a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

Recompte de persones que dormen al carrer a Badalona

Primer comptar, després actuar

39 persones dormen al ras a Badalona. “D’entrada és molt, ni que hi hagi una de sola”, assegura la Montse Garcia, de Caritas Barcelonès Nord que va coordinar el dispositiu que la nit del 18 de maig va realitzar el recompte de persones sense llar a B a d a l o n a . L’ a c c i ó v a f e r - s e simultàniament a Sant Adrià i a Barcelona. “Esperava aquest moment fa vint anys”, confessa Xavier Oncins, president de Folre. No en va, a Badalona fa tots aquests anys que funciona Folre i, per tant, hi ha una preocupació real entre la ciutadania per Voluntaris de totes les edats i àdhuc algunes persones resoldre la qüestió. De fet, des de l’octubre ateses a Folre, amb experiència d’haver dormit al carrer, es de l’any passat les entitats que treballen a van implicar en el recompte que es va fer el 18 de maig. la ciutat amb el col·lectiu de les persones sense llar –les fundacions Acollida i Esperança, Mambré, Llegat Roca i Pi i Càritas diocesana, acompanyats per Arrels Fundació–, van començar a concretar passes. Si bé els organitzadors admeten que la previsió del càlcul era superior, també és cert que, per un costat, “és un col·lectiu fluctuant i, per tant, difícil de calcular”, explica Oncins i, per un altre, apunten que convé distingir entre la persona que viu al carrer i la que té sostre, però no té llar. “Moltes persones no tenen un habitatge segur, en condicions, digne i que permeti fer vida continuada. Aquí també està el repte”, detalla Montse Garcia. El fet que l’Ajuntament s’afegís al recompte “ha generat relacions i espai de reflexió i anàlisi per anar pensant noves formes d’abordar aquesta situació”, explica Garcia. “Hi ha hagut un canvi significatiu d’implicació de l’administració”, subratlla Oncins que davant la xifra resultant apunta que es pot dissenyar “un dispositiu gairebé a demanda: persona que pugui viure sola, alberg...”. Gran resposta del voluntariat La nit del recompte va mobilitzar gairebé 200 voluntaris (també hi va participar la Creu Roja, la FAVB i la Comissió de Cultura de Llefià). “Va ser molt emocionant trobar-nos tanta gent coneguda, diverses generacions i molt motivades”, confirma Oncins. L’acollida es va fer a Can Banús on es va crear “un caliu molt maco”. “Em quedo amb la resposta de la gent. Alguns que venien d’entitats i molta altra gent sola. L’ambient que es va generar i es va respirar és molt aprofitable”, explica Montse Garcia. “L’objectiu ha de ser que no hi hagi ningú al carrer. Si hi ha algú que per patologia no vol el recurs que li oferim, el que no pot ser és que no es pugui oferir”, conclou Oncins. “Cal pensar en fórmules que donin resposta de continuïtat en el temps i confiança. Mirar situació a situació”, finalitza Garcia. Juny 2016
 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana
 A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com


Entrevista a Mn. Joan Ballús, rector de l’església de Sant Cebrià, de Tiana

“La comunitat de Tiana m’ha estimat molt” “No sóc una màquina, sóc un vagó. Tampoc un gran intel·lectual, el que m’agrada és acollir”. Així es defineix Mn. Joan Ballús i Bellalta (Sant Antoni de Vilamajor, 1931) que es retira el proper setembre: “Vull morir a la residència [de capellans], amb els companys. Si puc anar a fer companyia a un que està malalt, és el servei que vull fer”. Després d’ordenar-se el 1956, ha passat per cinc parròquies, la darrera de les quals Sant Cebrià, on ha estat rector 22 anys. La vida “laboral” d’un capellà s’allarga molt més que la d’un laic. Com es viuen aquests anys afegits en la tasca pastoral? Els he viscut amb la mateixa il·lusió que els anys anteriors. La gent m’ha acollit amb els meus defectes i virtuts. És cert que em vaig plantejar retirar-me als 75, però el cardenal Martínez Sistach em deia “t’avorriràs, estàs molt bé per continuar de rector”. Aquests anys són una gràcia que Déu m’ha fet. M’he sentit honorat, malgrat no he solucionat l’assignatura pendent del jovent i que la gent va abandonant la missa dominical. També he tingut la sort de tenir 7-8 c o l · l a b o r a d o r s indispensables. La comunitat m’ha estimat molt. Quins records us porteu del vostre pas per la

parròquia de Sant Cebrià? El bisbe Carrera em va acollir i es va preocupar fins el detall d’on viuria. La rectoria estava en un estat

