Page 1

alcover

57

butlletí d’informació mun icipal

Març 2010

75è aniversari de la nostra escola El MMAL, centre d’investigació - Mas de Forès: futur a les Muntanyes de Prades - 10M € en inversions pel primer semestre de 2010


2

temps era temps

Imatge corresponent a l’acte de la primera pedra per la construcció de l’escola. La comitiva que va rebre Macià, acompanyada d’una banda, des del camí de Pau Roig (22 de novembre de 1931)

La contrucció de l’escola en l’acció de govern municipal Durant el període de la República van ser diferents els projectes que el govern municipal va engegar. Aspectes que representen un pas important per la modernitat de la Vila. Així, la millora de carretera Reus-Montblanc, el nou camí per unir Alcover amb Vilallonga i un altre que enllaçarà el poble amb el caseriu de Tossalet, acostant els pobles de Muntanya a la plana (sobretot Capafonts i Prades), i finalment, la construcció de l’escola van ser algunes de les inversions. Per aquestes darreres, les obres de l’escola es van esmerçar els esforços dels treballadors aturats del poble. Font: Alcover, una mirada al passat (2009), Centre d’Estudis Alcoverencs (CEA)


sumari

8 Primers passos pel finançament de

3

obertura

les obres al convent de Santa Anna

El conveni per l’1% Cultural signat amb el Ministerio de Fomento assegura l’inici de les obres de la primera fase del Convent de Santa Anna, unes obres de grans dimensions que asseguraran el futur a l’edifici franciscà.

14 Projecte de piscina municipal coberta

En previsió de l’inici de les obres a la primavera, ja es coneix quin serà el projecte de piscina municipal coberta que donarà servei als habitants del poble des dos punts de vista: esportiu i de salut.

20 Nova estació de tren

Les obres de remodelació de l’estació de tren d’alcover es troba enllestida. L’arranjament de l’estació ha estat integral de tal manera que es pot parlar d’una nova estació prevista per la millora i adeqüació d’un servei de mobilitat ben necessari. En total s’hi han invertit més de 500.000 euros.

22

Dades de la recollida de la brossa durant l’any 2009

Es troben comptabilitzades les dades de recollida de la brossa que afiança el poble com un dels municipis que compta amb un nivell de reciclatge superior al del rebuig. Aquesta dinàmica, constant en els darrers tres anys, s’ha vist incrementada per les aportacions a ala deixalleria municipal.

32

Obres de rehabilitació del cementiri municipal

A punt d’enllestir les obres d’ampliació del cementiri, ja es poden adquirir els nínxols i columbaris per les persones interessades. Així, se supleix una mancança que existia des de feia un temps.

44 El telemàtic, en TDT

La conversió de la televisió al nou sistema de la TDT provoca un canvi en el sistema d’emissió del canal local de televisió. Ara, s’està treballant perquè properament el telemàtic continuï a les televisons dels alcoverencs, oferint informació i actualitat.

Un poble que fa escola, i una escola que fa poble Un dels aspectes més especials que viurà el poble d’Alcover durant l’any 2010 és sense cap mena de dubte la celebració del 75è aniversari de l’escola. Un fet que ha de servir per apropar-nos a una dimensió més humana de la nostra història i que troba en la seva escola pública el millor recurs per projectar la nostra identitat. Repassant el llibre publicat pel Centre d’Estudis Alcoverencs, “L’ensenyament a Alcover”, ens adonem com després de diverses iniciatives frustrades, tot comença en una moció aprovada per l’Ajuntament d’Alcover l’any 1927 on es feia palès la necessitat de construir una escola al poble. Aquesta moció començava dient: “La enseñanza, para ser fructífera, requiere que la función social atribuïda al Maestro se desarrolle en un ambiente de grata placidez” i continuava més endavant recomanant un emplaçament: “en sitio alto, seco, bien soleado y de fácil acceso, donde los niños puedan realizar ejercicios físicos y respirar aires puros”. Acabava la moció amb la proposta de compra d’un solar als afores del poble, situat a la zona de les Rodes, partida Vaireta, per un preu de 11.500 ptes. Així va començar un llarg i sinuós camí de tramitacions i formulismes que finalitzaria el 22 de novembre de 1931, dia en què es col·locà la primera pedra a l’edifici escolar. Va presidir aquest esdeveniment el president de la Generalitat, Francesc Macià, i va suposar un esclat festiu sense precedents a Alcover, que encara ara es recorda d’una forma molt especial. Tres anys més tard, a la tardor del 1934, amb una situació política marcada per l’excepcionalitat, l’escola pública d’Alcover iniciava les classes. Setanta-cinc anys donen per molt i aquest llarg recorregut està ple de vivències, d’històries i d’experiències de tota mena, d’una escola que ho va ser primer dels nostres pares, després va ser la nostra i avui ho és dels nostres fills. És aquest aniversari un bon moment per reconèixer la tasca que han fet tant i tants professionals, mestres i comunitat educativa per superar els entrebancs i donar-li l’impuls que es mereix. A nivell personal, permeteu-me que us confessi que he tingut la sort de viure com alcalde uns anys que crec que han estat molt productius i generosos per l’àmbit educatiu a Alcover. La nostra escola és avui un referent educatiu i de formació humana, de construcció de la personalitat d’un poble que creix i enriqueix el nostre horitzó col·lectiu. Anton Ferré Alcalde d’Alcover

Edita: AJUNTAMENT D’ALCOVER Regidoria de Comunicació Àrea de premsa


Escola d’adults Durant el Curs 2009-2010 s’ha consolidat l’oferta formativa de l’escola d’adults. Pensant que la formació de les persones és un procés continu que necessita eines i recursos, l’ajuntament dóna suport a aquesta iniciativa que té per objectiu respondre a una demanada creixent

L

’ Escola d’Adults d’Alcover és un projecte que posa de manifest la preocupació del consistori per millorar la formació i l’aprenentatge de la població adulta. Va iniciar-se l’últim trimestre de l’any passat i neix amb l’objectiu i la voluntat de presentar una oferta formativa a tots els alcoverencs i les alcoverenques. Aquesta oferta ofereix vessants diferents. En primer lloc donar formació bàsica a totes aquelles persones que en el seu moment no van poder assistir a l’escola; a totes aquelles que han acabat la seva etapa escolar obligatòria sense obtenir cap certificació i també a tots aquells que volen millorar o ampliar els seus coneixements. En segon lloc ofereix cursos de formació ocupacional, per tal de millorar les expectatives laborals d’aquelles persones que, o bé es troben en situació d’atur o bé volen millorar la seva formació. En la societat actual cal destacar la importància de la formació continuada al llarg de tota la vida. També s’imparteixen cursos adreçats als nouvinguts, per tal que puguin integrar-se a la nostra societat, aprendre la llengua, conèixer els nostres costums, les nostres tradicions i la nostra història. Per a la gent gran s’imparteixen Tallers de Memòria, amb la finalitat de promoure la millora del benestar i de la qualitat de vida d’aquest col· lectiu. Donada la importància de l’aprenentatge de la llengua per a la bona integració dels nouvinguts i també el seu coneixement a nivells superiors per a la promoció professional ,s’organitzen cursos de català en col·laboració amb el CNL. Aquest curs, entre tots els tallers s’han comptabilitzat 280 inscripcions. L’Escola d’Adults d’Alcover no vol ser només un lloc d’aprenentatge,sinó també un lloc de trobada,de participació ciutadana,de relació intercultural, adaptada a l’entorn i als nous temps,oberta a noves propostes. En definitiva, un lloc per formar-nos i enriquir-nos mútuament.

Aquest curs s’ofereixen: Alfabetització Neolectors Cultura General Cursos català (nivell A,B,C) Taller de memòria Taller de risoteràpia Taller de costura Taller de dibuix i pintura Tallers d’informàtica Tallers de cuina Curs d’història Curs de monitor de menjador i manipulador d’aliments Persones interessades trucar al 977 76 05 95


5

L’escola celebra el seu 75è aniversari Amb la importància i la dimensió que donen 75 anys d’història, el passat mes de novembre l’escola va celebrar l’acte inaugural dels actes de celebració del 75è aniversari

E

l 22 de novembre de 1934 Alcover donava la benvinguda a les escoles juntament amb el president de la Generalitat de llavors, Francesc Macià. 75 anys han representat 75 promocions, i la petjada que ha deixat l’escola s’endevina entre els seus alumnes i exalumnes. La tasca de l’educació a càrrec de la figura del mestre, la dignitat del centre amb el valor humà i intel·lectual de les persones que s’hi han implicat i la societat que en resulta en són alguns dels vestigis que ha deixat l’escola. Més enllà de les parets, la petjada de l’escola ha quedat ben marcada en la nostra història local. Ara, amb els actes del 75è aniversari, mestres, alumnes i pares proposen un programa que precisament diu molt dels valors que de l’escola es proposen. Compartir les experiències dels exalumnes de l’escola, alumnes de les primeres promocions de l’escola per

compartir les seves vivències a les aules, i compartir-ho amb diferents generacions. O els relats de contes per la pau, dins l’edició del Dia Escolar de la no Violència i la Pau, són algunes de les activitats celebrades fins el moment.

Els actes s’allargaran durant tot l’any i faran que aquest 2010 sigui pels alumnes i els participants, l’any del 75è. Al llarg de l’any se celebran aquetes actvitats incloses dins els actes del 75è aniversari.


6

El Museu: conservació, difusió, i ara investigació

El proppassat 26 d’octubre, a la sala noble de ca Batistó, se signava el conveni entre l’Institut Català de Paleontologia, el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i el Museu d’Alcover

D

es de fa uns anys el museu treballa per a dur a terme un nou pla museístic que comprèn diferents etapes. La primera, consistia a adequar l’antic espai físic a les necessitats d’un edifici modern, incloent l’adequació d’unes sales de magatzem i conservació per al nostre fons. Seguidament, es procedia a crear una nova museografia per a exposar i donar a conèixer les nostres col·leccions, sobretot la més important, el conjunt de fòssils del jaciment d’Alcover-Mont-ral. La nova museografia calia completar-la amb una part didàctica, i això es va aconseguir, gràcies a la creació d’un taller pedagògic adreçat bàsicament al públic infantil i escolar. Fins aquí perfecte, el museu anava assolint els objectius fixats en el nou pla, abocat a difondre i conservar el seu llegat patrimonial. Calia que el museu es materialitzés com un equipament cultural

La paleòntòloga Madame Bertran observant l’Alcoveria Brevis al Museu d’Alcover


A l’esquerra, visita al museu de la paleontòloga Madame Bertran, durant la direcció del Sr. Andreu Barbarà. Al mig, fotografia de les caixes numerades a magatzem on es diposita el fons del MMAL. A la dreta, fotografia de l’espai de consulta-laboratori complert, no únicament mostrant exposicions i objectes sinó, també, trametent coneixement, esdevenint un espai didàctic d’aprenentatge obert a tothom, on poder aprendre de primera mà, que la vida al planeta Terra no ha estat sempre igual. Des d’aleshores ençà, quan el museu es va tancat al públic per a poder-se remodelar i modernitzar, -ja han passat uns quants anys-, però si bé s’ha avançat força pel que fa als objectius a assolir, encara queden pendents algunes fites importants.

“L’objectiu és conservar i difondre, però també investigar, sense la signatura del conveni difícilment es podria dur a terme aquesta tasca” Una d’aquestes seria la nova museografia de la casa noble, coneguda popularment com ca Batistó, en la qual ja s’està treballant i en parlarem més endavant. L’altra, portes en fora no tant vistosa, però tant o més necessària, és la de convertir el museu en un centre d’investigació, que renovi els

coneixements i que actualitzi els continguts científics. No hem d’oblidar que pel que fa a la paleontologia, una col·lecció única, un referent científic, és molt necessari que els especialistes estudiïn aquest fons. Perquè així el museu podrà actualitzar els noms científics dels exemplars conservats, difondre millor la seva existència, conèixer més profundament les seves característiques i l’època en què varen viure i conseqüentment, atreure investigadors perquè realitzin treballs de recerca, a partir dels quals en puguin surtin interessants publicacions i articles. L’objectiu d’una institució museística és conservar i difondre, però també investigar, i sense la signatura d’aquest conveni difícilment es podria dur a terme aquesta tasca tant important. El museu es compromet a disposar de les seves instal·lacions, per a poder treballar en les nostres instal·lacions la important col·lecció del fòssils del Triàsic. D’altra banda això farà possible que els nous fòssils trobats a les pedreres d’Alcover-Mont-ral puguin ser identificats i estudiats i no únicament dipositats en capses

numerades al nostre magatzem a l’espera que algun expert els catalogui. Tot plegat ens permetrà renovar les nostres exposicions, completar les existents, amb altres de temporals, perquè de ben segur que a partir d’ara, tindrem uns coneixements més amplis que faran possible fins i tot, millorar les nostres activitats didàctiques. Val a dir que els tres eixos vertebradors que fonamenten la raó de ser d’un museu, a Alcover, els tenim gairebé assolits, perquè conservem, difonem i a partir d’ara, investiguem.

