Page 1

55 Octubre 2008

alcover but l l et í d’i n f o r m aci ó m u nicip a l

Connectats al Camp, entre la Costa Daurada i les Muntanyes de Prades Obre l’oficina de turisme - Un any de centre de rehabilitació - Serveis a les persones


2

temps era temps

Fotografia cedida per la família Ballesté - El Pont dels Moros, anys 50

A mitjans del segle XIX, el comerç era monopolitzat majoritàriament pel Comú de la vila. Estudis existents que fan referència al s.XVIII expliquen que el mkunicipi tenia drets privatius sobre proveïments a la menuda, sobre la transformació de productes, sobre serveis i sobre impostos. Referent al segle XIX consten dues botigues de pesca salada on també s’hi podia comprar sabó i oli. TAmbé hi havia tres estancs, tres forns de pa, dues pastisseries, dos cafès, un hostal i una carnisseria. El dret de venda a la menuda sobre les espécies d’aiguardents i licors anualment es subhastava públicament. L’interés per millorar la comunicació entre la zona de muntanya i la costa, des de la vessant econòmica, per tal d’afavorir el trànsit de mercaderies i, conseqüentment, dels homes, d’un lloc a l’altre es fa palès al llarg del segle i concretament durant Isabel II, amb les constants obres de camins i carreteres locals i comarcals. D’aquestes, cal destacar la carretera de Reus a Montblanc, el camí veïnal de Tarragona, la carretera de Lilla i el Pont de Goi.


6

sumari Obre l’oficina de turisme

El passat dia 17 de març es va inaugurar a la planta baixa de les dependències del Museu, la nova oficina de Turisme. Es tracta d’un espai obert al públic, per donar acollida al visitant que arriba al nostre municipi, interessat a conèixer i descobrir el nostre llegat patrimonial i els atractius turístics.

3

obertura

La nova C-14

12 Seguretat i vigilància municipal

Se’n parla força de seguretat i les necessitats que tenen les poblacions -sobretot, de l’àmbit rural- per incrementar els efectius policials. Fàtima Marín, cap de la vigilància municipal d’Alcover ens explica les atribucions i tasques que té assignades la vigilància.

16 Acord pels serveis socials

Fruit d’un acord amb el Consell Comarcal, s’ incrementa l’atenció a les persones amb l’objectiu de fomentar l’autonomia de les persones, assegurar una atenció digna a les persones que presenten situacions de necessitat i complimentar els recursos que els municipis tenen assignats pel sistema català de serveis socials

21 Compromís pel nou institut

En una reunió oberta als veïns, pares i mares, professors i alumnes a la biblioteca de l’institut es va poder escoltar els responsables del projecte d’ampliació de l’institut perquè manifestessin els terminis i previsions que giren al voltant de l’ampliació de l’institut

25 Centre de rehabilitació

El 23 d’abril de 2007 es va inaugurar el centre de rehabilitació d’Alcover. Dies després de la inauguració es posava en funcionament aquest equipament sanitari situat al carrer Dr Pere Güell. El Centre els serveis de rehabilitació que els usuaris d’aquesta àrea de salut fins ara feien, al Pius Hospital de Valls. Ara en veiem alguns resultats.

26 Millores a les urbanitzacions

El Govern de la Generalitat va aprovar aquest passat mes de juny l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. L’objectiu és ordenar les urbanitzacions de Catalunya construïdes entre 1956 i 1981 i dotar-les de serveis bàsics i infraestructures per tal de millorar la qualitat de vida dels seus residents.

28 Supressió dels passos a nivell

L’empresa pública Adif ha adjudicat el contracte de consultoria i assistència per a la redacció de l’estudi d’alternatives i del projecte constructiu per a la supressió de 12 passos a nivell situats a la demarcació de Tarragona. A banda, l’ajuntament ha arribat a un acord per dignificar l’estació de tren, en són algunes novetats.

La posada en funcionament de la nova C-14 marcarà, sens dubte, un abans i un després en el futur del nostre poble. Donem per ben pagat el peatge que va suposar patir les incomoditats i les molèsties provocades durant quasi dos anys d’obres. Com molt sovint em recordava un bon amic: “no es pot pretendre fer una truita sense trencar cap ou”. I ara es hora de gaudir d’una infraestructura que suposa un pas de gegant pel que respecta a les comunicacions del nostre municipi i que ens apropa a la conurbació del Camp de Tarragona, amb unes perspectives de futur realment envejables. Alcover és un poble que sense renunciar a la seva personalitat arrelada al sector primari, aspira a diversificar el seu teixit productiu obrint dues alternatives que s’afegeixen al conjunt dels sectors econòmics. La primera, un polígon industrial que ja fa quatre anys que va començar a acollir empreses i que amb la nova autovia veurà millorar la seva competitivitat; i segona, un potencial turístic encara per explotar que ofereix una rica oferta museística, un nucli antic amb un patrimoni cultural innegable i l’atractiu d’un entorn natural privilegiat que ens ofereix la vall del Glorieta, dintre del parc natural de les muntanyes de Prades. No vull defugir l’autocrítica que hem de fer totes les administracions involucrades pel que respecta al model d’execució d’aquesta infraestructura; que si pel que respecta a la posada en servei de l’autovia ha estat força satisfactòria, no ho ha estat tant en el procés d’expropiacions i en la reposició de camins i serveis. I per últim desitjar que tots gaudim d’aquesta millora per molts anys, amb la certesa de que a més de facilitar i agilitzar la nostra mobilitat, servirà per a incrementar la nostra seguretat i contribuir de forma decisiva a la reducció d’accidents de trànsit. Anton Ferré Fons Alcalde d’Alcover


4

i ja en portem tres “HIGHLIGHTS” del 3er any de l’Escola de música

L

’EMMA, en aquest tercer any de vida, s’ha consolidat com una escola de qualitat: un claustre de professors molt cohesionat, una graella d’activitats molt diverses i per a totes les edats, una bona participació i implicació de tot el col·lectiu de persones, una sòlida organització interna, una oferta formativa en constant evolució sempre pensada per satisfer les necessitats del nostre divers alumnat, una metodologia de treball basada en la millora continuada i l’excel·lència... un seguit de trets característics de les grans escoles, que l’EMMA ha tingut molt presents des del primer moment. L’EMMA està enmig de l’entra· mat sociocultural de la vila i col· labora amb l’Ajuntament en temes d’assessoria musical, organització de concerts, festes locals, també amb les institucions i entitats com Museu, institut, col·lectiu de do· nes, centre de dia, CEA, grups de grallers locals, pubs,...

Trobada de corals infantils a Ulldecona.

Aquesta dinàmica positiva és possible gràcies a la gran implica· ció de tot el conjunt de persones que estem a l’EMMA com profes· sors, secretàries, alumnes, en un projecte engrescador: el de crear entre tots una gran escola i que aquesta ens faci grans a nosaltres. L’estructura organitzativa, ha tre· ballat amb gran esforç i motivació per canalitzar tota aquesta energia cap als exitosos resultats finals. D’entre les principals novetats que s’han iniciat aquest any, en destacaríem “L’escola de pares”, un seguit de sessions formatives que pretén donar a conèixer el procés d’aprenentatge de la mú· sica, els beneficis que aporta als alumnes i la forma de que els pa· res puguin ajudar els seus fills en els estudis musicals. Tot d’infor· mació d’utilitat pels pares de mans d’especialistes en la matèria. Una altra novetat important que pretén emfatitzar la importància de la música de conjunt a partir d’edats ben primerenques, han

estat les “Permutacions”, activitat consistent en animar a grupets aleatoris d’alumnes a muntar un tema conjuntament i interpretar-lo en les diferents audicions. L’EMMA va creure oportú posarse al dia en les noves tecnologies i utilitzar-les per potenciar la comu· nicació tant interna com externa. En aquest sentit, l’escola va inau· gurar la seva pròpia pàgina web (www.emmalcover.cat) i correu electrònic, i va crear un consell re· dactor format per alumnes que van nodrir de continguts “Les Claus”, el butlletí informatiu de l’EMMA. Però parlant un xic del present i futur, el curs vinent, l’EMMA, pre· sentarà un ambiciós projecte: un plà d’estudis per a joves basat en la música moderna. Amb l’objectiu de connectar les inquietuds del jovent amb les exigències actuals del món de la música, aquest plà d’estudis serà un referent i situarà l’EMMA a la avantguarda de la in· novació en oferta formativa i model d’aprenentatge. Aquesta iniciativa


i ja en portem tres és pionera i única en escoles de música i, per tant, un gran repte i esforç per nosaltres, que, d’altra banda acullim amb molt d’orgull i il·lusió perquè creiem que és el que necessita l’escola de música del segle XXI. Una aposta definitiva i decidida per la modernitat i el futur, que ha tingut els seus antecedents en tres activitats d’excel·lent talla com han estat la producció pròpia “Es bus· ca Estrella” on professors i alum· nes van demostrar les seves dots musicals i teatrals, el “Taller d’Estiu de Música Moderna” i la culmina· ció amb el concert dels alumnes de música moderna al pub “Els Anglesos”. FILOSOFIA DEL “PLA JOVE DE MÚSICA MODERNA”

El pròxim curs a l’Escola Muni· cipal de Música d’ Alcover enge· guem un nou projecte per com· plementar la oferta formativa que venim oferint des de fa tres anys a alumnes petits i grans d’ Alcover i rodalies. Hem confeccionat un Pla d’estu· dis de música moderna amb tot un seguit d’assignatures amb el ferm propòsit d’adequar els estudis de música de l’EMMA a les noves inquietuds dels futurs musics i al ampli ventall d’estils que avui en dia ens envolten i que des de fa molts anys son tota una realitat en la nostra societat. La idea esta basada en els plans d’estudis de institucions educa· tives que ja porten molts anys desenvolupant aquesta tasca a nivell nacional i en les experiènci· es dels professors del EMMA en el camp de la música actual, do· tant d’aquesta manera als nostres alumnes de les eines i coneixe· ments bàsiques i necessàries per afrontar amb garanties un futur

dins del món de la música moder· na. En altres països com a França aquesta mena d’estudis esta ja, des de fa temps, instaurat en molts conservatoris oficials per lo que creguem convenient iniciar ja des de la nostra escola aquest pla reglat per tal de que els nostres alumnes estiguin preparats per aquest canvi en la manera de trac· tar els estudis musicals. Classes d’improvisació, treball en diferents estils de música, noves tecnologi· es aplicades al món musical, con· junt instrumentals, educació de la oïda...son no més algunes de les assignatures que es podran tro· bar en aquest nou pla al que hem anomenat PLA JOVE DE MÚSICA MODERNA. Serà un pla d’estudis eminent· ment pràctic i basat per damunt de tot en la música de conjunt i dota· rà al alumne de coneixements que li permetin formar un grup musical propi, entrar a formar part de algu· na formació de música moderna, conèixer totes les eines necessàri· es per poder enregistrar per ell ma· teix els seus propis arranjaments...i un ampli llistat de eines practiques que com a futur music li serviran per desenvolupar-se en aques· ta professió tant a nivell amateur com professional tenint també els coneixements per continuar estu· dis superiors en aquesta camp si així ho desitja. Tot aquest pla estarà amanit amb cursos i activitats a on els alum· nes puguin tant veure com pro· fessionals del camp de la música moderna realitzen la seva feina com ells mateixos posar en pràc· tica en concerts públics tot el seu aprenentatge durant els cursos d’aquest nou pla d’estudis. ENRIC ORDAX (Coordinador Plà Jove de Música Moderna de l’EMMA) DAVID FERRÉ (Director de l’EMMA


6

oficina de turisme

Obre l’oficina municipal de turisme El passat dia 17 de març es va inaugurar a la planta baixa de les dependències del Museu, la nova oficina de Turisme. Es tracta d’un espai obert al públic, per donar acollida al visitant que arriba al nostre municipi, interessat a conèixer i descobrir el nostre llegat patrimonial i els atractius turístics.

G

ràcies a aquest nou equipament turístic, ha estat possible unir esforços i coordinar estratègies comunes entre el sector turístic i cultural. Alcover ha centrat fins ara la seva oferta cultural en el museu, fundat l’any 1967 amb l’objectiu de donar a conèixer i conservar la important col·lecció de fòs· sils del període geològic anomenat Triàsic, i custodi· ar un fons divers d’objectes, majoritàriament, proce· dents de donacions de particulars. Progressivament, aquesta oferta cultural s’ha anat ampliant, fins i tot més enllà de l’espai físic del museu, en forma d’un iti· nerari cultural pel nucli antic de la vila, anomenat Una passejada en el temps. A partir de la ruta urbana es mostren els elements patrimonials arquitectònics que encara es conserven: els portals medievals, l’església Vella, les places, l’església Nova, l’Abadia i ca Cosme, tot fent un agradable recorregut per la història medie· val i moderna dels alcoverencs. Per tot plegat, tan important és consolidar i millorar la nostra oferta cultural, com comptar amb aquells mecanismes de difusió que permeten donar a conèixer Alcover com un indret de referència cultural i turístic.

