Solidaritat i compromís. Exposición itinerante by Ars Satellit

Exposició itinerant

COOPERACIÓ SINDICAL

SOLIDARITAT I COMPROMÍS

Exposició itinerant Cooperació Sindical. Solidaritat i compronmís

Informació tècnica: 10 panells enrotllables. Mides: 100 cm x 220 cm. De fàcil transport i muntatge, s’adequa a les característiques físiques de l’espai on es vol posar.

Índex 1-2-3 Cartografia dels drets

Des del primer fins al tercer panell podeu trobar informació detallada, resumida en una pràctica cartografia de drets, sobre les greus violacions dels drets laborals i sindicals arreu del món, sobre la desigualtat de gènere en el món laboral i sobre la situació del treball infantil.

4 Els ODS

El desenvolupament sostenible és una estratègia que pretén aconseguir que, per a l’any 2030, la situació mundial en matèria de drets humans i individuals sigui plenament sostenible en tres àmbits: l’econòmic, el social i l’ambiental. En aquest panell trobareu l’explicació de què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb èmfasi en l’Objectiu 8 sobre el treball decent i el creixement sostenible.

5 El TTIP

6-7 La cooperació sindical directa

Les organitzacions sindicals disposen d’una eina clau: la cooperació sindical. La cooperació sindical l’hem d’entendre com aquella cooperació transformadora que cerca i incideix en les causes de la desigualtat social i de la injustícia, tot fomentant la solidaritat, i que canvia les relacions de dependència econòmica, d’explotació laboral, de manca d’igualtat i de menyspreu de la dignitat. A l’exposició trobareu un seguit d’exemples de diferents formes per col·laborar des del centre de treball i/o des de les seccions sindicals.

8 La clàusula ecosolidària. Nova forma de solidaritat

Volem impulsar una nova forma de solidaritat des del món del treball, un nou escenari que permetrà als treballadors i treballadores implicar-se individualment i col·lectivament en la lluita per la justícia social i per un desenvolupament sostenible. Parlem d’una solidaritat ecològica o, si ho preferiu, d’una ecologia solidària. Això, traslladat a l’àmbit sindical, es tradueix com a acció sindical ecosolidària. A l’exposició trobareu l’explicació concreta de com es concreta la clàusula ecosolidària.

9 I tú qué pots fer

Et convidem a passar a l’acció, posant en pràctica la solidaritat entre persones, també mitjançant la cooperació sindical. Pots començar demanant aquesta exposició per posar-la al teu centre de treball, centre cívic, casal de barri, etc. I després pots seguir informant-te, formant-te i participant en activitats solidàries! T’hi esperem!

Cartografia dels drets Cartografia dels drets Cartografia dels drets Drets laborals

Index global dels drets laborals

Drets laborals Drets laborals

L’Índex Global dels Drets, de la CSI, mostra quins són els pitjors països del món per treballar, mitjançant la classificació de 139 països en una escala de l’1 al 5 basada en el grau de respecte dels drets dels treballadors/es.

Dades no disponibles

Font dades: Confederació Sindical Internacional (CIS). http://survey.ituc-csi.org

Index global dels drets laborals

L’Índex Global dels Drets, de la CSI, mostra quins són els pitjors països Index global dels drets laborals del món per treballar, mitjançant la classificació dedels 139 Drets, païsosde enlauna L’Índex Global CSI, escala de l’1 alsón 5 basada en el grau de mostra quins els pitjors països respecte delstreballar, drets dels treballadors/es. del món per mitjançant la classificació 139 països Font dades: Confederacióde Sindical Internacional (CIS). en una http://survey.ituc-csi.org escala de l’1 al 5 basada en el grau de respecte dels drets dels treballadors/es.

Dades no disponibles 4

Dades 1 no disponibles 5 2 1 5+ 3 2

Font dades: Confederació Sindical Internacional (CIS). http://survey.ituc-csi.org

4 3 5 4 5+ 5 5+

Drets no garantits a causa de la desintegració + de l’estat de dret + Els drets dels treballadors i les Drets treballadores als països classificats en el grup +5 estan igual de limitats no garantits Drets que als països del grup 5. No obstant això, als països del grup la situació a causa de+5la no garantits està vinculada a unes institucions disfuncionals com a resultat d’un conflicte desintegració a causa demilitar. la Per intern i/o una ocupació exemple, a la Repúblicade Centreafricana, de l’estat dret desintegració el març del 2013, l’aliança rebel Séléka

Drets no garantits

Violacions sistemàtiques dels drets

Violacions regulars dels drets

Violacions repetides dels drets

Violacions irregulars dels drets

Els treballadors i les treballadores dels països del grup 4 han denunciat violacions sistemàtiques. El govern i/o les empreses estan fermament decidits a fer callar la veu col·lectiva dels treballadors i les treballadores posant en perill els seus drets fonamentals. Per exemple, a Kuwait, els treballadors/es immigrants, que representen el 60% de la població del país, estan exclosos dels drets a la Els treballadors i les treballadores negociació col·lectiva. Cal dir, però, que els dels països del grup 4 han denunciat treballadors/es de nacionalitat kuwaitiana violacions sistemàtiques. El govern i/o les també són víctimes d’amenaces, Els treballadors i les treballadores empreses estan fermament decidits intimidació, empresonament i multesa fer dels països grup 4 han callar veudel col·lectiva delsdenunciat pel fetlad’exercir el seu dret atreballadors la vaga violacions sistemàtiques. governels i/o les ireconegut les treballadores posant El en en la legislació delperill país. empreses estan fermament decidits aafer seus drets fonamentals. Per exemple, callar la veu col·lectiva dels immigrants, treballadors Kuwait, els treballadors/es ique les treballadores enlaperill els representen elposant 60% de població seus drets fonamentals. Per exemple, del país, estan exclosos dels drets a la a Kuwait, els col·lectiva. treballadors/es immigrants, negociació Cal dir, però, que els que representendeelnacionalitat 60% de la població treballadors/es kuwaitiana del país,són estan exclosos dels drets a la també víctimes d’amenaces, negociació col·lectiva. Cal dir, iperò, que els intimidació, empresonament multes treballadors/es nacionalitat kuwaitiana pel fet d’exercir de el seu dret a la vaga també són en víctimes d’amenaces, reconegut la legislació del país. intimidació, empresonament i multes pel fet d’exercir el seu dret a la vaga reconegut en la legislació del país.

El govern i/o les empreses interfereixen amb regularitat en els drets laborals col·lectius o no garanteixen plenament aspectes importants d’aquests drets. Existeixen deficiències en la legislació i/o determinades pràctiques que possibiliten les violacions freqüents. N’és un exemple Espanya1 , on la reforma laboral, aprovada pel Govern, viola el dret al treball (art. 35 de la Constitució espanyola), el dret i/o lescol·lectiva empreses(art. interfereixen aEllagovern negociació 37 CE) i amb regularitat en els drets(art. laborals el dret a la llibertat sindical 28 CE). col·lectius o no garanteixen Aquesta reforma és un atac aplenament l’estat social. El govern i/o les empreses interfereixen aspectes importants d’aquests drets. amb regularitat en els drets Existeixen deficiències en la laborals legislació i/o col·lectius o nopràctiques garanteixen plenament determinades que possibiliten aspectes importants d’aquests les violacions freqüents. N’és undrets. exemple Existeixen enlaboral, la legislació i/o on la reforma aprovada Espanya1 ,deficiències determinades pràctiques possibiliten pel Govern, viola el dret alque treball (art. les violacions freqüents. N’és un exemple 35 de la Constitució espanyola), el dret 1 , on lacol·lectiva reforma laboral, aEspanya la negociació (art. 37 aprovada CE) i pel Govern, viola el sindical dret al treball el dret a la llibertat (art. 28(art. CE). 35 de la Constitució espanyola), el dret Aquesta reforma és un atac a l’estat social. a la negociació col·lectiva (art. 37 CE) i el dret a la llibertat sindical (art. 28 CE). Aquesta reforma és un atac a l’estat social.

Certs drets han estat objecte d’atacs repetits per part dels governs i/o les empreses i han soscavat la lluita per aconseguir unes condicions laborals millors. Un exemple és el Japó, on la central nacional sindical, la Japanese Trade Union Confederation (JTUC-RENGO), indica haver estat testimoni de molts casos de discriminació contra sindicalistes o activistes. Amb freqüència, les empreses Certs drets ahan estat objecte es neguen negociar de bonad’atacs fe. repetits per part dels governs i/o les empreses i han soscavat la lluita per Certs drets han estat objecte d’atacs aconseguir unes condicions laborals repetits perexemple part delsésgoverns millors. Un el Japó,i/o onles la empreses i han soscavat per Trade central nacional sindical, la la lluita Japanese aconseguir unes condicions laborals Union Confederation (JTUC-RENGO), millors. Un exemple és el Japó, on la indica haver estat testimoni de molts central sindical, la Japanese Trade casos denacional discriminació contra sindicalistes Union Confederation (JTUC-RENGO), o activistes. Amb freqüència, les empreses indica haver estat testimoni defe. molts es neguen a negociar de bona casos de discriminació contra sindicalistes o activistes. Amb freqüència, les empreses es neguen a negociar de bona fe.

Els drets laborals col·lectius estan, en general, garantits. Els treballadors i les treballadores poden sindicalitzar-se lliurement i defensar els seus drets de manera col·lectiva amb el govern i/o les empreses i poden introduir millores en les seves condicions laborals per mitjà de la negociació col·lectiva. Les violacions dels drets dels treballadors i les treballadores no són inexistents, però Els drets laborals col·lectius en A no es produeixen de maneraestan, regular. garantits. i les l’general, Uruguai els dretsEls a latreballadors llibertat sindical, treballadores poden sindicalitzar-se a la negociació col·lectiva i a la vaga Els drets laborals col·lectius en lliurement i defensar els seusestan, drets estan garantits en la legislació i són,de general, garantits. Els treballadors i les manera col·lectiva amb el govern i/o majoritàriament, respectats en la pràctica. treballadores sindicalitzar-se les empresesno ipoden poden introduir millores Els sindicats han notificat violacions lliurement i defensar els seus drets de en les seves condicions laborals regulars ni recurrents dels drets. per manera ambcol·lectiva. el govern Les i/o mitjà decol·lectiva la negociació les empreses i poden introduir millores violacions dels drets dels treballadors i en seves condicions per però les les treballadores no sónlaborals inexistents, mitjà la negociació col·lectiva. Les A no es de produeixen de manera regular. violacions dels drets dels treballadors i l’ Uruguai els drets a la llibertat sindical, no són inexistents, aleslatreballadores negociació col·lectiva i a la vaga però no es produeixen manera regular. estan garantits ende la legislació i són, A l’majoritàriament, Uruguai els drets a la llibertat respectats en lasindical, pràctica. a lasindicats negociació i a la vaga Els no col·lectiva han notificat violacions estan garantits en la legislació i són, regulars ni recurrents dels drets. majoritàriament, respectats en la pràctica. Els sindicats no han notificat violacions regulars ni recurrents dels drets.

