Nausica (fragment de mostra)

Joan Maragall Nausica 1910

Nausica

Joan Maragall

ARXIU CANPROSA

ARXIU CANPROSA

Nausica

Joan Maragall

Versió de Pol Vouillamoz

Publicació: Arxiu Canprosa

ISSN: 2938-7213

Sèrie: Biblioteca de Patrimoni

Número de publicació: Núm. 8. Any 2024

Producció editorial: Edicions del Forclòs

Direcció de la Publicació: Pol Vouillamoz

Direcció Artística i Disseny Gràfic: Laura Blanco

Copyright © d’aquesta edició: Associació Cultural de les Edicions del Forclòs canprosa@forclos.cat www.canprosa.cat www.edicionsforclos.cat

Primera edició: juny de 2024

Tots els drets reservats. Prohibida tota forma de còpia i la distribució d’exemplars sense el consentiment previ i per escrit del titular dels drets.

Caldes d’Estrac

Dia quint de juliol, a mitja tarda.

Cel pur, aire suau, mar plana i dolça. El sol brilla per tot, els aucells canten, i s'ouen veus d'infants en la marina i, allà dalt, les campanes del diumenge. Jo, en memòria d'aquella princeseta que, amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses del desitjat retorn obrí la via— potsê no sens recança—, vull retreure els mots divins d'Homer, en un teatre, per refrescar-m'hi el cor en sos meandres i fer-me nou lo vell. I en dec la idea al poeta més gran de l'Alemanya.

Aixís tal volta, enamorat, intenta un constructor, de la immortal bellesa d'antic palau, fer-ne una estada nova per hostatjar-hi el seu amor per sempre.

Nausica, Donzella 1, Donzella 11, Donzella 111, Dimàntia, Ulisses

Vora d’un riu, prop del mar. On ets, bala, on ets? Per 'quí és caiguda: jo l'he vista rebotre d'esta penya i caure en l’herba aquí. On ets, la bala? Ah! Ja et tinc! Ah! Ja et tinc! Ara ja ets [meva.

Aniràs a l’espatlla d'una amiga. Per 'llí t'estan cercant: ves, escomet-les. Cerqueu, cerqueu, que us ve damunt. Va! Justa! (Riu.)

1

No val! No val! De trascantó no és lícit. El joc era avisant: tractes són tractes.

Jo ja he dit: Va!

1

Quan al damunt ja em queia!

ara, qui l'ha aplegada?

11

Donzella 1

Donzella 11

Donzella 1

Donzella 11

Donzella 1

Ai! Que torna!

Altre cop sobre meu. No, no: no hi jugo.

Doncs jo sí.

Massa a prop! No me la tiris!

Doncs la tiraré lluny. Mira si allargo.

Ai! Que va a caure al riu..! Ja hi és! Haveu-la!

Què han d'haver! Se'n va a mar en poca estona.

L'hauré jo ans que hi arribi.

No, princesa, no et cansis: massa a prop és la mar brava. No hi corris, que és en va...

Sembla una daina.

I que està enjogassada!

Sempre, sempre...

Sempre no: aquest matí, mentres veníem a rentar, jo l'he vista pensativa. Menava el carro al pas, tota callada:

FI DEL FRAGMENT DE MOSTRA