impresentable i Mn. Lluís Nadal va estudiar la reforma. També he comptat amb la col·laboració indispensable dels arxiprests Mn. Jaume Aymar i Mn. Andreu Pasqual. Malgrat Tiana és el quart poble català més ric, la comunitat parroquial és pobreta, la majoria gent jubilada. Hi ha un grup de gent jove que porten la preparació de promesos. També la pastoral infantil marxa bastant bé, amb cada cop més nanos fent catequesi i catequistes més compromesos, amb en Pepe Pérez al front. El que més ha impressionat la gent ha estat començar fa cinc anys un grup de Càritas a Tiana, junt amb Tiana Solidària, que està donant un testimoni meravellós. S’ha dit que els preveres no us sabeu cuidar bé en la vida ordinària (descans, àpats, activitat) i que a la

vellesa això ho pagueu. Què n’opineu? He tingut la sort de tenir fins fa deu anys una persona a casa que em cuidés. Primer la mare, després una dona que va morir. Els darrers temps em van ensenyar a cuinar una mica i em defenso relativament. “La vida m’ha ensenyat a ser tolerant, no el seminari”, heu dit. Què creieu que caldria ensenyar al seminari i no es mostra? Sentim a dir que hi ha molts capellans molt entregats, però també algun intolerant. Dir que qui no ve a missa està en pecat mortal, és desorientar la gent. S’ha de presentar la fe d’una altra manera. Com diu el Papa, tota persona té quelcom de bo, per tant, no tirem els trastos a sobre de ningú, ni posem sobre la gent un nou manament, el de l’intervencionisme.


Heu conegut el nou arquebisbe de Barcelona. Quines creieu que són les principals tasques que ha d’abordar? Ell ja ho té molt clar. Ens vam reunir a Montgat i, tal com ens va parlar, al sortir vam dir que sap per on va. Creieu que el treball en x arx a p reveres- laic s està prou madur? Te n i m un laïcat sobrecarregat: fa litúrgia, catequesi, a part de la feina

de casa. I en moltes coses tenim la mateixa gent. Hauríem d’anar a buscar gent nova. Aquí hi ha molts matrimonis de Barcelona preparats, potser no venen a missa, però tenen ganes de fer coses. Els hem anat acostant cap a la parròquia. Què hi diu al ‘manual d’instruccions’ del prevere que us rellevarà? Primerament que porti una vida espiritual intensa, és l’únic que captiva la gent. Si

ve u e n u n c a p e l l à q u e prega, la gent s’ho pren amb serietat. I que no oblidi que [l’ermita de] l’Alegria és una mina de trobar gent que celebra la fe. La gent de Tiana són bons, malgrat no venen a missa. Procuro parlar-hi quan vaig a buscar el diari, a la tenda de comestibles, amb els jubilats que passegen, això també és un apostolat.

Acte interreligiós el 28 de maig al Parc del turó d’en Caritg

Una olivera, signe de ‘Badalona per la Pau’ (Jaume Ventura, Justícia i Pau Badalona) Unes cent persones ens trobàvem el passat dissabte al voltant d'una olivera, símbol de la pau, al parc del turó d’en Caritg de Badalona, sikhs, jueus, musulmans i cristians resàvem junts cadascun amb les nostres oracions. Reiniciem un camí en el qual ens vam comprometre a construir la pau a la nostra ciutat en la qual tot ciutadà tingui dret a la llibertat de pensament i religió. Volem també transmetre als nostres conciutadans que la diversitat de les cultures és una gran riquesa i no un obstacle. I que l'única manera d'avançar en aquest camí és dialogar més i conèixer-nos més entre nosaltres. Els rumors sempre dificulten el bon veïnatge i enfronten les persones. Demanar a les institucions (Ajuntament, Generalitat...)

que amb les lleis i normes facilitin la integració i el diàleg. Compartirem tots la lluita de fer un món millor per resoldre els greus problemes de la humanitat: la fam i la pobresa, la guerra i la violència, la destrucció del medi natural. Això solament, dèiem, serà possible amb els esforços que farem plegats des de la justícia, el perdó i la generositat. També serà

necessari analitzar les causes d'aquesta falta de diàleg que a dia d'avui tenim a Badalona i de quina manera hem participat en aquestes causes. Finalment volem contribuir des de la nostra ciutat a construir una Catalunya oberta a cultures i religions on l'hospitalitat i la defensa de la dignitat de les persones siguin els elements centrals.

“En l’Any de la Misericòrdia, el Papa ens anima a viure la misericòrdia vers als altres, seguint la paràbola del bon samarità, que atén una persona que no és de la seva religió ni de la seva cultura: allò que els fa germans és la misericòrdia vers l'altre”, va dir l’arxiprest Mn. Andreu Oller.