5 5

Els ocupar drets dels treballadors i les va la capital i va enderrocar treballadores als països classificats el president François Bozizé. Després en el grupfets, +5 estan igual limitats d’aquests el país s’hade sumit en una Els drets dels treballadors i lesobstant que alsde països del grup 5. No espiral violència etnoreligiosa. treballadores als països classificats això, als països del grup +5 la situació en grup +5 estan igual de limitats estàelvinculada a unes institucions que als païsoscom del grup 5. Nod’un obstant disfuncionals a resultat conflicte això, als països del grup +5 la situació intern i/o una ocupació militar. Per està vinculada a unes institucions exemple, a la República Centreafricana, disfuncionals coml’aliança a resultat d’un conflicte el març del 2013, rebel Séléka intern i/o una ocupació militar. Per va ocupar la capital i va enderrocar exemple, a laFrançois República Centreafricana, el president Bozizé. Després el març delfets, 2013, l’aliança rebel Séléka d’aquests el país s’ha sumit en una va ocupar la capital etnoreligiosa. i va enderrocarUSA espiral de violència el president François Bozizé. Després d’aquests fets, el país s’ha sumit en una espiral de violència etnoreligiosa.

de l’estat de dret

Els països classificats en el grup 5 són els pitjors països del món per treballar. Si bé la legislació pot enumerar certs drets, els treballadors i les treballadores no hi tenen accés i estan, per tant, exposats a uns règims autocràtics i a unes pràctiques laborals injustes. Un exemple clar és el de Colòmbia, on en els últims dos decennis han estat víctimes d’homicidi per la seva lluita Els països classificats el grup 5 són sindical més de 2.000en sindicalistes i més els 138 pitjors món per treballar. de hanpaïsos estat del sotmesos a desaparició Si bé la legislació pot enumerar certs forçosa. En més del 90% dels casos els Els països classificats en el treballadores grup 5 són drets, els treballadors i les responsables no han estat jutjats. els pitjors països món per per tant, treballar. no hi tenen accésdel i estan, Si bé la legislació pot enumerar certs exposats a uns règims autocràtics ia drets, els treballadors i les treballadores unes pràctiques laborals injustes. Un no hi tenen estan, per tant, exemple claraccés és el ide Colòmbia, on exposats a uns règims autocràtics ia en els últims dos decennis han estat unes pràctiques laborals Un víctimes d’homicidi per lainjustes. seva lluita exemple clar és el de Colòmbia, on sindical més de 2.000 sindicalistes i més en dos sotmesos decennis han estat de els 138últims han estat a desaparició víctimesEn d’homicidi per ladels seva lluitaels forçosa. més del 90% casos sindical més de 2.000 sindicalistes responsables no han estat jutjats. i més de 138 han estat sotmesos a desaparició forçosa. En més del 90% dels casos els responsables no han estat jutjats.

5 Drets 5

no garantits Drets no garantits

4 Violacions 4

sistemàtiques Violacions dels drets sistemàtiques dels drets

MARROC

3 Violacions 3 regulars Violacions dels drets regulars dels drets

2 Violacions 2 repetides Violacions dels drets repetides dels drets

LÍBAN

1 Violacions 1 irregulars Violacions dels drets irregulars dels drets

QATAR

GUATEMALA USA

USA

MARROC

LÍBAN

QATAR

QATAR GUATEMALA



GUATEMALA

USA La Llei federal de relacions laborals concedeix drets limitats a la negociació col·lectiva a la majoria dels treballadors/es federals i només un 50% dels estats disposa d’estatut o altres normes que reconeixen el dret a la negociació col·lectiva per als treballadors/es del govern estatal i local.



 La Llei nacional de relacions laborals USA (NLRA) i diversos dictàmens judicials que

interpreten la llei imposen restriccions a La Llei federal de relacions laborals l’exercici del dretlimitats a la vaga donar suport concedeix drets a laper negociació acol·lectiva la sindicalització o el dels reconeixement a la majoria treballadors/es La Llei federal relacions laborals del sindicat. Lade mateixa permet federals i només un 50%llei dels estatsals disposa concedeix limitats aque latreballadors/es negociació ocupadors/es substituir d’estatut o drets altres normesels reconeixen col·lectiva la majoria dels treballadors/es en vagaa per altres de forma permanent. el dret la anegociació col·lectiva per als federals i nomésdel ungovern 50% dels estats disposa treballadors/es estatal i local. d’estatut o altres normes que reconeixen La Llei nacional de relacions laborals el dret a la negociació col·lectiva per als (NLRA) i diversosdel dictàmens judicials que treballadors/es govern estatal i local. interpreten la llei imposen restriccions a La Llei nacional relacions laborals l’exercici del dretdea la vaga per donar suport (NLRA) i diversos dictàmens judicials que a la sindicalització o el reconeixement interpreten imposen del sindicat.laLallei mateixa llei restriccions permet als a l’exercici del dret a la vaga per donar suport ocupadors/es substituir els treballadors/es a lavaga sindicalització o elforma reconeixement en per altres de permanent. del sindicat. La mateixa llei permet Els i les dirigentsalsi els membres dels ocupadors/es substituir els treballadors/es sindicats s’enfronten a actes de en vaga per altres deviolència forma permanent. física, amenaces i segrestos. Almenys 63 sindicalistes han estat assassinats/des en els últims sis anys.

USA



Guatemala



 Guatemala Els i les dirigents i els membres dels sindicats s’enfronten a actes de violència física, amenaces i segrestos. Els i les dirigents i els membres dels Almenys 63 sindicalistes han estat sindicats s’enfronten actes de assassinats/des en elsaúltims sis anys. violència física, amenaces i segrestos. Almenys 63 sindicalistes han estat assassinats/des en els últims sis anys.

Guatemala

 Marroc La direcció de l’empresa de centre de trucades Total Call es nega a reconèixer els sindicats per iniciar la negociació col·lectiva. A més, 13 membres del sindicat van ser acomiadats després d’haver anunciat la creació d’un sindicat a l’empresa.



 Marroc

Qatar

La direcció de l’empresa de centre de trucades Total Call es nega a reconèixer els sindicats per iniciar La direcció decol·lectiva. l’empresa de centre la negociació A més, de trucades Total Call es nega a 13 membres del sindicat van ser reconèixer els sindicats per iniciar acomiadats després d’haver anunciat la creació negociació més, la d’uncol·lectiva. sindicat a A l’empresa. 13 membres del sindicat van ser acomiadats després d’haver anunciat la creació d’un sindicat a l’empresa. Les treballadores domèstiques migrants denuncien el treball forçós, l’impagament o el retard en el pagament del salari, el tancament forçat al lloc de treball, la negació de temps lliure i la confiscació del passaport. Els abusos verbals, físics i sexuals també són freqüents. 2

Marroc



Líban



 Líban

Les treballadores domèstiques migrants denuncien el treball forçós, l’impagament o el retard en el Les treballadores domèstiques pagament del salari, el tancament migrants denuncien el treball forçós, forçat al lloc de treball, la negació l’impagament en el del de temps lliureoi el la retard confiscació pagament del salari, el tancament passaport. Els abusos verbals, físics forçat al lloc de treball, la negació 2 i sexuals també són freqüents. de temps lliure i la confiscació del passaport. Els abusos verbals, físics i sexuals també són freqüents. 2

Líban

La mà d’obra migrant representa el 94% de la força laboral a Qatar, que, aproximadament, es xifra en 1,2 milions de treballadors/es. Xifra que segueix augmentant, ja que es continuen reclutant treballadors/es provinents del sud d’Àsia, per a la construcció de les infraestructures i els estadis per a la Copa Mundial de Futbol del 2022. Com molts altres treballadors/es migrants a la regió del Golf, han de fer front a polítiques i pràctiques severes i discriminatòries que vulneren els seus drets humans i laborals fonamentals, incloent-hi la llibertat d’associació. Fins i tot els treballadors/es de Qatar gaudeixen de drets limitats en aquest àmbit. Molts tenen prohibit formar un sindicat o afiliar-s’hi a causa de les exclusions categòriques previstes a la llei. A la pràctica, el 90% La d’obra migrant representa el 94% la forçaun laboral a Qatar, que, de mà la mà d’obra total no gaudeix del dretde a formar sindicat o a afiliar-s’hi. aproximadament, es xifra en 1,2 milions de treballadors/es. Xifra que segueix augmentant, ja que es continuen reclutant treballadors/es provinents del sud La mà d’obra representa el 94% de la força laboral a Qatar, d’Àsia, per a lamigrant construcció de les infraestructures i els estadis per a que, la Copa aproximadament, en Com 1,2 milions de treballadors/es. Xifra que segueix Mundial de Futboles delxifra 2022. molts altres treballadors/es migrants a la regió augmentant, ja que es continuen reclutant treballadors/es provinents del sud del Golf, han de fer front a polítiques i pràctiques severes i discriminatòries d’Àsia, per a laels construcció les infraestructures i els estadis per a la Copa que vulneren seus dretsde humans i laborals fonamentals, incloent-hi la Mundial d’associació. de Futbol delFins 2022. Com molts altres treballadors/es migrantsdea drets la regió llibertat i tot els treballadors/es de Qatar gaudeixen del Golf,en han de feràmbit. front aMolts polítiques pràctiques severes i discriminatòries limitats aquest teneni prohibit formar un sindicat o afiliar-s’hi que vulneren els seus drets humans i laborals fonamentals, incloent-hi la a causa de les exclusions categòriques previstes a la llei. A la pràctica, el 90% llibertat Finsgaudeix i tot elsdel treballadors/es gaudeixen de drets de la màd’associació. d’obra total no dret a formarde unQatar sindicat o a afiliar-s’hi. limitats en aquest àmbit. Molts tenen prohibit formar un sindicat o afiliar-s’hi a causa de les exclusions categòriques previstes a la llei. A la pràctica, el 90% de la mà d’obra total no gaudeix del dret a formar un sindicat o a afiliar-s’hi.



 Qatar Qatar

Fonts

1 2

Lopez Garrido, D. “Esta reforma laboral es inconstitucional” [document en línea] a El País. Madrid, 8 de març de 2012. http://goo.gl/QYqtFz Andrés Gallart, Oriol. “Las empleadas domésticas en Líbano se rebelan contra los abusos laborales”.[document en línea] a El Diario. Madrid, 20 de gener de 2015. http://goo.gl/ZVl2yP

Fonts

1 2

Fonts

1 2

Cartografia dels drets Cartografia dels drets Cartografia dels drets Desigualtat de gènere Desigualtat Drets laborals de gènere

Índex de desigualtat de gènere (IDG) L’IDG mesura la desigualtat entre dones i homes pel que fa a la seva situació en 3 àmbits: salut reproductiva, apoderament i mercat de treball. Aquesta mesura varia de 0 a 1: • 0 significa la igualtat perfecta (hi ha igualtat perfecta Índex de desigualtat de gènere (IDG) entre homes i dones). •L’IDG 1 significa absoluta. mesura la desigualtat entre dones i homes pel que fa a la seva Index global dels drets laborals situació en 3 àmbits: salut reproductiva, Pèrdua percentual apoderament de treball. L’Índex Globali mercat dels Drets, de la CSI, Fa referència la disminució de la mostra quins asón els pitjors països Aquesta mesura varia de 0 a 1: igualtat avençosmitjançant obtinguts la del món en perels treballar, • 0 significa la igualtat perfecta respecte a lesde tres dimensions (salut classificació 139 països en una (hi ha igualtat perfecta reproductiva, mercat de escala de l’1 alapoderament 5 basada eniel grau de entre homes i dones). treball) adels causa de la desigualtat de respecte drets dels treballadors/es. • 1 significa la desigualtat absoluta. gènere en les Sindical diferents regions del món. Font dades: Confederació Internacional (CIS).

