 
 Intervencions arqueològiques i de consolidació/restauració

arcs torals ni impostes. Es recolza pràcticament sobre la roca que forma la base del paviment. Tot i ser anterior en el temps, la festa de Sant Llorenç es considera restaurada l’any 1973, gràcies a mossèn Manel Ametller i als membres de la futura Unió Excursionista de Matadepera. Consistia en una missa, una processó amb el 33


Sant per l’entorn del monestir cantant els goigs en honor seu, i un final de festa amb coca i vi bo. No oblidem pas la Festa del Most, que va perdurar des del segle XVIII fins a la primera meitat del XX. Es tractava d’una celebració derivada de la vinya i la producció del vi, que se celebrava a finals de setembre, principis d’octubre, coincidint amb el final de la verema + . GALERIA

Fotògraf: Miquel Ballbé, 1980. AMMAT, R516, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

34


ohDigital, 2013

35


ERMITA DE SANT JOAN 36


Fotografia: Xavier Font, 2003

El naixement de Matadepera Ermita de Sant Joan Dataci贸: Segle XI

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e59c6bb093e1f26&

37


Fotografia: Xavier Font, 2003

Entre l’any 1997 i el 1998 es realitzen un seguit d’obres de restauració de l’església de Sant Joan de Matadepera, situada a Can Roure, en part gràcies a un grup de persones que, sota la denominació de “Matadepera ens mou!”, defensen la necessitat de restaurar l’antiga parròquia. Les excavacions arqueològiques prèvies a les obres permeten documentar, en part, la cronologia de l’edifici. Es troben dues tombes i una sitja del segle XI, tot i que la major part de l’edifici existent pertany al segle XVI.

GALERIA

Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, 1973. AMMAT, R248, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada. 38


Gràcies als documents que es conserven als arxius

A la part nord-est de l’església de Sant Joan hi ha el

corresponents, podem acotar amb més precisió aquesta

cementiri. Arran de camí, davant la porta del cementiri, s’hi

cronologia. Al testament de Langobard (canonge de la seu

troben algunes restes de paret del que havia estat la casa

de Barcelona) de l’any 1020 consta que aquest va fer

del comú. En aquest edific i ja desaparegut, trobem els inicis

construir l’església de Sant Joan. És per aquest motiu que,

del govern municipal, en forma de l’anomenada universitat,

tot i sense una data concreta, podem establir que la

col·lectiu d’habitants amb certa representació i privilegis que

construcció s’hauria fet entre l’any 1013 (any en què els

es reunien en consell en aquell indret. La casa del comú,

comtes de Barcelona declaren Langobard patrocinador del

segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a

futur monestir de Sant Llorenç del Munt) i el 1020. Sí que

causa del seu estat ruïnós, va ser derruïda i reutilitzats els

existeix, per altra part, un document de l’any 1124 on ja es

seus materials per a la nova església construïda al centre del

parla de parròquia. A partir d’aquest moment, Sant Joan

poble.

serà la parròquia de Matadepera fins que el 1881 el rector marxarà a la nova església construïda al centre del poble, després d’un llarg conflicte entre els dos centres religiosos. L’ermita de Sant Joan està composta d’una planta rectangular amb una sola nau, a la qual es va annexar un altar al lateral de migdia. A continuació de l’altar trobem el campanar de planta quadrada, construït el segle XVI. El portal d’accés, segons Mn. Sallent (1897), ha sofert diversos canvis d’ubicació. Actualment es tracta d’una porta d’accés amb una llinda plana de pedra, decorada amb l’escut parroquial i una data, 1599. Fotografia: Xavier Font, 2003

39


ERMITA DE SANTA AGNÈS 40


Fotografia: Xavier Font, 2004

El naixement de Matadepera Ermita de Santa Agn猫s Dataci贸: Segle XIV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b3d9c8c27c555b6

41


Els primers documents que proporcionen referència

anys. Aquests semblen que serien alguns dels motius pels

cronològica de la capella pertanyen al segle XIV. El conjunt

quals es va resoldre suprimir i demolir l’ermita l’any 1774,

va ser modificat i ampliat amb l'habitacle de tres nivells,

segons diu aquest conveni, considerant els actes que se

alhora que es tanca el recinte en el segle XVI per impuls de

celebraven com profans i abusius. L'abandó definitiu es

l'abat de Sant Llorenç, Pere de Sant Joan. La llinda d'accés

data a principis del segle XIX.

al recinte conservava fins fa pocs anys l'escut amb la representació de la graella de Sant Llorenç i la data de 1595. Per ara manca un major coneixement i estudi de la relació que Santa Agnès tingué amb el monestir de Sant Llorenç

El conjunt de balmes obrades de Santa Agnès és situat en la canal que li dóna nom, sota la Cova del Drac, al nord de la Mola. El recinte conserva, en mal estat, la tanca exterior, GALERIA

del Munt. Les hipòtesis en referència a la seva creació són diverses: hi ha autors que parlen de la presència de deodonades no vinculades a cap ordre concreta, mentre d’altres creuen que es tractaria d’un cenobi de monges benedictines. Sí que ha restat documentat el pas de penitents que hi viurien com a ermitans, entre els quals destaca el beat Bonaventura Grau. Gràcies a la transcripció feta per Joan Antoni-Ferran l’any 2011 d’un conveni de 1810, conservat a l’Arxiu Històric de Sabadell, tenim notícies de que l’església i ermita de Santa Agnès era molt visitada per dos motius: la font natural que

Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, 1987. AMMAT, R519, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

es trobava al seu interior i una fira que se celebrava tots els 42


Fotografia: Xavier Font, 2004

on hi destaca la portalada amb llinda d'arc pla. L'ermita d'una sola nau i planta rectangular, ĂŠs ubicada transversalment a mig cos de la balma principal. Presenta volta lleugerament apuntada i arcs torals.

En

l'espai que correspondria per funcionalitat a l'absis, hi podem veure uns grans blocs de pedra possiblement relacionats amb l'existència d'un altar, i un molt estret corredor excavat en la roca. S'han conservat unes curioses piques naturals relacionades amb la font de la mateixa cavitat on s'ubica la capella. En la paret nord-est podem veure encara les ruïnes d'un edifici annex presumiblement de tres plantes.

43


ELS テ達ITS 44


Fotografia: Xavier Font, 2005

El naixement de Matadepera Els Òbits Datació: Medieval

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f69eea84270f2c498&

45


El conjunt de balmes dels Òbits són situades al nord de la

de qualsevol altre mas: una xemeneia, corral, forn de pa. El

carena de la Mola, al límit entre els termes municipals de

mas produïa principalment blat i patates en les escasses

Matadepera, Sant Llorenç Savall i Mura.

feixes que hi ha davant les balmes.

La balma principal és obrada i presentava planta baixa i pis. Els primers documents que parlen dels Olbis cal situar-los al segle XIV, segons les referències bibliogràfiques d'Anton Vergés i Mirassó de l'any 1871. Aquest autor fa una

Els Òbits han estat objecte de llegendes de les quals en destacarem la que explica que s'hi va trobar a l'interior de la cova situada al nord, una màquina d'encunyar moneda falsa, d'aquí que la cavitat rep el nom de Cau de la Moneda.

transcripció del recull Speculo de Sant Llorenç del Munt en

S'abandonen definitivament com a habitatge ben entrat el

què diu: "en 5 de calendas de juny de l'any 1311, en unió

segle XIX, sembla que després de ser incendiat durant la

de D. Francesch, Sor. Del castell de Pera, declará que la

tercera guerra carlina. En l'actualitat està molt malmesa i

roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en

s'observa només un tram de la paret de tancament de la

propietat del monastir, y lo honor que es de jus la roca en la

façana junt amb un petit ràfec que es recolza en la roca.

qual baixa l'aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo succesiu á ús comú del monastir (homes y animals), y també dels de dit castell". D'aquest document es pot interpretar que la balma en

L'any 1948 J. Maluquer i Serra Ràfols realitzaren una campanya d'excavació en la zona exterior del conjunt. Hi trobaren quatre sepultures. +

aquell moment no era encara obrada (Ferrando, 1983). No en tenim data de construcció, per ara. En la segona meitat del segle XVIII els Òbits consta en el cens de masies de Matadepera com la número 7. El mateix autor, A. Ferrando ens descriu el que serien els espais típics 46


Fotografia: Xavier Font, 2005

47


EL POBLAMENT DISPERS EN MASIES 48


Fotografia: Albert Bell贸s, [1940-50]. AMMAT, R164, Col路lecci贸 Bell贸s

El naixement de Matadepera El poblament dispers en masies

49


La gestació d’una estructura de poder eclesiàstica al

e l n o m b r e d ’ h a b i t a n t s .


monestir de Sant Llorenç del Munt significarà el motor d’una

Al llarg de l’edat moderna (segles XVI-XVIII) s’observa un

configuració del territori basada en un model de masies

estancament en el poblament al voltant del centenar i escaig

disperses. El monestir de Sant Llorenç estableix una sèrie

de persones. Aquesta estabilitat poblacional cal relacionar-la

de contractes emfitèutics per tal que un conjunt de pagesos

amb el sistema de producció de les masies, que frenarà el

conreïn les terres de Matadepera. És a dir, el monestir

creixement de la població fins ben entrat el segle XIX.

manté el domini eminent (la propietat de la terra), però cedeix el domini útil (el treball d’aquestes) als pagesos. A canvi, aquests últims han de pagar unes rendes, definides al mateix contracte, que provenen de l’excedent agrari; a la pràctica, aquestes rendes són les que permeten la pròpia existència del monestir. Es tracta, doncs, d’una economia basada en la producció agrícola, que a la vegada sustenta els àmbits socials, polítics i, fins i tot, artístics del món medieval. Al segle X hem de parlar d’una població que no supera els cent habitants. La informació que tenim, però, no és del tot precisa fins a mitjans del segle XIV, quan unes 145 persones habitaven el terme parroquial. A la fi del segle XV s’hi compten unes

85 persones. Tot plegat, dades que es

prenen a partir dels anomenats fogatges: impost per foc o casa habitada, el que ens permet calcular aproximadament

La masia és una casa agrícola aïllada que neix paral·lela al procés de repoblació del territori i està basada en el sistema familiar d’explotació de la terra. Comprèn, a més del mateix edifici i els seus annexos, el conjunt de l’explotació: els camins, els boscos i les terres de conreu, dividides en feixes per adaptar-se als pendents del terreny. També hi estan relacionats altres elements com els forns de calç, les pedreres i els trulls. L’edifici de la masia es basa en un sistema espacial modulat, basat en la crugia. El tipus de masia més abundant és el que en té tres, amb la del mig més elevada i una coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L’estructura és de murs de càrrega que ocasionalment pot haver-se substituït per una estructura porticada. 50


ohDigital, 2014

Orientada a migdia té sovint dues plantes. La planta baixa, amb porta central, gairebé sempre de mig punt que dóna a una gran entrada. En aquesta planta també sol haver-hi la cuina, el graner, el celler i l’escala. A dalt la planta és anàloga, amb una gran sala central on donen les cambres. També pot comptar amb diverses construccions annexes, com poden ser els corrals, els pallers o els forns, així com espais immediats a l’edificació com són les eres, els barris i els patis.

51


CAN BOFÍ 52


ohDigital, 2014

El naixement de Matadepera Can Bof铆 Dataci贸: Segle XI

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5a1b7905fc2c9c&

53


El primer document conegut que fa referència a Can Bofí

Es tracta d’una masia de planta clàssica amb dos nivells i

pertany al segle XI segons M. Ballbé: "L'abat de Sant

coberta a dues aigües. L'habitació quasi absidal

Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer

annexionada a llevant conté un forn de pa, cobert amb la

tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de

volta de casquet esfèric d'obra de maons. L'habitacle

Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la

presenta teulada d'una vessant. El conjunt és envoltat per la

Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill

tanca exterior amb alguna espitllera en el costat sud i portal

d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a

d'arc rebaixat cobert a doble vessant amb teula. L'era és

ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades

situada davant d'aquesta porta de llevant i presenta un bon

per Guifre Argemir..." (1).

estat de conservació.

El 1327 apareix la denominació del mas en documents

Un dels elements que permeten situar aquesta masia, com

corresponents al mas Sa Busqueta "a tramuntana amb

a hipòtesi, als voltants del segle XI, és un tram format per

tinença del mas Bufí..." (1). L'any 1329 es documenta:

petits còdols allargassats prop del finestral d'arc pla de la

"Carta en què Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de

façana principal, que semblen definir de manera difusa el

la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis,

que podria ser un parament en spicatum. Aquesta tècnica,

solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant

generalment utilitzada en la construcció de paviment i fent

Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia.

ús d’un patró en forma d’espiga, ja es data en època

Amb homenatge i jurament..." (2) .

romana.

Aquesta masia ha estat objecte d’un estudi històric i

En direcció nord de la casa vers la muntanya, destaquem un

constructiu, amb aixecament gràfic i arquitectònic, per part

forn de calç que fins i tot fou utilitzat com a barraca refugi

d’Ignasi Algar i Joan Arós. Es tracta d’un projecte de final de

per boscaters fins a mitjan segle XX.

carrera, inèdit, l’objectiu del qual era analitzar quins elements de l’edifici cal protegir i aportar informació en relació a la cronologia i a les característiques constructives. 54


Fotografia: Desconegut, [1980]. AMMAT, R667, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada.

55


CAN ROURE

56


Fotografia: Miquel Ballbé, 1981. AMMAT, R484, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

El naixement de Matadepera Can Roure Datació: Segle XIII

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5a9baf3c59fa69&

57


Les primeres referències documentals de Can Roure es

annexes al tancat original. S’inclou en el conjunt de l’era, en

troben al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt. L’any 1226

front de la façana principal i enlairada respecte el nivell de la

apareix en un pergamí com a Mas Querco. Can Roure

casa. Tocant el camí que porta al cementiri que transcorre

constitueix junt amb Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt, la

per sota de Can Roure s’hi localitzava un interessant forn

Mateta i Can Torrella la línia d’assentaments que segueixen

d’obra, de factura acurada i dimensions considerables. Pel

la riera de les Arenes des de ponent i que s’ha vertebrat al

que fa al patrimoni moble cal destacar la presència d’una

voltant de la zona rural del camí Ral de Barcelona a

pedra de molí procedent de camps propers, el que indicaria

Manresa. Aquestes masies constitueixen, junt amb l’ermita

la presència d’un trull (que avui ja no existeix). No massa

de Sant Joan, el nucli originari de l’actual municipi.

apartat de la casa i en el peu nord del turó de Roques

Si bé la casa ha estat recentment reformada en la seva totalitat, fins fa pocs anys es podia observar la tipologia

Blanques s’han localitzat diversos forns de calç. GALERIA

corresponent a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de dues plantes i coberta a doble vessant, amb l’annexió d’una tercera planta asimètrica respecte la porta i el finestral principal. El carener de la teulada és perpendicular al frontis. Orientada a migdia, la façana plana i arrebossada, presenta un finestral de pedra d’arc pla i guardapols, també de replanell motllurat i amb llinda decorada amb un interessant motiu circular. Envoltada per un recinte tancat amb portal d’entrada paredat amb maons i arc rebaixat. S’hi conserva l’antic pou. Al llarg dels anys s'hi afegiren estructures que configuren

Fotografia: Miquel Ballbé, 1982. AMMAT, R468, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada. 58


CAN GARRIGOSA 59


ohDigital, 2014

El naixement de Matadepera Can Garrigosa Dataci贸: Segle XIV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5afd0c5b8f2614&

60


Les primeres referències documentals que ens permeten

troba curiosament l’era, i a pocs metres en direcció nord

datar l’existència del mas de Can Garrigosa les trobem en

s’hi localitza un forn de ceràmica i obra.

l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt. L’Speculo és un document que, a la pràctica, fa la funció d’un instrument de descripció arxivística, de manera que ens permet conèixer quins documents es conservaven al monestir de Sant Llorenç del Munt entre els anys 1608 i vers el 1700. Aquest document té 267 pàgines i 437 regestos de documents anteriors a les dates de creació del

L’any 2010 s’ha realitzat un interessant projecte de final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya que ha tingut com objectiu l’estudi i l’aixecament planimètric de la masia de Can Garrigosa, a càrrec d’Oriol Buenaventura Boada i Felipe Robledillo. Els directors del projecte han estat Julio Ángel Iglesias Prieto i Jordi Xiqués.

document. Això permet recuperar documents anteriors, com per exemple un de l’any 1372 on llegim “Marc Ses

GALERIA

Comelles de Sant Joan de Matadepera, obliga el dot i escreix a la seva muller sobre de mas Comelles”, pel que sabem que Comelles fou la denominació anterior del mas. Trobem Can Garrigosa al llevant de l’eix que vertebra de la Riera de les Arenes. La tipologia de mas correspon a la tradicional estructura d’aquesta zona: dues plantes i golfes, coberta de doble vessant orientada a migdia i envoltada per un recinte tancat, a més d’un finestral d’arc pla amb llinda datada en el segle XVII. Sota el vèrtex del carener, trobem dues finestres geminades d’arc de mig punt, i el portal de pedra té un arc de mig punt dovellat. Darrere de la casa es

Fotografia: Xavier Font, 1997. 61


CAN SOLÀ DEL PLA 62


Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, 1983. AMMAT, R471, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

El naixement de Matadepera Can Solà del Pla Datació: Segle XIV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5b37d76066fa10&

63


Fotografia: Bros, 1968. AMMAT, R2470, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Diversos autors consideren com a denominació antiga d’aquesta masia la de Mas Pla, de la que en trobem referències en documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt, datats al segle XIV: “Acte en el qual fra Pere ... abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol,(...) . Termena a sol ixent l’aragall. A migjorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del Mas de Torra. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb la tinença del mas Triador. (...). Núm 47” (1) L’antiga masia de Can Solà del Pla configurava junt amb Can Pèlacs, Can Garrigosa, Can Bufí, Can Robert i Can Marcet, el sector que anomenem de llevant de l’eix vertebrador de la Riera de les Arenes. Originàriament, tenia la tipologia tradicional de masia: planta quadrada, dues plantes i coberta a dues vessants, orientada a ponent. Amb el pas del temps ha sofert diverses reformes que han alterat la planta original. Consta a l’Arxiu Municipal de Matadepera una llicència d’activitats de 1969 per realitzar l’activitat de restaurant en aquesta masia. Es torna a sol·licitar l’any 1980, i dels anys vuitanta a l’actualitat l’ús com a restaurant de l’antic mas ha tingut continuïtat.

64


CAN SOLÀ DEL RACÓ 65


Fotografia: Xavier Font, 2004.

