CONVERTIM EL VALLÈS EN UNA TRINXERA CONTRA EL CAPITAL
EL VALLÈS ORIENTAL, UNA COMARCA DIVERSA?
El Vallès Oriental és una comarca diversa: amb extensos espais rurals i naturals, però també una de les comarques més industrialitzades del Principat; sense possibilitats d’oci per a les joves, però que alberga atraccions turístiques, com el Circuit, la Roca Village o el Montseny; amb barris i urbanitzacions de classe alta, però també habitatge precari i desnonaments setmanals.
De fet, aquesta diversitat fa que, sovint, les joves ens sentim únicament del nostre poble i percebem la comarca com a aliena, a vegades preferint identificar-nos amb alguna subdivisió comarcal, com el Baix Vallès, la Vall del Tenes o el Baix Montseny. Si bé aquests contrastos són evidents, és important que siguem conscients que aquesta diversitat territorial i, per tant, també una diversitat de problemàtiques amb les quals ens trobem com a joves de classe treballadora, té un origen comú: la dinàmica del capitalisme internacional, i en particular, la característica de ser la gran zona per urbanitzar més propera a Barcelona.
En efecte, a partir dels anys 60 el Vallès Oriental ha patit una gran transformació en forma de desruralització, en sintonia amb el que ha passat a tot l’Estat Espanyol. Així com en altres comarques aquest procés de transformació va anar de la mà de fenòmens com el turisme, el despoblament o la industrialització, la nostra comarca, pel fet de trobar-se a la frontera de l’AMB, ha estat sotmesa
a diverses dinàmiques que han propiciat aquesta marcada diferenciació territorial.
Com es pot observar, som una comarca amb una gran presència industrial, però aquesta està sobretot concentrada en el sector de la plana més ben comunicat i proper a Barcelona: Mollet del Vallès, Montmeló, Lliçà de Vall, Montornès del Vallès i Parets. Aquests pobles han estat dissenyats com a pobles dormitori per a proveir de mà d’obra a la indústria de la zona, i es troben més sota la influència de Barcelona a nivell de serveis i vida social. Un sector que té un pes especial a la comarca és el sector logístic, que s’ha ubicat al voltant de les artèries viàries (AP7 i C17) aprofitant l’espai disponible que ha deixat la desindustrialització. Aquesta dinàmica en la qual les carreteres atrauen la indústria, especialment de transports i logística, de fet es retroalimenta, ja que les companyies del sector instal·lades a la zona pressionen per a l’ampliació o la millora de la xarxa viària i d’infraestructures, tant si es tracta d’una pressió política explícita com si es tracta d’una saturació de les vies existents pel seu ús intensiu. Així, trobem per exemple a la comarca la central logística de Mango a Lliçà, la nova construcció d’una terminal de Sertrans a Vilanova o la construcció de la nova estació de mercaderies de la Llagosta. La logística és també un dels sectors productius que més creix a la comarca en nombre d’assalariats, amb un creixement del 22% entre 2021 i 2022 (Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental)[1]. No ens ha de sorprendre, doncs, l’esforç de les administracions per a ampliar les infraestructures de transport els darrers anys, amb propostes que trinxen el territori, com la del 4t cinturó, l’enllaç de l’AP7 a Sant Celoni o l’ampliació de carrils de S’observa una presència industrial forta al sud de la comarca i al llarg dels eixos viaris, i urbanització dispersa al centre de la plana combinada amb àrees agrícoles i forestals (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
[1] https://www.vallesoriental.cat/ambits/lobservatori-centre-destudis/publicacions/informe-de-conjunturaeconomica-del-valles-oriental-indicadors-de-lany-2022-i-primeres-dades-del-2023.html
la C17. Cal tenir en compte també que es tracta d’un sector amb una alta volatilitat: Per exemple, veiem com pocs anys després d’obrir la planta de Martorelles, Amazon la va tancar per moure’s a un altre lloc on les condicions del moment li venien bé, deixant desenes de treballadors a l’estacada[2]
Per altra banda, el territori de la plana més allunyat de Barcelona, sobretot els pobles que no tenen tren, han esdevingut pobles residencials on hi abunden les urbanitzacions. De fet, el Vallès Oriental va ser la comarca barcelonina amb més producció d’edificis aïllats entre la transició i la crisi econòmica del 2008, amb prop de 14.000 habitatges construïts[3]. Els pobles de la Vall del Tenes com Bigues o Lliçà d’Amunt, o d’entre Granollers i el Baix Montseny, com Cànoves, La Roca o Llinars, hi van proliferar les urbanitzacions als anys del totxo i el postfranquisme, sovint de la mà de pràctiques irregulars i de lucre personal d’alcaldes i regidors.