L’Índex de desigualtat de gènere posa en evidència un retrocés important en termes d’igualtat entre homes i dones L’Índex de desigualtat de gènere posa en els últims anys. en evidència un retrocés important en termes d’igualtat entre homes i dones en els últims Amèrica Llatina ianys. el Carib Unió Europea

41,6% + Llatina i 5 el Carib 5Amèrica Drets Drets % 41,6  no garantits no garantits

PÈRDUA PERCENTUAL

Xile. El SERNAM (Servicio Nacional de la Mujer del Gobierno de Chile) va iniciar l’any 2008 una campanya de sensibilització pública relativa a les discriminacions laborals que pateixen les dones i a problemes com ara la bretxa salarial. A aquest programa, s’hi van adherir voluntàriament unes 40 empreses. ElPÈRDUA 2009 esPERCENTUAL va aprovar a Xile una llei històrica que prohibeix l’existència de bretxes salarials.3 A Colòmbia, en el sector formal de l’economia, trobem que les dones reben,

Els països classificats en el grup 5 són ade causa de menys la deNacional  Xile. El (Servicio la Mujer delaChile) va iniciar mitjana, unSERNAM 27,58% salari delde que rebendel elsGobierno homes per mateixa tasca els pitjors països del món per treballar. 2008 una campanya de sensibilització pública relativa a les discriminacions il’any categoria. Si bé la legislació pot enumerar certs desintegració laborals que pateixen les dones i a problemes com ara la bretxa salarial. A aquest drets, els treballadors i les treballadores programa, s’hi van adherir voluntàriament unes 40 empreses. El 2009 es va aprovar a no hi tenen accés i estan, per tant, de l’estat dretl’existència Xile una llei històrica de que prohibeix de bretxes salarials. exposats a uns règims autocràtics i a 1



Els drets dels treballadors i les unes pràctiques laborals injustes. Un treballadores als païsosen classificats exemple clartrobem és el deque Colòmbia, onreben, A Colòmbia, el sector formal de l’economia, les dones ende el grup +5 estan igual de limitats en els últims decennis estattasca mitjana, un 27,58% menys de salari del que reben elsdos homes per la han mateixa que als països1del grup 5. No obstant víctimes d’homicidi per la seva lluita i categoria. això, als països del grup +5 la situació sindical més de 2.000 sindicalistes i més està vinculada a unes institucions de 138 han estat sotmesos a desaparició disfuncionals com a resultat d’un conflicte forçosa. En més del 90% dels casos els intern i/o una ocupació militar. Per responsables no han estat jutjats. exemple, a la República Centreafricana, el març del 2013, l’aliança rebel Séléka va ocupar la capital i va enderrocar el president François Bozizé. Després d’aquests fets, el país s’ha sumit en una espiral de violència etnoreligiosa.

12,6% 4Unió Europea Violacions % 12,6 sistemàtiques 

http://survey.ituc-csi.org

Dades no disponibles 0,4 - 0,6 0 - 0,2 1 0,6 2 -- 0,8 0,2 0,4 3 0,4 - 0,6

Fa referència a la disminució de la igualtat en els avenços obtinguts respecte a les tres dimensions (salut reproductiva, apoderament i mercat de treball) a causa de la desigualtat de gènere en les diferents regions del món.

4 0,6 - 0,8 5

Font dades mapes: PNUD

Europa i Àsia central

31,7%  Europa i Àsia 2 1 central Violacions Violacions %  repetides 31,7 irregulars

PÈRDUA PERCENTUAL

Finlàndia. País amb dades d’igualtat entre gèneres alta. És en matèria d’educació on més es troba en situació d’igualtat (fins i tot hi ha un índex alt de dones amb educació superior segons el World Economic Forum).12 Segons la UNWOMEN Finlàndia compta amb un 50% de representació femenina en càrrecs PÈRDUA ministerials així com un 41,5% de dones en càrrecs parlamentaris.11 A més, Finlàndia va ser PERCENTUAL la pionera pel que fa a la incorporació de la dona al sufragi igualitari. El 1906 el Parlament va aprovar el dret de sufragi i el 4 dret universal de presentar-se com a candidat/a a les eleccions.

Noruega. L’1 de gener del 2008 es va establir, de forma obligatòria, que les empreses tinguin, almenys, un 40% de dones en els seus càrrecs directius. Les companyies que cotitzin PÈRDUA PERCENTUAL en borsa i que no compleixin amb aquest requisit poden ser clausurades.10

Violacions regulars Sèrbia. Segons exposa la cofundadora i coordinadora dels drets dels drets drets dels  Finlàndia. País amb del dades d’igualtat gèneres alta. enestava matèria d’educació ondels més en  Noruega. L’1ade generdins deldrets 2008 es va establir, dedavant forma Bulgària. El febrer 2009 el governentre va admetre que elÉs país afectat per la crisi. Comesatroba resultat, de Dones de Negre Sèrbia, la publicació Els ODM

2Economic situaciómateix d’igualtat (fins i tot hi ha un(el índex de amb dones) educació superior segons el World obligatòria, les de empreses almenys, unha40% de 44.000 persones 96%alt degovern lesdones quals perdut la seva feina.drets el repte de la que igualtat altinguin, Parlament serbi hi només Elsaquell treballadors i any, les treballadores El i/oeren les empreseshavien interfereixen Certs han estat objecte d’atacs Elsgènere, drets laborals col·lectius estan, en 11 Forum).12 Segons la UNWOMEN Finlàndia compta amb un 50% de representació femenina en càrrecs dones en elsdones. seus càrrecs directius. Les companyies que cotitzin un 21% dels països del grup 4 han denunciat amb regularitat en els drets laborals repetits per part dels governs i/ode les general, garantits. Els treballadors i les ministerials així com un 41,5% de dones en càrrecs parlamentaris.11 A més, Finlàndia va ser la pionera pel en borsa i que no compleixin amb aquest requisit poden ser violacions sistemàtiques. El de govern o no garanteixen plenament empreses i han soscavat la lluita per 10 treballadores poden sindicalitzar-se A l’Estat espanyol, cada i/o 100les horescol·lectius de treball no remunerades, clausurades. que fa a la incorporació de la dona al sufragi igualitari. El 1906 el Parlament va aprovar el dret de sufragi i el 5 empreses estan fermament decidits fer pagades, aspectes importants d’aquestsadrets. unes condicions laborals lliurement i defensar els seus drets de 80 les fan les dones. I de cada 100 ahores només 31 corresponen treballadores.aconseguir dret universal de presentar-se com a candidat/a a les eleccions.4 callar la veu col·lectiva dels treballadors Existeixen deficiències en la legislació i/o millors. Un exemple és el Japó, on la manera col·lectiva amb el govern i/o i les treballadores posant en perill els determinades pràctiques que possibiliten central nacional sindical, la Japanese Trade empreses i poden introduir millores Sèrbia. Segonsles exposa la cofundadora i coordinadora seus dretsBulgària. fonamentals. Per exemple, a les violacions freqüents. N’és un exemple Union Confederation (JTUC-RENGO), en les seves El febrer del 2009 el govern va admetre que el país estava afectat per la crisi. Com a resultat, de Dones de Negre a Sèrbia, dins lacondicions publicaciólaborals Els ODMper davant 1 , on la reforma laboral,perdut aprovada Kuwait, treballadors/es estat testimoni de de molts mitjà de laalnegociació col·lectiva. Les 2 aquellels mateix any, 44.000immigrants, persones (el 96% Espanya de les quals eren dones) havien la sevaindica feina.haver el repte la igualtat de gènere, Parlament serbi hi ha només FINLÀNDIA pel Govern, viola el dret al treball (art. que representen el 60% de la població casos de discriminació contra sindicalistes un 21% de dones.11 violacions dels drets dels treballadors i 35 de la Constitució espanyola), el dret del país, estan exclosos dels drets aNORUEGA la o activistes. Amb freqüència, les empreses les treballadores no són inexistents, però A l’Estat espanyol, deperò, cada que 100 els horesade no remunerades, la treball negociació col·lectiva (art. 37 CE) i negociació col·lectiva. Cal dir, es neguen a negociar de bona fe. no es produeixen de manera regular. A 5 80 les fan les de dones. I de cadakuwaitiana 100 hores pagades, 31 corresponen treballadores. el dret només a la llibertat sindical (art.a 28 CE). treballadors/es nacionalitat l’ Uruguai els drets a la llibertat sindical, Aquesta reforma és un atac a l’estat social. també són víctimes d’amenaces, a la negociació col·lectiva i a la vaga intimidació, empresonament i multes estan garantits en la legislació i són, pel fet d’exercir el seu dret a la vaga majoritàriament, respectats en la pràctica. SÈRBIA BULGÀRIA reconegut en la legislació del país. Els sindicats no han notificat violacions FINLÀNDIA ESPANYA regulars ni recurrents dels drets.



 

NORUEGA

ISRAEL PAKISTAN

Món

NEPAL BANGLADESH

BULGÀRIA

ÍNDIA

ESPANYA

FILIPINES USA

MARROC

ISRAEL PAKISTAN

PÈRDUA PERCENTUAL COLÒMBIA

Món

NEPAL

LÍBAN

MARROC

BANGLADESH

RUANDA

ÍNDIA QATAR

45,1

FILIPINES

MALAWI

GUATEMALA

PÈRDUA PERCENTUAL

Dades 0,2 - 0,4 no disponibles

Pèrdua percentual

SÈRBIA

45,1

0 - 0,2

Font dades mapes: PNUD

MARROC

Dades no disponibles

COLÒMBIA RUANDA

Àfrica subsahariana

XILE

57,8%

PÈRDUA PERCENTUAL MALAWI



Ruanda. És el primer país del món que té majoria femenina en el nombre de representants al Parlament, amb més del 60% dels escons del Parlament nacional.9

Àfrica subsahariana 

XILE

% 57,8 Marroc 

PÈRDUA PERCENTUAL

Malawi. En aquest país, per cada home pobre hi ha tres dones pobres, i aquesta proporció està augmentant.10 La direcció de l’empresa de centre Ruanda. És el primer món que de trucades Totalpaís Calldel es nega a té majoria femenina en elreconèixer nombre deelsrepresentants Parlament, amb més sindicats per al iniciar 9 del 60% dels escons delcol·lectiva. ParlamentAnacional. la negociació més, 13 membres del sindicat van ser acomiadats després d’haver anunciat PÈRDUA PERCENTUAL Malawi. En aquest país, per cada home pobre hi ha la creació d’un sindicat a l’empresa. tres dones pobres, i aquesta proporció està augmentant.10



Orient Mitjà i Àfrica del Nord

54,6



La Llei nacional de relacions laborals (NLRA) i diversos dictàmens judicials que interpreten la llei imposen restriccions a l’exercici del dret a la vaga per donar suport a la sindicalització o el reconeixement Marroc. El gener del 2004, el Parlament marroquí va aprovar una sèrie d’esmenes profundes de la Mudawana (Codi d’estat civil del Marroc), del sindicat. mateixa llei permet als la condició de la dona, tot formulant un nou codi de la família que va establir la igualtat de la dona al si familiar. incloent-hi el La dret de família, que regeix ocupadors/es substituir els treballadors/es Entre les principals disposicions cal esmentar la responsabilitat mancomunada sobre la família, que passa a ser compartida per igual entre marit i muller, PÈRDUA PERCENTUAL en vaga perdealtres de forma permanent. l’eliminació l’obligació jurídica de la muller d’obeir el seu marit, la igualtat entre homes i dones pel que fa a l’edat mínima per contraure matrimoni i importants avenços relatius a l’obligació de l’Estat de fer aplicar la llei i protegir els drets de la dona.5 Tot i això, sense un compromís polític en ferm els canvis no seran impulsats i aplicats per part de la societat.



Orient Mitjà i Àfrica del Nord

% 54,6  



Líban



Marroc. El gener del 2004, el Parlament va aprovar unadesèrie d’esmenes profundes la Mudawana (Codi d’estat civilno del Marroc), Entre la comunitat àrab a Israel hi ha migmarroquí milió de dones, el 90% les quals viuen en localitatsde perifèriques i segregades. El 83% participen 6 incloent-hi dret de família, que regeix la condició de la dona, tot formulant un nou codi de la família que va establir la igualtat de la dona al si familiar. en el mercatelde treball. Les treballadores domèstiques Entre les principals disposicions cal esmentar la responsabilitat mancomunada sobre la família, que passa a ser compartida per igual entre marit i muller, migrants el treball forçós,i l’eliminació de l’obligació jurídica de la muller d’obeir el seu marit, la igualtat entre homes i dones pel que fa a l’edat mínimadenuncien per contraure matrimoni l’impagament o el polític retard en el importants avenços relatius a l’obligació de l’Estat de fer aplicar la llei i protegir els drets de la dona.5 Tot i això, sense un compromís ferm els pagament del salari, el tancament canvis no seran impulsats i aplicats per part de la societat. Els i les dirigents i els membres dels forçat al lloc de treball, la negació sindicats s’enfronten a actes de de temps lliure i la confiscació del violència amenaces i segrestos. Entre la comunitat àrabfísica, a Israel hi ha mig milió de dones, el 90% de les quals viuen en localitats perifèriques i segregades. El 83%verbals, no participen passaport. Els abusos físics 6 Almenys 63 sindicalistes han estat en el mercat de treball. i sexuals també són freqüents. 2 assassinats/des en els últims sis anys.

