Alcover Butlletí 56

56 Juny 2009

alcover butlletí d’informació mun icipal

El Convent de Santa Anna: any 9 Aprovació inicial del POUM - Obres al nucli antic i Avinguda de Sant Pau - Dades de la biblioteca

temps era temps

El Convent de Santa Anna Fundat l’any 1582 sembla que arran de la idea dels jurats i consellers locals, les obres del Convent de Santa Anna van iniciar-se l’any 1602.

L’edifici original volia ser senzill, pobre i petit, fet de tàpia, amb un sol pis i envans fets de canyes arrebossades amb guix i sense polir. Les obres va pagar-les la Vila. Els frares que s’hi van instal·lar van passar a formar part de la vida local i de la Vila els arribaven donatius econòmics i materials, sobretot carn, però també pa, peix, civada arròs, medecines, llana, roba, eines,fins i tot, un rellotge, una llibreteria i un llibre del cor.

En pocs anys, el convent es va convertir en un important focus cultural on s’hi acollia una biblioteca, la llibreria o s’impartien classes per part dels mateixos monjos. Allí hi residia el mestre de gramàtica, un de conventual i el mestre de minyons, que era aconduït pel poble. Una dona al seu torn, ensenyava costura i l’organista era el mestre de cantors.

sumari

3

obertura

9

Nou tràmit per l’aprovació del POUM

El planejament urbanístic ha donat un altre pas i es troba en la seva aprovació inicial. Aquesta pauta marca els futurs creixements i ubica els espais dedicats pels nous equipaments com la nova escola, la residència d’avis i la piscina municipal.

12 Obres al nucli antic i Av.Sant Pau Estan en marxa les obres dels carrers del nucli

antic i la rehabilitació integral de l’Avinguda Sant Pau. A aquestes obres, seguiran les que es faran en els propers mesos a la resta del nucli antic.

16 Formació ocupacional: eines per treballar

A partir de les Escoles Taller o els Tallers d’ocupació, subvencionats pel Departament de Treball de la Generalitat, diferents alcoverencs s’estan formant en un ofici mentre realitzen les pràctiques.

22 Actuacions per mantenir el forest Alcover està realitzant una prova pilot que servirà

per veure la incidencia de les aclarides, neteja de boscos i selecció de les espécies autòctones a ala Vall del Glorieta.

28 Actuacions del Parc de Bombers voluntaris

Les dades de les actuacions del Parc de bombers voluntaris d’Alcover demostren el nivell d’ortanització i coordinació d’un dels parcs de bombers voluntaris més grans que hi ha al nostre voltant. Les actuacions forestals són en gran mesura una de les competències més importants, però n’hi ha d’altres.

32 Ca Batistó: l’edifici que parla Les Biblioteques es modernitzen i ofereixen

nous punts d’interés. En el cas de la biblioteca d’¡Alcover això no és diferent i les dades d’ús evidencien canvis en aquest sentit.

34 El paper de les Biblioteques L’empresa pública Adif ha adjudicat el contracte

de consultoria i assistència per a la redacció de l’estudi d’alternatives i del projecte constructiu per a la supressió de 12

10è aniversari de l’IES Fonts del Glorieta Ara fa deu anys, deu (com passa el temps!) es va crear la Secció d’Educació Secundària a Alcover sota la direcció de Josep Ma. Calbet. Tot i així, l’educació secundària a Alcover s’havia iniciat tres anys abans quan s’impartia el 1r cicle d’ESO des del CEIP Mare de Déu del Remei, aleshores dirigit per l’Antònia Girona. El nou SES que feia pocs mesos que s’havia creat i encara no tenia nom, va ser batejat com a Fonts del Glorieta, després d’un concurs de suggeriments en què hi va participar tota la comunitat educativa alcoverenca.

Durant aquest deu anys la fita més important ha estat, sens dubte, l’estrena del nou edifici de l’Institut, després de suportar durant més de set anys ( 10 si comptem els tres anys anteriors a la creació de la SES) els mòduls prefabricats que acollien les nostres classes. Així doncs, el setembre de 2006 vàrem començar el nou curs al flamant edifici ubicat a la partida de la Madurella, al nou carrer Miquel Martí i Pol. El somni s’havia fet realitat. Va costar. No va ser gens fàcil, però al cap a la fi els enormes esforços de l’Ajuntament i dels seu alcalde, l’Anton Ferré, de tota la comunitat educativa alcoverenca i de tot el poble d’Alcover, van servir per aconseguir l’objectiu.

El paper principal de l’Institut, però, ha estat, és i serà donar la màxima qualitat en l’educació de les noies i nois alcoverencs. La nostra tasca és dotar l’alumnat d’una educació integral que a més d’ensenyar coneixements, eduqui els nostres alumnes en tots els àmbits. Creiem que educar no és nomes fer classe i posar notes.

A més hem aconseguit que el nostre Institut estigui fortament arrelat al seu entorn i que els alcoverencs i les alcoverenques hi confiïn, com ho demostren, any rere any, matriculant massivament el seus fills al nostre IES. També hem de dir que la nostra tasca educativa ha estat reconeguda més enllà del nostre àmbit: tant els bons resultats acadèmics dels alumnes que segueixen estudis post-obligatoris, com els trenta premis i distincions que hem rebut ho constaten. Molts d’aquests premis, gràcies a l’empenta i a la iniciativa en els primers tres anys del director Josep Ma. Calbet, i en els darrers anys, de la Isabel Coll i del departament de llengües estrangeres que han estat premiats amb quatre premis Orator, els quals han permès als nostres alumnes millorar l’anglès i l’alemany per diferents països europeus.

D’altra banda, el desembre de l’any passat, durant la visita que ens va fer el Conseller d’Educació, Ernest Maragall, vam tenir una gran decepció en saber que el proper curs acadèmic 2009-2010 no iniciaríem els estudis de batxillerat, malgrat que les obres de construcció de la segona fase de l’Institut, van a bon ritme d’execució. Tot i així, lluitarem amb totes les nostres forces i arguments perquè els estudis de batxillerat siguin una realitat el curs 2010-2011. Exigirem que el compromís que l’administració educativa va prendre amb la vila d’Alcover es compleixi.

Pere Aguadé López Director de l’Institut Fonts del Glorieta

4

serveis socials Obrim les oficines dels serveis socials per acostar l’atenció a la gent El passat 12 de novembre es van obrir les noves dependències dels Serveis Socials, fruit del conveni de cooperació administrativa entre el Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Ajuntament per a la prestació, el finançament i la coordinació amb la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de responsabilitat pública

A

ixí, el Centre de Serveis Socials d’Alcover vol ser un punt de referència dels serveis socials als municipis d’Alcover, Milà, Rourell, la Masó, la Riba i Mont-ral. Les recentment aprovades lleis de serveis socials i de la dependència han contribuït a que els municipis haguem de millorar equipaments, recursos, professionals i serveis per garantir que efectivament els serveis socials esdevinguin el quart pilar del sistema de benestar.

En aquests darrers anys els àmbits d’atenció que ofereixen els Serveis Socials del Consell Comarcal de l’Alt Camp als ciutadans, han anat incrementantse constantment. Paulatinament,

les necessitats socials també han crescut i això ha provocat un augment considerable del nombre de visites que necessiten atenció i, conseqüentment, ha crescut el nombre de professionals destinats a tenir-ne cura.

“Poder oferir un bon acolliment en un espai íntim i confortable és indispensable quan es tracta d’atendre persones que moltes vegades estan vivint situacions crítiques”

El Centre de Serveis Socials d’Alcover acull les persones que necessiten ser ateses pels Serveis Socials Bàsics i hi realitzen permanències l’educador social i la treballadora social de EBASP. També fan ús de les noves dependències la treballadora familiar de l’EBASP, l’educador social i la monitora del Centre Obert Municipal, la tècnica d’acollida i les tècniques del SIAD (servei d’informació i atenció a les dones de l’Alt Camp) del Consell Comarcal.

Tots aquests professionals coincideixen que les noves instal·lacions han suposat un abans i un després en l’atenció

5

serveis socials

Oficines ubicades al carrer Major núm. 12 que es pot oferir a la població del municipi, ja que aquests nous despatxos garanteixen la confidencialitat i una millor atenció dels usuaris.

“Tal i com estableix la recent llei de serveis socials, la qualitat és un dret dels usuaris la qual incorpora les condicions materials en el procés d’atenció, i el nou equipament ens garanteix aquest treball de qualitat” La confidencialitat és una característica essencial de les relacions que s’estableixen entre els usuaris dels serveis socials i els/les professionals d’aquest àmbit, per això era necessari un canvi d’ubicació i la disposició d’un espai propi per a aquests serveis.

Tal i com estableix la recent llei de serveis socials, la qualitat és un dret dels usuaris, la qual incorpora les condicions materials en el procés d’atenció, i el nou equipament ens garanteix aquest treball de qualitat.

Des de la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament s’ha valorat les noves línies d’intervenció dels serveis socials municipals i s’ha comptat en tot moment amb l’opinió dels professionals del Consell Comarcal a l’hora de dissenyar i dotar el nou local.

Així les noves instal·lacions s’han estructurat en una sola planta, per tal de facilitar l’accés als usuaris. També s’han ampliat el nombre d’espais d’atenció dotant de millors condicions de treball

als professionals: compta amb un despatx equipat per a dos professionals, un arxiu, un WC adaptat i una sala de reunions, com a espai polivalent i amb possibilitats de donar atenció simultàniament per diferents professionals al mateix local.

Poder oferir un bon acolliment en un espai íntim i confortable és indispensable quan es tracta d’atendre persones que moltes vegades estan vivint situacions crítiques. La nova dotació informàtica i mobiliària també garanteix la millora de l’eficàcia del treball professional, ja que ha permès la gestió d’expedients sense haver de traslladar-se a la seu del Consell Comarcal a Valls i fer ús de les noves tecnologies pels tràmits pertinents.

Les noves dependències són un recurs imprescindible per fer dels serveis socials un servei que afronta nous reptes socials i millorar la resposta vers les dificultats de la nostra ciutadania.

Rosa Maria Ballesté, regidora de Serveis Socials

6

pressupost municipal La remodelació del cementiri i la restuaració de l’església Nova, principals inversions previstes al pressupost El Pressupost General de l’ajuntament d’Alcover per a l’exercici econòmic de l’any 2009 està integrat pel Pressupost de la Corporació que ascendeix a 6.217.300,00 €, pel Pressupost del Patronat del Museu Municipal de 127.400,00 € i del de la Ràdio Municipal per un import de 49.600,00 €. Això suposa que el pressupost total per l’exercici 2009 ascendeixi a 6.394.300,00 €

R

especte a l’exercici pressupostari anterior disminueix un 7,25%, fet que suposa 501.001,00 € menys que l’exercici anterior. L’esforç que es dedica a les inversions és del 42,24% (2.625.900 €) que ha vist un increment molt important arran de la incorporació de partides pressupostàries d’inversió d’altres administracions.

La secció de funcionament, com a secció ordinària que contempla la despesa i els ingressos de naturalesa corrent, que en major o menor quantia disposen anualment d’un caràcter permanent, constitueix un verdader pressupost d’explotació, donat que per la deducció per despeses d’inversió s’incorpora l’excedent dels ingressos sobre les

despeses de funcionament. Malgrat la significativa davallada d’ingressos provinents de la construcció i les activitats, es manté el diferencial positiu entre els ingressos ordinaris i la despesa ordinària, consolidant una tendència que permet dedicar una bona part d’aquests ingressos a finançar part de les inversions previstes. En aquest sentit, en l’apartat d’ingressos ordinaris, l’import pressupostat es fixa en 4.745.900 €, que correspon a un 76,33%; i la despesa ordinària es fixa en 3.544.750€, que suposa un 57,01%. Aquesta situació de superàvit en relació als ingressos ordinaris front a la despesa ordinària i la seva consolidació, avala la idoneïtat pressupostària dels nostres comptes de l’any 2009.

El 2009 és l’any de la segona fase de restauració de l’església parroquial de l’Assumpció, l’església Nova. Aquesta intervenció que es contempla en deu fases i té per objectiu arranjar el conjunt històric i l’entorn de l’edifici assegurarà la conservació de l’edifici que començava a patir una degradació important. Per a la segona fase de restauració s’han pressupostat 600.000€.

D’aquests 250.000€ són assumits per la Generalitat de Catalunya, 120.000 per l’arquebisbat i la parròquia alcoverenca, 60.000 la Diputació i la resta per l’ajuntament. Com en el conjunt de les obres de l’església, aqueses compten amb la implicació de diferents administracions que fan possible l’arranjament integral que es preveu. En la segona fase, són les cobertes de les capelles laterals (les més malmeses) objecte dels treballs. Així, es donarà per enllestida la restauració de les cobertes de l’església per evitar les filtracions d’aigua .