El naixement de Matadepera Can Solà del Racó Datació: Segle XIV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e58be5b85acb482

66


Com a centre productiu agrari, es remunta fins a època

projecte de rehabilitació i ampliació de la masia, i de

romana, però les primeres referències documentals les

construcció d’un pavelló adossat per l’ús exclusiu de

trobem al segle XIV. Trobem la referència a l’Speculo del

menjador o sala de reunions. L’any 2001 es legalitzà una

Monestir de Sant Llorenç del Munt, on el mas s’anomenaria

planta soterrani que fou conseqüència de l’enderroc d’una

de Font. Alguns autors han suposat que el nom original de

edificació auxiliar de la masia original que es trobava,

Mas Font provenia de la proximitat de la Font de la Tartana,

segons es llegeix al projecte d’obres, en estat de ruïna total.

però semblaria més lògic que provingués de la donació del mas a la família Font, com es pot apreciar en el següent extracte de l’Speculo: “Redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita

Actualment, el mas té per nom Masia La Tartana, i es tracta d’un restaurant amb un seguit de sales polivalents on se celebren des de festes, fins a tot tipus d’actes (convencions, conferències, etc.). GALERIA

parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç del Munt. Fet a 12 de les kalendes de febrer de 1321, clos per Ramon de Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82“. La tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, amb coberta de doble vessant, però amb tres plantes i orientada a migdia. Ha sofert transformacions molt profundes per adequar-la al seu ús actual. Als anys vuitanta del segle XX, la masia era habitada per uns masovers i en un estat ruïnós. L’any 1998 es presenta un

Fotografia: Xavier Font, 1997.

67


LA BARATA 68


ohDigital, 2013

El naixement de Matadepera La Barata Dataci贸: Segle XIV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5baaebeaf94e5a&

69


La família Barata, procedent de Nàpols, s’estableix a la

partir de 1965. La família Barata es calcula que posseïa un

Barata al segle XIV, amb una compra de terres per part de

40% de les terres del municipi.

Ramon Barata. Com la resta d’establiments de Matadepera, s’inicia com a explotació agrícola, però també destaca com a hostal en el camí Ral de Barcelona a Manresa. De l’hostal, ja documentat al segle XV, es pressuposa que fou un negoci pròsper que perdurà prop de cinc segles, convertint-se en una parada obligada per aquells que transitaven el camí. La proliferació de bandolers en aquests camins reials els feia poc segurs, i l’hostal de la Barata seria refugi pels viatgers, però també objectiu dels criminals. Hi ha, fins i tot, un fet considerat llegenda o tradició, que atribueix a un hostaler de

El conjunt de la Barata està formant per diverses edificacions juxtaposades que corresponen a diferents moments, fins i tot anteriors a l’establiment de la família Barata, el 1330. Així ho sembla demostrar la part que corresponia a l’hostal que conserva els arcs de punta d’ametlla obra del segle XII. La superfície edificada mostra un cert esglaonament per adaptar-se a la morfologia del terreny. En el primer nivell es troba la cotxera i l’estable GALERIA

la Barata relacions amb alguns bandolers +. Acabada la Guerra del Francès, l’Antoni Barata serà ministre d’Hisenda al segon govern del trienni liberal, 1821 - 1822. Uns anys abans, el magistrat castellà Francisco de Zamora visita no només l’hostal, sinó també altres indrets de Sant Llorenç del Munt. Els seus diaris seran publicats l’any 1973. L’any 1940 l’arquitecte Jeroni Martorell repararà els danys soferts durant la Guerra Civil. Amb la mort dels principals caps de família durant la guerra, Antonio Barata Gual es

Fotografia: Jaume Munuera Bermejo, 2012.

converteix en hereu i en un important promotor urbanístic a 70


Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, 1983. AMMAT, R424, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

coberts per una terrassa. Els dos pisos de la façana principal s’obren a sengles galeries sostingudes per arcs i que daten del segle XIX. Les cambres nobles es distribueixen a banda i banda de l’àmplia sala central. Forma part del conjunt una capella del segle XVIII dedicada a Sant Roc. Els Barata, com a grans propietaris de terres del terme, produïren un important fons documental com a reflex de la concentració de propietats i de la seva gestió. El seu arxiu ha perdurat en bones condicions gràcies a la mateixa família. L’any 1843, en Joan Barata i Guitard va reorganitzar l’arxiu fent enquadernar una vintena de lligalls. El fons abasta un període que va del segle XIII al XX, si bé predomina la documentació dels segles XVI – XIX. Lligalls enquadernats i pergamins que ens parlen de Casa Guitart, el Mas Olivet, Can Bofí, el Mas Sallers, Solà del Pla, o el Pla dels Cirers entre d’altres. És, en resum, un fons documental de gran valor de cara a la recerca i difusió de l’època medieval i moderna de Matadepera.

71


CAN FERRERS DE BAIX I CAN FERRERS DE DALT 72


Fotografia: Xavier Font, 2002

El naixement de Matadepera Can Ferrers de baix i Can Ferrers de dalt Dataci贸: Segle XV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5be7531734caef&

73


Fotografia: Xavier Font, 2002

Com en molts altres casos, les primeres referències a l’existència d’aquests dos masos es troben a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, de Sant Joan de Matadepera, als volts del 27 de desembre de l’any 1408. La peça de terra venuda es troba en el lloc dit camp Palomer, i trobem una referència al camp de mas Farrés. No es coneix si feia referència a can Ferrer de Dalt o de Baix, tot i que hi ha autors que creuen anterior Can Ferrer de Dalt. El nom d’aquests masos el trobarem escrit com Farrés, Ferrés, o Ferrers. En el cas de Can Ferrer de Dalt, també ha estat conegut com el Casalot de les Pedritxes. Les masies estan situades en la part baixa dels turons de les Pedritxes, i formen part del grup de masies que, conjuntament amb Can Roure, constitueixen el nucli originari de l’actual municipi. La de Can Ferrers de Dalt es trobava en estat ruïnós a principis del segle XX, per tant ha sofert profundes transformacions en el procés de restauració per tal de fer-la, de nou, habitable. La de Can Ferrers de Baix es va mantenir en millor estat, però també ha sofert transformacions. 74


Fotografia: Miquel Ballb茅 i Boada, 1983. Can Ferrers de Dalt. AMMAT, R440, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada.

75


CAN VINYERS 76


ohDigital, 2014

El naixement de Matadepera Can Vinyers Dataci贸: Segle XV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5c1c9130e1d537

77


Fotografia: Xavier Font, 2004.

Can Vinyers el trobem citat a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”, l’any 1426. Si bé Miquel Ballbé accepta la data de la llinda del finestral – 1594- com a cronologia d’origen de la masia, el citat document el situa al segle XV. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. Al segle XX, la font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural, especialment durant la primera meitat. Actualment, el mas s’ha reconvertit en restaurant i les antigues terres de conreu són ara un camp de golf municipal, projectat l’any 1991. Destaca un molí de vent que és tot un símbol del mas. Segons sembla, des del 2013 s’han portat a terme accions per a una futura restauració.

78


Fotografia: Miquel Ballb茅 i Boada, 1985. AMMAT, R479, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada.

79


MAS CELLERS 80


Fotografia: Desconegut, [1980]. AMMAT, R689, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada.

El naixement de Matadepera Mas Cellers Dataci贸: Segle XV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f79d512d1a1f91195&

81


Fotografia: Isabel Argany, 2002

El nom d’aquest mas s’ha escrit de diverses formes: Sellers, Cellés, Selles, Cellers. El Catàleg de Béns Arquitectònics i Arqueològics de Matadepera situa la primera referència documental trobada a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt. Aquesta fa referència a l’establiment d’un pagès, Pere Cellés, el 23 de febrer de 1490. Les terres, propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt, són anomenades com de Mas Cellés. Per altra part, Miquel Ballbé parla d’un document de l’any 1226 que fa referència a una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers. El mas, situat a les Pedritxes, és un altre exemple d’edifici en estat ruïnós que ha estat restaurat per a un ús particular. Part dels elements originals es van recuperar a les obres realitzades.

82


Fotografia: Xavier Font, 1997

83


CAN GORINA

84


Fotografia: Desconegut, 1980. AMMAT, R672, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada.

El naixement de Matadepera Can Gorina Dataci贸: Segle XV

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5c614000cbb82d

85


Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, [1983]. AMMAT, R449, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada.

Segons Miquel Ballbé, Joan Gorina va comprar el mas Bassa l’any 1508, la primitiva Can Gorina. Però ell mateix pressuposa que l’actual Can Gorina caldria datar-la entre el segle XVII i el XVIII, ja que la data que es troba a la llinda de la finestra de la façana és 1717. Sigui o no la seva interpretació correcta, el fet és que la primera referència documental pertany al segle XVI, quan l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt concedí en emfiteusi el mas Bassa a Joan Gorina. Al segle XVIII es parcel·laran part de les antigues propietats de Can Gorina per tal de realitzar establiments rurals, contribuint així al naixement i desenvolupament urbà dels carrers de Sant Joan i Sant Isidre. L’any 2006 es van realitzar prospeccions arqueològiques, per part d’Arqueociència, en la meitat nord-est de la finca que pertany a la masia, el que va evidenciar la inexistència de restes en aquest sector. De Can Gorina cal destacar el fons documental del qual es conserven còpies per a la consulta a l’Arxiu Municipal de Matadepera. El dissabte 21 de novembre de 1992 s’iniciaren, a través de Josep Mª Benaúl i Berenguer 86


Fotografia: Xavier Font, 2005

(aleshores director de l’Arxiu de Sabadell), els primers contactes amb el col·leccionista de Sabadell Esteve Renom i Pulit. Aquest havia adquirit documentació patrimonial del Mas Gorina de Matadepera, entre 1577 i 1904. La documentació es va cedir en préstec amb motiu de permetre fer fotocòpies, que posteriorment es posarien a l’abast dels investigadors. Aquest fons està constituït fonamentalment per documentació notarial (escriptures) i comptabilitat privada. Alguns dels documents de més valor són les cròniques, dietari i comptabilitat recollides entre 1841 i 1904 per Francisco Gorina i Riera, propietari del mas, alcalde de Matadepera i Jutge de Pau. El dietari ha estat transcrit i editat per l’arxiver Joan Comasòlivas i Font.

87


CAN ROBERT 88


Fotografia: Xavier Font, 2004

El naixement de Matadepera Can Robert Dataci贸: Segle XVII

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5c9d1caec605d5

89


La masia de Can Robert no apareix documentada amb

La necròpoli és situada en mig de l’actual camí que porta al

aquesta denominació fins al segle XVIII, a un cadastre de

cingle dels Cavalls, a uns 200 m al nord de la masia de Can

1768 on consta el manso Robert, propietat de Juan Robert.

Robert. Són cinc sepultures amb lloses, orientades a

Però cal plantejar la possibilitat d’un assentament anterior

ponent, i molt pròximes les unes amb les altres. No es té

tenint en compte l’existència de la necròpolis alt medieval,

constància de l’existència de materials arqueològics

situada al mig de l’actual camí que porta al cingle dels

associats a les inhumacions.

Cavalls, i de la seva situació topogràfica dominant la plana des del peu sud del massís.

El novembre de 1923 es troben cinc sepultures, dues de les quals van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, junt

La tipologia correspon a la tradicional estructura de masia

amb altres membres del Centre Excursionista de Terrassa.

d’aquesta zona, de dues plantes i coberta a doble vessant,

L’octubre de 1929 s’excavaren les tres restants. La

orientada entre llevant i migdia. Està envoltada d’un barri

necròpoli mostrava senyals d’haver estat alterada per

(mur de tanca) que conserva un portal amb un arc rebaixat

actuacions furtives. CENTRE EXCURSIONISTA DE

de maons. Presenta un interessant finestral de pedra amb

TERRASSA. 1935. Guia monogràfica de Sant Llorenç del

arc pla i llinda decorada. També s’observen elements

Munt. p. 72. La datació sembla correspondre, amb

constructius arcaics com el desguàs de la façana de

reserves, al període alt medieval, segles V -VII. L’any 1982

ponent. L’era està situada davant la casa. Des de fa uns

s’efectuà una campanya d’actuació per part del Servei

anys, la masia es troba en un estat precari. L’any 2010, va

d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per tal de

patir l'enfonsament de la seva primera planta i part de la

documentar-ne plantes i seccions, i tan sols es recolliren

façana, sepultant tota la planta baixa. El fet va provocar que

alguns petits fragments d’ossos. Recentment entre els anys

l'estructura s'inclinés sobre la façana principal, però no va

2009 i 2011 les empreses Naturalea i Heura han realitzat el

acabar de cedir per l'arbre situat just davant.

Projecte de valorització del patrimoni natural i cultural Necròpoli de Can Robert. 90


Fotografia: Miquel Ballb茅 i Boada, 1982. AMMAT, R467, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada.

91


CAN TORRELLA DE BAIX 92


ohDigital, 2014

El naixement de Matadepera Can Torrella de Baix Dataci贸: Segle XVII

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5ce1e2950f0824&

93


La data de construcció d’aquesta masia no és del tot clara

Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire

ja que hi havia un altre mas, avui desaparegut, sota el nom

a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una

de Can Torrella de Dalt del qual sembla ser que d’alguna

pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i

manera en podria ser l’hereu. Una de les primeres fonts que

el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així

cita un mas Torrella, probablement el de Dalt, és de l’any

com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de Linde feu

1442 i forma part dels documents del monestir de Sant

tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de

Llorenç del Munt. Per altra part, en Miquel Ballbé parla d’un

La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa,

document datat el 1373 com a primera referència, però no

que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...)

queda clar si es tracta de Can Torrella de Dalt o del seu

a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal

antecessor: el mas Pou.

del mas de dalt a Francesc Mata...”. També es conserva un

Altres referències al mas Torrella les trobem a la bibliografia, des de finals del segle XIX. La primera consta al llibre “Los

plànol de les terres de Can Torrella de Baix, realitzat per l’agrimensor Francesc Ferrer l’any 1852.

arxius parroquials de Sant Johan de Matadepera”, on llegim:

La tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia

"l’hostalet d’en Torrella, que avuy encare s’hi veuen cuatre

d’aquesta zona, de tres plantes i golfes, coberta de doble

parets junt á la Riera de les Arenas, al peu del camí real y á

vessant on el carener de la teulada és perpendicular al

un tir de pedra de casa Torrella; caseta de casa torrella o

frontis de la façana. La porta principal és de pedra, amb arc

caseta del ermità, cuals ruinas veuhen detrés de la casa; y ‘l

de mig punt dovellat.

forn del vidre que hi habitavan (...) Dit forn de vidre existí de 1751 a 1763”.

A principi de segle XX s’hi construí la petita capella annexa, aprofitant part de les estructures i terraplenant el forn de

A un butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, amb data 1926,

vidre del segle XVIII. L’altar que s’instal·là era procedent de

Joan Solà publica un recull de documents i consideracions

l’antiga església de Sant Joan de Can Roure i la capella fou

per aportar dades a la història de Can Torrella: “...Es diu que

feta en memòria del Dr. Josep Blanch i Benet. L’any 1930, a 94


Fotografia: Isabel Argany, 2002

95


Fotografia: Miquel Ballbé i Boada, 1981. AMMAT, R476, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Can Torrella de Baix hi estigué en Francesc Cambó, que tenia amistat amb la família Blanch. A més de la masia, destaca el forn de vidre el qual conserva la xemeneia i algunes finestres, els bancs de suport dels gresols, el cup, la cambra de combustió, el cendrer, el fogar, l’entrada d’aire i l’entrada de llenya. Una hipòtesi, basada en la documentació, ens permetria afirmar que els espais productius foren anteriors al mas de Can Torrella de Baix. Un major estudi tant documental com arqueològic permetrà conèixer amb més detall l’evolució d’aquest mas. En l’esplanada de migdia de la casa s’hi localitzaven els antics forns de calç que pertanyien a Can Torrella, que varen quedar enterrats pel talús de la carretera de Terrassa a Talamanca a principis del segle XX. Per últim, cal destacar l’hostal de l’Arengada i el estanquillo de tabacos de Francesc Ventayol, dos establiments situats davant de la casa de Can Torrella de Baix. L’hostal, en concret, depenia directament de la casa de Can Torrella. Can Torrella es legalitzà com a restaurant l’any 1987, i es rehabilita el 1993 i el 2010. 96


CAN TORRES 97


Fotografia: Xavier Font, 2005

El naixement de Matadepera Can Torres Dataci贸: Segle XVII

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5d2e867341341f&

98


Fotografia: Xavier Font, 2005

Es troben referències a l'existència d'aquest mas en documents anteriors al segle XVII quan s'anomenava Mas Batlles, però serà a partir del segle XVII quan prendrà el cognom familiar Torras. Aquesta masia se situa en uns terrenys poc útils per al conreu, i Miquel Ballbé la inclou en “la llista de les improductives”. Però l’estudi del Llibre de notes dels hereus de Can Torres, del segle XVII i XVIII, la descriu com una de les masies més grans del terme pel que fa a extensió i també en producció agrícola i ramadera. Al Catàleg de patrimoni arquitectònic i arqueològic trobem la següent observació: “Considerem poc demostrada la relació que M. Ballbé estableix entre l'anomenat Mas Torre, documentat en l'Speculo de Sant Llorenç del Munt en el segle XIV i aquest de Can Torres, donades les descripcions dels seus termes que podrien millor referir-se a la zona de ponent del terme, entre Can Roure i en tram nord de les Pedritxes”. Es tracta d’una masia de dues plantes i coberta de doble vessant, orientada a migdia. A la façana es conserva un finestral datat en el segle XVII. Dels elements arquitectònics de l’interior de la casa destaca la volta del celler, la premsa de 1819 i dues gerres d’oli encastades. En una de les feixes de migdia, no massa allunyada de la casa, hi trobem les restes d'un forn de producció ceràmica. L’any 1972 es va legalitzar l’activitat de restaurant, però als anys vuitanta consta com una propietat privada, d’ús residencial. 99


Fotografia: Miquel Ballb茅 i Boada, 1982. AMMAT, R475, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada

100


LA MATETA 101


ohDigital, 2014

El naixement de Matadepera La Mateta Dataci贸: Segle XIX

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5d85e8b68bf2d7&

102


Fotografia: Isabel Argany, 2002

Francesc Mata adquireix en data 15 de maig de 1831 el mas de Torrella de Dalt, i construeix la Mateta. Aquesta casa pairal se situa a la part baixa dels turons de les Pedritxes, i més concretament els de Sant Joan, de l’Ós i Roques Blanques. Localitzada estratègicament prop del camí Ral de Terrassa a Manresa, forma conjunt amb Can Roure, Mas Cellers, Can Ferrers de Baix i Can Torrella de Baix. La tipologia pertany a la casa pairal de segle XIX, amb planta quasi quadrada, tres plantes i golfes, i coberta de doble vessant. Destaquen les feixes de conreu amb marges d’obra ben treballats paral·lels al camí i que amb molta probabilitat pertanyien a l’antiga Can Torrella de Dalt. Igualment, algunes estructures que envolten l’edifici, d’una factura més arcaica que aquest, podrien ser part del desaparegut mas.

103


Fotografia: Desconegut, 1980. AMMAT, R675, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada

104


CAN POBLA 105


Fotografia: Xavier Font, 2004.

El naixement de Matadepera Can Pobla Dataci贸: 1905

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5db95af5bde0b9&

106


La denominació antiga de Can Pobla era la de Sant Esteve

de Sant Llorenç del Munt, enderrocarà aquestes

de la Vall, en relació a l’ermita allà existent. L’ermita, en

edificacions preexistents amb el motiu de construir-hi

concret, es coneix amb diverses denominacions: Sant

l’actual casa pairal. Es coneix el nom del mestre d’obres, en

Esteve de la Vall, Gavallan o Vilanova de Sant Esteve.

Josep Duaigues.