Guatemala



Àsia meridional

53,9%

AUSTRÀLIA

PÈRDUA PERCENTUAL



En l’actualitat, més de 15 països, AUSTRÀLIA entre ells l’Índia, el Nepal i el Pakistan, han introduït sistemàticament directrius pressupostàries amb perspectiva de PÈRDUA PERCENTUAL gènere i han impartit capacitació al personal encarregat de planificació PÈRDUA PERCENTUAL i pressupost per aplicar a aquestes tasques una perspectiva de gènere.10 En l’actualitat, més de 15 països, entre ells l’Índia, el Nepal i el Pakistan, han introduït directrius Es calculasistemàticament que a Bangladesh Filipines. Els consells locals de desenvolupament tenen pressupostàries ambper perspectiva les dones guanyen, hora, un de representació obligatòria de les organitzacions de la societat 8 gènere i hanque impartit capacitació al 21% menys els homes. civil amb la finalitat de donar espai a les preocupacions de les personal encarregat de planificació dones en l’adopció de decisions locals.10PÈRDUA PERCENTUAL i pressupost per aplicar a aquestes 10 tasques una perspectiva de gènere. Austràlia. Les dones segueixen sent objecte de discriminació en l’ocupació en relació la igualtat La mà d’obra migrant representa el 94% de la força laboralamb a Qatar, que, de remuneEs calcula que a Bangladesh Filipines. consells locals de desenvolupament tenen ració permilions treballEls d’igual valor. Segons l’Oficina d’Estadístiques aproximadament, es xifra en 1,2 de treballadors/es. Xifra que segueix les dones guanyen, per hora, un representació obligatòria de lesdeorganitzacions demenys la societat d’Austràlia, les dones guanyen, mitjana, un que augmentant, ja que es continuen reclutant treballadors/es provinents17% del sud 8 21% menys que els homes. civilhomes. amb laTambé finalitatcal dedir donar espai a les estan preocupacions de les els que les dones subrepresentad’Àsia, per a la construcció de les infraestructures i els estadis per a la Copa 10 dones en l’adopció de decisions locals. des en elsmolts llocs superiors: menys del 2% de les a200 empreses Mundial de Futbol del 2022. Com altres treballadors/es migrants la regió cotitzen ien la Borsa de Valorsi discriminatòries d’Austràlia tenen una chief del Golf, han de fer frontque a polítiques pràctiques severes executive officer (‘directora executiva’) que siguiladona i només que vulneren els seus drets humans i laborals fonamentals, incloent-hi Austràlia. Les dones segueixen sent objecte de discri7 1 de 12 consellers són dones. llibertat d’associació. Fins i totcada elsen treballadors/es Qataramb gaudeixen de drets minació l’ocupació ende relació la igualtat de remunelimitats en aquest àmbit.ració Molts tenen prohibit un sindicat o afiliar-s’hi per treball d’igualformar valor. Segons l’Oficina d’Estadístiques a causa de les exclusionsd’Austràlia, categòriques previstes a la llei. A la pràctica, el 90% les dones guanyen, de mitjana, un 17% menys que de la mà d’obra total no els gaudeix delTambé dret a cal formar un sindicat o aestan afiliar-s’hi. homes. dir que les dones subrepresentades en els llocs superiors: menys del 2% de les 200 empreses que cotitzen en la Borsa de Valors d’Austràlia tenen una chief executive officer (‘directora executiva’) que sigui dona i només 1 de cada 12 consellers són dones.7

Àsia meridional

Est d’Àsia i Pacífic

53,9%

33,1%

 



Est d’Àsia i Pacífic



33,1%



Qatar

 

Fonts

1 2 3

Albarello, Michela; Nicodemus, Míriam (2001). Treballadores. Qüestions entorn de la situació social i laboral de les dones al món. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat - CCOO de Catalunya. Baroni, Nancy [et al.]. (2009). “Igualdad de género y crisis financiera”. Plataforma 2015 y Más [article en línia, a www.2015ymas.org]. El Divisadero (Xile, 2008). “Brecha salarial y buenas prácticas laborales: Sernam inicia nueva campaña contra la discriminación laboral”. [article en línia a www.eldivisadero.cl].

5 6

European newspaper [web en línea] consultada el 15 de juliol de 2015. “Finnish Voting Reforms in 1906, as Reported in Historic Newspapers “. http://goo.gl/2J3OWU Exposició “Treballadores del món” (2011). Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat - CCOO de Catalunya. García Muñoz, Soledad [et al.]. (2011). Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere. Dones, treball i desenvolupament. Reflexions des de la perspectiva dels drets humans. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat - CCOO de Catalunya.

ITUC. Report for the WTO General Council Review of the Trade Policies of Australia. [Document en línea]. 2011 Ed. ITUC, Ginebra. http://goo.gl/0gll0r OXFAM. Asia en la encrucijada. https://goo.gl/UnrBGx Organització Internacional del Treball (2008). “The gender wage gap in Bangladesh”. ILO Asia-Pacific Working Paper Series, p. 21 . http://goo.gl/Ldl0eI PNUD (2010). Informe sobre desarrollo humano. Nova York: PNUD

11 12

UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. Ed. ONU, Nueva York. http://goo.gl/BBEIXN UNWOMEN. “Mujeres en la política: 2014” [recurs en línea] consultat l’1 de juliol de 2015. http://goo.gl/7dSjmP World Economic Forum [web en línea] consultada l’1 de juliol de 201. “Global Gender Gap Index 2014”. http://goo.gl/TDMcza/

Fonts

1 2 3

5 6

11 12

Fonts

1 2

Cartografia dels drets Cartografia dels drets Cartografia dels drets Treball Treball infantil Drets laborals infantil

Definició de l’indicador Percentatge de nens i nenes de 5 a 14 anys involucrats/des en el treball infantil en el moment de l’enquesta. Es considera que un/a nen/a està en situació de treball infantil si es donen les condicions següents: a Nens/es 5 a 11 anys que, durant Definició dede l’indicador la setmana de referència, van Percentatge de nens i nenes de 5 a fer almenys una hora d’activitat 14 anys involucrats/des en el econòmica o, almenys, 28treball hores Index global dels drets laborals infantil en el moment de l’enquesta. de tasques domèstiques o Es considera que un/a nen/a L’Índex Global dels Drets, deestà la CSI, b Nens/es de 12 a 14 anys que, en situació desón treball infantilpaïsos si es mostra quins els pitjors durant latreballar, setmanasegüents: de referència, donen lesper condicions del món mitjançant la van fer almenys 14 hores classificació de 139 països end’activitat una a Nens/es de 5 a 11 anys que, durant econòmica almenys, hores escala de l’1 al 5o,basada en 28 el grau de la setmana de referència, van de tasques domèstiques. respecte dels drets dels treballadors/es. fer almenys una hora d’activitat Font dades: Confederació Sindical Internacional (CIS). Font dades: UNICEF i CSI (nombres econòmica o, absoluts) almenys, 28 hores http://survey.ituc-csi.org de tasques domèstiques o

Segons dades de l’OIT, el nombre global de nens/es en situació de treball infantil ha disminuït un terç des de l’any 2000, en què s’ha passat de 246 milions a 168 milions. D’aquests, més de la meitat, és a dir 85 milions, efectuen treballs perillosos (davant 171 milions l’any 2000). •

La regió d’Àsia i el Pacífic continua registrant el nombre més alt de nens i nenes

•

L’agricultura continua sent, amb diferència, el sector amb el major nombre de

que l’Àfrica subsahariana és la regió que exhibeix la taxa més alta de treball infantil. En tot el grup d’edat de 5 a 17 anys, els nens/es en situació de treball La regió d’Àsia i el Pacífic continua registrant el nombre més alt de nens i nenes infantil s’eleven a gairebé 77,7 milions a l’Àsia i el Pacífic, a 59,0 milions a l’Àfrica (gairebé 78 milions o el 9,3% de la població infantil) i l’Àfrica subsahariana subsahariana, a 12,5 milions a l’Amèrica Llatina i el Carib, i a 9,2 milions a l’Orient segueix sent la regió amb la més alta incidència de treball infantil (59 milions, Mitjà i a l’Àfrica del Nord. més del 21% de la població infantil). Les diferències regionals en la participació en el treball infantil són considerables: a la regió d’Àsia i el Pacífic es registra el major nombre absolut de nens/es en situació de treball infantil mentre que l’Àfrica subsahariana és la regió que exhibeix la taxa més alta de treball infantil. En tot el grup d’edat de 5 a 17 anys, els nens/es en situació de treball infantil s’eleven a gairebé 77,7 milions a l’Àsia i el Pacífic, a 59,0 milions a l’Àfrica subsahariana, a 12,5 milions a l’Amèrica Llatina i el Carib, i a 9,2 milions a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord.

• •

Els nens superen en nombre les nenes en tots els sectors, amb excepció del treball domèstic, una forma de treball que es realitza d’amagat de la vista L’agricultura continua sent, amb diferència, el sector amb el major nombre de del públic i fora de l’abast de les inspeccions de treball. Això fa que els nens nens i nenes en situació de treball infantil (98 milions o 59%), però el nombre de i les nenes involucrats en aquesta forma de treball siguin particularment nens/es en els serveis (54 milions) 1i la indústria (12 milions) no és insignificant. vulnerables a l’explotació i l’abús. La majoria es troba principalment en l’economia informal. S’ha registrat una disminució del 40% del treball infantil en les nenes des de l’any 2000, mentre que en els nens la disminució és del 25%. Els nens superen en nombre les nenes en tots els sectors, amb excepció del treball domèstic, una forma de treball que es realitza d’amagat de la vista del públic i fora de l’abast de les inspeccions de treball. Això fa que els nens Els percentatges representen el total de nens/es (5-14 anys) en situació i les nenes involucrats en aquesta depresa treball siguin particularment de treballforma infantil a la regió en consideració (Font: UNICEF) vulnerables a l’explotació i l’abús. 1

Nens/es (5-14 anys) en situació de treball infantil

Drets Drets Violacions Àfrica Àsia Amèrica Llatina no garantits no garantits sistemàtiques Nens/es (5-14 anys) en situació de treball infantil subsahariana meridional i el Carib Els països classificats en el grup 5 són a causa de la dels drets els pitjors països del món per treballar. Si bé la legislació pot enumerar certs Els treballadors i les treballadores desintegració drets, els treballadors països% del grup 4 han denunciat % % i les treballadores dels no hi tenen accés i estan, per tant, violacions sistemàtiques. El govern i/o les de l’estat de dret exposats a uns règims autocràtics i a empreses estan fermament decidits a fer Àfrica Àsia Amèrica Llatina Els drets dels treballadors i les treballadores als països classificats en el grup +5 estan igual de limitats que als països del grup 5. No obstant això, als països del grup +5 la situació està vinculada a unes institucions disfuncionals com a resultat d’un conflicte intern i/o una ocupació militar. Per exemple, a la República Centreafricana, el març del 2013, l’aliança rebel Séléka va ocupar la capital i va enderrocar el president François Bozizé. Després d’aquests fets, el país s’ha sumit en una espiral de violència etnoreligiosa.

subsahariana

25%

unes pràctiques laborals injustes. Un exemple clar és el de Colòmbia, on en els últims dos decennis han estat víctimes d’homicidi per la seva lluita sindical més de 2.000 sindicalistes i més de 138 han estat sotmesos a desaparició forçosa. En més del 90% dels casos els responsables no han estat jutjats.

