Guillem Duran – La Industrial que no veiem

Page 1

La industrial que no veiem Guillem Duran RodrĂ­guez


Guillem Duran Rodríguez

Projecte integrat, 2019 Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració Tutora de projecte, Mariajosep Forcadell professora de suport digital, Violant Cebrià Professora de suport d’enquadernació


Guillem Duran Rodríguez

Projecte integrat, 2019 Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració Tutora de projecte, Mariajosep Forcadell professora de suport digital, Violant Cebrià Professora de suport d’enquadernació


Dedicat a totes les persones a qui la vida els hi dona una altra oportunitat


Dedicat a totes les persones a qui la vida els hi dona una altra oportunitat


un dia com qualsevol altre al recinte de la industrial‌


un dia com qualsevol altre al recinte de la industrial‌


Què no ho has vist? Ha xocat de ple contra el fanal i l’ha torçat, ja és el segona fanal tort aquest mes dins el recinte!

Però què faaaaas? Perquè no vigiles una mica més, que aquí hi vivim nosaltres! Quèè?!? Ai, és que alguns d’aquests humans no tenen cura de que vivim aquí nosaltres, no pot ser que sempre vagin a la seva sense tenir en compte l’entorn urbà.

Què ha passat Fustaume?

A més que ja podrien portar un camió més petit perquè passés més fàcil sense provocar accidents, que no costaria res fer un o dos viatges de més.


Què no ho has vist? Ha xocat de ple contra el fanal i l’ha torçat, ja és el segona fanal tort aquest mes dins el recinte!

Però què faaaaas? Perquè no vigiles una mica més, que aquí hi vivim nosaltres! Quèè?!? Ai, és que alguns d’aquests humans no tenen cura de que vivim aquí nosaltres, no pot ser que sempre vagin a la seva sense tenir en compte l’entorn urbà.

Què ha passat Fustaume?

A més que ja podrien portar un camió més petit perquè passés més fàcil sense provocar accidents, que no costaria res fer un o dos viatges de més.


Que has vist perquè discuteixen aquells dos? No t’hi hauràs pas fixat? Doncs… No… Hmm, ja els hi preguntarem quan acabin de xerrar què és el que ha passat. Escolta no fas massa bona cara, estàs bé?

Qui dius que està preocupat, que jo tampoc vull que em passi res, ni a ningú; que m’he de preocupar?

I ara què dic?, tant es nota que no estic bé? suposo que l’únic que puc fer és dir-li el que em passa, tampoc tinc una altra alternativa i guardar-ho per mi no em servirà de res… Doncs… Es veu que em faran una reforma. Ah sí?, si això és meravellós! Com és que estàs amb aquesta cara tan llarga?

Ai, no sé què dir, sembla que no portarà enlloc la conversa, val la pena seguir? Es igual Tictomàs, no té importància… Doncs no ho sembla, sembles més preocupat que mai.

Sí, Armaó, que aquí enmig em sembla que hi caurà una tempesta de fang enorme que et deixarà cobert.

Au, va, Intelar, no m’espantiiis!

Intelaaar, no siguis dolenta… Tranquil Armaó, no plourà fang ni res, és senzillament que l’Arnalt està preocupat perquè li faran una reforma.


Que has vist perquè discuteixen aquells dos? No t’hi hauràs pas fixat? Doncs… No… Hmm, ja els hi preguntarem quan acabin de xerrar què és el que ha passat. Escolta no fas massa bona cara, estàs bé?

Qui dius que està preocupat, que jo tampoc vull que em passi res, ni a ningú; que m’he de preocupar?

I ara què dic?, tant es nota que no estic bé? suposo que l’únic que puc fer és dir-li el que em passa, tampoc tinc una altra alternativa i guardar-ho per mi no em servirà de res… Doncs… Es veu que em faran una reforma. Ah sí?, si això és meravellós! Com és que estàs amb aquesta cara tan llarga?

Ai, no sé què dir, sembla que no portarà enlloc la conversa, val la pena seguir? Es igual Tictomàs, no té importància… Doncs no ho sembla, sembles més preocupat que mai.

Sí, Armaó, que aquí enmig em sembla que hi caurà una tempesta de fang enorme que et deixarà cobert.