De tots és coneguda la important afluència de turistes i excursionistes, que atrets per la bellesa de l’entorn natural del riu Glorieta i l’ermita barroca del Remei, visiten anualment el nostre municipi. No obstant això, aquests visitants no sempre s’apropen al nucli antic, probablement perquè desconeixen l’oferta turística i cultural que hi poden trobar. En aquest sentit, comptar amb un punt d’informació concret, on donar acollida i informar el visitant, es plantejava com un objectiu a curt termini, ara realitzat. Amb el poc temps que fa que ha entrat en funcionament la nova oficina de turisme, ens hem pogut adonar que sovint qui s’adreça a aquest punt d’informació coneix poc la nostra oferta turística i cultural. És per això que des del museu s’ha treballat en l’edició de material de difusió, que distribuït a través de l’oficina de turisme, doni a conèixer els atractius culturals i turístics de la nostra vila i de l’entorn més immediat. Una oferta que s’ha resumit en els tres eixos principals que la caracteritzen: l’entorn natural, el centre històric i el museu.


I actualment ens preguntem si existeix un límit entre l’oferta cultural i la turística. La concepció del segle vint de museu, dirigit i pensat per a un públic expert i especialitzat és un concepte de museu del passat. El Museu d’Alcover, com d’altres equipament culturals moderns, vol beneficiar-se del fenomen conegut com a turisme cultural i veure com a poc a poc va creixent el seu nombre de visitants, nodrit a partir d’un públic més divers i heterogeni: jubilats, estudiants, famílies, joves, nens, etc., que més enllà de l’expert i investigador, pugui gaudir de la cultura d’una manera lúdica i didàctica. És en aquesta direcció que des del Museu s’ha treballat tirant endavant diverses propostes: activitats pedagògiques per a escoles, exposicions temporals de temàtica històrica i d’actualitat, xerrades i conferències, tallers per a nens, actes per celebrar les Jornades Europees del Patrimoni o el Dia Internacional dels Museus, etc. Gaudir i aprendre coneixements durant el temps de lleure, avui per avui, ja és una realitat, i el Museu d’Alcover no vol quedar-se al marge d’una dinàmica actual, que per fi conjumina cultura i oci. Així doncs, implantar dins les instal·lacions d’un equipament cultural ja consolidat, com el nostre Museu, un equipament turístic recentment inaugurat, com l’oficina de turisme, fa realitat una aposta important pel que fa a la dinamització del municipi. Creant vincles entre la promoció turística i la conservació i difusió del nostre patrimoni cultural, arquitectònic i natural, però sense perdre la perspectiva real i diferenciadora que li correspon a cada àmbit concret. Esther Magriñá Conservadora del MMAL


8

sala de plens A la sala de sessions de la casa consistorial s’esdevingué… SESSIÓ ORDINÀRIA 14-12-2007 ACORDS ADOPTATS 1. Aprovació de suggeriments i observacions que s’efectuen en el tràmit i informació al públic del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona per part de l’Ajuntament d’Alcover. Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM I 1 ERC ABSTENCIÓ: 2 CiU 2. Suport a la proposta de suggeriments i observacions que el Consell Comarcal de l’Alt Camp presentarà durant

el tràmit d’informació al públic de l’avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM I 1 ERC ABSTENCIÓ: 2 CiU 3. Aprovació de les obres que s’inclouran dins de la formulació de la petició del PUOSC 2008-2012. Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM I 1 ERC ABSTENCIÓ: 2 CiU 4. Aprovació del calendari del contribuent per a 2008.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

5. Aprovació de l’expedient de modificació puntual de diversos articles de les Normes Subsidiàries de Planejament

Urbanístic.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

6. Aprovació dels estatuts i bases de la Junta de Compensació de la Unitat d’Actuació UA 7 denominada Mas del Cano de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic. Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Aprovació del destí d’una subvenció del 0,7 % del pressupost municipal de l’exercici econòmic del 2008 a diversos projectes de cooperació internacional del tercer mon. Resultat de la votació: FAVORABLES: ApC-PM I CiU ABSTENCIÓ: ERC 8. Aprovació inicial del Pla d’adequació de la il.luminació exterior existent en el municipi. Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ ORDINÀRIA 25-01-2008 ACORDS ADOPTATS 1. Aprovació del pressupost de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms per a l’exercici de l’any 2008. Resultat de la votació: FAVORABLES: 8 ApC-PM EN CONTRA: 2 CiU 2. Adjudicació definitiva del concurs per a la contractació de l’execució de l’obra municipal titulada “Urbanització

i adecentament del camí al nucli urbà de la Plana”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Aprovació inicial dels Estatuts i bases de la unitat d’actuació UA6 del polígon III de les Normes Subsidiàries

de Planejament Urbanístic d’aquest municipi. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Aprovació inicial del projecte d’obres titulat “Estesa del cable elèctric des de E.R. La Selva a S.I. 1 Roques

Roges d’Alcover”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Aprovació inicial de l’ordenança municipal per a la gestió dels residus de la construcció d’aquest municipi.

Resultat de la votació: UNANIMITAT


9

sala de plens SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 19-03-2008 ACORDS ADOPTATS 1. Adjudicació definitiva del projecte d’obres titulat “Ubicació del monument commemoratiu al President Lluís Companys”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Adjudicació definitiva del projecte d’obres titulat “Ubicació del monument commemoratiu al President Lluís

Companys”.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

3. Aprovació de la relació de béns i drets a expropiar amb motiu de l’execució de l’obra municipal titulada

“Urbanització i adequadament del camí al nucli urbà de la Plana”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Aprovació de la concessió de la subvenció atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

a aquest Ajuntament amb destí a l’equipament municipal de la llar d’infants per al curs 2007-2008. Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Aprovació inicial del projecte d’obres municipal titulat “Reposició de la canonada Font Major” d’aquest municipi

així com la iniciació de l’expedient de contractació i licitació de l’obra. Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Aprovació de la iniciació dels tràmits de sol.licitud al Servei Català de la Salut de l’ampliació de les instal. lacions del CAP d’aquest municipi. Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Designació d’una comissió d’estudi per a la constitució d’una societat mercantil limitada municipal. Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ ORDINÀRIA 24-04-2008 ACORDS ADOPTATS 1. Aprovació del text refós de l’expedient de modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic pel que respecta a la zona Hunstman (UA1) d’aquest municipi. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Acord d’aprovació del destí de la participació del tram supramunicipal del fons de cooperació local de

Catalunya per a l’any 2008 al Consorci Municipal del Camp. Resultat de la votació: FAVORABLES: ApC-PM i CiU ABSTENCIÓ: ERC 3. Acord d’aprovació del Pla d’autoprotecció de la Llar d’infants Xiu-Xiu.

Resultat de la votació: UNANIMITAT


10

sala de plens SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 09-06-2008 ACORDS ADOPTATS

1. Acord de ratificació de l’acord adoptat per la Junta Local de Govern de data 15 de maig de 2008, pel qual es procedia a sol.licitar, entre altres acords, una sèrie d’actuacions dins de la convocatòria del Pla d’Acció Resultat de la votació: UNANIMITAT Municipal, quadrienni 2008/11. 2. Acord d’aprovació inicial del projecte d’obres municipal titulat “Restauració de l’Església Nova - Cobertes,

naus laterals i façana” (2º Fase del Pla director)”. Resultat de la votació: FAVORABLES: ApC-PM i CiU ABSTENCIÓ: ERC 3. Acord d’adjudicació definitiva del projecte municipal d’obres titulat “Reposició de la canonada de la Font Major” Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Acord d’aprovació del Pla Local de Joventut 2008/11

Resultat de la votació: UNANIMITAT

5. Acord d’aprovació inicial de la constitució de la societat mercantil municipal.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Acord d’aprovació de la sol.licitud d’un increment en la dotació d’aigua a través del Consorci d’Aigües de Tarragona, amb destí a la urbanització de Masies Catalanes. Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Acord de ratificació de l’acord adoptat per la Junta Local de Govern de data 17 d’abril de 2008 de delegació de les actuacions de declaració i liquidació davant l’Agència Catalana de l’Aigua de les quotes corresponents al cànon de l’aigua, a favor de la Diputació de Tarragona. Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ ORDINÀRIA 24-07-2008 ACORDS ADOPTATS 1. Acord d’iniciació dels tràmits de contractació de l’obra titulada “Restauració de l’Església Nova, 2a. Fase” Resultat de la votació: FAVORABLES: 5 ApC-PM I 1 CiU ABSTENCIÓ: 1 ERC 2. Acord d’aprovació d’un conveni en matèria de serveis socials amb el Consell Comarcal de l’Alt Camp. Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Acord d’alienació d’unes parcel.les del Pla Parcial Roques Roges III. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Acord de modificació puntual d’un sector del Pla Parcial Roques Roges III. Resultat de la votació: FAVORABLES: 5 ApC-PM,1 ERC - EN CONTRA: 1 CiU 5. Acord d’aprovació de l’estudi previ de supressió de deu passos a nivell en la línia ferrea Lleida-Reus-Tarragona

i dos passos a nivell en la línia ferrea Plana-Roda de Barà del terme municipal d’aquest municipi. Resultat de la votació: FAVORABLES: 5 ApC-PM,1 ERC - ABSTENCIÓ: 1 CiU 6. Acord d’aprovació sobre la designació dels dies de festa local per a l’exercici 2009. Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Acord d’aprovació de la memòria en relació a l’expedient de catalogació com a bé cultural d’interès local dels molins paperers del Mas de Forès i el seu entorn. Resultat de la votació: UNANIMITAT


S’incrementen els recursos en serveis socials Fruit d’un acord amb el Consell Comarcal, s’ incrementa l’atenció a les persones amb l’objectiu de fomentar l’autonomia de les persones, assegurar una atenció digna a les persones que presenten situacions de necessitat i complimentar els recursos que els municipis tenen assignats pel sistema català de serveis socials

A

partir del reconeixement que no existeixen els suficients recursos assistencials i de coordinació dels programes i ajuts en els serveis socials, l’ajuntament ha signat un acord amb el Consell Comarcal de l’Alt Camp on es fixa una direcció en l’atenció a les persones. Aquest acord parteix en primer lloc de la constatació de la insuficiència de mitjans tècnics i materials per executar les competències pròpies en serveis socials, la urgència per cercar una major eficàcia en la gestió dels serveis socials i la coordinació d’aquests amb d’altres institucions. Per aquest motiu, l’Àrea Bàsica de Serveis Socials de l’Alt Camp es compromet a posar en servei els següents recursos personals i materials: una coordinadora d’àrea i un suport administratiu, els treba·

lladors socials i educadors neces· saris per assolir la ràtio que fixa la mateixa llei, un programa d’atenció domiciliària i un servei de teleas· sistència domiciliària, transport adaptat i els programes que s’in· clouen en el Pla de Benestar de la Generalitat. Per la seva banda, l’ajuntament es compromet a posar en dispo· sició dels equips assistencials d’un despatx amb garantia de con· fidencialitat i una sala d’espera pels usuaris. Això significa el canvi d’ubicació de l’oficina dels serveis socials del poble. El conveni fixa concretament que Alcover comptarà amb un treballa· dor social i un educador, un pro· grama d’atenció domiciliària amb un servei d’ajuda a domicili per donar cobertura a un 4% de les persones majors de 65 anys del poble i la teleassistència que po·

drà cobrir la totalitat de la deman· da. A banda, el servei de transport adaptat es podrà millorar ampliar amb el què es qualifica de “criteri d’equilibri” per les persones amb disminució que no puguin fer ús d’un servei de transport normalit· zat. A banda, altres programes que s’inclouen són el Pla de ciutadania i immigració per l’acollida de les persones immigrades, el servei d’informació i atenció a la dona, el programa de la gent gran amb la participació de les entitats, així com un programa d’urgència social. El sentit que l’Àrea Bàsica de Serveis socials vol donar a les ac· tuacions en aquesta matèria és el de assegurar la participació de les entitats i les associacions en els diferents projectes comunitaris.


12 “L’art i el rol de l’artista és el del servei públic” Anton Roca, autor de l’escultura dedicada al president Companys

L’ar tist a a l c ov e r e n c Anton Roca ha estat treballant en els detalls de la instal·lació de l’obra commemorativa al president Lluís Companys amb l’objeciu de presentar-la amb motiu de la propera edició de la Fira de Bandolers. Amb ell conversem sobre les significacions de l’escultura commemorativa.


