L’any 1922, Constantí tindrà ja un dels primers camps mitjanament condicionats de la província. Era l’anomenat camp del Llorer, situat al camí de la Gavarra. Al mateix temps sorgeixen dos equips, que mostren la separació política existent: el Constantí F.C. per una banda i, per altra banda, un equip paral·lel creat per membres del Sindicat, que feren un camp on avui trobem el centre esportiu l’Esplai. Aquests dos equips no jugaran tornejos ni competicions oficials i es limiten a partits esporàdics amb equips “amateurs” dels pobles veïns. Però aquesta “incòmoda” situació (dos equips en un poble amb tan pocs habitants) fa que al cap de quatre anys acabin plegant tots dos. L’any 1929 quatre afeccionats funden el F.C. Constantí S.C. (Sports Club). Es basteix un camp a l’entrada del poble, venint de Tarragona, aproximadament on actualment es troba el Parc de la Pau. L’acte d’inauguració compta amb un partit del equip local amb el Gimnàstic de Tarragona (que perden per 2 a 7). El Constantí S.C. entra dins el campionat regional amateur, i es manté fins el 1936. Després de la Guerra Civil es continua jugant però sense participar en cap competició oficial. S’adequa un altre estadi al final del carrer Falset per a encontres esporàdics. Els treballadors immigrants andalusos de la companyia elèctrica Enher (que van arribar al poble els anys 60) van regalar els pals de fusta per a les porteries d’un altre camp que es va emplaçar al final del carrer Sant Vicenç. També s’arranjarien camps per a partits casuals al carrer Francolí (vinya de ca Sanahuja) i la finca del Sr. Ventura. A la mateixa dècada, entre els anys 1965 i 1966, s’acomoda un eventual terreny de joc a la vinya de Lluís Rafel, vora el Calvari. Llavors, tal com recorda Antonio Solé: “L’any 1966 mon pare, Agustí Solé, es va reunir al Casino amb Solé Ribalta, per mediació de Pere Torrents. D’allí vam anar a la Sala Parroquial, on es va fer una reunió en què aquest senyor s’oferia a cedir el terreny com a cessió de lloguer.
Vam tenir de rebaixar el terreny amb maquinària. Vam tenir de fer un crèdit, mon pare i tota la Junta. Després aquest crèdit no es podia tornar perquè la federació no podia donar subvencions perquè el terreny era particular.” D’aquesta manera es retorna a la competició federada amb Agustí Solé com president del Centre d’Esports Constantí, i una primera junta formada per Lluís Ferré, Lluís Queralt, Josep Plana, Anton Molné, Josep M. Torrents, Benigne Iglesias i Joan Trillas. El camp s’inaugura el dia de la Festa Major d’estiu de 1967, amb un partit amistós contra el Vilallonga, amb el marcador de 2 a 0 favorable als constantinencs. En aquestes dues fotografies podem veure dues perspectives oposades de les instal·lacions esportives. Finalment, la titularitat del camp acabarà amb un plet i greus problemes econòmics per a la junta, que provocaran el trasllat del camp a un altre, situat entre el Cementiri i la carretera de la Pobla de Mafumet, a la dècada dels 80. Però aquest, també en una propietat privada, va acabar de la mateixa manera en exigir el propietari la devolució del terreny cedit tot i que, en un principi, la creació d’aquest camp fou iniciativa municipal. Després d’anys sense equip de futbol ni instal·lacions esportives, l’any 1994 l’Ajuntament construeix el camp de futbol municipal, l’actual camp de la Coma, acabant amb gairebé un segle de conflictes per trobar un indret adequat per a la pràctica del futbol.
MÉS INFORMACIÓ Giné Furné, Anna M. (coord.): Constantí. Testimoni d’un temps (1898-1975). Parròquia de Constantí, 2002. Aleu, Miquel: “La meva infància”, Estudis de Constantí, 18. Ajuntament de Constantí, 2002.
La Ruta del Bassal
51