meridional

12%

callar la veu col·lectiva dels treballadors i les treballadores posant en perill els seus drets fonamentals. Per exemple, a Kuwait, els treballadors/es immigrants, que representen el 60% de la població del país, estan exclosos dels drets a la negociació col·lectiva. Cal dir, però, que els treballadors/es de nacionalitat kuwaitiana també són víctimes d’amenaces, intimidació, empresonament i multes pel fet d’exercir el seu dret a la vaga reconegut en la legislació del país.

i el Carib

11%

10 - 20% Dades no disponibles 20 -Dades 30% disponibles 0 - no 10% 30 -1 40% 10 - 20% 2 + 40% 20 - 30% 3 30 - 40% 4

Violacions Orient Mitjà i regulars Àfrica Nord dels drets

Violacions Àsia i repetides el Pacífic dels drets

Violacions Europa central irregulars i oriental dels drets

8 Àsia i

Els percentatges representen el total de nens/es (5-14 anys) en situació de treball infantil a la regió presa en consideració (Font: UNICEF)

0 - 10%

+ 40% 5

Font dades: UNICEF i CSI (nombres absoluts)

(gairebé 78 milions ode el 9,3% de la població infantil) i global l’Àfrica subsahariana en situació de treball infantilinfantil (98 milions oha 59%),disminuït però el nombre de Segons dades l’OIT, el nombre de nens/esnens eni nenes situació de treball segueix sent la regió amb la més alta incidència de treball infantil (59 milions, nens/es en els serveis (54 milions) i la indústria (12 milions) no és insignificant. del 21% de la població infantil). Les diferències regionals la participació majoria es troba principalment en l’economia informal. més de la unmés terç des de l’any 2000, en què s’haenpassat de 246 La milions a 168 milions. D’aquests, en el treball infantil són considerables: a la regió d’Àsia i el Pacífic es registra • S’ha registrat una disminució del 40% del treball infantil en les nenes el major és nombre absolut nens/es en situació de treball infantil mentre des de l’any 2000, mentre que en els nens la disminució és del 25%. meitat, a dir 85demilions, efectuen treballs perillosos (davant 171 milions l’any 2000). •

Nens/es de 12 a 14 anys que, durant la setmana de referència, van fer almenys 14 hores d’activitat econòmica o, almenys, 28 hores de tasques domèstiques.

Dades no disponibles

9 Orient Mitjà i %

Àfrica Nord

el Pacífic

% 5 Europa central i oriental

USA

Món

MARROC

13%

LÍBAN

QATAR

Món

GUATEMALA

13%  Progressos USA

Els progressos que s’han aconseguit durant els últims dotze anys en matèria de treball infantil s’han fet en un context de lluita constant que ha implicat una pluralitat d’actors i esforços a diferents nivells. La Llei federal de relacions laborals concedeix drets limitats la negociació Un dels mecanismes que haapermès progressar en la lluita contra el treball infantil col·lectiva a la majoria delsdels treballadors/es ha estat el compromís polític governs en aquests últims dotze anys. Aquest federals es i només un 50% estats disposa compromís reflecteix en ladels ratificació del Conveni de l’OIT núm. 182 sobre les d’estatut altres normes quei un reconeixen pitjors formeso de treball infantil increment en les ratificacions del Conveni el dret a la138 negociació col·lectiva per als al treball, que són els principals de l’OIT núm. mínima d’accés Els progressos quesobre s’hanl’edat aconseguit durant els últims dotze anys en treballadors/es del govern estatal local. instruments jurídics internacionals periun a la lluita contra el treball infantil. matèria de treball infantil s’han fet en context de lluita constant que Mitjançant la d’aquests convenis, elsi esforços països ratifiquen oficialment haratificació implicat una pluralitat d’actors a diferents nivells. que el treball La Llei nacional de relacions laborals infantil ja no és acceptable, es comprometen (NLRA) i diversos dictàmens judicials que a posar-hi fi i acorden presentar Un dels mecanismes que ha permès progressar en la lluita contra el treball infantil memòries periòdiques a l’OIT sobre els seus interpreten la llei imposen restriccions a progressos en l’aplicació dels convenis ha estat el compromís polític dels governs en aquests últims dotze anys. Aquest i assumint ladel responsabilitat retre comptes l’exercici dret a la vagadeper donar suporta la comunitat internacional. compromís es reflecteix en la ratificació del Conveni de l’OIT núm. 182 sobre les a la sindicalització o el reconeixement Al compromís polític i jurídic, cali afegir-hi l’existència marc legislatiu sòlid. pitjors formes de treball infantil un increment en les d’un ratificacions del Conveni del sindicat. La mateixa llei permet alsde treball infantil és fonamental per endegar Una bona legislació nacional matèria de l’OIT núm. 138 sobre l’edaten mínima d’accés al treball, que són els principals ocupadors/es substituir els treballadors/es 2 qualsevol acció i per poder definir elper que significa el treball infantil, a fi d’abolir-lo instruments jurídics internacionals a la lluita contra el treball infantil. Mitjançant en vaga perlaaltres de forma permanent. ilaproporcionar informació estadística necessària sobre el treballque infantil. ratificació d’aquests convenis, els països ratifiquen oficialment el treball infantil ja no és acceptable, es comprometen a posar-hi fi i acorden presentar També se segueixen realitzant esforços a través del programa Educación memòries periòdiques a l’OIT sobre els seus progressos en l’aplicació dels convenis para Todos (EPT), que ha impulsat noves inversions destinades a millorar i assumint la responsabilitat de retre comptes a la comunitat internacional. l’accés i la qualitat de l’educació, així com també a través de la incentivació de la protecciópolític social,i ja que s’ha constatatl’existència que als països s’inverteix per a Al compromís jurídic, cal afegir-hi d’unon marc legislatiu sòlid. incrementar la cobertura social una disminució treball infantil. Una bona legislació nacional ens’observa matèria de treball infantildel és fonamental per3 endegar qualsevol acció i per poder definir el que significa el treball infantil, a fi d’abolir-lo2 A escala mundial, el nombre de nens i nenes de 5 a 17 anys víctimes del treball i proporcionar la informació estadística necessària sobre el treball infantil. infantil ha disminuït en gairebé 78 milions entre el 2000 i el 2012. Cal dir, però, que la disminució enrealitzant el nombreesforços de nenes en situació de treballEducación infantil va ser També se segueixen a través del programa majorTodos que el de nens el 2000-2012. Va haver-hi del para (EPT), que en haEls impulsat noves destinades a millorar iperíode les dirigents iinversions els membres delsun decreixement 40% eni el nenes i un s’enfronten 25%com en eltambé nombre de nombres absoluts, l’accés la nombre qualitat de l’educació, així a través de laEnincentivació sindicats a actes de nens. la disminució del treball infantil entre les nenes de 5 a 17 anys del 2000 al 2012 de la protecció social, javiolència que s’ha física, constatat que alsi segrestos. països on s’inverteix per a amenaces 3 ha estat de 45,1 milions;Almenys en canvi, el casuna dels nens ha estat de 32,4infantil. milions, incrementar la cobertura social s’observa disminució del treball 63ensindicalistes han estat malgrat que en el període 2004-2008 vaenhaver-hi un sis lleuger augment. assassinats/des elsde últims anys.víctimes A escala mundial, el nombre de nens i nenes 5 a 17 anys del treball infantil ha disminuït en gairebé 78 milions entre el 2000 i el 2012. Cal dir, però, que la disminució en el nombre de nenes en situació de treball infantil va ser major que el de nens en el període 2000-2012. Va haver-hi un decreixement del 40% en el nombre de nenes i un 25% en el nombre de nens. En nombres absoluts, la disminució del treball infantil entre les nenes de 5 a 17 anys del 2000 al 2012 ha estat de 45,1 milions; en canvi, en el cas dels nens ha estat de 32,4 milions, malgrat que en el període 2004-2008 va haver-hi un lleuger augment.

Progressos



Guatemala

Reflexió

 Propostes per a la millora: És necessari reforçar l’acció en cinc àmbits, que són: educació,

Marroc protecció social, polítiques relatives al mercat de treball,

i promoció Lamesures direcciólegislatives de l’empresa de centredel treball digne. de Totalaugmentar Call es nega 1.trucades Educació: elsa esforços per ampliar l’accés dels nens i les reconèixer sindicats per iniciar nenesels a una educació bàsica adequada que promogui l’aprenentatge la negociació col·lectiva. A més, de qualitat i/o el desenvolupament de competències. a la millora: 13Propostes membres per del sindicat van ser 2. Protecció social: augmentar-la amb l’objectiu de prevenir acomiadats És necessaridesprés reforçard’haver l’acció anunciat en cinc àmbits, que són: educació, que les famílies en situació de vulnerabilitat recorrin al treball laprotecció creació d’un sindicat a l’empresa. social, polítiques relatives al mercat de treball, infantil per fer front a la seva situació econòmica i social. mesures legislatives i promoció del treball digne.

3. Polítiques relatives al mercat de treball: ampliar les oportunitats 1. Educació: augmentar els esforços per ampliar l’accés dels nens i les de treball digne per als i les joves en edat de treballar legalment amb nenes a una educació bàsica adequada que promogui l’aprenentatge l’objectiu d’oferir a les famílies un incentiu per invertir en l’educació de qualitat i/o el desenvolupament de competències. dels seus fills i filles i garantir, així, ingressos millors i més segurs. 2. Protecció social: augmentar-la amb l’objectiu de prevenir 4. Mesures legislatives: continuar enfortint els marcs jurídics relatius que les famílies en situació de vulnerabilitat recorrin al treball a tots els principis i drets fonamentals en el treball posant especial infantil per fer front a la seva situació econòmica i social. èmfasi en la identificació i la prohibició del treball infantil i perillós. 3. Polítiques relatives al mercat de treball: ampliar les oportunitats 5. Promoció del treball digne per als adults i en totes les seves dimensions: de treball digne per als i les joves en edat de treballar legalment amb La vulneració dels drets laborals dels progenitors incrementa el treball infantil l’objectiu d’oferir a les famílies un incentiu per invertir en l’educació i reprodueix el cercle viciós de la pobresa. La pobresa obliga les famílies, per dels seus fills i filles i garantir, així, ingressos millors i més segurs. sobreviure, a què els seus fills/es abandonin el sistema educatiu per accedir al treballadores domèstiques del treball. AixòLes provoca un enfortint increment nombre de treballadors/es, cosa 4. món Mesures legislatives: continuar elsdel marcs jurídics relatius migrants denuncien treball que un descens dels salaris que encaraespecial més, les famílies a totscomporta els principis i drets fonamentals enel elconvenç, treballforçós, posant l’impagament o el retard end’assistir elinfantila il’escola. que elsen seus fills/es haurien treballar en lloc èmfasi la identificació i lade prohibició del treball perillós.El treball del salari, tancament a invertir en noves infantil generalitzat pagament tampoc incentiva elsel ocupadors/es 5. Promoció del treball digne perde alstreball, adultslai en totes les seves dimensions: forçat al lloc negació tecnologies i promou formes de producció intensives en mà d’obra. A més a La vulneració dels drets laborals dels progenitors incrementa el treball infantil lliure i la del la demanda més, en una societatde entemps què existeix el confiscació treball infantil, d’educació i reprodueix el cerclepassaport. viciós de la pobresa. La pobresa obliga les famílies, per Els abusos verbals, físics serà escassa i serà difícil aplicar normes sobre l’edat mínima i l’educació 2 sobreviure, a què elsi seus fills/es abandonin el sistema educatiu per accedir al sexuals també obligatòria. Finalment, a mesura quesón els freqüents. nens/es que treballen esdevinguin món del treball. Això provoca un increment del nombre de treballadors/es, cosa adults, com que no tenen la formació adequada, és molt probable que es que comporta un descens dels salaris que convenç, encara més, les famílies vegin obligats a enviar els seus fills/es a treballar. La pobresa i la manca de que els seus fills/es haurien de treballar en lloc d’assistir a l’escola. El treball4 treball digne engendra més precarietat, més pobresa i més treball infantil. infantil generalitzat tampoc incentiva els ocupadors/es a invertir en noves tecnologies i promou formes de producció intensives en mà d’obra. A més a més, en una societat en què existeix el treball infantil, la demanda d’educació serà escassa i serà difícil aplicar normes sobre l’edat mínima i l’educació obligatòria. Finalment, a mesura que els nens/es que treballen esdevinguin adults, com que no tenen la formació adequada, és molt probable que es vegin obligats a enviar els seus fills/es a treballar. La pobresa i la manca de treball digne engendra més precarietat, més pobresa i més treball infantil.4