Au, va, Intelar, no m’espantiiis!

Intelaaar, no siguis dolenta… Tranquil Armaó, no plourà fang ni res, és senzillament que l’Arnalt està preocupat perquè li faran una reforma.


Però i si té raó i ja no m’hi volen al recinte? Ai quin caos, cada vegada es va sumant més gent a la conversa.

Una refoormaa? Uh, jo de tu em preocuparia, i jo no em deixaria. Està clar que ja no et volen per aquí…

Estàs bé Artiadneta meva? que no et molesti aquest carallot, eh! Si et diu res, m’ho comentes i ja li parlaré jo de maneres.

Ai, no li facis cas, que aquest vellot està fet a l’antiga, a més ell també vol una reforma, fa molt que no li han fet una. Està gelós. Ignora’l!

Tranquil, Fustaume, ja acabarem de parlar sobre els vehicles dins el recinte, em sembla que l’Arnalt té més problemes que no pas uns simples vehicles. Ei, que els vehicles són importants, eh!, que a mi encara em cansa haver d’escoltar-ne algun que passi per davant i s’hi quedi tot el dia i molesti la gent per circular enmig del passeig, i ja ni parlar del fum constant a la cara…

Fustaaaaume tranquiiil…


Però i si té raó i ja no m’hi volen al recinte? Ai quin caos, cada vegada es va sumant més gent a la conversa.

Una refoormaa? Uh, jo de tu em preocuparia, i jo no em deixaria. Està clar que ja no et volen per aquí…

Estàs bé Artiadneta meva? que no et molesti aquest carallot, eh! Si et diu res, m’ho comentes i ja li parlaré jo de maneres.

Ai, no li facis cas, que aquest vellot està fet a l’antiga, a més ell també vol una reforma, fa molt que no li han fet una. Està gelós. Ignora’l!

Tranquil, Fustaume, ja acabarem de parlar sobre els vehicles dins el recinte, em sembla que l’Arnalt té més problemes que no pas uns simples vehicles. Ei, que els vehicles són importants, eh!, que a mi encara em cansa haver d’escoltar-ne algun que passi per davant i s’hi quedi tot el dia i molesti la gent per circular enmig del passeig, i ja ni parlar del fum constant a la cara…

Fustaaaaume tranquiiil…


A més pots estar tranquil que els meus segurates et protegiran de qualsevol adversitat i jo vigilaré a tot aquell que rondi per aquí.

I de què tens por? I ara què dic? Hi ha moltes pors dins meu, això de la reforma és un munt de canvis. Doncs… M’espanta el fet de no veure a les persones, ni a vosaltres un cop m’estiguin fent la reforma… Tu? que faràs tu si ets un petit esquifit.

Mira que si t’enxampo et cardo un mastegot. A més, tu dius fer molta química en els teus laboratoris, però no et veig pas mai treballar…

El mateix passa amb tu i els teus segurates, parles de protegir-nos, però bé que no et mous del lloc.

Entenc, però no pateixis, només serà com si estiguessis dormint, un cop tanquis els ulls i els obris de cop hauran passat uns segons per a tu, per a nosaltres potser uns anys, però no t’amoïnis, el temps que et perdis i allò que passi, nosaltres t’ho explicarem.

sí, però si no fos pels meus segurates, tu estaries patint nit i dia, perquè no et passés res a les instal·lacions. Però si no fos per mi, tu no sabries que hi ha més amunt teu.


A més pots estar tranquil que els meus segurates et protegiran de qualsevol adversitat i jo vigilaré a tot aquell que rondi per aquí.

I de què tens por? I ara què dic? Hi ha moltes pors dins meu, això de la reforma és un munt de canvis. Doncs… M’espanta el fet de no veure a les persones, ni a vosaltres un cop m’estiguin fent la reforma… Tu? que faràs tu si ets un petit esquifit.

Mira que si t’enxampo et cardo un mastegot. A més, tu dius fer molta química en els teus laboratoris, però no et veig pas mai treballar…

El mateix passa amb tu i els teus segurates, parles de protegir-nos, però bé que no et mous del lloc.

