Issuu on Google+

DE LA CAMBRA FOSCA A LA IMATGE DIGITAL

(III) La fotografia a l’abast de tothom

Ja hem vist que la pràctica del col·lodió humit i el paper a la albúmina donaren una gran empenta a la fotografia. Però per treballar aquella fotografia calien procediments i coneixements extensos de química i física, i a la vegada era necessari tenir una pràctica extensa i profunda del seu funcionament, motiu pel què la tècnica i l’ús de la fotografia seguia quedant reservada a professionals molt experts. Quan després de 1880 aparegueren les plaques seques al gelatinobromur el panorama va canviar notablement. Les plaques eren de vidre amb una emulsió de bromur de plata i es trobaven en caixes a les botigues del ram. Es compraven, es carregaven en xassís adequats i, un cop exposades, es rebel·laven o portaven a rebel·lar a un laboratori del ram. I poc temps després el suport de la placa era ja de nitrat o cel·luloide, el que feia impossible que es trenquessin, encara que seguien podent-se ratllar. El paper a l’albúmina també desaparegué al aparèixer el ara ja clàssic paper al bromur de plata1. I cap al 1880 el nord-americà George Eastman inventà el rotllo de pel·lícula, i al 1888 apareix el nom de Kòdak registrat per Eastman per a materials fotogràfics. Si fa o no fa al mateix temps va treure al mercat la seva K-1, primera càmera fotogràfica amb rotllo de pel·lícula de 100 exposicions (tipus 117), i primera càmera de mà al mon de la fotografia2. Tingué un gran èxit amb el seu ben pensat eslògan “Vosté prem el botonet i nosaltres fem tota la resta”, doncs calia enviar-los-hi la càmera i Kòdak la retornava amb un carret nou i les copies de les 100 fotos anteriors. I tot a preus força atractius. Al 1901 tornà a sorprendre a tot el món llençant al mercat mundial una nova càmera, la “Brownie”3, amb la qual hom inaugurà l’era de la fotografia d’afeccionat. Ademés de Kòdak aparegueren diverses marques i models a altres països, encara que Kòdak no perdé mai la seva preponderància en segons quins aspectes, fins que cap els anys 80 diversos problemes legals i econòmics varen fer que s’aturés en la seva activitat. Des d’els anys 20 i fins prop dels anys 60, es crearen i/o desaparegueren un bon reguitzell de noms famosos/històrics tant de fabricants de material sensible4, com de les mateixes càmeres5.

1

Tantmateix desaparegut ja fa uns quants anys, amb la aparició de nous tipus. Fins llavors las cámeres eran unes baluernes considerables, feixugues i pesants, que solien disposar de rodes perque hom pogués moure aquelles andròmines sense masses problemes. 3 El nom de “Brownie” donà nom a tota una serie de models. Aquell primer model costava només 1 $. 4 Algunes marques de material sensible (preferentment pel.licules): Agfa, Ferrania, Gevaert, Ilford, Infonal, Kodak, Negra, Orwo, Perutz, , etc. 5 Algunes marques de càmares de mig pas o pas universal: Bentzin, Canon, Dallmeyer, Ensign, Gaumont, Hasselblad, Ihagée, Kodak, Leica, Linhof, Mentor, Minolta, Nagel, Nikon, Petri, Plaubel, Robot, Rolleiflex, Ross, Solida, Speed-Graflex, Tamiya, Thornton-Pickard, Voigtländer, Welta, Yashica, Zeiss, etc. 2

1


Malgrat tot, hi va haver noms que destacaven sobre la resta, principalment degut a característiques mecàniques pròpies, sobretot direm Leica i Rolleiflex dins el món de afeccionats-professionals o viceversa, doncs a partir dels anys 20 la popularització ja havia assolit gran nombre de gent i el fotògraf amb laboratori propi era gairebé una raresa –a no ser que fos un professional-, donat que a cada xamfrà hi havien òptiques i també botigues que rebel·laven i feien còpies positives dels negatius.

Càmera tipus Köllenberg (Essen) mostren el trípode reforçat plegable, quatre xassís per plaques (probablement 13x18 cm), una bosseta d’eines i la càmera oberta.

Primera càmera de mà (K-1) que aparegué al mercat amb la marca Kòdak. 2


Càmera Kòdak Brownie. Primera veritable càmera d’afeccionat, es vengué a 1 $.

Una càmera plegable (fabricada per Zeiss) de mig format (6x9) que emprava pel·lícula de pas 120 (rodet metàl·lic) i feia 8 fotos de 6x9.

3


Càmera Rolleiflex; emprava rotlle de pas 120 (12 fotos de 6x6). El model de doble objectiu fou molt emprat i apreciat pels afeccionats experts.

Càmera Leica. Reproducció del model original. Primera en emprar pel·lícula de cine que hom en digué “Pas universal”, i la denominació passà a esdevenir tot un gènere de càmeres. Camil Busquets i Vilanova Barcelona, desembre de 2013

4


Camil busquets la fotografia a l'abast de tothom