Per últim, les zones més allunyades de la plana, les poblacions del Baix Montseny i dels Cingles, són les que han crescut menys demogràficament i pateixen altres problemàtiques com la manca de serveis o el turisme de cap de setmana[4]
Malgrat que la comarca sigui diversa, la seva situació a la frontera de l’AMB l’ha fet blanc constant de la pressió urbanística i industrial derivada de la influència del pol econòmic que és Barcelona. No ens ha d’estranyar, doncs, que també la història de lluites en defensa del territori hagi sigut molt rica a la comarca les últimes dècades, malgrat que hagin pogut semblar experiències aïllades de resistència a cada poble.
[2] https://www.sommontornes.cat/noticia/85366/amazon-tanca-la-planta-de-martorelles
[3] https://www.researchgate.net/publication/39107405_La_urbanitzacio_dispersa_al_Valles_Oriental_1985-2004
[4] https://liniaxarxa.cat/liniavalles-vallesoriental/noticies/el-montseny-es-revolta-contra-lallau-de-cotxes-i-motos/
Mapa Urbanístic de Catalunya, DGOTU 2014
EL MODEL DE COMARCA DORMITORI
Malgrat les diferències significatives entre unes zones i altres, en tots els casos s’ha imposat un model de comarca dormitori, caracteritzat per una forta mobilitat laboral i estudiantil i una manca d’oportunitats als pobles i ciutats.
Per una banda, la proliferació d’urbanitzacions i la promoció de la comarca com a residència ideal per a la classe mitjana-alta ha creat un model urbanístic individualista i aïllant, que dificulta el sentiment d’arrelament i de pertinença a la comunitat i, per tant, incrementa la por a l’alteritat. Això es tradueix en una creixent obsessió per la seguretat personal, que alimenta discursos reaccionaris i pro-propietat privada: Sovint trobem veïns a títol individual, o bé organitzats, que reclamen més policia i atien discursos racistes, disposats a defensar la “tranquilitat de la que gaudeixen”, que imaginen amenaçada pels “okupes” o “els immigrants”.
Així, les tendències securitàries que han emergit els últims anys per tot Europa de la mà de l’extrema dreta, sobretot des de la crisi del COVID, han trobat un camp abonat a casa nostra. Els ajuntaments de la comarca, a més a més, han acabat posant llenya al foc, amb la instal·lació de tecnologia de vigilància o l’increment de plantilles de les policies locals. Així, veiem com 2/3 dels municipis de la comarca han instal·lat càmeres lectores de matrícules i tenim càmeres també a les estacions de Rodalies, com a Granollers o Montmeló.
A banda d’aquesta escalada securitària, la promoció de l’habitatge d’alt-standing a la comarca, que no és exclusiu de les urbanitzacions, genera també una manca d’oferta d’habitatge accessible. De fet, la tendència de fons que ja existia, s’ha accentuat amb els augments desorbitats del preu de l’habitatge a Barcelona, que desplacen part de les rendes mitjanes barcelonines a punts més allunyats de l’AMB. En aquest sentit, són especialment cridaneres les viles de la comarca, com Cardedeu o la Garriga, que històricament han estat més dinamitzades culturalment, i tenen més comerç local i serveis públics, i per tant atrauen famílies amb alt capital cultural.
Indicadors que mostren la tendència a comarca d’alt standing: Esquerra: Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (Idescat). Dreta: Saldo migratori intercomarcal (Idescat, 2022)
Aquestes tendències comarcals, juntament amb la conjuntura nacional i internacional d’augment dels preus de les matèries primeres, fan que veiem a la comarca un augment considerable del preu de l’habitatge: A Granollers, per exemple, el preu del lloguer ha augmentat més d’un 50% en menys de 10 anys, però com hem vist, també hi ha una manca d’oferta assequible. La suma de les dues coses fan que sigui molt difícil que les joves ens emancipem a la comarca.
