Ton i Guida
Joan Maragall
ARXIU CANPROSA
ARXIU CANPROSA
Ton i Guida
Joan Maragall
Versió de Pol Vouillamoz
Publicació: Arxiu Canprosa
ISSN: 2938-7213
Sèrie: Biblioteca de Patrimoni
Número de publicació: Núm. 10. Any 2024
Producció editorial: Edicions del Forclòs
Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz
Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco
Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat
Primera edició: setembre de 2024
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.
Advertència
Feta aquesta traducció amb l'exclusiu objecte d'aplicar-la a la música per a les representacions en català de Hänsel und Gretel, els traductors Joan Maragall i Antoni Ribera han sacrificat les gales literàries a la perfecta adaptació a les notes musicals. Per exemple: el nom Hänsel és exactament Janet; però l'accentuació, que en alemany recau sobre la primera síl·laba, ha obligat a substituir-lo per Ton, a l'objecte de poder dir Toni quan apareix aquell nom en el text. I, com aquest, s'han guardat altres respectes, dels quals s'hauria pogut prescindir en una traducció lliure.
Quadre primer 1
Guida, Ton
Habitació petita i miserable. Al fons una porta baixa, i al costat una finestra que dóna al bosc. A l’esquerra una llar de foc amb xemeneia. En les parets pengen escombres de diferents grandàries. El Ton s’està a la porta amb manats d’escombres. La Guida, vora la llar fent mitja, l’un de cara a l’altre.
«Noia, noia, noia: què hi ha en el pallê? Les oques van descalces i els ànecs també. Que els faci sabates aquell sabatê: prou té pell i cuiro, prô no els en sap…/
…fê.
Tra-la-ra-la-rà!
Quina gana que tinc!! Vull coques ensucrades, prô em manca el pistrinc. Vendré el llit on dormo: jauré en el portal.
Així si caic a terra no puc pendre…/
Ai! jo tinc molta gana!
(Ton llença la feina i s'alça.)
Ja és hora que torni la mare de l’hort.
Ai sí! que jo ja sento molt mal de cor!
Fa set setmanes sols pa sec!
Quina misèria! Ira de bet!
Oh! Calla i pensa allò que el pare diu
quan veu la mare que no viu: Quan més gran és nostre dol, Déu del cel ens duu consol. —