Les primeres referències documentals es troben a l’Speculo

El conjunt de construccions del Can Pobla actual se situa al

del Monestir de Sant Llorenç del Munt, concretament al

peu sud de La Mola, a uns 850 metres d'alçada en el racó

segle X: “Venda feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva

de la Vall de la Canal de Can Pobla. El conjunt el composen

muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d’una

diverses edificacions entre les quals destaca la casa

vinya seva. Termena a sol ixent in ipso aqueducto. A migjorn

d'estiueig de la família Quadras. Es tracta d'una casa amb

i altres parts a terra de Sant Esteve fet el primer de febrer de

tipologia de castell o fortificació que consta de cinc pisos. A

l’any (...) del regant de Lotari. Clos per (...) prever. Any 972.

partir del nivell de l'accés on se situa la planta baixa hi ha

Sant Joan de Matadepera”. En la dotació de terres per part

dos pisos per sobre i dos per sota. Està rodejada de zona

dels comtes de Barcelona al futur monestir de Sant Llorenç

enjardinada. L’edifici manté una estètica historicista i alhora

del Munt, el 10 d’agost del 1013, s’hi fa especialment

modernista. La casa té una capella adossada a la paret

esment de l’església de Sant Esteve.

nord en el nivell de la planta baixa, a la banda esquerra de

Ja des dels segles XII i XIII es documenten assentaments de masos a Sant Esteve de la Vall, com ara el Mas Taberner, el Mas Seròs, el Mas Riquer, el Mas Espluga i el Mas Costadell. El 31 de gener de 1902, Antonio Gros Pons ven

l'entrada a la casa, de la que sobresurt l'àbsis. Sota aquesta capella de nova planta, que forma un sol cos amb la casa de la família Quadras, podria trobar-se l’antiga ermita romànica de Sant Esteve de la Vall, avui desapareguda.

en perpetuïtat a Antonio Quadras Feliu una finca rústica formada per Can Pobla i el monestir de Sant Llorenç del Munt. La família Quadras, que rep el títol pontifici de Comte 107


Fotografia: Jaume Munuera Bermejo, 2013

108


Fotografia: Jaume Munuera, 2013

La masoveria és un edifici de quatre plantes. Completen el conjunt diferents cases d’estil rural, aixecades o reformades a principis de segle XX i distribuïdes per la vall. La família Quadras disposa d’un fons documental privat que destaca en la història familiar del segle XX, però que també inclou documentació anterior del mas de Can Pobla. També conserven alguns pergamins que formen part del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt, la major part trasllats de pergamins anteriors. N’hi ha de referents als masos Quer, Riquer i Taverner, dominis que s’incorporaren com a propietats de Can Pobla. Per últim, cal fer menció del fons fotogràfic de la família Quadras, format per milers de fotografies de les quals una bona part pertany a l’entorn de Sant Llorenç del Munt. GALERIA

Fotografia: Jaume Munuera, 04/04/2013. 109


CAN PÈLACS 110


ohDigital, 2014

El naixement de Matadepera Can P猫lacs Dataci贸: 1905

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5e06220174bde3

111


ohDigital, 2014

Configura junt amb Can Bufí, Can Garrigosa, Can Robert i Can Marcet el sector nord-est de l'eix que forma la Riera de les Arenes, just en la vessant de ponent del massís de Sant Llorenç. L'actual denominació de Can Pèlacs té l'origen en el segle XVI. Amb anterioritat corresponia a mas Busqueta. Trobem les primeres referències sobre aquest mas en documents de l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt

que

pertanyen a segle XII : "carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l'honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella (...) fet a 5 de les kalendes d'agost de l'any 32 del regnat de Lluís el Jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5 " (1). De fet trobem documents del segle XI que parlen del bosc de la Busqueta o de la vall de la Busqueta i que podrien referir-se

a

aquestes terres (2).

112


De l'antiga masia, que era ubicada uns metres més a

La residència dels propietaris és situada uns metres al nord-

ponent, disposem de testimonis aïllats com són les

est de la masoveria i segueix una línia constructiva similar,

interessants llindes de finestral, algunes filades de les

encara que amb elements més nobles de significada

parets, així com restes d'antigues estructures de producció

estètica italianitzant. Obra dels arquitectes Ignasi Escudé i

agrària, com per exemple un cup en el sector nord-est entre

Marià Espinal, va ser realitzada amb materials propis de la

altres.

finca, com fusta de roure per les bigues i pedra de l'entorn

Els actuals edificis corresponen al primer terç del segle XX. El conjunt es divideix en dos amplis sectors: la residència dels propietaris (la família Salvans) per una banda i la masoveria per l'altra. Aquesta segona és construïda sobre una enorme cisterna, presenta dues plantes i una galeria o porxo amb sis arcs de mig punt que fa les funcions de paller. La façana orientada a migdia és simètrica centrada pel portal amb llinda de pedra i arc de mig punt dovellat. En la façana de ponent s'hi va aprofitar el finestral procedent de l'antiga masia i que és un extraordinari exemplar decorat amb arc conopial del qual no es conserven les impostes, i replanell motllurat, amb dues testes d'angelots bessons. Es conserven les llindes d'un segon finestral, no reutilitzat en

per aixecar-ne les parets. El material constructiu ceràmic, com teules, maons i la balustrada del jardí s'elaborà en una bòbila de la mateixa propietat; d'aquesta s'han conservat els motlles de les diferents peces esmentades, segons testimonïa Alba Escalona.

La façana, també orientada al

sud, és dominada pel porxo o galeria format per arcs de mig punt. Actualment hi ha cinc habitatges en el mateix edifici. Destaca el sistema de recollida d'aigües que s'inicia en la presa situada en el camí que puja cap a la canal del Pi Tort, i que aboca a les basses properes a la casa i a les esmentades cisternes. La deu de l'avenc de Can Pèlacs, localitzat uns metres darrere la casa era, des d'antic, també aprofitat pel subministrament d'aigua.

l'obra, i que presenta també un arc conopial decorat amb

Fins fa pocs anys s'explotà una pedrera prop del camí del Pi

una motllura de corda.

Tort, pedrera que proporcionà els còdols i carreus amb què es construí l'actual conjunt arquitectònic de Can Pèlacs. El 113


ohDigital, 2014

114


ohDigital, 2014

patrimoni moble és extens. Dels elements rurals en ressenyem, d'entre d'altres, una interessant màquina de moldre dels anys trenta, una màquina de premsar les bales de palla, i una curiosa bomba d'aigua de principis del segle XX. En l'actualitat s'estan realitzant intervencions de recuperació de les antigues conduccions d'aigua, així com l'eliminació de diferents elements estructurals, annexats durant els anys seixanta del segle XX, que distorsionaven el conjunt arquitectònic. S'ha recuperat la coberta dels teulats amb teules de forma i textura tradicionals. U n d a r re r a s p e c t e a re s s e n y a r é s l ' i m p o r t a n t desenvolupament de l'activitat agrària a Can Pèlacs. Les feixes de conreu s'adapten, des d'una fase inicial, a les característiques del sòl, considerablement

rocós i amb

relatiu pendent. Avui aquestes terres són encara conreades, i des de l'any 2004, els masovers ho fan com a centre d'explotació agrària de caràcter ecològic. L’activitat, coordinada per l'Alba Escalona, “contribueix a mantenir el mosaic agroforestal i la biodiversitat, no utilitza fertilitzants inorgànics i assaja un sistema de venda directa, caracteritzat per la traçabilitat dels productes i la confiança 115


ohDigital, 2014

entre el consumidor i el productor” (3). S'ha impulsat també la recuperació de la pastura extensiva d'ovelles i cabres de producció ecològica, pastura que es realitza en boscos més enllà de la pròpia finca de Can Pèlacs, com la Barata i Can Torres, i que facilita alhora la reducció de la càrrega de combustible forestal, actuant com a prevenció d'incendis en un entorn natural ric i estratègic.(4)

116


LA VINYA: FEIXES I BARRAQUES DE PEDRA SECA 117


Fotografia: Xavier Font, 2004

El naixement de Matadepera La vinya: feixes i barraques de pedra seca Dataci贸: 1905

118


L'arqueologia documenta la producció vitivinícola en el

expressions patrimonials més significatives de l'economia

terme de Matadepera des de l'antiguitat, tal com podem

agrària.

veure en el jaciment romà de Can Solà del Racó. L'estructura agrària durant segles es veurà lligada a la pagesia de les masies, però en el darrer terç del segle XVIII es produeixen canvis significatius amb l'inici del desenvolupament del nucli urbà de Matadepera, arran del camí ral. El creixement del conreu de la vinya serà un dels principals factors econòmics per a la consolidació d'aquesta població. Al darrer terç del segle XIX, en els moments en què la fil·loxera s'estenia per França, s'obre una oportunitat pels pagesos catalans. S'amplià de nou la superfície vitícola i es van colonitzar terres que presentaven característiques orogràfiques de considerable dificultat, fet que ha quedat testimoniat per una important nova eclosió de l'arquitectura de pedra seca en nombroses comarques.

Les feixes es mostren perfectament identificades amb el medi, modelant un paisatge de traces humanes. Les llargues parets dels marges es basteixen seguint les corbes de nivell, amb l'objectiu d'augmentar l'extensió del sòl cultivable, ocupant terrenys més secs i costeruts. Alhora actuen com a mecanisme per evitar l'erosió dels pendents dels turons i millorar-ne les condicions d'humitat de les terres amb la deturada i ralentització de les aigües. Les barraques s'aixequen per proporcionar refugi al mateix t e m p s q u e c o n fi g u r e n u n e s p a i p r o v i s i o n a l d'emmagatzematge per les eines i estris de treball del pagès. La tècnica emprada per a la construcció de la coberta, la falsa volta, és la d'aproximació de filades. Se sobreposen pedres planes, fent que la filada superior es desplaci lleugerament cap a l'interior tot formant cercles

Com a arquitectura de pedra seca s'entenen les

concèntrics de radi decreixent fins a tancar la cúpula amb

construccions aixecades sense cap mena d'argamassa que

una llosa que podríem denominar clau de volta.

uneixi les peces que formen les diferents estructures. De forta i ancestral tradició mediterrània, és també una de les 119


Les feixes del serrat del Perrotet

Un cop la fil·loxera arriba a Catalunya, comporta diferents conseqüències, des de la forta davallada de la producció, la desaparició de conreus, la dificultat per replantar els nous ceps americans, però també la gènesi del conflicte rabassaire, ja que amb la mort de la vinya alguns propietaris aprofiten per replantejar la relació dels pagesos amb les seves terres. Avui al terme de Matadepera, malgrat els canvis soferts amb l'expansió urbanitzadora, en resten algunes mostres de construccions de pedra seca. Les feixes de vinya ens aporten testimoni de què va significar aquesta activitat agrícola en la seva economia.

Les feixes del serrat del Perrotet El turó del Serrat del Perrotet, de 467 m d'altura, és situat a l'extrem sud del terme de Matadepera, a ponent de la Riera de les Arenes, tocant la carretera BV-1221. Les restes de construccions són aixecades amb la tècnica d'obra seca. Formen murets de contenció o marges de les feixes amb l'apilament, més o menys regular, de pedres de mida petita i mitjana. La major part de les parets han estat construïdes 120


amb gres rogenc procedent del mateix turó. Els marges són

construcció de les parets, com d'explotació del sòl de les

pocs i configuren un esglaonament de feixes d'extensió

feixes.

variable. El conjunt és orientat a migdia. En destaquem un tram en què s'hi ha conservat una petita escala de tres esglaons formada per tres lloses planes encastades en la paret.

Les feixes del turó de Roques Blanques El turó de Roques Blanques, de 587 metres d'altura, és

L'interès d'aquesta zona es veu incrementat per la

situat a l'extrem sud-oest del terme de Matadepera, a

presència del jaciment romà. En poc temps el procés de

ponent de la Riera de les Arenes, tocant la carretera

creixement urbanístic podria impactar en aquest punt fent-

BV-122. Formen aquest conjunt algunes feixes i les restes

s e n e c e s s à r i a u n a i n t e r v e n c i ó a rq u e o l ò g i c a d e

d'una possible barraca de vinya de planta circular molt mal

documentació i valoració adequades.

conservada. Les parets han estat construïdes amb pedra calcària procedent de la mateixa zona. Els marges són pocs i

Les feixes de Can Pobla i la Mola

configuren un esglaonament de feixes mal dibuixades i

La major part de les parets de les feixes han estat

d'extensió no definida. El reduït

construïdes amb pedra de conglomerat procedent del

migdia i a llevant.

mateix massís. Els marges són nombrosos i configuren esglaonaments d'extensió variable, localitzables, encara que de manera intermitent, des del mateix cim de La Mola fins passada la vall de Can Pobla. El conjunt és orientat bàsicament a migdia. Per aprofundir en el seu coneixement es fa necessari l'estudi de les diferents fases,

tant de

conjunt és orientat

a

Tant la proximitat dels forns de calç, com l'explotació de les pedreres existents en el turó, actius fins a mitjan segle XX, podrien explicar l'abandonament de l'explotació agrària en aquest indret, accelerant el procés de desaparició de les feixes de conreu i per tant de les parets dels marges del 121


Les feixes del turó de Roques Blanques

turó de Roques Blanques.

Les feixes del Planot i de la vinya del Motxu Els turons del Planot, de 498 m d'altura, i el de la Vinya del Motxo, de 515 m, són situats a llevant de la masia de Can Solà del Racó, a l'extrem sud-est del terme de Matadepera. S'hi accedeix pels carrers de la urbanització que porta el nom de la masia. Les construccions són tècnica de pedra seca i formen les llargues parets de contenció o marges de les feixes. Distingim dos models constructius, el primer, més senzill, respon a l'apilament més o menys regular de pedres de mida petita i mitjana. El segon model són marges amb pedres de majors dimensions amb coronament o rastell regular. Presenten alçada i gruix variables. La major part de les parets han estat construïdes amb gres rogenc procedent del mateix turó. Fins a l'any 1997 s'hi podien observar les restes d'una barraca de vinya de planta circular, situada prop la font del Corraló. El conjunt, molt escàs en aquest moment, és orientat a migdia. Actualment és en procés de desaparició per la forta pressió del creixement urbanístic. 122


Les feixes i barraques de vinya del Montrodon

Les feixes del turó de Calderols El turó de Calderols, de 556 m d'altura, és situat a ponent del turó del Pujol, en el sector central del terme. La zona és en procés d'urbanització fet que ha provocat la pràctica desaparició de les feixes. Les escasses restes conservades són trams de parets aixecades amb pedra calcària, procedent del mateix turó, de mida petita i mitjana. Mostren alçades i llargades variables. El conjunt presenta major concentració d'estructures en la banda sud del turó.

Les feixes i barraques de vinya del Montrodon El turó del Montrodon, de 618 m d'altura, es troba en el límit oriental del terme de Matadepera. En la vessant sud d'aquest, molt properes al camí vell que mena a Castellar, en la zona anomenada Soleia de les Costes, s'identifiquen dues barraques de vinya de planta circular. La que presenta millor estat de conservació té l'obertura d'entrada orientada a migdia, la llinda de la porta és d'un sol bloc i carrega en les parets laterals. La coberta mostra la falsa volta. El paviment és de terra batuda. 123


La segona barraca ha conservat tan sols algunes filades de les parets laterals. Tant les feixes com les barraques formen part dels darreres testimonis de construccions d'ús agrari d'aquestes característiques que resten dempeus a Matadepera.

Forn de Calderols Restes escapçades d'un forn, probablement de producció ceràmica, visible en un tall del marge del carrer de Calderols. La construcció de la vorera, en el moment d'urbanitzar la zona, va seccionar longitudinalment l'estructura. Presenta una amplada

aproximada de 2 m.

L'entrada a la cambra de combustió ha restat just al nivell del paviment del carrer i fins fa pocs anys s'hi podia observar la columna central, de secció circular, que actua com a suport de la graella. En el tall s'hi compten quatre fumeroles de secció rectangular de 12 cm d'amplada. No s'observa material ceràmic pel seu voltant. La documentació i datació no és possible sense l'excavació arqueològica.

124


Forn de Calderols

125


Com a hipòtesi es plateja la possibilitat que formi part dels

L'any 1985 s'hi realitzà una campanya d'excavació

elements de producció agrària propis d'un mas, avui

arqueològica d'urgència a causa de les circumstàncies de la

desaparegut. En aquest cas observem l'existència de restes

troballa (1). L'estructura del forn és tallada en el mateix sòl,

de murs, molt arrasats, a l'altra banda del mateix carrer, just

tot aprofitant el pendent. Presenta planta quadrada de 190

uns metres més amunt, que correspondrien a part del

cm de costat, amb una graella de setze fumeroles

conjunt del possible mas, afirmació però que realitzem amb

rectangulars de tiratge vertical de 110 cm d'alçada. La

prudència, davant la manca de dades arqueològiques. M.

cambra de combustió és dividida en dos braços per una

Ballbè hi situa en aquest punt el mas de Calderols (1). Cal

pilastra central de 140 cm d'alçada. La seqüència

assenyalar que en el terme municipal de Matadepera s'han

estratigràfica, era afectada tant en la part exterior de

identificat, fins al moment, dos forns més amb les mateixes

l'estructura com en el reompliment de la cambra de

característiques, el de Can Garrigosa i l'anomenat forn de

combustió, ja que havia sofert remocions i extraccions

les Pedritxes, el qual va ser objecte d'excavació

considerables, poc acurades, amb anterioritat a l'excavació

arqueològica d'urgència l'any 1985 (2).

d'urgència. Els fragments ceràmics aportats corresponien bàsicament a material de construcció, teules i maons.