PETITA CRONOLOGIA 1973.- Compra de Ca Batistó on es trasllada el Museu Municipal, des de les dependències del portal de Sant Miquel. Principis dels 90.- Compra de l’edifici adjacent. 1998.- Obres d’ampliació, amb la remodelacó de l’edifici adjacent (ajut europeu FEDER) 2001.- Primera fase del pla museístic (1% Cultural). 2005.- Reobre les portes, després de cinc anys. 2010.- Projecte museogràfic, dedicat a la Modernitat burgesa i modernisme literari.

El projecte museogràfic de Ca Batistó Després del desenvolupament d’un programa complert d’exposicions, la consolidació de l’exposició didàctica permanent sobre el patrimoni de fòssils del triàsic, ara el Museu planteja l’execució de la segona fase de museografia al voltant de Ca Batistó per ensenyar la casa i recrear l’ambient del modernisme literari i la modernitat burgesa. La història de la casa serveix per parlar dels que hi van viure a partir de 1924. Un projecte de tecnologia avançada permetrà recuperar l’esperit de l’època. A la cuina trobarem les sensacions d’oïda, vista i olfacte, pròpies d’una llar de l’època. El dormitori, dedicat a la feminitat: com es vestia la dona, les peces de roba que usava i les reflexions en la intimitat. En la penúltima estança, el modernisme literari al Camp de Tarragona i seguidament la vida de l’escriptor Cosme Vidal, qui amb la impremta La Saura, havia ocupat un dels espais de la casa.


8

cultura Les obres del Convent començaran gràcies a l’1% cultural del Ministerio de Fomento L’import subvencionat ascendeix a 1.428.000€ i permetrà convertir aquest centre en un equipament de primera magnitud i es convertirà en una residència d’artistes que s’anomenarà Convent de les Arts

E

l conveni signat amb el Ministerio preveu l’assignació de 1.428.714,01 €, que representa el 75% del cost total del projecte. La proposta del Centre que ha comptat amb la definició i assessorament de l’alcoverenc Joan Cavallé, escriptor i tècnic en gestió cultural i de l’arquitecte Joan Figuerola, vol oferir un lloc de treball, d’estudi, de reflexió i d’intercanvi per a creadors i investigadors. Les activitats que es desenvoluparan al Centre repercutiran en benefici de l’oferta cultural del nostre territori. Segons Anton Ferré, alcalde d’Alcover “gràcies al conveni que acabem de signar podrem fer possible un bell somni: la restauració d’un dels edificis mes emblemàtics i mes valuosos del nostre poble i dotar-nos d’un equipament cultural de primer ordre amb projecció nacional.” El Convent de les Arts comptarà amb 2.248 metres quadrats repartits en els dos edificis de l’actual Convent de Santa Anna (Església i Convent) amb un projecte constructiu que inclou àrees de serveis per a residents i visitants, espais per a la creació (tallers de fotografies, gravat, noves tecnologies i sala d’assaig), espais per a l’esbargiment i joc al voltant del claustre, i una àrea de difusió a l’església per acollir grups artístics. La restauració de l’edifici

Fruit de la inexistència d’activitat en aquests últims anys, s’ha produït un deteriorament generalitzat i podem considerar el seu estat com a ruïnós en gran part de l’edifici. La complexitat doncs de l’es-

tat de conservació i la degradació extrema del conjunt del convent, així com la previsió de llarga duració de les obres i el seu alt cost (6.825.000€), ha portat l’ajuntament d’Alcover a redactar un Pla Director. Amb la signatura del conveni es començarà el projecte executiu de la 1ª fase: “Rehabilitació de l’antic convent de santa Anna, 1a etapa: consolidació, rehabilitació estructural i cobertes”. En aquesta fase es contempla el sanejament

del conjunt patrimonial, així com la consolidació i rehabilitació dels murs que permetin la recuperació de les cobertes i la seves estructures, amb l’adequació dels espais segons els requisits que exigeixen el nous usos culturals del convent. Actualment, licitades les obres de rehabilitació del Convent, l’empresa Constècnia 3 SL. qui n’executarà la primera fase de rehabilitació per un import de 1.904.952,01€.

“La complexitat de l’estat de conservació i degradació extrema del conjunt del convent, així com la previsió de llarga duració de les obres i el seu alt cost (6.825.000€), ha portat l’ajuntament d’Alcover a redactar un Pla Director”


Del Convent de Santa Anna,

al Convent de les Arts

L’ajuntament d’Alcover ha confeccionat un Pla Funcional per convertir-lo en un equipament obert perquè creadors, artistes, professionals i estudiants de diferents disciplines, puguin disposar d’un espai per a treballar, intercanviar i aprendre, en règim d’estades temporals Objectius del Centre

Oferir un lloc de treball, d’estudi, de reflexió i d’intercanvi per a creadors i investigadors. Construir un espai perquè companyies artístiques puguin realitzar les seves produccions. Planificar una programació d’activitats formatives en relació als diferents àmbits de creació. Facilitar que les activitats dels residents del centre repercuteixin en l’oferta cultural d’Alcover. Destinataris del centre:

a) Grups de teatre, dansa, circ i altres especialitats del món de l’espectacle, de caràcter professional, que necessitin un espai en condicions per produir els seus espectacles. b) Formacions musicals professionals, que necessitin d’un espai per assajar. c) Creadors individuals en l’àmbit de l’escriptura, la composició musical o les arts visuals que demandin un espai en condicions i un ambient relaxat per realitzar les seves creacions. d) Centres de formació artístiques, en qualsevol disciplina, que necessitin d’un espai d’aquestes característiques per a realitzar estades, cursets d’estiu, seminaris, etc. e) Institucions i organismes que es dediquen a la promoció de les arts i que estableixen programes d’ajudes i beques per a creadors.

El Pla Director Aquest es divideix en quatre fases: 1) Obres d’urgència de consolidació, rehabilitació estructural i cobertes, amb un pressupost estimat de 1.900.000€. 2) Rehabilitació funcional de la zona conventual per a equipament cultural, amb un cost aproximat de 2.525.000€. 3) Rehabilitació funcional de l’antiga església amb una despesa prevista de 1.950.000€. 4) Urbanització del seu entorn amb la quantitat de 450.000€.

Descripció de l’edifici Es tracta d’un convent franciscà del s. XVI (1582) que es composa de dos edificis; el convent pròpiament dit i l’església annexa. Arran de la desamortització (1835)va passar a ser propietat municipal i la seva funció conventual va canviar per unes utilitats més assistencials (hospital de pobres) fins l’última que se li coneix, en què va convertir-se en Casa quarter de la Guàrdia Civil fins el 1973. Fruit de la inexistència d’activitat en aquests últims anys, s’ha produït un deteriorament generalitzat que puguem considerar el seu estat com a ruïnós en gran part de l’edifici.

9


10

ordenances fiscals

La gran majoria d’impostos, taxes i preus sense cap augment Quant a la resta d’impostos, IBI rústic, impost de vehicles, plusvàlues, IAE i impost de construccions, no es modifica. Tampoc s’estableix cap augment en l’impost de construccions i es preveuen bonificacions del 90%

L

’ajuntament d’Alcover va aprovar el passat mes d’octubre les modificacions de les ordenances fiscals per al 2010. En línies generals es pot afirmar que la gran majoria d’impostos, taxes i preus públics no sofriran cap augment, amb l’objectiu d’afavorir les economies domèstiques en una situació econòmica realment complicada. Pel que respecta als impostos, cal destacar que l’única variació que és produeix es la reducció de l’IBI urbà (el que coneixem popularment com a contribució urbana) que disminueix el seu gravamen, passa del 0,64% al 0,58%. Aquesta reducció es planteja amb l’objectiu de frenar l’augment produït a causa de les modificacions dels valors cadastrals dels nostres immobles urbans que van sofrir l’any 2007. Es mantenen les reduccions del 50% a les famílies nombroses i s’afegeix aquesta bonificació a les famílies monoparentals. Quant a la resta d’impostos, IBI rústic, impost de vehicles, plusvàlues, IAE i impost de construccions, no es modifiquen. Tampoc s’estableix cap augment en l’impost de construccions i es preveuen bonificacions del 90% en les obres per millorar l’accessibilitat en els habitatges i una reducció de fins al 50% per introduir criteris d’eficiència energètica. En l’apartat de taxes, es contempla un augment de l’1,5% en relació a la taxa de recollida d’escombra-

ries i pel que respecta a la taxa pel subministrament d’aigua queda segons el següent quadre: Preus consum aigua 2010 Us domèstic De 0 a 18 m3

0,27€

De 19 a 36 m3

0,32€

De 37 a 54 m3

0,42€

De 55 a 72 m3

0,53€

Més de 72 m3

0,70€

Ús industrial De 0 a 55 m3

0,20€

Més de 55 m3

0,80€

I finalment es preveu també un augment de l’1,5% de les mensualitats de la Llar d’infants municipal Xiu Xiu i de l’Escola Municipal de Música EMMA. La resta de tributs no està previst que rebin cap augment durant l’any 2010. Anton Ferré, alcalde i regidor d’hisenda


11

ordenances fiscals

Calendari del contribuent per al 2010

Calendari de cobrament de recaptació en voluntària per a l’exercici econòmic de 2010, d’acord amb els següents períodes impositius: CONCEPTE

PERÍODE PAGAMENT

IAE

Del 30/07/2010 al 30/09/2010

IBI URBANA

Del 31/09/2010 al 31/11/2010

IBI RÚSTICA

Del 31/09/2010 al 30/11/2010

IMPOST DE VEHICLES

Del 31/03/2010 al 31/05/2010

TAXA ESCOMBRARIES 1r semestre

Del 29/01/2010 al 29/03/2010

2n semestre

Del 30/06/2010 al 30/08/2010

CEMENTIRI

Del 30/07/2010 al 30/09/2010

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA 1r trimestre

Del 30-04-2010 al 30-06-2010

2n trimestre

Del 30-07-2010 al 30-09-2010

3r trimestre

Del 29-10-2010 al 29-12-2010

4t trimestre

Del 31-01-2011 al 31-03-2011


Es completen els serveis de telecomunicacions al Polígon Industrial Roques Roges Amb una nova inversió de 150.000 €, la companyia Telefónica ha potenciat el serveis de telefonia i telecomunicacions existents al polígon industrial Roques Roges d’Alcover

A

questa nova inversió ha consistit en implementar, al llarg de tot el polígon, la banda ampla que permet les connexions DSL i RDSI per enviar o rebre més quantitat d’informació en un temps inferior, i els equips de banda estreta per a completar els serveis a totes les empreses del polígon que ja es troben instal·lades i a aquelles que tinguin previst fer-ho properament. El Polígon industrial Roques Roges disposa, a més, de cablejat fibra òptica en tot el seu àmbit, per

tant pot atendre totes les peticions de les empreses que ho sol·licitin. Amb aquestes millores en els serveis en telecomunicacions, el Polígon Roques Roges incrementa les prestacions adequant-se a les noves tecnologies necessàries per a potenciar les xarxes de telecomunicacions, una eina bàsica en les activitats industrials i comercials modernes i competitives. L’estratègica situació geogràfica, enmig d’una excel·lent xarxa de comunicacions terrestres, si-

tua aquest polígon promogut pel mateix Ajuntament i per Incasol, al capdavant de l’oferta de sòl industrial del Camp de Tarragona. La bona acceptació que ha tingut el polígon de les Roques Roges, fa plantejar al consistori alcoverenc una propera ampliació i l’estudi d’urbanització de noves zones industrials en els propers anys. La fibra òptica

Una de las tecnologies més avançades que s’utilitzen com mitjà de transmissió de la informació. S’utilitza àmpliament en telecomunicacions donat que permet enviar una gran quantitat de dades amb molta més rapidesa i eficàcia que fer-ho mitjançant les comunicacions de ràdio i cable. També s’utilitza per a les xarxes locals. El gran avantatge és que són immunes a les interferències. Es pot afirmar que són el mitjà de transmissió per excel·lència.