Líban

Existeixen relativament poques dades disponibles sobre el treball infantil a les regions d’Europa occidental i de l’Àsia central i a la subregió del Pacífic, així com en les economies industrialitzades i en diversos països asiàtics. A molts països de l’Àfrica subsahariana es disposa ara de dades sobre el treball infantil, però les dades referents al treball perillós encara són limitades, i les dades comparables en el temps, necessàries per al seguiment i l’avaluació de l’evolució del treball infantil, segueixen sent inadequades. Per tant, és important posar fi a aquestes llacunes de dades mitjançant les institucions Existeixen relativament poques dades disponibles sobre el treball infantil estadístiques nacionals, que han de facilitar el seguiment eficaç dels progressos a les regions d’Europa occidental i de l’Àsia central i a la subregió del Pacífic, en la lluita contra el treball infantil a escala nacional, regional i mundial. així com en les economies industrialitzades i en diversos països asiàtics. Tancar ulls aldetreball infantil pot erosionar l’estructura de la societat A moltsels països l’Àfrica subsahariana es disposa ara de dades sobre eli treball empobrir o destruir el potencial necessari al creixement econòmic infantil, però les dades referents humà al treball perillósper encara són limitades, i les sostenible i la reducció detemps, la pobresa. Com a per conclusió podemidir que, dades comparables en el necessàries al seguiment l’avaluació La mà d’obra migrant representa el 94% de la força laboral a Qatar, que, d’una banda,del els treball esforços mundials de lluitasent contra el treball infantil portats de l’evolució infantil, segueixen inadequades. Per tant, és aproximadament, es xifra en 1,2 milions de treballadors/es. Xifra que segueix aimportant terme enposar aquests dotze anys han donat mitjançant els seus fruits: el treball fi aúltims aquestes llacunes de dades les institucions augmentant, ja que es continuen reclutant treballadors/es provinents del sud infantil ha disminuït en quasi unade tercera part, i el treball perillós, en més de estadístiques nacionals, que han facilitar el seguiment eficaç dels progressos d’Àsia, per a la construcció de les infraestructures i els estadis per a la Copa la el 2000 i el 2012; d’altra, el ritme dels progressos segueix sent enmeitat la lluitaentre contra el treball infantil a escala nacional, regional i mundial. Mundial de Futbol del 2022. Com molts altres treballadors/es migrants a la regió massa lent per aconseguir la meta d’eliminar les pitjors formes per al 2016 elsde ullsferalfront treball infantil poti pràctiques erosionar l’estructura de la societat i del Tancar Golf, han a polítiques severes i discriminatòries (establerta pel Consell d’Administració de l’OIT al novembre de 2006). destruir el potencial necessari per al creixement queempobrir vulneren oels seus drets humanshumà i laborals fonamentals, incloent-hieconòmic la sostenible i la reducció Com a conclusió dir que, llibertat d’associació. Fins i de tot la elspobresa. treballadors/es de Qatar podem gaudeixen de drets d’una esforços mundials de lluitaformar contraun el sindicat treball infantil portats limitats enbanda, aquestels àmbit. Molts tenen prohibit o afiliar-s’hi a terme enexclusions aquests últims dotze anys han donat el treball a causa de les categòriques previstes a la els llei.seus A la fruits: pràctica, el 90% infantil ha disminuït quasi del unadret tercera part, iun el sindicat treball perillós, en més de de la mà d’obra total no en gaudeix a formar o a afiliar-s’hi. la meitat entre el 2000 i el 2012; d’altra, el ritme dels progressos segueix sent massa lent per aconseguir la meta d’eliminar les pitjors formes per al 2016 (establerta pel Consell d’Administració de l’OIT al novembre de 2006).

Reflexió



Qatar

Fonts

1 2 3 4

OIT-IPEC (2013). Medir los progresos en la lucha contra el trabajo infantil - Estimaciones y tendencias mundiales 2000-2012. OIT-IPEC; UCW (2010). Unidos en la lucha contra el trabajo infantil - Informe interagencial para la Conferencia Mundial sobre Trabajo Infantil de La Haya de 2010. Ginebra: OIT. OIT-IPEC (2013). Informe mundial sobre trabajo infantil: vulnerabilidad económica, protección social y lucha contra el trabajo infantil. Programa Internacional para la Erradicación del Trabajo Infantil (IPEC) de la OIT. Ginebra: OIT. OIT-IPEC (2013). Medir los progresos en la lucha contra el trabajo infantil. Programa Internacional para la Erradicación del Trabajo Infantil (IPEC) de la OIT. (Ginebra, OIT). http://goo.gl/s169Vs

Fonts

1 2 3 4

Fonts

1 2

ODS

Els nous objectius de desenvolupament sostenible

Els ODS El desenvolupament sostenible és una estratègia que pretén aconseguir que, per a l’any 2030, la situació mundial en matèria de drets humans i individuals sigui plenament sostenible en tres àmbits: l’econòmic, el social i l’ambiental. Aquesta agenda té com a antecedent els Objectius del Mil·lenni (ODM) i va ser aprovada el 25 i 26 de setembre de 2015 a Nova York per part dels líders mundials reunits en una cimera especial de Nacions Unides (ONU), després de negociacions portades a terme durant tres anys. Es tracta d’objectius a llarg termini enfocats, principalment, a posar fi a la pobresa i reduir la desigualtat, així com incentivar/promoure el treball digne, la igualtat de gènere i la protecció social. Els anteriors ODM van resultar beneficiosos, ja que centenars de milions de persones van sortir de la pobresa extrema, passant de 1.900 milions l’any 1990 a 836 milions al 2015. No obstant això, els ODM no han aconseguit el desenvolupament desitjat perquè la pobresa extrema continua existint i les desigualtats dels països es troben en continu creixement,

com ara la desigualtat de gènere, la desigualtat en l’accés a la riquesa i al poder o la que deriva del creixement de l’atur, principalment el juvenil. L’extremisme violent, les crisis humanitàries que provoquen desplaçaments forçosos de la població, així com el canvi climàtic són una amenaça que podria anul·lar els progressos aconseguits els darrers decennis. Els governs nacionals són els principals responsables de portar a terme el compliment dels Objectius. Pel que fa al seguiment i examen, els Parlaments nacionals són claus a l’hora de confeccionar pressupostos i garantir la rendició de comptes. Amb això, el finançament internacional ha de tenir un paper també rellevant.

Objectiu 8 dels ODS Durant molts anys el desenvolupament humà va ser sinònim de creixement en el sentit clàssic, o sigui de riquesa econòmica o monetària, o bé de possessió de bens. Al llarg d’aquests darrers anys, hem assistit a un canvi interessant en la consideració de la importància del treball, o més aviat del treball digne, com a factor de progrés i desenvolupament. Segons el programa per al Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD): “El treball permet a les persones guanyar-se la vida i tenir una seguretat econòmica. És vital per assolir un creixement econòmic equitatiu, la reducció de la pobresa i la igualtat de gènere.” En el mateix sentit hi ha hagut una evolució en els plantejaments dels nous ODS, que són 17 i tenen 169 metes. Entre ells, l’objectiu número 8 esmenta explícitament la voluntat de: “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom”.

Això és fonamental, ja que més del 60% dels treballadors i les treballadores no compten amb contracte legal. Es calcula que l’any 2019 hi haurà 212 milions de persones aturades, a diferència dels 201 milions actuals aproximadament. En general, les dones continuen sent víctimes de les taxes més grans d’atur i de les taxes més baixes d’ocupació. A més, són més propenses a patir una vulnerabilitat laboral i una discriminació més grans. Les dones continuen patint també la bretxa salarial, ja que la seva remuneració és un 24% menor respecte al sector masculí a l’hora de fer una feina del mateix valor.

L’Objectiu 8 es basa en promoure el creixement econòmic, sostingut, inclusiu i sostenible, el treball ple i productiu i el treball decent per a tots i totes.

Opinions de la Confederació Sindical Internacional (CSI) i de l’Organització Internacional del Treball (OIT) Amb la realització de l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba (AAAA: és l’agenda de Nacions Unides per fer front als problemes de finançament a l’hora d’assolir els ODS) sobre Finançament pel desenvolupament es recalca la falta real de compromís i ambició. Es troba a faltar la cooperació internacional sobre qüestions financeres, comercials, sistemàtiques i de tributació. Els ODS no incorporen acords vinculants, ans continuen sent de compliment voluntari i hi ha una mancança de mitjans a l’hora de garantir-ne el compliment per part dels Governs. També posen en clar la manca de finançament i de polítiques públiques progressistes per portar a terme el compliment dels objectius de l’agenda 2030. Les principals critiques són: • Manca de transparència. • Supremacia dels Estats Units en les decisions finals. • Retraïment del consens. • Manca de compromís i d’ambició. • Manca de compromís amb caràcter d’obligatorietat

El TTIP Tractat transatlàntic de comerç i inversió

La democràcia es troba en perill a Europa, a causa, principalment, de les creixents desigualtats i de l’augment de la pobresa. El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) afavoreix aquest perill i, a més, comporta l’amenaça de retornar a un sistema internacional bipolar, ara entre els interessos ciutadans i els interessos de les corporacions. Les negociacions del TTIP tenen lloc amb un grup d’alt nivell específic creat per la Comissió Europea, i són negociacions de caràcter tancat i poc transparents. El TTIP declara l’objectiu de regular els aranzels per facilitar el lliure comerç internacional, però té un rerefons que pretén eliminar les normatives relatives al món laboral, alimentari, mediambiental, financer i sobre la propietat intel·lectual. Per tant, ens trobem davant d’un tractat desregulador amb el qual, sota el pretext del lliure comerç i de l’eficiència econòmica, s’amaga la pretensió d’eliminar algunes regulacions bàsiques Segons el Global Model Policy (Model de Política Mundial) de Nacions Unides, el TTIP tindrà impacte en els salaris de manera que provocaria una reducció de la participació de les rendes de treball en el PIB i seguidament la reducció de la demanda agregada i la pèrdua de capacitat adquisitiva dels assalariats. Els resultats del model de Nacions Unides es relacionen amb els resultats obtinguts en altres experiències com la del NAFTA (Tractat nord-americà de lliure comerç); és a dir, amb el NAFTA els Estats Units van perdre fins a un milió de llocs de treball i van suportar la disminució dels salaris. A Mèxic, va generar la pèrdua de llocs de treball agrícoles com a conseqüència de l’augment de la producció manufacturada. No obstant això, aquests tipus de tractats sí que compten amb resultats positius, però només sobre els beneficis comercials i sobre les corporacions. Per aquest motiu, aquestes negociacions comercials han de ser transparents i és contraproduent el caràcter secret amb el qual operen. Aquesta opacitat dificulta el control democràtic per tal de minimitzar els efectes negatius d’aquests acords. D’altra banda, situar les normatives laborals com a problemàtiques per al comerç internacional pot generar dificultats per part dels estats a l’hora d’introduir millores laborals. Això és a causa del risc que corren d’afrontar demandes per part de les corporacions. La Comissió Europea és còmplice d’aquesta poca transparència, perquè des de l’inici va fixar les negociacions amb caràcter exclusiu i confidencial. Com a resultat d’això, l’accés als documents emesos de les negociacions és gairebé impossible i per accedir-hi cal passar per un control de seguretat màxima.