7

El Pressupost de despeses i d’ingressos a grans trets:

INGRESSOS

DESPESES

Concepte

Import 2009

Concepte

Import 2009

Impostos directes

1.388.000

Personal

1.428.750

Despesa corrent

1,652.700

Impostos indirectes

194.700

Taxes i altres ingressos

1.456.800

Transferències corrents

1.705.400

Ingressos patrimonials

1.000

Alineacions

10.000

Transferències capital

617.280

Passius Financers

180.000

Despeses financeres

Transferències corrents

Inversions

Passius Financers

46.950

416.350

2.635.900

46.650

8

pressupost municipal S’ha previst un augment salarial al personal funcionari d’acord amb el que disposa la vigent Llei de Pressupostos de l’Estat. Per al personal laboral, la previsió oscil·la en un augment del 3,% .

Cal destacar la disminució en la partida d’Alts càrrecs per la baixa de les retribucions per a l’alcaldia, i l’augment en la plantilla de llar d’infants i l’Escola de Música. Es manté el percentatge que el total de pressupost dedica a despeses de personal.

Anton Ferré, alcalde i regidor d’hisenda

INVERSIONS DE REPOSICIÓ EN INFRAESTRUCTURA I BÉNS DESTINATS A L’ÚS GENERAL ALTRES INVERSIONS

Arranjament camins

154.300,00

Millora xarxa aigües

42.000,00

Millora enllumenat públic

38.000,00

Millora accesos i entorn mas Forés

40.000,00

Mobiliari urbà

21.000,00

Senyalització urbana

24.000,00

INVERSIONS NOVES ASSOCIADES AL FUNCIONAMENT OPERATIU DELS SERVEIS TERRENYS I BÉNS NATURALS

“En l’apartat d’aportacions d’altres administracions -tant dels òrgans de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Tarragona que van associades a la realització de projecte-, el capítol ascendeix a 617.280 €.

Destaca la partida pressupostaria prevista en el PUOISC pel 2009 provinent de la Diputació de Tarragona, així com les aportacions per a la restauració de l’església Nova.”

Recuperació casc antic

125.000,00

Restauració Església Nova

630.000,00

Edificis socials

25.000,00

Projecte museístic 2a fase

300.000,00

Gestió forestal sostenible

60.000,00

Ampliació cementiri

475.000,00

Continua c/Hort de la Cinteta

390.000,00

Ubanització polígon industrial Roques Roges III

35.000,00

EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS

Local serveis socials i altres

50.000,00

MOBILIARI I ESTRIS

Mobiliari i ensers d’oficina Mobiliari altres edificis

5.000,00 12.000,00

Mobiliari promoció social

5.000,00

Equips i programes informàtics

4.600,00

Magatzem sevei generals

180.000,00

TOTAL INVERSIONS

2.625.900,00

9

planejament urbanístic El nou planejament proposa un creixement moderat i assenyala les ubicacions de la nova escola, la residència d’avis i la piscina municipal Un acte obert a la Casa de Cultura de Ca Cosme va servir per presentar als veïns el projecte del nou planejament urbanístic (POUM) en la seva fase d’aprovació inicial

E

l procés de discussió i elaboració del POUM arriba a la seva segona fase. Aquesta es va voler presentar en un acte públic que culmina un procés de discussió i anàlisi de propostes rebudes sobre l’esborrany presentat fa dos anys. I és que durant aquests dos anys que han passat des de la presentació de l’esborrany inicial -i que s’ha prolongat la fase de participació ciutadana-, han estat nombroses les reunions, entrevistes i acords particulars que s’han fet en el marc del procés de discussió i participació dels veïns en la redacció del document. En podem fer una valoració positiva de l’alta participació i l’interés mostrat pels veïns, fet que ens felicita. A banda, podem avançar que el procés de redacció del POUM ha permés també teixir complicitats els serveis territorials d’urbanisme i medi ambient amb els que hem pogut arribar a acords importants per definir espais i les seves utilitzacions. A més, podem afirmar

que aquest planejament concorda perfectament amb l’esborrany del Pla Territorial del Camp que espera la seva aprovació. El document en definitiva ha servit per actualitzar tota la normativa existent que datava de l’any 1992 i donar figures de preservació als espais mediambientals del poble.

“Els treballs de redacció del nou planejament s’han confeccionat sota el criteri de continuar mantenint la personalitat de poble, rebutjant creixements desmesurats” Aquest POUM s’ha fet sense pressa, ben conscients que aquesta és una decisió important i transcendent per Alcover. El document es defineix per un creixement

piscina municipal

residència d’avis

nova escola i llar d’infants

El planejament fixa els espais dedicats a equipaments públics i així ja es té reserva de sól necessari per la construcció d’aquells equipaments previstos, condició indispensable per poder començar-ne la seva construcció. La residència d’avis es fixa propera a la partida de la Florida (fotografia) i la piscina municipal al costat del pavelló d’esports per agrupar i concentrar els equipaments esportius (fotografia inferior).

sostingut amb una densitat d’habitatge moderada, amb diverses destinacions de terrenys per a fer equipaments públics com la nova escola, la residència per la gent gran, la piscina municipal. En la confecció del document a més, s’ha tingut en compte mantenir el nucli històric del poble com a centre urbanístic.

Per això, el POUM congela els creixements d’espais industrials i de les urbanitzacions residencials.

Els treballs de redacció del nou planejament s’han confeccionat sota el criteri de continuar mantenint la personalitat de poble, rebutjant creixements desmesurats. Les mesures que expliquen aquesta

decisió són la limitació de l‘oferta de sòl industrial i evitar zones residencials d’alta densitat. Les zones de creixement són equidistants del centre històric, permetent així que el desenvolupament urbanístic sigui compensat i sempre tenint com a referència la distància amb el nucli antic.

Des del punt de vista d’accessos, el document preveu la construcció d’un camí des del nucli del poble a la urbanització del Mas Gassol que permetrà als veïns d’aquesta urbanització accedir al poble sense passar per la C-14, o el canvi d’accés de Canteras La Ponderosa que s’apartarà dels nuclis

11

planejament urbanístic “El passeig que transitaria al costat del riu Glorieta respon a la necessitat d’incorporar el riu al poble, fent-lo amic perquè convisqui d’una manera integrada amb la gent” habitats. La construcció de la variant de Mont-ral a la banda nord del poble modifica els accessos, apartant el trànsit rodat per la circumval·lació. S’arranja també el camí de Pau Roig just a la sortida de la rotonda de la variant projectada i es construeix una rotonda d’accés a l’antiga carretera de Reus. A més, la rambla que transitaria al costat del riu Glorieta respon a la necessitat d’incorporar el riu al poble, fent-lo amic perquè convisqui d’una manera integrada amb la gent.

Jordi Granell, l’arquitecte coordinador del document del POUM, va fer notar com aquest POUM integra el dibuix de la variant de Mont-ral o la planificació

prevista al Pla Territorial del Camp de Tarragona o la Xarxa Natura 2000, els altres documents que han condicionat l’ordenació del poble. Per l’arquitecte redactor del POUM, la situació econòmica marcarà els ritmes de desenvolupament d’aquest planejament però hi ha aspectes del pla que es poden començar a desenvolupar i amb els que l’ajuntament ja hi treballa.

Entre aquests, les normes de preservació del nucli antic, la catalogació dels edificis a preservar al nucli antic, el pla de mobilitat o el catàleg de masos.

Pla de mobilitat i catàleg de masos

A partir d’un estudi provisional, el POUM planteja les necessitats de mobilitat al poble, marcant prioritats d’actuacions pel que fa a l’accessibilitat, sentits de circulació o criteris de seguretat. Dins el POUM a més, es detallen el conjunt de masos i cases de pagès que queden subjectes a protecció pels seus valors arquitectònics.

Anton Ferré, alcalde

“La construcció de la variant de Mont-ral modifica els accessos del poble”

12

inversions

Començades les obres de l’avinguda Sant Pau A través de la subvenció corresponent al Fons Estatal d’Inversió Local (conegut popularment com “Plan Zapatero”), l’avinguda Sant Pau viurà una rehabilitació integral amb la renovació dels serveis, nova pavimentació i aceres, arbrat i nova il·luminació

E

l passat 20 d’abril es va donar inici a les obres de millora de la pavimentació i dels serveis de l’Avinguda de Sant Pau. En aquest cas, les obres corresponen al conjunt de projectes atorgats als ens locals a partir del fons estatal d’Inversió Local, un fons especial de l’Estat per la dinamització de l’economia i l’ocupació. En funció del nombre d’habitants, a Alcover se li ha assignat un fons de 837.331€ que permetrà una remodelació completa de l’avinguda de Sant Pau que data dels anys seixanta.

Aquest vial que es troba a la part baixa del poble correspon al primer eixample construït més enllà del nucli urbà. Per la seva situació en alçada i delimitada per la línia del tren, l’avinguda és a l’actualitat el punt predominant d’inundacions en les pluges.

A banda, la situació de deteriorament de les voreres a

causa de l’acció de les arrels, la diferència d’alçada de la vorera respecte les voreres i el fet de que no es disposa a l’avinguda de punts de recollida d’aigües pluvials fa que aquest sigui sovint un indret conflictiu. A banda, l’enllumenat del carrer insuficient o el sistema de col·lectors i canonades en sistema de ramificació aconsella renovar aquests serveis soterrats.

Les obres tindran una durada no superior a nou mesos i ha estat adjudicades en concurs públic segons un plec de clàusules específiques que demandaven la idoneïtat de seleccionar per executar aquesta obra a aquelles empreses que fomentessin la contractació de persones en situació d’atur. Així, l’obra repercuteix directament en la situació dels aturats del poble.

La dimensió econòmica d’aquest projecte que implica la renovació integral de l’avinguda feia poc

factible la realització d’una obra d’aquestes dimensions. Amb la inversió prevista del fons estatal, se’n deriven dos avantatges: resoldre les inconveniències que arrossegava aquesta zona de l’eixample del poble i per altra banda, solucionar finalment el problema de les avingudes d’aigües pluvials concentrades finalment a la part més baixa del poble.

Aquestes obres suposaran també una millora substancial en la evaquació de les aigües pluvials del poble, solucionant els greus problemes d’inundacions en aquesta zona

13

inversions

Abast de l’obra

El projecte d’obra que ha estat adjudicada a Construccions Josep Arenas, inclou la retirada de l’arbrat, l’enllumenat i la senyalització dels elements urbans existents per fer-ne una renovació a fons d’aquesta avinguda.

Per això, es projecte una canonada de 1,2 metres de formigó armat per l’evacuació de la gran quantitat d’aigües pluvials que es concentren en aquest indret, la instal·lació de reixe receptores a les entrades dels carrers confluents i embornals i finalment es reposaran la majoria d’escomeses de les cases per connectarles a la xarxa d’evacuació i que derivaran les aigües al riu.

Pel que fa a l’ordenació viària del carrer, s’arranjarà l’avinguda amb dos carrils de 2,65 metres d’amplada (un per cada sentit), més una franja d’aparcament en un dels costats de més de dos metres d’amplada.

Allà on existeixen guals per l’accés de vehicles als baixos de les cases, es projectarà la seva reposició i reducció de la vorera. Pel que fa als serveis soterrats, es renovarà completament tota la xarxa d’abastament d’aigua potable, i s’instal·laran nous hidrants d’incendis. Pel que fa a l’enllumenat, es renovarà tota la línia elèctrica i s’instal·larà un de nou de caràcter ornamental.

14

inversions

Segueix la remodelació del centre històric El poble continua amb el pla de millora dels carrers del nucli antic. Es troben en marxa i a bon ritme d’execució les obres de renovació d’una desena de carrers de la banda oest amb un cost de 300.000 euros, en bona part finançat pel PUOSC

L

es obres d’arranjament i pavimentació dels carrers Major, plaça d’en Rubert i Cosme Vidal es troben en marxa.

Aquests treballs que impliquen la remodelació dels serveis soterrats i la nova pavimentació, afegeix aquests tres carrers del nucli antic a les millores que s’han efectuat en els darrers anys al carrer del Rec, plaça de l’Església Vella, plaça de la Font o pati de l’Església. Les obres es reparteixen en cinc fases per tal de provocar les mínimes molèsties als veïns i garantir en la mesura que sigui possible l’accés a peu pels carrers en obres.

Les obres de millora es preveuen

fer en un període no superior als sis mesos. Amb un pressupost de 274.703,75€ són executades per l’empresa Selprats. Aquests treballs corresponen al primer de tres projectes de remodelació urbana que s’han previst pels propers cinc anys, que és el termini corresponent al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) que financia el cost dels treballs. Seguiran a aquestes obres, la remodelació dels carrers Nou, Amorós, d’en Perxes, Abadia, Costeta, Índia, Sant Antoni, el Raval del Carme i un tram del carrer de les Rodes.

