Armari amb estris dels treballadors de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. AMSFG. Fons Jordi Budó (Autoria: Jordi Budó)
desnivell rogenc que menen al venerable i majestuós Montjuïc, a les carenes serpentejants, a les planúries de bellesa de tons que amaren els sentits, dins el bressol de la mar blava que besa l’incomparable i plàcid ventall de la platja de s’Agaró. El tren petit ens fa veure i sentir grans coses. Cada una de llurs finestretes és un veritable quadre que el millor artista podria envejar. La mirada s’espargeix arreu; adés es para contemplant els reflexes irisats de l’Onyar quals aigües emmirallen les plantes i celatge; adés vers el tou muntanyenc de les Gavarres, o seguint per l’altre indret, la gran plana limitada al lluny de lluny per la bambolina carena de les Guilleries. El tren petit, en el seu recorregut uneix amb un abraç germanívol, la Selva i l’Empordà”. Durant el trajecte, mentre el passatge gaudia d’aquella experiència, moltes persones vetllaven perquè tot anés bé. Quan un tren travessava un pas a nivell, creuant una carretera, les guardesses estaven pendents de tancar el pas per evitar els accidents. Dolors Gurnés era guardessa de la barrera de Llagostera i amb el seu testimoni explica què havia de fer quan passava el tren: “La meva feina era posar la barrera quan venia el tren, la barrera tenia unes rodes i es feia córrer a mà per uns carrils. Era una feina de molta responsabilitat, perquè si passava alguna cosa i no hagués posat la barrera..., per sort amb tants anys només vaig tenir un accident i encara hi havia la barrera, però el cotxe no va poder parar i va anar a topar amb el tren, no es van fer res”. “Els que tenien horari fix, els regulars, ja els esperava, a més tots tenien l’obligació de xiular quan sortien de l’estació de Llagostera, al revolt i abans d’arribar a la barre-
Andana de l’estació de Sant Feliu de Guíxols. AMSFG. Fons Jordi Budó (Autoria: Jordi Budó)
38