“E

spai Linear” és un nom volgudament contradictori. Barrejar idees com espai i línia sembla que d’entrada no lliga però l’artista alcoverenc ens fa una proposta oberta perquè sigui l’ús i la quotidianitat que establim amb el monument el què acabi definint aquesta obra. El què li acabi posant el nom. El treball busca la perspectiva de fer un homenatge al president amb diferents variables i sentits: la història de Catalunya i la mateixa biografia del president són elements que s’aniran acostant a la gent a partir d’un sentit pràctic. L’obra ens diu l’Anton “no és un conjunt monumental sinò un espai definit on es poden realitzar activitats de tot tipus. Una referència que quedarà al poble com a testimoni.” L’escultura -assegura- compleix un desafiament. En el cas del president Lluís Companys va ser històric, però en el cas d’aquesta obra és sobre les lleis de la gravetat, deixant en suspensió un braç que cau de· penjat del vertex superior de l’escultura per quedar-se a escassament dos metres del terra. En aquest espai es reserva al terra un paviment fet amb pedra de sal· dó. Per una banda, ens diu l’Anton “tenim la vida del president Companys tallada -suspesa- definitivament pel fet tràgic de l’afusellament. Ha estat -cal dir-ho- el primer president escollit democràticament afusellat. Aquesta suspensió queda reflectida en l’escultura de la mateixa manera que la història de Catalunya, que viu una història inacabada”. A Espai Linear a banda de trobar-li un nom i respon· dre al motiu fonamental que és l’homenatge al presi· dent li queda el repte d’integrar-se a la vila “tal i com passava als carrers o les persones a qui se li donaven un nom segons el què havien fet havien dit, aquesta és una proposta oberta”. En la fase de construcció final, “aplico el treball de pintura per enllestir-la defini· tivament juntament amb els treballs. La intencionalitat més íntima de la construcció del monument és que sigui un lloc viscut per la gent, un conjunt urbanístic, arquitectònic i estétic per seure-hi, per trobar-se, per acollir actes culturals com concerts, etcètera,.. que hi hagi una interacció entre el què és una obra d’art i un espai més del poble. Llavors és quan es completa l’obra d’art”.

“Tal i com passava als carrers o les persones a qui se li donaven un nom segons el què havien fet havien dit, aquesta és una proposta oberta” La guia per la construcció de l’obra compta amb el fet que pugui ser mutable i que vagi canviant, amb un esperit de vivència i que allò que s’hi vagi fent li dóni sentit al llarg del temps. “El paviment de pedra d’Alco· ver ha estat triat per posar-lo en forma de tall i evitar

13

així que es desfulli i es deteriori amb el temps”, en una variant constructiva que fins ara no s’havia aplicat a la pedra d’Alcover. La recerca del concepte de l’art i de l’artista són mo· tius també de reflexió i de reivindicació de l’art: “L’art i el rol de l’artista és el del servei públic” i per tant, considera que van estretament lligats. Aquesta recer· ca personal de l’estética implica que aquelles perso· nes que es troben fora del circuit artístic hi puguin reconèixer l’artista darrera les obres. “M’agradaria que se’m reconegués no pas com una imposició sinò perquè és el món qui n’identifica la feina estética i de recerca. Per mi és una necessitat primària i crec que si la gent hi reflexiona, la relació amb l’art dóna molt més en profunditat o en coneixement que no posseïr un cotxe de luxe”.

“L’art dóna molt més en profunditat o en coneixement que no posseïr un cotxe de luxe” Aquests dies l’Anton ha estat al peu de l’escultura per seguir el procés de muntatge, soldadura i instal· lació del conjunt commemoratiu que va començar a pensar-se sobre papers i prendre forma en un taller. Des dels estudis fets pels ingenyers sobre la forma i equilibri del conjunt, les resistències a l’aire o la reac· ció dels materials a l’intempérie, a les aplicacions de pintures li permeten d’aprendre contínuament. La de l’artista alcoverenc és una experiència multidisciplinar que inclou el treball amb els diferents especialistes i operaris coneixedors dels diferents rams que implica el seu treball. Diu no entendre-ho de cap altra manera perquè fins i tot en aquest procés constructiu, tot és obert. Fins i tot, el resultat. Una vegada alçat a peu de carrer, el material amb què està fet pren vida grà· cies al temps i les experiències que la gent visqui en aquest indret.


14Entre l’atenció a peu de carrer i el traspàs de competències.

Se’n parla força de seguretat i les necessitats que tenen les poblacions per incrementar els efectius policials. Fàtima Marín, cap de la vigilància municipal ens explica les atribucions i tasques que té assignades la vigilància.

L

a figura dels vigilants i les funcions que desenvolupa la vigilància municipal ve regulat per la Llei de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i per la Llei de les Policies Locals del 1991. En aquesta llei, a més de adefinir la figura d’uncop vigilant, les seves tendència cada mésenumera generalitzada de funcions dient que els municipis que “no disposin de convertir el museu en espai de formació no reglada, policia de museístic guàrdies, important vigilants, fora les local aules,es ha poden estat undotar objectiu agents…”. Les actuacions que la llei encomana als des de la inauguració de l’exposició permanent: “Les vigilants municipals son, bàsicament, quatre: custodiar muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys”. Els ifòssils vigilard’Alcover-Mont-ral. els bens , serveis, dependències e instal. lacions municipals, ordenar regularés el trànsit dins el La finalitat d’aquests nous i tallers que l’alumne

L

que visita el museu, a partir del plantejament d’una pregunta genèrica: la vida a la terra ha estat sempre igual?, pugui entendre i comprendre el contingut de l’exposició de fòssils i a la vegada, ser capaç d’argu· mentar la seva pròpia resposta. Escoltant el conte i fent una rèplica Aquests nous tallers van adreçats als diferents ni· vells educatius i per això, s’han adaptat els seus con· tinguts a les necessitats específiques de cada grup, uns continguts dissenyats pels professors Àngel Mora, Anselm Crusells, Jaume Grant, Maria Tell i la museòloga, Ester Magriñá. S’han creat diferents activitats didàctiques que a través del joc, el descobriment, la interactivitat, etc., ajudaran a completar la comprensió d’un llegat patri· monial, ara per ara, força desconegut, com és el dels fòssils. Així doncs per als més menuts, d’edats compreses entre els 3 i els 7 anys, s’ha creat un taller que inclou entre altres activitats, la realització d’un trencaclos· ques i un joc de “memory”, per poder identificar què és un fòssil i a la vegada descobrir alguns dels exem· plars més representatius, que hi ha exposats dins les vitrines del museu. El taller s’inicia amb la realització d’una rèplica, de mida reduïda, d’un fòssil de peix de grans dimensions: el Perleidus giganteus, la qual po· dran endur-se a casa seva; mentre que la visita gui· ada a la sala es realitza tot escoltant el conte El peix pedra, una història que l’escriptora Angels Ollé ha creat expressament tot pensant en aquesta exposició i amb un llenguatge infantil. Pel que fa als grups d’entre 9 i 12 anys, el taller s’ha centrat en la realització d’un joc de pistes, concre· tament cal que els alumnes superin vuit proves que,

nucli urbà, participar en tasques d’auxili al ciutadà i de protecció civil i finalment, vetllar pel compliment dels reglaments, ordenances, bans, resolucions i altres diposicions municipals. Però la realitat no és exactament aquesta. La realitat és que, en la actualitat, les vigilàncies municipals assumeixen moltes més tasques de que les que expressament marca la legislació per diferents motius: bé per la minva de la presència d’atres cossos policials en aquest procés de canvi de competències cap al Mossos d’Esquadra , bé per la


vigilància municipal proximitat amb la població dels cossos de vigilància que són els que arriben amb més celeritat en cas de necessitat i coneixen de primera mà la població i les peculiaritats d’aquesta, o bé per les creixents necessitats i demandes de la societat. Per tots aquests motius les vigilàncies municipals han de ser cada dia cossos amb la formació, professionalització i els mitjans necessaris per a donar resposta a totes les sol.licituds que se’ns presenten diariament.

“Alcover no s’escapa als nous temps que ens toquen viure tampoc no té una problemàtica especial en questions de delinqüència” En aquest sentit la vigilància d’Alcover va avançant i s’han aconseguit millores en el cos, com ara ampliar la plantilla fins a set agents de forma que en els torns de nit estigui reforçada la patrulla, adequació de mitjans tècnics per portar a terme les nostres tasques, preocupació per la formació i actualització dels agents, però també és cert que les creixents necessitats fan que les carències es produeixin cada vegada més depressa, per exemple tot i l’ampliació de la plantilla d’un any cap aquí, ja caldria plantejar-se una nova ampliació en un o dos agents més per tal de cobrir tots els torns amb dos agents, això suposaria una ampliació de les nostres dependències que ara ja es comencen a quedar justes, un altre vehicle oficial,etc… Que la situació a l’escenari de la seguretat a Alcover ha canviat en els ultims temps, jo crec que és evident i que qualsevol persona que ha viscut al poble en els ultims anys ho deurà percebre, igual que ho percebo jo en el temps que treballo en la vigilància municipal. És cert que han crescut els robatoris i els actes vandàlics que ens perjudiquen a tots. Ara bé, tampoc no s’escapa a ningú que aquesta situació no és aïllada a Alcover i que respon a una realitat general que s’està donant al nostre voltant i de la qual nosaltres tampoc no estem al marge. Tot i que això no és cap consol per a ningú que la delinqüència s’hagi incrementat a tot arreu, també cal dir que una cosa és la inseguretat real que vivim i una altra és la sensació d’inseguretat que tenim les persones quan veiem que al nostre voltant passen coses i en aquest sentit s’hauria de dir que, tot i que Alcover no s’escapa als nous temps que ens toquen viure tampoc no té una problemàtica especial en questions de delinqüència. A dia d’avui i fins que l’1 de novembre es completi el traspàs de competències en qüestió de seguretat

15

ciutadana de la Guardia Civil cap als Mossos d’Esquadra, el mapa competencial a Alcover és el següent: -En matèria de seguretat ciutadana, control d’estupefaents, intervenció d’armes, etc… la competència és de la Guardia Civil. -En matèria de trànsit la competència a les vies urbanes és dels vigilants i de la resta de vies és dels Mossos d’Esquadra, tot i que a l’any 2003 es va signar un conveni de col.laboració pel qual els Mossos poden denunciar i procedir a dins del nucli urbà. Recursos humans per la seguretat La plantilla de la vigilància municipal, actualment està formada per 7 agents que treballen en torns rotatius de matí, tarda i nit amb la finalitat de cobrir les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Les funcions que es desenvolupen són del més variades i, per tant, difícil de definir on comença i on acaba la feina d’un vigilant, i van des de la feina més coneguda dels agents que son les denúncies i control del trànsit fins a participació en tasques de resolució de conflictes privats (barralles, malentesos veïnals, problemes convivencials, etc…). Però una de les tasques a la qual hi dediquem molts esforços i sempre s’ha intentat que sigui el principal talant de la vigilància municipal, són els assumptes relacionats amb els serveis socials. Gràcies a aquesta proximitat de la que ja he parlat anteriorment amb la població, tenim coneixement de primera mà de circumstàncies que s’han de fer arribar al serveis socials per tal prenguin mesures en el cas de ser necessari. Aquest tipus d’intervenció va des de detectar menors que no estàn vivint en circumstàncies adeqüades, gent gran que viuen sols i s’ha de portar un cert control sobre el seu benestar,etc… Fàtima Marín Fidalgo Cap de la vigilància municipals


16 A Alcover, gestionar bé la brossa surt a compte Tradicionalment l’administració castiga, a través del sistema que hi ha instaurat d’expedients sancionadors, la gent que infringeix una norma però no acostuma a premiar el bon ciutadà. És aquest esperit el que ens ha mogut a implementar un nou model per calcular, de forma indirecta el cost que genera fer una gestió correcta de la brossa.

M

ig any després d’haver realitzat la campanya informativa sobre la recollida d’oli domèstic, toca fer balanç de la mateixa. L’acció comunicativa la van realitzar més de 20 membres del Col·lectiu de Dones d’Alcover que, per uns dies van fer la funció d’informadores ambientals comunicant i explicant a la gent de casa la necessitat de no llençar l’oli per l’aigüera sinó de recollir-lo en un envàs per poder-lo portar a la deixalleria municipal, fet que suposa un bé pel medi ambient i també un estalvi del 5% del cost de la taxa de la brossa. Més de 750 són les famílies que, d’una manera vo· luntària, han passat per ca Cosme a buscar l’ampo· lla per fer la recollida selectiva de l’oli domèstic, que identificada amb un codi de barres ens permet saber a qui correspon i, per tant, aplicar el descompte cor· responent en finalitzar l’any. Aquest bon resultat és una mostra de l’acceptació de la campanya i la bona feina duta a terme per les informadores. Des de la Re· gidoria de Medi Ambient s’ha considerat oportú apli· car el descompte, es porti a la deixalleria una ampolla o més enlloc dels 10 l. inicialment establerts. Aques· ta mesura pretén premiar l’actitud cívica de la gent,

aporti poc o molt oli a la deixalleria, i també, recollir els suggeriments que en aquest sentit ha manifestat una part de la població. Som conscients que la societat és demandants d’uns serveis i necessitats que l’administració ha d’atendre, en la mesura de les seves possibilitats, sense oblidar que el primer també té unes obligacions envers la so· cietat de la qual en forma part. En la línea de l’exposat hem anat fent tot un conjunt d’actuacions al llarg d’aquests darrers anys per tal de donar sortida a una voluntat, la de gestionar bé els nostres residus municipals. Avui, la gent d’Alcover pot fer i fa, d’una manera majoritària, una gestió correcta de la brossa. En aquesta línia des de l’Ajuntament posem a l’abast un equipament renovat, la deixalleria municipal, on hi hem de portar aquells residus especial


17

medi ambient o que no podem dipositar en els contenidors situat al poble: sprais, pintures, olis, electrodomèstics, mobles...