Entenc, però no pateixis, només serà com si estiguessis dormint, un cop tanquis els ulls i els obris de cop hauran passat uns segons per a tu, per a nosaltres potser uns anys, però no t’amoïnis, el temps que et perdis i allò que passi, nosaltres t’ho explicarem.

sí, però si no fos pels meus segurates, tu estaries patint nit i dia, perquè no et passés res a les instal·lacions. Però si no fos per mi, tu no sabries que hi ha més amunt teu.


Au, va, vosaltres, porteu-vos bé una estona.

En Quimibert i en Brunt són com gat i gos, però no es podrien separar per res del món.

Podem centrar-nos de nou?, em sembla que l’Arnalt encara no ha solucionat el seu problema… Ai, ai, ara hi tornen a parlar de mi… Potser el millor seria deixar totes les preocupacions de cop, tot fora, vinga va!

Doncs també hi ha una altra cosa… a mi m’agrada el meu aspecte físic i no m’agradaria perdre’l, a més, què passa si em volen reformar per substituir-me? i si ja no em volen? Tirar-me a terra i construir algun edifici nou?

Ai, que simples que sou, ja us agradaria tenir materials i formes úniques com jo… No vagis de xulo Jesard, et recordo que comparteixes materials i formes amb l’Eduiol i en Tictomàs. és el que té estar construït dels mateixos materials d’aquest d’aquí.

Vaja Arnalt, ara s’explica millor el perquè de la teva cara ensopida.


Au, va, vosaltres, porteu-vos bé una estona.

En Quimibert i en Brunt són com gat i gos, però no es podrien separar per res del món.

Podem centrar-nos de nou?, em sembla que l’Arnalt encara no ha solucionat el seu problema… Ai, ai, ara hi tornen a parlar de mi… Potser el millor seria deixar totes les preocupacions de cop, tot fora, vinga va!

Doncs també hi ha una altra cosa… a mi m’agrada el meu aspecte físic i no m’agradaria perdre’l, a més, què passa si em volen reformar per substituir-me? i si ja no em volen? Tirar-me a terra i construir algun edifici nou?

Ai, que simples que sou, ja us agradaria tenir materials i formes úniques com jo… No vagis de xulo Jesard, et recordo que comparteixes materials i formes amb l’Eduiol i en Tictomàs. és el que té estar construït dels mateixos materials d’aquest d’aquí.

Vaja Arnalt, ara s’explica millor el perquè de la teva cara ensopida.


Per el teu aspecte físic no em preocuparia. És més, si et reformen, és precisament perquè consideren que t’estàs deteriorant i et volen preservar deixant-te maco i nou… Com acabat de construir!

Ja convé, perquè es veu que aquells que treballen en la teva reforma poden notar la inquietud que tinguis i poden sentir-se incòmodes…

Potser sí que tens raó.

Crec que t’equivoques, Armaó, si els humans no són capaços de percebre quan parlem, com sentiran les nostres vibracions? Com és possible que puguin sentir els nostres nervis o sentiments?

N’estàs segura? Jo he sentit a parlar d’històries…

A més, et volen preservar perquè formes part de la història de la ciutat, seria una pena que desapareguessis.

Doncs no ho havia pensat… Em quedo una mica més tranquil.

Ai va, deixa’t d’històries. Ves a saber qui te les ha explicades.


Per el teu aspecte físic no em preocuparia. És més, si et reformen, és precisament perquè consideren que t’estàs deteriorant i et volen preservar deixant-te maco i nou… Com acabat de construir!

Ja convé, perquè es veu que aquells que treballen en la teva reforma poden notar la inquietud que tinguis i poden sentir-se incòmodes…

Potser sí que tens raó.

Crec que t’equivoques, Armaó, si els humans no són capaços de percebre quan parlem, com sentiran les nostres vibracions? Com és possible que puguin sentir els nostres nervis o sentiments?

N’estàs segura? Jo he sentit a parlar d’històries…

A més, et volen preservar perquè formes part de la història de la ciutat, seria una pena que desapareguessis.

Doncs no ho havia pensat… Em quedo una mica més tranquil.

Ai va, deixa’t d’històries. Ves a saber qui te les ha explicades.