Assolit el finançament de les obres del nucli antic L’ajuntament d’Alcover aconsegueix finançament a través de l’administració de l’estat per fer front a la despesa que suposa la rehabilitació de tot el nucli antic i la construcció de la piscina municipal

E

l consistori alcoverenc rebrà de l’Institut de Crédit Oficial (ICO) un préstec dins del programa per la modernització de destinacions turístiques madures.

Aquests programes tenen com a objectiu principal el suport financer als projectes d’inversió que tinguin finalitats de renovació i modernització integral de destins turístics en poblacions no superiors a 100.000 habitants, on s’hi dona una oferta turística estabilitzada, amb interès ambiental i que acreditin un interés del sector turístic privat en inversions de l’ordre d’un 20 a un 30%.

En aquesta línia de crèdit es financen projectes públics com la construcció, ampliació i renovació d’infraestructures públiques o la creació de noves. Les actuacions a finançar a Alcover tenen un valor, aproximat, de 6 M€ que

es destinaran a la rehabilitació integral del centre històric, en una segona fase posterior de la que hi ha plantejada i la construcció de la piscina municipal coberta.

Aquestes actuacions estan previstes en el termini de 4 anys i possibilitarà la continuïtat del procés de rehabilitació del nucli antic fins la seva totalitat, sense exigir contribucions especials als veïns. Gràcies a l’obtenció d’aquesta línea de finançament per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, es podrà completar la reforma de tots els carrers del nucli antic i permetrà disposar d’un centre històric completament remodelat, augmentant el potencial turístic del poble i oferint una major qualitat de vida als seus residents.

L’import del préstec és de 5.815.678€, amb un interès que

En el termini de 6 anys s’esgotarà el procés de rehabilitació del nucli antic fins la seva totalitat, sense exigir contribucions especials als veïns oscil·la entre el 0,25 i el 0,50% a ser retornat en el termini de quinze anys, amb una carència de 5 anys.

Els projectes finançats contemplen la total renovació dels serveis soterrats i nova pavimentació dels carrers del centre històric, amb un import previst de 2.800.000€ i l’execució d’un piscina municipal coberta amb un pressupost aproximat de 3.000.000€.

Es preveuen que a finals d’any, comencin les obres de la piscina municipal.

16

formació ocupacional

Èxit de l’Escola Taller del Consorci Municipal del Camp Els joves de la primera Escola Taller del Consorci del Camp, d’entre 16 i 25 anys, es formaran durant dos anys en els oficis de jardineria, construcció i fusteria. Per aprendre, participaran a la rehabilitació d’un mas a Constantí i d’un antic molí paperer a Alcover

E

l Consorci Municipal del Camp, format pels ajuntaments de la Selva del Camp, Alcover i Constantí, han posat en marxa aquest curs la primera Escola Taller. L’estiu del 2008, els alcaldes del Consorci, amb el director del Servei d’Ocupació de Catalunya a Tarragona, Ramon Inglés, van presentar l’Escola Taller als jardins de l’Hort d’Iglésies, en una primera trobada institucional amb els 24 alumnes del Taller per abordar els objectius i oportunitats del nou programa formatiu. Aquesta és la segona iniciativa del Consorci Municipal del Camp per fomentar l’ocupació. Des de l’any passat, dones a l’atur de la Selva, Constantí i Alcover s’estan formant a l’Hort d’Iglésies en geriatria i ajuda al domicili en un taller d’ocupació que ja ha arribat enguany a la segona edició.

Els ajuntaments han apostat fort per l’ocupació per respondre a la crisi. El president del Consorci, Josep

Masdeu Isern, va recordar que l’any 1993, en una altra situació de crisi, la Selva va impulsar una escola taller per rehabilitar l’Hort d’Iglésies i crear ocupació entre els aturats del poble.

Els joves de la primera Escola Taller del Consorci del Camp, d’entre 16 i 25 anys, es formaran durant dos anys en els oficis de jardineria, construcció i fusteria.

Per aprendre, participaran a la rehabilitació d’un mas a Constantí i d’un antic molí paperer a Alcover.

El Servei d’Ocupació de la Generalitat ha subvencionat diversos projectes arreu de la demarcació de Tarragona. El Consorci ha aconseguit que el Servei d’Ocupació de Catalunya subvencioni íntegrament l’Escola Taller, amb seu central a la Selva.

Els alumnes van començar les classes teòriques i pràctiques a l’estiu. Als joves se’ls dona també l’oportunitat que puguin millorar els seus estudis, en el cas que no hagin acabat la seva formació.

formació ocupacional

17

Bona resposta dels alumnes

Els alumnes, després dels primers mesos de formació, han estat contractats, a través d’un programa subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, pel que s’han convertit en treballadors.

Els alumnes estan complint, per ara, les expectatives de l’Escola Taller, que no busca altra cosa que poder generar ocupació en un moment especialment delicat.

Són nois i noies que en alguns casos no han acabat els seus estudis de secundària. A l’Hort d’Iglésies, a banda d’aprendre un ofici, fan classes per treure’s l’ESO. A l’Escola Taller, els alumnes fan classes teòriques, tan de coneixements dels seus oficis, com d’assignatures de coneixement general, com de llengües o matemàtiques. Sense perdre de vista mai que la prioritat és que aquests nois i noies trobin feina quan acabin la seva formació, l’any vinent.

Els nois aprenen també la disciplina bàsica que es necessita a qualsevol feina, ja que la majoria són joves que no havien treballat mai abans. A cada un dels tallers, els alumnes estan ja posant en pràctica el que han après en aquests primers mesos.

Al mòdul de jardineria, s’estan ampliant les classes al sector més forestal i agrícola, tot per tal que tinguin més possibilitats a l’hora de trobar feina. I a la construcció, la feina dels professors és ampliant tan com es pugui els coneixements dels alumnes. En set mesos, els alumnes han anat millorant i aprenent, fins a dominar ja algunes de les feines bàsiques dels

seus oficis, com s’havia fet tradicionalment amb els aprenents.

Nois i noies estan engrescats amb la il·lusió de formar-se per trobar una feina al mercat laboral. Els alumnes fan una valoració molt positiva dels seus primers mesos de formació i feina a l’Escola Taller, una iniciativa conjunta del Consorci Municipal del Camp, de la Selva, Alcover i Constantí.

Els 24 nois i noies, amb representació dels tres municipis, acabaran la seva formació l’any vinent, preparats per incorporar-se al mercat laboral i trobar la seva primera feina.

Ramon Palau. gerent del consorci municipal del Camp

Escola Taller de geriatria i ajuda a domicili

I

a principis d’any començaven les classes de la segona edició del taller d’ocupació de geriatria i ajuda a domicili. Aquest és un curs adreçat als veïns de la Selva del Camp, Alcover i Constantí i compten amb 16 alumnes que durant un any faran els dos mòduls de formació: un d’auxiliar d’infermeria especialitzat en geriatria i un altre d’ajuda a domicili.

El taller, que realitza les classes pràctiques a l’edifici d’Hort d’Iglésies de la Selva del Camp, ofereix també una formació complementària amb la realització de pràctiques a domicilis i diferents centres i residències del Camp de Tarragona: el centre Montserrat Quadrada de Valls, el Sociosanitari de Reus, el centre de Dia d’Alcover i la Residència El Vilar de la Selva del Camp són els centres on es fan pràctiques d’aquest curs. Aquesta és la segona edició del Taller d’Ocupació adreçat a dones en situació d’atur i

majors de 25 anys que té com a objectiu formar a professionals de l’atenció domiciliària.

Durant un any, sis alumnes d’Alcover realitzaran pràctiques, combinant l’aprenentatge i la formació laboral amb la participació en un projecte concret.

Aquest Taller és subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya. A l’Escola Taller, els alumnes fan classes teòriques, tan de coneixements dels seus oficis, com d’assignatures de coneixement general, com de llengües o matemàtiques. Sense perdre de vista mai que la prioritat és que aquests nois i noies trobin feina quan acabin la seva formació, l’any vinent.

Els nois aprenen també la disciplina bàsica que es necessita a qualsevol feina, ja que la majoria són joves que no havien treballat mai abans. A cada un dels tallers, els alumnes estan ja posant en pràctica el que han après en aquests primers mesos.

18

convent santa anna

Apunt per engegar el nou convent de Santa Anna El nou convent ens proporcionarà un aproximament al món de la cultura a més de recuperar un espai

D

urant quatre segles el convent de Santa Anna ha mantingut una relació molt intensa amb la gent d’ Alcover des de diferents àmbits: religiós, cultural i artístic. Fins fa pocs anys encara s’habitava, però la no utilització de l’edifici ha comportat el seu deteriorament progressiu fins a arribar a un estat de degradació extrema, que fa perillar la seva salvació de la ruïna total.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament vol iniciar el procés de recuperació de forma immediata, per tal de restaurar tot el conjunt. A tal efecte es va fer l’encàrrec a un grup d’arquitectes d’elaborar un pla director què permetés rehabilitar el convent per tal de preservar els valors arquitectònics del monument amb uns criteris fiables, raonats i amb una programació econòmica assumible per les administracions actuants. Aquest estudi global inclou tots els aspectes necessaris per a la recuperació de la seva arquitectura i proposa uns usos adequats i compatibles amb la seva preservació i futur manteniment.

El Pla Director de Rehabilitació de l’antic convent

de santa Anna conté aquest estudi global i aquestes propostes de futur. A causa de l’elevat pressupost de les obres, també contempla un pla d’etapes per tal de temporitzar el projecte total (6.825.000€) i actuar per fases: 1. Obres d’urgència de consolidació, rehabilitació estructural i cobertes, amb un pressupost estimat de 1.900.000€.

2. Rehabilitació funcional de la zona conventual per a equipament cultural, amb un cost aproximat de 2.525.000€.

3. Rehabilitació funcional de l’antiga església amb una despesa prevista de1.950.000€.

4. Urbanització del seu entorn amb la quantitat de 450.000€.

La rehabilitació integral que proposa el Pla Director planteja una reutilització futura del conjunt conventual

convent santa anna amb finalitats culturals compatibles amb els espais existents (una de les finalitats en la fundació del convent: ésser focus de les arts i de la cultura d’Alcover i del seu entorn). Es proposa la creació d’un centre de recursos artístics i musicals (El convent de les Arts) amb els següents objectius: - Oferir un lloc de treball, d’estudi, de reflexió i

d’intercanvi per a creadors i investigadors.

- Oferir un espai perquè companyies de

teatre i dansa puguin portar a terme les seves produccions.

- Oferir una programació d’activitats formatives

en relació als diferents àmbits de creació als quals es dirigeix el centre.

- Facilitar que les activitats i els residents

del centre repercuteixin en benefici de l’oferta cultural del nostre territori.

Aquesta oferta cultural i artística aniria adreçada als següents possibles destinataris: a) Grups de teatre, dansa, circ i altres especialitats del món de l’espectacle, de caràcter professional, que necessitin un espai en condicions per produir els seus espectacles. b) Formacions musicals professionals, que necessitin d’un espai per assajar. c) Creadors individuals en l’àmbit de l’escriptura, la composició musical o les arts visuals que demanin un espai en condicions i un ambient relaxat per realitzar les seves creacions.

19

d) Centres de formació artístiques, en qualsevol disciplina, que necessitin d’un espai d’aquestes característiques per a realitzar stages, cursets d’estiu, seminaris, etc. e) Institucions i organismes que es dediquen a la promoció de les arts i que estableixen programes d’ajudes i beques per a creadors.

Davant l’elevat cost del les obres, el consistori alcoverenc va presentar al Ministeri de Fomento el projecte executiu de la 1a fase “Rehabilitació de l’antic convent de santa Anna, 1a etapa: consolidació, rehabilitació estructural i cobertes”, per tal de sol·licitar finançament amb càrrec al fons de l’1% cultural.

En l’ultima comissió Mixta de l’1% cultural realitzada el passat 30 d’abril entre els ministeris de Foment i Cultura, es va aprovar destinar la quantitat de 1.428.000 euros al projecte presentat, aproximadament un 75% del cost total de les obres de la primera fase.

Ara caldrà buscar la implicació econòmica d’altres administracions en aquest projecte, únic per les seves particulars característiques.

En la última comissió Mixta de l’1% cultural realitzada el passat 30 d’abril entre els ministeris de Foment i Cultura va aprovar-se la destinació de 1.428.000 euros al projecte presentat, aproximadament un 75% del cost total de les obres de la primera fase

20

gestió de residus

Els resultats de la recollida de la brossa evidencien la implicació dels veïns en la recollida selectiva Facilitar la recollida selectiva, premiar i incentivar amb descomptes les bones pràctiques en la recollida de la brossa, ampliar els serveis i les fraccions de residus a recollir o mirar de respondre i trobar solució a la pregunta de “què en faig ara jo d’això?“ són algunes de les pautes de funcionament de la gestió de residus

L

a regidoria de medi ambient compta amb les dades de la recollida de la brossa corresponent a l’any passat. Per a fer la comparativa respecte els anys anteriors, ens situem a l’any 2007 on la quantitat de rebuig recollit va arribar al 49,7%, l’orgànica al 25,8% del total recollit, el vidre un 7%, el paper un 10%. Els plàstics representaven un 8%.