13

inversions Més de 10 milions en obres durant el primer semestre d’any

A

mb l’aprovació del pressupost municipals i les inversions pactades al llarg de 2009 es preveu que Alcover executarà més de 10 milions d’euros en obres al llarg del primer semestre de l’any 2010. La construcció de la piscina municipal coberta o la restauració del Convent de Santa Anna són les principals inversions. Entre les obres, se’n destaca la rehabilitació de carrers del nucli antic seguint el procés de recuperació i millora dels serveis de diferents carrers (carrers Nou, Amorós, d’en Perxes, Abadia, Costeta, Índia i Sant Antoni) amb 450.000 euros o la urbanització del carrer era de Pessetes amb 400.000 euros. Per altra banda, l’ampliació del cementiri municipal i restauració de l’església de Sant Miquel que es divideix en dues fases: una corresponent als accessos i jardins i que inclou la construcció d’un mur de contenció, i la que fa referència al subministre i instal· lació de nínxols prefabricats, té un cost de 500.000 euros. Per altra banda, s’hi compta en les inversions el projecte cultural i museístic de Ca Batistó per dedicar la casa que acull el Museu a un centre dedicat a explicar la modernitat burgesa i el modernisme literari. En el mateix sentit, i gràcies a l’impuls de l’aportació de l’1% cultural del Ministeri de Foment, s’adjudicaran les obres per a la primera fase de reconstrucció del Convent de Santa Anna per convertir aquest edifici franciscà en el Convent de les Arts, una residència temporal per a artistes i companyies. En l’apartat esportiu, cal destacar que es troba a punt de licitació el projecte executiu per construir la piscina coberta municipal, que tindrà un període constructiu de 14 mesos i una inversió de 4.100.000 o la rehabilitació i tancament de la pista poliesportiva que donarà un servei complementari al que actualment estan oferint d’altres equipaments esportius del poble (pavelló municipal, camp de futbol). Aquestes obres provenen del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Finalment, l’ampliació del Centre d’Atenció Primària compromesa amb els serveis territorials de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest equipament és qualificat de servei d’alta solució amb l’ampliació de més del doble de la superfície actual. El futur centre acollirà tots els equipaments i serveis de Salut com ara el transport sanitari, radiologia convencional digitalitzada, consultora de salut mental, així com nous serveis com el programa d’atenció a la dona, servei de ginecologia, entre d’altres. El nou centre donarà servei a l’àrea bàsica de l’Alt Camp Oest que podrà atendre unes 8.000 persones.

OBRA PREVISTA DURANT EL 2010

Renovació carrers nucli antic: 450.000 €

Nova urbanització c/era de Pessetes: 400.000 €

Ampliació cementiri: 500.000 €

Execució projecte museístic: 400.000 €

Restauració convent sta. Anna: 1.900.000 €

Piscina municipal coberta: 4.100.000 €

Rehabilitació pista poliesportiva: 550.000 €

Ampliació CAP: 2.300.000 € TOTAL 10.600.000 €


piscina municipal

El projecte de la piscina coberta pren forma El projecte preveu executar-se en 14 mesos culminant així el procés de construcció i consolidació d’equipaments de primer ordre. Les obres començaran a la primavera. La piscina municipal atén una demanda dels veïns i es compleix un propòsit adquirit de fa temps

L

a tramitació per la construcció de la piscina municipal segueix els seus passos, però ja es coneixen els terminis de construcció i els detalls de l’edifici. L’obra, que té un pressupost de 4.114.599€ representa un pas endavant en l’atenció a les persones i els serveis del poble. I és que l’equipament està pensat per respondre una demanda existent dels alcoverencs, feta i pensada des d’un punt de vista esportiu però també de les necessitats de salut. Per això, es contempla la utilització de la piscina com a recomanació facultativa d’acord amb els serveis de salut. El termini per construir la piscina és de 14 mesos d’execució. La superfície construïda de la piscina gairebé arriba als 4.000 metres quadrats i es construirà a les cruïlles del camí de la font Fresca i l’avinguda Miquel Martí i

“Es respon a una demanda existent dels habitants del poble, feta i pensada des d’un punt de vista esportiu però també de les necessitats de salut” Pol, junt al pavelló municipal d’esports, el Centre d’Atenció Primària, l’institut, l’Escola de música i la ràdio municipal. Precisament, la situació de la piscina i els horaris que es trobarà en servei fa pensar en usuaris de totes les edats, tant gent gran com infants o adults. El projecte ha seguit els criteris constructius que marca el Consell Català de l’Esport i presenta una orientació longitudinal (nord-sud) respecte el sol, fet que assegura les hores de sol durant el solstici d’hivern. La piscina, que dóna a tres carrers, compta amb una planta soterrada, una planta baixa,

planta pis i planta d’accés al terrat. A les dues cobertes planes, la segueix una d’ondulada que preveu la recollida d’aigües pluvials. La planta primera serà dedicada a vestíbul, accesos i serveis com la zona d’administració, de control, accés a vestidors, cuina i bar. La planta soterrada es dedica a la instal·lació dels serveis de l’edifici com magatzems i vasos. La planta baixa compta amb els serveis de sauna seca, sauna vapor, jacuzzi i la mateixa piscina de 25 metres amb les corresponents dutxes i vestidors.

“s’eigeix a l’empresa constructora de la piscina que contracti per a aquesta obra persones del poble que es trobin en situació d’atur”


piscina municipal

Criteris ambientals i socials Per la seva dimensió i importància, la construcció de la piscina atén diferents criteris des del punt de vista social i ambiental. La important inversió que representa anirà d’acord amb la situació d’atur i per això s’eigeix a l’empresa constructora de la piscina que contracti per a aquesta obra persones del poble que es trobin en situació d’atur. Donada l’especialització requerida per construir la piscina i la classificació de l’empresa

constructora que es proposa engegar les obres, s’exigeix així mateix que les empreses subcontractades siguin locals. Així també des del punt de vista energètic i d’ús d’aigua s’ha previst en el projecte la instal·lació de panells solars i es preveu l’autonomia energètica de l’edifici en un 70% dels consums. L’edifici, a més, preveu la recollida de les aigües pluvials que s’utilitzaran entre altres usos per a la neteja dels filtres de la piscina.


16

sala de plens

A la sala de sessions de la casa consistorial s’esdevingué… SESSIÓ ORDINÀRIA 20-04-2009 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació de la sol·licitud d’un préstec a l’Entitat Caixa Tarragona dins de la línia ICO Resultat de la votació: FAVORABLES: 6 ApC-PM, EN CONTRA: 2 CIU, 1 ERC Turisme 2008. 2. Proposta d’acord d’aprovació de la modificació de crèdit 2/2009. Resultat de la votació: FAVORABLES: 6 ApC-PM, EN CONTRA: 2 CIU, 1 ERC

SESSIÓ ORDINÀRIA 25-05-09 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació inicial de la constitució i estatuts de la Societat Mercantil Municipal. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació inicial de la constitució de l’entitat urbanística de conservació del polígon industrial Roques Roges, així com dels seus estatuts. Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord d’aprovació inicial de la formalització de la proposta del pacte de representació i ponderació de vot en el Consorci de Govern Territorial de Salut de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’acceptació de la subvenció concedida a aquest Ajuntament amb destí a l’Escola de Música. Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ ORDINÀRIA 09-07-09 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació inicial de l’ordenança reguladora de la concessió de subvencions. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte d’obres titulat “Ampliació del Cementiri Municipal”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord d’aprovació del plec de clàusules administratives particulars que regirà la contractació de les obres compreses en el projecte del cementiri. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’aprovació inicial de les modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic. Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’adjudicació definitiva del contracte de compra-venda d’unes parcel.les del polígon industrial. Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Proposta d’acord d’aprovació de la designació de les festes del municipi per a l’any 2010. Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Proposta d’acord d’aprovació del conveni de col.laboració entre el Ministeri de Foment i aquest Ajuntament per al finançament de les obres titulades “Rehabilitació de l’antic convent de Santa Anna 1ª. Etapa: consolidació, rehabilitació estructural i cobertes”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 8. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte d’obres titulat “Obres d’urgència de consolidació, rehabilitació estructural i cobertes de l’antic convent de Santa Anna (1ª, etapa del pla director)”. Resultat de la votació: UNANIMITAT


17

sala de plens

9. Proposta d’acord d’aprovació inicial del plec de clàusules administratives particulars que regirà la contractació de les obres compreses en el projecte de l’obra titulada “Obres d’urgència de consolidació, rehabilitació estructural i cobertes de l’antic convent de Santa Anna (1ª, etapa del pla director)” Resultat de la votació: UNANIMITAT 10.Proposta d’acord d’aprovació del conveni de col.laboració entre l’arxiu històric arxidiocesà de l’arquebisbat de Tarragona i aquest Ajuntament. Resultat de la votació: UNANIMITAT 11.Proposta d’acord d’aprovació del conveni de col.laboració entre el Departament de l’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Alcover a la xarxa rescat de radiocomunicacions d’emergència i seguretat de Catalunya, per a la coordinació amb Protecció Civil. Resultat de la votació: UNANIMITAT 12.Proposta d’acord d’aprovació del conveni específic de col.laboració entre el Departament de Cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i l’Ajuntament d’Alcover per a la restauració de l’Església Puríssima Sang d’Alcover en el marc del programa romànic obert. Resultat de la votació: UNANIMITAT 13.Proposta d’acord d’aprovació del preu públic per la prestació del servei de manteniment de les franges de protecció contra incendis forestals a les urbanitzacions. Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 18-09-09 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord de ratificació de l’acord de la Junta de Govern en relació a l’aprovació del projecte d’acondiciament de diversos camins naturals del municipi. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació d’adjudicació definitiva de les obres corresponents al projecte “Ampliació del cementiri municipal”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord d’aprovació provisional de l’expedient de modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament urbanístic pel que respecta al canvi de classificació de sòl no urbanitzable a urbà del sector de Camí de Tarragona, parcel.la R, amb destí a equipaments comunitaris per a ús sanitari, assistencial i parcialment viabilitat. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’aprovació del conveni urbanístic en relació al contingut de la modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament urbanístic en relació amb el canvi de classificació de sòl no urbanitzable a sol urbà del sector del camí de Tarragona parcel·la “R” d’aquest municipi. Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’aprovació de denominació de diversos carrers de la Urbanització Serradalt i la Cabana Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Proposta d’acord d’aprovació del Pla Inuncat del municipi.

Resultat de la votació: UNANIMITAT

7. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte titulat “Urbanització del carrer l’era de Pessetes” i aprovació del corresponent plec de clàusules administratives tècniques i particulars que regirà la licitació. Resultat de la votació: UNANIMITAT 8. Proposta d’acord d’aprovació inicial de l’expedient d’imposició de contribucions especials per l’execució de les obres del carrer l’era de Pessetes. Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM, 1 ERC ABSTENCIÓ: 2 CIU


18

sala de plens SESSIÓ ORDINÀRIA 08-10-09 ACORDS ADOPTATS

1. Aprovació del plec de clàusules jurídico i econòmico-administratives particulars que regiran la concessió d’ús privatiu de la parcel.la R, de titularitat municipal per a la construcció i explotació d’una Residència per a la Gent Gran i dels seus serveis complementaris. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació provisional de l’expedient de modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament urbanístic en relació al canvi de classificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà de la zona compresa entre el carrer de les Rodes (camí de la font Fresca) i av. Miquel Martí i Pol d’aquest municipi. Resultat de la votació: Per manca de documentació i atès que l’expedient no està complet, el Sr. Alcalde proposa retirar l’ordre del dia aquesta proposta d’acord. Els assistents es manifesten d’acord. 3. Proposta d’acord d’aprovació provisional de les ordenances fiscals per a l’exercici econòmic 2010. Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM, 1 ERC EN CONTRA: 2 CIU 4. Proposta d’acord d’aprovació de la declaració per a la conmemoració del centenari de Ferrer i Guàrdia i la seva figura. Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’acceptació d’una subvenció per a la llar d’infants. Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Proposta d’acord d’aprovació del conveni “Església Nova, 2ª. Fase”. Resultat de la votació: FAVORABLES: 7 ApC-PM, 2 CIU ABSTENCIÓ : 1 ERC

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA 27-11-09 ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació de la sol.licitud del canvi d’ús d’una porció de terreny propietat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya amb destí a equipament públic. Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord d’aprovació del text refós de la modificació puntual de Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic, pel que respecta al canvi de classificació de SNU a SU per a equipaments i vials en terrenys adjacents al camí de Tarragona. Resultat de la votació: UNANIMITAT 3. Proposta d’acord d’adquisició mitjançant procediment directe d’una finca propietat de Joel Tarraco, SL, polígon 19, parcel.la 2, amb destí a equipament públic. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’aprovació de nomenament del Jutge de Pau titular i substitut del municipi d’Alcover. Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’aprovació d’un conveni amb la propietat d’una finca situada a la Urbanització la Cabana. Resultat de la votació: UNANIMITAT