Forn de les Pedritxes

Tant la tipologia estructural del forn, com el resultat de l'estudi estratigràfic i la manca de restes significatives, en

Forn de producció terrissaire situat en la zona d'urbanització

dificulten la datació. S'apunta la hipòtesi que es tracti d'un

de les Pedritxes, a pocs metres de l'avinguda Catalunya. El

forn per a producció de materials ceràmics dedicats a

sector presenta reductes de marges d'antigues feixes de

satisfer les necessitats d'autoconsum d'un mas proper, avui

conreu i a pocs metres del jaciment, en direcció a migdia,

desaparegut. M. Ballbè ho relaciona amb les restes del mas

les restes molt malmeses d'una possible estructura

Gilabert, documentat a partir del segle XIV(3).

d'habitació. 126


Forn de les Pedritxes

127


Hem d'assenyalar que en el terme de Matadepera, fins al

La barraca més gran la trobem en el sector més meridional

moment, s'han identificat dos forns més amb idèntiques

del turó dels Rossos. Es tracta d'una edificació de planta

característiques: l'anomenat forn de Calderols i el de Can

circular amb una alçada exterior de 170 cm i un diàmetre

Garrigosa. Cap dels dos ha estat excavat.

interior de 260 cm Orientada a migdia, la porta presenta una alçada de 95 cm per 65 cm d'amplada. La llinda formada per un bloc ciclopi carrega en les parets laterals que arriben

Feixes i barraques de vinya del turó dels Rossos El turó dels Rossos, de 601 m d'altura, és situat a llevant de Can Solà del Racó i al sud de Can Torres. Aquí podem observar un dels espais que presenta les estructures de pedra seca més ben conservades del terme de Matadepera. El conjunt el formen les llargues parets de contenció o marges de les feixes i dues barraques de vinya, localitzades en la banda de llevant del turó.

fins a 75 cm de gruix. La coberta mostra falsa volta, formada per filades horitzontals de pedres planes, falcades les unes amb les altres, tot configurant cercles concèntrics que estabilitzen l'estructura mitjançant el sistema mecànic de contrapesos de compressió. Un cop a l'interior, sobre la llinda de la porta hi observem dues cavitats o cocons, espais útils per guardar-hi diferents estris. Un tercer receptacle, més petit, de 30 cm per 30 cm per 45 cm de fondària, se situa en la paret del fons. S'identifica una

Per als murs de les feixes distingim dos models

finestreta de 20 cm per 25 cm en la banda est. L'alçada

constructius. El primer, més senzill, respon a l'apilament

màxima interior, presa des de la darrera pedra plana més

més o menys regular de pedres de mida petita i mitjana fruit

alta que cobreix

de despedregar la zona. El segon model, un xic més

paviment és de terra batuda.

complex, són marges amb pedres de majors dimensions falcades amb altres més petites i amb coronament o rastell regular. Les parets presenten una alçada entre 70 cm i 170 cm i un gruix entre 30 cm i 60 cm.

la volta, és actualment de 215 cm El

La segona barraca, situada al nord-est del turó, presenta una tipologia diferent, ja que es tracta d'una petita cavitat construïda en el mateix marge i perfectament integrada en 128


Feixes i barraques de vinya del tur贸 dels Rossos

129


la paret de la feixa. Per ara no s'ha documentat el període d'explotació i cronologia d'aquest interessant conjunt.

mitjançant una petita obertura en la banda sud amb el dipòsit inferior on es recolliria el líquid resultant. Al nord un pilar de secció circular, de 90 cm de diàmetre per 115 cm d'alçada conservada, podria actuar com a cuixera de la premsa, probablement de biga.

El trull de Can Robert En una de les terrasses de les antigues terres de conreu de Can Robert, relativament allunyat de la casa, en direcció sud-oest, trobem vestigis d'un trull d'oli en mal estat de conservació. A llevant hi podem observar les traces constructives de la sotamola circular de 155 cm de

Completen el conjunt d'elements de producció agrària les restes de l'olla d'un forn de calç retallat en el marge del camí que mena a Can Garrigosa, forn buidat en el sòl i sense obra. Distribuïts de forma estratègica podem veure també dos petits cups, de planta circular, en les amples feixes al sud de la casa de Can Robert.

diàmetre, que serviria de base a la pedra de moldre. Aquest enginy es posaria en rotació a sang, és a dir per la tracció d'un animal, voltant en el vogi. A continuació observen les estructures malmeses dels dos dipòsits circulars de decantació, de 90 cm i 100 cm de diàmetre interior respectivament, construïts amb pedra irregular, còdols de mida mitjana i alguns maons massissos disposats plans, tot lligat amb abundant morter de calç. Les parets interiors presenten restes del revestiment format per rajols sense vidriar. El recipient superior, on es feria la premsada un cop molta l'oliva, mostra fins a 80 cm d'alçada total, i connecta 130


ELS PRIMERS ESTABLIMENTS 132


Fotografia: Albert Bellós, [1940 – 1950]. AMMAT, R154, Col·lecció Bellós

Els primers carrers de Matadepera Els primers establiments Datació: Segle XI

133


La decadència definitiva del monestir de Sant Llorenç del Munt, amb la mort de l’últim abat l’any 1608, es pot prendre com un punt d’inflexió que donarà peu, als segles XVII i XVIII, a un nou poder hegemònic: els grans hisendats (Can Gorina, Can Vinyers, La Barata, ...). Ara són aquests propietaris de masos els que controlen la pràctica totalitat de les terres de Matadepera; però el món rural de les masies, amb una preeminència econòmica que durà segles, s’ha d’enfrontar a la progressiva industrialització i als circuits comercials de llarg abast. Es fa necessària l’especialització, i Matadepera adapta el conreu de la vinya, ja existent, a un model enfocat a la comercialització del producte. És al segle XVIII quan els grans propietaris transformen les seves heretats en petits lots de terra on plantar-hi vinya. Com havia fet el monestir en el seu moment amb els contractes emfitèutics, ara s’utilitza el contracte de rabassa morta per tal que jornalers s’instal·lin en aquests lots i conreïn vinya. És en aquest moment que sorgeix la denominació de “pagesos de carrer”: la disposició dels lots de terra genera els primers carrers del que ja podem anomenar com nucli urbà. Els primers establiments de parcel·les per edificar-hi cases els situem a l’any 1768. Narcís Gorina estableix tot un seguit de contractes al llarg d’un tram del camí ral de Barcelona a Manresa, una de les principals vies de comunicació i de

comerç, on s’edificaran les primeres cases del carrer Sant Joan. Una de les primeres vendes de sòl destinada a aquest establiments urbans és la que Narcís Gorina fa a Tomàs Martí. Es tracta, en paraules de M. Ametller, d’un "casal per edificar una casa de 54 pams d'amplària per 27 canes de llargària, situada a peu del camí ral i tocant al terme de Can Vinyés (actual carrer Sant Joan, 46) i a en Josep Argemir per edificar una casa de 40 pams d'amplària i 27 canes de llargària, és a dir 7,77 m de façana per 41,85 m de llargària (...), tot això ho feia segons criteri propi sense cap planificació prèvia, seguint simplement el recorregut del camí ral, per això les cases de llevant d'aquesta part alta del carrer no estan ben arrenglerades ". També destaca la construcció el 1769 del que serà l’Hostal de la Marieta, casa actualment coneguda com a Cal Gamell. Aquest nou nucli urbà comptà ràpidament amb l’oposició dels hisendats matadeperencs, ja que el veien com una amenaça pel tradicional món de les masies. L’Ajuntament, l’any 1770, acordà prohibir qualsevol nova edificació i no va ser fins vint anys després que s’arribà a una concòrdia que posà fi a un període d’amenaces i violències per part dels hisendats per evitar la urbanització del nou veïnat. El nou veïnat rebria l’apel·latiu de La Llagosta a causa, segons M. Ametller, de la impressió que tenien els hisendats “que els 134


havia caigut una plaga, com la de la llagosta, que ho assola tot.” Els anys 1778 i 1786, en Josep Pratginestós parcel·la un tram de l’actual carrer Sant Joan i el que serà l’actual carrer Sant Isidre. Ho fa amb una certa planificació, fins i tot deixant la suficient amplada per tal que, en construccions posteriors, quedi un carrer amb una amplada de 3,10 m. L’any 1805 es produeix un primer establiment a l’antic camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall, per part de Maria Pi, hereva d’en Josep Pratginestós. Correspon a l’actual carrer de Sant Llorenç. Però no és fins ben passada la Guerra del Francès, ja a la dècada dels anys vint del segle XIX, que s’inicia la urbanització del carrer. Es tracta d’un seguit d’establiments a la part alta del carrer Sant Llorenç des de la cruïlla amb el carrer Sant Joan. Entre els anys trenta i cinquanta, finalment, en Domènec Pi de la Serra, propietari de Can Vinyers, decidí parcel·lar part de la seva heretat seguint ja un criteri urbanístic. Per aquest motiu, es va elaborar un plànol de la zona urbanitzable que serví de referent per als establiments. A més, va incloure un espai per a una capella que, a l’any 1881, esdevindria l’església parroquial del terme en detriment de l’ermita de Can Roure.

No oblidem la bassa veïnal situada a la plaça Alfons Sala, popularment coneguda com a plaça de Cal Baldiró, que comunicava els tres carrers (Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre), i a la que només es podia arribar a través de l’actual passatge del Rellotge. Amb l’arribada i establiment d’aquests pagesos de carrer, i amb la progressiva industrialització de Terrassa i Sabadell, els propietaris de les masies marxaran a viure a la ciutat. A les antigues cases pairals quedaran masovers que les mantindran en actiu, en un escenari on el poblament dispers dóna peu a una urbanització incipient. Si l’any 1768 a 14 de les 17 masies existents hi vivien els propietaris, a l’any 1857 només hi viuran a 4. A l’Arxiu Municipal de Matadepera es conserven fotocòpies del fons documental de la família Pratginestós. Aquesta documentació fou cedida per Jordi Cherubini Pratginestós el 26 de novembre de 1992. Es tracta d’escriptures notarials, testaments en la seva majoria, datades entre 1803 i 1943, a més d’un plànol de les propietats de la família l’any 1913. Escriptures que ens permeten documentar mínimament la història d’una família que va promoure alguns dels primers establiments de la població, que foren l’origen de la construcció de cases a la part oest del carrer Sant Joan i al nord del carrer Sant Isidre.

135


Carrer Sant Llorenç Cal Trull de Cal Motxu Cal Trapet, Hotel Espanya Hosta de la Marieta Carrer Sant Isidre

EsglĂŠsia

Carrer Sant Joan

Antigues Escoles

136


CARRER DE SANT JOAN 137


Fotografia: Albert Bellós, 1948. AMMAT, R140, Col·lecció Bellós

Els primers carrers de Matadepera Carrer de Sant Joan Datació: Segle XVIII - XX

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5e473fdc00da94&

138


Fotografia: Miquel Ballbè, 1964. AMMAT, R343, Col·lecció Miquel Ballbè i Boada

El carrer de Sant Joan rep el seu nom del sant patró de Matadepera i és el carrer principal de la població per diversos motius, com podrien ser el fet que fou el primer carrer com a tal, que acull el nombre més gran de comerços del poble o que hi ha situada l’església de Sant Joan. A més, aquest carrer s’assenta sobre el que fou el camí ral de Manresa a Barcelona. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d'Altura, i pujava per un traçat que es pot considerar quasi idèntic al de l'actual carrer de Sant Joan, i tot seguint la Riera de les Arenes s'enfilava cap a la Barata. El carrer Sant Joan és l’eix vertebrador del nucli urbà històric de Matadepera, i conserva un important nombre de cases que es poden remuntar als primers establiments de Narcís Gorina cap al 1768 i els posteriors de Josep Pratginestós, tot i que moltes de les construccions són de finals del segle XIX i principis del XX, en ple fenomen de l’estiueig. Són cases que comparteixen parets mitgeres, d’un o dos cossos i dues plantes: baixa i pis. Presenten elements propis de les tasques agrícoles: una entrada prou àmplia, un 139


Fotografia: Albert Bellós, 1950. AMMAT, R156, Col·lecció Bellós

hort a la part de darrere i instal·lacions relacionades amb aquestes tasques (forn de pa, trulls, cups). És un tipus d’habitatge que patirà certes modificacions des de mitjan segle XIX, però sense canvis estructurals. L’any 1772 s’inaugura l’Hostal de la Marieta. Amb el decurs del temps, l’activitat comercial al voltant del carrer donarà peu a establiments ben coneguts com Cal Parramon (carnisseria), Cal Ferreret (ferratge de cavalls), Cal Quim (botes), Cal Beltrà (forn) o Cal Trapet. Actualment, el carrer Sant Joan conserva l’aspecte i l’essència de l’antic carrer nascut al segle XVIII, i es conserven edificacions catalogades i protegides pel seu valor patrimonial, com ara Cal Marcet, Ca l’Aldavert, Cal Mossèn Camps, Cal Gamell, o la mateixa església de Matadepera. Però el creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX no sempre ha estat respectuós amb el patrimoni cultural. Així, tot i que en l’actualitat la protecció del patrimoni està regulada, hem de lamentar la pèrdua d’edificacions com, per exemple, tres cases obra de l’arquitecte Lluís Muncunill (Cal Guadall, Ca la Pepa Quela i Cal García Gascón). 140


CARRER DE SANT ISIDRE 141


Fotografia: Isabel Argany, 2002

Els primers carrers de Matadepera Carrer de Sant Isidre Dataci贸: Segle XVIII - XX

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5e918a1a698764

142


Fotografia: Miquel Ballbé, 1964. AMMAT, R365, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Matadepera, fins ben entrat el segle XX, era un poble bàsicament rural. És per aquest motiu que el carrer prendrà el nom de Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos. Aquest carrer neix fruit de les parcel·lacions que Josep Pratginestós porta a terme l’any 1786. Les seves terres limiten amb les propietats de Pi de la Serra de Can Vinyers, motiu pel qual Josep Pratginestós planifica que quedin “8 pams (1,55 m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d'amplada”. Es forma la part nord del carrer. L’any 1843, Domènec Pi de la Serra inicia un seguit d’establiments que acabaren de donar forma al carrer de Sant Isidre per la seva part sud. Finalment, queda un carrer de 3,10 m d’amplada, com Pratginestós havia projectat. Té com a límits el carrer Josep Porcar i la plaça Alfons Sala, que el separa del carrer Sant Joan. La plaça Alfons Sala és coneguda popularment com a plaça de Cal Baldiró, i com a Dr. Zamenhoff (anteriorment a la fi de la Guerra Civil espanyola). Abans que plaça, era una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera (Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre). 143


Fotografia: Isabel Argany, 2002

Del carrer de Sant Isidre destaquen els seus habitatges rurals entre mitgeres, dels quals es conserven avui dia gairebé una desena, i que mantenen l’essència arquitectònica dels primers establiments del segle XVIII. Formats per una planta baixa i pis, són cases que comparteixen parets mitgeres i que presenten elements propis de les tasques agrícoles: una entrada prou àmplia, un hort a la part de darrere i instal·lacions relacionades amb aquestes tasques (forn de pa, trulls, etc). A partir de la segona meitat del segle XIX i fins a principis del XX, aniran guanyant en profunditat i alçada. A efectes pràctics, s’apreciaran els següents canvis: la petita finestra de la planta pis se substitueix per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i afegeix una reixa; l’entrada es fa per un cancell amb portes opaques.

144


CARRER DE SANT LLORENÇ 145


Fotografia: Miquel Ballbé, 1945. AMMAT, R325, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Els primers carrers de Matadepera Carrer de Sant Llorenç Datació: Segle XVIII - XX

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5ec89b148b7b10

146


Fotografia:: Xavier Font, 2004

El primer establiment dut a terme al futur carrer de Sant Llorenç és el que fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, el 1805, al que seria l’antic camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el camí ral de Manresa a Barcelona. L’any 1826 s’efectuen els primers establiments a la part alta de l’actual carrer de Sant Llorenç, des de la cruïlla amb el carrer Sant Joan. La tipologia de les cases entre mitgeres és la mateixa que en el cas del carrer Sant Joan i el carrer de Sant Isidre: cases que comparteixen parets mitgeres, d’un o dos cossos i dues plantes. Presenten elements propis de les tasques agrícoles: una entrada prou àmplia, un hort a la part de darrere i instal·lacions relacionades amb aquestes tasques (forn de pa, trulls, etc). És un tipus d’habitatge que patirà certes modificacions des de mitjans del segle XIX, però sense canvis estructurals. Actualment, hi ha 7 cases catalogades d’aquest carrer, un nombre inferior al dels carrers Sant Joan i Sant Isidre.

147


HOSTAL DE LA MARIETA 148


Fotografia: Xavier Font, 2004

Els primers carrers de Matadepera Hostal de la Marieta Dataci贸: 1769

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5efcc965412a39&

149


Aquest edifici consta com un dels tres primers establiments

En Francesc Ventayol estava casat amb Maria Pratginestós,

urbans de Matadepera, fins al punt que l’any de la seva

que, segons M. Ametller, com “es deia Maria i devia ser la

inauguració ha estat citat per alguns autors com l’inici del

que atenia més directament els clients, ben aviat el van

nou poble (M. Sallent). Se situa a un costat del camí ral de

anomenar l’hostal de la Marieta”.

Barcelona a Manresa.

Es tracta d’un habitatge rural bastit arran de camí, que

Francesc Ventayol comptava amb la concessió reial de

conserva els trets arquitectònics essencials de les cases

tabacs i comerciava amb altres productes a un establiment

dels primers establiments urbans. Els edificis que formaven

a la propietat Torrella, que segons M. Ametller correspondria

l’antic hostal de la Marieta, sembla que no presenten avui

a l’hostal de l’Arengada. El 26 de febrer de l’any 1769 en

grans modificacions exteriors, tal com podem veure encara

Narcís Gorina estableix a Francesc Ventayol, a peu de camí

en el tram central del carrer Sant Joan. Una il·lustració de M.

ral, un tros de terra on hi construeix l’hostal de la Marieta.

Avellaneda, de 1933, ens mostra un perfil molt similar al que

L’hostal s’inaugura el 1772 i el mateix any s’amplia

es manté avui dia. Consta un rellotge de sol i elements

comprant els terrenys del davant de l’hostal. El 1784,

decoratius esgrafiats avui desapareguts que es poden

Francesc Ventayol construeix les cavallerisses i el pou en

apreciar al dibuix.

aquests terrenys. Aquest hostal acabaria comprenent, a més de l’habitatge central conegut posteriorment com a Cal Gamell (barber), un conjunt d’altres edificis (un total de 5). J. Corcola, al programa de Festa Major de 1975, deia que

El conjunt de l’hostal de la Marieta el formen dues cases a ambdós costats catalogades: la de Gabriel Ribó al número 56 del carrer Sant Joan, i la de Pere Ribó, al 60.

comprenia “des del bloc de pisos que hi ha a la dreta de

A l’altre costat del carrer, tres edificacions més: la casa

mig carrer de Sant Joan, fins a tocar la casa de Cal Macià”,

d’Assumpta Ribó, al número 61; l’anomenada com la

a més d’unes cases a l’altra banda del carrer.

Balma, al 63; i la coneguda com Sant Honoré, al 65.

150


Fotografia: Xavier Font, 2004

Pel que fa a l'edifici del carrer Sant Joan número 65, el seu nom prové de l'actual cafeteria. L’establiment està situat a l'espai d'instal·lacions relacionades amb les tasques agrícoles, dins del conjunt. En aquest cas s'hi localitzava fins fa pocs anys el pou de cal ferrer, al qual s'hi accedia des de l'exterior per una portella amb forma de finestra. El pou subministrà aigua als veïns fins ben entrada la segona meitat del segle XX.