Aquesta dinàmica es va mantenir durant l’any 2008 amb uns nivells acceptables -segons al regidoria de medi ambient-. Aquesta seria la comparativa dels darrers dos anys que consolida la proporció de 49% de matèria de rebuig i un 51% de residus reciclables. O el què és el mateix: una quantitat superior de matèria que s’aprofita que no pas la que es llença a l’abocador, o va parar a la deixalleria. Segons valora la regidoria, aquestes xifres són del tot positives i la dificultat consisteix a millorar-les. Si ens acostem a les dades existents fins el 2004, s’observa que el 90% de les deixalles dipositades als contenidors eren de rebuig, 1% d’orgànica, un 4% de vidre, el paper representa un 4% i el volum de plàstics recollits arribava a un 2%.

Dins les milllores en la recollida de les diferents fraccions, es compten les fetes a la deixalleria municipal i el funcionament del sistema de carnets. Amb aquestes acreditacions, els usuaris registren les seves aportacions a la deixalleria, podent rebre bonificacions d’un 5% per 3 aportacions anuals a la deixalleria,

Fa dos anys que es consolida la proporció de 49% de matèria de rebuig i un 51% de residus reciclables. O el que és el mateix: una quantitat superior de matèria que s’aprofita que no pas la que es llença a l’abocador i un 5% més corresponent al dipòsit d’oli domèstic. En total, això pot representar un 10% de descompte del rebut de la brossa. Precisament, respecte la campanya de recollida de l’oli, s’han repartit un total de 277 carnets i 820 cases s’han vist beneficiades dels descomptes de les bonificacions de brossa de la deixalleria municipal.

Pel que fa a l’ús de la deixalleria, durant l’any 2008, hi ha hagut un increment de 1000 visites a la deixalleria respecte l’any 2007.

Sobre els serveis prestats de recollida de voluminosos, que es fa el darrer divendres de mes, el novembre va ser el mes on es van sol·licitar més serveis: 8. En total s’han realitzat des del mes d’abril 41 serveis de recollida. La recollida de l’oli domèstic o de diferents fraccions com la poda de jardins o les restes d’obra de la construcció, són alguns dels factors que han provocat aquest increment.

Horari de la deixalleria de dilluns a divendres de 15:00 a 19:00 h. i dissabtes de 9:00 a 13:00 h. darrer divendres de mes recollida de voluminosos, cal trucar per concertar la recollida al 977 76 04 41

gestió de residus Els punts d’expressió ciutadana per reduir residus Per evitar l’abús de publicitat indiscriminada i de pas oferir a les entitats de punts per publicitar les seves activitats, es posa a disposició de la gent dels “punts d’expressió ciutadana”.

Amb aquests punts es pretén reduir el volum de paper que es diposita a les bústies de les cases

A

partir de l’1 de juny, l’ajuntament d’Alcover ha posat a disposició de veïns, associacions i empreses de diferents “punts d’expressió ciutadana”.

Aquests espais es destinen a la difusió i la publicitat d’activitats de tot tipus (tant comercial com associativa, amb ànim de lucre o bé de caràcter desinteressat) amb un objectiu clar: reduir en allò que sigui possible la despesa de paper en publicitat indiscriminada. Així, repartits en diferents punts del poble, en aquests punts es concentrarà la propaganda i els fullets informatius de caràcter gratuït que s’aboquen a les bústies de les cases. Així mateix, fixar aquests punts permet establir espais per a les entitats on poder donar a conèixer les seves activitats programades, afegint-se als actuals elements de difusió i publicitat a l’abast de les entitats com el telemàtic, la web www. alcover.cat i altres.

La regidoria de medi ambient considera en aquest punt necessari limitar i reduir el volum tan alt de paper que es diposita a les cases A Alcover, la sensibilitat dels veïns respecte els temes medioambientals queda demostrada en diferents iniciatives i els resultats, per exemple, de la recollida selectiva. Ara bé, la regidoria de medi ambient considera en aquest punt necessari limitar i reduir el volum tan gran de paper que es diposita a les cases, de publicitat que queda escampada pels carrers i d’informació comercial que no és sol·licitada pels veïns. En aquests punts, a partir del mes de juny s’hi trobarà de manera endreçada la informació comercial i aquella que les entitats i persones a títol particular hi vulguin dipositar.

21

22

Que guanyi... l’alzina La situació dels nostres boscos i la salut amb què afronten les èpoques més càlides de l’any -sobretot davant d’un perill tant gran com són els incendis- és una de les preocupacions més serioses que ha de tenir en compte qualsevol actuació municipal dedicada a la preservació del medi natural. Ara bé, l’objectiu que no se’ns cremi el bosc és fer-ne, d’aquest, un espai natural amb salut

A

partir de la redacció d’un Pla d’Ordenació Forestal per la finca del Mas de Forès, s’han establert un conjunt d’accions per mantenir la forestació de la Vall del Glorieta. Aquest document orienta i assenyala algunes algunes pistes sobre com cal tractar el bosc pel que fa a la neteja, les aclarides, la idoneïtat de la recuperació d’unes espècies sobre les altres, etcètera.

Així doncs, la finca que comptabilitza un centenar d’hectàrees proposa un conjunt d’actuacions per assegurar la sostenibilitat de l’entorn i permetre que el bosc pugui evolucionar en equilibri entre les diferents espècies presents. La presència de vegetació invasora és un dels inconvenients més greus pel que fa a la salut dels nostres boscos.

A partir d’aquest document, s’estableixen els criteris per actuar de manera ordenada i coordinada sobre el bosc i realitzar tasques de caràcter definitiu. Alguns dels objectius de les actuacions que s’estan realitzant pretenen afavorir la persistència de les varietats

de flora autòctones (en especial atenció a l’alzinar), mantenir la baixa intensitat del sotabosc i prevenir els incendis forestals.

Arran de l’abandonament de les activitats econòmiques relacionades amb el bosc aquests han quedat orfes de l’activitat humana i del corresponent aprofitament dels seus recursos. Abandonats a la seva sort, aquests espais naturals ens mostren autèntiques belleses paisatgístiques però amaguen greus riscos i un procés de deteriorament que és necessari aturar. Per aquest motiu, des de fa anys s’estan realitzant feines al voltant de la finca de Mas de Forès.

Les diferents convocatòries dels tallers d’ocupació dedicats a la gestió forestal i jardineria han permès netejar espais de la finca d’arbustos, fer aclarides, netejar l’entorn dels molins, arranjar els camins per permetre l’accessibilitat... una tasca però que lluny de ser puntual, cal mantenir-se amb una regularitat i una programació adequada.

Abandonats a la seva sort, aquests espais naturals ens mostren autèntiques belleses paisatgístiques però amaguen greus riscos i un procés de deteriorament que és necessari aturar Actualment, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s’està intervenint en gairebé el 50% de la superfície de la finca. Els treballs que es realitzaran al llarg dels propers mesos, contemplen l’estassada de sotabosc eliminant les espècies de l’estrat arbustiu, la selecció de tanys per presentar un creixement vigorós de les alzines, l’aclarida de millora amb la tala de pi blanc, la poda de formació dels pins per afavorir el creixement del bosc d’alzinar i l’arranjament substancial de senders. Aquests treballs han estat inclosos dins la línia d’ajuts del Departament i representen una inversió de 60.000 euros.

23

medi natural La campanya “Gota a gota, s’esgota” fa balanç

Fomentar l’ús racional i els consums moderats d’aigua a nivell domèstic, promoure bones pràctiques i reduïr efectivament els consums. Aquests són tres idees que perseguia la campanya “Gota a gota d’esgota” que finalitza els quatre trimestres de descomptes en els rebuts de l’aigua i fer-ne els pertinents balanços

L

es persones interessades a reduir el consum d’aigua domèstic es dirigien a ca Cosme on a partir d’un càlcul entre els consums i el nombre d’habitants d’una casa, es proposaven diferents mesures i pràctiques per reduir el consum d’aigua. Al cap de dos rebuts, els resultats ja són palpables. Un dipòsit deixat a compte -cinc euros- és retornat al llarg del mes de maig a aquelles cases i veïns que acrediten la reducció del rebut de l’aigua dels dos darrers trimestres. En total, van ser 105 persones que van adquirir el kit d’estalvi d’aigua amb dos dosificadors (per aixetes) i 15 veïns més van realitzar consulta o ampliació de la informació que tenien. Les consultes de tot tipus i els consells incidien en tasques domèstiques que generen una despesa important d’aigua: regar les plantes aprofitant l’aigua sobrant amb plats, col·locar una ampolla d’aigua dins la cisterna per evitar descarregar tot el dipòsit o utilitzar les aixetes de manera conscient de la despesa d’aigua mentre ens rentem les dents, són alguns dels consells pràctics que es donaven en les entrevistes amb els veïns.

Cal recordar que a aquesta mesura s’hi suma la redefinició dels cànons i els trams de pagament d’aigua, de manera que aquelles llars amb majors consums veuen incrementat el preu de l’aigua i es bonifiquen els consums moderats amb una reducció del rebut.

Amb l’escola s’ha fet una activitat per incidir en els més petits sobre la despesa d’aigua. Amb els

alumnes de sisè de primària es va fer un estudi sobre les despeses d’aigua, assenyalant possibilitats d’estalvi i millores pràctiques.

Aixetes que perden, cisternes que no tenen un funcionament òptim... en són algunes de les idees apreses. Cal veure com ho tenim a casa, doncs.

105 persones que van adquirir el kit d’estalvi d’aigua amb dos dosificadors (per aixetes) i 15 veïns més van realitzar consulta o ampliació de la informació

Se celebra el Dia de l’arbre El passat divendres 20 de març, coincidint amb la imminent entrada de la primavera, Alcover celebrà de nou el Dia de l’Arbre.

Dins el programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient aquesta iniciativa proposa la plantació d’un arbre per persona, tot i que l’objectiu marcat per aquest any és el de fer la plantació de 1.000 milions d’arbres arreu del món.

Segons el programa ambiental de les Nacions Unides, per absorvir les 9 tones de CO2 per habitant que s’emeten a Catalunya, caldria plantar 72 arbres de plantació intensiva per persona. Per aquest motiu, des d’Alcover es proposa l’inici d’aquesta convocatòria.

L’activitat que es va fer amb la col·laboració del CEIP Mare de Déu del Remei i els alumnes de l’Escola Taller del Consorci Municipal del Camp i va comptar amb la participació de seixanta nens que van plantar uns 150 arbres i arbustos. La celebració del Dia de l’Arbre, a proposta del grup municipal de Convergència i Unió, va tenir lloc a la finca municipal de mas de Forès.

24

governació i seguretat

Les dades dels serveis de la vigilància La vigilància municipal ha imposat al llarg de l’any 2008 un total de 689 sancions. Els conceptes de les multes són varis amb predomini de les sancions per estacionament indegut. I és que els cotxes mal aparcats representen gairebé la totalitat de les sancions que han imposat els agents de la vigilància municipal

E

stacionar on ho prohibeixen els senyals corresponents amb 321 multes, aparcar en zones reservades al pas dels vianants amb 107 multes o ferho directament als passos de vianants amb 55 multes són els tres conceptes de sanció més habituals per part de la vigilància.

Aquestes dades queden lluny de les més de dues mil que es van imposar l’any 2005.

Pel que fa a les zones on més es sanciona, són el carrer doctor Pere Güell amb un total de 57 multes acumulades al llarg del 2008, l’avinguda de Sant Pau amb 55 multes, i el passeig de l’Estació amb 52 multes.

Pel que fa a les sancions, d’altres indrets que presenten un nombre destacable de sancions són l’avinguda de Montblanc, l’avinguda del Carme, la plaça de l’església Vella, la plaça Nova i la plaça de Cosme Vidal.

LES SANCIONS DE LA VIGILÀNCIA MUNICIPAL - SANCIONS MÉS HABITUALS

Estacionar on ho prohibeixen els senyals corresponents

321 multes

Aparcar en zones reservades al pas dels vianants

107 multes

Aparcar als passos de vianants

55 multes

Els carrers amb més sancions Carrer doctor Pere Güell

57 multes

Avinguda de Sant Pau

55 multes

Passeig de l’estació

52 multes

Altres indrets: l’avinguda de Montblanc (), l’avinguda del Carme(), la plaça de 0 multes l’església Vella(), la plaça Nova () i la plaça de Cosme Vidal () Altres sancions imposades Conducció temerària o negligent

1 multa

Circular en sentit contrari a la direcció permesa

1 multa

La vigilància compta amb un nou agent que permetrà assegurar la presència de dos agents en tots els torns i assegurar el servei en totes les hores de la setmana

25

governació i seguretat Una de les novetats amb què la vigilància municipal compta enguany és la gestió de les sancions amb dos aparells PDA connectat amb la central de recaptació de la Diputació de Tarragona i l’accés al registre de matrícules i propietaris de la Diputació. L’assimilació i confecció dels motius de sanció de les ordenances municipals amb el codi de circulació que utilitza l’organisme recaptatori de la Diputació i el servei de trànsit de la Generalitat ha fet que els vigilants municipals hagin pogut imposar sancions considerades molt greus en el codi circulatori.