"El TTIP es la mayor osadía del gran capital” Carlos Taibo

Un dels objectius més controvertits del TTIP és l’eliminació de la normativa relativa a la garantia, per part dels productors, sobre el consum d’un producte. Amb això el que es generaria seria l’obertura a un comerç d’aliments processats i genèticament modificats, entre d’altres, que posa en perill la salut de les persones consumidores. El TTIP amenaça també els serveis públics tot i la previsió d’una clàusula que garanteix la seguretat dels serveis públics bàsics proporcionats per l’Estat. La privacitat es troba també amenaçada per la possible utilització de la informació personal amb finalitats comercials. El TTIP genera mancances en la legitimitat democràtica pel que fa a la resolució de conflictes. Això és degut al fet que les empreses, a l’hora de presentar demandes davant de tribunals internacionals d’arbitratge, poden evitar passar pels tribunals nacionals. El mecanisme contemplat com ISDS (Investor-State Dispute Settlement) és l’encarregat d’aquesta tasca de mediació de conflictes entre inversors i estats. Aquest mecanisme equipara la condició jurídica de l’Estat a la del capital transnacional i qüestiona les decisions sobiranes preses per la ciutadania, tot convertint-les en objecte d’indemnitzacions. Amb tot, el TTIP amenaça el projecte europeu concebut fins ara. Les desregulacions i les privatitzacions que comporta aquest tractat portarien, a més d’una crisi social i econòmica, una crisi d’identitat de la Unió Europea.

Els efectes del TTIP 1 Manca de transparència i democràcia: les negociacions es realitzen a portes tancades, cosa que impossibilita el seu control. Manca de legitimitat de la Comissió Europea. 2 Eliminació de les regulacions laborals bàsiques relatives al món laboral, alimentari, mediambiental, financer i de la propietat intel·lectual. 3 Amenaça sobre les millores laborals: els estats es troben amb dificultats per portar-les a terme. 4 Afavoreix el comerç d’aliments processats i genèticament modificats sense el coneixement dels consumidors. 5 Vulneració de la privacitat: es possibilita la utilització de les dades personals amb finalitats comercials. 6 Mancança de legitimitat democràtica en la resolució de conflictes: les empreses poden evitar passar pels tribunals nacionals. 7 Crisi d’identitat de la Unió Europea: es posa en relleu la manca de lideratge geopolític. Es posa també en perill la construcció europea.

La cooperació sindical directa

Què volem fer:

Què podem fer?

Defensar el treball digne, que implica: • Respectar, promoure i aplicar els principis i drets fonamentals en el treball. • Crear més i millor ocupació. • Estendre la protecció social. • Promoure el diàleg social.

Volem promoure la solidaritat de classe entre les treballadores i els treballadors arreu del món.

Què es pot fer concretament des del centre de treball, des de les seccions sindicals i des de les estructures federatives i/o territorials dels sindicats? Organitzar xerrades i/o portar exposicions per als treballadors/es de l’empresa al centre de treball.

•

Difondre informacions sobre la situació dels drets humans laborals al món i la seva repercussió per a tothom.

•

Participar en campanyes de solidaritat i/o denúncia promogudes per les Fundacions Pau i Solidaritat i/o Josep Comaposada – Sindicalistes Solidaris. En la majoria dels casos, es tractaria d’organitzar en el propi centre de treball (o entorn social, escoles, centre cívic o allà on es pugui) recollides de materials per enviar a poblacions en situació d’emergència o necessitada d’ajuda humanitària; o bé d’enviar cartes de protesta o de difondre els temes per les xarxes socials.

•

Apadrinar un projecte: poder dedicar part dels beneficis de la loteria o el descompte de la vaga (prèviament negociat amb la direcció) a projectes de cooperació sindical escollits de forma participativa entre els proposats per les fundacions Josep Comaposada - Sindicalistes Solidaris o Pau i Solidaritat. O, després d’un treball actiu de sensibilització i informació entre els treballadors/es, recollir diners (ad hoc, o destinant el 0,7% de la nòmina, o amb aportacions mensuals o voluntàries) per destinar-los a projectes concrets, fent-ne un seguiment exhaustiu i difonent els resultats entre tothom que hi hagi participat.

•

Organitzar una brigada de solidaritat a altres països per conèixer-ne la seva realitat. Es tracta de realitzar unes vacances diferents, sostenibles, solidàries, familiars i amb intercanvis amb altres treballadors/es arreu del món. Una forma única i privilegiada de conèixer altres països i altres pobles.

•

Buscar seccions sindicals (o formes similars d’organització dels treballadors/es) homòlogues en altres països i establir vincles d’intercanvi d’informacions i de monitoreig sindical.

•

Negociar la inclusió de clàusules de solidaritat en els convenis col·lectius per tal d’obtenir un compromís també de l’empresa en el tema de la cooperació al desenvolupament.

•

Transformar-se en ciberactivistes tot fent-se altaveus de les lluites dels altres company/es sindicalistes i/o treballadors/es d’arreu del món. No oblidem que a massa països encara es mor exercint la defensa dels drets col·lectius, socials i sindicals. La pressió i el seguiment internacional de causes i de lluites ajuda fins i tot a salvar vides.

•

Promoure la implantació de la clàusula ecosolidària explicada en aquesta exposició als centres de treball i/o seus sindicals.

•

Incentivar la promoció del sindicalisme global, vetllar perquè els centres de treball i les empreses compleixin amb la legislació vigent i els codis de conducta, no només en el nostre país, sinó també en els països on deslocalitzin part de la seva producció o on tinguin els proveïdors, així com establir vincles amb les organitzacions sindicals que representen els companys i companyes que treballen en els centres deslocalitzats o en les empreses proveïdores.

•

La cooperació sindical directa

Actua!

L’OIT ha establert que els sindicats són essencials per lluitar contra els impactes negatius i els nous reptes que es deriven de la globalització.

Formació professional Accions 1. Finançar un projecte de formació als països del sud. 2. Finançar l’estada a l’empresa de formadors/es de països del sud. 3. Cedir personal de l’empresa per impartir formació a països del sud. Arguments i consells La formació professional és la base del desenvolupament, perquè sense ella no és possible accedir a un treball digne i competitiu. Per aquesta raó els sindicats sempre hem fet de la formació professional una prioritat de la cooperació sindical. Sector Tots

Promoció de l’ocupació i de l’economia social Accions 1. Finançar la posada en marxa de cooperatives a països del sud.

0’7 % Accions 1. Destinar el 0’7 % dels salaris (d’un mes fins a un any), i la mateixa aportació de l’empresa, al fons de cooperació. 2. Destinar el 0’7 % dels beneficis de l’empresa al fons de cooperació. 3. Destinar el 0’7 % dels beneficis de l’empresa per sobre de les previsions al fons de cooperació.

Arguments i consells El desenvolupament dels països empobrits i la superació de les enormes desigualtats nord-sud —que dia rere dia són més grans— és una aspiració permanent i una exigència de la nostra societat, tant dels poders públics com dels agents econòmics. En aquest sentit, el 0’7 % —concepte implantat per les Nacions Unides els anys setanta sobre el percentatge del PIB mínim dels països del nord per destinar al desenvolupament dels països del sud— és un bon referent, no només per al sector públic sinó també per als agents econòmics i socials. Les tres opcions que presentem són aplicables a qualsevol empresa, sigui pública o privada. A l’hora de posar-les en pràctica hem de tenir en compte, com en el punt anterior, que: • El fons s’ha de gestionar conjuntament mitjançant una comissió paritària creada a aquest efecte. • S’ha de procurar que les seccions sindicals participin en la gestió del fons, per poder incidir en l’ús que se’n fa. Sector Tots

Arguments i consells L’ocupació és, conjuntament amb la formació professional, l’eix que ha de vertebrar tots els projectes de cooperació sindical al desenvolupament. Els programes d’ajust estructural imposats per l’FMI als països del sud han comportat una pèrdua important de llocs de treball que ha afectat, especialment, el sector públic. La preponderància de les polítiques neoliberals en el procés de globalització de l’economia està modificant substancialment la configuració del mercat de treball. Així, doncs, les possibilitats d’accedir a un lloc de treball “formal” són cada vegada més escasses, i comporten, en part, el fort increment del sector informal. Per afrontar aquesta situació des de la cooperació sindical hem d’actuar en dues direccions: • Desenvolupament de programes de suport per generar ocupació en tots els àmbits de participació dels sindicats. • Suport als projectes de constitució de cooperatives o altres formes de treball associat, com a alternativa d’ocupació, amb la participació i el control de les organitzacions sindicals. Sector Tots

Descompte per vaga Accions 1. Destinar els descomptes per vaga al fons de cooperació.

Fons de cooperació Accions 1. Constituir un fons de cooperació a càrrec de l’empresa. 2. Constituir un fons de cooperació conjunt de l’empresa i dels treballadors. Arguments i consells • Des de la perspectiva del concepte “responsabilitat social”, constituir un fons de cooperació és una decisió que enforteix la dimensió social de l’empresa i, per tant, la seva viabilitat futura. • Els treballadors, per la seva banda, tenen l’oportunitat de participarhi directament, tot aportant part del seu salari a aquest fons. Aquesta aportació els donarà més responsabilitat i capacitat per a la cogestió del fons de cooperació. • El fons s’ha de gestionar conjuntament, mitjançant una comissió paritària creada a aquest efecte. • Quan el fons sigui una aportació conjunta, l’empresa ha d’aportar, pel cap baix, el 50 %. • S’ha de procurar que les seccions sindicals participin en la gestió del fons, per poder incidir en l’ús que se’n fa. Sector Tots

Comissió i delegat de cooperació

Promoció dels drets laborals i sindicals

Accions 1. Crear la Comissió Paritària de Cooperació. 2. Crear la figura del delegat/ada de Cooperació.

Accions 1. Complir els convenis de l’OIT a tots els centres de treball. 2. Exigir a les empreses subcontractades i als proveïdors que compleixin les Normes fonamentals del treball (NFT).

Arguments i consells Si volem que la solidaritat i la cooperació siguin exponents de la responsabilitat social i de la nova dimensió externa i interna de l’empresa, caldrà incorporar, també, aquests conceptes com a aspectes d’interlocució permanent entre l’empresa i els representants dels treballadors. El primer pas és la creació dels instruments que ho facin possible: la Comissió Paritària de Cooperació, com a òrgan d’interlocució, i la figura del delegat/ada de cooperació, com a agent dinamitzador i de seguiment. Òbviament, arribar a aquesta fase, hores d’ara, és gairebé una utopia. No obstant això, podem començar a fer el primer pas: el reconeixement de la cooperació com a aspecte de la negociació, i la incorporació al redactat del conveni col·lectiu.

Arguments i consells Sens dubte, des del punt de vista sindical, aquest és l’apartat en el qual es pot reflectir millor la voluntat de responsabilitat social de l’empresa. L’acompliment de l’empresa dels convenis de l’OIT i de la legislació laboral al nostre país no forma part de la seva responsabilitat social, és un imperatiu legal. També se li ha d’exigir que compleixi els convenis de l’OIT i la legislació laboral dels països on tingui centres de treball, en el cas d’una empresa multinacional. La responsabilitat social implica anar més enllà del que obliga la llei: com ara establir mecanismes de transparència per comprovar l’acompliment de la normativa esmentada, o bé exigir a les empreses subcontractades o als proveïdors que compleixin les NFT, com a requisit prioritari.

