Júlia Campos - Somni d’una nit de primavera

Page 1





Somni d’una nit de

-/&* 3ë u)& *-,0 201ë


Ares Nom Ares Bertoldi

Edat

20 anys

Signe del zodíac Càncer

,*+& 0"ê"1

Tenir un santuari d’animals marins, especialment orques i taurons.

Li encanta

Dormir, menjar...

,0"0 .2" )& # + 3ë$,+6 Recordar el petó de l’Abigaïl.

,0"0 .2" +, 02-ì1

Estudiar, cuinar, planxar, sentir parlar a la seva

germana o a qualsevol persona, parlar en públic, que la seva àvia digui:

“¡¡¡Qué jamones tan majos que tienes!!!”...

Curiositats curioses No té gaires amigues i sempre han estat elles

les que s’han acostat a parlar-li, encara que les estima, realment no li agrada estar amb elles, s’avorreix.


Abigaïl Nom Abigaïl “Abi”

Edat

200 anys, 20 en edat humana.

Signe del zodíac Verge

,*+& 0"ê"1

Poder sortir de la

biblioteca i viure al mar.

Li encanta

La seva feina com a revisora, fer que les seves mares

estiguin orgulloses d’ella.

,0"0 .2" )& # + 3ë$,+6 Fer malament la seva feina.

,0"0 .2" +, 02-ì1

Que les seves mares li diguin què

ha de fer, l’estúpida llei de no poder

sortir de la biblioteca, i tenir prohibit parlar amb humans.

Curiositats curioses

S’ha llegit tots els llibres de la biblioteca.

Fins i tot els que s’han retirat, poca broma!


Projecte integrat, 2021

CF de Grau Superior d’Il·lustració M. Josep Forcadell, Tutora de Projecte integrat Georgina Aspa, Professora de Suport d’enquadernació Violant Cebrià, Professora de Suport digital Escola d’Art La Industrial Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona


Somni d’una nit de

-/&* 3ë

u)& *-,0 201ë


Tres quarts de set, hora de recollir! Com cada tarda vinc a la biblioteca a estudiar perquè vull entrar a la Facultat de Biologia a estudiar la branca de biologia marina, que m’encanta! Normalment a aquesta hora ja quasi no queda gent a la biblioteca, però per algun motiu avui hi ha molta gent, i tothom s’ha posat d’acord per anar al lavabo quan hi vull entrar jo, em toca fer cua.



M’han fet esperar tant per poder entrar al lavabo que n’he sortit quan ja fa cinc minuts que han tancat la biblioteca, espero que el de seguretat no m’escridassi massa. On és el de seguretat? —Eh! Tu! Amaga’t!!!

—Qui parla? No veig a ningú.



És una mena de fada, molt bonica. Estic somiant?

Tot passa molt de pressa i de cop i volta estic amagada

darrere del taulell de recepció amb una fada. —Què està passant? —dic.

—No parlis tan alt, em dic Abigaïl.

—Jo, Ares. Encantada! Eh? Ets lila! Què ets?

—Treballo a la biblioteca a les nits, soc una revisora, em

dedico a vigilar que tots els humans hàgiu marxat abans que... però on eres?

—Quan? Ara? Al lavabo.

—Com pot ser que no l’hagi vist? Si s’adonen perdré la

feina... —la sento murmurar coses, però no entenc què diu. —Perdona, però em pots dir què està passant? —No. Sí, però... no.

—Parla’m, digues-me alguna cosa –m’està posant nerviosa–.

Què està passant?

—Mmm... doncs... a veure... Dins de cada biblioteca hi ha

un esperit que obre i tanca un portal a un món on vivim totes

nosaltres, ens dediquem a cuidar la biblioteca, ens encarreguem de què tot estigui en bon estat per a vosaltres, els humans.

—Eh...??? M’he donat un cop al cap i això és un somni, no?

—Si prefereixes pensar així, com vulguis, però no deixis que

ningú et vegi, si no, perdré la meva feina —i murmura una altra vegada sense que pugui entendre el que em diu.



—El pop!!! Crido mirant com el pop de l’entrada surt flotant de la peixera, augmentant la seva mida fins a ser el doble de gran, o el triple, no sé quant, però és enorme. —Xist!!! —em tapa la boca perquè no torni a parlar. D’entre els tentacles del pop gegant surt una llum i d’aquesta comencen a desfilar un munt d’éssers, n’hi ha uns que semblen... gossos? —El pop és el nostre esperit, a través de la seva màgia

podem entrar al vostre món –m’explica l’Abigaïl.



—Aquelles amb els

ulls bendats són les

rastrejadores. Cadascuna

té uns llibres amb els quals són connectades així saben on estan en tot moment i

així controlen que cap els perdi.

—Per què us amagueu?

—Sincerament, no ho sé, m’he llegit tots els llibres

i manuscrits que he trobat, però cap parla de per què

ens amaguem. Nosaltres, les revisores, som les que ens

encarreguem d’inspeccionar tota la biblioteca i assegurarnos que no hi queden humans abans que surtin la resta de les companyes a treballar, també fem el contrari, assegurar-nos que no queda cap de nosaltres per la biblioteca quan la biblioteca torni a obrir portes.