151


CAL TRULL DE CAL MOTXU 152


Els primers carrers de Matadepera Trull de Cal Motxu Dataci贸: 1858

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5e918a1a698764

153


Els habitatges del carrer de Sant Isidre van formar els primers assentaments urbans de Matadepera, junt amb els del carrer de Sant Joan, des del darrer terç del segle XVIII. Però en aquest cas, les cases s'arrenglaran en el límit de les propietats de Can Vinyers i de cal Pratginestós, configurant l'estructura d' aquest carrer. En la vorera nord comencen els establiments l'any 1786, mentre que vorera sud no serà fins 1858, quan Pi de la Serra estableix 68.859 pams quadrats, que comprenien tota la resta del carrer Sant Isidre, tirant avall fins a trobar la travessia, que ja havia estat planificada M. Ametller explica que, a l’avui carretera de Terrassa, l'Antoni Gorina i Riera va construir-hi “una era prop de la travessia (...) més amunt un cobert amb premsa, cups i un pou” (1). Es tracta d’un edifici unifamiliar i pis. S’accedeix a la planta baixa a través d’una escala des del carrer, que es on es conserva una premsa i una mola d’oli. A l’interior de la casa s’hi poden trobar instal·lacions relacionades amb les tasques agrícoles com és el trull de cal Motxu. Conserva bona part de la maquinària i estris destinats a la producció de vi i oli, i va ser el darrer en funcionar al nucli urbà de Matadepera, fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Aquest habitatge es va construir cap a mitjant segle XIX, quan també es construí, al seu interior, un cobert amb una premsa i cups de vi. En un primer moment es tracta d’un

edifici unifamiliar arrenglerat al carrer i amb parets mitgeres, format per una sola planta. Emili Gorina i Puig demana llicència d’obres (la núm. 10 de l’any 1950) per tal d’afegir un primer pis. També instal·la una premsa i una mola d’oli, de segona mà, a l’interior de la planta baixa. La llicència [74] de 1977 adapta la planta baixa a un ús de restaurant i manté el trull com a decoració. L’activitat cessa l’any 2007. A. Ventayol, a un informe patrimonial encarregat per la propietària de l’habitatge l’any 2007, indica que la façana no corresponia a la tipologia de les primeres cases edificades al carrer Sant Isidre. Igualment, conclou que l’estat del conjunt era considerablement deteriorat, i que la premsa i la mola d’oli no estaven completes, amb la qual cosa no servien per mostrar in situ el procés d’elaboració de l’oli. En canvi, en un altre informe de l’any 2008, X. Font valora el notable interès històric i patrimonial del conjunt per tractar-se d’un dels “darrers testimonis de l’economia rural”, per mantenir l’emplaçament “original des de 1858, tot i les modificacions sofertes” i per que els elements mobles conservats “formen un conjunt didàctic prou comprensible per si mateix”. Actualment, es tracta d’una botiga amb taller de manteniment de motocicletes (llicència d’obres 13 del 2012), que manté els elements catalogats.

154


CONSOLIDADCIÓ URBANA 155


Fotografia: Albert Bellós, [1950]. AMMAT, R155, Col·lecció Bellós

Els primers carrers de Matadepera Consolidació urbana

156


A mitjan segle XIX la gran transformació urbana ja s’havia

construirà el cafè de Cal Trapet, que serà el lloc de trobada

consolidat. La població de les masies al terme de

de tots aquells d’ideologia republicana, mentre que les

Matadepera havia esdevingut residual respecte al nucli urbà,

dretes es reuneixen en Cal Baldiró. L’any 1942, on era el

amb només un 28% de la població cap a l’any 1857. La

cafè republicà naixerà l’Hotel Espanya, avui seu del Punt

vinya, que havia tingut el seu espai a la producció agrícola

Jove de Matadepera.

de Matadepera ja des d’època romana, dominava el paisatge rural. L’any 1768 podem parlar d’un 12% de terres dedicades exclusivament a la vinya; l’any 1853 ja parlem d’un 52%.

El 1914 trobem un dels primers elements de planejament documentats, un plànol que preveu la urbanització d’alguns terrenys de la corona immediata al nucli històric. Obra de Manuel Duaygues, datat el 19 de març de 1914 a Terrassa,

Els establiments de pagesos en habitatges rurals que

indica no només els nous carrers projectats i terrenys per

formarien els primers carrers són el nucli originari d’un nou

edificat, sinó també conreus, camins, molins, i alguns

tipus de poblament concentrat que respon a unes noves

elements orogràfics, esdevenint un document de gran valor.

necessitats socioeconòmiques pròpies del capitalisme. El món tradicional de les masies arriba a la seva fi i es consolida un nou entramat urbà. La transformació urbana propicia que l’any 1850 ja es comptabilitzin un total de 48 cases. A meitat del segle XIX es cobreix la bassa que comunicava els tres carrers del poble (Sant Joan, Sant Isidre i Sant Llorenç) i neix la plaça Cal Baldiró. Punt de trobada, centre social d’un nucli urbà en creixement, la plaça acull el Casino Matadeperenc, que es coneixerà en poc temps com el teatre de Cal Baldiró. Es 157


158


L’ESGLÉSIA DE MATADEPERA 159


Fotografia: ohDigital, 2014

Els primers carrers de Matadepera L’església de Matadepera Datació: 1904 - 1917

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5e473fdc00da94&

160


Fotografia: Xavier Font, 2004

L’actual església de Matadepera, situada en l’encreuament entre el carrer Sant Joan i la carretera de Terrassa, és un bon exemple de la consolidació del món urbà front al món de les masies. Aquella població dispersa en masos tenia com a seu religiosa l’església de Sant Joan, prop de Can Roure i construïda al segle XI. Amb l’edificació de la nova església al carrer Sant Joan, s’iniciarà un conflicte entre els defensors de l’antiga parròquia, i els que viuen al nucli urbà. La capella inicial es construirà fruit dels establiments de parcel·les a banda i banda del camí ral de Barcelona a Manresa. Els seus promotors seran els mateixos veïns d’aquests nous carrers, que consideraven que l'antiga parròquia de Sant Joan (a Can Roure) estava massa allunyada. Les primeres obres es produeixen l’any 1846, i es donen per acabades el 1852. L’any 1864 fracassa un projecte per fer-hi un nou temple allà on hi ha la capella. Aleshores, el rector residia a l’antiga parròquia de Sant Joan, on feia la missa i els diferents oficis que se celebraven en dates senyalades de l’any; però des del poble ja es demanava la seva presència, produint-se un lògic enfrontament entre els partidaris de realitzar aquests actes en l’antiga parròquia, o en la nova capella. A l’agost de 161


1866, el rector de l’antiga parròquia marxa i no deixa ni un

L’octubre de 1880, el bisbe d’Urquinaona decreta la

moble a la casa rectoral. El vicari regent, Faustino Pujol, ha

constitució d’una junta per ampliar la capella i construir-hi

de pernoctar a Can Torrella de Baix. Corre un rumor

una rectoria. El 23 de març de 1881 s’hi trasllada la rectoria,

incipient: el bisbe de Barcelona li ha ordenat que traslladi el

encara que provisionalment, des de l’antiga parròquia. El

Santíssim Sacrament a l’església del poble a finals d’agost,

1882 l’antiga parròquia ja es considera abandonada i els

amb l’oposició de la família Barata.

béns d’aquesta es traslladen al poble: però com que

El 29 d’agost és dia de Festa Major. Fa mal temps i els oficis es fan sense orquestra. Hi ha un ball a la tarda i part de la nit, poc concorregut. Però finalment, el trasllat del Santíssim Sacrament no es fa efectiu. El 6 de setembre, el consistori fa una visita al prelat diocesà que informa que no es farà el trasllat per existir una forta oposició. Com a resposta, la

l’església és molt petita, algunes coses es distribueixen per cases del poble. El 27 de juliol de 1883 es traslladen les campanes de l’antiga parròquia a la nova seu religiosa, i el 9 d’agost es col·loquen. El 30 d’agost, en plena Festa Major, s’inaugura la capella del Santíssim Sacrament a l’església del poble.

gent del nucli urbà, el 7 de setembre, agafa un confessionari

L’any 1903 es comencen les obres del campanar i el 7

i alguns adorns de l’antiga parròquia, els porten cap a la

d’agost de 1904, en plena Festa Major, es fa la inauguració i

nova capella i el vicari regent fa missa.

benedicció. El mateix any es compra la que era casa veïna

N’hi ha més episodis de confrontació, com els que narra M. Ametller: el 1867, per exemple, l’alcalde es queixa al rector Mn. Pere Comas “perquè no havia celebrat la missa major a la capella” per Nadal. El bisbe havia promès que es faria a la capella del poble, però el rector la va voler fer a la parròquia.

d’en Francesc Cortès (de cal Quistó) per ampliar l’església fent-hi una altra nau. L’any 1911 Mossèn Jaume Torres comença les obres del nou temple, projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda el qual es beneïa l’octubre de 1917. L’any 1931 s’acabaria la façana rematada amb una creu de pedra de 0,90 metres d’alçada.

162


Fotografia: Xavier Font, 2004

L’edifici actual consta d’un campanar en planta quadrada, de 1904, que fa 24 metres d’alçada. Es divideix en dos cossos, sent al segon on hi ha l’esfera del rellotge, quadrifolis ornamentals i les campanes. Dues de les campanes daten del 1903. L’església és d’estil neogòtic i aprofita algunes estructures de l’antiga capella. Està formada per tres naus i creuer. Entrant a la dreta hi ha el baptisteri i al fons la sagristia. La façana està ornamentada amb arquets cecs, un rosetó i un trencaaigües sobre la porta.

163


LES ANTIGUES ESCOLES 164


Fotografia: Desconegut, [1940]. AMMAT, R1098

Els primers carrers de Matadepera Les antigues escoles Dataci贸: 1925

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5f6499d8f8828d&

165


La construcció de les antigues escoles, també anomenades

explica com, per demanar ajuda a la Comisión Provincial del

escoles nacionals, significa l’establiment d’uns locals

Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones,

estables per l’ensenyament a Matadepera, doncs

la comissió gestora de Matadepera que s’encarregava de

anteriorment es llogaven locals particulars, situats

les reparacions no podia dir que havia estat l’aviació

normalment en habitatges. Parlem de la segona meitat del

nacional (feixista) qui havia fet malbé les escoles, i que per

segle XIX, quan l’educació dels nens i nenes depenia de dos

aquest motiu acusava a l’exèrcit roig (lleial a la república).

mestres, un per cada sexe, que rebien un sou i una casa on viure per part de l’Ajuntament (les anomenades “cases dels mestres”, al passeig Arnau).

Novament, amb les rierades de l’any 1962, els edificis de les escoles queden inhabilitats, a causa de l’ensorrament del sostre, i els alumnes s’han de traslladar a la parròquia. Fins

L’expedient de construcció de les escoles s’inicia arran el

l’any 1966 no es finalitzaran les obres necessàries per tornar

Reial Decret de 23 de novembre del 1920, que va crear

a fer ús de les escoles.

l’Oficina Técnica de Construcción de Escuelas. L’ajuntament de Matadepera va cedir un terreny municipal a l’Estat

GALERIA

espanyol per tal que es construís l’escola, i l’Estat va pagar l’import de l’obra (70.000 pessetes). Les anomenades escoles nacionals es van inaugurar l’any 1925. Es tractava de dos edificis, un per nois i l’altre per noies, amb una sola aula. L’any 1939, a causa de les bombes de l’aviació en plena Guerra Civil, les escoles pateixen importants danys. La correspondència de l’època ens permet conèixer els tràmits efectuats per tal de reconstruir els edificis. R. Aguilar ens 166


Fotografia: Desconegut, [1940]. AMMAT, R1094

167


Fotografia: Miquel Ballbé, 1964. AMMAT, R351, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

Finalment, l’any 1979, amb la transició democràtica, l’alcalde Victor Peiró i la regidora Francesca Marlet inicien una lluita per aconseguir una escola que pugui encabir els prop de 344 nens en edat escolar. A les antigues escoles, l’any 1978 només hi havia matriculats 27 nens. La capacitat d’aquestes dues aules era insuficient i molts alumnes havien d’anar a escoles de Terrassa. Per aquest motiu, es construirà l’escola Ginesta i s’abandonaran les escoles velles. L’any 1988 l’edifici situat al cantó dret del carrer Joan Paloma, en direcció a l’actual Ajuntament, ja es projecta com a edifici destinat als Bombers Voluntaris de Matadepera, ús que continua en l’actualitat. El projecte es pot trobar a l’Arxiu Històric del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC H105A/15/151). Pel que fa a l’edifici del cantó esquerre, es conserva a l’Arxiu Municipal un pressupost de 1990 per destinar-lo a la Policia Local. En data 13 de juny de 1993 s’inaugura el nou local adaptat per aquest equipament, que actualment continua sent seu de la Policia Local. Les antigues escoles són obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana. Es tracta d’un conjunt format per 168


Fotografia: ohDigital, 2014

dos edificis iguals situats a banda i banda del carrer de Joan Paloma. Són edificis exempts, com petites torres rodejades de jardí. Tenen la coberta holandesa amb un ràfec a tot el perímetre. La façana principal és de composició simètrica, les laterals s’ordenen agrupant els dos tipus de finestres que hi ha. El sòcol de paredat i el maó vist de les finestres decoren l’edifici.

169


DE CAL TRAPET A L’HOTEL ESPANYA 170


Fotografia: Isabel Argany, 2002

Els primers carrers de Matadepera De Cal Trapet a l’Hotel Espanya Datació: 1941

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5f969e8ad57201&

171


L'espai de connexió dels carrers de Sant Joan i Sant Isidre,

darrere (...) l'altre local també inaugurat a principi de segle,

mitjançant el passatge del Rellotge, es transformà en un

fou a cal Robert, al carrer de Sant Joan, també amb cafè al

plaça a manera de petit fòrum cívic. En un primer moment

davant i sala de ball al darrere (...) l'any 1905 el sostre de la

hi havia estat la bassa veïnal, però un cop va ser coberta,

sala de ball s'enfondrà (...) i l'any 1907 adquiriren, pagant un

s'hi situaren amb el temps diversos espais de trobada,

cens anual, un terreny al carrer de Sant Isidre, i hi edificaren

convertint-la en un senzill però alhora molt clarificador

el Casino Matadeperenc, també amb café, billars, teatre i

testimoni històric.

sala de ball. Per discrepàncies amb el Trapet, el grup Arnau

Anomenada oficialment com a plaça Zamenhof fins a la dictadura de Primo de Rivera (1), moment en què va rebre el nom d'Alfons Sala, però sempre ha estat coneguda popularment com a plaça de Cal Baldiró. Avui no en resten elements arquitectònics de Cal Baldiró, tret de l'orientació que va adquirir aquell espai del nucli urbà. Cal Baldiró va ser un establiment fet per Jaume Pratginestós a Antoni Genescà l'any 1853 (2). La tradició oral diu que l'escriptor Àngel Guimerà s'inspirà amb Maria Pi "Marieta", per donar vida al personatge de la seva obra "La Baldirona".

(Salistes), per allà l'any 1915, instà l'Antoni Genescà, amo de Cal Baldiró, a obrir a casa seva un establiment i saló de ball (...) més endavant, l'any 1925, comprà el Casino de manera que a cal Baldiró i al casino s'hi reunien els Arnaus i el seu grup. A cal Trapet s'hi reunien els republicans (3)." La importància cultural i social de la sala de ball, i cinema, de Cal Trapet la podem constatar amb la consulta del diari La Vanguardia. Una notícia de l’any 1900 informa de la pròxima instal·lació d’un nou telèfon a Cal Trapet, que permetria a la població contactar amb municipis veïns, ja que Cal Trapet oferia el servei de centraleta telefònica del poble. Les notes més habituals, però, són les d’anuncis de

Manel Ametller ens recorda que a inicis del segle XX “dos

balls per festes senyalades, el que denota la importància

locals polaritzaven la vida social i política del poble, cal

d’aquesta sala en el sentit cultural: festes de Sant Isidre, de

Trapet, amb el cafè al carrer de Sant Joan i la sala de ball al 172


Sant Sebastià o per Festa Major (l’any 1929, la “Juventud

Destaquen la varietat de formes i de tractament de les

de Cal Trapet” contracta una orquestra per aquest motiu).

obertures, la utilització d’elements de ceràmica en cornises,

L'any 1939 just acabada la guerra civil, el comandant militar de Terrassa va demanar informació sobre Cal Trapet: amb

aplacats i voladissos que decoren la façana, així com el ferro forjat de baranes, mènsules i fanals.

aquesta se'ls hi retirà el servei de la centraleta telefònica i la

En l'actualitat la planta baixa s’ha reformat i adequat com

concessió de tabacs mentre que el cafè no el tornaren a

equipament cultural (el Punt Jove de Matadepera). Les

obrir més. Amb posterioritat, l'any 1942 s'inaugura l'Hotel

plantes superiors allotgen una residència de gent gran.

España en el lloc que havia estat el saló i cafè de Cal Trapet.

L’altre cos conté un comerç i serveis.

Com hipòtesi a confirmar seria possible que s'aprofités una part de la mateixa estructura arquitectònica.

Fotografia: Xavier Font, 2004

L'hotel durant els anys que va estar funcionant va heretar, d'alguna manera, el caràcter de cafè de la vila. Recordem que en la sala contigua hi hagué el cinema, i la plaça va seguir aglutinant bona part dels actes cívics de Matadepera. L'hotel és un edifici cantoner amb façana a la plaça i al carrer de Sant Isidre, està format per dos cossos d’alçada diferent. El cos de la plaça és compost de planta baixa i tres pisos. Té dos accessos: el de la planta pel carrer de Sant Isidre i el dels pisos de la plaça. El balcó cantoner a l’alçada del primer pis i la gran finestra balcó, també cantonera a l’alçada de tercer, serveix per unir les dues façanes. 173


L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS NATURALS. PEDRERES I FORNS DE CALÇ 174


Fotografia: Xavier Font

Els primers carrers de Matadepera L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS NATURALS. PEDRERES I FORNS DE CALÇ

175


Quan observem el paisatge geològic de Matadepera, ens

estacional, es distribuïen al llarg de l'any i en molts casos es

adonem que una de les seves característiques són els

feia necessària la rotació de la mà obra, aportada també per

afloraments de pedra calcària, localitzats bàsicament en la

veïns i jornalers.

zona en què contacten la plana i els contraforts de migdia del massís de Sant Llorenç del Munt. A la presència significativa d'aquesta matèria primera, s'hi afegeixen les relativament extenses zones de bosc mediterrani, que proporcionaven el combustible necessari per a la producció de la calç. La calç, com a element utilitzat en la construcció, és documentada des de l'antiguitat clàssica. La manera d'obtenir-la va variar poc al llarg del temps, sent molt similar a les tècniques que podem trobar a Matadepera fins a la primera meitat del segle XX. En tenim testimoni des del

La calç era un dels principals productes d'aquest treball diversificat, tal com trobem reflectit en l'informe del bisbat de l'any 1864, publicat per M. Ametller, en què es diu que “el poble de Matadepera va prosperant més i més per l'explotació de les pedreres de calç i de carreus” (2). En l'anàlisi de les relacions de propietat, durant l'esmentat període, veiem que tant podien fer-se càrrec de realitzar l'explotació de les pedreres, boscos i forns de calç, els mateixos propietaris, com efectuar-se mitjançant contractes d'arrendament.

jaciment romà de Can Solà del Racó fins a la gran quantitat

Els treballs s'iniciaven amb l'extracció de la pedra, bé a mà

de forns de calç d'època moderna que s'han identificat en

o amb explosius, i es transportava al forn; a continuació s'hi

el terme.

portava la llenya necessària per a la cuita.