Però, a més a més, el model de comarca dormitori va més enllà del model urbanístic i d’habitatge: Se li suma una falta d’ofertes d’oci i espais de socialització, una manca de transport públic intracomarcal i una manca de perspectives laborals que fan que sovint acabem buscant o trobant feines fora de la comarca, fent que siguem una de les comarques amb temps de desplaçament als centres de treball més alts, resultant en un allargament de facto de les jornades laborals.
Temps de desplaçament al treball: Comparativa Vallès Oriental - Catalunya - Àmbit metropolità. Les tres circumferències representen, de fora a dins, l’Àrea Metropolitana, Catalunya i el Vallès Oriental (Idescat, 2011)
Aquestes dinàmiques no només fan que siguem una comarca poc dinamitzada i amb poca cohesió social, sinó que també generen un moviment en sentit contrari al de les rendes mitjanes barcelonines que s’instal·len a la comarca: És a dir, cada vegada més joves de la comarca decideixen marxar, especialment a Barcelona, on és més fàcil trobar pisos per compartir, proximitat al lloc de treball i espais d’oci i socialització (García, O. 2021)[5].
[5] https://liniaxarxa.cat/liniavalles-vallesoriental/a-fons/comarca-dormitori-molts-joves-marxen-del-valles-per-lamanca-doportunitats/
VALLÈS ORIENTAL EN DISPUTA
Ens trobem en un context global d’ofensiva capitalista i en el que caldrà intensificar la disputa. Ho veiem amb els símptomes de la recuperació econòmica després de l’època de les dues crisis, un cert reflux del moviment popular i polític després de la crisi de la COVID i el tancament de l’anterior cicle polític, però també una crisi ecosocial galopant i una inflació disparada, i un panorama internacional d’enfrontament imperialista i rearmament dels estats.
Repunt del sector de la construcció a la comarca (Observatori-Centre d’Estudis Vallès Oriental)
A la comarca, també trobem símptomes d’ofensiva: Una ofensiva que s’insereix en aquest context nacional i internacional, però que al Vallès Oriental és de preveure que intensificarà encara més el model de comarca dormitori imperant. A tall d’exemple, tornem a veure símptomes d’una onada de l’economia del totxo, acomboiada per polítics i institucions tant municipals com estatals. Sonen cants de sirena per a l’ampliació de l’AMB a la totalitat de la comarca, o per a la construcció dels trams que falten del 4t cinturó, que serà un vector d’urbanització com ho han sigut els altres eixos autoviaris (Rexach, J. 2023)[6]. De fet, veiem les primeres dades que mostren un repunt al sector de la construcció a la comarca, que ha crescut un 34% el 2022 en nombre d’habitatges iniciats. A més a més, en la línia del model urbanístic d’alt-standing, no es tracta de promocions que solucionaran el problema de l’habitatge a la comarca, sinó promocions enfocades a alt poder adquisitiu.
A més a més, veiem com en molts casos, es tracta de l’execució de promocions que van quedar estroncades amb la crisi del totxo i que per tant, la comarca ja estava administrativament a punt per executar. De fet, la 2a corona de la comarca disposa de molt terreny catalogat com a urbanitzable, on és de preveure que es comencin a desenvolupar nous plans els propers anys, en pobles com Llinars, Lliçà de Munt, La Roca o les Franqueses. Alguns casos ja els podem observar, han saltat a l’opinió pública i han generat rebuig i mobilització popular en contra, com és el cas del PDU del circuit, del pla Morató entre Llinars i Cardedeu, la Bassa de Llinars o del Calderí a Mollet.
Superfície urbana i superfície urbanitzable, per municipis al Vallès oriental. S’observa com a la 1a corona està intensament urbanitzada, mentre que a la segona corona hi ha molta superfície catalogada com a urbanitzable disponible. Dades idescat, elaboració pròpia.
