Tenoriades
Santiago Rusiñol
ARXIU CANPROSA
ARXIU CANPROSA
Tenoriades
Santiago Rusiñol
Versió de Pol Vouillamoz
Publicació: Arxiu Canprosa
ISSN: 2938-7213
Sèrie: Biblioteca de Patrimoni
Número de publicació: Núm. 7. Any 2024
Producció editorial: Edicions del Forclòs
Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz
Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco
Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat
Primera edició: juny de 2024
Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.
Acte únic
L'escena en un quarto reservat d'un music-hall del Paral·lel.
Taules a tot voltant; al fons, que figura el foyer, se sent tocar un jazz band i ballar. 1
Joanet, Xato, Butarel·lo, Tanguistes, Cambreres
Joanet
Xato
Joanet Xato
Què criden aquests maleïts!
Així que acabi aquesta carta, n'envio dos a la tomba i tres a la timba. (Cridant:) Xato!
Què mana?
Si aquests ximples tornen a cridar, ves i tomba’n un parell.
Serà servit. 1 2 3 4
Butarel·lo al Xato
Xato
Butarel·lo
Xato Butarel·lo
Xato
Butarel·lo
Xato
(Surt i torna a entrar tot seguit. Joanet segueix escrivint, i a fora callen.)
Qui sei aquesto jovinotto que grita tanto?
Sei el meu amo.
E que cosa fa?
De què fa? Què li diré, jo..? És en Joanet.
Debe esser'he un castisso, eh?
Que si és castís? No ho volgueu saber! D'homes no en deixa ni un de viu, i de dones no en perdona ni una.
Déu vos en guard que vós en fossiu de dona, perquè guapo i etxurat com sou, a les hores d'ara al segrest.
I sei rico?
No ho sé, però en fa. Ell és fill d'un fabricant de Terrassa que fa panyos, com és natural que en faci, perquè a Terrassa tothom fa panyos. Però ell va deixar la panyeria per a sortir a fer carniceria
El suo nome?
Ja ho he dit, en Joanet, home, en Joanet!
E poi?
E poi, el tinc privat, patrono.
A qui escribe?
Crec que al suo padre.
Buen figlio.
Ja me'ls donaràs demà.
Xato, té aquesta carta i porta-la tot seguit an aquella Hija de María que es diu Agneta... Apa, de pressa!
Però com entraré a casa seva?
Per la porta, per la teulada, pel canó de la xemeneia, per allí on puguis. Ja saps que per la seducció soc pràctic, soc una pel·lícula.
Es farà lo que es pugui.
Au! De pressa! Em convé poguer-me apuntar una
Hija de María a l'inventari. Apa, no badis.
(El Xato se'n va corrent.)