En els estudis realitzats per P. Roca sobre la història agrària

Una breu descripció de com s'estructurava la tècnica de la

d'entre el darrer quart del segle XVIII i els inicis del segle XX,

producció de calç la trobem en el testimoni directe que ens

hi trobem el que anomena pluriactivitat del pagès (1), un

aportà Joan Font i Pi, en Corcola :

concepte bàsic per a la comprensió de l'economia rural d'aquest territori. Les diferents tasques, seguint un cicle 176


“Els forns eren construïts generalment dins d'un marge, que

pedra més petita com un puny o menys; es feia un bon

el terreny permetés buidant-lo fer-hi com una olla d'uns 5 a

curull perquè quan la pedra ja començava a estar roenta,

6 metres de fondària i amb diàmetre ovalat també d'uns 3 o

amb argila i guix o altra terra fina, amb aigua es feia un fang

4 metres segons la cabuda que s'hi vulgui donar, i en el pla

que servia per frenar des de sobre, guiant el tiratge del foc

o fons, una mina o portal per poder arrimar-hi un carro per

cap a la part que calgués, perquè la cocció fos més

ajudar a

uniforme.

treure la terra quan s'obria i apropar-hi la pedra

quan es feia la volta amb la mateixa, ja que per omplir l'olla calia primer muntar-hi una volta, espècie de barraca, i sobre d'aquesta s'anava acabant d'omplir des de dalt i de la

Quan era completa es coneixia per un color característic com d'un or puríssim, brillant, que enlluernava” (3).

mateixa pedra fins que en els seus dies de foc, que eren

En l'estudi històric de la intervenció arqueològica i de

més o no tants, segons el volum de pedres que calia coure,

consolidació del forn de calç del Corcola, realitzada l'any

sens parar mai el foc no més que el temps just de cremar-

2009 per M. Carmona, s'hi destaca que si bé una part de la

se la llenya (vuit dies i vuit nits).

producció de calç podia ser destinada al consum local,

Altrament el corrent de l'aire fred i humit que entra per la boca del foc faria clivellar la pedra o embussaria el tiratge i esguerraria la fornada.

sembla evident que en el cas de Matadepera també devia existir una forta demanda generada en el sector de la construcció dels nuclis urbans propers. Va ser a partir de finals de la dècada dels anys trenta del segle XIX que

Cal dir que a l'interior i part baixa del forn, arrimat a la paret,

Sabadell i Terrassa van experimentar creixements

s'hi deixava de la mateixa terra, un banc o graó circular

demogràfics que van arribar a doblar la seva població inicial

d'uns 40 o 50 centímetres que servia de peu a la volta

(4). Aquest va ser un moment d'increment productiu,

atracada a la paret, deixant un espai entre elles d'uns 10 o

afavorit per la industrialització de la comarca.

15 centímetres, espècie de llorigueres, perquè el foc pogués penetrar des de sota abrigant tota la massa o munt de 177


Fotografia: Xavier Font

La producció de calç es mantindrà en el terme de Matadepera, encara que amb un caràcter diferent, fins a mitjan segle XX. Aquesta activitat ha legat un important patrimoni, tant arqueològic, amb un gran nombre de forns catalogats des de la canal de l'Abella, en la zona nord, fins a Can Vinyers al sud del municipi, com patrimoni documental i ambiental, que es fa necessari protegir i aprofundir en el seu estudi, per la significació en la història agro-econòmica de Matadepera.

Forns del torrent d'Abeuradors i el Bosquetó Seguint el camí dels Monjos, en la zona de confluència entre els turons del Pujol i el de Calderols hi podem observar quatre forns de calç i la pedrera de Can Prat. Dos forns són situats a ponent del turó del Pujol, en l'espai anomenat el Bosquetó, tocant al camí que va paral·lel a la banda esquerra del torrent d'Abeuradors. La plaça de maniobres situada davant és de considerable extensió. S'hi conserven les dues olles dels forns que són contigus. Del primer, molt malmès, en resta només la meitat de la cavitat de cocció. El segon forn, més sencer, mostra obra de maó 178


massís disposat a cantell en l'arc rebaixat d'entrada i

de calç sota el talús de la carretera BV-1221 de Terrassa a

parament irregular de pedra seca en la paret frontal. L'olla

Talamanca. Can Torrella de Baix va ser un dels principals

d'aquest té un diàmetre aproximat de 4 m per una alçada

focus de producció de calç del terme de Matadepera. La

de 5 m.

proximitat del turó de Roques Blanques i de la riera de les

Arran del camí dels Monjos, uns metres al nord dels forns de la zona del Bosquetó, en diferenciem els altres dos forns, gairebé oberts dins del mateix marge del torrent d’Abeuradors. Les característiques constructives són semblants i segueixen la tipologia d’olla excavada en el mateix subsòl, i en aquest cas sense obra. Les dimensions són aproximadament de 4 m de diàmetre per 5 m d’alçada.

Arenes, facilitaren la matèria primera per l'elaboració de la calç. En la zona al voltant d'aquesta masia, s'hi localitzen els que avui anomenem forns de Can Roure i els de Roques Blanques, els quals probablement també pertanyien a Can Torrella de Baix. Plantegem la possibilitat que aquests forns fossin abandonats en el moment de la construcció de la carretera de Terrassa a Talamanca, just iniciat el segle XX, operació no exempta de conflicte d'interessos i que va

La pedrera de Can Prat o de l'Angelet s'obre a llevant del

significar una forta davallada en l'economia dels antics

peu del turó de Calderols, just tocant al camí dels Monjos.

propietaris fins a canviar de mans. Recordem també que en

Hi podem observar encara, una petita barraca que va ser

els terrenys d'aquesta masia, en el mateix moment, s'hi

excavada en el mateix marge pels mateixos treballadors

practicaren perforacions de pous per a la cerca de nivells

com a incipient refugi.

freàtics per a la constitució d'una companyia de distribució d'aigües a la població, una inversió privada que no va acabar de reeixir.

Can Torrella de Baix En l’esplanada al sud de la masia s’hi localitzen, mal conservats i poc visibles per l’abundant vegetació, dos forns 179


Fotografia: Xavier Font

Roques Blanques Prop de Can Torrella de Baix, trobem el conjunt de forns de calç i la pedrera del peu del turó de Roques Blanques, arran la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. D'un nombre extens de forns, en l'actualitat en són visibles únicament quatre. Presenten una mateixa façana, de 5,80 m d'alçada màxima, buidats en el subsòl del marge, de fort pendent. Construïts amb

parament de pedra irregular combinada

amb maons massissos, tot lligat amb abundant morter de calç, tant en les parets frontals com en els arcs i voltes rebaixades de l’entrada a les cambres de combustió. Fins fa poc s’hi podien veure els murs dels contraforts de reforç de tota l’estructura davantera. Els forns varen ser col·lectivitzats durant el període 1937-1938 (1). Posteriorment es traspassà la gestió de la seva activitat a l’ajuntament de Matadepera. Tant la pedrera com els forns estigueren en plena activitat fins als anys seixanta del segle XX, en mans d'una empresa privada. L'any 2004, amb motiu de la promoció d'habitatges al peu del turó de Roques Blanques, s'efectuà un projecte d'adequació del conjunt, amb posterioritat a l'estudi 180


Fotografia: Xavier Font

estructural dels forns realitzat per l'empresa Arqueociència (2). Recordem que el turó ha estat durant un llarg període objecte d'explotació d'una segona pedrera, aquesta en la vessant sud, en el terme de Terrassa, prop de Can Candi. En aquesta zona s'hi localitzen també altres forns de calç, alguns malmesos per la urbanització.

Can Roure Els forns de calç localitzats a ponent de la masia de Can Roure són situats al peu nord del turó de Roques Blanques i també en el collet entre aquest i el turó de Sant Joan. Tres olles excavades en el subsòl, amb un diàmetre aproximat de 4 m per una alçada de 5 m. Un dels forns mostra paredat de maó massís en l’arc rebaixat de reforç de l’entrada a la cambra de combustió. Si ens fixem amb detall, podem observar nombroses restes de les cuites en diferents abocaments que envolten l’àrea. Si bé avui els anomenem com a forns de Can Roure per una qüestió simplement de proximitat, no es descarta que formessin part de l'extens conjunt productiu de Can Torrella de Baix. 181


Fotografia: Xavier Font

Forn prop Can Solà del Racó Arran del camí que s’enfila al turó del Pujol des de la masia de Can Solà del Racó, i a no massa distància d'aquesta, es localitza un

forn de calç

relativament ben conservat.

Presenta una plaça de maniobra oberta al camí i un corriol que mena a la part superior de l'olla. La boca d'entrada a la cambra de combustió mostra parets laterals i un arc rebaixat construïts amb parament de pedra irregular lligada amb morter de calç. L’olla mesura 6 m de diàmetre per 5 m d’alçada. Recordem que a la banda de llevant del torrent de Can Solà del Racó, al peu del turó dels Rossos hi podem observar set forns de calç més: el del Corcola, el del Ton, els del camí del Girabau i els del camí de la font del Corraló, junt amb la pedrera.

Forn del turó de la Carlina L'any 2005 s'efectuà una intervenció arqueològica en el forn de calç localitzat en la finca del carrer de la Carlina, 21, en l’urbanització de les Pedritxes, amb motiu d'unes obres realitzades pels seus propietaris. Els treballs dirigits per A. Palomo van permetre documentar l'olla del forn rebaixada 182


en el marge, gairebé conservada en tota la seva alçada. No

un forn de calç, encara que poc visibles per la gran

presenta obra tret de la zona més baixa de les parets de

quantitat de vegetació que l'envolta.

l'interior on s'hi aplacaren pedres planes, probablement per a la seva reparació.

Considerem necessari aprofundir en la documentació d'aquest forn per la singularitat de la seva ubicació, tant pel

La intervenció no va aportar cap material que faciliti la

fet que ens demostra que la producció de calç també

contextualització cronològica del forn.

responia a necessitats d'autoconsum dels masos i masies dispersos del terme de Matadepera com per la proximitat al monestir de Sant Llorenç del Munt.

Forn del camí de la Barata a Can Pèlacs El forn de calç, en mal estat de conservació, és situat en el tall nord del camí que porta des de la Barata a Can Pèlacs,

Forn de Can Robert

a pocs metres un cop travessada la riera de les Arenes.

Al sud de la masia de Can Robert, es localitzen les restes

Presenta un diàmetre aproximat de 4 m per una alçada de 5

d’un forn de calç just en el marge del camí que mena a Can

m, buidat en el marge, no presenta obra de reforç de

Garrigosa. L'estructura de l'olla d'uns 4 m de diàmetre

l'estructura.

aproximat va ser buidada en el mateix subsòl i no presenta parament d’obra.

Forn de la canal de l'Abella En la part baixa de la canal de l'Abella, per sobre de Can

El forn forma part del conjunt d'elements de producció de la masia dels quals també s'ha conservat part del trull, en una de les amples feixes a migdia de la casa i un parell de cups.

Pobla, s'identifiquen de manera escadussera, les restes de l'arc d'entrada a la cambra de combustió del que podria ser 183


Forn de Can Gorina

idèntica a la resta dels documentats al terme de

Com s'ha expressat amb anterioritat, disposem d'una extensa documentació sobre la masia de Can Gorina en el Dietari de Francesc Gorina de 1841 a 1904 (1). A través dels rigorosos estudis efectuats per Pere Roca, coneixem també, una valuosa informació sobre la producció de calç d'aquesta propietat. Malgrat això, s'ha conservat un únic forn de calç que es pugui relacionar directament

amb la

masia. Es troba en l'interior de l'actual finca i amb

Matadepera. Les olles són buidades en el mateix sòl i mostren reforç en la corona, o part més elevada, construïda amb algunes filades de pedra irregular. Com succeeix en el conjunt de forns catalogats, la sedimentació que els farceix presenta escassa potència, fet que denota un ús final no massa allunyat en el temps. Conjunt de forns de calç i pedrera del turó dels Rossos, la Guixera.

modificacions estructurals contemporànies. Forn del Corcola Collet dels Forns

El forn anomenat del Corcola, sobrenom pel qual era

En aquest cas la toponímia pren relleu alhora de definir una

conegut a Matadepera qui se'n va fer càrrec durant més

zona dedicada a la producció de calç. Cal assenyalar que el

temps, és segurament el més significat del conjunt que

collet es troba en la cruïlla de la feixa Llarga de Can Torres

formen la pedrera i els forns de calç del peu del turó dels

amb els turons dels Rossos i del Mont-rodon, espai al nord

Rossos, la Guixera.

del qual avui s'hi obra l'extensa pedrera de Can Sallent de Castellar del Vallès.

Presenta estructures de paredat combinat de pedra i maó, lligat amb morter de calç. Hi veiem un vestíbul en la zona

Situats en una esplanada arran del camí que porta al

d’accés frontal, de 6 m per 5 m, tancat lateralment per dues

Girabau, són visibles dos forns de calç de morfologia

parets que també fan la funció de contrafort i que mesuren 184


Fotografia: Xavier Font

des d'1,70 m la zona baixa fins a 4 m la part alta. En la banda oest s’hi edificà un habitacle de planta rectangular de 3 m per 2,10 m, que aniria cobert a una vessant. La boca d’accés a la cambra de combustió presenta una volta i arc de càrrega rebaixats de maó massís, amb secció longitudinal de tronc de con, el qual es tanca a mesura que s’apropa a la paret interior del forn. Les parets de l’olla presenten un diàmetre de 4 m per una alçada de 5 m. Cal assenyalar l’existència d’un tram de l'antic corriol de transport que aboca al forn i plaça de maniobra, de la mateixa manera que en la part superior s'hi arribava des del camí principal que connecta també amb la pedrera. L'any 2009 s'hi dugué a terme la intervenció arqueològica al conjunt industrial format pels forns de calç del Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, en el marc del projecte "Posada en valor d'elements de patrimoni rural a la costa del Tet i Mont-Rodon" dirigida per Maica Carmona, Eugeni Junyent i Rafael de Villasante (1). S'efectuaren treballs de consolidació, neteja i senyalització dels forns junt amb una acurada recerca documental sobre els mateixos. Els més utilitzats han estat els estudis històrics sobre Can Solà del 185


Fotografia: Xavier Font

Racó (2) i el Dietari de Francesc Gorina (3), a partir de l'estudi introductori en el dietari exposat per Pere Roca. Els autors de la intervenció arriben a la conclusió que cal situar l'origen dels forns, molt possiblement, en el segle XIX, i relacionats amb la propietat de Can Solà del Racó, si bé seran utilitzats també durant el primer terç del segle XX. En destaquen també la singular localització dels forns dins un entorn que encara conserva alguns elements originals, relacionats amb la producció de calç, la pedrera, la xarxa de camins, junt amb les estructures de pedra seca del turó dels Rossos, tot plegat ens està mostrant una economia lligada al món rural i per tant condicionada per les feines estacionals del camp

Forn del Ton El forn d'en Ton es troba a pocs metres a l'est del forn del Corcola, i forma part també del conjunt d'explotació de la pedrera i de producció de calç que es localitza entorn del turó dels Rossos, la Guixera. Excavat també, en el marge mostra la part frontal d'obra construïda amb pedra irregular, 186


tant en la paret de façana com en l'arc que dona entrada a la cambra de combustió. En aquest cas no presenta contraforts.

Forns del camí de la font del Corraló Tres forns de calç que formen part del conjunt d'explotació de la pedrera i de producció de calç que es localitza entorn del turó dels Rossos, la Guixera. Situats a llevant del turó

Forns del camí del Girabau Els dos forns de calç formen part del conjunt d'explotació de la pedrera i de producció de calç que es localitza entorn del turó dels Rossos, la Guixera. Arran del camí que transcorre paral·lel al torrent de Can Solà del Racó i porta al Girabau s'hi identifiquen dos forns contigus. Presenten una plaça frontal per a les maniobres de cuita i càrrega de considerable extensió. Si bé el primer forn es presenta molt malmès, conserva únicament la meitat de l'olla, veiem que

dels Rossos, tocant al camí que portava a Can Sallent i a la font del Corraló, camí actualment tallat i inutilitzat per les urbanitzacions a prop d'aquests forns. Se'n conserven les tres olles de les quals dues són bessones. El diàmetre és de 4 m i l'alçada de 5 m. Les parets no són verticals a plom sinó còncaves per la zona central. Són tallats en el mateix sòl del marge. En un d’ells observem obra vista de maons massissos en l'arc d'accés a la cambra de combustió.

el segon mostra les parets senceres amb un diàmetre de 4 m, per una alçada de 5 m. A escassa distància trobem els forns del Corcola, el del Ton i els tres del camí de la font del Corraló. Turó amunt i en direcció nord-est podrem observar en el collet dels Forns dos exemples més.

187


LES FINQUES RÚSTIQUES I LA SEVA EXPLOTACIÓ EN UN

producció, per tal de fer front a la recaptació de la

DOCUMENT D’ARXIU

contribució. Gran part del document consisteix en fulls de

Referència: CAT AMMAT 01 E138

descripció de les finques que apropen els següents camps: nom del propietari, número de la finca, un dibuix d’aquesta,

Títol: Apeo de todas las fincas y heredades del término

informació referent als límits de la finca i als càlculs relatius a

municipal de Matadepera, arreglado á la canación del año

la seva producció segons tipologia. A més, s’inclouen uns

1768

llistats per casa que inclouen dades estadístiques dels

Data: 1768-1769 Volum i suport: Llibre de 73 pàgines, paper

animals de criança existents en aquell moment. Aquesta informació ens permet conèixer on hi havia bosc (i, per tant, possible explotació dels seus recursos), vinya, pedreres, horts, ... convertint-se en un document que,

El document més antic del fons documental de l’ajuntament de Matadepera té com a data el 23 de setembre de 1768. Es tracta d’un document que acredita la delimitació de les

gràcies a la seva conservació, ens dóna una visió molt valuosa dels masos i cases de la segona meitat del segle XVIII, a més de la seva riquesa rústica i pecuària.

finques i terrenys rústics, un cadastre (“registre estadístic de les finques urbanes i rústiques fet per l’Estat per determinar la mesura dels impostos”, Institut d’Estudis Catalans). El document, en línies generals, és una relació dels diferents productes produïts a les terres i cases de la Matadepera del segle XVIII, tant a nivell rústic com pecuari, i amb especial atenció a l’hora d’establir uns nivells de qualitat segons la 188


Forn del camí d’en Giribau Abocador de cendres

Forns del camí del Corraló

Antiga cantera Abocador de cendres Antic camí

Forn d’en Corcola Forn d’en Ton

189


EL FONS DOCUMENTAL DE L’AJUNTAMENT DE MATADEPERA 191


ohDigital, 2013

Patrimoni documental El fons documental de l’ajuntament de Matadepera Datació: 1768 - actualitat

192


La Llei 1/1993 del patrimoni cultural català estableix que els

conservació de la seva documentació garanteix els drets

poders públics tenen com a obligacions fonamentals la

fonamentals dels ciutadans, mentre durin els valors

protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la

administratius, jurídics o fiscals dels documents, i la

difusió del coneixement del patrimoni cultural. En aquest

preservació de la memòria del poble. La seva documentació

sentit, el patrimoni documental, tot i no tan visible ni popular

és el llegat dels diversos governs municipals, les accions

com pot ser l’arquitectònic, resulta d’una gran rellevància

urbanístiques sobre el territori, el control sobre la població,

pels seus valors informatius, testimonials i històrics.

l’opinió del poble a partir de les seves peticions i

Els arxius, siguin públics o privats, són els equipaments que

reclamacions, les lleves militars, els resultats electorals, la

s’encarreguen de custodiar, conservar i difondre els fons documentals que generen administracions, empreses, famílies o persones individuals; i que integren (o integraran)

GALERIA

el patrimoni cultural del municipi o la comarca. La seva tasca assegura la transparència administrativa, la rendició de comptes democràtica i la preservació de la memòria social col·lectiva, a més de tenir un paper clau en la investigació històrica. En el cas de l’Arxiu Municipal de Matadepera, la seva tasca primera és la gestió del fons de l’ajuntament de Matadepera, encara que també custodia fons privats donats o cedits per particulars. El fons de l’ajuntament de Matadepera és la documentació produïda per l’Ajuntament en el decurs de les seves activitats com a administració pública i, per tant, testimoni de la interacció entre els ciutadans i l’administració. La

Acta del Ple municipal de l’1 de gener de 1890. 193


realització d’actes culturals, o la gestió dels pressupostos

Actualment, l’Arxiu Municipal se situa al carrer Sant Quirze,

municipals.