evitar abocaments en indrets inadequats més quan, podem obtenir un descompte en la taxa: Descompte 5% 10%

Aquest equipament ha sofert una millora molt im· portant que ha permès doblar la seva superfície amb l’objectiu de fer més fàcil les descàrrega així com també acceptar dos nous residus que fins el moment no es podien recollir: restes de poda i restes de la construcció procedents d’obres de particulars. Es· tem convençuts que aquestes millores ajudaran a in· crementar el nivell selectiu de casa nostra com també

Utilització deixalleria a l’any 4 vegades / particulars 10 vegades / empreses-comerços

Som conscients que hi ha gent, especialment la més gran, que no té mitjans o té dificultats físiques per anar a la deixalleria municipal per portar-hi aquells residus especials, més pesats o voluminosos. En aquest sen· tit hem creat un servei gratuït de recollida domiciliària, adreçat a particulars, que es realitza cada darrer di· vendres de mes. Per poder gaudir d’aquest servei cal concertar prèviament la recollida trucant a ca Cosme, 977 760595, on s’informa del servei i es pren nota de la demanda. El camí que hem fer en matèria de medi ambient és molt i molt també el que ens falta. Estem convençut que aquest camí el volem i l’hem de fer plegat perquè es cosa de tots ser respectuosos amb el nostre medi ambient més immediat. Xavier Torrell, regidor Medi Ambient

Una nova deixalleria La gerent de l’Agència de Residus de Catalunya -del Departament de Medi Ambient i Habitatge-, Genoveva Català, acompanyada de l’alcalde d’Alcover, Anton Ferré, i el director dels Serveis Territorials del Departament a Tarragona, Josep Lluís Pau van inaugurar les obres d’ampliació de la deixalleria. Amb aquestes obres, la deixalleria d’Alcover ha passat dels 800 als 1.500 m2 hàbils, gràcies a l’increment de la superfície d’accés, la de descàrrega de residus i la zona de trànsit que voreja el seu perímetre. Amb aquesta actuació s’ha millorat la capacitat de gestió d’electrodomèstics, mobles i trastos vells, a més d’aparells elèctrics i electrònics com ara telèfons mòbils, ordinadors i televisions.

Per la seva banda, Genoveva Català, la responsable de l’organisme de la Generalitat que vetlla per la gestió dels residus que ha fet una inversió aproximada de 150.000 euros a la deixalleria felicitava els ciutadans per les dades que presenta el municipi en el tractament de la brossa. En el transcurs del mes la deixalleria és utilitzada aproximadament per uns 300 veïns. Paral·lelament a les millores, la deixalleria augmenta el seu horari les tardes de dilluns a divendres de 15 a 19 h., i els matins de dissabtes de 9 a 13 h.


18

breus

Alcover s’afegeix a la promoció del comerç just

E

ls municipis de l’Alt Camp se sumen enguany per primera vegada a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, impulsada per un consorci liderat per la ong SETEM, que se celebrà de forma simultània a tot Catalunya durant tres caps de setmana del mes de maig. En total s’hi han adherit entitats i ajuntaments de dotze pobles, que són Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp, la Masó, Nulles, Puigpelat, Vilabella i Vila-rodona, on s’hi han organitzat diversos actes, com mostres de productes, xerrades, concursos de dibuix, exposicions, entre d’altres. Destaca una exposició sobre el canvi climàtic que es va poder veure a Alcover fins el 25 de maig. Dins els objectius de la campanya es pretenia explicar què és el Comerç Just i la Banca Ètica, exposar per què són necessaris i oferir alternatives a aquells ciutadans i ciutadanes crítics que volen passar a l’acció. A Alcover, hi participaran en la iniciativa l’ajuntament, el centre obert, l’Àrea Bàsica de Salut i Alcover Ràdio amb les següents activitats: un programa de ràdio sobre el comerç

just, una exposició al CAP i la publicació d’un article a la revista Fer Salut, un joc de mots encreuats i l’exposició a què us feiem referència. Aquesta edició de la festa del comerç just explicà com el sector tèxtil és un paradigma de desigualtats i d’explotació laboral i ens presenta la Mascota dels Jocs Olímpics, que s’ha quedat sense medalles a la campanya Juga Net 2008. També ens informa com la Banca Ètica finança projectes transformadors que posibiliten iniciatives d’economia social que posen els diners al servei de les persones, i no al revés. La divulgació de les iniciatives socials de les organitzacions no guvernamentals sobre el paper que tenen els consumidors davant les desigualtats del primer i el segon món és un dels objectius primordials.

Millores en l’equipament informàtic de la Vigilància Municipal

L

a Regidoria de governació de l’ajuntament d’Alcover gràcies amb un acord amb l’entitat recaptatòria BASE i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha efectuat millores en els equipaments dels agents de la Vigilància Municipal. La vigilància d’Alcover compta des de fa dues setmanes amb aparells electrònics de connexió remota amb el CECAT (Centre d’Emergències de Catalunya) consistent amb terminals PDA que permet la informatització de les denúncies, informes i notes d’interès dels agents. Aquests són aparells homologats per l’organisme de la Diputació BASE, amb funcions per informatitzar les incidències, denúncies i informes de la Vigilància Municipal. Els aparells integren un sistema d’impressió i entrega automàtica de les sancions, un sistema equiparable a qualsevol dels cossos policials dels municipis més propers. A aquestes millores s’hi suma l’augment de plantilla amb un agent més des de fa dos mesos i amb possibili· tats d’ampliar la plantilla amb un agent més per tal de poder arribar a cobrir les 24 hores al dia, sobretot en les franges nocturnes i la resta de la setmana. Els aparells es troben en període de prova i es preveu que a finals del mes de setembre ja estaran en ple funcionament.


breus

19

S’habiliten 220 places d’aparcament enmig del poble L’Ajuntament d’Alcover, mitjançant un acord amb els propietaris de l’Hort de Tesà ha acondicionat la zona d’aparcament d’Hort de Tesà. Per als treballs, s’ha preparat l’esplanada de terra que hi havia per a l’ocupació de fins a 220 vehicles. Els treballs han consistit en asfaltar el pàrquing i col·locar la senyalització horitzontal. A l’Hort de Tesà s’ha fet, a més, la senyalització de l’aparcament amb cartells indicadors, la il·luminació del conjunt de l’aparcament amb vuit focus i la instal·lació de càmeres de vigilància. L’Hort de Tesà és una parcel·la urbanitzable i cedida temporalment a l’Ajuntament per a l’ús d’aparcament de vehicles. Situada darrere el Cercle d’Amics, junt a la carretera de Montblanc i pròxim al Portal, té diferents accessos a peu i amb cotxe que el fan útil per a veïns i visitants. D’aquesta manera, l’ajuntament espera descarregar de vehicles els carrers i places del poble, aprofitant el nou espai d’aparcament de dimensions considerables.

S’eixampla el pas per la Muralla d’Anselm Clavé El passat mes de novembre es va iniciar l’enderroc de la casa cantonera situada al final de la muralla d’Anselm Clavé -a tocar del Portal de Sant Miquel-, per on discorre la carretera de Mont-ral, propietat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta actuació es plantejà amb l’objectiu d’eixamplar aquest tram pel qual actualment només hi podia passar un sol vehicle. L’ajuntament va adquirir aquest immoble fa dos anys amb el propòsit d’enderrocarlo i guanyar gairebé dos metres d’amplada i permetre la circulació de vehicles en els dos sentits en aquesta cruïlla entre la muralla i el camí del cementiri. Així es regularitza una cruïlla conflictiva i es posa fi a un punt negre, tenint en compte el volum de vehicles -turismes i camions- que circulen per aquesta carretera. A banda de guanyar amplada de pas, s’ha fet de nou l’alineació de la carretera, asfaltant de nou la calçada i refent les voreres. L’Ajuntament ha aprofitat les obres per instal·lar-hi una nova bateria de contenidors soterrats. Aquests donen servei als veïns del nucli antic, acostant un punt més de recollida d’escombraries. El cost de l’enderroc i de la rehabilitació d’aquest tram ha estat de prop de 100.000 euros.


20

CEIP Mare de Déu del Remei Enllestides les obres d’ampliació Operaris de l’empresa contractada per GISA -l’organisme públic de la Generalitatvan iniciar els treballs de construcció de l’ampliació en l’espai annex a l’antic edifici de l’escola alcoverenca. L’augment d’alumnes i l’excepcionalitat de les tres línies que es donen en la majoria de cursos de l’escola ha motivat l’ampliació en un nou edifici annex a l’escola.

L

es obres podran satisfer la demanda creixent d’alumnes per al proper curs que s’encetarà al mes de setembre. A l’ampliació, s’hi han previst quatre aules més, repartides en dues plantes amb un total de 267 metres quadrats. Alcover que ha rehabilitat l’edifici històric de l’escola i n’ha fet una ampliació en un edifici annex ha optat juntament amb els serveis territorials d’Educació de la Generalitat de Catalunya per una nova ampliació del centre escolar en un edifici civil annex per tal de mantenir la integritat de l’escola tal i com es troba en l’actualitat i fer-hi encabir al CEIP Mare de Déu del Remei els futurs alumnes. Actualment l’escola acull més de cinc-cents alumnes. El creixement de la ràtio poblaci· onal i la previsió d’aules comple· mentàries com la de ciències natu· rals ha obligat a preveure aquesta ampliació. Aquestes obres que són

qualificades de gran importància per part del regidor d’educació, Àn· gel Mora, preveuen a més, la instal· lació d’espais per al magatzem de la pròpia escola. La demanda de la llar d’infants apunta a més a més, el creixement de població escolar al CEIP, que justifica més si cap aquesta ampliació. En un primer moment, amb el Departament d’Educació les con· verses plantejaven la construcció d’una nova escola, però finalment s’ha optat per ampliar l’existent, tal i com ja es va fer a la dècada dels 80, amb un edifici annex on s’hi podran habilitar de dues a quatre aules. L’obra civil permetrà facilitar l’ús de les aules existents en l’ac· tualitat i optimitzar les sales d’ús comú del centre mentre no arribi la construcció de la segona es· cola del poble, prevista no abans de cinc anys. Les obres tenen un pressupost de 303.687 euros.

Nous barems en la inscripció a la Llar d’infants Per la preinscripció de la Llar d’nfants de cara el proper curs, la regidoria d’educació ha preparat un sistema de barems i puntuacions, tal i com s’efectua en escoles i ins· tituts per tal d’acollir les demandes d’inscripcions. Dins d’aquests va· lors, les persones empadronades a Alcover tindran preferència per a l’inscripció a la Llar d’infants, valo· rar les sol·licituds vingudes des de pobles com El Milà o Mont-ral i les d’aquelles persones que tenen una antiguitat en la Llar d’infants. . Per aquest motiu, la regidoria negociarà amb el Departament d’Educació les ràtios que han es· tat modificades a la Llar per veure si és possible d’ampliar-les. En un termini no massa llarg de temps, si la població educativa continua creixent, caldrà plantejar l’amplia· ció de nous equipaments educa· tius o la creació de nous.


educació

21

IES Fonts del Glorieta La Generalitat es compromet a tenir a punt pel setembre de 2009 el batxillerat

En una reunió oberta als veïns, pares i mares, professors i alumnes a la biblioteca de l’institut es va poder escoltar els responsables del projecte d’ampliació de l’institut perquè manifestessin els terminis i previsions que giren al voltant de l’ampliació de l’institut.

S

egons les previsions inicials, aquesta ampliació havia de permetre l’inici del batxillerat als IES Fonts del Glorieta al setembre de 2008. Ara, ha quedat descartada aquesta data però donat el termini d’execució de les obres i els tràmits administratius pendents podien fer pensar en un altre endarreriment. Això, segons els responsables de la Generalitat ha quedat descartat. Per aquest motiu, representants de la Direcció General de Centres Docents amb Josep Maria Compte com a representant, Anton Ferré, alcalde i Anton Pàmies, l’arquitecte redactor del projecte van exposar quina és la situació del projecte. Van excusar la seva absència a la reunió, el representant dels serveis territorials d’educació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Josep Maria Compte va explicar que dilacions en el procés de redacció del projecte constructiu -i la inclusió de diferents modificacions en l’esbòs inicial- han endarrerit el projecte definitiu i per tant, que comencessin els tràmits per l’adjudicació de les obres. Compte va reiterar la implicació de la Generalitat perquè al mes de setembre es pugui assegurar l’inici dels estudis de batxillerat. Anton Pàmies, l’arquitecte del projecte va explicar als asistents, en la seva majoria professors de l’IES i pares i mares dels alumnes, quines eren les característiques de l’edifici que ha inclòs diferents modificacions en la redacció final. L’ampliació preveu enllestir la forma de lletra “H” que actualment

presenta inacabat l’edifici, la construcció d’una segona pista polisportiva reglamentària i els treballs d’urbanització dels voltants de l’institut a l’avinguda Miquel Martí i Pol i Carrer de les Rodes. Característiques de l’edifici L’edifici, segons l’arquitecte, té com a eix central de pas la biblioteca, que serveix de connexió als aularis. Dues plantes de construcció alçada inclouen un total de 8 classes, amb una aula de tecnologia de grans dimensions a la planta superior acolliran els alumnes de batxiller d’Alcover. A banda, l’accés a l’edifici de batxillerat es podrà fer des del carrer de les Rodes a partir d’un pas que salva el desnivell de la primera planta de l’edifici a peu del carrrer. L’arquitecte va excusar la tardança del projecte a causa dels canvis produïts en la normativa i el codi técnic de seguretat per part de la Generalitat va intervenir de nou

Josep Maria Compte per explicar quins serien a partir d’aquell moment, els terminis. Compte va explicar que properament, sortiria publicada les bases de licitació per al concurs de les empreses que estessin interessades en la construcció de l’ampliació, que aquest edifici hauria d’encabir 140 alumnes més a l’institut per poder cobrir els 260 que es reunirien sumant ESO i Batxillerat i que es preveuen ja diferents solucions per a la construcció de l’edifici dins els terminis escolars. Compte va recordar que una vegada adjudicada les obres el termini d’execució podria no superar els 10 mesos d’uns treballs que tenen un cost d’1,4 milions d’euros i que possiblement les característiques de l’edifici permetrien enllestir una part de l’obra mentre es poguessin començar les classes. Aquestes compromisos es van fer arribar a la comunitat educativa coincidint el mateix divendres de celebració de la cloenda del curs.


