TTAC18 02 BESÒS
VORES DEL BESÒS Taller Temàtic Arquitectes de Capçalera. ETSAB-UPC
Curs 2018-2019 Segon Quadrimestre
Professors: Ibon Bilbao, Josep Bohigas, Zaida Muxí y Tonet Font Professor seminari 01: Jordi Franquesa Professora seminari 02: Sandra Bestraten Assistents a la docència: Jon Bakaikoa, Conchi Berenguer i Ignacio Urbistondo taller@arquitectosdecabecera.org Arquitectes de Capçalera (AC) és una metodologia que neix com a projecte acadèmic a l’ETSAB el 2013. Pretén apropar la figura de l’arquitecte al ciutadà i demostrar que seguim sent útils per a la societat en plena crisi econòmica i social treballant des de l’habitatge col·lectiu en la ciutat existent. AC neix com una demanda dels estudiants d’arquitectura que posen en crisi el model d’ensenyament universitari. Pretén confrontar una mancança acadèmica, en la qual falta el contacte amb la realitat i els seus problemes; una mancança social, en un context d’emergència habitacional generalitzat i una mancança professional, en un moment de crisi profunda per exercir l’arquitectura. Per això es pretén empoderar als estudiants i prendre la ciutat existent com camp de treball. Es realitza un acostament a l’habitatge col·lectiu posant l’accent en el subjecte i no en l’objecte a través de la creació d’equips transversals i la col·laboració directa amb altres entitats del barri. Actuant en l’habitatge per transformar la ciutat de dins a fora.
A D
El Taller Aquest any és el segon en el que desenvolupem la metodologia AC en un curs complert i incorporem el Taller de projecte final de grau, que seguin amb la mentalitat AC no és tracta d’un final, sinó de un inici de una trajectòria fora de l’àmbit educatiu. Per primera vegada tenim l’oportunitat de treballar en el mateix lloc en tres moments acadèmics diferents, independents però complementaris.
Al TTAC18 implementarem la Metodologia Arquitectes de Capçalera. És una fórmula oberta, projectada sobre la realitat de cada cas: la situació de l’usuari, l’emplaçament, els còmplices del projecte, els diferents grups de treball, etc. Té clar el seu punt de partida - l’habitatge des de l’habitar de l’usuari - però no té la certesa quins seran els següents passos. La metodologia AC s’adapta a cada barri i a cada curs en funció de la situació que ens trobem, perquè fins que l’estudiant no entra en contacte amb l’usuari, és a dir, quan el taller ja ha començat, no es coneix la situació real sobre la qual es treballa. Aquesta impossibilitat de planificació necessita d’una sèrie d’eines que permetin una reacció ràpida i flexible davant cada cas.
Passos Metodològics. 1-Selecció de casos a través de: a) acords entre l’administració i la universitat, abordant problemes i oportunitats que la ciutat ja ha reclamat; b) contacte amb entitats, fundacions, ONGs que operen al barri; c) La OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA juntament amb campanyes de carrer. Aquest primer pas consisteix a establir CONTACTE amb les persones del barri (els usuaris), generant una complicitat entre el grup d’estudiants i els veïns. A aquest efecte es munta una “OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA”, on els veïns poden apropar-se i plantejar les problemàtiques que considerin a nivell d’habitatge o de barri. En paral·lel, s’entra en contacte amb associacions i col·lectius del barri, entenent que ningú coneix millor el lloc que els que ja actuen