Ah sí, tots marxarem volant quan a tu et comencin a arreglar…

Corroboro el que diu l’Artiadna: els humans no senten si estem nerviosos, contents o tristos; nosaltres som un món a part del que poden percebre. També els hi podem agradar més o menys, però sentir-nos i interactuar de la mateixa manera que ho fem nosaltres no s’ha vist mai.

Ei, carallot, jo a tu sí que t’enviaré volant ben lluny si segueixes amb les mateixes bromes.

I doncs… Ja t’has tret totes les preocupacions? Va, tranquil, rei, que no veus que s’ho passa millor si el contestes…

Potser també els hi hauria d’explicar els pensaments d’ahir al vespre, però potser se’n riuen de mi… Va, m’han ajudat amb això, em sembla que podria fer-ho. Doncs la veritat és que no; hi ha una última cosa: ahir al vespre vaig rumiar que em feien la reforma i m’adormia, però al despertar-me tenia por de trobar-me sol en un desert, que no hi fos ningú i que tampoc em pogués reconèixer a mi mateix…

Mira Arnalt, en això últim no has de tenir por; com ja t’hem dit abans som part de la cultura de la ciutat, tenim història i com a tu, també és possible que ens reformin en un futur.

I m’he quedat amb la por de despertar de la reforma i que no hi sigueu ningú de vosaltres.

No has de tenir por de què no hi siguem perquè, a part que podem explicar coses del passat ja que tenim història, encara som útils dins el recinte; som imprescindibles per als humans. Passaran molts anys fins que haguem de desaparèixer, molts més dels que portes tu dempeus. L’Eduiol té raó, no pateixis perquè no hi siguem, perquè hi serem i t’estarem esperant quan et despertis després de tot aquest temps adormit.


Ah sí, tots marxarem volant quan a tu et comencin a arreglar…

Corroboro el que diu l’Artiadna: els humans no senten si estem nerviosos, contents o tristos; nosaltres som un món a part del que poden percebre. També els hi podem agradar més o menys, però sentir-nos i interactuar de la mateixa manera que ho fem nosaltres no s’ha vist mai.

Ei, carallot, jo a tu sí que t’enviaré volant ben lluny si segueixes amb les mateixes bromes.

I doncs… Ja t’has tret totes les preocupacions? Va, tranquil, rei, que no veus que s’ho passa millor si el contestes…

Potser també els hi hauria d’explicar els pensaments d’ahir al vespre, però potser se’n riuen de mi… Va, m’han ajudat amb això, em sembla que podria fer-ho. Doncs la veritat és que no; hi ha una última cosa: ahir al vespre vaig rumiar que em feien la reforma i m’adormia, però al despertar-me tenia por de trobar-me sol en un desert, que no hi fos ningú i que tampoc em pogués reconèixer a mi mateix…

Mira Arnalt, en això últim no has de tenir por; com ja t’hem dit abans som part de la cultura de la ciutat, tenim història i com a tu, també és possible que ens reformin en un futur.

I m’he quedat amb la por de despertar de la reforma i que no hi sigueu ningú de vosaltres.

No has de tenir por de què no hi siguem perquè, a part que podem explicar coses del passat ja que tenim història, encara som útils dins el recinte; som imprescindibles per als humans. Passaran molts anys fins que haguem de desaparèixer, molts més dels que portes tu dempeus. L’Eduiol té raó, no pateixis perquè no hi siguem, perquè hi serem i t’estarem esperant quan et despertis després de tot aquest temps adormit.


Em sento molt més tranquil.

Agraeixo la realització d’aquest projecte a professors i companys que m’han acompanyat en tot el procés fins al final. Gràcies a tots… Demà quan comencin estaré tranquil. Ja ens veurem quan desperti.


Em sento molt més tranquil.

Agraeixo la realització d’aquest projecte a professors i companys que m’han acompanyat en tot el procés fins al final. Gràcies a tots… Demà quan comencin estaré tranquil. Ja ens veurem quan desperti.


Dedicat a totes les persones a qui la vida els hi dona una altra oportunitat


C o l o fó tècnic: Il·lustracions originals fetes en guaix - retoc digital - finalització d’il·lustracions en digital - (impressió digital) - Enquadernat a mà al taller de suport d’enquadernació del projecte integrat de l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona - Exemplar únic


un dia com qualsevol altre al recinte de la industrial‌


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.