Sancions que poden representar la retirada de punts del carnet

de conduir també han estat imposades, si bé en un nombre molt reduït: la conducció temerària o negligent, o circular en sentit contrari a la direcció permesa han estat sancions imposades en una ocasió totes elles.

Un dels canvis que es produeix en les sancions és en les tarifes. Pel que fa a les multes considerades lleus, el preu de la multa passa de 31 a 36 euros.

Les menys greus, 91€ i les greus, 300€ més la retirada de tres punts que es considera en aquest tipus de sancions. Una de les altres novetats és que es modifica la bonificació del 50% de la multa si el pagament es fa abans de la

data de venciment de la resolució administrativa, i ara la bonificació és del 30%.

Des del mes d’abril, la vigilància compta amb un nou agent que permetrà assegurar la presència de dos agents en tots els torns i assegurar el servei en totes les hores de la setmana.

Finalment, la regidoria de governació fa una bona valoració de l’operatiu del Departament d’Interior per la confecció de patrulles mixtes entre la seguretat municipal i els mossos d’esquadra per tal de reduïr els possibles atracament en els comerços.

Conveni amb els serveis territorials de justícia

A

partir d’un conveni amb els serveis territorials de justícia, l’ajuntament d’Alcover participarà en els diferents programes que la delegació de la Generalitat a Tarragona té plantejats al Camp conjuntament amb els municipis.

Són programes de reinserció social, pel desenvolupament de treballs en benefici a la comunitat com a mesures alternatives a la presó o posar a disposició de les famílies el servei de mediació familiar.

A partir d’aquest acord, Alcover acollirà persones que estiguin en compliment de condemnes de treball en benefici a la comunitat perquè les puguin realitzar en el seu entorn més immediat. Algunes d’aquestes tasques que realitzarien serien vinculades a la neteja de camins, dels carrers i places o regular el pas de les escoles en les hores d’entrada i sortida. Així mateix, a través dels serveis socials es posa a disposició dels veïns que ho necessitin un equip de mediació familiar per resoldre conflictes en l’àmbit de la llar. Aquesta mediació té com a objectiu fomentar l’acord per resoldre els conflictes familiars i evitar llargs processos judicials a partir de la intervenció d’un equip de psicòlegs i advocats que intervenen en casos de separació. Finalment, els serveis territorials de justícia posen a disposició de l’ajuntament els serveis del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) per fomentar la inserció sociolaboral de les persones que es troben en compliment de mesures penitenciàries. Aquesta empresa ofereix una formació ocupacional en els tallers productius ubicats dins o fora dels centres penitenciaris. Precisament, fora dels centres de reclusió, porten a terme treballs de desbrossament, neteja de boscos i d’altres activitats.

Estudi sobre la mobilitat L’ajuntament d’Alcover compta amb un estudi sobre la senyalització viària del poble redactat per l’Autoescola Forvis que permetrà millorar les indicacions viàries del poble tenint en compte paràmetres com la seguretat, l’eficàcia i coherència. En l’estudi es valoren diferents punts que es consideren negatius i possibles solucions per aplicar a partir d’una bona senyalització. Segons Castaño “la pràctica formativa permet veure aspectes que la senyalització actual no aclareix”.

Serà a partir d’aquest estudi que qüestions com els accessos a les escoles, el trànsit de persones amb mobilitat reduïda i la convivència de vehicles i vianants en diferents indrets del poble.

El document consta de 65 casos concrets i diferents propostes per resoldre interseccions, passos de vianants, senyalitzacions en vies del nucli antic i l’eixample del poble. Serà a partir d’aquest estudi que la regidoria de Governació començarà aplicar progressivament solucions a aquests indrets.

26

sala de plens

A la sala de sessions de la casa consistorial s’esdevingué…

SESSIÓ ORDINÀRIA 13-10-2008 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació de les al.legacions al Pla Territorial del camp i al catàleg del paissatge del camp de Tarragona.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació del compte general del pressupost de l’exercici econòmic 2007 Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord d’aprovació inicial de les ordenances fiscals per a l’exercici econòmic de 2009.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord de ratificació de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local d’acceptació d’una subvenció amb destí a l’escola de música.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’iniciació del tràmit de contractació i aprovació del pléc de clàusules administratives

particulars de diverses obres.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 04-12-2008 ACORDS ADOPTATS 1.

Proposta d’acord d’aprovació d’expedients de modificacions de crèdit en el pressupost de 2008.

FAVORABLES: 7 ApC-PM, EN CONTRA: 2 CiU, ABSTENCIÓ: 1 ERC

Resultat de la votació:

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 22-12-2008 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte de reparcel.lació del poligon p.18 del Pla Parcial Masies Catalanes.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte de reparcel.lació del polígon 3 de la Unitat d’Actuació UA6

Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord d’aprovació del projecte museístic de la casa noble de “Ca Batistó” d’aquest municipi.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’aprovació d’adjudicació definitiva de les obres de restauració de l’Església Nova (2a. Fase).

Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’adjudicació definitiva del concurs de les obres d’urbanització “Pavimentació i serveis a la

Pl. Robert, c/ Major i Pl. Cosme Vidal”.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

6. Proposta d’acord d’aprovació del pla director de rehabilitació del convent de Santa Anna d’aquest municipi.

Resultat de la votació: FAVORABLES: 8 ApC-PM ABSTENCIÓ: 1 ERC 7. Proposta d’acord d’aprovació de la declaració de bé d’interès nacional del convent de Santa Anna.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 8. Proposta d’acord d’aprovació del calendari del contribuent per a 2009.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 9. Proposta d’acord d’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Municipal Urbanística.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 10. Proposta d’acord de canvi de destinació d’una obra inclosa al PUOSC 2008.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

27

sala de plens SESSIÓ ORDINÀRIA 16-01-2000 ACORDS ADOPTATS

1. Proposta d’acord d’aprovació inicial del Pressupost General de la Corporació, del Patronat del Museu i de l’organisme autònom de la Ràdio per a l’exercici econòmic de 2009 Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM, EN CONTRA: 2 CiU, ABSTENCIÓ: 1 ERC 2. Proposta d’acord de sol.licitud d’ajut econòmic per al finançament d’una obra municipal, d’acord amb els

recursos lliurats amb càrrec al fons estatal d’inversió local.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord de rectificació d’una clàusula del pléc de condicions administratives generals per a la

contractació d’obres i instal.lacions d’aquest Ajuntament.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Moció dels grups municipals d’APC-PM, CIU i ERC presents a l’Ajuntament, davant de la problemàtica viscuda

per la gran majoria d’afectats per les expropiacions de la C-14 en quant a la percepció de la totalitat de les indemnitzacions Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 16-02-2009 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte d’obres i plec de clàusules administratives i tècniques de l’obra titulada “Millora de pavimentació i serveis de l’Avinguda de Sant Pau a Alcover”.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 03-04-2009 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’adquisició mitjançant procediment directe d’un immoble ubicat a la Pl. Cosme Vidal, 2 Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’adjudicació definitiva del contracte per procediment obert de l’obra relativa al projecte

titulat “Millora de la pavimentació i serveis de l’Av. Sant Pau d’Alcover”.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord de sol.licitud al PUOSC de l’avançament en l’execució del projecte d’obra titulat

“Arranjament de l’accès a la Plana”, previst per l’exercici 2012.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’aprovació de l’adhesió d’aquest Ajuntament al Consorci de Comunicació Local.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’aprovació d’adhesió d’aquest Ajuntament al territori Leader gestionat pel Consorci de

Desenvolupament de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Proposta d’acord d’aprovació d’expedients de modificacions de crèdit en el pressupost de 2009.

Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Moció que presenta el grup municipal d’ERC, en relació a la revisió de l’augment de taxes i impostos municipals, d’acord amb l’IPC real de l’any 2008.

Resultat de la votació: FAVORABLES: 1 ERC, 2 CiU EN CONTRA: 7 ApC-PM

El Parc de bombers redueix de manera notable els serveis per accidents a la C-14 Segons dades de les actuacions i serveis del Parc de Bombers d’Alcover, les intervencions per accident a la c-14 s’han reduït notablement arran de la disminució de sinistres en aquest punt negre circulatori

E

l Parc de Bombers d’Alcover compta amb un total de 28 bombers voluntaris, 15 en l’escala activa -formats i disponibles per entrar en servei-, 11 aspirants en període de formació, 1 en escala de veterans i una infermera que es troba en l’escala especial per donar suport en accidents i rescats. Aquesta és la composició d’un dels parcs de bombers voluntaris més gran del Camp dels que fan més serveis urgents.

Comptem amb les dades de les actuacions del Parc de Bombers Voluntaris d’Alcover durant l’any 2008. El Parc ha realitzat un total de 178 serveis, dels quals 79 s’han realitzat a Alcover i la resta escampats en 32 poblacions més.

A l’informe que han realitzat els bombers es destaca la disminució de serveis respecte els anys

anteriors: 220 per exemple l’any 2007. Els canvis climatològics que han facilitat les condicions dels boscos i masses forestals o el desdoblament de la C-14 amb la reducció de sinistres en són alguns dels motius.

El Parc de Bombres voluntaris d’Alcover és un dels més actius del Camp en serveis urgents.

La cruïlla de poblacions grans (Valls, Reus i Montblanc), les vies d’accés i la proximitat amb la zona de Muntanyes de Prades fa que aquest siguin dels més requerits en emergències i serveis ordinaris.

Actualment, el Parc compta amb un parc mòbil compost d’un camió Mercedes BRP (Bomba Rural Pesada) que pot recollir tot el material necessari per les tasques de salvament i extinció d’incendis, a més d’un Land Rover tot terreny

tipus lleuger per a tasques de gestió, logística i relleus.

D’altres tasques que destaca el mateix Parc de Bombers són les revisions dels hidrants i basses pròpies perquè es mantinguin en bon estat i facilitar l’extinció dels incendis, la inspecció de camins, accessos a la població i la part pedagògica i divulgativa de la seva tasca com les visites de les llars d’infants, escoles, instituts i agrupacions així com les diferents xerrades informatives o la participació en el Parc Infantil de Nadal i d’altres en simulacres d’empreses. El Parc es planteja com a objectiu assegurar el compliment del 100% dels serveis on són requerits els voluntaris.

Reducció de serveis a la c-14

Francesc Vergés, cap del Parc de Bombers voluntaris

29

bombers voluntaris d’Alcover destaca la reducció de serveis per accidents des del mes de juny, data d’obertura del desdoblament de la C-14 «quan setmanalment sempre hi havia un accident de trànsit, sobretot en el tram d’Alcover a la Selva, en els canvis de rasant, les sortides de camins o els tractors. Del tram d’Alcover a Reus, pràcticament no hi ha serveis, i els que hi ha són molt poca cosa».Malgrat aquesta millora, queda pendent de resoldre algun punt negre de l’antiga

carretera com la rotonda de la carretera de Vilallonga «i encara que no passen tants cotxes com abans, la cruïlla és molt perillosa i es continuen produïnt accidents».

Els accidents ara s’han desplaçat a la C-14 de Reus a Montblanc i la C-37 d’Alcover a Valls. Tot i el límit de velocitat, s’ha detectat un augment de la velocitat en el tram no desdoblat de la C-14.

«A les quatre carreteres, hi ha hagut algun servei important, amb avançaments perillosos».

RESUM ANUAL DELS SERVEIS

A ALCOVER

TOTAL

INCENDIS URBANS (habitatges, indústries, vehicles, mobiliari urbà,...)

10

19

INCENDIS DE VEGETACIÓ (forestals, matolls...)

15

60

4

8

ACCIDENTS DE TRÀNSIT (alliberament de persones atrapades...)

22

33

ASSISTÈNCIES TÈCNIQUES URGENTS (esgotaments d’aigua, arbres caiguts, sanejamnets de façanes, nevades...)

15

33

ASSISTÈNCIES TÈCNIQUES NO URGENTS (Revisió de punts d’aigua, simulacres, reconeixement de camins, visites d’escoles)

13

25

TOTAL SERVEIS REALITZATS

79

178

SALVAMENTS (rescats de muntanya, recerques...)

30

governació

La responsabilitat del poble vers els animals La modificació d’una llei existent per part de la Generalitat de Catalunya ha provocat canvis en els drets i deures

D

arrerament s’han produït modificacions en la legislació i l’ajuntament ha fet modificacions pel que fa a la regularització de les normatives locals i control i seguiment dels que es troben abandonats.