aquí i ja atenen les diferents sensibilitats del lloc. AC forma part d’un procés que no comença ni acaba amb nosaltres: no hi ha intenció de solucionar-ho tot, sinó de ser un agent actiu més, aportant un coneixement tècnic, professional i rigorós. Per dur a terme aquesta tasca és fonamental comptar amb un equip pluridisciplinar, per això els tallers es recolzen amb aportació d’agents, professionals de diferents camps, persones implicades en cursos anteriors, gent vinculada a l’associacionisme o l’administració. Perquè l’operació sigui reeixida és fonamental posar-se al costat dels habitants, i en cas necessari, cohesionar la comunitat. 2-Cartografies específiques, que van del subjecte (vida, circumstàncies, hàbits, etc.), a l’habitatge (espais de l’usuari), a l’edifici (espais de la comunitat, espais de relació), fins a abastar la ciutat (moviments, recorreguts , episodis). Paral·lelament també poden aparèixer un altre tipus de cartografies: plànols històrics, hipòtesis de futur, aspectes legals, etc. Els veïns i veïnes obren les portes de casa seva als estudiants, que les analitzen des del punt de vista de l’habitar. Es realitzen fotografies, dibuixos, replantejaments, vídeos, entrevistes. També s’estudia la relació de l’habitant amb el barri a través dels seus costums, recorreguts i hàbits. En un segon moment, després de l’habitatge, s’estudia l’edifici com a lloc intercanviador entre el privat - la casa - i el públic -la ciutat-, posant especial èmfasi en els espais col·lectius. AC, amb la col·laboració d’altres disciplines com la sociologia i antropologia, desenvolupa unes eines metodològiques pròpies per a la presa de dades del treball de camp que derivaran en l’elaboració d’aquestes cartografies. 3-Propostes amb un contingut tècnic que deriven segons la cartografia obtinguda. Variants possibles: a) la proposta es transforma en un dossier tècnic perquè el subjecte pugui executar el projecte directament, b) la proposta és una acció que es realitza durant el procés, c) el projecte és un full de ruta a seguir, pautat per un equip d’assessors tècnics i jurídics. Es treballa sobre convenis per resoldre passos (obtenció de llicències, cèdules, finançament) amb l’objectiu de poder desenvolupar la globalitat del projecte en un futur. Es proposen solucions a les problemàtiques de cada cas, que poden abastar des de micro-projectes fins operacions d’escala urbana, des de l’autoconstrucció fins a la industrialització. Finalment, es realitza un RETORN a l’usuari en forma de dossier i / o acció. Els estudiants exposen al veí, a la comunitat o a l’administració, el seu treball i les seves propostes, en un llenguatge planer on es produeix un diàleg. L’usuari és lliure d’utilitzar el resultat del treball com cregui convenient.
El Riu, la Ciutat, el Barri i l`Hàbitat Barcelona és una ciutat densa, feta per la suma de petites peces i molt diversa en la majoria dels seus barris, ja que s’ha fet més des de la conurbació de nuclis antics que des de l’extensió d’un únic centre. El gra petit, la diversitat i l’alta densitat son claus per explicar molts dels seus avantatges - la ciutat a escala humana, la ciutat de la proximitat, “la més petita de les grans ciutats o la més gran de les petites”- , però també és clau per explicar els seus reptes: els problemes ambientals, la mobilitat, l’emergència habitacional , l’afectació del gran sobre el petit, del global sobre el local, de l’especialitzat sobre el divers, de “l’exclusiu” - i per tant excloent – a l’ “inclusiu” -i per tant, comú i cooperatiu.
Avui a Barcelona més de 35.000 famílies són inscrites al Registre de Sol•licitants d’Habitatge a l’espera d’un habitatge ajustat a la seva renda; hi sobreviuen 3000 persones sense llar, de les quals 900 dormen al carrer; com a ciutat patim un 10% de pobresa energètica, 7 desnonaments diaris, pisos buits, una oferta tipològica que no s’adequa a la demanda, un sistema de tinences encara encallat en la propietat i el lloguer, i una oferta pública d’habitatge -ridícula i injusta per una ciutat que exporta arreu el seu model urbà- que no arriba al 2%. El parc d’habitatge de la ciutat, tant públic com privat, no s’ajusta a les necessitats de la ciutat que s’arrisca a perdre amb les veïnes que n’han de marxar parts essencials de la seva identitat, del seu futur i de la seva cohesió social. La batalla de l’habitatge -per i per a totes- esdevé per tant central en una ciutat que s’arrisca a “morir d’èxit”.