Més enllà de l’ofensiva urbanística, i del model productiu i territorial, també trobem símptomes clars d’una voluntat dels Ajuntaments d’afeblir el teixit social i polític de la comarca aprofundint per tant, en el model de comarca dormitori. Tant pel que fa a la presa de mesures de caire repressiu o de control social, com les instal·lacions de càmeres, però també pel que fa a les dificultats cada vegada majors d’accés a l’espai públic per part d’entitats o organitzacions polítiques, com és el cas, per exemple, del Polvorí de Cardedeu. De fet, creiem que aquesta lluita per l’accés a espais és un dels punts que tenen relació directa amb el model de comarca dormitori, i que des de diversos
[6] https://www.vilaweb.cat/noticies/isidre-soler-campanya-contra-quart-cinturo-b-40-ronda-nord-valles/
col·lectius de la comarca hem identificat com a rellevants: per exemplificar-ho només cal veure com del 2020 ençà, hi ha hagut l’inauguració de 3 Ateneus a la comarca (Granollers, Cardedeu, la Garriga), i 3 ocupacions per part del moviment juvenil (Sant Esteve, Sant Celoni, La Roca).
Per això, creiem que és necessari que siguem capaces de:
- Afrontar les problemàtiques de la comarca des del seu denominador comú: Cal situar el sistema capitalista i la seva dinàmica com l’origen dels conflictes que ens trobem com a joves de classe treballadora a la comarca. Un sistema profundament injust que transforma el lloc on vivim sense que nosaltres puguem decidir sobre el nostre propi destí, que empeny a la sobre-urbanització i la destrucció del territori mentre degrada les nostres condicions de vida. Som una comarca dormitori a la deriva del capital i sota l’ombra de Barcelona. Creiem que això pot explicar bé les diferents realitats territorials i sectorials, i per tant ser una base per trobar punts d’unió entre pobles, moviments i lluites que sovint han estat desconnectades.
- Assenyalar el paper dels Ajuntaments: Sovint de manera coordinada, els Ajuntaments són l’última baula de l’entramat al qual ens enfrontem, i creiem que és clau assenyalar les seves contradiccions i com estan promovent una comarca per als rics: ho veiem amb l’habitatge i el model urbanístic, però també amb com es gasten milionades per a posar càmeres i policies per acontentar als veïns que tenen xalets, o com limiten l’accés a l’espai públic. Un exemple especialment il·lustratiu és com aborden els Ajuntaments la crisi ecosocial: per una banda, reforcen un discurs basat en la culpabilitat individual, amb mesures com el porta a porta, que són incapaces de resoldre el problema, i que tenen un clar biaix de classe. Per altra banda, segueixen promovent un model basat en el transport privat i inversions milionàries en carreteres, en un context en què Granollers i Mollet són al Top 3 de ciutats més contaminades de l’Estat Espanyol. Aquesta doble vara de mesurar indica com pretenen carregar el pes de la crisi ecosocial a la classe treballadora més desafavorida. Un cas flagrant va ser la no-cobertura del servei durant les obres de la R3 la tardor passada, deixant tirats a tots els que no disposessin d’accés a un cotxe unipersonal.
- Construir comunitat i contrapoder popular: Creiem que també és vital que apostem per combatre els efectes del model de comarca dormitori, generant comunitats en lluita. Això passa per reforçar
Casals i Ateneus dels Països Catalans
apostes que ja són compartides pel moviment anticapitalista i popular de la comarca, com bastir espais sota control popular o batallar pel control de l’espai públic, però també per enfortir espas de trobada entre moviments i lluites, com ho va ser la 1a Trobada de Joves en Lluita el darrer curs.
Contra el model de comarca dormitori cada vegada més segregada que ens imposen, esperem que aquest anàlisi pugui ser una eina més que contribueixi a entendre les dinàmiques de la nostra comarca, i ens permeti fer-hi front de manera més efectiva. Amb la certesa que només hi ha futur si el construïm nosaltres, i amb la voluntat d’enfortir el moviment popular i revolucionari al Vallès Oriental, fem de la nostra comarca una trinxera contra el capital!
Arran Vallès Oriental, Maig del 2024