Concretament, des de fa uns mesos, es fixa la obligatorietat de dur els animals identificats i censats dins un registre local d’animals de companyia que inclou els gats, gossos i les fures. La inspecció i la vigilància d’aquests animals correspon als ajuntaments i als consells comarcals. A més, la recollida dels animals abandonats correspon als ajuntaments i per aquest motiu, la regidoria ha tancat un acord de col·laboració amb una gossera propera al terme que es troba degudament registrada i homologada per la Generalitat per dipositar-hi allí els animals. Aquests centres tenen com a principal objectiu la cura dels animals i trobarne els futurs propietaris acollidors.

La regidoria de Governació ha engegat una campanya informativa per tal de fer saber als veïns sobre els canvis la normativa catalana sobre la responsabilitat dels veïns i els ajuntaments respecte la protecció dels animals A banda, la legislació estableix sancions considerades molt greus com no tenir la cura suficient dels animals, no vacunar-los, donar-los de menjar al carrer (exceptuant el pinso en el cas dels gats). Així

mateix, la vigilància municipal pot demanar la documentació dels animals als seus propietaris i sancionar qui no compti amb els papers reglamentaris. A banda, la constitució de l’entitat Alcogat

-reconeguda com a associació sense ànim de lucre- permet a les persones interessades participar de la tasca de seguiment, esterilització, desparasitació i control dels animals abandonats.

Què és Alcogat?

A

lcogat és una associació sense ànim de lucre, reconeguda com a col·laboradora de l’ajuntament d’Alcover.

L’associació surt com a resposta al gran número de gats abandonats tant als carrers com a les protectores. La nostra finalitat és trobar una llar responsable pels gats, així com proporcionar una vida digna als gats del carrer.

La nostra activitat està centrada als gats, però davant de l’increment d’abandonament de tot tipus d’animals, Alcogat s’encarrega de la recuperació i integració de tot (fins on sigui possible). Entre les tasques d’Alcogat destaquem: - Informar als particulars que mantenen colònies sobre com tenir un control, fent l’esterilització dels grups de gats de la zona i l’ensenyament d’un control sanitari, mitjançant una medicació adequada i control.

- Trobar llars pels gats abandonats o del carrer (als que siguin possible fer-ho), bé pel seu caràcter apacible, bé per la seva curta edat. Fomentar l’adopció dels animals abandonats.

- Donar atenció sanitària a tots els gats recollits,a través dels nostres veterinaris col·laboradors.

- Cercar adoptants adequats. Assegurar el benestar de l’animal en adopció amb seguiments telefònics o presencials periòdics.

- Fomentar el respecte als animals i informar sobre les campanyes pròpies o alienes relacionades amb el benestar animal.

- Conscienciar a la ciutadania de l’abandonament i motivar el compromís dels propietaris vers els animals domèstics.

Helena Piñataro i Maribel Rodríguez, responsables de l’entitat Alcogat

Organització del Fons del Jutjat Municipal d’Alcover S’informatitza del catàleg de documents del jutjat de pau

C

ontinuant amb la intervenció arxivística que s’ha anat realitzat en els últims anys a l’Arxiu Municipal, darrerament s’ha iniciat la tasca d’organització del Fons Municipal del Jutjat de Pau d’ Alcover.

Fins al moment, aquest fons es troba en un despatx de les oficines municipals, si bé per necessitats s’ha habilitat un dipòsit al mateix Jutjat per tal de tenir la documentació en el lloc d’origen de l’òrgan productor.

En una primera fase s’ha intervingut col·locant la documentació en capses normalitzades d’arxiu, i s’ha establert una classificació seguint el criteri de la Norma per a la elaboració del quadre de classificació dels Fons dels Jutjats Municipals, de Pau, Comarcals i de Districte del Servei d’Arxius de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1999).

Aquesta organització respon a un quadre de classificació funcional, atès que les funcions exercides pels jutges i les competències que els ha estat atribuïdes són més permanents, també s’ha intentat fer un quadre de classificació obert per tal d’evitar tenir una eina rígida.

El quadre de classificació s’ha dividit en matèries: matèria civil, matèria penal, matèria governativa, una part d’administració interna i una secció de registre Civil.

Per altra banda s’està elaborant un instrument de descripció informatitzat utilitzant la base de dades Filemaker Pro 7.0.

Es tracta d’un instrument de descripció, catàleg (descripció a nivell d’unitat documental composta – expedients-) indicant les dates de l’expedient, suport, format, tipus de document i amb la indicació d’un número de registre, per tal de facilitar l’accés als documents.

La documentació abasta cronològicament des de 1850 fins a l’actualitat, troben preferentment documentació de matèria civil (judicis verbals) de registre civil (inscripcions i rectificacions de inscripció de matrimonis, naixements i defuncions) i de la part penal sobretot (judicis de faltes, registres d’exhorts i registres de cartes-ordre). També hi ha una part amb títols d’hemeroteca i publicacions de legislació antiga.

Laia Lanceta, responsable de l’arxiu municipal Catàleg: Segons Heredia defineix el catàleg com “l’instrument que descriu ordenadament i de forma individualitzada les peces documentals o les unitats arxivístiques d’una sèrie o d’un conjunt documental que guarden entre elles una relació o unitat tipològica, temàtica o institucional.

32

el museu

Ja és a punt el programa per desenvolupar l’última fase del projecte museístic

Ca batistó: valors i aspectes per explicar la història del poble Explicar una idea o donar-li forma en format text, sense tenir la imatge del muntatge final, és quelcom difícil. L’objectiu d’aquest article és presentar la idea, el discurs, el guió de la proposta museogràfica per a museïtzar ca Batistó

N

o es tracta d’intervenir un espai per a condicionar-lo a les necessitats expositives, en aquest cas, ens trobem davant d’un edifici, ple de passat, amb moltes històries per a explicar i que és cabdal conservar i mostrar amb tota la seva essència originària.

Així doncs, la casa noble és concep com un objecte més de l’exposició, fins i tot diria que el més important, és precisament el fil conductor a partir del qual gira tot el nostre discurs expositiu.

Ca Batistó fou construïda l’any 1682 sobre una altra casa més antiga, de la qual encara es conserven tres arcs gòtics al vestíbul. Fou habitada per la família Andreu fins ben entrat el segle XX, important família de propietaris i comerciants, recordada per il·lustres personatges, com ara el qui fou alcalde, Joan Baptista Andreu i de qui ve el nom de “Batistó”, doncs és així com familiarment l’anomenaven..

L’any 1924, ca Batistó fou adquirida per Francesc Barberà (nebot del Bisbe Barberà), el qual s’hi traslladà a viure amb la seva esposa, la Sra. Júlia Huguet, filla d’una família benestant de la burgesia reusenca. Durant la dècada dels 30 la nova “senyora de la casa”, la va modernitzar.

Va fer construir un bany modern de “loza blanca”, va fer ampliacions annexionant les estances del portal de la Saura, etc.

L’any 1968 ca Batistó fou comprada per l’empresa “Entrevillas S.A.” (Grup Rumasa) i poc després, passava a ser propietat de l’ajuntament. La casa deixaria definitivament de ser un habitatge privat per a reconvertirse en un equipament municipal. Un espai que, durant força anys, exposaria íntegrament el conjunt de col·leccions que formaven part del fons del museu.

Després d’un breu parèntesi d’estar tancat al públic, d’acord a les directrius d’actuació marcades en el nou pla museístic, aprovat l’any 2001, el museu rehabilitat i adequat a les necessitats d’un edifici modern, es reobria al públic l’octubre del 2005. Aleshores, ca Batistó es mostrava totalment restaurat i a l’espera de la seva immediata museïtzació, per mostrar al públic el seu valor patrimonial i tanmateix, exposar-hi una part representativa de les col·leccions..

el museu I quin és el discurs expositiu creat per a mostrar les nostres col·leccions i la casa?

Imaginem-nos que ens trobem a punt de realitzar la visita a una casa senyorial, de més de tres segles d’antiguitat, en què es percep perfectament l’empremta deixada pel pas del temps.

Algunes de les seves estances privades, com la cuina, el bany, la cambra o la capella, permeten intuir encara com era la vida íntima del món dels senyors a finals del segle XIX, i especialment, principis del XX. Parlem d’una època en què el progrés obria les portes a la modernitat, determinant un canvi de comportaments que, sens dubte, marcarien un abans i un després, perceptible en l’assoliment de nous costums i en aconseguir un major confort dins la llar i en el dia a dia de la gent, altrament avui inimaginable, però aleshores, privilegi de molt pocs: la nova burgesia benestant. Mentre que els objectes exposats, tot i que la majoria no són originaris de la casa, ajudaran a descriure aspectes representatius d’aquella època de transició. Escoltar música a partir d’un gramòfon, conèixer món, gràcies a la fotografia, poder mantenir una conversa amb algú llunyà a mercès del telèfon, tenir una cuina econòmica no únicament per a millorar la cocció dels aliments sinó per a escalfar l’aigua del dipòsit que utilitzaria la senyora al seu bany,etc. Son una mostra dels molts aspectes referits a la modernitat burgesa que ca Batistó ens permetrà explicar.

Al parlar de burgesia i modernitat, la casa ens permetrà anar més enllà dels costums quotidians i de l’oci. El Modernisme, en tots els seus vessants, estaria estretament lligat a l’eclosió del món burgès.

Si parlem de burgesia i modernitat, el racó de la casa que correspon a l’antiga impremta La Saura, ens permet tanmateix traslladar-nos al record dels germans Vidal i l’Antoni Isern, com un exponent del Modernisme literari al Camp de Tarragona.

Però arribaria un dia en què la casa, a remolc de la decadència del món dels senyors, envelliria de cop, perdent l’esplendor que l’havia caracteritzada quan acollia la vida íntima d’una família burgesa. Aleshores, reconvertida en museu, repleta d’antiguitats i d’objectes de tota mena, per sort aconseguiria sobreviure a l’oblit i l’abandonament.

Però aquesta idea cal concretar-la i plasmar-la en un guió, elaborar un contingut, seleccionar els objectes definitius i sobretot, escollir la millor manera per a assegurar-se que el que es vol explicar, es fa d’una manera entenedora, didàctica i lúdica, sense allunyarse del rigor científic que li pertoca.

33

Breu presentació del guió Sota un títol encara per determinar, perquè es difícil sintetitzar en dos paraules una idea, es presenta un guió museogràfic que reparteix l’espai en tres àmbits diferents, tot i que interrelacionats entre ells a partir de la pròpia història de la casa.

La cuina, la capella, el bany, l’habitació i la resta d’estances despullades de mobiliari, mostraran al visitant la vida íntima i els comportaments contemporanis de la burgesia benestant de finals del segle XIX - principis del segle XX, permetent copsar la modernitat en molts dels seus vessants.

La cambra que dóna a la plaça d’en Cosme Vidal, antiga sala d’arqueologia, es dedicarà a explicar els orígens de ca Batistó com a casa museu i exposar peces o objectes de les seves col·leccions que no tenen cabuda en l’àmbit dedicat a la modernitat burgesa.

I pel que fa a les estances a sobre el portal de la Saura, el lloc és ideal per a advocar la vida cultural i artística d’Alcover a finals del segle XIX, en un moment de màxim esplendor, tal i com fa palesa la carta escrita per Jacint Verdaguer a l’escriptor i impresor Cosme Vidal.

“Carissim amic: Gran merces per sa bellissima monografia d’Alcover que acaba d’arribar a les meves mans.

La llegire ab molt de gust per ser obra de vostè, per referir-se a sa pàtria i per la importància que ha tinguda y té encara aqueta vila que deu beneeixa.

Tornantin a donar les gracies queda de vostè afectuaosament.

Jacinto Verdaguer Pre.” ( 2 de maig 1897) Ester Magriñà, conservadora del MMAL

cultura El paper de les noves biblioteques El foment de les noves tecnologies, l’accés a la cultura i la motivació per la lectura són alguns dels objectius que es marquen les biblioteques del futur

• • •

•

•

•

Una biblioteca és un mitjà d’accés a la informació, a les idees i a les obres d’imaginació.

La seva acció afavoreix el desenvolupament econòmic i social, contribueix al sosteniment de la llibertat intel·lectual.

Les biblioteques s’han acollit a les noves tecnologies per reconduir els processos tècnics exigits per proporcionar els serveis.

La tecnologia transforma gradualment la vida dels usuaris de les biblioteques, particularment la dels que no podien servir-se dels documents tradicionals de les biblioteques. Ara gràcies a les noves tecnologies es poden donar uns serveis més acurats i actualitzats amb poc temps d’espera, a l’instant.

Tot lector que entra per primer cop a una biblioteca contemporània se sorprèn en constatar que no correspon a la idea convencional que se n’havia fet d’ella.

Les biblioteques públiques ofereixen la gratuïtat dels serveis a tot individu que desitgi fer-ne ús, però reservant els préstecs als ciutadans domiciliats al municipi o a prop d’ell.