Tot i els innumerables esforços que darrerament s’han fet des de l’Ajuntament de Barcelona al període 20152019, estem encara lluny dels percentatges d’habitatge assequible d’altres ciutats europees. L’objectiu a mig termini hauria de ser poder arribar a un 15% d’habitatge assequible l’any 2027, tal i com marca la Llei d’Habitatge. Per fer-ho, hem de poder trobar habitatges “sota les
pedres”, transformant espais, edificis, territoris... que fins ara semblaven destinats a altres usos, per evitar la expulsió dels veïns i veïnes i per assegurar una plena diversitat d’usos ciutadans. Un esforç que ha de ser capaç no només d’abordar els aspectes quantitatius sinó també qualitatius, arribant a tots els barris de la ciutat i amb una diversitat tipològica i de règim de tinences amb capacitat de garantir l’habitatge més adequat al cicle de vida del veïnat. Però fer habitatge social, no és només construir, també vol dir rehabilitar i apoderar comunitats i incorporar fórmules de reciclatge urbà. Pensar la ciutat de dins a fora, posant les persones, el que ja hi és, i el quotidià al centre de les polítiques municipals, promovent una “metàstasi positiva” que ha d’enllaçar-ho tot. Començant per la gent, i acabant en la ciutat, i no a l’inrevés, com hem fet durant tants anys. Créixer des de dins, sense fer fora els que ja hi són, millorant l’habitabilitat dels barris esdevé doncs un objectiu sota el qual tornar a veure –i viure- els barris. Per fer-ho però, cal detectar i sincronitzar el que sí que cal reduir urgentment: el transport privat. Per poder infiltrar nous habitatges als barris cal repensar les desproporcions d’espai públic dedicades al transport privat, recuperant-los per un us cívic i de qualitat, millorant la salut de les famílies (qualitat atmosfèrica, contaminació acústica, esperança de vida...) i en particular abordar aquells espais, infraestructures i fluxos que esdevenen barreres a la continuïtat en fer barri, allà on la proximitat i el quotidià es fan impossibles. Les decisions que se’n deriven obliguen a canviar d’escala incorporant tota la ciutat i l’àrea metropolitana per establir noves estratègies de dissuasió i una aposta decidida per el transport públic de qualitat- que sigui més ràpid, més econòmic i més còmode. La inversió de prioritats peatonals atorgarà el que és fonamental en la política d’habitatge, que és la creença que la teva casa no acaba en les quatre parets que tens hipotecades o llogades. Casa teva també es el replà de l’escala, la porteria, el carrer, el bar de la plaça i la parada del tramvia. Si la meva casa és també la ciutat, hauríem de poder renegociar la quantitat de cotxes aparcats, o que contaminen el barri, en trànsit cap a un destí llunyà. Una negociació urgent que parteix de la dada escandalosa que el 70% de l’espai públic de la ciutat està avui segrestat per l’automòbil, quan només un 15% dels nostres desplaçaments els efectuem amb vehicle privat.
La resposta programàtica que proposem a aquests reptes, és que s’explori la possibilitat d’habilitar la ronda amb habitatges.... (sí, amb habitatges):
El problema és gros, però no insalvable. Al cap i a la fi, les obsoletes muralles de la Barcelona vuitcentista van acabar per terra. I la seva caiguda va donar una bona alenada a l’expansió del Pla Cerdà. Tant com la de llavors, la muralla actual atresora grans oportunitats. Si s’accepta que Barcelona necessita més habitatge públic i menys vehicle privat, se li pot exigir a l’obsoleta infraestructura de la Ronda que satisfaci ambdues necessitats. No cal que ho faci a cop de gran esdeveniment, esgrimint quartades olímpiques o sota l’excusa de fòrums culturals. Ho pot aconseguir sense grans despeses públiques, promovent la irrigació capil•lar del gra petit de l’economia i evitant engreixar les constructores que tants benefici concentren en poques mans. “Cobrir la Ronda amb habitatge (sí, amb habitatge)” David Bravo. Revista Diagonal 40. 2015
Part de les alumnes del TTAC-01 continuaran treballant al barri del Raval centrant-se en l’habitatge, estirant del fil dels llocs i de la gent del barri amb qui ja han connectat. Completaran projectes possibilistes que atenen les necessitats que han cartografiat i detectat en el primer quadrimestre. Per altra banda, les noves alumnes que s’incorporin al curs estaran treballant a la vora de l’altra banda del riu, intentant resoldre la discontinuïtat tant amb Barcelona com amb Santa Coloma, amb habitatges sobre la ronda. D’aquesta manera completarem l’estudi de la secció metropolitana, relacionant-nos a través de dues infraestructures territorials que volem habitar, no evitar.
La CTPA i la Hackató La CTPA (Corporació de Tallers de Projectes Arquitectònics) està formada per professors i alumnes de diferents tallers de projectes de les escoles d’arquitectura (ETSAB, ETSAV, EAR Reus, IAAC, UIC, la Salle, KU Leuven, Universitat della Sapienza i Università degli studi di Genova), i te com a objectiu treballar anualment sobre un tema d’interès general amb l’objectiu d’apropar l’arquitectura a la societat. El conjunt d’unitats docents que conformen la CTPA organitza trobades i activitats on posar en comú i compartir les investigacions, plantejar preguntes i inclús resoldre reptes pràctics de forma col•lectiva. Després de les darreres edicions, ‘Piso Piloto’ al 2015 i ‘la Superilla’ al 2016, enguany el tema escollit és ‘les Rondes’.