SESSIÓ ORDINARIA 22-01-10

ACORDS ADOPTATS 1. Proposta d’acord d’aprovació de l’adjudicació definitiva de la licitació de les obres titulades:. -“Obres d’urgència de consolidació, rehabilitació estructural i cobertes de l’antic convent de Santa Anna (1ª. etapa del pla director).” - “Urbanització del carrer era de Pessetes” Resultat de la votació: UNANIMITAT 2. Proposta d’acord de resolució de les al.legacions presentades en el període d’informació pública de l’expedient d’expropiació de l’obra titulada “Urbanització del carrer era de Pessetes, així com de l’aprovació definitiva de l’expedient”. Resultat de la votació: UNANIMITAT


sala de plens

19

3. Proposta d’acord d’aprovació provisional de l’expedient de modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic d’aquest municipi, pel que respecta al canvi de classificació de sòl a la zona compresa entre el carrer de les Rodes (Camí de la font Fresca i av. Miquel Martí i Pol (carrer sense nom) amb destí a equipaments exclusivament esportius i parcialment viabilitat. Resultat de la votació: UNANIMITAT 4. Proposta d’acord d’aprovació del plec de clàusules administratives particulars, que regiran les obres del projecte titulat “Piscina municipal coberta” Resultat de la votació: UNANIMITAT 5. Proposta d’acord d’aprovació inicial del projecte d’obres titulat “Construcció de la pista poliesportiva”. Resultat de la votació: UNANIMITAT 6. Proposta d’acord de ratificació de l’acord adoptat en la Junta de Govern Local de data 17 de desembre de 2009, en relació al calendari del contribuent per a l’exercici econòmic de 2010. Resultat de la votació: UNANIMITAT 7. Proposta d’acord d’aprovació inicial del Pressupost General de la Corporació, del Patronat del Museu i de l’organisme autònom de la Ràdio per a l’exercici econòmic de 2010. Resultat de la votació: FAVORABLES: 8 ApC-PM ABSTENCIÓ : 2 CIU, 1 ERC 8. Proposta d’acord d’aportar al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb destinació al projecte 2165. RESPOSTA ALS EFECTES DEL TERRATRÈMOL A HAITÍ: FASE DE RECONSTRUCCIÓ. Resultat de la votació: UNANIMITAT 9. Proposta d’acord d’aprovació de la modificació parcial de l’ordenança reguladora dels preus dels nous nínxols i columbaris de l’ampliació del cementiri. Resultat de la votació: UNANIMITAT 10.Proposta d’acord d’aprovació inicial del pacte de representació i de ponderació de vot entre les entitats locals integrades en el Consorci del Govern Territorial de Salut de l’Alt Camp i Conca de Barberà. Resultat de la votació: UNANIMITAT 11. Proposta d’acord de sol·licitud d’un ajut del programa Leader per a executar el projecte museogràfic “Modernista burgesa i modernisme literari. Ca Batistó”. Resultat de la votació: UNANIMITAT

Joaquim Jesús Jiménez s’incorpora a l’ajuntament En el plenari del 9 de juliol es va procedir a l’aprovació de l’acta de Joaquín Jiménez com a regidor del grup de Convergència i Unió.

Jiménez s’incorporava en substitució d’Àngel Clares que va renunciar al seu càrrec per motius personals.


20

Una nova estació de tren que s’adapta a les noves necessitats Després dels treballs a l’edifici de l’estació, ADIF, el gestor d’infraestructures, ha realitzat les obres de rehabilitació de l’entorn de l’estació de tren. Treballs que han contemplat actuacions a l’exterior de l’estació necessàries pel deteriorament lògic del pas del temps i l’adaptació del servei amb l’objectiu d’adaptar-la a les noves necessitats d’explotació

L

a reforma de l’estació ha estat integral i significa la posada a punt de l’estació de tren d’Alcover per a nous usos i la millora del servei. Els treballs i actuacions realitzades durant els darrers mesos han contemplat gairebé la totalitat dels elements de l’estació: millora dels accessos, adaptació de les andanes, millores a l’entorn, instal·lacions i d’altres intervencions. Una rentada de cara i l’adequació d’espais per a la comoditat dels usuaris (una marquesina per l’espera on es poden localitzar els horaris, enllumenat automàtic, zona d’aparcament de cotxes i bicicletes, accés

als combois a peu pla per facilitar l’accés als trens...) i sobretot, adequar l’estació alcoverenca als nous usos i necessitats de mobilitat. Millora dels accessos de l’estació

Les obres han consistit en l’adaptació del pas i la rampa per l’accés a l’estació de vianants i persones amb discapacitat. S’ha rehabilitat l’escala que dóna accés a l’andana amb baranes a ambdós costats. Així també, la vorera s’ha construït un gual per a l’accés dels cotxes a l’aparcament. En aquest aparcament


21

obres i serveis -pavimentat i senyalitzat que es troba enfront de l’estació- s’han previst dues places per a discapacitats i suport per a bicicletes. Des de l’entrada a l’estació, es pot accedir per una rampa apta per a vehicles o bé per les escales destinada a vianants. Aquesta rampa condueix a l’aparcament pavimentat que abans era de terra. Juntament a aquesta zona d’aparcament, s’ha construït una marquesina-refugi de formigó, millorantne de pas l’entorn.

El pressupost dels treballs ha superat els 500.000€ que han anat a càrrec íntegrament i en la seva totalitat de l’Administrador d’Infraestructures ferroviàries (ADIF) Adaptació d’andanes

Pel que fa a les andanes, aquestes han estat recrescudes tant la principal com la central per posar-les al nivell dels trens respecte el capçal de carril amb 68 centímetres. A més, s’ha recrescut en amplitud de longitud l’estació a 200 metres aproximadament. A l’inici i final de les andanes s’hi han instal·lat rampes amb passos de via amb cautxú anti-relliscades. En l’adaptació de les andanes, s’ha tingut especial compte amb la construcció de les pendents de recollida d’aigües pluvials que podien fer cap a les caixes de la via. Millores a l’entorn

Aquestes obres han tingut en compte l’adaptació de l’estació i la seva adequació. Per aquest motiu, s’ha necessitat la neteja de l’entorn. Això ha implicat la demolició d’una antiga caseta feta d’obra i la retirada de runa que es trobava a l’entorn de l’estació. Així també, la neteja d’arbustos i la reconstrucció de parets mitgeres que separen l’estació dels veïns que es troben al costat.

Instal·lacions i altres

Les andanes principal i central s’han hagut de dotar d’acord amb la normativa d’eficiència energètica per instal·lacions d’enllumenat exterior, tenint en compte les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització de mitjans de transport ferroviari per a persones amb discapacitat. Per a fer aquests arranjaments, s’ha tingut en compte un projecte tècnic específic que ha inclòs una nova instal·lació d’un quadre elèctric de comandament que s’allotja a l’edifici principal de l’estació. Per altra banda, la longitud de les andanes ha fet retirar instal·lacions que quedaven afectades, així com l’eliminació de passos a nivell. La delimitació de l’estació queda renovada amb tanques, murs d’obra i suports en el perímetre de l’estació. S’han instal·lat noves senyalitzacions per marcar l’aparcament i serveis de l’estació.

Al projecte s’hi ha contemplat l’eliminació dels passos entre andanes, que es troben adaptats per a l’us de persones amb mobilitat reduïda, així com la recuperació d’espais perduts per aprofitar-los per a l’aparcament de vehicles i bicicletes El pressupost dels treballs ha superat els 500.000€ que han anat a càrrec íntegrament i en la seva totalitat de l’Administrador d’Infraestructures ferroviàries (ADIF) dins un programa específic d’adequació de les estacions que té al seu càrrec i responsabilitat. Actualment, a Alcover hi transiten un total de cinc trens diaris en direcció Lleida i cinc en direcció a Barcelona.


Benvinguts a les Muntanyes de Prades Alcover, porta de les Muntanyes de Prades. Aquest és el motiu i la idea per la que l’ajuntament ha optat per destinar la paret mitgera del portal de Sant Miquel per representar-hi a una pintura mural de grans dimensions

E

ls valors i atractius naturals i turístics del poble, i la seva estreta vinculació a les Muntanyes de Prades són idees que les obres proposades havien de comptar. Artistes d’arreu van presentar les propostes en forma d’esbós i en mida DIN A3. Segons les bases de la convocatòria els colors que es podien usar en el disseny eren «simples», sense gran variació cromàtica per facilitar l’aplicació posterior. En els treballs, els autors també havien d’incorporar de manera destacada els serveis i els llocs d’interès paisatgístic. Per al guanyador del projecte, els organitzadors van preveure un premi de 1.800 euros, mentre que per als finalistes, un premi de 500 euros per a cadascun. El jurat era format per representants de l’ajuntament, professionals de l’art i el diseny i membres d’entitats locals. En total van ser 7 els treballs presentats, amb un finalista i un guanyador.

“La proposta guanyadora presenta poca variació de colors i amb tons suaus per evitar que sigui pesat per la vista, d’agradable contemplació” Treball guanyador

Obra d’un grup de persones (Maria Solé Figueres, Judit Ferré Masqué i Maria Betlem Solé Figueres) compleix els requisits i el propòsit pretès amb el concurs.

La idea -segons els autors- és identificar la vila amb el perfil del campanar al peu de la composició, punt de sortida a la Vall del Glorieta i per extensió a les Muntanyes de Prades. En un mural-esquema s’hi disposa la geografia de la Vall amb els punts d’interès més destacables. La proposta guanyadora presenta poca variació de colors i amb tons suaus per evitar que sigui pesat per la vista, d’agradable contemplació. Els tons verds predominen a propòsit per buscar l’associació directa amb la muntanya i natura. A més, es valora la senzillesa de les formes i la geometria buscant que sigui esquemàtic i concret alhora. La composició està pensada en diferents relleus que pretèn remarcar els puns d’interés a primer cop d’ull i assegurar la perdurabilitat de l’obra. Aquest és un treball mural representatiu, ornamental i durador que vol ser característic de l’indret. Justificació de la iniciativa

Després de l’enderroc de l’immoble situat a l’encreuament entre el portal de Sant Miquel i la muralla Anselm Clavé, ha quedat al descobert la paret mitgera. Per a integrar aquest mur despullat dins el paisatge urbà, properament s’aplicarà aquesta proposta plàstica que permeti vestir aquest espai, i a la vegada, promocioni turísticament la nostra vila. Al MMAL s’hi van exposar tots els treballs que s’han presentat, per a donar-los a conèixer i agrair també l’interès i participació de tots els concursants.


23

medi ambient

181 cases es beneficien dels descomptes al rebut de la brossa, mentre es consoliden els índex de reciclatge La regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament d’Alcover ha fet la valoració dels resultats de la recollida de brossa i de les diferents iniciatives realitzades en l’àmbit de la gestió de les escombraries

U

n any més, les dades de recollida de les diferents fraccions constaten la consolidació d’una mitjana de recollida selectiva superior a la del rebuig. Segons les dades corresponents al 2009, els nivells assolits marquen una variació en les diferents fraccions (orgànica, vidre, paper i envasos) respecte el rebuig. Els nivells assolits es consideren satisfactoris perquè consoliden en més d’un 50% les matèries que es reciclen. Tant és així que comptant amb els dipòsits a la deixalleria, el càlcul absolut en tones del que recicla Alcover és d’un 44% de rebuig respecte el 56% de matèria reciclable. En total, s’han recolllit 1.990.671 quilos de brossa, dels quals 997.299 quilos (50,1%) corresponen a rebuig, 504.170 (25,3%) matèria orgànica, 129.895 quilos (7%) de vidre, 191.843 quilos (10%) de paper i 167.464 quilos (8%) d’envasos. A aquestes dades, però, cal sumar les tones recollides per la deixalleria municipal que incrementa el volum de matèria reciclada i que situa Alcover com un dels pobles on es consolida la quantitat reciclada. Precisament, la política de bonificacions en el rebut de la brossa ha presentat un balaç molt positiu. En total, han estat 3779 vegades les que la deixalleria ha estat utilitzada. Pel que fa als particulars, aquests han incrementat en 1000 vegades l’ús de la deixalleria respecte l’any 2008. L’ús de la deixalleria compta des de fa més d’un any amb descomptes en el rebut de la brossa de fins a un 10%, quan s’han acreditat

un mínim de 4 vegades l’any i facin ús del reciclatge de l’oli. 181 rebuts de la brossa han obtingut aquests descomptes. Durant el passat any 2009, han estat diferents les activitats programades per a la divulgació i el coneixement de la deixalleria com a equipament d’ús domèstic. Aquesta tasca s’ha fet sobretot a partir de la participació dels infants gràcies a la col·laboració de l’escola CEIP Mare de Déu del Remei. A banda, la instal·lació d’un punt verd a l’escola ha incorporat millores en les pràctiques d’ús habitual en les aules d’Alcover. Allà s’han instal·lat punts de recollida de les cinc fraccions per tal que la brossa que es genera a l’escola sigui dipositada i tractada en els espais corresponents. Més enllà de la reducció de matèria de rebuig que es pot produir amb la selecció dels alumnes de l’escola, aquest pràctica incorpora una dinàmica de coneixement i selecció de la brossa per part dels alumnes que poden difondre a les seves cases.

