CALIDOSCOPI
LâENTREVISTA
JOSEP ILLA MOLINAS
Ă©s un sardanista de cap a peus. De ben jove, la sardana va esdevenir lâaficiĂł de la seva vida. Fou un dels promotors de la creaciĂł de lâAgrupaciĂł dâAmics de la Sardana de Sant Feliu de GuĂxols i el seu compromĂs amb aquesta entitat Ă©s tan gran que, tal com ell mateix explica, des dâaleshores, no ha deixat de formar part de totes les juntes âque es fan i es desfanâ.
JOSEP ILLA va nĂ©ixer a Sant Feliu de GuĂxols el 14 de juliol de 1941. Com se sol dir, Ă©s guixolenc de tota la vida. La seva primera escola, dels 5 als 10 anys, van ser âels hermanosâ, que ara Ă©s lâescola Sant Josep, de la FundaciĂł Cor de Maria â Sant Josep. DesprĂ©s, fins que en va tenir 14, va ser alumne de lâescola Gaziel, que llavors sâanomenava Estudis Nous. Quan fa finalitzar aquesta etapa, es va posar a treballar, perĂČ no va deixar de formar-se. Durant 4 anys va anar cada dia a fer una classe de dues hores de reforç de matemĂ tiques amb el mestre Josep Mas i Dalmau, al Liceu Abat Sunyer, precedent de lâactualment Institut Sant Elm. Tenia clar que volia dedicar-se a la comptabilitat i administraciĂł dâempreses i Ă©s el que ha fet tota la vida. El seu primer contracte, de nomĂ©s tres mesos, va ser amb lâempresa GodĂł i Trias. En quedar sense feina, va treballar a can Vicens Gandol. Era al costat de casa seva i tenia diferents negocis com una fusteria, administraciĂł de finques, funerĂ ria, una botiga de venda de mobles de segona mĂ i transport de viatgers a la platja de Sant Pol durant la temporada dâestiu. DesprĂ©s, durant un parell dâanys, va treballar amb el consignatari de vaixells Josep Sibils. Quan tenia 20 anys va anar a lâempresa Casas & Limberg, coneguda popularment com «Les Sedes», situada al carrer Gravina, 90. En aquesta empresa hi va treballar fins a la seva jubilaciĂł, als 65 anys. Des de la seva joventut tĂ© quatre grans aficions:
68
LâARJAU REVISTA CULTURAL
la sardana, el futbol, el teatre i el tennis. A la primera sâhi ha dedicat en cos i Ă nima, encara ara. Per aquest motiu i ben segur que tambĂ© per la seva gran sociabilitat, va ser un dels fundadors de lâentitat AgrupaciĂł dâAmics de la Sardana de Sant Feliu de GuĂxols. AixĂČ succeĂŻa lâany 1959, des de llavors hi ha treballat de valent ininterrompudament durant 62 anys. Tenaç i responsable, Ă©s una persona discreta que prefereix quedar en segon terme. En el mĂłn sardanĂstic ha fet tot el que ha calgut per assolir un gran objectiu que ell tĂ© molt clar: promoure el coneixement de la sardana, a nivell de dansa, perĂČ tambĂ© a nivell musical, especialment, els compositors, tot fent Ăšmfasi en els autors guixolencs. Aquesta consciĂšncia i respecte pel llegat cultural col·lectiu lâha motivat a col·laborar amb lâArxiu Municipal per engruixir el patrimoni documental de la ciutat. Una de les seves aportacions ha estat un document amb una detallada histĂČria de lâAgrupaciĂł Amics de la Sardana.
La seva primera experiĂšncia labo· ral el devia marcar força... El senyor Gandol era tota una instituciĂł! Va ser el primer alcalde del rĂšgim fran· quista, oi? Efectivament. Mâimpressionava molt i lamento que nomĂ©s tinguĂ©s aquest cĂ rrec durant sis o set anys. Era una persona amb molta iniciativa i recursos, sota el seu govern, la ciutat es va transformar per afrontar la segona rifa: el turisme. Sabia treure subvencions dels estaments oficials per poder fer realitat els seus projectes per a la ciutat. I desprĂ©s, a can Sibils, quines tas· ques i feia? Quina mena dâempresa era can Sibils? Era consignatari de vaixells que venien a carregar espat fluor, blenda, galena que sâextreia de les mines dâOsor, cerĂ mica de la Bisbal, tambĂ© cava de Peralada, etc. Altres venien a descarregar fusta, carbĂł, pasta de paper per a la Torres Hostench de SarriĂ de Ter i que es transportava amb el tren des del port fins a Girona. Jo feia tasques al despatx, perĂČ cada matĂ havia dâanar al moll a veure la gent que treballava per calcular la nĂČmina que seâls havia de pagar. Hi havia uns encarregats que agafaven gent en funciĂł de la feina que hi havia aquell dia, i els treballadors estaven vinculats al Sindicat Portuari. Si hi havia vaixells, havia de comprovar la bodega i saber qui hi estava treballant, preparar els sobres per pagar al final de la jornada, ja que cobraven per dia. Normalment acabaven a les sis o a les set de la tarda, perĂČ si treballaven a la nit, hi havia dâanar a les dotze o