Des-cobrir les rondes El quadrimestre passat la CTPA va organitzar una Hackató que va permetre que 500 estudiants de nou escoles d’arquitectura entressin en contacte directe amb les rondes per repensar-les a través de projectes. La Hackató Des-cobrir les rondes, va ser el tret de sortida de l’any acadèmic 2018-19 on els estudiants van fer tota la volta a la Ronda durant dos dies, caminant, amb bicicleta i amb Golondrina; cartografiant, organitzant accions i debats, i posant sobre la taula qüestions i reptes sobre el futur de la infraestructura i el seu territori. Dos dies de gran intensitat acadèmica i d’activisme on es van preparar els enunciats i les bases per al treball que estan desenvolupant durant tot el curs, i que en aquest segon quadrimestre, es programaran noves oportunitats de trobada col•lectiva La idea es poder acabar el curs al Juny del 2019 en una gran acció conjunta organitzada per els diferents cursos que estan simultàniament treballant a la Ronda, amb l’objectiu de socialitzar festivament, totes les investigacions acadèmiques que s’hagin desenvolupat.
GENER 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
SETMANA 1. Dimarts 29. 15.30. Seminari. 17.30. Presentació TTAC. Presentació programa i lloc. Ibon Bilbao. Presentació treballs 1Q. Conchi Berenguer. Presentació documentació
estudiants TTAC18 2Q.
Formació de grups i elecció
de lloc de treball.
Dijous 31. 16.30
Presentació temàtica.
Josep Bohigas.
FASE 00. Fotomuntatge.
FEBRER 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
SETMANA 2. Dimarts 05. 15.30. Seminari. 17. 30. Presentació habitatge.
Tonet Font.
Inici maqueta conjunta. Dijous 07. 16.30. Taller. Divendres 08. 18.30. Presentació CTPA SETMANA 3. Dimarts 12. 15.30. Seminari. 17. 30. Entrega maqueta conjunta. Dijous 14. 16.30. Taller . SETMANA 4. Dimarts 19. 15.30. Seminari. 17. 30. FASE 01: Estudis Previs.
Convidats - Sam Jacoby (Royal College of Art)
+ Cristina Gamboa (LaCol).
Dijous 21. 16.30. Presentació Mapa Mental.
Visita “A PROP”.
SETMANA 5. Dimarts 26. 15.30. Seminari. 17. 30. Entrega Mapa Mental. Dijous 28. 16.30. Presentació Mapa Mental. Convidats: David Bravo + Bernardo de Solá.
MARÇ 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
SETMANA 6. Dimarts 05. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. Dijous 07. 16.30. Taller. SETMANA 7. Dimarts 12. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. Dijous 14. 16.30. Taller.
1
Convidada - Zaida Muxí.
SETMANA 8. Dimarts 19. 15.30. Seminari. 17. 30. FASE 02: Avantprojecte. Dijous 21. 16.30. Taller. Visita “Foro de la vivienda”. SETMANA 9. Dimarts 26. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. Dijous 28. 16.30. Taller.
ABRIL 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
SETMANA 10. Dimarts 02. 15.30. Seminari. 17. 30. FASE 03. Projecte Bàsic. Dijous 04. 16.30. Taller. SETMANA 11. Dimarts 09. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller.
Convidat - Jonathan Rose
Dijous 11. 16.30. Presentació vídeos
Convidats - Sara Villena + Hug Cirici (La Creativa)
SETMANA 12. Festiu. SETMANA 13. Dimarts 23. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. Dijous 25. 16.30. Entrega vídeos.
Convidat - Manuel Bailo
SETMANA 14. Dimarts 30. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller.
MAIG 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
SETMANA 14. Dijous 02. 16. 30. Taller. SETMANA 15. Dimarts 07. 15.30. Seminari. 17. 30. Taller. Dijous 09. 16.30. FASE 04: Projecte Executiu. SETMANA 16. Dimarts 14. Fi docència - dimecres SETMANES 17+18+19. Preparació EXECUCIÓ
JUNY 1
2
3
4
5
6
7
8
19
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
30
SETMANA 20. Divendres 07.
FASE 05: EXECUCIÓ.