Iniciativa del Conservatori Professional i Escola de Música de Badalona

Les cantates solidàries de Bach, reconegudes amb el Premi Guineuetes Fa s i s a ny s d i v e r s o s professors del Conservatori de Badalona van pensar posar a l’abast del públic les cantates de Bach: “És un repertori que ens agrada molt i que no es programa gairebé mai en els concerts”, explica Montse Pi, directora del Cor Jove del Conservatori i ànima d’aquesta iniciativa. Així doncs van posar-se en marxa el curs 2011-2012 amb unes cantates que tenien un component solidari: “el públic assistent col·labora donant la

voluntat en benefici d'una obra social, en aquest cas Càritas de la parròquia de Sant Josep”, sosté Pi. En efecte, des de l’inici aquests concerts es realitzen a la cripta de l’església de Sant Josep, un espai amb “bona sonoritat i que, al ser rodó, permet acostar intèrprets i públic”, explica Josep Lleixà, que participa en l’organització i difusió d’aquests concerts que apleguen al voltant d’un centenar d’espectadors. “L'orquestra la conformen professors i ex-alumnes del

conservatori en la seva major part. Pel que fa al cor, molt sovint ens acompanya el cor Aurica de Badalona, t a m b é h a n c o l · l a b o ra t diferents cors de Barcelona com la coral Càrmina, la coral Cantiga, el cor Ariadna i també el cor Jove del conservatori de Badalona”, detalla Montse Pi. El cicle, que ha estat reconegut amb el Premi Guineuetes 2015, d e l s A m i c s d e l Te a t r e Zorrilla, iniciarà la sisena temporada l'octubre vinent i finalitzarà l'abril a la parròquia de Sant Josep.

Agenda · 7 al 9 de juny, colònies del grup de dones Som-hi de la parròquia de Sant Francesc d’Assís al Casal de Pau d’Arbúcies. · 9 de juny, concert Corals Juvenils a l'església de Sant Josep a les 18 h a favor de la Fundació Save The Children. Entrada gratuita amb aportació voluntària. Hi participen les corals dels instituts Badalona VII, Isaac Albèniz, La Llauna i la Coral Allegro de l'Orfeó Badaloní. · 11 juny, concert ‘Ars vitae. Homenatge a Ramon Llull: el foll, el nou, l’il·luminat, el meravellat d’existir’ a Sant Jeroni de la Murtra a les 19 h. Amb Nuria Cervera, Joan Miró i Javier Bustamante. · 12 de juny, confirmació arxiprestal, presidida pel Vicari Episcopal, Mn. Salvador Bacardit, a les 11 h a l’església de Sant Josep. · 12 de juny, eucaristia de la comunitat parroquial del Sant Crist de Canyet als terrenys de la Església cremada, a les 11 h (no hi haurà eucaristia a la parròquia). · 19 de juny, concert de “2x4” a l’església de Sant Francesc d’Assís, després de l’eucaristia . · 19 de juny, concert de la Coral Betúlia, a l'església de Sant Josep a les 18 h. · 21 de juny, reunió de les parròquies que formen l'agrupació de Sant Francesc, Santa Clara i Sant Crist, al Sant Crist de Canyet, a les 21 h. · 24 de juny, festivitat patronal a l’església de Sant Joan de Montgat. A les 12 h ofici solemne i a continuació concert de la coral Centre Recreatiu Cultural de Montgat. · 26 de juny, vetlla de Pregària de Taizé a les 20 h, a l'església de la Providència. Organitza: Xarxa de Laics. · 29 de juny, jornada de portes obertes al Folre, com a primer acte de les celebracions del 20è aniversari. De 10 a 12 h i de 16 a 18 h. El Folre està al carrer Arnús, 64-66. · Del 30 de juny al 4 de juliol, pelegrinatge de l’Hospitalitat de Lourdes. La delegació de Badalona està organitzant el grup d’hospitalaris, pelegrins, malalts i discapacitats que hi anirem. Inscripcions al despatx parroquial de Sant Josep (c/ Ventós Mir, 24): 8 i 15 de juny, de 18 a 19.30 h. Per més informació, Mn. Andreu o Pere Pujades, delegat, M. 667983797, www.hospitalitat.org. · Fins al 4 de juliol, presentació d’originals al concurs fotogràfic "Contemplant el temps" de Sant Jeroni de la Murtra. Més informació a les bases.

Profile for Arxiprestat Badalona Nord, Montgat i Tiana

Poble de Déu juny 2016  

Recompte de persones que dormen al carrer a Badalona; Entrevista a Mn. Joan Ballús, rector de l’església de Sant Cebrià, de Tiana; Una olive...

Poble de Déu juny 2016  

Recompte de persones que dormen al carrer a Badalona; Entrevista a Mn. Joan Ballús, rector de l’església de Sant Cebrià, de Tiana; Una olive...

Advertisement