RECOLLIDA BROSSA 2009 ORGÀNIC: 25,25% VIDRE: 6,51% PAPER: 9,61% ENVASOS: 8,39% REBUIG: 50,25%


24

Des de l’adquisició l’any 2001 del Mas de Forès formatives, de foment de l’ocupació, d’organ de reconeixement i revalorització de la his com a centre interpretatiu de les Valls de un paper destacat en ol’oferta tur

MAS DE FORÈS: UNA APOSTA DE FUTUR, UN FUTUR DE VALORS


s, l’espai ha estat objecte de diferents actuacions nització i acondiciament de l’espai de lleure, stòria. Amb la voluntat de promoure el Mas el Glorieta i Micanyo, aquest espai tindrà ística de les Muntanyes de Prades

25


26 L

a descoberta de la vall del Gorieta i el Micanyo però, obre els ulls a percebre d’altres valors. La història, la natura i un racó ben viscut s’intueix en un recorregut superficial per la vall. Des de la font Fresca, a pocs metres del nucli del poble, s’enfila amunt el riu recrescut amb l’afegit del Micanyo. Aquesta ens enfilarà als plans de Maideu, just sota al dessota del nucli de l’Albiol. La del Glorieta, ens durà a les fonts del Glorieta i la plana del Bosquet i l’Aixàviga, al fons. Dos indrets que obren sortides a un altre paisatge: al Massís de les Muntanyes de Prades. Cadascun dels rius que fan pas per Alcover -amb orígens diferents i idèntic destí- són la columna vertebral de dues valls que escapen del Camp més urbanitzat i l’horitzó del mar, amagant-se de les planes cobertes d’avellaners, els grans nuclis de població i les fumeres dels polígons.

“els tres eixos vertebradors que fonamenten la raó de ser d’un museu, a Alcover, els tenim gairebé assolits, perquè conservem, difonem i a partir d’ara, investiguem” Puja a l’estiu una marinada neta que acariciant pinedes i alzinars. A l’hivern, ben presents les olors humides de la festassa de l’aigua i el bronzit del vent gelat del nord dóna idea del valuós que es torna un recer. Marges de pedra seca delaten l’ús i profit de les terres en un temps pretèrit. Masos i esplanades de vora riu van ser guanyats i aixecats amb temps i treball, obrint la possibilitat a la supervivència enmig de la Vall. Els camins en són testimonis de pedra de les transaccions de fusta, pedra o electra. I enmig d’aquesta anada i vin-


27 prosperitat. En d’altres moments, l’economia extractiva (sobretot del saldó) va alleugerir la compicada situació sorgida de les gelades del 1956, quan molts pagesos i gent de jornal es van trobar sense feina. El de les Valls del Glorieta i el Micanyo és el paisatge de la història local, d’una mostra ben conservada d’un bosc de ribera típic mediterrani i d’un tast esplèndid de les Muntanyes de Prades. L’any 2001 l’ajuntament d’Alcover va optar a la compra de la finca de Mas de Forès: situada a la Vall del riu Glorieta, a les Muntanyes de Prades, a 3 km d’Alcover i a 500 m de l’ermita del Remei. Té una superfície aproximada de 102 ha, de

“Amb independència del procés de definició del Parc Natural de les Muntanyes de Prades l’ajuntament va començar treballant en la definició de Mas de Forés com a centre de la Vall del Glorieta”

guda dels temps, el Mas de Forès amb els seus tres molins, les canalitzacions d’aigua que redrecen els capritxosos viaranys de les fonts per tornar-les en reguiu profitòs o els arbres monumentals i centenaris que reposen allà. Les eres i els camins s’adivinen com a repòs d’una antiga frenética activitat. Una indústria de muntanya romàn en les pedres oferint un llegat del què va representar l’indret. Els molins paperers van tenir un paper destacat en el creixement de la vila al llarg del s.XVIII i part del XIX a redòs de la indústria paperera. En diferents períodes de la nostra història local, va ser a la Vall on s’hi van trobar les possibilitats de

naturalesa rústica, on la major part, fins a 89 Ha, correspon a massa forestal (majoritàriament pi blanc, alzines i roures), també s’hi troba part de conreu en les proximitats de les edificacions amb una superfície de 12 ha, i una zona ajardinada al voltant del mas i dels molins d’uns 7.000 m2, aproximadament. En aquest espai, a 100 m del mas, s’hi troben 3 molins paperers (també coneguts com a molins de Tarrés), tres edificacions industrials de finals del segle XIX. Els tres molins presenten les mateixes característiques constructives, ubicats de forma aliniada, adaptant-se a la morfologia del terreny. Aquests molins aparenten per la seva col.locació la porta d’entrada a les muntanyes. Un dels molins, conegut amb el nom de “molí de dalt”, és el més gran (1700 m2 de

superfície construïda) i es troba en bon estat de conservació. Queda inclòs l’aqüeducte del Molí Nou, el més imponent. La compra de la finca era així mateix l’aposta més decidida per incloure-hi diferents propostes de desenvolupament i treball per al reconeixement d’un espai natural ben interessant. A banda, preservar aquest important patrimoni i fer-ne divulgaciói de la seva importància. Amb independència del procés de definició del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i de la declaració per part de la Genera-


litat de Catalunya dels principals equipaments que s’ubicarien en aquest parc, l’ajuntament va començar treballant en la definició de Mas de Forés com a centre de la Vall del Glorieta, un espai amb serveis per a visitants i excursionistes des d’on poden iniciar les rutes i itineraris cap a les Muntanyes de Prades. En aquest sentit, el contingut i l’important patrimoni que s’hi conté és possible descobrir-lo en l’itinerari editat per l’ajuntament i l’Escola de Natura Cel Rogent, que s’acompanya amb l’acondiciament de diferents camins senyalitzats en rutes on són

possibles descobrir els principals punts d’interés de la Vall. Així, es proposen els itineraris de l’ermita del Remei i el Mas de Mont-ravà, Mas de Mont-ravà - Mas de Vilella, Mas de Pauet - les Virtuts, les Virtuts - Fonts del Glorieta, Fonts del Glorieta - Niu de l’Àliga, i finalment Niu de l’Àliga - Ermita del Remei. Progressivament, a aquest itinerari, s’hi han afegit d’altres mitjançant indicadors de senders. L’any 2001, amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya, es va procedir a una neteja a fons del perímetre del Mas a partir de la convocatòria d’un Taller

d’Ocupació adreçat a persones aturades majors de 25 anys. Així va ser acondiciat i recuperat un espai ajardinat de 7.000 metres quadrats del Mas i els Molins. A banda, diferents edicions de Tallers d’Ocupació en els anys següents han permés d’anar arranjant progressivament l’espai ajardinat del Mas. També, la convocatòria d’una Escola Taller l’any 2009 ha permés de rehabilitar l’entorn de la construcció del Molí de Dalt, amb l’acondiciament de les basses i construccions properes. Les actuacions puntuals dels tallers d’ocupació, s’han anat ajustant a


29

L’ajuntament des de fa temps està treballant en un projecte que subvencionarà el 100% el Ministerio de Medio Ambiente corresponent al programa de recuperació de camins empedrats i en aquests moments s’estan perfilant les últimes correccions per tal d’assolir totes les consideracions per tal d’optimitzar tots els seus aspectes de preservació del medi ambient i de l’entorn privilegiat que suposa la vall.

tots els projectes previstos per a la zona. Un dels darrers projectes enllestits per al Mas de Forès és la millora de l’accés i la creació d’una zona d’esbarjo acompanyat dels treballs d’adequació de la nova zona d’esbarjo i la instal·lació de tot el mobiliari urbà. Aquestes iniciatives van guiades d’altres que sorgeixen del Pla de gestió forestal de la finca on es fixen les principals pautes i criteris pel tractament de la massa forestal del Mas, juntament amb l’acord i dels

serveis territorials d’agricultura, ramaderia i pesca. Així mateix, han pogut ser recuperats conreus autòctons de la zona i s’ha mantingut diferents faixes naturals protectores d’incendis. A banda de les tasques de manteniment de la finca, Mas de Forès i el seu espai ha estat inclòs dins la Xarxa Natura 2000, el Pla d’Espais d’Interès Natural i declarat com a Bé d’Interés Nacional, fet que situa el Mas com a indret preferent d’inversions públiques

en el desenvolupament del Mas i promoció del reconeixement dels Molins. Aquesta direcció presa per la recupació d’aquest espai parteix després de l’acondiciament de la zona d’esbarjo i aparcament al Mas juntament amb la millora de l’accés, ara cap a una nova direcció que assegurarà la rehabilitació integral del Molí Nou i la recuparació d’aquest com a centre d’interpretació de l’important patrimoni que conté la Vall del Glorieta.


30

Guanyant espais a la passejada La zona 30 s’ha introduït a Alcover. Aquesta novetat representa un canvi substancial en els límits de velocitat dels vehicles, donant prioritat als vianants i la seguretat de les persones

L

a zona 30 representa una de les eines privilegiades en les polítiques de moderació de la velocitat. Aquesta proposta pretén lligar circulació, seguretat i la vida local. Allà on hi ha un predomini d’habitatges, d’activitat dels veïns, la vida social del poble és del tot pertinent fixar un límit de velocitat raonable per als vehicles. Les primeres experiències d’implantació d’aquestes zones de limitació de velocitat han tingut lloc a Suïssa, França, el Regne Unit i Itàlia on s’ha buscat una convivència raonable entre cotxes i vianants. La implantació de la Zona 30 implica a més la introducció d’elements de senyalització, restricció d’usos a la calçada, portals d’accés a aquestes zones i modificacions del paviment. En aquest sentit, és

“l’ajuntament proposa un contracte amb els conductors per reduir l’impacte del soroll i el risc d’accidents”

destacable que la Carta Europea de la Seguretat Vial a les zones Urbanes assenyala la velocitat com a principal factor d’influència en els accidents i la seva gravetat. Nous límits de velocitat

Fixant el límit de la velocitat dels vehicles als 30 quilòmetres per hora a l’avinguda de Sant Pau, avinguda de Reus i el passeig de l’Estació, l’ajuntament proposa un contracte amb els conductors per reduir l’impacte del soroll i el risc d’accidents. A banda de la instal· lació de les pertinents senyals i panells indicadors, aquest canvi de velocitat en els carrers s’ha anat introduïnt progressivament amb passos de vianants alçats. La zona 30, que abraça aquests carrers, estableix la prioritat de pas als vianants i després, als cotxes. S’inverteix el sentit de les prioritats de pas i es retona a la gent que va a peu el dret de pas per aquests carrers, amb independència que hi hagi o no un pas de vianants.

Altres intervencions en el trànsit A banda d’aquesta millora, han estat introduïdes a diferents carrers bandes reductores per limitar la velocitat en determinats carrers. l’avinguda Miquel Martí i Pol, per la proximitat a l’institut i l’escola, així com les condicions del carrer. A banda, els indicatius de prohibició d’aparcament a la plaça Lluís Companys els dimarts al matí, dia de mercat, ara són fixes i visibles per tothom.


31

governació Prevenció i diàleg amb les persones

Membres del Grup de proximitat de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Camp – Conca de Barberà i Julián Sánchez, regidor de Governació de l’ajuntament, van visitar el centre cultural que la comunitat ha constituït al poble. Així mateix el mossos van presentar la campanya de seguretat de nadal

D

ins les tasques que té assignades l’oficina de relacions amb la comunitat de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Camp – Conca de Barberà dels Mossos d’Esquadra es troba com a objectiu el coneixement i la participació en les inquietuds dels diferents grups i col· lectius socials. Per aquest motiu, i amb la implicació de l’ajuntament, va tenir lloc una reunió entre membres de la comunitat magribina per exposar la voluntat dels Mossos perquè comptin amb aquest cos policial com a suport i recurs per resoldre diferents qüestions. En la trobada, Àngel Martin, responsable de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat va realitzar una xerrada sobre seguretat, documentació de vehicles i persones o estafes amb què es poden trobar les persones habitualment.

“es va posar de manifest la voluntat de participar i fomentar les activitats culturals que el col•lectiu estigui disposat a engegar al poble”

com la Fira”. Des de fa mesos. la comunitat magribina d’Alcover es troba associada i compta amb un local cultural. Per part del Col· lectiu es va posar de manifest la intenció de programar activitats en col·laboració amb les entitats del

poble. Xerrades sobre la cultura àrab, jornades gastronòmiques o, fins i tot, la celebració d’un partit de futbol entre Mossos d’Esquadra i magribins són algunes de les activitats que en aquella trobada es van plantejar.