2, baixos. La documentació es classifica segons un quadre

La documentació municipal predomina en el període de 1850 a 2013, amb la continuïtat que implica el fet de ser un fons obert. Es conserva documentació de 1768, un cadastre de l’Antic Consell de Matadepera, i a l’Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental (Terrassa) consten actes del segle XVI. La documentació del fons de l’ajuntament de Matadepera és, per norma general i d’acord amb la normativa vigent, d’accés públic. Qualsevol persona pot adreçar-se a l’Arxiu Municipal per consultar documentació del fons municipal, amb algunes diferències segons sigui documentació considerada històrica o no. S’ha de dir que, en cas de

de classificació de caire funcional, i es troba inventariada i, en molts casos, catalogada permetent una ràpida consulta. El fons municipal es manté a una temperatura estable i una humitat relativa controlada que assegura la bona conservació del suport paper, en un dipòsit habilitat per aquest ús. A més de la documentació pública (en la que hem d’incloure el fons del Jutjat de Pau de Matadepera), destaquem els fons fotogràfics (o col·leccions), sovint donacions particulars, o el fons audiovisual de la Televisió de Matadepera, amb més de 500 hores només per al període de 1985 a 1995.

restricció o limitació a l’accés, l’administració haurà de motivar la denegació. En casos d’investigació o difusió, els documents seran accessibles sempre que se signi un acord de tractament estadístic de les dades de caràcter personal

Enllaç al web de l’Arxiu http://www.matadepera.cat/arxiu

que no hagin esgotat el seu termini de protecció. En general, els documents amb dades personals podran ser consultats lliurement 25 anys després de la mort de la persona afectada o 50 anys des de la producció del document si aquesta no es coneix. 194


L’ESTIUEIG 195


Fotografia: Miquel Ballbé, 1954. AMMAT, R531, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

El fenomen de l’estiueig L’estiueig Datació: Segle XVIII - XX

196


L’estiueig és un fenomen que, a nivell català, es pot situar

fenomen de l’estiueig, en paraules de Joaquim M. Puigvert

entre 1860 i 1950 com a data límit. Correspon a l’hàbit de

“va incentivar la introducció de l'arquitectura culta d'autor

les famílies benestants de passar l’estiu a una segona

més enllà de Barcelona i, amb ella, la introducció a les viles

residència, cercant, en el cas de Matadepera, la proximitat

de la costa i de la muntanya de determinats corrents

al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. És el que Joaquim

arquitectònics, des de l'eclecticisme de finals del segle XIX

M. Puigvert anomena “estiueig clàssic” (1).

al racionalisme d'avantguarda dels anys trenta del segle XX

Les primeres colònies d’estiueig clàssic sovint eren

passant pel modernisme i el noucentisme”.

producte dels problemes de salut dels estiuejants, que

La construcció de torres d’estiueig promou la planificació i el

buscaven allò que no podien trobar a les grans ciutats

creixement urbanístic, i les millores en les infraestructures de

industrials com ara Terrassa i Sabadell. Els mateixos metges

comunicació (transports i carreteres) reverteixen en un

promovien que persones amb certes malalties busquessin

increment de l’estiueig especialment a partir de 1920. A

un lloc on la qualitat de l’aire, i de vida, afavorís la

mesura que avança el segle XX, però, també guanya terreny

recuperació. És el cas il·lustre de Mossèn Ballarín, afectat de

la idea del turisme, d’un primerenc excursionisme i de l’oci

tuberculosi i resident a Matadepera per aquest motiu als

al lloc d’estada (per posar un exemple típic, la construcció

anys trenta del segle XX.

de casinos).

Un factor important de l’èxit de Matadepera com a població

L’arribada d’aquests homes i dones de la burgesia de les

d’estiueig, a més del medi natural privilegiat que l’envolta,

grans ciutats, en alguns casos persones de renom com

era la proximitat a Terrassa i Sabadell, ciutats amb un fort

podria ser el cas de Pere Aldavert, figura clau de la

component industrial que les convertia en seu d’importants

Renaixença, forçosament comporta un impacte social i

famílies benestants. Els grans industrials de les poblacions

cultural per la població de Matadepera. La interacció entre

veïnes eren els que construirien cases i torres d’estiueig,

els estiuejants i els autòctons per força genera tensions, fa

generant un lògic pol d’atracció pel gremi d’arquitectes. El

evidents les diferències culturals, socials i, especialment, 197


Fotografia: Albert Bell贸s, [1940 - 1950]. AMMAT, R175, Col路lecci贸 Bell贸s

198


econòmiques. Però també provoca un impacte econòmic,

de manera que calia trobar nous pous i millorar la xarxa

especialment en el sector de la construcció, o en la

d’abastament d’aigua. Aquells que invertien en l’explotació

participació en activitats pròpies del municipi, com ara la

de l’aigua i controlaven el seu monopoli, es convertirien en

Festa Major que se celebra a l’agost. Per últim, destacarem

els grans promotors immobiliaris de Matadepera, a més

la contraposició respecte a la manera d’entendre el medi

d’ocupar càrrecs polítics. És un exemple en Josep Arnau i

natural per part de l’industrial i estiuejant, amb una visió dels

Pi, que va fundar la Societat Anònima d’Aigües de

boscos i els recursos naturals diametralment oposada a la

Matadepera i va ser alcalde de 1902 a 1906.

dels autòctons, pels quals era, sovint, el seu mitjà de vida.

L’any 1910, cada veí disposava de dos o tres litres d’aigua

L’estiueig també implica un creixement demogràfic a

al dia. Diu M. Ametller que el “poble era conscient de la

mesura que la demanda de residències d’estiu augmenta,

necessitat absoluta de l’aigua per poder créixer i

especialment després de la I Guerra Mundical, durant la

prosperar” (3). S’imposava aquesta idea de progrés, on els

qual la indústria tèxtil va acumular importants beneficis. La

anhels i els interessos de les classes benestants, dels

crisi de l’agricultura a nivell europeu promou que els

estiuejants que portaven la “modernitat” (electricitat,

propietaris de terres dedicades al cultiu, o de boscos, les

canalitzacions d’aigua, vehicles, ...), justificaven una

reconverteixin en parcel·les urbanitzables per satisfer

profunda transformació d’un poble amb un passat

aquesta demanda de la burgesia. Aquells que treballen les

eminentment rural.

terres són desplaçats; com diu R. Aguilar, això provoca un “conflicte entre propietaris i rabassaires” que torna a “aflorar a partir de 1917” (2). Un dels punts més destacats, i estudiat, derivat de l’estiueig és la problemàtica de l’aigua. Les torres dels estiuejants requerien d’un volum d’aigua potable major al que existia,

Finalitzem amb un extracte del periòdic La Vanguardia, amb data 28 d’agost de 1898, molt exemplificatiu del fenomen de l’estiueig i tot allò que comporta: “Al otro lado del cauce blanquea el pueblecillo de Matadepera, compuesto de una sola calle y situado en el 199


Fotografia: Miquel Ballbé, 1968. AMMAT, R535, Col·lecció Miquel Ballbé i Boada

declive de un terreno sumamente despejado. Pocas poblaciones se hallarán más sanas y mejor dispuestas para la rusticación, durante la estación veraniega. En ella suele pasar largas temporadas Ángel Guimerá, en un hermoso edificio de gusto gótico trazado por Luís Domenech. Guimerá y Aldavert puede decirse que descubrieron este ameno refugio. En pos de ellos sentó sus reales en el mismo pueblo la familia Noguera y luego algunos acaudalados tarrasenses han construido también sus quintas de recreo en Matadepera, de suerte que hoy empieza a presentar el aspecto de una población de verano. Lástima que carezca de agua de mina, cosa por otra parte de fácil remedio, dadas las abundantes corrientes subterráneas que se encuentran en las montañas inmediatas.”

200


Torre Salvans Torre de l’Àngel

Badia Torre Vallhonrat

Torre Matarí

Casa Torres Villa Engràcia Casa Andreu Vidal

Ca l’Aldavert Cal Marcet Torre Neus Guadall

Mossèn Camps

201


CAL MARCET 202


Fotografia: Isabel Argany, 2002

El fenomen de l’estiueig Cal Marcet Datació: 1895

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e5fca1e26fa5819&

203


La llicència d’obres original, de 1895, és la més antiga que

de grandària menor, separats per motllures. Hi sobresurt de

es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT), de

forma lleugera l’eix vertical central, format per la porta

més de sis mil llicències d’obres catalogades actualment. La

principal, el balcó amb mènsules i el petit timpà que corona

sol·licitud la fer Miguel Marcet el 6 de desembre de 1895,

la façana. Conserva sis obertures rectangulars: la porta i

convertint-se així Cal Marcet en un dels primers exponents

dues finestres a la planta baixa, dues finestres amb

del fenomen de l’estiueig a Matadepera.

balustres i balcó a la segona, com a únic cos sortint. El

Situada al carrer Sant Joan, 6, l’habitatge es va construir en uns terrenys propietat de la família Marcet. Observem com

tractament de la superfície és l’arrebossat que recorda carreus rectangulars.

la major part dels primers establiments de les famílies

La distribució interior de la planta baixa correspon en bona

estiuejants es realitzen en la zona del nucli urbà, tret

part a l’original, amb un passadís distribuïdor central,

d'algunes excepcions, com poden ser la Torre de l'Àngel i la

habitacions laterals i la sala d’estar o menjador al fons, amb

Torre Salvans. Aquesta casa per estiuejar fou obra de

obertures a la façana posterior. Destaquen els paviments

l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill. Originàriament

hidràulics i els arrimadors formats per rajoles amb decoració

constava de dues plantes i un mirador de volum inferior a

geomètrica. Hi trobem forjats en les baranes i reixes en les

l’actual. Les reformes posteriors d’ampliació seran iniciades

diferents finestres.

per l’arquitecte Escudé Gibert (CAT AMMAT 01 G130 [1]/ 1941), convertint el casal en tres habitatges.

A la façana s'hi pot veure una fornícula o capella que dóna cabuda a una figura religiosa del Sagrat Cor practicable des

En l'actualitat és format per tres plantes rectangulars,

de l'interior de l'habitació del davant. En l'angle nord-est de

mirador, i un pati que envolta l'edifici als laterals i a la part

l'espai exterior immediat al casal, conserva un pou per a

posterior. Mostra coberta a dues vessants. La façana

l'antic abastament d’aigua de la casa, del qual en sobresurt

principal presenta estructura i composició simètrica,

la torre de planta circular construïda amb maó massís i

distribuïda en dos cossos horitzontals principals i un tercer

coronada amb una barana metàl·lica. La portella inferior 204


CAT AMMAT 01 G130 [1]/1895. Plànol. Arquitecte: Lluís Muncunill

205


206


Fotografia: Xavier Font, 2004

d'aquesta torre-pou, mostra una obertura amb un arc apuntat, i la porta de planxa de ferro, on hi veiem retallada la data 1897. Trobem també altres forjats en les baranes i reixes del conjunt del casal. L'actual espai del pati correspon a una petita part del jardí original, que arribava al carrer d'Àngel Guimerà, el qual va ser segregat, parcel·lat i edificat per diferents propietaris.

GALERIA

Fotografia: Xavier Font, 2004. 207


CA L’ALDAVERT 208


Fotografia: Xavier Font, 2004

El fenomen de l’estiueig Ca l’Aldavert Datació: 1897

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e600b2399fa2df4&

209


El periodista, editor i polític Pere Aldavert construí aquest

separats per un fris de rajoles blaves i blanques. El

habitatge a finals del segle XIX, un dels primers exponents

tractament de la superfície és l’arrebossat que recorda

del fenomen de l’estiueig a Matadepera. Fou obra de

l’obra vista, amb petits carreus rectangulars. Mostra sis

Bonaventura Bassegoda, arquitecte que projectà diverses

obertures rectangulars verticals, una porta i dues finestres a

obres a Matadepera (entre elles, l’església) i que formava

la planta baixa, més dues finestres i porta de balcó amb

part del cercle d’amistats de Pere Aldavert. Àngel Guimerà,

balustres a la segona, com a únic cos sortint. Presenta un

també membre d’aquest cercle, fou convidat a passar llargs

fort contrast cromàtic entre el vermellós de l’arrebossat i el

estius a la casa d’Aldavert, i desenvolupà un fort vincle amb

cru dels marcs i boets de les obertures. Pel que fa a la

Matadepera que es pot advertir a la seva obra. Un exemple

façana, presenta nombrosos elements decoratius,

és l’obra teatral “Maria Rosa”, de 1894. Segons reporta el

modernistes i neogòtics com els merlets que coronen el

seu biògraf Josep Miracle l'obra “va néixer a cal Quistó, que

ràfec, un pinacle amb un drac mitològic com a gàrgola, un

és on es reunien els enginyers i els habilitats durant la

rellotge de sol (en el que es llegeix “sine sole sileo”, sense

construcció del ram de carretera que uneix Matadepera

sol està silenciós), i l’escut que fou símbol de La

amb Castellar del Vallès i Sabadell” i com també apunta R.

Renaixença. La gàrgola i l’escut són obra de Pere

Ligero, concretament en la relació que Guimerà va tenir amb

Bassegoda.

una quinzena d’obrers que treballaven en la construcció de la carretera. L’altra obra, “La Baldirona”, podria inspirar-se en la mestressa de Cal Baldiró.

La distribució interior s’ha mantingut inalterable, amb un passadís distribuïdor central, habitacions laterals i la sala d’estar o menjador al fons, amb obertures a la façana

La casa Aldavert és un habitatge d'estil historicista format

posterior. La segona planta és de volum més reduït i es

per dues plantes rectangulars i una coberta a dues

completa amb una terrassa posterior.

vessants. La façana principal és d’estructura i composició simètrica, distribuïda en dos cossos horitzontals principals,

La casa Aldavert ha sofert poques modificacions. L'actual jardí correspon a una part de la propietat original, que 210


Fotografia: Xavier Font, 2004

ocupava els darreres de les cases d'aquest tram del carrer de Sant Joan, des de l'església fins al carrer de Wenceslau Guadall. Aquesta zona gaudia d’una sínia, un hort i bosc. A finals de l’any 2013, degut a una modificació al Planejament d’Ordenació Urbanística Municipal, s’arriba a un acord segons el qual es manté la casa i part de la zona verda com a equipament però es permet als propietaris l’urbanització d’una part de la parcel·la. D’aquesta manera, l’ajuntament de Matadepera podrà adquirir la casa, en un futur proper, sense cap cost. GALERIA

Fotografia: Xavier Font, 2004 211


TORRE DE L’ÀNGEL 212


ohDigital, 2013

El fenomen de l’estiueig Torre de l’Àngel Datació: 1908

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f5e60392403137ae9

213


La Torre de l'Àngel és situada al peu de la carretera de

La distribució interior manté pràcticament intacte el projecte

Terrassa a Talamanca en el km 7, en la banda de ponent de

original. Hi trobem la vidriera de l'accés al menjador com un

la riera de les Arenes. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill,

dels elements més peculiars, junt amb els frisos pintats

de l'any 1908. Es tracta d'una residència amb cert regust

també amb motius vegetals.

rural, un dels millors exponents d'estil modernista de la comarca.

La Torre de l'Àngel configura una de les obres més notables de l'arquitecte Lluís Muncunill, junt amb la Fàbrica Aymerich

Presenta planta quadrada amb dos nivells i golfes. Fa gala

i Amat, la Masia Freixa, i l'Escola Industrial de Terrassa.

dels elements més característics del disseny de Muncunill,

L'interès i la singularitat de la Torre de l'Àngel rau en

com són els arcs parabòlics de finestres i portes, destacant

l'expressió de la interpretació lliure, que el seu autor fa, del

entre altres els de la galeria lateral sud.

que eren, en certa manera, les estructures tradicionals d'un

En el perfil o volum general de la casa s'hi contempla certa

habitatge rural o masia.

insinuació de la forma de dues piràmides truncades unides per la cúspide. La factura d'obra és amb paredat comú de pedra calcària, combinat amb maó massís vist, un dels materials constructius més significats d'aquest arquitecte. En alguns elements decoratius veiem la utilització del trencadís, com per exemple en les pilastres que dominen la porta de la tanca exterior que dóna a la carretera, així com interessants forjats en baranes, reixes i portes.

214


ohDigital, 2013

215


CASA ANDREU VIDAL 216


Fotografia: Xavier Font, 2013

El fenomen de l’estiueig Casa Andreu Vidal Datació: 1909

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f69ed6427d615790b

217


Fotografia: Xavier Font, 2004

La casa denominada d'Andreu Vidal, tot i que avui la propietat pertany a una altra família, és un interessant exponent més de l'obra de l'arquitecte barceloní condeixeble de Gaudí, Bonaventura Bassegoda i Amigó a Matadepera, junt amb la casa de Pere Aldavert, la casa de mossèn Josep Camps i la nova església parroquial. La façana mostra la data de 1909 per aquest edifici, època en la que l'arquitecte mantenia una molt estreta relació amb Matadepera, especialment amb Mossèn Jaume Torres i Pere Aldavert. Tal com ens explica M. Ametller la “família empresària d'una fàbrica de blanqueig i acabats, Andreu Vidal (...) van gestionar la cessió d'un casal (...) a l'objecte de què, junt amb d'altres que van comprar a l'Esteve Torres (nét de Can Candi), quan l'ocasió els fos favorable, hi aixecarien una torre per anar-hi a passar en repòs i tranquil·litat llur vellesa, i, en efecte, l'any 1909 van fer-se construir la torre, d'una teulada fins avui singular i amb jardí ben espaiós” (1). És un dels primers exponents del fenomen de l’estiueig a Matadepera, com veiem molt proper en un principi al nucli urbà existent. Situada en la banda dreta de riera, en el carrer de Sant Llorenç número, 71. L'edifici és d'una planta, rectangular, i amb coberta a doble vessant. 218


Fotografia: Xavier Font, 2004

Conserva amb molta cura

els elements exteriors que li

proporcionen el caràcter estètic de regust modernista. La façana principal és d’estructura i composició simètrica, amb tres obertures: la porta central i dues finestres de grandària similar, amb targes d’arc trilobulat. El parament és de pedra calcària en forma de mosaic. Tant la façana principal com la posterior són coronades per un frontó de traços corbats concèntrics i excèntrics, configurant un ritme ondulant en la carena. Decora la façana l’emblema inserit en la part superior del capcer circular, on s’hi especifica la data de construcció, 1909. Els marcs de color clar i textura llisa de les obertures presenten un fort contrast amb la resta de la superfície empedrada. La tanca exterior segueix la mateixa línia ornamental i presenta dos accessos: l'un centrat per a la porta de la façana i l'altre pel jardí. La coberta a doble vessant ha conservat les teules vidriades originals amb tons blaus i marrons. La distribució interior va ser totalment reformada pels actuals propietaris, amb un repartiment simètric dels espais a partir d'un distribuïdor central; també es modificà l'alçada del sostre intern, aspecte que va permetre l'ampliació de la segona planta.