22

pressupost municipal

Pressupost municipal 2008 El Pressupost General de l’ajuntament d’Alcover per a l’exercici econòmic de l’any 2008 està inte· grat pel Pressupost de la Corporació que ascendeix a 6.702.301,00 €, pel Pressupost del Patronat del Museu Municipal de 143.200,00 € i del de la Ràdio Municipal per un import de 49.800,00 €. Això suposa que el pressupost total de l’ajuntament per l’exercici 2008 és de 6.895.301,00 € L’increment respecte al exercici pressupostari ante· rior se situa en un 10,86%, el que suposa un aug· ment pel 2008 en 656.640,00 €. Seguint en la matei· xa línea que els últims exercicis, destaca l’esforç que es produeix en el capítol d’inversions, on es preveu

que si dediquin 3.402.690 €, o el que es el mateix, el 50,77% del total pressupostat. . Un altre tret característic que cal destacar, és el di· ferencial positiu existent entre els ingressos ordinaris i la despesa ordinària que s’amplia considerablement, consolidant una tendència apuntada en els últims anys, que permet dedicar una bona part d’aquests ingressos a finançar part de les inversions previstes. En aquest sentit, en l’apartat d’ingressos ordinaris, l’import pressupostat es fixa en 4.6101.831 €, que correspon a un 68,66%; i la despesa ordinari es fixa en 3.248.740 € que suposa un 48,47%.

INGRESSOS

DESPESES

Concepte

Import 2006

%

Concepte

Import 2006

%

Impostos directes

1.321.800

19,72%

Personal

1.378.740

20,57%

460.000

6,86%

Despesa corrent

1.504.090

22,44%

Taxes i altres ingressos

1.326.930

19,80%

Transferències corrents

1.488.201

22,20%

Despeses financeres

37.940

0,57%

Ingressos patrimonials

4.900

0,07%

Transferències corrents

327.970

4,89%

1.333.190

19,89%

3.402.690

50,77%

Transferències capital

617.280

9,21%

Passius Financers

150.000

2,24%

50.871

0,76%

6.702.301

100%

4.335.109

100%

Impostos indirectes

Alineacions

Inversions

TOTAL

Aquesta situació de superàvit en relació als ingressos ordinaris en front a la despesa ordinària i la seva consolidació, avala la idoneïtat pressupostaria del les nostres comptes per l’any 2008 i ens permet una previsió d’estalvi net per damunt del 10%. Aquests pressupostos van ser aprovats en sessió plenària que va tenir lloc el passat 25 de gener amb els 8 vots favorables del grup municipal d’ApC-PM i els 2 vots en contra dels representants del grup municipal de CIU (el membre d’ERC va excusar la seva absència). Seguidament es relacionen l’estat de les operacions de crèdit que l’ajuntament d’Alcover te actualment concertades, amb indicació de l’import inicial de les operacions i el capital pendent a 31/12/2007.

Passius Financers

TOTAL


23

pressupost municipal

Pel que respecta a les inversions previstes en el pressupost, són les següents:

INVERSIONS DE REPOSICIÓ EN INFRAESTRUCTURA I BÉNS DESTINATS A L’ÚS GENERAL ALTRES INVERSIONS Arranjament camins

36.000,00

Millora xarxa aigües

96.000,00

Millora enllumenat públic

90.000,00

Millora accesos i entorn mas Forés

36.000,00

INVERSIONS NOVES ASSOCIADES AL FUNCIONAMENT OPERATIU DELS SERVEIS TERRENYS I BÉNS NATURALS Continua c/ Hort Cinteta

140.000,00

Recuperació casc antic

120.000,00

Urb. c/ Major, pl. Cosme Vidal i pl. Robert

425.000,00

Millores urbanització pl. Lluís Companys

125.000,00

Compra terrenys convent

120.000,00

Adequació aparcament de ca Tasà

55.000,00

Ampliació cementiri

105.000,00

Millora entorn camp de futbol

112.000,00

Ubanització polígon industrial Roques Roges III

519.455,00

Electrificació i nou subministre Roques Roges III

777.535,00

Reforma i adequació depuradora municipal

70.000,00

Escultura Lluís Companys

75.000,00 EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS

Local serveis socials i altres

50.000,00 MOBILIARI I ESTRIS

Mobiliari i ensers d’oficina

5.000,00

Mobiliari altres edificis

18.000,00

Mobiliari promoció social

5.000,00 EQUIPS PER A PROCESSOS D’INFORMACIÓ

Equips i programes informàtics

7.500,00

INVERSIONS DE REPOSICIÓ ASSOCIADA AL FUNCIONAMENT DELS SERVEIS EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS Magatzem sevei generals

TOTAL CAPITOL VI

125.000,00

3.203.490,00


24

puosc i pam

Alcover continua amb la rehabilitació dels carrers del seu nucli

L

’Ajuntament d’Alcover continuarà amb la rehabilitació del nucli antic. Així es contempla en els tres projectes de remodelació urbana que es van aprovar en sessió plenària. El valor dels projectes que han estat incorporats dins la convocatòria del Pla únic d’obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per als propers cinc anys representen un augment del 40% del pressupost respecte l’anterior convocatòria. Els projectes de remodelació afecten els carrers Major, les places Robert Cosme Vidal, els carrers Nou, Amorós, d’en Perxes, Abadia, Costeta, Índia, Sant Antoni, el Raval del Carme i un tram del carrer de les Rodes. En concret, dins la convocatòria del PUOSC 20082012 s’inclou el “projecte de millora, pavimentació i serveis al carrer Major i les Places Robert i Cosme Vidal” amb un pressupost de 363.630€; la “Memòria valorada de millora, pavimentació i serveis als carrers

Nou, Amorós, d’en Perxes, Abadia, Costeta, Índia i Sant Antoni” amb un pressupost de 499.450€; i final· ment, la “Memòria valorada de millora, pavimentació i serveis d’un tram del Raval del Carme i d’un tram del carrer de les Rodes”, aquesta amb un pressupot de 266.760€. Aquests arranjaments intervenen directament en la meitat del nucli antic, donant continuïtat a les obres efectuades en els darrers anys al Pati de l’Església, carrer del Rec, carrer de Sant Jaume, Plaça de la Font i Plaça de l’església Vella. Així, l’objecte dels treballs pretén aturar la degradació del centre del municipi, renovar els seus serveis soterrats i continuar potenci· ant un espai d’alt interés arquitectònic i urbanístic. Per altra banda, l’Ajuntament d’Alcover ha plante· jat dins la convocatòria del PUOSC 2008-2012 un quart projecte que té com a objectiu la rehabilitació del Molí de Dalt, situat a Mas de Forés, una finca de titularitat municipal. La rehabilitació d’un dels tres mo· lins paperers té com a destí la creació d’una escola de natura i centre d’interpretació de les Muntanyes de Prades. Aquesta actuació ve motivada per l’interés de continuar dotant el municipi d’elements de reco· neixement i promoció d’un espai d’alt interés natural. De fet, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va declarar el passat mes de febrer la finca de Mas de Forès com a espai d’utilitat pública. Per aquest mo· tiu l’edifici forma part dels més de trenta espais que integren el catàleg de Béns Culturals d’Interès Local del mateix Departament. Per altra banda, l’aportació del PUOSC queda completada per la del Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona.

PROJECTES APROVATS DEL PUOSC i PAM PROJECTE

PRESSUPOST

SUBVENCIÓ

2008 - Pavimentació Pl. Cosme Vidal, carrer Major i altres

363.630,64 €

218.178,39 €

2009 - Ampliació del cementiri

428.991,00 €

115.754,00 €

2009 - Pavimentació del carrer de l’Abadia, de la Costeta, de l’ïndia i de Sant Antoni

267.750,00 €

174.481,70 €

1.170.597,00 €

436.800,61 €

46.325,39 €

34.427,77 €

266.760,39 €

50.000,00 €

2011 - Rehabilitació del Molí Paperer com Escola de Natura 2012 - Arranjament de l’accés a la Plana 2012 - Pavimentació d’un tram del Raval del Carme i altres


E

l servei significa posar en un primer nivell l’Àrea de El Centre de Salut Alt Camp Oest. El Centre de rehabilitació compta rehabilitació amb el seguiment del metge rehabilitador que realitza les visites al mateix CAP i des d’on es fa el seguiment dels compleix el seu plans teraupeutics. La rehabilitació que s’efectua en aquest primer aniversari centre és pròpia de l’atenció primària, sense metges especialistes, terapeutes ocupacionals ni logopedes. La El 23 d’abril de 2007 es cartera de serveis, per aquest motiu fa que l’usuari que El hiCentre de rehabilitació compleix el seu primer va inaugurar el centre de assisteix tingui una patologia menor: aparell locomotor (degenarativa, freqüent a partir de la franja d’edat dels rehabilitació d’Alcover. Dies aniversari cinquanta anys, o bé traumàtica). després de la inauguració El 23 d’abril de 2007 es va inaugurar el centre de es rehabilitació posava end’Alcover. funcionament És alta la satisfacció d’aquest servei que permet que Dies després de la inauguració es posava en funcionament aquest els usuaris no hagin de desplaçar-se i per part dels aquest equipament sanitari equipament situat al carrer Dr Peredel Güell. El Centre els serveis professionals,sanitari el nivell de compliment i assistència situat al carrer Dr Pere de tractament rehabilitació usuaris d’aquesta àrea de salutEl fins ara feien, al és moltque alta. Aels més, la coordinació amb el servei Güell. Centre els serveis Pius Hospital de permet Valls. descentralitzar el serei, acostard’atenció primària de rehabilitació que els lo als pacients, estalviar temps a la gent i les incomoditats usuaris d’aquesta àrea de dels desplaçaments denivell rehabilitació. l servei significa posaren enperíode un primer l’Àrea de Salut Alt Campsalut Oest. Elfins Centre de rehabilitació ara feien, al Pius compta el seguiment metge rehabilitador que realitza les visites al mateix CAP i des Alcoveramb i la seva àreadeld’’influència representa en Hospital de Valls. d’onl’actualitat es fa el seguiment delsconjunt plans teraupeutics. rehabilitació que s’efectua en aquest centre és un 10% del de serveis deLarehabilitació pròpia l’atenció primària, sense especialistes, ocupacionals ni logopedes. del de PIUS Hospital de Valls. Enmetges el balanç del primer terapeutes any La cartera de serveis, per aquest motiu fa que l’usuari que hi assisteix tingui una patologia menor: de funcionament d’aquest centre, són 150 les persones aparell a partir de la 5000 franja d’edat dels cinquanta anys, o bé quelocomotor han utilitzat(degenarativa, aquest servei freqüent i s’han programat uns traumàtica). tractaments (que són les sessions efectuades pels pacients) Ésamb alta la satisfacció d’aquest servei permet que els135 usuaris no hagin de desplaçar-se i per una mitja de 25 a 27 dies perque tractament, i unes partvisites dels professionals, de compliment assistència del tractament és molt alta. A més, la domiciliàries eli nivell l’atenció en horaris ide matins on coordinació el servei d’atenció permet el serei, acostar-lo als pacients, s’atenenamb per dies a una mitjana primària d’entre 25 i 30 descentralitzar persones. estalviar temps a la gent i les incomoditats dels desplaçaments en període de rehabilitació. Existeixen possibilitats que el servei vagi incrementant en horaris Alcover i lai espai. seva àrea d’’influència representa en l’actualitat un 10% del conjunt de serveis de re· habilitació PIUS Hospital Valls. de En el balanç del primer any de funcionament d’aquest centre, Cerdàdelassegura que eldetipus rehabilitació que es són produeix 150 les persones queéshan utilitzat servei i s’han programat uns 5000 tractaments (que a Alcover pròpia deaquest l’atenció primària. El són servei les sessions efectuades pels pacients) amb una mitja de 25 a 27 dies per tractament, i unes serà gestionat pel mateix Hospital Pius de Valls on 135fins visites domiciliàries i l’atenció en horaris de matins on s’atenen per dies a una mitjana d’entre el moment es realitzaven els tractaments dels usuaris 25 ide 30l’ABS persones. Existeixen que el servei incrementant en horaris i espai. Alt Camp Oest.possibilitats El servei es valora comvagi un salt de qualitat enque l’atenció que noves perspectives en a Alcover és proòpia de l’atenció Cerdà assegura el tipus deobre rehabilitació que es produeix la descentralització de serveis acostin especialitats i primària. El servei serà gestionat pelque mateix Hospital Pius de Valls on fins el moment es realitzaven tractaments dels a l’Atenció els tractaments usuarisPrimària. de l’ABS Alt Camp Oest. El servei es valora com un salt de qualitat en l’atenció que obre noves perspectives en la descentralització de serveis que acostin especialitats i tractaments a l’Atenció Primària.