El valor de la lectura

Llegir és sobretot un exercici mental. Mou la ment, la revoluciona i la desenvolupa, sempre produint-li la inquietud que sorgeix quan accedim a altres móns diferents del que ens envolta i ens protegeix. Llegir accelera el ritme de la nostra intel·ligència, l’enforteix i l’enriqueix.

Llegir és viatjar, conèixer altres móns que viuen com nosaltres al planeta, però també és conèixer altres àmbits de pensament tan vàlids com els nostres. És submergir-se en la vida d’altres personatges, és detestar, i estimar i comparar, és sentir complicitat amb el pensament d’un ésser que potser no coneixerem mai . Llegir és tenir moltes vides, és obrir-nos mil possibilitats, és tenir l’opció de conèixer i reconèixer el passat i el present.

Tal i com ens diu una gran escriptora com Rosa Regàs “...Una casa sense llibres, molt pocs nens seran capaços de llegir...” Llegim, doncs, siguem feliços i deixem que també ho siguin els nostres fills.

35

cultura ESTADÍSTIQUES 2008 BIBLIOTECA MUNICIPAL D’ALCOVER

LLIBRES: Total registrats fins a la data 31/12/2008 . . . . . . . 17.930 Total donats d’alta durant l’any 2008 . . . . . . . . . 773 Total donats de baixa l’any 2008. . . . . . . . . . . .45 AUDIOVISUALS: Total registrats fins a la data 31/12/2008 . . . . . . . . 730 Total donats d’alta durant l’any 2008 . . . . . . . . . 151 Total donats de baixa l’any 2008. . . . . . . . . . . .41 USUARIS: Número total d’usuaris inscrits a la biblioteca . . . . . . 1.417 Número d’usuaris inscrits durant els 2008 . . . . . . . . 86 LA BIBLIOTECA D’ALCOVER EN XIFRES:

Any

2002 2004 2006 2008

Prèstecs

Prèstecs

Prèstecs

llibres

hemeroteca

Audiovisuals

7.745 11.473 18.619 20.312

627 4.188 7.402 11.009

322 10.088 13.417 18.561

ACTIVITATS PREPARADES PER AL 2009:

Cada mes s’aniran fent petites exposicions sobre diverses temàtiques: Gener: Sobre el cinema Febrer: Teatre Març: Les plantes i les flors Abril: Novetats literàries de Sant Jordi

•

• • • • •

També tornarem a fer el Concurs de dibuix i narratives de Sant Jordi, les bases sortiran publicades a la pàgina web de la biblioteca a partir del març.

Sessions de conta-contes Sessions de ludoteca infantil Visites guiades: Xiu-xiu, escola CEIP Mare de Deu del Remei i altres escoles de fora vila.

Acte de donació de llibres per part del grup d’ERC d’Alcover.

Sorteig de la cistella de Nadal “bibliocistella”.

ACTIVITATS COM ELS CONTACONTES A LES BIBLIOTEQUES: Les rondalles i contes, han sigut durant anys l’escola de la vida, la porta oberta a la literatura oral i el camí més directe a la cultura.

Hem d’intentar comunicar als fills l’amor pels contes, perquè sabem que en la tradició rondallaire hi ha ensenyances i valors que cal transmetre i que segueixen molt vius L’hora del conte és una activitat que fa que les paraules, els personatges i les històries surtin dels llibres i es posin en veu dels narradors que gràcies al seu mestratge, fan arribar l’amor per la literatura i els contes als més petits.

L’hora del conte és una activitat bàsica a qualsevol biblioteca pública infantil. L’objectiu és fer gaudir la gent que l’escolta. Els avantatges que aporta el conte són diversos. Crea una atmosfera relaxada i propícia amb una relació de confiança entre els que escolten i el que explica que repercutirà favorablement en l’àmbit de la cultura.

Josepa Obradó

DECENNALS MARE DE DÉU DEL REMEI La memòria popular ens explica que fa molts i molts anys, un bon pastor del poble veí del Rourell, pasturava el seu ramat per les muntanyes d’Alcover. A l’arribada del capvespre, tot guardant el ramat, va observar un gran resplendor a la cova del costat. En acostars’hi, va descobrir la imatge de la Verge del Remei.

Curosament, la va agafar, la va desar al seu sarró i com un llamp va anar a explicarli al rector d’Alcover. En arribar-hi, es va adonar que la imatge havia desaparegut, com per art de màgia. Al tornar a la cova, va retrobarla igual que la primera vegada. Tornà a repetir el viatge cap a la vila amb la Verge al sarró i en arribar, se n’adonà que havia tornat a desaparèixer, i un altre cop va resultar ser a la mateixa cova. El pastor amoïnat va explicar-li al rector el seu afer, el qual va sentenciar que l’entossudiment de la Verge no era altre que la seva voluntat de romandre al lloc escollit per ella.

Així ens ho van explicar els nostres avantpassats, i així ho recordem quan la mateixa tradició ens convida cada 10 anys a la celebració de la baixada de la Mare de Déu a la nostra vila.

Una convivència que va més enllà del fet religiós i que transcendeix als aspectes més quotidians de molts de nosaltres.

Entitats, associacions i veïns d’Alcover es vàren mobilitzar un cop més davant d’aquest esdeveniment social de marcat accent popular i fruit de la més genuïna tradició de la nostra vila.

fira Fires, Festes… Fira i Festa!

Diferents perspectives de la Fira com a element de festa serveix per plantejar qüestions de futur sobre la Fira de Bandolers. Enguany, se’n destaca la participació d’actors locals en la representació de fets històrics

A

l meu parer, una definició de fira força completa la podeu trobar al Diccionari Català –ValenciàBalear d’Alcover Moll: Mercat més important que l’ordinari, celebrat en un lloc públic i en dies assenyalats, que generalment són de festa a la localitat on es celebra.

Aquesta definició ens diu que sota el mot fira hi conviuen dues activitats: el comerç i la festa. De fet el verb firar , comprar alguna cosa a la fira, agafa un sentit lúdic quan, en lloc d’un animal o estri per fer feines agrícoles, el que comprem és un regal (generalment una joguina per al fillol). En aquest sentit, l’expressió de fireta (de joguina), la fem servir quan un estri està mal construït i no serveix per fer la feina per la que s’ha adquirit, sinó per simular-la (jugar).

El remarcat caràcter festiu de la Fira junt amb el fet que la setmana següent és Festa Major ha propiciat que molts emprin el mot Festes: a Alcover entre la

segona i la tercera setmana d’octubre són les Festes.

De fet, des de fa molts anys, probablement per motius econòmics del tot comprensibles, la programació d’actes de Fira i de la Festa major es difonen en el mateix butlletí.

De Fira, però, no en tenen tots els pobles: és un “Privilegi” (concessió) reial. I per tant un tret diferencial, d’identitat.

Us recomano que consulteu el llibre d’història editat pel CEA Alcover una història, per obtenir-ne una perspectiva històrica local. En ell, l’Ezequiel Gort, ens explica com el Privilegi de fer Fira a Alcover ens el concedí el Rei Alfons el 25 de febrer de 1420 des de Tortosa. Ens permetia celebrar-la a l’agost per Sant Llorenç durant quinze dies. En el mateix article hi descobrireu que Alcover va arribar a tenir dues fires: segons confirmació del privilegi reial feta per l’Arquebisbe Dalmau Mur el 30 de març de 1429 es concedia la celebració d’una Fira per Sant Llorenç

“Enguany una vintena d’alcoverencs hem intentat dramatitzar unes actes administratives que formen part del Llibre de les Aigües del Riu Francolí, que ens mostren com eren unes visites que cada any feien els representants de la Ciutat de Tarragona per controlar l’ús que en feien els alcoverencs d’aquestes aigües” de quinze dies i una altra per Corpus de deu dies.

En la mateixa data l’Arquebisbe ens va autoritzar la realització del mercat del dimarts.

En el mateix llibre, a l’article elaborat per Joan Cavallé sobre la renovació de la festa als segles XVI - XVII hi trobem que no serà fins el segle XVI que s’instaura una sola Fira: per Sant Lluc al mes d’octubre, amb una durada de tres dies. A les darreries d’aquell segle, Santa Úrsula substitueix Corpus com a festa més important. S’instaura, doncs, l’actual calendari festiu. És remarcable la diferència en l’actuació del Consell de la Vila a la Fira o a la Festa Major. Mentre que a les festes el Consell llogava cobles de joglars, gralles, capelles de cantors, invencions de focs, etc. a la Fira, el Consell només es preocupava de preservar l’ordre i organitzar les parades, com ho feia en el mercat setmanal.

Amb la millores de les infraestructures de comunicació, el concepte de distància s’ha anat diluint. I les Fires han anat perdent pistonada: primer les de pobles petits respecte de les de capitals de comarca. Amb la popularització de l’automòbil, avió, tren de gran velocitat, fins hi tot s’han seleccionat les Fires entre grans capitals: us sona la disputa entre la Passarel·la Gaudí a Barcelona i la Passarel·la Cibeles a Madrid?

A nivell local, doncs, el dilema recurrent en aquest tomb de segle ha estat i serà: mantenim el tret diferencial que implica la Fira? Hi renunciem i establim dos caps de setmana de Festes amb una estructura festiva similar? La resposta no és senzilla per què, si fira és mercat, què venem? Com podem competir amb Exproreus? Però també, com poden competir Exproreus, les Fires que puguin fer a Barcelona, o les que puguin fer a Frankfurt, amb Internet?

Si optem per renunciar al “privilegi”, si ens decantem pel terme Festes per definir dos caps de setmana de festa amb una estructura similar, qui no ens diu que, com va passar a l’edat mitjana amb la Fira, d’aquí a poc no passarem a un sol cap de setmana? D’aquí a unes dècades, potser ens sorprendrà descobrir que vàrem tenir dos cap de setmana de Festa Gran, com ara ens sorprèn que a l’edat mitjana tinguéssim dues fires.

Als anys 80, algunes poblacions petites, van veure clar aquest declivi del concepte tradicional de Fira i van apostar per un altre que emprava les arts escèniques com a esquer. La Fira del Teatre, del Pallasso, del Circ, de la Música Viva en són exemples.

El model el sustenta la necessitat de contacte que tenen grups i promotors, el pol d’atracció són els espectacles gratuïts, i es mantenen a partir de les entrades venudes en els espectacles de pagament.

El municipi es beneficia de la promoció que significa l’esdeveniment i de l’intercanvi comercial amb els visitants. Dissortadament el nombre d’esdeveniments que poden emprar aquest model és necessàriament petit. Altres models són les fires gastronòmiques, com l’Aplec del Caragol, o la Festa del Calçot, o les fires de reconstrucció d’algun esdeveniment històric (Tarraco Viva, Fira del Renaixement a Tortosa, Setmana Medieval a Montblanc).

Crec que fou encertada l’opció que va fer ara fa cinc anys Alcover pel model de Reconstrucció Històrica.

S’escull l’època de finals del segle XVI i principis del XVII ja que és especialment rellevant per a Alcover. És una època de prosperitat econòmica a causa de l’increment de terres de regadiu (es comprà la partida de l’Olivet que permeté regar la partida de la Serra i es resolen dels conflictes que dificultaven regar de les aigües del Glorieta) i, sobretot, a l’auge de la industria tèxtil i dels paraires, molt vinculada també a l’aigua. L’elevada activitat econòmica conduí a un auge urbanístic (es construïren Ca Cosme i l’Abadia, entre altres), però també a tensions polítiques i socials que desembocaren en el fenomen del bandolerisme que a Alcover va ser especialment remarcable. Sobre tot això cal fer recreació històrica: sobre els fets rellevants però també sobre la vida de cada dia dels vilatans en aquella època. El model permet la promoció de la nostra Vila emprant el nostre patrimoni històric, però també el nostre patrimoni natural (la Vall del Glorieta) com a reclams.

“El nom de Fira de Bandolers funciona com un potent reclam, per les expectatives dramàtiques que genera. Inicialment el canvi es fonamentà en un conjunt d’entremesos teatrals de carrer amb la figura del bandoler com a eix dramàtic, amb l’accent més posat en l’espectacle que en la rigorositat històrica.”

El nom de Fira de Bandolers funciona com un potent reclam, per les expectatives dramàtiques que genera. Inicialment el canvi es fonamentà en un conjunt d’entremesos teatrals de carrer amb la figura del bandoler com a eix dramàtic, amb l’accent més

posat en l’espectacle que en la rigorositat històrica.

Progressivament, al redós d’aquest eix central s’ha anat incorporant una lloable participació ciutadana al voltant de certa oferta gastronòmica (restaurants, forns i pastisseries, el Tast de Bandolers), i activitats d’entitats (la caminada nocturna del CEDA, la Bandolerada o la Taverna Bandolera a la Bretxa).