219


CAL MOSSÈN CAMPS 220


Fotografia: ohDigital

El fenomen de l’estiueig Cal Mossèn Camps Datació: 1918

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f69ee4ebea593a50e

221


Just entrant al nucli urbà de Matadepera pel carrer de Sant

composició geomètrica. En la façana principal hi predomina

Joan, a la banda de ponent, trobem, avui amb el número 3,

el buit, amb sis obertures: porta central amb cancell, dues

el casal amb jardí de mossèn Josep Camps. Tot i que en

finestres laterals en la planta baixa, i tres portes finestral

l'actualitat pertany a una altra família, s'ha mantingut la

d’accés al balcó en la planta superior. Aquest balcó ocupa

denominació de qui en va ser el seu primer propietari.

tota la façana i presenta una estructura i perfil ondulat, tant

Mossèn Josep Camps i Colldelram va ser, segons ens descriu M. Ametller, (1) regent de mossèn Jaume Torres entre els anys 1906 i 1908, en principi per motius de salut. Aquests anys d'estada a Matadepera van marcar la decisió

en el voladís com en la barana forjada. Els arcs de les finestres i porta són escarsers. El ràfec perimetral segueix tota la coberta i mostra mènsules. El tractament de la façana és l'arrebossat sense pintar.

de construir el casal a partir del moment en què la seva

La distribució interior és simètrica, i molt semblant en les

mare va heretar una bona quantitat de diners d'un familiar

dues plantes, amb passadís central i les habitacions

que era navilier (2). El singular habitatge, construït a partir

repartides a banda i banda. Al fons del passadís, ocupant

del projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda l'any

tota l'amplada, s'hi localitza la sala d'estar-menjador, amb

1910, va ser seu d'estiueig de la família fins que morí l'any

sortida al jardí.

1927.

Dels elements interiors en destaquem la qualitat i varietat

Aquest habitatge és obra de Bonaventura Bassegoda, tot i

dels paviments hidràulics amb decoració geomètrica, i

que a l’expedient d’obres només trobem el nom del

també els diferents elements ornamentals de caràcter

constructor: Manuel Duaygues.

modernista.

Es tracta d'un casal de dues plantes rectangulars. La

La façana posterior és dominada per l'espai en forma de

coberta a quatre aigües, on hi destaquen les teules i la

porxo, on l'estructura de càrrega és de columnes i bigues

xemeneia vidriades, amb tons blaus i rogencs formant una

de ferro. El jardí i hort arribava originàriament fins al carrer 222


Fotografia: Isabel Argany, 2002

223


Fotografia: Xavier Font, 2004

de Balmes, avui però segregat en part, amb altres habitatges veïns. En aquesta façana del carrer de Balmes hi veiem conservada la porta antiga d'entrada a la finca. La tanca del jardí de la façana principal presenta ampit enrajolat i pilastres amb decoració ceràmica. Com la veïna casa dels Marcet, el casal de mossèn Josep Camps és un dels primers exponents de l’estiueig a Matadepera, fet que recordem es produí en un principi en el mateix nucli urbà, aplicant un model de creixement urbanístic considerem més sostenible. En posterioritat s'optà per actuacions amb criteris més especulatius afavorint l'ocupació d'espais del terme més allunyats amb uns resultats en l'impacte del territori i de model de població i serveis més que dubtosos.

224


TORRE SALVANS 225


ohDigital, 2014

El fenomen de l’estiueig Torre Salvans Datació: 1925 - 1930

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b0b1d5cc9e6cf4f&

226


La família Salvans destaca entre les classes benestants de

en mans de la Generalitat, es va convertir en patrimoni del

la Terrassa industrial de principis del segle XX. Francesc

poble de Matadepera, i amb intencions de que fos museu.

Salvans funda l’empresa Saphil l’any 1919, fruit de la fusió de quatre empreses tèxtils més petites. Ocupa càrrecs destacats com tresorer a la Caixa d’Estalvis de Terrassa, és un dels fundadors de l’Hospital de Terrassa, i té un paper destacat a l’àmbit polític, com a militant de la Unión Monàrquica Nacional i, tot seguit, ingressant a la Lliga Catalana. L’any 1916 sol·licita llicència per construir una torre a Matadepera, prop de la Barata, per estiuejar amb la família. L’obra, de l’arquitecte Marià Espinal, es realitza entre l’any 1925 i 1930.

Un dels episodis històrics més destacats de la Torre Salvans és l’estada del president de la república espanyola, Manuel Azaña, entre febrer de 1938 i gener de 1939. S’hi va instal·lar a la casa, segons explica J. M. Pey, “amb familiars i tot el seu equip d’auxiliars i servei” i “a la casa pairal contigua de La Barata s’hi instal·là la Guàrdia Presidencial que l’acompanyava” (2). Per millorar la seguretat, es farien un seguit d’obres entre les quals s’inclou la instal·lació de nius de metralladores als turons sobre la Torre Salvans, Castellsapera i La Pola. Es conserva un petit búnquer

El 24 de juliol de 1936, Francesc Salvans i el seu fill són

proper al niu de metralladora de la Torre Salvans, on es

detinguts a la torre. Prop de La Barata, a la carretera de

guardarien les municions. També es va millorar el refugi

Terrassa a Talamanca, foren assassinats junt amb altres set

antiaeri situat al soterrani de la casa, que actualment es

persones destacades en l’àmbit terrassenc. Com a

conserva en bon estat.

conseqüència d’aquests fets, el 26 de juliol de 1936 la Generalitat es fa càrrec de la Torre Salvans i ordena la incautació de la casa per part de Terrassa per tal de conservar el patrimoni artístic que conté. Francesc Salvans era un gran aficionat a l’art i comptava amb nombroses

La Torre Salvans està situada en una finca de 8.625 m2 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L’habitatge, de quasi mil metres quadrats, està format per tres plantes, un soterrani i golfes.

peces d’alt valor, un dels motius pels quals la Torre Salvans, 227


Fotografia: Casament de Joan Salvans. Desconegut, 1928. AMMAT, R616, Col路lecci贸 Miquel Ballb茅 i Boada

228


La façana principal, de composició simètrica, és dominada

A més de l’habitatge principal, el conjunt consta d’un seguit

pel pla. Presenta nou obertures: porta central d'accés

de construccions o elements que inclouen: un habitatge

dovellada i arc de mig punt i decoració de motllures. Dues

pels masovers, un hort i un cobert per petits animals de

finestres verticals a la planta baixa, i tres en la segona i

granja, una espaiosa cotxera, una altra casa anomenada

tercera plantes. La decoració de la façana principal mostra

dels Vert, un safareig i una cisterna en la banda de la

esgrafiats geomètrics combinats amb sis pilastres que

muntanya. Per últim, destaquem la base antiaèria amb

recorden columnes d'estil clàssic, coronades per capitells

búnquer que ja hem citat prèviament.

corintis. A les façanes de llevant i de migdia presenta dues terrasses.

G. Estany (1) destaca “un elaborat sistema de captació d’aigua dissenyat per donar autonomia total d’abastament”.

La distribució interior és simètrica a partir d'un ampli

La cisterna, que ja hem citat, tenia una capacitat d’uns 500

passadís central. Destaca el treball en bronze de l'escala i

m3. El sistema de captació d’aigua, en data 2005, encara

els vitralls que il·luminen l'obertura d'aquesta, tal com

funcionava.

l’acurat treball d’ebenisteria de portes i bastiments. La planta baixa s’estructura en un gran menjador, amb columnes i pilastres de marbre blanc, una cuina amb piques i una sola peça de marbre, un menjador més petit, un despatx i una sala d’estar. El primer pis, a més de les cinc habitacions, manté l’oratori al vestíbul. El segon pis presenta sis habitacions i l’escala que porta a les golfes. Per últim, el soterrani conté una altra cuina, una bodega i un refugi.

L’any 2005, fruit de les intencions de la família de vendre la torre, es fan un seguit de propostes d’ús en cas que l’ajuntament de Matadepera adquirís l’habitatge. Hi participen l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Local de Medi Ambient de Matadepera. Actualment, la casa continua sent propietat privada.

229


Fotografia: Xavier Font, 1997.

230


TORRE MATARÍ 231


Fotografia: Isabel Argany, 2002

El fenomen de l’estiueig Torre Matarí Datació: 1932

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b0ae31540a9bba2

232


La torre Matarí és un dels exemples més destacats

El

porxo tancat, però diàfan, de la façana de llevant,

d'edificació de regust rural del primer terç del segle XX a

presenta arcs de mig punt en les finestres. En aquest espai

Matadepera. Obra de l'arquitecte Joaquim Manich de 1932,

hi destaquen uns valuosos frescos d'en Ricard Marlet

mostra una

tendència a la qual també en pertanyen la

iniciats l'any 1945 i acabats en 1947. Les pintures

masoveria de Can Duran o la torre G. Gessi. Responen a un

representen diferents al·legories, entre les quals en

cert interès per reivindicar el tradicionalisme en l'estil

destaquen les que fan referència a les quatre estacions i els

constructiu, recordant els perfils exteriors de les masies.

seus treballs.

Aquesta torre va ser de les primeres en la urbanització d'aquesta zona de Can Prat, propera a la riera de les

GALERIA

Arenes. La casa de dues plantes, és estructurada en tres cossos, un central amb coberta a doble vessant i dos cossos laterals afegits. En l'extrem nord-est s'hi ubica un petit mirador cobert amb barana de balustres ceràmics. La façana principal és plana amb

tractament d'arrebossat en la

superfície. De composició simètrica, podem observar la porta central adovellada i dues finestres rectangulars laterals en la planta baixa i tres finestres geminades, d'arc de mig punt, en la segona. La torre és envoltada d'un notable i extens jardí. Fotografia: Xavier Font, 2004

233


Fotografia: Xavier Font, 2004

234


BADIA 235


Fotografia: ohDigital

El fenomen de l’estiueig Badia Datació: 1934

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b0a654bc12845f1&

236


Fotografia: Isabel Argany, 2004

El conjunt Badia s’aixeca en el que eren els terrenys amb vinyes i oliveres de Can Prat que no s’havien recuperat de la plaga de la fil·loxera que va acabar amb el conreu de la vinya a tot Catalunya. En aquests terrenys s’hi van edificar algunes residències, de manera que els Badia foren els tercers en instal·lar-s’hi (1935), però la zona no es va urbanitzar fins al 1964. El primer edifici del conjunt, la residència de la família, va ésser encarregat per Francesc Badia i Tobella, notari de Terrassa, al paleta de Matadepera Josep Vall i Pi. L’arquitecte de l’obra fou Marcel·lí Padró. El 10 de maig de 1936 s’inaugura la capella, beneïda per l’abat de Montserrat, Antoni Mª Marcet. La intenció era la de compartir la capella amb el veïnatge de Can Prat, però el 24 de juliol de 1936, Francesc Badia i altres set terrassencs notoris (de Can Prat, La Barata i la Torre Salvans) foren assassinats i l’interior de la capella, sembla, va ser destrossat. La capella va ser rehabilitada l’any 1939. Posteriorment s’hi han anat construint altres torres per la família, però la catalogada i protegida és la que es va construir l’any 1934. Consta de planta baixa i dos pisos. Està situada en un terreny de fort pendent de tal manera que l’accés principal es produeix a peu pla a l’alçada del 237


Fotografia: Isabel Argany, 2004

pis, i es fa a través d’un porxo. Les façanes són molt planes, els balcons no sobresurten de la línia de façana, i destaquen els pilars d’obra vista del porxo d’accés i del segon pis. La coberta és de teula àrab. L’any 1992 es realitza una ampliació (llicència d’obres núm. 31/1992) que afegia un volum de superfície construïda de 12 m2 a la planta baixa i el mateix a la planta pis. Això permet ampliar la sala d’estar de la planta pis i la disposició d’una cambra destinada a safareigs a la planta baixa. També es cobreix la galeria del segon pis. La capella és un edifici exempt de planta rectangular i coberta a dues aigües amb un petit campanar d’espadanya. L’interior està profusament decorat, en un inici, amb pintures dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent. Les pintures al fresc de l’arc i els plafons de l’absis són obra de Ricard Marlet. L’any 1995 es repara la teulada i el paviment de la capella (llicència d’obres núm. 10/1995). Aquest edifici s’havia d’ampliar amb una sagristia, però al no fer-la es tapià el portal que havia de donar accés. L’any 2009 es construeix una sagristia annexa a la capella (llicència d’obres núm. 83/2009). 238


VILLA ENGRÀCIA 239


Fotografia: ohDigital

El fenomen de l’estiueig Villa Engràcia Datació: 1935

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b0a37e0dd24485b

240


CAT AMMAT 01 G130 [3]/1935. Sol·licitud de llicència d’obres

Poc es coneix de la història d’aquesta torre d’estiueig del primer terç del segle XX, excepte que va ser sol·licitada per Engràcia Flotats el 26 d’abril de 1935. Es tracta d’una torre amb un cert estil classicista, molt integrada en l’entorn. Consta d’una sola planta rectangular amb altell. Presenta una coberta holandesa. La façana principal és dominada pel porxo d’entrada, carregat en dues columnes d’estil classicista. Actualment, es tracta d’un habitatge particular catalogat com a patrimoni a protegir.

241


Fotografia: Xavier Font, 2005

242


TORRE NEUS GUADALL 243


Fotografia: Isabel Argany, 2002

El fenomen de l’estiueig Torre Neus Guadall Datació: 1935

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b09accd4e8b76af&

244


Fotografia: Isabel Argany, 2004

El 29 d’agost de 1935 (llicència d’obres [5] de 1935), Neus Guadall sol·licita la construcció de dues cases de planta baixa en un solar de la seva propietat situat al carrer Sant Joan. Inicialment, la intenció era que fossin de lloguer dins de la demanda habitual derivada de l’estiueig. La casa situada al número 9 d’aquest carrer va ser des de l’any 1936 la residència d’en Ricard Marlet, pintor sabadellenc que residia a Matadepera. Els familiars d'aquest artista han conservat l'estudi en la seva ubicació original, l'habitació de façana. L’arquitecte Joaquim Manic, projectà dues torres bessones d’una sola planta, les quals havien de compartir paret mitgera. La coberta es composta, formada per dos trams principals. El cos major és a doble vessant, mentre que el segon, disposat transversalment al primer, forma la façana principal de l'edifici, seguint el tremujal de la coberta visible des de l'exterior. Les obertures d'aquesta façana són la porta i una finestra, ambdues amb arc de mig punt. El ràfec mostra barbacana de fusta en tot el seu perímetre.

245


CAT AMMAT 01 G130 5/1935. PlĂ nol de planta i seccions. Arquitecte: Joaquim Manic

246


247


Fotografia: Isabel Argany, 2004

La distribució interior dels habitatges és simètrica. El pòrtic dóna pas a un vestíbul, amb rebedor, que estructura la casa en un passadís que porta als quatre dormitoris, i a l’ampli menjador. Al fons, la cuina i una sortida a la part del pati que dóna al garatge i al safareig. Actualment, es tracta d’habitatges particulars catalogats com a patrimoni a protegir. En els darrers anys, la família Vilardaga, propietaris del segon habitatge, han efectuat reformes en la seva part de l’edifici, respectant en tot moment la normativa de protecció del patrimoni arquitectònic establerta en el pla urbanístic general, amb uns resultats més que notables.

248


TORRE VALLHONRAT 249


Fotografia: ohDigital

El fenomen de l’estiueig Torre Vallhonrat Datació: anterior a 1939

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b096100139cfda1&

250


Fotografia: Xavier Font, 2005

La Torre Vallhonrat representa un notable exemple d'habitatge d'estiueig de primer terç del segle XX a Matadepera. Va ser dels primers establiments realitzats en la zona de Can Prat, prop la riera de les Arenes, avui carrer de Gaietà Vallès número 12. Es tracta d'una casa de tres plantes amb coberta a quatre vessants. Mostra terrasses de cos sortint en dues façanes. El tractament del conjunt de les façanes és homogeni, i harmoniós, predominant la utilització d'ornaments ceràmics: balustres en les baranes de les

terrasses, cornises en el

ràfec, i altres motllures horitzontals. També els trobem en els marcs, ampits i trencaaigües de les finestres. De la façana de ponent en destaquen les cinc finestres geminades amb arc de mig punt de la tercera planta. Rodeja la casa un jardí de considerables dimensions i especial qualitat. Tal com recull J.M. Pey, la casa serà seu de colònies infantils durant la guerra civil, concretament a partir de juliol de 1938 (1).

251


CASA TORRES 252


El fenomen de l’estiueig Casa Torres Datació: anterior a 1939

https://www.google.es/maps/ ms? msid=2099853501414110358 87.0004f6b0642eb879d6656

253


En una fotografia datada l'any 1935 (1) hi observem una casa isolada arran la llera esquerra de la riera de les Arenes, en un espai sense urbanitzar. Aquesta torre es manté dempeus i ferma en l'actualitat. Situada en el que avui és el carrer de Jaume Español número 3, es tracta d'una torre d'estiueig del primer terç del segle XX. És un clar testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà de Matadepera cap al nord, que confirma la revisió i reconducció de la riera de les Arenes, autèntic eix vertebrador del seu territori. Veiem avui aquest espai guanyat per a la urbanització. De planta rectangular, presenta dos nivells i altell amb coberta a doble vessant. En la façana original hi domina el capcer escalonat i un ull de bou centrat en el cim. De les reformes exteriors en podem documentar l'afegit del cos sortint, balcó tancat de la planta alta, i alhora marquesina en la façana principal, carregada en dues columnes d'estil clàssic. En l'actualitat els seus propietaris han efectuat unes reformes de manteniment que han estat molt curoses amb l'estructura original d'aquesta casa.

254


255


CRÈDITS

Edita: Ajuntament de Matadepera. Matadepera, abril de 2014 Autors: Xavier Font Segura, Jaume Munuera Bermejo. Fotografies: Xavier Font, ohDigital, Arxiu Municipal de Matadepera. Disseny i maquetació: ohDigital

Aquest llibre pren com a base el catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic de Matadepera, a més de la bibliografia existent fins a la data. És evident que la recerca històrica, arqueològica i documental, de la qual en són i seran objecte alguns d'aquests elements patrimonials, aportarà actualitzacions i ampliacions de la informació aquí continguda. És per aquest motiu que el present treball s’ha de considerar com la fotografia d’un estat de la qüestió concret, a l’espera de futures intervencions i estudis que podran ser recollits en aquesta publicació. 257


Matadepera patrimoni cultural ohDigital © 2014 www.ohdigital.cat info@ohdigital.cat Aquest llibre no podrà ser reproduït ni totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la repografia i el tractament informàtic, sense l’autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. 258

Matadepera: Patrimoni cultural  

Publicació de l'Arxiu Municipal de Matadepera i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Matadepera. Divulgació d'història i patrimoni (ar...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you