Retrat de l’escultor Balmaña treballant en el seu taller en el bust de Juli Garreta, cap al 1932. AMSFG. Fons Família Balmaña-Canet/ingrés per mitjà d’Antonio Camín (autoria desconeguda)
ELS ALTRES GARRETA
No es guarden gaires textos escrits per Juli Garreta. A diferència dels compositors catalans de la seva generació, que solien publicar crítiques i articles als diaris, es fa molt difícil reconstruir el seu pensament. Contràriament, les seves composicions i la seva persona van conduir ràpidament a la creació del retrat literari d’un geni, una naturalesa artística que ignorava les normes i l’acadèmia. Aquesta semblança va encaixar bé en els cercles culturals del moment. Garreta era indomable, un bon salvatge que componia sense mètode ni coneixements. Era pura intuïció.
Una de les poques cartes que es guarden d’ell la va adreçar a Eduard Toldrà el juliol de 1925. Garreta presidia l’Associació Musical de Sant Feliu de Guíxols. Li comunicava que la junta havia acceptat la seva proposta d’organitzar un conDinar d’homenatge a Juli Garreta a Can Rius, el juny de 1927. A l’esquerra de la taula, Lluís Garreta, Enric Casals, Blai Net, Isabel Pagès, senyoreta Frasquita. A la dreta de la taula: Arseni Menció, persona desconeguda, Joaquim Pena, Pau Casals i la seva esposa. AMSFG. Col·lecció Maria Garreta (autoria desconeguda)
cert d’homenatge al violinista. És una carta de gestió que deixa entreveure un Garreta insòlit, implicat activament en la programació musical i en la promoció de compositors més joves. Com aquest, impulsor de la música a Sant Feliu, hi ha altres perfils de Garreta que han estat emmascarats pel mite del geni despistat. Sortosament, les diferents mirades sobre el passat, com les que agrupa aquest número monogràfic, han recuperat una figura més completa i interessant que el cas meravellós del rellotger que escrivia música sorprenent. I això és necessari no només per comprendre l’època i les seves contradiccions,
sinó
especialment
per entendre i escoltar amb intensitat una de les produccions musicals catalanes més importants de principis del segle xx. Joaquim Rabaseda i Matas Escola Superior de Música de Catalunya
REVISTA CULTURAL L’ARJAU
5