Per consolidar el nou format de la Fira d’Alcover, sense deixar de fer el que ja s’ha iniciat, cal aprofundir en la rigorositat històrica de la recreació: cal fomentar la recerca, el treball de les diverses fonts i arxius històrics per trobar documents que permetin imaginar accions dramatitzables que ens mostrin com vivien els alcoverencs d’aquella època. Cal implicar tots els agents en aquesta difícil tasca (Ajuntament, estudiosos d’aquesta època, CEA, Museu). Però també cal implicar el conjunt dels alcoverencs en la recreació, a partir del que diguin aquests documents històrics sobre com era la vida dels nostres avantpassats.

Enguany una vintena d’alcoverencs hem intentat dramatitzar unes actes administratives que formen part del Llibre de les Aigües del Riu Francolí i que ens mostren com eren unes visites que cada any feien els representants de la Ciutat de Tarragona per controlar l’ús que feien els alcoverencs d’aquestes aigües en la mateixa època en què el fenomen bandoler era ben viu (1565-1664). El text dramàtic ha estat redactat per la Fina Cavallé a partir d’unes notes que en Joan Cavallé va prendre en la consulta del Llibre a l’Arxiu Històric Municipal de Tarragona. Amb aquesta dramatització, s’ha mostrat que tot el què hem dit abans és possible: ja no és moment de parlar, ara toca actuar! t’hi apuntes?

Martí Yebras

PARC INFANTIL Com cada any passades les festes Nadalenques, a Alcover se celebrà el Parc Infantil de Nadal, organitzat per la regidoria de Joventut i la Comissió del Parc Infantil de Nadal, aquest any celebraven el Xè aniversari. És va inaugurar el diumenge 28 a la tarda amb una cercavila des de la Plaça Nova fins al Pavelló Municipal, acompanyats per una Xaranga, la Colla de Gegants i el Ball de Diables Bruixots d’Alcover, un cop arribats al Pavelló, és va donar per inaugurat el Parc i és va repartir coca i xocolata per la mainada.

El Parc va obrir les portes el 29, 30 i 31 de desembre en horari de matí i tarda: de les 10 a l’1 del migdia i de les 4 a les 8 del vespre – el dia 31 només en horari de matí.

Pel que fa a les activitats que es realitzen són ben variades: hi ha tallers per a tots els gustos, una pista d’scalextri, un toro mecànic, inflables i una tirolina.

REIS Un any mes el reis van arribar a la vila d’Alcover. Aquest any però podríem dir que va ser una mica diferent, ja que la seva arribada no va ser amb las típiques carrosses sinó que va ser amb uns fenomenals dromedaris procedents del desert.

L’arribada va ser com cada any a dos quarts de 7 de la tarda, des de l’entrada de Valls. A mes dels dromedaris la cavalcada anava acompanyada de la xaranga “VallSamba infantil” que sen va encarrega d’amenitzar-la igualment que totes les carrosses plenes de regals i pastors que acompanyaven els reis. Al arriba a la plaça ses majestats van procedir a saludar el poble des del balco de l’ajuntament i llegir el discurs de bones intencions per tota la mainada. Seguidament es van començar a repartir els regals casa per casa. Cal dir que els reis no nomes van arribar per tots els infants d’Alcover sinó que també o van fer per tota la gent gran que esta al Centre de Dia que van anar a visita per deixa’ls-hi els seus corresponents regals.

Comissió de Reis CARNAVAL El 21 de febrer es va celebrar la rua de Carnaval acompanyada d’un grup de batucada i per el rei Carnestoltes. A la rua hi van participar un total de 15 carrosses i 7 comparsses. El jurat va ser popular ja que l’organització va repartir futlletons amb el nom de les comparsses per tal que el públic en fiques la seva puntuació del 1 al 10. A part d’aquestes votacions hi havia uns barems que s’havien d’afegir a la puntuació com pot ser si la comparsa disposaba d’equips de musica, si feien coreografies, depenent de la quantitat de gent inscrita a la comparsa.... A sigut un dels anys en que la puntuació entre els 6 primers ha estat més ajustada, el que significa una rua de molt bona calitat tant de guarniment de les carroses com de la vestimenta.

Un cop acabada la rua es va celebrar el sopar de carnaval al pavelló municipal, en el qual hi van assistir al voltant de 600 persones, les quals van poder disfrutar del ball amb l’orquestra Frank’o’lee i la sessió d’un Dj. L’AJA va atorgar premis a les millors disfresses individuals.

El dimarts va tenir lloc la ja tradicional rua escolar, i al vespre despres del ball de carnaval al cercle d’amics els bruixots d’alcover van iniciar el ritual previ a la crema del carnestoltes.

CASAL JOVES Nou horari i noves conserges.

Divendres, dissabtes i diumenges de 18h a 21h.

Conserges Berta Ruiz i Marta de Lucas.

II SETMANA DE LA JOVENTUT Ja està aquí!!! Per fi a arribat un altre cop la Setmana dels Joves. del 6 al 12 de juliol.

Dilluns dia 6, a les 20 h, campionat de la Wii esports amb pantalla gegant.

Dimarts dia 7, a les 19:30 h., iniciació al Judo, videoprojecció i xerrada.

Dimecres dia 8, a les 22:15 h., Cinema a la fresca.

Dijous dia 9, a les 22:15 h., sessió divertida dels emails rebuts.

Divendres dia 10, a les 21:45 h., sopar de la joventut.

Dissabte dia 11, a les 16 h., vine a descarregar la teva adrenalina i a les 24 h. II Festival Jove amb concert i Dj’s.

Dissabte dia 25 i diumenge 26, els aguilots van a fer esports d’aventura A més a més, durant l’estiu podreu gaudir de tres tallers al local dels joves: 3 de juliol, tast de vins 17 de juliol, risoterapia 31 de juliol, sexe segur NITS A LA FRESCA Un any més i per fer passar la calor, us convidem a les nits a la fresca Dissabte 4 de juliol, 22:00 h. plaça nova, teatre amb els Noctambuls que presenten l’obra “Criatures”.

Dijous 9 de juliol, 22:00 h, plaça nova, cinema amb Wall-E Dijous 16 de juliol, 22:30 h. església vella, jazz amb Darwinxtet Dijous 23 de juliol, 22:30 h, església vella, percussió amb Bandarra Stret Orkestra.

Dijous 30 de juliol, 22:00 h, plaça nova, teatre amb Akirachan Dijous 6 d’agost, 22:30 h, església Vella, música amb el Grup de Cambra de l’Orquestra Cum Jubilo Dijous 13 d’agost, 22:00 h, plaça nova, cinema amb Indiana Jones i la Calavera de Cristall Dissabte 16 d’agost, 22:30 h, plaça nova, música amb Roger Mas.

42

la ràdio

Fil directe amb l’informació i les veus

A

lcover Ràdio planteja l’ampliació de continguts, programes i activitats que fomenten la participació. En aquest sentit, en els darrers mesos s’han plantejat activitats al voltant de l’esport, la música o la informació general que a més de tenir continuïtat donen pautes de funcionament vàlides.

Durant 22 setmanes, a partir de la col·laboració dels col·laboradors del programa esportiu “No hi ha pilotes“, l’emissora ha consolidat un espai necessari on l’esport alcoverenc hi ha tingut sortida puntualment els dilluns en directe a la FM i els dimecres en format de setmanari en diferents punts del poble. Així, el “No hi ha Pilotes“ ha afegit a més l’edició d’un setmanari on es contenen els resultats, les classificacions i la participació d’un nombre important de persones que practiquen o segueixen l’esport local i que troben un espai de referència informatiu sobre l’actualitat esportiva. A aquest setmanari s’hi han afegit d’altres com la retransmissió esportiva especial en el partit de l’ascens del equip del tercera territorial de l’Alcover. De fet, a la ràdio hem viscut aquest ascens com a propi, perquè el nivell de qualitat técnica i de contingut de la retransmissió dels col·laboradors va ser de moments intensos de ràdio. L’experiència d’enguany del “No hi ha pilotes“ crec que hauria de tenir-se en compte per com pot -i hauria- de funcionar un espai de participació i creativitat com és un programa de ràdio.

El nombre de persones implicades en la redacció de les informacions o atendre un punt d’interés com és l’esport local ha estat exemplar. De ben segur, caldrà prendre’n nota.

Més enllà de la programació on es pot fer referència a programes que han han recuperat l’emissió com Gallina de Piel, o els canvis que s’ha produït en l’Aldea Local que conserva el format de tertúlia sobre política municipal i que a més, amplia els continguts a temes locals ampliats, caldria referirse a l’organització de La Pua, el primer concurs de maquetes musicals de l’Alt Camp que sorgeix de la necessitat que grups musicals de la comarca tenen per poder desenvolupar concerts o senzillament fer un enregistrament dels seus treballs. Juntament amb RaberStudis de Vilarodona i l’EMMA s’ha entès l’organització d’aquest concurs com la possibilitat de fer emergir de la comarca una dinàmica cultural que sovint és poc tinguda en compte i que implica nombrosos joves amb creacions artístiques que són de valorar. I per mantenir el valor de la informació que es genera a la ràdio, i la que acumula després de les temporades en funcionament la ràdio compta amb un sistema d’arxiu a internet on es recull i classifica el capital de programes, entrevistes i testimonis recollits.

Aquest sistema de classificació de continguts s’ha fet tenint en compte estàndards de classificació i complementa la programació paral·lela de ràdio que s’ofereix des de la web i que puntualment ofereix els programes emesos a www.alcoveradio.cat. Aquests han estat alguns dels balls amb els que s’ha trobat la ràdio i que caldrà millorar des del punt de vista de l’organització. El guió està escrit, només cal escampar la idea..

Sergi Franch, director d’Alcover Ràdio

43

telèfons i horaris HORARIS

TELEFONS D’INTERÈS Oficines municipals

Oficines municipals

977 76 04 41

Vigilància municipal

629 632 753

Casa de Cultura

977 76 05 95

Biblioteca

977 76 05 95

PIJ

977 76 05 95

PIJ

Alcover Ràdio

977 76 01 66

Museu Municipal

Escola Municipal de Música

977 76 06 65

Museu Municipal

977 84 64 52

Llar d’infants Xiu-Xiu

977 84 67 04

CEIP Mare de Déu del Remei

977 84 61 76

IES Fonts del Glorieta

977 76 08 39

Jutjat de Pau

CAP Alcover

977 76 06 90

Cementiri

Centre de Dia

977 76 00 83

Casal de Joves

Llar de Jubilats

977 84 63 99

Deixalleria

609 83 47 99

Serveis Funeraris

977 76 00 64

Jutjat de Pau

977 76 04 41

Taxi

608 63 42 88

Parròquia FECSA Avaries Mossos d’Esquadra Caserna de Valls

Casa de Cultura

de dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 h. i de 17:00 a 20:30 h.

Biblioteca

de dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 h i de 17:00 a 20:30 h. dissabtes de 9:30 a 11:30 h. de dilluns a divendres de 18:00 a 20:00 h.

Deixalleria

dissabtes de 11:00 a 14:00 h. i de 18:00 a 20:00 h. diumenges de 11:00 a 14:00 h.

Dies laborables a concertar (entrada gratuïta per als empadronats a Alcover) de dilluns a divendres de 15:00 a 19:00 h. dissabtes de 9:00 a 13:00 h. darrer divendres de mes recollida de voluminosos, cal trucar per concertar la recollida al 977 76 04 41 dimarts i divendres de 10:00 a 11:00 h. de 8 h. a 20 h. divendres, dissabtes i diumenges de 18 h. a 21 h.

680 48 14 84 - 977 84 69 49 900 77 00 77 112 977 60 86 93

Bombers

112

Emergències

112

Ambulàncies

112

Pius Hospital de Valls

de dilluns a divendres de 9:00 h. a 14:00h

900 61 30 00

@: “els regidors, a un clic!”

Anton Ferré Fons

aferre@alcover.altanet.org

Bonaventura Figueras Busquets

bfigueras@alcover.altanet.org

Julian Sánchez Araque

jsanchez@alcover.altanet.org

M. Rosa Ballesté Pujol

rballeste@alcover.altanet.org

Àngel Mora Clares

amora@alcover.altanet.org

Francesc-Xavier Torrell Camps

xtorrell@alcover.altanet.org

Joan Dolcet Vallverdú

jdolcet@alcover.altanet.org

Joan-Francesc Puig Torbellino Josep M. Maideu i Torres

jpuig@alcover.altanet.org jmmaideu@alcover.altanet.org

Àngel Clares Gallego

aclares@alcover.altanet.org

M. Isabel Torres i Carnicé

mitorres@alcover.altanet.org

ALCOVER, BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL - EDICIÓ: Àrea de premsa de l’Ajuntament d’Alcover - ADREÇA: Plaça Nova, 3 43460 - Alcover (l’Alt Camp) - telèfon: 977-760441 www.alcover.cat - MAQUETACIÓ, DISSENY i IMPREMTA: Gràfiques Sant Jordi - FOTOGRAFIA: Jordi Ribellas, Sergi Franch - CONTACTE A/E: premsa@alcover.altanet.org - Imprès en paper ecològic - DLT: 2867-90