Reunió amb comerços

Compromís amb el poble

Per part de l’ajuntament, el regidor de Governació de l’ajuntament d’Alcover, Julián Sánchez, va posar de manifest la voluntat de participar i fomentar les activitats culturals que el col·lectiu estigui disposat a engegar al poble i fomentar la relació de la comunitat magribina amb Alcover. Segons el regidor “estan disposats a fer alguna festa conjunta amb l’ajuntament i participar com la resta d’entitats del poble en esdeveniments

A

questes trobades s’emmarquen dins les trobades i reunions de Mossos d’Esquadra i l’ajuntament amb diferents sectors del poble per compartir inquietuds i iniciatives al voltant de la seguretat. En aquest sentit, els propietaris d’establiments

comercials van ser convocats a l’ajuntament per a ser informats sobre l’operació Grèvol, el Pla de Seguretat de Nadal per a reforçar la vigilància als carrers comercials. A banda, les persones podien adreçar dubtes i qüestions .


32

obres i serveis

Obres de rehabilitació del cementiri Les obres del cementiri que van iniciar-se el passat 3 de novembre es troben en bona marxa. Les obres preveuen la construcció de 156 nínxols i diferents columbaris per a les restes incinerades, a banda de la rehabilitació de l’església de Sant Miquel

O

bres que vénen motivades per la saturació a què havia arribat el cementiri. Alcover compta amb una mortalitat de l’1%. Això vol dir entre 47 i 49 defuncions anuals en els darrers anys. Actualment, tan sols quedaven 5 nínxols disponibles i es parlava de saturació del servei amb les complicacions que comporten. Actualment s’està construint el mur de contenció per a l’instal·lació dels nínxols. A banda de l’ampliació i instal·lació de nous nínxols, l’enjardinament del cementiri serà un dels factors que embellirà el recinte fent-lo més pràctic. La importància de tenir l’espai del

cementiri endreçat rau en la comoditat d’utilitzar el cementiri com a espai còmode i d’acord amb els visitants que s’acosten a ofrenar els familiars.

“Actualment, tan sols quedaven 5 nínxols disponibles i es parlava de saturació del servei amb les complicacions que comporten” Les obres compten amb un pressupost de 477.365,02€ i es realitzarà en dues fases diferenciades: la part d’obra corresponent als

accessos i jardins i que inclou la construcció d’un mur de contenció, i la que fa referència al subministre i instal·lació de nínxols prefabricats. Amb les obres als accessos del cementiri es pretén millorar la visió de la paret lateral de l’antiga església del cementiri vell. Les obres s’inclouen dins el programa d’inversions del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) provinent de la Generalitat i se suma a d’altres millores realitzades en aquest entorn com la recuperació de l’escultura de Sant Miquel.


A punt la venda de nínxols i columbaris Abans que acabin les obres del cementiri, el darrer plenari del mes de gener va aprovar els preus públics dels nous nínxols i columbaris que s’instal·laran al cementiri

L

a urgència i necessitat de nous nínxols disponibles per als veïns ha fet que l’ajuntament aprovés els preus públics de venda, que regiran les adjudicacions. Els preus que se situen en els barems habituals d’aquestes construccions permetran gairebé amortitzar les obres d’ampliació del cementiri. La cessió dels nínxols i columbaris caduca als 90 anys i són de caràcter prorrogable.

Proposta preus nínxols i columbaris Situació

Preu

52 nínxols del 1er pis

2.950,00

52 nínxols del 2on pis

2.800,00

52 nínxols del 3er pis

2.650,00

40 olumbaris

1.000,00

Ja es troben a disposició per la venda els nous nínxols i columbaris. Les persones interessades poden adreçarse a les oficines d’atenció al ciutadà i fer la reserva (pregunteu per Pili Méndez)

Rehabilitació de l’església de Sant Miquel A banda de l’ampliació del cementiri, les obres inclouen la restauració de l’església de Sant Miquel. Els treballs pretenen dignificar l’església més antiga d’Alcover. Aquestes obres inclouen el rebossat de les parets i l’arranjament de la façana. La de Sant Miquel va ser la primera església d’Alcover. Dedicada a Sant Miquel és de d’estil romànic, fou refeta al s. XV, d’estil gòtic, quan ja s’havia edificat l’església de la Sang, dedicada a Santa Maria.


L’avinguda de Sant Pau es troba enllestida Les obres que van començar el gener de 2009 per a l’arranjament i rehabilitació integral de l’avinguda de Sant Pau es troben enllestides. Les obres respon a la proposta de l’ajuntament dins el Fons Estatal d’Inversió Local

E

l projecte contemplava la millora de la pavimentació i renovació total dels serveis soterrats de l’avinguda. Al mes de març s’iniciaven els treballs i abans de Nadal es trobaven enllestides en la seva totalitat. A partir de la població el Fons Estatal d’Inversió Local (el que es coneix com a Plan Zapatero) a Alcover se li assigna un fons de 837.331€, que ha permès


realitzar aquests treballs i fer la remodelació completa d’aquesta avinguda que data dels anys seixanta. Se n’ha renovat l’asfalat del carrer, renovades les llums i l’arbrat però en el fons, l’avinguda ha resolt un dels problemes més greus que tenia Alcover pel que fa al desguàs de les pluvials. Tenint en compte que l’avinguda de Sant Pau es troba a la part més baixa del poble i que la línia de tren en fa una pantalla, els desguassos han estat substituïts per un col·lector de major capacitat que evités les inundacions a la part baixa del poble. Les clàusules de contractació per a la construcció de l’avinguda de Sant Pau han estat específiques pel moment econòmic en què es viu contemplant la preferència per l’adjudicació de l’obra a empreses que contractin persones d’Alcover i en situació d’atur. El resultat ha estat positiu i la fòrmula d’adjudicació ha estat contemplada per la resta d’obres que promou l’ajuntament.


36

cultura

Es digitalitza el fons de la Parròquia L’ajuntament d’Alcover i l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) han signat un conveni per tal de digitalitzar el fons pertanyent a la Parròquia de l’Assumpció d’Alcover dipositat a l’AHAT

A

mb aquest acord, l’Ajuntament d’Alcover vol fomentar i difondre el patrimoni cultural, donada la importància de conservar, protegir i fer accessible als seus usuaris o ciutadans en general, la documentació del fons parroquial de la vila. L’objectiu de la digitalització és poder oferir als usuaris la possibilitat d’accedir a la documentació amb suport digital, un accés més còmode i sense necessitat de manipular els originals evitant així la seva degradació i un possible mal ús dels documents. Amb aquest contracte, l’AHAT es compromet a lliurar en suport digital les imatges del fons documental que s’haurà digitalitzat, junt amb l’inventari corresponent, per tal que l’Ajuntament d’Alcover tingui el dret d’accedir a la informació i l’Arxiu Municipal d’Alcover obtingui la custòdia i preservació de les imatges digitalitzades.

“La importància de la digitalització juga un paper clau en la difusió cultural dels arxius, donat que els documents digitalitzats poden arribar a més persones i ser molt més accessibles” La importància de la digitalització juga un paper clau en la difusió cultural dels arxius, donat que els documents digitalitzats poden arribar a més persones i ser molt més accessibles per les seves característiques. En definitiva, es tracta de fer perdurar la informació que contenen els documents al llarg del

temps, sense oblidar el valor històric i documental dels originals. La documentació abasta cronològicament des de 1506 fins a 1947, trobant preferentment cinc

tipologies documentals: baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual. (1) Núria Poy, responsable de l’arxiu municipal

Compliment pasqual: precepte religiós que manava als fidels anar a combregar i confessar-se una vegada, com a mínim, durant l’any. Un cop el fidel havia complert entrava a la sagristia on el capellà o l’escolà prenia nota del seu nom en un registre.

(1)


El comerç de casa, un valor que cal potenciar Els pobles han viscut un creixement de les àrees més poblades, la millora de les comunicacions acosten serveis a la gent i l’oferta d’un món global fa que a pocs quilòmetres els béns de consum estiguin al costat de casa. O a un cop de cotxe, com se sol dir

P

erò no és menys cert que enfront aquest escenari és encara més important que les botigues del poble mantinguin la seva vitalitat. Alcover compta amb un teixit comercial ben viu, amb una diversitat i quantitat destacable que es concentra en diferents carrers i que a més, té un col·lectiu de professionals darrera preocupats per la millora i l’atenció dels seus clients. Aquestes condicions fan ben pertinent orientar els esforços necessaris per promocionar el comerç local i posar sobre la taula la necessitat de potenciar el comerç com un valor amb què compta el poble. Els carrers comencen a omplir-se de gent una vegada arriba l’horari comercial i els clients enllesteixen la seva jornada laboral. La trama urbana és un escenari comercial amb activitat i els baixos comercials tenen un ús i una destinació. Allà s’atenen els clients i es concentra l’activitat del poble, hi ha

una relació humana i propera que dóna molts guanys. Una qualitat que és difícil de quantificar, que no es pot mesurar, però que guarda un valor que cal potenciar. Per aquest motiu, des de l’ajuntament i la regidoria de promoció econòmica s’han preparat diferents iniciatives per tal de fer costat als comerciants d’Alcover. Es tracta de promocionar el teixit comercial, donar-ne a conèixer les particularitats, mirar d’aportar idees entre totes les persones implicades per tal de millorar el servei i l’atenció, de buscar les millors condicions per a la competitivitat i escoltar les suggerències per com millorar el teixit comercial local. Amb la col·laboració d’Alcover Ràdio i el suport de la Cambra de Valls i l’Oficina d’Atenció al consumidor, l’emissora local de ràdio està preparant un espais divulgatius espais dedicats al comerç. Amb la participació dels mateixos comerciants, clients i especialis-

tes. Es busca potenciar un espai de debat viu per plantejar qüestions que afecten el sector comercial local. Aquest espai radiofònic compta amb la participació del CEIP Mare de Déu del Remei que acollirà l’organització de diferents tallers amb els alumnes sabent que aquests marquen uns patrons de consum creixent. Tallers que donaran una aproximació al reconeixement de les botigues que es comptabilitzen al poble i com utilitzar unes pautes pel consum. Per altra banda, entre les botigues del poble seran distribuïdes bosses de compra reutilitzables per potenciar la reutilització de bosses i oferir una marca identificativa del comerç local. Amb aquest punt de partida es proposa d’anar seguint una dinàmica de treball per tal que el comerç local en surti beneficiat, i amb ell, tots plegats.


38

fira de bandolers La fira es fa gran Una vegada tancada i païda l’edició de la Fira de Bandolers’09 potser és moment de balanços i valoracions. Després de set edicions, la Fira d’enguany ha presentat un balanç ben positiu que consolid un model festiu que combina perfectament els atractius del poble, el seu entorn i el nucli antic

L

’edició de la Fira 2009 serà recordada per molts motius. Pel bon temps que va acompanyar, el recorregut d’un mercat que s’ampliava arribant a la plaça Cosme Vidal i el gran nombre de visitants que van triar aquell cap de setmana per acostar-se al poble. Tant és així que comenten les persones grans que no recordaven una Fira amb tanta afluència de gent. Però independentment del resultat de l’assitència de púbic, difícil de quantificar i mesurar, la satisfacció de l’organització vindria per molts altres aspectes. La Fira ha crescut i ha sabut, després de set edicions d’emergir la Fira de Bandolers, reinvertar-se a ella mateixa. Proposar i proposarse sortir de l’apatia d’un model que ja es veia caduc per plantejar-se un sentit diferent a la Fira d’Alcover. En aquest sentit, la comissió de la Fira ha treballat diferents aspectes que són de valorar i que miraria d’assenyalar. Primer de tot, la participació de les persones que “fan Fira” és un dels trets més notables. No escapa a ningú que la implicació de la gent de casa ens porta a consolidar una Fira que no seria assumible fer a cop de talonari. Això implica buscar la confluència de gent per tirar endavant aquesta proposta i pactar-ne el programa i continguts. Les reunions amb les entitats perquè comptin a fer un estand o aportar les seves activitats de Fira, les trobades amb els botiguers per preveure aparadors ben adients, l’espectacle de La Resclosa la companyia d’actors locals que recreen un capítol de la nostra història, les reunions amb aquells que dissenyen els espectacles de teatre de carrer o preparen el tast de bandolers, la resposta de les empreses i instucions en col·laborar en la Fira dóna al final un resultat positiu. L’entorn del nucli antic és un escenari immillorable per desenvolupar una acticitat d’aquest tipus. De fet, el carrer convida a portar-lo a temps pretèrits per recrear-ne un mercat


39 d’època i enguany aquest ha anat més enllà de l’església Vella per endinsar-se al carrer Major i la plaça de Cosme Vidal, dins la muralla. Coincidint amb el recent arranjament d’aquests carrers, el mercat ha crescut ampliant el seu contingut i parades tot oferint un recorregut tranquil entre porxades de cases antigues. Els estands de les entitats han donat una mostra d’allò que es viu a Alcover, de la gent que participa i tira endavant iniciatives per ensenyar com es belluga aquest poble i com és de viva la seva dinàmica local. A banda, la Taverna bandolera i els actes allà celebrats és una mostra de com la dinàmica de les entitats pot encaixar amb la programació de Fira. Dèiem que aquesta Fira s’ha fet gran però la nostra Fira en definitiva serà allò que la gent voldrà que sigui i allò que estigui convençuda en fer. Enguany ha estat un bon assaig de com un poble pot ensenyar-se i mostrar els seus racons dins un discurs i un contingut d’arrel històrica que camina amb el present.