E

25


26

l’escola taller

L’Escola Taller efectuarà millores al Molí de Dalt Donarà feina i formació a 24 joves de la Selva, Constantí i Alcover dins els programes de formació i treball del Consorci. Dins els programes formatius i les pràctiques laborals, es realitzaran treballs de restauració i rehabilitació al Molí de Dalt

L

a primera Escola Taller del Consorci Municipal del Camp es va presentar a finals del mes de juliol i formarà a 24 joves, d’entre 16 i 25 anys, de la Selva del Camp, Constantí i Alcover en el transcurs dels propers dos anys. Els alumnes, nois i noies actualment a l’atur, aprendran els oficis de jardineria, fusteria i construcció, i rebran formació complementària i ajuda per acabar els seus estudis, en el cas que no ho hagin fet.

Presentació de l’escola taller del Consorci Municipal del Camp i classes pràctiques del Taller d’Ocupació de geriatria i ajuda al domicili.

La presentació que es va celebrar a l’Hort d’Iglésies de La Selva del Camp és l’espai on es faran les classes teòriques, mantenint les pràctiques als municipis. El director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a Tarragona, Ramon Inglés va destacar en la mateixa presentació l’alt valor que tenen iniciatives que fomentin l’ocupació, especialment en l’actual context de crisi econòmica. El SOC, dependent del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, subvenciona íntegrament l’Escola Taller amb més de 200.000 euros. Des del seu naixement, el Consorci Municipal del Camp ha engegat diferents iniciatives i programes dirigits a les polítiques actives per l’ocupació com els tallers d’ocupació de jardineria, silvicultura, gestió forestal, agricultura ecològica, geriatria, infermeria o assitència a domicili, adreçats a persones majors de

25 anys que es troben en situació d’atur. Ara, l’Escola Taller que impulsa el Consorci Municipal del Camp pretén oferir als joves aturats menors de 25 anys una sortida professional a partir de la formació laboral mitjançant l’alternança amb el treball i la pràctica professional mitjançant la realització de projectes concrets. Dins els projectes concrets que els alumnes de l’Escola Taller assumiran en els propers dos anys s’hi compten millores al Mas Ventura, de Constantí, i el Molí de Dalt de Mas de Forès. La reposició de diferents marges de pedra seca que han caigut arran de les darreres pluges en l’entorn del molí o l’arranjament de les canalitzacions de l’aigua del Molí per evitar-ne el deteriorament de l’estructura de l’edifici seran algunes de les actuacions que es faran a partir d’aquesta Escola Taller. Els 24 alumnes rebran un sou, un cop hagin completat els sis mesos de formació prèvia. Aquesta és la primera Escola Taller que endega el Consorci Municipal del Camp per al foment de l’ocupació i la formació professional a partir de les necessitats del territori i les demandes actuals del mercat. El desembre passat es van posar en marxa els tallers d’ocupació, adreçats a persones a l’atur més grans de 25 anys, que durant tot aquest any s’estan formant com a auxiliars en geriatria i ajuda al domicili, realitzant les alumnes d’Alcover pràctiques al Centre de Dia del poble.


La gestió de les urbanitzacions: canvis i perspectives futures El Govern de la Generalitat va aprovar aquest passat mes de juny l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. L’objectiu és ordenar les urbanitzacions de Catalunya construïdes entre 1956 i 1981 i dotar-les de serveis bàsics i infraestructures.

E

s calcula que a Catalunya existeixen un total de 2.300 urbanitzacions, on viuen gairebé 625.000 persones en 333.000 parcel·les. D’aquestes, només s’ha desenvolupat la meitat de l’edificació que permetrien. Aquest alt número d’urbanitzacions, creades especialment entre els anys 50 i 80, han provocat que tinguin mancances pel que fa a serveis bàsics. El 61% té mancances pel que fa a la pavimentació, el 55% en l’abastiment d’aigua, el 60% en infraestructures de sanejament i el 62% en l’enllumenat públic. Ara, l’avantprojecte de llei de millora de les urbanit· zacions, el Govern de la Generalitat vol ordenar les urbanitzacions i dotar-les de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris. Entre els aspectes més destacables de la llei s’hi compta la creació d’un fons econòmic per ajudar els ajuntaments en l’elaboració de projectes de millora de les urbanitzacions, amb una convocatòria anual de 10 MEUR, que serviran per finançar una vintena de projectes cada any. Que· den excloses de la llei unes 400 urbanitzacions que es troben en sòl no urbanitzable.

Aquesta llei intenta facilitar que els ajuntaments i els propietaris comptin amb un impuls més per millorar els serveis de les urbanitzacions. A Alcover, els nuclis disseminats apareixen amb força a partir de l’any 1975 enmig d’un boom constructiu i urbanístic. Als anys seixanta neix la primera: Masies Catalanes, i posteri· orment el Serradalt, amb tres nuclis comptabilitzats. Ben bé, fins l’any 1982 sense planejament urbanístic i normes subsidiàries anaven creixent nuclis urbans sense perspectiva urbanística i sense una regularit· zació que fes possible ser acollida pels ajuntaments. Les dificultats de la gestió de les urbanitzacions re· cau en les Juntes de compensació -òrgans de gestió conformats pels veïns- que vetllen per l’execució de les obres necessàries per poder-se incorporar a la trama urbana i esdenir administrativament nucli urbà. La gestió de les aigües residuals, l’enllumenat, l’abastiment d’aigua, la pavimentació, l’ordenació dels carrers són algunes de les inversions que en el moment de construcció de les urbanitzacions no es van fer i que per a ser recepcionades per l’administra· ció local són necessàries. Això representa una gran


28

diseminat

inversió per part dels veïns. Tot i que la legislació no assenyala cap responsabilitat dels ajuntaments amb les urbanitzacions, el nivell d’entesa i la voluntat de col·laboració de l’ajuntament d’Alcover amb els nuclis disseminats és alta i sensible per poder acondicionar aquests espais residencials segons les normatives i els serveis bàsics necessaris.

L’ajuntament d’Alcover en aquest sentit, ha manifestat a les diferents Juntes de compensacions dels nuclis residencials la disponibilitat de suport en l’execució d’obres que estiguin consensuades entre els veins.

Urbanització

Mas Gassol

Actualment, la tipologia dels residents respecte els habitants de les urbanitzacions progressivament ha anat variant i les residències als nuclis disseminats ha anat fent-se de manera permanent, cosa que fa més urgent el consens i la decisió per arranjar les urbanitzacions. La millora de la comunicació amb els veins, la dis· ponibilitat d’allò que passa al poble a les urbanitzaci· ons, el seguiment per part d’una regidoria específica que se’n fa càrrec dels assumptes que afecten a les urbanitzacions, la redacció i inclusió d’una normativa urbanística definitiva que catalogui l’espai on s’ubi· quen les urbanitzacions són alguns passos que s’han emprés en els darrers anys per la millora dels nuclis residencials.

Urbanització

Residencial El Remei

Urbanització

La Burquera

Catalogació Habitants

Urbana

Catalogació Habitants

Urbana

QUADRE EXPLICATIU Urbanitzacions

Catalogació

Habitants

Masies Catalanes

Urbana

147

Urb. La Burquera

Urbana

2

Urb. Residencial El Remei

Urbana

150

Urb. La Cabana

Urbana

86

Urb. Serradalt

Urbana

265

Urb. Camí de Muntanyans

Urbana

37

Urb. Mas Gassol

Urbana

53

Urb. La Plana

Urbana

19

TOTA L :

75 9 h a b i t a n t s

150

2

Catalogació Habita

Urbana

53


diseminat

Urbanització

Catalogació Habitants

Camí dels muntanyans

Urbana

19 Urbanització

Catalogació Habitants

La Plana

Urbana

19

ants

Urbanització

Serradalt

Urbanització

La Cabana

Urbanització

Masies Catalanes

Catalogació Habitants

Urbana

147

Catalogació Habitants

Urbana

Catalogació Habitants

Urbana

86

265


30

el servei ferroviari

Acord per la millora de l’estació i els passos a nivell L’empresa pública Adif ha adjudicat el contracte de consultoria i assistència per a la redacció de l’estudi d’alternatives i del projecte constructiu per a la supressió de 12 passos a nivell situats a la demarcació de Tarragona. El contracte ha estat adjudicat a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per les companyies Gocsa i Fhecor amb un pressupost de 260.627,59 euros. A banda, l’ajuntament ha arribat a un acord per dignificar l’estació de tren.

L

’ajuntament d’Alcover va arribar a un acord al 2007 amb l’Admi· nistrador de Infraestructures ferro· viàries Adif per fer un pla de millo· res urgents a l’entorn i a l’edifici de l’estació de viatgers. Actualment a l’ interior de l’edifici on antigament hi havia el vestíbul i les taquilles, s’hi troba el local de la colla cas· tellera xiquets de la vila d’Alcover. També hi ha un espai regentat per Adif que hi te ubicat el gabinet de circulació que es posa en servei en cas d’averia o d’accident i la sala de senyalització, tot coman· dat informàticament des de Lleida. La resta de l’espai l’utilitzen els vi· atgers del servei ferroviari que ac· tualment supera els 8.000 viatgers l’any segons dades d’Adif. Aquest acord amb Adif inclou unes millores en l’edifici com reha· bilitació de la marquesina de l’an· dana principal, rehabilitació parcial de la teulada de l’estació, millora de

l’ il·luminació de les façanes i sota marquesina de l’andana principal i rehabilitació total de les façanes amb sanejament i col·locació de monocapa. Aquestes millores que ja s’han dut a terme corresponen a millorà i dignificar l’espai a mes d’ajudar a parar la degradació que poc a poc hagués acabat amb l’ edifici. En el mateix acord l’Ajuntament assumia la responsabilitat de vi· gilar les instal·lacions permanent· ment i per aquest motiu s’ha instal· lat un sistema de vídeo vigilància i s’intensificarà els controls per part de la vigilància municipal. Una segona fase que es va acor· dar tenien relació amb millores en la mobilitat i la funcionalitat de les instal·lacions. Aquestes millores inclouen senyalització de les vies, senyalització a l’edifici e indicatius de direccionalitat. Adif està fent les últimes proves en un nou siste·

ma d’informació al viatger informa· titzat que consta d’un panell amb una pantalla lluminosa que indica el proper tren que farà parada i es reforçarà amb informació acústica per mitja d’uns altaveus. Aquestes millores s’instal·laran properament una vegada finalitzin les proves. Dos de les poblacions on aquest sistema esta en proves son Mont· blanc i Valls. També dintre d’aquestes millores s’inclou la recrescuda de l’anda· na que actualment no compleix la normativa i necessita obra civil per elevar la cota de l’andana a 80 cm del cap del rail i així millorà l’acces· sibilitat als vehicles utilitzats per Renfe. En aquesta andana ja una vegada recrescuda s’instal·laran lluminàries. També es va demanar a l’empresa pública Adif que estudies la possi· bilitat de col·locar un petit refugi o marquesina independent a l’edifici


el servei ferroviari de l’estació per que els viatgers quedessin mes resguardats de les inclemències meteorològiques fase que es troba en la millora de l’entorn de l’estació i accessos. Adif, assumint el compromís d’ execució d’aquestes actuacions es fa càrrec del 100% del cost to· tal de les obres que està estimat en uns 120.000 €. Supressió i millora dels passos a nivell

Paral·lelament a aquestes nego· ciacions el Ministeri de Foment l’any 2005 va realitzar un progra· ma d’obres de supressió i millo· ra de 12 passos a nivell dins la demarcació de Tarragona dels quals 10 corresponen a la línea Tarragona-Lleida i 5 d’aquests es troben a dins el terme municipal d’Alcover. L’empresa Adif ja ha ad· judicat el contracte de consultoria i assistència per a la redacció de l’estudi d’alternatives i del projecte constructiu. El contracte ha estat adjudicat a la Unió Temporal d’ Empreses (UTE) formada per les companyies Gocsa i Fhecor amb un pressupost de 260.627,59 €. L’execució d’aquests projectes té com a objectiu dissenyar la solució més idònia per a l’eliminació dels passos a nivell amb la finalitat d’in· crementar la seguretat de vehicles, vianants i circulacions ferroviàries, així com garantir la permeabilitat de la infraestructura ferroviària al seu pas pels nuclis urbans. Els treballs permetran estudiar les alternatives per plantejar diferents solucions tècniques per a cada una de les actuacions de supres· sió. Posteriorment, es redactaran els projectes constructius. En ells hi haurà apartats específics refe· rits a traçats, treballs d’hidrologia i drenatges, serveis afectats i tan· caments en zones urbanes, afec· cions mediambientals, reposició de vies pecuàries i béns culturals i arqueológics.