BIBLIOGRAFIA. ESSENCIAL Harvey, David. Ciudades rebeldes: del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Tres Cantos, Madrid: Akal, 2017 (2012). Jacobs, Jane. Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid, Capitan Swing, 2011 (1961). Lefebvre, Henri. El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing, 2017 (1968). Pérez Andújar, Javier. Paseos con mi madre. Barcelona: Tusquets Editores, 2011. Sennett, Richard, and Marco Aurelio Galmarini. Juntos: rituales , placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012. Montaner, Josep Maria, Zaida Muxí i David H. Falagán. Herramientas para habitar el presente: la vivienda del siglo XXI. Buenos Aires: Nobuko. 2013.
RECOMANADA Bauman, Zygmunt. Modernidad Líquida. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, S.L, 2017 (2015). Delgado, Manuel. El Espacio Público Como Ideología. Madrid: Catarata, 2015. Gehl, Jan. La humanización del espacio urbano: la vida social entre los edificios. Barcelona: Editorial Reverté, 2015 (1971). Hayden, Dolores. The Grand Domestic Revolution: A History of Feminist Designs for American Homes, Neighborhoods, and Cities. Cambridge: MIT Press, 2000 (1981). Livingston, Rodolfo. Cirugía de las Casas. Bogotá: Ediciones de la U: Nobuko. Buenos Aires: CP67 Editorial, 1992. Marcuse, Peter, and David Madden. In Defense of Housing: The Politics of Crisis. London: Verso, 2016. Lydon, Mike. Tactical Urbanism: Short Term action for Long Term Change. Washington, DC: Island Press, 2015. Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. Casa collage: un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001. ISBN9788425218699. Quetglas, Josep. “Habitar”. En Circo 1994. Nº15. Epoca 1. Disponible online.
Sennet, Richard, and Gerardo Di Masso. El Declive del Hombre Público. Barcelona: Anagrama, 2011 (1977)
COMPLEMENTARIA Abalos, Iñaki. La buena vida: visita guiada a las casa de la moder Barcelona: Gustavo Gili, 2000. Antonas, Aristide. Archipelago of Protocols. , 2016. Aureli, Pier Vittorio, “Toward the Archipelago”, en Aureli, Pier Vittorio. The Possibility of an Absolute Architecture. Cambridge, Mass: MIT Press, 2011.
Aureli, Pier Vittorio, y Maria Shehérazade Giudici, “Familiar Horror: Toward a Critique of Domestic Space”, en Log, No. 38 (Fall 2016). 105-129. Print. Ciocoletto, Adriana y Col·lectiuPunt 6 (2014). Espais per a la vida quotidiana: Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere. Barcelona, España: Comanegra. Col·lectiu Punt 6. Dones Treballant: Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere. Barcelona, España: Comanegra. 2014. Col·lectiu Punt 6. Entornos Habitables: Auditoría de seguridad urbana con perspectiva de género en la vivienda y el entorno. Barcelona, España: Col·lectiu Punt 6. 2017. Donzelot, Jacques, and Gilles Deleuze. La policía de las familias: familia, sociedad y poder. Buenos Aires: Nueva Visión, 2008 (1979). Druot, Frédéric; Lacaton, Anne; Vassal, Jean-Philippe. Plus: la vivienda colectiva: territorio de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007. Evans, Robin. “Figuras, Puertas y Pasajes” en Evans, Robin, Traducciones. Editorial Pre-Textos, 2005. Publicado originalmente como “Figures, Doors and Passages”, en Architectural Design, vol. 48, 1978. Pérez, de A. A. R, and Echenique B. Valdés. Domicilio Urbano. Santiago, Chile: Eds. ARQ, 2012. Rosa, Marcos L. y Weiland, Ute E.. Handmade Urbanism: From community initiatives to participatory models. Berlin, Alemania: jovisVerlag GmbH. 2014. Schneider, Tatjana y Jeremy Till. “Flexible Housing: opportunities and limits” y “Flexible Housing: the means to an end”.Recurso online en www.researchgate.net Sennett, Richard. Vida urbana e identidad personal: los usos del desorden. Barcelona: Península, 2001 (1970). Solà-Morales, Manuel. Ciutats, Cantonades. Barcelona: Lunwerg, 2004. Muxí, Zaida. Recomanacions per a un habitatge no jeràrquic ni androcèntric. Barcelona: Institut Catalá de les Dones, 2009.