40

Un any més, un Nadal ple d’actes

U

n any més, la programació nadalenca ha complert els seus objectius de qualitat i participació ciutadana. Malgrat el fred intens que en determinats moments fuetejava els agosarats transeünts, tots els actes programats van comptar amb un públic generós i abocat que, fent cas omís de les inclemències desafiava l’oratge per tal de gaudir d’una estona de bona música, de bon teatre o senzillament de la bona companyia dels més menuts de la casa, que amb la il·lusió reflectida a la cara i envoltats de màgics i ancestrals elements, somreien. El Tió més llarg del món va canviar aquest any d’ubicació, retirant-se uns metres, per tal de protegir-se d’una insistent pluja. Un cop més, la part porxada de la plaça ens permet dur a terme, amb gairebé tota normalitat, diferents actes, que en altres circumstàncies s’haurien hagut d’anul·lar. La participació dels infants va ser nombrosa, mostrant aquests i les seves famílies una ex-

quisida correcció durant l’acte. El Parc Infantil de Nadal va arriba a la seva 11ena edició i es va realitzar els dies 28,29 i 30 al pavelló municipal. De nou la Resclosa sorprèn amb uns Pastorets plens de vitalitat que s’atreveixen, fins i tot, a oferir dues representacions el mateix dia. La curulla sala del Cercle d’Amics va poder ovacionar per dues vegades als components d’aquest grup d’actors locals. Àgils diàlegs, humor actual, imitacions, una escenografia acurada, cançons reconvertides, efectes especials... van ser alguns dels ingredients que s’utilitzaren i que foren responsables directes de l’èxit d’aquesta funció. Encetem el nou any amb el tradicional concert a la sala Excelsior de l’EMMA. Aquest cop a càrrec de l’ excepcional cantant Debbie Paulfreeman. Una magnífica veu que, acompanyada de dos fantàstics músics, va fer que el públic assistent oblidés que havia de tornar a casa. La polifacètica artista va

oferir un repertori proper i de qualitat, tot desvetllant la passió per músics com Bing Crosby o Frank Sinatra. Arribada de Ses Majestats

Els Patges de Ses Majestats d’Orient varen arribar amb sidecars per recollir les cartes per als Reis. El dia 5 els Reis d’Orient van fer la cavalcada amb cavalls i varen repartir força regals per tota la mainada. Durant totes aquestes festes a Ca Cosme es va poder gaudir de l’exposició de pessebres en diorama, obra d’Enric Ribas. Finalment, i com a cloenda de la programació nadalenca, el concert de Reis, que des de fa uns anys organitzen l’Ajuntament i el Cercle d’Amics. En aquesta edició els Solistes de Moldàvia van ser els responsables d’una vetllada inoblidable, on la bona música que fluïa dels seus instruments es trobava amb una increïble veu femenina i junts arribaven al cor dels assistents.


41

breus Pregó de festa major

La pregonera de la passada Festa Major va ser la mestra M.Antònia Girona Puig, una figura cabdal en l’àmbit educatiu del nostre poble. Ha estat protagonista en l´evolució i nova configuració de l’ensenyament a Alcover durant més de 35 anys exercint en aquest camp, i ara que enceta una nova etapa i emmarcat en els diferents homenatges i reconeixements que se li han fet, va ser l’encarregada de donar el tret de sortida de la festa major de 2009 amb un brillant i entranyable pregó. Molta sort Antonieta en aquesta nova etapa. Nou llibre del Centre d’Estudis Alcoverencs

El Centre d’Estudis Alcoverencs va publicar el passat mes d’octubre un nou llibre. Es tracta d’Alcover, una mirada al passat, un llibre-recull de fotografies. En aquest es pretén fer un recorregut visual i emocional de l’Alcover dels darrers cent anys. Els testimonis han sorgit de convilatans i del seu llegat guardat gelosament i que ara es mostra en aquest llibre. Una mirada neta que testimonis, racons, tradicions, esdeveniments, que en molts casos només perviuen en el record.

Torna el cinecub

Un grup de veïns del poble han reemprés una iniciativa que Alcover va deixar fa un temps aparcada: el cineclub. Aquesta idea sorgida de diferents amants del cinema ha tingut en compte per la primera edició al cinema d’autor. Hitchcok i Woody Allen són els primers cicles dedicats a autor. El cineclub ja és una fòrmula coneguda a Alcover i que compta amb un públic fidel. Les sessions que tenen lloc els divendres al vespre, compta a més amb la projecció de capítols de series per avançar laprojecció del film. La Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni

El punt de trobada a l’esplanada de la Cooperativa Agrícola va ser el punt de sortida amb un esmorzar popular per a tots els participants. Desprès d’esmorzar, un recorregut dels tradicionals tres tombs per la

muralla van anar acompanyats per la banda de música de Vilaverd. Al migdia, la benedicció dels animals davant de l’església Nova.


42

breus Hort dels Joves

El local de joves alcoverenc continua fent-se sentir. Desprès de l’exitosa proposta de televisar els partits del barça sota l’eslògan “El Barça juga a l’hort dels joves”, ha seguit fent diversos actes entre ells el titulat HI HA TARDES, on totes les activitats van ser gratuïtes com per exemple la Xerrada de Sexe Segur, el Taller de Tast de Vins o el Taller de Risoterapia. A més d’aquestes durant l’estiu es va realitzar la setmana de joventut, tenint com a punt de trobada la sala i terrassa del local de joves per fer les activitats. Cal a dir que a part de les activitats, qui vulgui fer ús del local, per jugar al futbolí, per navegar per internet, jugar a ping-pong, veure la televisió, escoltar música o simplement passar una bona estona rodejat de gent en un local molt agradable, ha de saber que l’horari és de divendres a diumenge de sis de la tarda a onze de la nit.

5a Milla Urbana d’Alcover (MUA)

Va ser una cursa participativa amb més de 220 atletes de tot el territori català. Aquest any es va celebrar la cinquena edició, un factor clau de l’èxit de la mua és els seus atletes i el públic que aquests porten. La mua 5 va registrar 60 participants alcoverencs i alcoverenques. Aquesta bona xifra il·lusiona l’organització i l’anima a buscar noves idees per premiar i manternir aquesta fidelitat de cara a les properes edicions.

Ja en porten 100

El passat 11 d’octubre de 2009 i 16 de gener de 2010, la sra. Leona Araque Cano i la Sra. Catalina Robustillo Chavero respectivament, van celebrar 100 anys del seu naixement. Des de l’Ajuntament d’Alcover les volem felicitar per tant preuada onomàstica. Per molts anys!!!


43

breus Inauguració Fira

L’encarregada d’inaugurar la 7ena edició de la Fira de Bandolers va ser la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Hble Sra. Marina Geli. Aquest acte va coincidir amb la signatura del Pacte d’Infraestructures de Salut d’Alcover. Amb aquest pacte es podrà millorar la prestació dels serveis de salut al municipi amb l’ampliació i remodelació del Centre d’Atenció Primària, facilitant l’adaptació dels espais físics i els equipaments sanitaris a les necessitats actuals. Entre les millores més rellevants hi destacarà el servei de radiologia bàsica i la incorporació del centre de rehabilitació en aquesta ampliació. Està previst que les obres comencin al llarg d’aquest any 2010. 1€ per alcoverenc cap a Haití

En resposta a la crida feta per organismes internacionals, seran 5204 euros -1 per habitant del poble- els que l’ajuntament d’Alcover destina al Fons Català de Cooperació per la campanya d’emergència per tal de donar suport als esforços que s’han començat a fer en l’acompanyament de la cooperació internacional. Aquesta aportació extraordinària ha estat la que l’ajuntament va decidir de fer de manera simbòlica fent participar els alcoverencs en l’aportació als projectes que l’organisme dependent de la Generalitat té engegats a les zones d’emergència d’Haití. Solidaris contra l’esclerosi múltiple

El passat divendres 6 de novembre, la delegació de la FEM a Reus va organitzar un sopar al Restaurant Álamo d’Alcover per recaptar fons per a l’esclerosi múltiple, al quan va assistir l’alcalde i altres personalitats així com les associacions Cercle d’Amics i Associació de Dones. Entre els quasi 200 assistents, es van sortejar lots de regals cedits per empreses col·laboradores. Els usuaris de l’Hospital de Dia Mas Sabater van confeccionar als tallers, els regals per als assistents. Els assistents a aquest acte van gaudir d’un excel·lent sopar a més de sorteig de regals, un per taula i ball per acabar. Per a l’organització, “la recaptació neta entre sopar i Taula 0 va ser de 4.600 euros nets i que considerem com a molt bona”. Banda de cornetes i tambors d’Alcover

D

es del mes d’agost passat, un grup de noies i nois de diferents edats i procedència assagen amb molta il·lusió i insistència amb l’objectiu de fer reviure aquella banda de cornetes i tambors que, durant molts anys, acompanyà processons i desfilades per les places i carrers de la nostra vila. Mare de Déu del Remei era el nom que lluïa en aquella banderola que duia el més petit de tots. La idea va sorgir d’un grup d’antics components d’aquella formació, el Toni, la Maika, el Jeffrey, la Núria i la Sandra, i que molt ràpidament van contagiar aquesta il·lusió a

una sèrie de joves que cada dia va anar augmentant en nombre, fins arribar als 35 membres actuals. En principi, els instruments estan repartits de la següent manera: 14 tambors, 16 cornetes, 4 bombos i 1 cornetí. Els assajos tenen lloc al pavelló municipal d’esports i al carrer, segons el temps. Ho fan dos dies a la setmana i el període d’aprenentatge dels nous components comença a donar els seus fruits. Cal dir, però, que la dificultat que comporta l’aprenentatge de la corneta fa que no s’hagi determinat encara un dia per a dur a terme la presentació pública

d’aquesta nova entitat, tot i que la seva intenció seria poder fer-ho per la festa Major. Benvinguda sigui, doncs, la banda de cornetes i tambors d’Alcover, que amb la seva presènci recupera un espai dintre del teixit associatiu i cultural del nostre poble.


El telemàtic aviat amb la TDT Una de les preguntes habituals dels veïns és si amb la TDT el telemàtic desapareixerà, si serà possible trobar-lo en la graella dels nous canals que la implantació de la TDT dóna. Des de fa mesos, l’ajuntament està treballant per la millora de l’agutzil telemàtic i convertir la seva senyal per la TDT

E

n qüestió de poc temps, l’agutzil telemàtic canviarà per retrobar-se amb els veïns al nou escenari de la TDT. A mesura que les televisions incorporen els seus moduladors de senyal, aquests perden el senyal analògic del telemàtic (el tradicional en UHF) que s’ubica fins ara al canal 25. L’agutzil telemàtic va néixer l’any 2001 i de seguida va convertir-se en una eina imprescindible per a la vida social i cultural del poble. En aquest canal s’emeten avisos, consells, les principals convocatòries de les entitats, associacions o l’ajuntament, i informació d’utilitat i interés pel conjunt dels convilatans. Una eina de servei al conjunt dels alcoverencs que té per objectiu la difusió de la informació de manera sintètica en format d’agenda contínua, amb dues edicions diàries on s’actualitza la informació.