Una actuació similar es la que es va dur a terme en la supressió del pas a nivell que es trobava a l’antic camí del Pont de Goi que donava accés a les finques i a les urbanitzacions de La Cabana, El Serradalt i Camí dels Muntanyans. En aquell cas es va creure oportú obrir un cou vial paral·lel a la C-14 i a la via del tren direcció La Plana amb accés des de la rotonda de la C-14 amb la C-37. Al projecte, s’hi compten els cinc passos a nivell que en l’actualitat té el municipi d’Alcover i que el desdoblament de la C-14 no ha resolt. En els treballs informatius d’ar· ranjament d’aquets passos a nivell, ADIF estudia incloure un pas a ni· vell elevat per mitjà d’una passarel· la per a vianats per sobre la cate· naria, Aquest pas a nivell conegut com el del Camí de dissabte situ· at a la pròpia estació, s’arranjarà juntament amb els que es troben a les Cases Noves (carrer Unió, Plàcid Vidal i pintor Anton Català) i el del Camí dels Quints (antic camí de Tarragona). Totes aquestes actuacions han de servir per millorar una mica mes el transport ferroviari de viatgers i ajudar a conviure amb aquest transport on el seu pas per els nu· clis urbans i poblacions en aquest moment es millorable. Des de l’any 2002, han estat suprimits els pas· sos a nivell del camí del Molló, de Camí de Muntanyans, el Camí de la Cabana i el de la carretera de Valls(tancats per l’execució d’un camí alternatiu), de Camí del pont de Goi (clausurat amb la construc· ció d’un camí d’enllaç) i el pas del camí del Burguet, suprimit per les obres de desdoblament del C-14. Joan Puig, regidor de comunicació i atenció al ciutadà


32

desdoblament

Alcover, millor connectat amb el Camp de Tarragona amb la nova C-14 Va ser el mateix president de de la Generalitat, José Montilla, qui finalment va donar obertura oficial al desdoblament de la C-14 entre Alcover-Reus.

E

l president de la Generalitat acompanyat dels alcaldes de Reus, La Selva del Camp i Alcover, així com el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, va assegurar que les inversions a la xarxa viària catalana són “la clau per estructurar el país, per trencar murs d’aïllament, i per incrementar les oportunitats dels sectors socials més desafavorits”. Montilla va destacar que el Govern està invertint “més que mai en les infraestructures de Catalunya” i que aquesta millora permetrà que “els polígons d’Alcover i La Selva del Camp guanyin valor específic”, millorant segons el president “la competitivitat de les empreses del Camp de Tarragona en un moment especialment delicat”. L’obra de desdoblament de la C-14 ha tingut un cost de 78 milions d’euros. La nova autovia permet millorar el nivell de servei i la capacitat d’aquest tram de la C-14, important via de comunicació d’Alcover amb el conjunt del Camp de Tarragona, les ciutats, el port i els centres econòmics. Aquest impacte és molt visible pel que fa al turisme i la indústria. Cadascuna de les dues calçades de la nova auto· via tindrà dos carrils de 3,5 metres d’amplada, vorals

exteriors de 2,5 metres i vorals interiors d’1,5 metres. Les calçades estan separades per una mitjana de dos metres d’amplada. Es preveu que en un futur, l’enllaç de la C-14 (Reus-Alcover) amb la C-37 (cap a Valls) es desdobli per permetre un accés ràpid a la N-340 (Tarragona-Montblanc). El finançament de la carretera

La modificació de la Llei de carreteres facilita la construcció de noves autovies i el model de trami· tació dels projectes. Aquest és un cas. Mitjançant el contracte de concessió d’obra pública, s’ha introduït la possibilitat que els agents privats construeixin i ex· plotin una infraestructura viària per un període deter· minat de temps, el finançament de la qual recau en l’administració i no en l’usuari. Amb la posada en marxa de les obres de l’Eix ReusAlcover, la Generalitat pretén avançar en la materialit· zació del Programa de grans eixos viaris. Aquest Pla té com a principals objectius respondre a les necessi· tats de mobilitat en àrees estratègiques, per població o activitat econòmica, i contribuir a un desenvolupa· ment equilibrat al país.


desdoblament Aspectes pendents

Per veure quins són els detalls que queden pen· dents en la construcció del desdoblament de la C-14 pel que fa als camins, accessos de masos i finques que han quedat deteriorats o els encreuaments pe· rillosos, cal veure el recorregut de la carretera al llarg del terme municipal d’Alcover. Técnicament es· tan dissenyades les solucions i s’han presentat les al·legacions que han estat acceptades, així com les queixes expressades pels veïns i la Direcció Gene· ral de Carreteres ha acceptat la inclusió d’aquestes millores o arranjaments en un projecte annex al del desdoblament de la C-14. A les portes de l’obertura de la carretera amb la preocupació perquè no es resolguessin aspectes pendents de la carretera, l’ajuntament d’Alcover i la Direcció General de Carreteres van pactar una série de millores pendents. Han estat diferents reunions amb la Direcció General de Carreteres i l’empresa concessionària de les obres de desdoblament per vetllar perquè els accessos laterals de la carretera no perjudiquin els accessos i arranjar punts negres de la carretera. Passem a detallar-ne algunes de les pro· postes que han estat tractades.

33

optar en aquest cas per situar una rotonda en l’accés a la carretera de l’Albiol o bé a l’entrada de Masies Catalanes. Aquest és un accés de relatiu perill però amb una un índex històric de sinistres. Així, en cas que no s’hi instal·lés una rotonda, es fixaria l’amplia· ció del carril per construïr-hi uns metres d’espera a la incorporació de la carretera de la urbanització.

Camí del Vilasec Amb poca visibilitat en el seu accés aquest camí ha quedat bastant deteriorat. Es farà una nova pa· vimentació per arranjar el ferm. A banda, les obres d’instal·lació de cablejat de mitja tensió cap al polígon industrial Roques Roges coincidiran amb les obres de millores en el paviment. Desaigües sota la Fundició Es modificarà el projecte de recollida d’aigües de la carretera a partir d’un pont que recircula i decanta l’aigua cap a una barrancada per evitar les inundaci· ons que les finques que queden annexes pateixen en époques d’aiguats.

Cruïlla de l’antiga C-14 amb la carretera de Vilallonga Direcció General de Carreteres s’ha compromès en l’arranjament d’aquest pas regulat per diferents “stop” substituïnt-lo per una glorieta que obligui a la disminució de la velocitat, dóni pas alternatiu als cot· xes i suprimeixi definitivament un dels punts negres històrics d’aquesta carretera. Accés de Masies Catalanes L’accés a la urbanització de Masies Catalanes es farà mitjançant una rotonda que està per determinar exactament. La Direcció General de Carreteres pot

Pont dels Moros Un accés des de l’antiga carretera de El Milà s’ar· ranjarà en el seu tram que el porta fins el riu Glorieta, a l’espai conegut com del Pont del Moros. En aquest lateral, s’havia previst per part de la concessionària arranjar els trams malmesos d’aquest camí i substitu· ïr.los per la reforestació d’arbres. Des de l’ajuntament i els seus serveis técnics s’ha reivindicat la utilitat d’aquest accés per fixar un vial de servei de cara a les finques i els masos que han vist limitat l’accés en les successives modificacions del traçat de la C-14 en els darrers anys.


34

festes

La Diada de Sant Jordi inclou activitats durant tota la setmana La setmana de Sant Jordi, va començar a Alcover amb dos actes. El primer va ser el Concert de Banda, que va oferir l’agrupació musical Rafael Gibert Re· casens a la Sala Parroquial a les 6 de la tarda. El concert, organitzat per l’Escola de Música Municipal d’Alcover, forma part dels concerts en petit format de l’EMMA. El segon acte va tenir lloc a la Casa de Cultura Ca Cosme, on el conegut escriptor Barceloní Màrius Serra oferí la xerrada “Escriure és un afer d’enviar i rebre”. L’acte va ser organitzat per la Secció Local d’ERC. El dimecres, dia de Sant Jordi a la Plaça Nova i en al· tres punts de la vila van proliferar paradetes de venda de roses i llibres. Van ser comerços del poble i enti· tats com el CEA, les Mares Voluntàries del Xiu-Xiu, el Casal Popular la Bretxa o els alumnes de 4rt d’ESO alguns dels participants. Per la tarda, l’espectacle infantil “Reality Txoff” acom· panyat de coca i xocolata per la mainada. La diada finalitzà amb la Ballada de Sardanes, organitzada pel Centre d’Estudis Alcoverencs. El divendres van continuar els actes de nou a la casa de cultura Ca Cosme, on la Biblioteca Municipal va organitzar el conte teatre “El drac del riu” a càrrec de la companyia Dinsdungat animació. Al matí el Museu Municipal d’Alcover va organitzar el taller, “Retrobem-nos amb els nostres avantpassats”, una activitat on van acudir una vintena d’infants.

Ja per la tarda, l’EMMA va organitzar una altre con· cert que va tenir lloc a les sis, a la Sala Parroquial. En aquesta ocasió es tractava d’un concert familiar que portava per títol “Una Música de Cine”. El diumenge 27 d’abril es van dur a terme el repar· timent de Premis del VIè Concurs Literari i de Dibuix de Sant Jordi. Així doncs un bon grapat d’actes variats i per a tots el públics, que han omplert la setmana que envolta Sant Jordi.

Colla de Diables Bruixots d’Alcover: 25 anys de foc, gresca i tradició Per celebrar el seu 25è aniversari, la Colla de Diables Bruixots d’Alcover va organitzar tot un seguit d’actes variats, per a diferents edats i públics. La festa va co· mençar amb la inauguració de l’exposició fotogràfica sobre el “Ball de Diables Bruixots d’Alcover”. Les matinades despertaren el nucli antic, amb tim· bals i cohets per donar pas de seguit a la gimcama infantil. A la tarda, els actes se seguiren amb el “Cafè Versot”, una lectura dels millors versots dels 25 anys d’histò· ria del diables d’Alcover, que es va poder escoltar al Casal Popular “La Bretxa” i a partir de dos quarts de deu del vespre, el gran correfoc pels carrers de la vila. Hi participaren: la Colla de Diables de Garcia, el Ball de Diables d’Alforja, el Ball de Diables d’Almos· ter, els Diables de les Borges del Camp, els Diables Figots Satànics de Riba-Roja, La Colla de Diables de Vandellòs i el Ball de Diables Bruixots d’Alcover, que

en arribar a la plaça van oferir “Versot a 3 bandes” i el gran final. El concert a càrrec del grup Versión Pirata va cloure una jornada que dóna inici a les celebraci· ons d’aquest 25è aniversari del Bruixots.


35

festes Sant Cristòfol 2008: la Festa dels conductors L’agrupació de conductors d’Alcover com cada any, junt amb la col·laboració de nombroses empreses lo· cals i l’ajuntament d’Alcover, ha organitzat la festa al seu patró: Sant Cristòfol. Aquest passat 12 de juliol, a les 8 del vespre s’inau· gurà la Festa seguida d’un aperitiu per les autoritats i institucions locals, socis de l’agrupació de conduc· tors, familiars i amics. Desprès a les 12 de la nit i fins ben entrada la nit, al cercle d’amics, es celebrarà el

ja típic ball popular, amenitzat en aquesta edició pel duet Femení “Clave de sol”. A la mitja part del ball, el Cercle d’Amics, obsequiarà a tots els assistents amb una copa de cava i fruits secs. Al diumenge al matí, hi va haver la celebració de la missa en honor a Sant Cristòfol, i seguidament es procedirà a la benedicció i desfilada de camions i vehicles de tota classe. A partir de les dues del migdia, dinar al restaurant el Álamo i en acabar, repartiment de trofeus.

XIX Homenatge a la Vellesa i nits a la fresca El dissabte 16 d’agost, dia de Sant Roc, Alcover va celebrar un any més, la festa en homenatge a la gent gran, la festa dedicada als habitants més vells d’Alcover, organitzada per l’ajuntament d’Alcover, juntament amb l’Associació de Jubilats. A les 11:30 hores tots els homenatjats i els seus acompanyants acudiren a l’església Nova per tal d’assistir a la celebració de l’eucaristia a les 12:00 hores. La missa va anar acompanyada per la Coral Parroquial. A continuació, s’oferiren els premis i obsequis als homenatjats, que enguany foren, Maria Cavallé Pàmies (90) i Josepa Gumà Rosich (90) en l’apartat de dones, Josep Sans Barberà (85) i Julián Hervás Rubio (84) en els homes i els matrimonis més grans foren Andrés Fernández Torrijos i Concepción Rodríguez Tena (83 i 84) i Joan Sanromà Llorens i Remei Ramon Barberà (84 i 80). En acabar l’acte, va tenir lloc, el ja tradicional dinar de germanor al restaurant El Álamo d’Alcover on totes les persones majors de 65 anys se’ls va lliurar un petit detall en record de la festa. Per acabar amb la diada, i dins els actes de “Nits a la fresca ‘08” a dos quarts d’onze de la nit en una Plaça Nova plena de gom a gom, vàrem poder gaudir del concert, que va oferir Jaume Sisa, on va presentar ‘aquest any follarem com folls’, un dels títols del seu nou treball ‘Ni cap ni peus’. Amb aquest concert, que fou gratuït, finalitzaren les “Nits a la fresca’08”, una activitat d’estiu, promoguda per l’Ajuntament d’Alcover on aprofitant les altes temperatures de l’època, es convida a sortir al carrer i gaudir de la fresca amb altres veïns. Cinema, teatre, dansa, un fakir i música hauran estat els protagonistes, de les nits dels dijous de juliol i agost d’aquesta edició.


