El Cementiri municipal de Constantí (1888) de Ramon Salas i Ricomà. Ricard Escarré
Els antecedents Al llarg de la història de Constantí han existit tres cementiris: el primer era dins les muralles, prop de la primera església del nucli urbà, construïda l’any 1218 (abans es bastí l’ermita de Sant Llorenç), que es trobava aproximadament a l’actual carrer de l’Església Vella. Degut a l’augment de població i les conseqüents necessitats urbanístiques de la “Vila de Dalt”, es decideix canviar l’emplaçament del Cementiri. L’historiador Francesc Cortiella situa el trasllat a principis del segle XIV, quan es construeix un nou cementiri fora muralles, a l’actual Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer. Aquest segon cementiri es situava d’aquesta manera també vora la primera església de la vila. A partir de 1883 es preveu la clausura dels cementiris que no complien les exigències reglamentàries, com el de Constantí, que es trobava dins de la població. Per això s’encarrega a l’arquitecte municipal de Tarragona Ramon Salas Ricomà el projecte de construcció d’un nou cementiri. Salas és l’autor de la Plaça de Toros (1888), i del Balcó del Mediterrani (1889). Tenia ja un reconegut prestigi, que el portaria el 1890 a obtenir el càrrec d’Arquitecte Provincial i quatre anys després el d’Arquitecte Diocesà, moment en el qual s’encarregaria de l’ampliació de la sagristia i l’arranjament del vestidor de la Catedral. Els seus projectes arquitectònics es caracteritzen per la
La Ruta del Bassal
63