Amb el nou mapa de cobertura televisiva que ofereix la TDT, però, no hi havia cap possibilitat pels operadors petits (les empreses o institucions que mantenen les xarxes de televisió) d’obtenir canals si no formen part de consorcis o plataformes més àmplies. D’aquesta

“L’agutzil telemàtic va néixer l’any 2001 i de seguida va convertir-se en una eina imprescindible per a la vida social i cultural del poble. ” manera, els costos d’implantació i manteniment de la xarxa de televisió és compartida pel que fa al Camp de Tarragona, per diferents empreses i consorcis públics amb un cost i compromís molt elevat que no és possible assumir. En un altre sentit, la tecnologia TDT

sí que és factible en una escala petita de territori, però necessita assegurar una qualitat suficient en l’emissió i recepció del senyal a les cases. Un dels altres sentits que defineix el futur del telemàtic a la TDT és la tipologia de televisió que es fa. Per les característiques del telemàtic, el tipus d’oferta televisiva (pregons, agenda, vídeos ocasionals…) no és possible d’incorporar aquests continguts a d’altres plataformes de continguts (canals de televisió) on no tindria interès o senzillament, no coincideix amb un format més professionalitzat. Des del punt de vista reglamentari, el telemàtic ha viscut fins ara en una situació -digue’m-ho aixíd’alegalitat on cap marc legislatiu regulava la llicència d’emissió d’aquest tipus de televisió. L’arribada de la TDT obliga a redefinir els objectius i futur proper del te-


L’arribada de la TDT obliga a redefinir els objectius i futur proper del telemàtic. Aquest passa per incorporar el telemàtic al multiplex de canals que es reben des de les cases d’Alcover lemàtic. Aquest passa per incorporar el telemàtic al multiplex de canals que es reben des de les cases d’Alcover, millorant la seva recepció en llocs on fins ara no era possible arribar. Així, a les urbanitzacions de Mas Gasol, Serradalt, Camí de Muntanyans, la Cabana o a indrets recollits del poble s’han fet les oportunes proves de recepció que han resultat satisfactòries. Aquestes proves s’han efectuat en freqüències que no destorbessin l’emissió d’altres canals ja presents a la graella televisiva i en una potència suficient per a l’emissió sense arribar més enllà del terme municipal. En aquest sentit podem parlar “d’emissió local controlada” que compta amb la disposició de tres punts de reemissió per cobrir la totalitat dels espais habitats d’Alcover. Aquests treballs necessitaven però de perfeccionar el senyal tradicional i refer tot el sistema anterior d’emissió del telemàtic.

A causa dels treballs de millora i adaptació del telemàtic a la TDT és possible que durant uns dies hi hagi zones del poble on no arribarà l’emissió. Fins que no acabin aquests treballs, el telemàtic només s’emetrà en el canal analògic (al 25 de la UHF). Encara que la resta de canals han deixat d’emetre, el telemàtic continuarà en l’analògic.


la ràdio

La ràdio nostra de cada dia Alcover Ràdio compta amb una graella de programació que reflecteix en bona part les inquietuds dels seus col·laboradors i dels veïns. Una programació que compta des de fa uns mesos amb el complement dels programes de COM Ràdio

A

l 107.1 de la freqüència modulada, els veïns d’Alcover tenen una invitació permanent a escoltar les noves que arriben des de l’emissora de ràdio. Una programació pensada per als oients i feta per col·laboradors compleix alguns dels trets que creiem que ha de complir un mitjà de comunicació amb vocació de servei públic. Ja ho farem batre, el programa ha recollit un total de 20 entrevistes a pagesos que ens han revelat un llegat d’històries i coneixements d’un poble que ha estat -i és- agrari. No hi ha pilotes manté cada dilluns una cita amb els afeccionats a l’esport local, i consolida l’edició d’un setmanari que resumeix els resultats i les cròniques esportives del poble. El Cor de Llautó, El Cau del Cante o No vols Caldo? 3 tasses! o Canya la Castanya són les seleccions musicals que fan les delícies dels amants del heavy, el flamenc, el punk més macarra o la música màquina. Des d’aquesta temporada, la Lluna Roja ens proposa el coneixement a la màgia blanca, la parapsicologia i el tarot. L’arribada de Talkover Reggae Station és un cop d’aire jamaicà, fresc i divertit d’una selecció acurada de tres amants de la música. Màlix, connexió Terra Alta és una sessió manufacturada de House que ens

arriba. Així mateix, Aldea Local i El Pedrís, posen l’actualitat local sobre micròfons buscant els seus protagonistes i actors principals. Fer esment especial a més de Palobuenoypalomalo, el programa conduït per usuaris del centre ocupacional Ginesta de Valls. Cada quinze dies, una visió personal ens acosta un programa ben pensat i amb múltiples veus. Una experiència de ràdio extraordinària.

“La programació feta per col·laboradors compleix alguns dels trets que creiem que ha de complir un mitjà de comunicació amb vocació de servei públic” Des de mitjans d’any, Alcover Ràdio es troba consorciada amb la xarxa de ràdios locals COM Ràdio. D’aquest acord de col·laboració, arriben diferents propostes de ràdio cultural i musical (Jazz FM, El Boulevard, Molt + que reggae, el Calidoscopi, Variacions, Bad Music o Escuela de Calor) o d’actualitat (Notícies en xarxa, Paisatges humans, retrats). Però no cal explicar-los. Millor, ens trobem al 107.1 fm o www.alcoveradio.cat.

NO HI HA PILOTES, amb Albert Rimbau. Albert Rodríguez i Raúl Casares,

JA HO FAREM BATRE amb Soledat Roig

GRAELLA DE PROGRAMACIÓ 9 10 11 13 18 20 21 22 23

DILLUNS JAZZ FM (COMràdio) ROMESCO ROSA (repetició) EL CAU DEL CANTE ALDEA LOCAL (repetició) COR DE LLAUTÓ RETRATS (COMràdio) NO HI HA PILOTES JA HO FAREM BATRE EL BOULEVARD (COMràdio)

01 9 10 11 13 14 COR DE LLAUTÓ 18 la selecció de Heavy 19 20 21 22 23 00

DIMARTS LA LLUNA ROJA (repetició) JAZZ FM (COMràdio) ROMESCO ROSA (repetició) EL CAU DEL CANTE EL PEDRÍS (repetició) NO HI HA PILOTES (repetició) COR DE LLAUTÓ MOLT + QUE REGGAE NO HI HA PILOTES (repetició) TALKOVER REGGAE STATION EL PEDRÍS (repetició) EL CALIDOSCOPI (COMràdio) VARIACIONS (COMràdio)

01 9 10 11 13 14 18 19 20 21 22 23 00

DIMECRES LA LLUNA ROJA (repetició) JAZZ FM ROMESCO ROSA (repetició) EL CAU DEL CANTE(COMrad) EL PEDRÍS (repetició) NO HI HA PILOTES (repetició) COR DE LLAUTÓ BAD MUSIC (COMràdio) NO HI HA PILOTES (repetició) LA LLUNA ROJA ALDEA LOCAL TALKOVER REGGAE STATION(r) MOLT + QUE REGGAE (COM)

01 9 10 11 12 14 18 19 20 21 22 23 00

DIJOUS LA LLUNA ROJA (repetició) PAISATGES HUMANS (COMràdio) ROMESCO ROSA (repetició) EL CAU DEL CANTE PA LO BUENO Y PA LO MALO NO HI HA PILOTES (repetició) COR DE LLAUTÓ NO VOLIES CALDO? 3 TASSES! NO HI HA PILOTES (repetició) EL PEDRÍS PAISATGES HUMANS (COMràdio) CANYA LA CASTANYA JAZZ FM

01 09 10 11 12 13 14 17 18 19 20 21 22 23 00

DIVENDRES LA LLUNA ROJA (repetició) EL PEDRÍS (repetició) ROMESCO ROSA (repetició) EL CAU DEL CANTE PA LO BUENO Y PA LO MALO EL PEDRÍS (repetició) NO HI HA PILOTES (repetició) ROMESCO ROSA JA HO FAREM BATRE (repetició) CATSONS NO VOLIES CALDO? 3 TASSES! EL PEDRÍS (repetició) ESCUELA DE CALOR ALDEA LOCAL (repetició) MALIX CONNEXIÓ TERRA ALTA

09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

DISSABTE NO HI HA PILOTES (repetició) ROMESCO ROSA (repetició) JA HO FAREM BATRE (repetició) EL PEDRÍS (repetició) PAISATGES HUMANS (COMràdio) JAZZ FM (COMràdio) EL BOULEVARD (COMràdio) EL CALIDOSCOPI (COMràdio) ALDEA LOCAL (repetició) COR DE LLAUTÓ TALKOVER REGGAE STATION BAD MUSIC (COMràdio) EL PEDRÍS (repetició)

EL CAU DEL CANTE, flamenco de tots els pals

LA LLUNA ROJA amb Neith

TALKOVER REGGAE STATION, amb Joan Jordi, Toni i Laura

ALDEA LOCAL, amb Sergi Franch

PA LO BUENO Y PA LO MALO, amb usuaris del Centre Ginesta

EL PEDRÍS, amb l’Àngels, Sergi i Ricard

ROMESCO ROSA, amb la Lole


47

telèfons i horaris HORARIS

TELEFONS D’INTERÈS Oficines municipals

977 76 04 41

Vigilància municipal

629 632 753

Casa de Cultura

977 76 05 95

Biblioteca

977 76 05 95

PIJ

977 76 05 95

Alcover Ràdio

977 76 01 66

Escola Municipal de Música

977 76 06 65

Museu Municipal

977 84 64 52

Llar d’infants Xiu-Xiu

977 84 67 04

CEIP Mare de Déu del Remei

977 84 61 76

IES Fonts del Glorieta

977 76 08 39

CAP Alcover

977 76 06 90

Centre de Dia

977 76 00 83

Llar de Jubilats

977 84 63 99

Serveis Socials

977 76 04 41

Deixalleria

609 83 47 99

Serveis Funeraris

977 76 00 64

Jutjat de Pau

977 76 04 41

Taxi

608 63 42 88

Parròquia FECSA Avaries Mossos d’Esquadra Caserna de Valls

680 48 14 84 - 977 84 69 49 900 77 00 77 112 977 60 86 93

Oficines municipals

de dilluns a divendres de 9:00 h. a 14:00h

Casa de Cultura

de dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 h. i de 17:00 a 20:30 h.

Biblioteca

de dilluns a divendres de 10:30 a 12:30 h i de 17:00 a 20:30 h. dissabtes de 9:30 a 11:30 h.

PIJ

de dilluns a divendres de 18:00 a 20:00 h.

Museu Municipal

dissabtes de 11:00 a 14:00 h. i de 18:00 a 20:00 h. diumenges de 11:00 a 14:00 h. Dies laborables a concertar (entrada gratuïta per als empadronats a Alcover)

Serveis Socials -

carrer Major, 12

dilluns de 8:15 a 10:15 h. dijous de 9:00 a 14:00 h. (Cal cita prèvia)

Deixalleria

de dilluns a divendres de 15:00 a 19:00 h. dissabtes de 9:00 a 13:00 h.

Jutjat de Pau

dimarts i divendres de 10:00 a 11:00 h.

Cementiri

de 8 h. a 20 h.

ALCOVER - VALLS

VALLS - ALCOVER

De dilluns a divendres

ALCOVER - REUS

REUS - ALCOVER

De dilluns a divendres

8:00

7:00

7:15

9:10

7:45

8:05

7:35 8:45

9:55

8:45

9:00

9:30 10:15

10:40

9:30

9:45

11:25

10:15

10:30

11:00

12:55

11:45

12:00

12:30

13:25

12:15

12:30

13:00

14:55

13:40

14:00

14:30

Bombers

112

15:40

14:30

14:45

15:15

Emergències

112

16:25

15:15

15:30

16:00

17:10

15:45

16:15

16:45

Ambulàncies

112

18:00

16:30

17:00

17:30

17:45

18:00

18:30

900 61 30 00

18:55 19:40

18:30

18:45

19:15

20:55

19:15

19:35

20:30

21:25

19:50

20:05

21:00

Pius Hospital de Valls

Dissabtes feiners

Dissabtes feiners

9:10

8:00

8:15

8:45

10:40

9:30

9:45

10:15

13:55

10:30

10:45

13:30

18:05

12:45

13:00

17:45

Diumenges i festius

Diumenges i festius

18:35

10:45

10:30

18:15

@: “els regidors, a un clic!” Anton Ferré Fons Bonaventura Figueras Busquets

aferre@alcover.altanet.org bfigueras@alcover.altanet.org

Julian Sánchez Araque

jsanchez@alcover.altanet.org

M. Rosa Ballesté Pujol

rballeste@alcover.altanet.org

Àngel Mora Clares

amora@alcover.altanet.org

Francesc-Xavier Torrell Camps

xtorrell@alcover.altanet.org

Joan Dolcet Vallverdú

jdolcet@alcover.altanet.org

Joan-Francesc Puig Torbellino Josep M. Maideu i Torres

jpuig@alcover.altanet.org jmmaideu@alcover.altanet.org

Joaquim Jesús Jiménez Roales

jjimenez@alcover.altanet.org

M. Isabel Torres i Carnicé

mitorres@alcover.altanet.org

ALCOVER, BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL - EDICIÓ: Regidoria de Comunicació - Àrea de premsa de l’Ajuntament d’Alcover - ADREÇA: Plaça Nova, 3 43460 - Alcover (l’Alt Camp) - telèfon: 977-760441 www.alcover.cat - MAQUETACIÓ, DISSENY i IMPREMTA: Gràfiques Sant Jordi - FOTOGRAFIA: Jordi Ribellas, Sergi Franch, Maria Antonio Vàsquez (contraportada) - CONTACTE A/E: premsa@alcover.altanet.org - Imprès en paper ecològic - DLT: 2867-90


Alcover Butlletí 57  
Alcover Butlletí 57  

Alcover Març 2010

Advertisement