—Veus les que

s’estan col·locant a les

portes i finestres de tot

l’edifici? Aquestes són les

guardianes, principalment s’encarreguen de vigilar que ningú entri o surti

d’aquí. Ens protegeixen de ser descobertes. La meva mare és una guardiana... No para de parlar de

normes i lleis i bla, bla, bla. Ha, ha, ha!


—Aquelles són les portadores, les criatures que s’encarreguen de

portar informació nova a la biblioteca.

—Semblen gossos, de fet tinc una gossa que s’hi assembla molt. —Ha, ha, ha, sí!?! Tenen aquesta aparença per poder sortir fora

sense que la gent s’espanti. Són les úniques que hi poden sortir i ser vistes per humans.

—La resta de vosaltres no podeu sortir de la biblioteca? —No.

—Després d’aquesta nit ja no ens tornarem a veure? —Exacte...

De sobte, tota l’emoció de descobrir les criatures ha desaparegut,

em posa trista pensar que no tornaré a veure l’Abigaïl.


—I les que estan en fila

—Les que treballen al costat

a les taules?

els diem les doctores de llibres,

llibres que hi arriben.

ca, també enquadernen a mà tots

—Aquelles són les traductores, són les encarregades d’arreglar tots els articles que té la bibliotes’encarreguen de traduir tots els —De qualsevol idioma? —Sí!, són increïbles, en

qüestió de minuts són capaces d’aprendre qualsevol idioma o

simbologia. Recordo una vegada que tothom va quedar sorprès perquè la més veterana va

trigar trenta minuts a aprendre un nou idioma.

els exemplars. És impossible parlar amb elles mentre estan treba-

llant, és com si estiguessin dintre d’una bombolla, només parlen

entre elles i mai ningú entén el que es diuen.


—Les que van amb el carro ple d’exemplars són les encarregades

d’ordenar la biblioteca, són molt... estirades, només parlant dos

minuts amb elles ja coneixes tots els seus temes de conversa, “els

humans no saben organitzar bé els llibres, no és tan difícil, mira que els hi deixem fàcil” i sempre diuen que hi ha una manera nova d’organitzar-ho tot, “la nostra és la millor, pobres humans”. La veu que posa em fa riure tant que l’Abigaïl m’ha de

tapar la boca.


—Les comunicadores, molt

amables i agradables, tenen una

veu molt relaxant i sempre saben

què dir i què fer, i ho comuniquen amb una claredat cristal·lina. Són les encarregades de connectar

totes les biblioteques de la ciutat i, de tant en tant, totes les del

món, però això només quan alguna traductora decideix apartar-se de la seva taula.

—Aquelles són les obreres,

com et pots imaginar són

les que s’encarreguen del

manteniment de la façana, el mobiliari, electricitat, etc.


Mentre anàvem cap als lavabos, l’Abigaïl m’agafa la mà, una nit amb ella i em sento més còmoda i connectada que amb les meves amigues. La tornaré a veure? La vull tornar a veure. Arribem als lavabos, és l’hora d’acomiadar-nos?, per sempre? —Abigaïl, et trobaré a faltar. No contesta. Per què? He dit alguna cosa rara? Fora de lloc? —Jo també, m’ha encantat conèixer-te, i voldria tornar a

parlar de nou amb tu. Però, si us plau, no tornis a quedar-te dins la biblioteca —riem amb un riure no gaire convincent— Queda’t dins del lavabo, no facis sorolls.

En acabar la frase s’apropa i em fa un petó al front. —A...dé… u ... —se’m tanquen els ulls sols, no em podré

acomiadar bé.



Sorolls, quina hora és? On sóc? Als lavabos? Per què? Les 10 del matí! I l’Abigaïl on és? Surto corrents del lavabo, tot sembla “normal”, no veig cap ésser estrany, no la veig a ella. Vaig corrents a l’entrada, la porta està oberta i el pop està a la peixera. Ho he somiat? És igual, tinc son, hauria d’anar a casa.



De camí cap a casa no puc parar de pensar en tot el que ha passat. Ho he somiat realment? Em creuo amb un grup de noies, una d’elles té els ulls verds com l’Abigaïl, i uns tatuatges a l’espatlla esquerra que són com els seus, i com riu, com parla, com camina, tot em recorda a ella, s’hi assemblen.


En passar pel seu costat començo a notar una escalfor al front, just on ella m’ha fet un petó. Per què? Pot ser que ella hi sigui? Com? No estic segura del que ha passat aquesta nit, però del que sí que estic segura és que vull conèixer aquesta noia.



Agraïments Vull agraïr a tots els lectors que tinguin la ment oberta.



©2021 Tots els drets reservats

Il·lustracions originals fetes en aquarel·la i tinta. Imprès digitalment

el dia 21 del mes 04 de 2021 a MediaActive, paper Offset de 170 g.

Tipografies: Javanese Text, Brownie cake, Adriana.

Enquadernat a mà al taller de Suport d’enquadernació del Projecte integrat a l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona.

Exemplar únic

Júlia Campos Fuster



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.