Extraordinari concert a l’església nova

L

a regidoria de Cultura conjuntament amb la Parròquia de l’Assumpció van organitzar el passat diumenge 27 d’abril un extraordinari con· cert a l’església Nova.Aquest concert va comp· tar amb la participació de la Coral Sant Jordi i la Vella Dixieland, acompanyada de la veu de Ma· rian Barahona. Els diners recollits amb l’entrada d’aquest concert serviran per al finançament de les obres de restauració de l’església Nova que s’estan realitzant en l’actualitat. Aquests treballs pretenen dignificar un dels edi· ficis més emblemàtics i característics del poble. Ben aviat, la primera fase es donarà per enllestida amb la rehabilitació de la teulada i es procedi· rà a la intervenció de les capelles laterals, molt malmeses per les humitats de l’edifici. La primera fase ha tingut un cost aproximat de 550.000€. Diferents institucions i empreses s’han afegit a l’esforç econòmic per finançar les obres de reha· bilitació del campanar i la teulada de l’església que també inclou treballs a l’interior de la nau, les capelles laterals, la reposició de les pintures murals i l’arranjament de la façana, l’ordenació de l’entorn de l’església. Una iniciativa que comptarà ara a més, amb el suport de les empreses i particulars que poden fer-hi col·aboracions com a patrons de les obres. Els treballs a l’església alcoverenca es preveuen en el termini de deu anys. L’arranjament de l’es· glésia s’oferirà en el futur un circuit de visites i in· cloure el temple dins el circuit d’elements singu· lars del municipi, amb un recorregut pels racons del majestuós temple renaixentista.

La regidoria de Cultura vol agraïr la sensibilitat i col·laboració de les empreses que s’han afegit a la promoció de les obres de restauració de l’església PATROCINADORS BASF, CATOR, CONSTECNIA 3, LLAZA, MUNDIAL IMMOBILIÀRIA I NEWARK CATALANA

COL·LABORADORS ALFIL, BARRUFET, BG LOGÍSTICS, CAIXA TARRAGONA, LA CAIXA I MOBLES VALENTÍ CASAS I RURALCAIXA

TOTAL: 21,000 EUROS als que se sumarien a les entrades de la fila zero del concert (380 €) Per altra banda, destacar que la Vella Dixieland va aportar 200 euros per les obres de restauració de l’església


37 Éxit de la quarta edició de la milla urbana

E

l diumenge dia 10 d’agost, es va celebrar la quarta milla urbana d’Alcover. L’acte es va iniciar a les 6 de la tarda amb les inscripcions i recollida de dorsals per part dels atletes inscrits anticipadament per Internet i va finalitzar ben entrades les 10 del vespre desprès de l’entrega dels vals del sorteig i les copes als guanyadors. En total es van inscriure 198 atletes (171 arribats a meta). La mua4 va constar de 13 curses. Tot i que en totes les categories hi va haver un gran nombre d’atletes, cal destacar la cursa dels nens i nenes nascuts a partir de 2001 i la dels veterans pel gran nombre d’atletes. En la categoria “especial”, fidels com cada any, hi van partici· par 1 atleta del Baix Camp i 5 de l’Alba.

L’organització de la mua no· vament està satisfeta de la resposta del públic, sobre· tot amb la participació local, que de nou ha sobrepassat el nombre de 50 inscrits. No obstant això, també consi· dera el gran nombre d’at· letes visitants d’arreu (els nous i els que repeteixen) i que fan de la mua una milla d’anomenada. La regido· ria d’esports i la resta dels membres organitzadors de la mua considera aquesta edició excel·lent per l’equi· libri d’atletes i alhora anota els aspectes a millorar per la pròxima edició.

A l'escola a peu, campanya per la seguretat vial

Es troba en marxa i fins el final del curs lectiu, la campanya informativa "A l'escola a peu" que ha promogut la comunitat educativa dels centres d'infantil i primària d'Alcover integrats pel Claustre del CEIP Mare de Déu del Remei, el Consell escolar del CEIP, AMPA, la Llar d'Infants Xiu-Xiu i la regidoria d'educació de l'ajuntament d'Alcover.Aquesta campanya consis· teix en la recomanació als pares dels alumnes perquè canviïn els hàbits de mobilitat a l'escola promovent la circulació a peu, i la restricció del trànsit de vehicles als carrers propers dels centres educatius. Concretament, el Raval del Carme i el carrer de les Rodes tallaran la cir· culació de vehicles durant un temps de vint minuts (corresponents a 10 mi· nuts abans i després de l'entrada i sortida dels alumnes). En aquest temps es facilitarà el pas alternatiu per l'Avinguda Mont-ral i Miquel Martí i Pol. El plantejament de la campanya vol afrontar el què significa un canvi d'hàbits necessari per la seguretat vial en els horaris escolars. Així mateix, l'ajuntament ha habilitat un aparcament complementari a l'Avin· guda Miquel Martí i Pol, en una parcel·la de titularitat municipal, perquè els pares que ho desitgin puguin aparcar els vehicles en aquell punt per des· plaçar-se fins l'escola a peu. A aquests canvis, s'hi afegeixen les obres de remodelació dels accessos de la Llar d'Infants i el CEIP de manera independent al final del carrer de les Rodes que facilitaran l'accés dels pares a la Llar. A banda, l'escola man· tindrà els dos accessos oberts perquè es pugui accedir des de qualsevol dels dos punts. Centre de dia

Es troba en marxa i fins el final del curs lectiu, la campanya informativa "A l'escola a peu" que ha promogut la comunitat educativa dels centres d'in· fantil i primària d'Alcover integrats pel Claustre del CEIP Mare de Déu del Remei, el Consell

Inversions en la xarxa de regadius

La Direcció General de Desenvolupament Rural ha fet una inversió de 233.193 euros per millorar el servei d’abastament d’aigua d’Alcover. El pro· jecte que inclou la construcció d’un dipòsit d’aigua de 500 metres cúbics que s’abasteix gràcies als excedents de la comunitat de regants d’Aigües de Baix, com també la remodelació de la canonada de la xarxa d’aigua dels regants. Les obres permetran als regants solucionar un problema greu de pèrdua de cabal d’aigua, assegurar l’abastiment per al reg preferentment en els mesos d’estiu i rehabilitar el sistema de distribució d’aigua dels regants. Per poder aprofitar els excedents d’aigua de la comunitat de regants, em· magatzemant-la quan no és necessària i impulsar-la cap al dipòsit principal de la xarxa, s’ha construït un dipòsit prefabricat de 500 metres cúbics de capacitat. A banda, els treballs milloren la xarxa de canalització de la comunitat de regants i la optimització dels cabals d’aigua, que patien quantioses pèrdues per les antigues conduccions.


38

pla local de joventut

La regidoria de Joventut vol que els joves participin de forma “real” i “eficaç”

E

ls joves ja tenen un espai en què hi poden aportar suggeriments i demandes. La majoria demanen més activitats de lleure i oci i altres per tal de poderles realitzar al local. Ja que diuen que s’haurien d’organitzar més activitats...... i poden estar tranquils ja que aquestes activitats és realitzaran a partir d’aquest estiu mitjançant una setmana dedicada a la joventut. Aquest pla local de joventut és el resultat d’un pro· cés exhaustiu d’anàlisi i diagnosi de la realitat juvenil al poble i el document de referència i full de ruta en base a les necessitats detectades que permetrà se· guir les línies de treball de política municipal de jo· ventut. Millorar espais d’informació i assessorament per als joves, fomentar la participació dels joves i les entitats, incrementar les dinàmiques participatives, ampliar els espais de lleure i oci entre els joves, apostar per la creació artística i projecció exterior, crear espais des· tinats als joves i donar suport a les entitats de lleure infantil i juvenil. Un dels projectes del pla local de joventut és la coo· peració intermunicipal i intercomarcal (compartir pro· grames i accions entre Valls, Montblanc, La Selva i Constantí per raons geogràfiques i socials).

Una de les demandes recurrents dels joves d’Alco· ver és que s’incrementi’n les activitats del municipi i des de la regidoria de Joventut hem de contribuir a fer-ho realitat, però amb un petit matís, l’oci ha de ser promogut pels mateixos joves i ha de ser partici· patiu. Un dels temes centrals que més els preocupa als joves és què fer amb el seu temps lliure, i per aquest motiu, té gran rellevància que ells mateixos decidei· xin què volen fer, i que col·laborin a fer-ho possible. D’aquesta manera, estan treballant conceptes com el treball en equip, el consens entre iguals, el donar valor als esforços conjunts, etc. Les polítiques de joventut hauran de restar obertes a la innovació, hauran de definir-se per mitjà de proces· sos d’aprenentatge social i de negociació. La trans· versalitat educativa esdevé clau a l’hora de construir la ciutadania jove, per aquest motiu, s’ha d’aplicar tant als àmbits d’intervenció socioeducativa com als de lleure. Joan Dolcet, regidor de Joventut


39

telèfons i horaris HORARIS

TELEFONS D’INTERÈS Oficines municipals

977 76 04 41

Vigilància municipal

629 632 753

Casa de Cultura

977 76 05 95

Biblioteca

977 76 05 95

PIJ

977 76 05 95

Alcover Ràdio

977 76 01 66

Escola Municipal de Música

977 76 06 65

Museu Municipal

977 84 64 52

Llar d’infants Xiu-Xiu

977 84 67 04

CEIP Mare de Déu del Remei

977 84 61 76

IES Fonts del Glorieta

977 76 08 39

CAP Alcover

977 76 06 90

Centre de Dia

977 76 00 83

Llar de Jubilats

977 84 66 89

Deixalleria

609 83 47 99

Serveis Funeraris

977 76 00 64

Jutjat de Pau

977 76 04 41

Taxi

608 63 42 88

Parròquia

900 77 00 77

L’Ajuntament t’escolta

900 10 10 01

Guàrdia Civil

Casa de Cultura

de dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 h. i de 17:00 a 20:30 h.

Biblioteca

de dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 h i de 17:00 a 20:30 h. dissabtes de 9:30 a 11:30 h.

PIJ

de dilluns a divendres de 18:00 a 20:00 h.

Museu Municipal

dissabtes de 11:00 a 14:00 h. i de 18:00 a 20:00 h. diumenges de 11:00 a 14:00 h. Dies laborables a concertar (entrada gratuïta per als empadronats a Alcover)

Deixalleria

Jutjat de Pau Cementiri

de dilluns a divendres de 15:00 a 19:00 h. dissabtes de 9:00 a 13:00 h. dimarts i divendres de 10:00 a 11:00 h. de 8 h. a 20 h.

088 977 84 60 06

Bombers

085

Emergències

112

Ambulàncies

061

Pius Hospital de Valls

de dilluns a divendres de 9:00 h. a 14:00h

680 48 14 84 - 977 84 69 49

FECSA Avaries

Mossos d’Esquadra

Oficines municipals

900 61 30 00

@: “els regidors, a un clic!” Anton Ferré Fons

aferre@alcover.altanet.org

Bonaventura Figueras Busquets

bfigueras@alcover.altanet.org

Julian Sánchez Araque

jsanchez@alcover.altanet.org

M. Rosa Ballesté Pujol

rballeste@alcover.altanet.org

Àngel Mora Clares

amora@alcover.altanet.org

Francesc-Xavier Torrell Camps

xtorrell@alcover.altanet.org

Joan Dolcet Vallverdú

jdolcet@alcover.altanet.org

Joan-Francesc Puig Torbellino Josep M. Maideu i Torres

jpuig@alcover.altanet.org jmmaideu@alcover.altanet.org

Àngel Clares Gallego

aclares@alcover.altanet.org

M. Isabel Torres i Carnicé

mitorres@alcover.altanet.org

ALCOVER, BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL - EDICIÓ: Àrea de premsa de l’Ajuntament d’Alcover - ADREÇA: Plaça Nova, 3 43460 - Alcover (l’Alt Camp) - telèfon: 977-760441 www.alcover.cat - MAQUETACIÓ, DISSENY i IMPREMTA: Gràfiques Sant Jordi - FOTOGRAFIA: Jordi Ribellas, Sergi Franch - CONTACTE A/E: premsa@alcover.altanet.org - Imprès en paper ecològic - DLT: 2867-90


Alcover Butlletí 55  
Alcover Butlletí 55  

Alcover Octubre 2008

Advertisement