Sector Tots (grans empreses)

Sector Tots (empreses multinacionals)

Arguments i consells Algunes raons per justificar aquest punt de la plataforma reivindicativa: • Igual que quan es parlava del fons de cooperació, el fet de destinar al fons els descomptes fets als treballadors per vaga enforteix la dimensió social de l’empresa i, per tant, la seva viabilitat futura. • Donar una finalitat social al descompte per vaga té sempre l’aprovació majoritària dels treballadors i treballadores. Alhora, és un factor de distensió i de recuperació del bon clima de l’empresa. • Els precedents d’aquest acord, especialment les nombroses experiències a la funció pública, demostren un ús adequat i satisfactori d’aquests fons gairebé en tots els casos. Cal especificar i tenir en compte que parlem del salari net descomptat, no del salari brut, en l’aportació al fons de cooperació. Sector Tots

Agermanaments Accions 1. Agermanament de centres de treball: escolars, sanitaris… 2. Intercanvi de professionals amb els països del sud. 3. Finançar estades solidàries als països del sud. Arguments i consells • Agermanar-se amb treballadors d’una empresa d’un país del sud, intercanviar professionals o bé participar en una estada solidària pot ser una experiència molt enriquidora. De segur que servirà per adonar-nos que, malgrat els nostres problemes, la majoria de la humanitat viu en unes condicions educatives, sanitàries i socioeconòmiques ben diferents. • L’intercanvi de professionals amb els països del sud és factible, sobretot a la funció pública, i requereix prèviament la signatura de convenis on es defineixi amb claredat la modalitat de l’intercanvi i els mecanismes de control i seguiment. Sector Educació i sanitat

Clàusula ecosolidària

La clàusula ecosolidària Nova forma de solidaritat

El segle XXI ha de ser un segle amb una forta dimensió ecològica i solidària si volem que sigui viable. N’hi ha prou observant les dades objectives sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències, o bé la creixent desigualtat Nord-Sud. En aquest context, la cooperació al desenvolupament ha d’esdevenir un instrument imprescindible en la lluita per la reducció de les desigualtats i contra el canvi climàtic, que ja no és un problema només del present, sinó que pot condicionar greument les condicions de vida de les generacions futures. Afrontar aquest escenari exigeix actors cada vegada més i millor interconnectats, més i millor conscienciats, i més i millor organitzats. És amb aquesta perspectiva que des del sindicalisme català, a través de Sindicalistes Solidaris i de la Fundació Pau i Solidaritat volem desplegar la nostra intervenció, els nostres programes i els nostres projectes sindicals juntament amb els actors locals amb els que treballem. Noves formes de lluita, noves estratègies, noves aliances socials, i noves formes de solidaritat que poden aportar més recursos i més participació a la cooperació sindical a l’hora de fer front a les creixents desigualtats i la degradació de les condicions de vida. Amb aquesta finalitat volem impulsar una nova forma de solidaritat des del món del treball, un nou escenari que permetrà als treballadors i treballadores implicar-se individualment i col·lectivament en la lluita per la justícia social i per un desenvolupament sostenible. Parlem d’una solidaritat ecològica, o si ho preferiu, d’una ecologia solidària. Això, traslladat a l’àmbit sindical, es tradueix com a acció sindical ecosolidària. D’aquí sorgeix la necessitat d’impulsar la clàusula ecosolidària. La clàusula ecosolidària no és el clàssic pla d’eficiència energètica proposat per la direcció de l’empresa als treballadors/es amb la finalitat exclusiva de reduir costos, encomiable d’altra banda. Amb l’aplicació de la clàusula són els propis treballadors/es qui de manera col·lectiva proposen a l’empresa un pla d’estalvi energètic inspirat en el consum responsable i sensible amb l’entorn. No hi cap dubte que quan comptem amb la plena implicació i disponibilitat dels treballadors i treballadores, els plans d’eficiència i de reducció de despesa a les empreses són molt més viables.

Empresa

Fons Social del conveni

Projectes socials/sindicals

Clàusula "dels tres terços". Distribució de l'Estalvi assolit amb la cláusula ecosolidària

Justificació per l’adopció d’una clàusula ecosolidària 1 És necessària per obtenir una font de finançament pels projectes socials i sindicals així com per reduir les emissions de contaminació i lluitar d’aquesta forma contra l’escalfament climàtic.

Però això no és tot, hem de tenir en compte que la clàusula ecosolidària descansa en un nou principi: convertir l’estalvi energètic en recursos per a la cooperació. Estalviem energia i aigua per a obtenir recursos que ens permetran exercir la solidaritat en tres àmbits d’actuació: els propis treballadors i treballadores de l’empresa, les persones de l’entorn pròxim de l’empresa, i el sindicalisme dels països del Sud que necessita recursos per a finançar projectes i programes de cooperació sindical.

2 La clàusula ecosolidària comporta l’estalvi energètic i d’aigua per tal de distribuir aquest estalvi en solidaritat i cooperació, sense costos addicionals.

La clàusula pretén, amb caràcter innovador com veiem, donar una sortida solidària a l’estalvi assolit, sense que això tingui un cost addicional per a l’empresa o per als treballadors/es.

3 La implicació dels treballadors/es en l’elaboració d’un pla d’estalvi energètic fa més viable els plans d’eficiència i de reducció de despesa a les empreses.

Tanmateix, si volem que aquesta clàusula sigui viable i tingui el màxim de possibilitats de ser efectivament aplicada, hem de ser realistes. Per això, el millor que es pot fer és procurar que tots els agents se sentin implicats en la gestió final i concreta d’aquest tema. En aquest sentit, pensem que una manera de fer-ho és configurant-la com la “clàusula dels tres terços”, amb la següent distribució: • Un terç de l’estalvi per a l’empresa, • Un altre terç de l’estalvi per al fons social del conveni, • I l’últim terç de l’estalvi per a projectes socials/sindicals a Catalunya i al Sud. Concretament, la proposta consistiria a incorporar al conveni col·lectiu, o acord annex, el compromís dels treballadors/es i de l’empresa a reduir la despesa energètica i d’aigua computada periòdicament, tot destinant l’estalvi produït al compte de resultats de l’empresa, al fons social del conveni, i a un fons de solidaritat extern gestionat per les ONG dels sindicats signants del conveni. La finalitat d’aquest fons extern seria el finançament de projectes socials/sindicals a Catalunya i als països del Sud.

4 En definitiva, amb l’estalvi energètic es genera inversió en solidaritat tot dotant de recursos i finançament a projectes i programes de cooperació sindical. 5 La “Clàusula dels tres terços”, perquè sigui viable la seva aplicació, significa que: un terç de l’estalvi és per a l’empresa, un terç per al fons social del conveni i un últim terç per a projectes socials/sindicals a Catalunya i al Sud.

Impactes de la clàusula ecosolidària Àmbit econòmic

Àmbit polític

Àmbit laboral

1 Consolidació dels plans d’eficiència energètica com a instrument de viabilitat de les empreses.

1 La C.E. com a mesura per a encarar la crisi combatent la despesa i preservant els llocs de treball.

1 Enriquiment de les relacions laborals.

2 Desenvolupament de la RSE.

2 La C.E. com a resposta a les necessitats de fer polítiques efectives i integradores de reducció d’emissions i de lluita contra l’escalfament climàtic.

3 Millora de la productivitat. 4 Obertura de noves vies i recursos per a la cooperació.

3 La C.E. com a suport al lideratge polític sostenible en temps de crisi amb propostes innovadores.

2 Millora del clima laboral en empreses i administracions. 3 Desenvolupament de la cooperació sindical i de l’extensió dels drets laborals arreu.

Conclusions

Després d’anys des de l’esclat de la bombolla financera i l’inici de la crisi social i econòmica, el nostre país i, en especial, la classe treballadora han estat fortament colpejats. Els treballadors i treballadores de tot el món, avui, segueixen patint les conseqüències d’una política neoliberal que imposa, arreu, retallades dels drets de ciutadania i l’empitjorament de les relacions laborals. Les desigualtats creixen i l’afebliment, en uns casos, i la manca, en d’altres, de mecanismes redistributius de la riquesa fan que aquesta es concentri cada cop més en poques mans, cosa que causa terribles injustícies. El treball infantil, el treball forçós o esclau, la desigualtat de gènere, el treball informal i la persecució sindical són realitats que, amb diferents manifestacions i intensitats, segueixen existint i incidint en la vida de milions de persones. Des de la consideració compartida de la necessitat d’un món millor i més just, va néixer la iniciativa de publicar uns materials de sensibilització, entre ells aquesta exposició, per remarcar amb força el compromís sindical en la lluita pel canvi cap a una societat global més justa. Compromís que hem d’exercir dia a dia, en l’acció sindical quotidiana, per impulsar, més enllà de la defensa i la millora de les condicions de treball i de vida, la responsabilitat social de les empreses, i, de manera molt especial, de les empreses transnacionals. Alhora que tenim el compromís de continuar reforçant el sindicalisme internacional (CES i CSI) i la lluita pel treball digne arreu.

Volem posar en evidència les contradiccions i els límits del sistema, que necessita generar forts desequilibris —socials, territorials, mediambientals— per mantenir els beneficis que es reparteixen poques persones. La cooperació transformadora és la pràctica habitual que duem a terme mitjançant les nostres respectives fundacions, la Fundació Josep Comaposada - Sindicalistes Solidaris d’UGT de Catalunya i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya. Deia Gioconda Belli que “la solidaritat és la tendresa dels pobles”, i Eduardo Galeano ho reforçava dient-nos que “la caritat és humiliant perquè s’exerceix verticalment i des de dalt; la solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu”. Per això la solidaritat necessita instruments i eines concretes per canviar les injustícies, però, per sobre de tot, necessita persones informades, conscienciades i implicades amb un nivell de compromís que estigui a l’altura del que la gravetat de la situació requereix. Com en totes les lluites pels drets, per l’emancipació i per la dignitat, la participació de cadascun de nosaltres és fonamental. En el dia a dia de les nostres accions, de la nostra feina i de la nostra vida hem d’adquirir un compromís ferm en contra de les injustícies i no hem de delegar aquesta funció que ens permet ser actors importants del canvi.

En un moment històric en el qual la solidaritat és qüestionada per impulsos individualistes i xenòfobs, hem de contraposar amb determinació la pedagogia ciutadana de la lluita compartida entre tots i totes. La solidaritat no és compartir excedents econòmics o materials, sobrers en èpoques de bonança, sinó que és la consciència comuna del vincle i la interrelació entre la classe treballadora al món pel que fa a les seves condicions de vida i de treball. És ara quan, més que mai, hem de tornar a exercir, amb plena consciència, la solidaritat internacional, expressant preocupacions i lluitant en contra dels grans desequilibris causats pel capital i que ens afecten a tots i totes.

Et convidem a passar a l’acció, posant en pràctica la solidaritat entre persones, també mitjançant la cooperació sindical.

Aquesta exposició és un material de sensibilització que forma part del projecte “Clàusula ecosolidària: una nova forma de solidaritat per a un desenvolupament humà sostenible” que inclou també l’edició d’una guia sobre el concepte de la cooperació sindical i de la solidaritat, “Guia de cooperació sindical per a treballadors i treballadores" i l’edició d’una “Cartografia dels drets”. Més informació a: www.pauisolidaritat.ccoo.cat/cooperaciosindical www.ugt.cat/cooperacio-sindical-solidaritat-i-compromis

Coordinació Fundació Pau i Solidaritat de CCCO de Catalunya i Fundació Josep Comaposada de la UGT de Catalunya Autors/es Michela Albarello, Esther Caballé, Laura Diéguez, Sònia Latif, Pepe López , Javier Martínez, Lilibeth Villegas Dibuixos Alfonso López Infografia Paulina Vizán - Ars Satèl·lit Disseny Ars Satèl·lit © 2016 Fundació Pau i Solidaritat de CCCO de Catalunya Fundació Josep Comaposada – Sindicalistes Solidaris de la UGT de Catalunya

Edita:

Fundació Pau i Solidaritat CCOO CCOO de Catalunya Via Laietana, 16, 7a planta. 08003 Barcelona Tel. 93 481 2912 • pauisolidaritat@ccoo.cat www.pauisolidaritat.ccoo.cat

Amb el suport de:

Sindicalistes Solidaris Rambla de Santa Mònica, 10 08002 Barcelona Tel. 93 412 13 27 www.sindicalistessolidaris.org

Campanya CCOO

Campanya UGT