Cal ressenyar, però, que aquest “codi numèric” oscil·lava en el nombre i serveis oferts entre les diferents comarques i que aquest s’estenia també a les masies, on trobar un xiprer a l’entrada significava, segons Martí Boada, que hom trobaria pa i trago (pa amb una mica d’embotit i vi); dos xiprers oferien un àpat sencer i tres xiprers, a més, cabia confiar en passar la nit. Cels Gomis afegia que un xiprer era un senyal d’acolliment pels frares mendicants, i Antoni Noguera feia esment del xiprer com a indicador d’un punt d’hospitalitat pels pelegrins medievals. De totes maneres, aquestes no eren regles acceptades universalment, encara que trobar un xiprer plantat a la porta de la casa era símbol, arreu de Catalunya, d’hospitalitat. Acabem aquest breu recorregut per la mitologia i simbolisme, antropologia i etnografia del xiprer amb la seva vessant literària, amb un extracte d’un poema de Màrius Torres (1910-1942), considerat per la crítica com un dels poetes catalans més importants del segle XX.
a can Codina). El mateix Amades també advertia del caràcter ritual i supersticiós que assolia l’acció de fer caritat als captaires que passaven davant la porta de la casa. Era garantia de prosperitat i riquesa mentre que negar l’almoina podia comportar la revenja dels pobres, als quals creien capaços de conduir les rates o de conjurar màgia malèfica contra aquell que no l’havia ofert hospitalitat. És en aquest sentit quan apareix el sentit d’acolliment que també representa el xiprer; Llorenç Ferrer explica com “can Ferreres d’Olvan (Berguedà) era un antic hostal que acollia aquells que transitaven de Berga cap al Bages i Barcelona. Pel seu propietari, els xiprers indicaven el grau de serveis que prestava l’hostal: si n’hi havia un, només menjar; si n’hi havia dos, menjar i dormir. A can Ferreres n’hi havia dos perquè oferien tots dos serveis”.
La Ruta del Bassal
[...]
El xiprer m’encomana la feresa dels camins sense marge de l’espai; el salze la dolçor de la feblesa i el goig d’abandonar-se en un desmai. Rígid xiprer, roent virtut encesa, tendre salze, pecat, encís, esglai! Que la vostra ombra juntament estesa no falti mai al jardí del meu cor...
Agost 1938
MÉS INFORMACIÓ Amades, Joan; Costumari Català. El curs de l’any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona 1983. Boada, Martí: Llegendes del Montseny. Brau Edicions, 2004. Ferrer i Alós, Llorenç: Masies de Catalunya, Angle, Barcelona 2003. Roma i Casanovas, Francesc: La simbologia del xiprer a Catalunya. [en línia] www.francescroma.net/web/xiprer.doc Torres, Màrius: Poesies de Màrius Torres [a cura de Margarida Prats Ripoll]. Pagès, Lleida 2010.
61